Norma és considerada un dels cims de l’estil belcantista, conreat pel mateix Bellini, Donizetti i altres compositors de l’època, que donava preeminència a l’expressivitat de la veu, amb melodies llargues i dramàtiques, com les que podem escoltar en la celebèrrima ària Casta diva, una de les més difícils del repertori de soprano. 

Amb lletra de Felice Romani, el llibretista habitual de Bellini, l’acció es desenvolupa a la Gàl·lia durant l’ocupació romana, al voltant de l’any 50 aC. Norma és una sacerdotessa obligada a mantenir-se verge, però té una relació secreta amb Pollione, el cap dels enemics romans, i hi té dos fills. Quan ell se’n cansa i busca una novícia jove, Adalgisa, Norma esclata, però al final, amb Pollione a les seves mans, presoner, ella manifesta davant el seu poble que ha trencat els vots i mereix el càstig: morir a la foguera, juntament amb Pollione, admirat per la noblesa d’ànima i el coratge d’aquesta dona.