L'edifici modernista


El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular.

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del modernisme català, l'única sala de concerts modernista declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més s'ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s'identifica amb la seva història.

L'edifici s'articula al voltant d'una estructura central metàl·lica recoberta de vidre, que en rebre la llum natural converteix l'edifici més significatiu de l'obra de Domènech i Montaner en una caixa de música màgica on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Les visites guiades que ofereix el Palau de la Música Catalana són una cita ineludible de l'estada a Barcelona.

La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l'orgue sobre l'escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural. Una sala mística i paradoxal, que es troba repleta de figures, com les muses que envolten l'escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d'Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l'altra, i centenars d'elements de la natura, com flors, palmeres, fruits, gerros i vitrines plenes de joies.

A banda de la gran Sala de Concerts, el Palau disposa de dues sales més on es desenvolupa la vida concertística de la institució. D'una banda el Petit Palau, un auditori modern inaugurat el 2004, ideal per a concerts de cambra o petit format, amb unes condicions acústiques excel·lents i equips audiovisuals d'alta tecnologia. L'últim espai és la petita joia del Palau de la Música, la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català. Un espai íntim i acollidor on tenen lloc concerts de petit format, conferències, presentacions, i on assagen els cors de l'Orfeó Català. Aquí s'hi troba la primera pedra que es va col·locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l'escenari de la Sala de Concerts que es troba just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l'època.

Un altre espai representatiu del Palau és l'emblemàtica Sala Lluís Millet, un gran saló –sala de descans i trobada – dedicat al mestre Millet, fundador de l'Orfeó Català. La sala d'una alçada de dos pisos, la tanquen uns grans vitralls ornats amb motius florals, d'un efecte extraordinari. I més excepcional encara és la balconada que es veu a través d'aquests vitralls, amb una doble columnata amb coloració i ornamentació característiques. També és escenari privilegiat el Foyer del Palau, el qual admet una nombrosa concurrència que ocupa cadires i taules, tant quan hi ha audicions com quan s'utilitza de restaurant-cafeteria independent. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.