Si teniu entrades o abonaments per a la temporada 2019/20, el Palau posa a la vostra disposició diferents opcions. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Pere Portabella, cineasta convidat

“Ser capaç de veure d’una altra manera, és aprendre a mirar el que no està previst i comprendre d’una altra forma el que veiem i escoltem”

Quan Pere Portabella (Figueres, 1927) expressava aquesta idea al seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa per la UAB (2009), s’hi desprenien dues de les principals idees que han guiat la seva trajectòria. D’una banda, la “creació de la diferència”: transitar les fronteres, els llindars de conflicte, les veus i les veritats que competeixen. D’una altra banda, la interdisciplinarietat i contaminació màgica de la imatge amb altres arts. En ambdós casos es tracta d’un creador imprescindible que connecta amb el fil conductor que treballa el Palau aquesta temporada: la perspectiva.
Cineasta europeu imprescindible, un dels degans de la filmografia a l’Estat, Portabella és un bagul obert de tresors i de saviesa artística.
Còmplice de Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró, Antonio Saura, Josep Maria Mestres Quadreny o Carles Santos, entre d’altres, va compartir-hi energies avantguardistes que corrien en paral·lel amb el seu compromís i implicació directa en política.
Amb Films 59, mítica productora que el 2020 celebra el seixantè aniversari de l’estrena de la seva primera pel·lícula, Portabella ha assolit fites notables, com fer possible Viridiana de Luis Buñuel. I ja com a director, alguns dels seus títols són material ineludible de filmoteca: El sopar, Informe general, Pont de Varsòvia amb imatges del mateix Palau…, una filmografia amb més d’una vintena de referències que alguns dels principals centres d’art del món han saludat o adquirit per als seus fons, mostres i retrospectives: la Documenta 11 de Kassel, el Pompidou de París, el MoMA de Nova York, el Reina Sofía de Madrid i el MACBA, entre altres museus i festivals de cinema (Canes, Venècia, Gijón, Rotterdam…).
Com a casa de música, la seva és una carrera que ens interpel·la especialment amb El silenci abans de Bach. Un encanteri al voltant del compositor i la seva obra. Un Bach invocat per un piano que ha mecanitzat les Goldberg, que sublima els sentits i emocions de qui l’interpreta, que convida a la disciplina de l’aprenentatge, que és fràgil dins la seva eternitat. Un monument musical… en mans d’un cineasta.
Idees que s’instal·len a les pantalles i les ments: a través d’imatge, música o silenci.

Activitats relacionades


Projeccions i col·loquis
El silenci abans de Bach i Pont de Varsòvia

Dates per determinar – Petit Palau