La relació amb el jazz del Palau de la Música Catalana, l’espai on va néixer el 1966 el nostre festival, és antiga i molt, molt intensa. Pocs escenaris al món de la música poden exhibir un llistat de noms tan complet com el Palau (de Benny Carter a Miles Davis, de Duke Ellington a Ella Fitzgerald, de Pat Metheny a Maria Schneider, de Sonny Rollins a Wayne Shorter, entre molts altres). Aquest any celebrarem aquesta relació tan especial reconeixent al mateix temps l’impuls imparable de l’escena catalana al jazz contemporani.

La Nit de les Big Bands aplegarà a l’escenari dues grans formacions: la Rufaca Folk Jazz Orchestra, que reinterpreta la música tradicional dels Pirineus en format jazzístic (una aventura al·lucinant), i la Big Band Jazz Maresme, que celebra els seus primers 18 anys de vida amb un poderós espectacle dedicat a Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, amb Ricard Gili i Susana Sheiman com a solistes.

El Palau del Jazz, sens dubte, és a Barcelona.

Missatge per haters i altres cantamanyanes habituals: "Podeu no venir-hi, però després no aneu plorant que si l'estat de la professió i que si polles en vinagre". (La frase és de Sergi Vergés, en un post dedicat a un altre concert, però tant se val: funciona igual de bé aquí.)