L’interior del Palau de la Música Catalana és una síntesi dels trets que defineixen el Modernisme català i, alhora, una exaltació de la música. Llum, ceràmiques, vitralls i escultures no són elements afegits, sinó que participen en la construcció i en la definició de cada espai.

En el projecte de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, els diferents materials i motius decoratius es relacionen amb l’estructura de l’edifici i responen directament a la seva funció com a seu de l’Orfeó Català i sala de concerts. Cada espai del Palau té característiques pròpies, però tots formen part d’una mateixa concepció de l’edifici, pensat per a la música i per a la vida col·lectiva.

Com és el Palau de la Música Catalana per dins?

Entrar al Palau és endinsar-se en un espai d’immensa riquesa visual i artística. Lluís Domènech i Montaner va coordinar la feina d’arquitectes, escultors, ceramistes, mosaïcistes i vitrallers perquè els diferents elements de l’edifici no funcionessin de manera independent, sinó que s’integressin com a part d’una obra d’art total característica del Modernisme.

Un dels trets més singulars de l’interior és la relació entre estructura i ornamentació. El Palau es construeix sobre un esquelet de ferro, una solució innovadora que permet crear espais amplis i relativament lliures d’elements estructurals intermedis. Domènech i Montaner fins i tot va fer visible aquesta estructura a través dels balustres de vidre translúcid de les baranes de l’escala principal.

La llum natural és un altre dels principis que articulen l’interior. El Palau es va construir en un emplaçament entre carrers estrets, cosa que dificultava l’entrada de la llum solar. És per aquest motiu que Domènech i Montaner va incorporar grans superfícies de vidre i elements translúcids que afavorissin la lluminositat. A la Sala de Concerts, la gran claraboia central també funciona com a font de llum.

A la dimensió constructiva s’hi afegeix un ric programa ornamental vinculat a la música, la natura i la identitat catalana. Mosaics, vitralls, escultures i altres elements decoratius contribueixen a crear un llenguatge visual totalment al·legòric. Les flors apareixen representades per tot arreu, les muses envolten l’escenari per inspirar els músics i els noms de grans compositors decoren la Sala de Concerts, fent present la tradició musical. Són només alguns exemples de la varietat ornamental que recorre tot el Palau.

Els espais més destacats del Palau

El vestíbul i l’escala principal

El recorregut per l’interior del Palau comença al vestíbul, que funciona com a espai de transició i dona accés a una gran escala principal. En aquest primer tram ja es pot observar la manera com Domènech i Montaner integra estructura i ornamentació. Originalment, el vestíbul del Palau de la Música Catalana estava obert al carrer i permetia l’entrada dels carruatges sota els arcs de la façana. Tres grans columnes presideixen l’entrada, dues amb les antigues taquilles.

L'escala destaca per la rica combinació d'arts decoratives amb sostres ceràmics, terres de mosaic, marbres, balcons i passamans. Aquí és on Domènech i Montaner va voler mostrar l’estructura de l’edifici amb l’enginyosa solució dels balustres de vidre.

La profusa decoració de l’escala també tenia una dimensió social, ja que era un espai compartit per tots els sectors de la societat, sense accessos diferenciats. Així, l’art no quedava reservat a un espai concret, sinó que formava part del recorregut de tothom.

El Foyer

El Foyer és un dels espais de relació del Palau i conserva alguns dels elements decoratius més característics de l’edifici. Originalment, va ser la seu dels despatxos i la biblioteca de l’edifici. Els amplis arcs de maó es combinen amb ceràmica vidriada i motius florals de tons verds, rosats i grocs.

Actualment, aquest espai funciona com a cafeteria-restaurant i manté, per tant, la seva relació amb la vida quotidiana del Palau com a lloc de trobada al voltant de l’activitat cultural.

La Sala d’Assaig de l’Orfeó

El Palau va néixer com a seu de l’Orfeó Català, entitat que va tenir un paper central en la vida cultural de Catalunya. La Sala d’Assaig conserva aquesta vinculació amb l’activitat coral de l’entitat i continua acollint els assajos dels cors.

Un dels trets més especials de la sala és que a terra es pot observar la primera pedra de l'edifici, col·locada el 23 d'abril de 1905, on hi figura la data d'inici de les obres.

La Sala de Concerts

La Sala de Concerts és el gran cor del Palau. En destaca la gran claraboia central de vidre, concebuda com una representació del sol de 5 metres de diàmetre i 1 tona de pes, que proporciona llum natural a la sala. La platea ocupa la part inferior, mentre que les localitats del primer i segon pis formen balconades corbes que s’estenen pels laterals i el fons de la sala.

A baix, l’escenari està envoltat per un conjunt de 18 muses que representen diferents tradicions musicals i toquen diversos instruments. A les parets laterals s’hi afegeixen altres representacions vinculades a la música, com les valquíries de Wagner, així com les figures d’Anselm Clavé i Beethoven.

L’escenari està presidit, a la part alta del fons, per un orgue monumental que completa la composició de la sala. L’espai continua acollint concerts i activitats musicals, de manera que la funció per a la qual va ser concebut continua formant part del seu ús quotidià.

Sala Lluís Millet

La Sala Lluís Millet funcionava com a sala de descans durant les pauses dels espectacles. Precisament per això, presenta una ornamentació una mica més austera en comparació amb la Sala de Concerts, amb la finalitat de generar un efecte de descans visual.

Directament des de la sala s’accedeix a la balconada, formada per una doble columnata revestida amb mosaics i capitells amb motius florals. Roses, lliris, hortènsies o margarides són algunes de les representacions florals que formen part d’aquest particular jardí de pedra.

El Petit Palau

Inaugurat el 2004, el Petit Palau és un auditori modern projectat per l'arquitecte Òscar Tusquets com a sala secundària del Palau. El seu llenguatge arquitectònic és molt diferent del de l’edifici original i respon a les necessitats funcionals i acústiques d’un auditori contemporani.

L’espai incorpora marbre egipci a les parets i escales, quarsita, formigó vist i malles d'acer platejades per integrar els elements acústics. Tot i estar situat a 11 metres de profunditat, incorpora una franja de vidre a la paret esquerra que aporta llum natural, establint un vincle directe amb un dels principis presents en l’arquitectura de Domènech i Montaner: la llum com a element central dels espais.

Quant dura la visita a l’interior del Palau?

La visita a l’interior del Palau de la Música Catalana té una durada aproximada de 50 minuts, tot i que el temps pot variar segons la modalitat de la visita.

Actualment, el Palau ofereix diferents opcions per conèixer l’edifici, entre les quals hi ha visites lliures amb audioguia, visites guiades, recorreguts exclusius i experiències temàtiques. Segons la modalitat escollida, canvia el recorregut i l’accés a determinats espais.

Les visites permeten conèixer els principals espais del Palau, entre els quals hi ha la Sala de Concerts, la Sala Lluís Millet, el Foyer i la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català. Algunes visites especialitzades aprofundeixen, a més, en aspectes concrets de la construcció, l’estructura i les solucions decoratives de l’edifici.

Tria la teva visita al Palau

Conèixer el Palau de la Música Catalana per dins permet aproximar-se a una obra en què el patrimoni arquitectònic no està separat de la seva funció original. Més d’un segle després de la seva construcció, la música continua sent l’eix al voltant del qual s’organitzen els principals espais i activitats del Palau.

Descobreix el Palau de la Música Catalana