El dijous 18 de gener (Sala de Concerts, 20 h, Palau Fronteres), tindrà lloc el concert “Sons per a imatges, imatges per a sons”, una sessió única i irrepetible amb l’organista Juan de la Rubia (organista titular de la Sagrada Família) i Eugènia Balcells (artista visual). Es tracta d’un concert que han concebut conjuntament i en què diverses partitures visuals de Balcells creades durant els anys vuitanta seran interpretades per De la Rubia amb l’orgue Walcker del Palau.

Juan de la Rubia improvisarà sobre partitures visuals d’Eugènia Balcells mentre es projecten en pantalla sobre l’escenari; concretament, Xerox music (1981), que fa servir la vibració suggerida per la imatge fotocopiada d’un pentagrama en sèrie al llarg de 99 variacions; Clear music (1981), una partitura llibre d’11 pàgines de plàstic transparent que conté objectes translúcids de diferents formes que es mouen lliurement en relació amb les línies del pentagrama; Flight (1981), un poètic vídeo-partitura musical que consisteix en l’observació d’un vol de coloms a través de les línies del pentagrama, i Roda de color (2009), que mostra el món en agitació permanent i multiplicat en un conjunt d’esquerdes que remeten a les escletxes emprades en experiments d’espectroscòpia atòmica.

També es presentarà Mirall de miralls-flors (2023), nova creació d’Eugènia Balcells, inspirada en la Passacaglia i fuga en Do menor, BWV 582 de J. S. Bach, a proposta de Juan de la Rubia, i que l’organista interpretarà mentre es projecta, “en homenatge a Lluís Domènech i Montaner en el centenari de la seva mort. L’obra de Balcells s’inspira en les flors que poblen i decoren la totalitat del Palau de la Música Catalana i genera una partitura visual que juga amb els ritmes, el caràcter i l’evolució melòdica de l’obra de Johann Sebastian Bach”, segons el que explica Mercedes Conde Pons, directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana al programa de mà del concert. El programa es clourà amb la improvisació sobre Freqüències (2009), que després de la projecció a l’escenari del Palau es podrà continuar experimentant físicament a l’exposició exhibida a la Sala Lluís Millet.

La Sala Lluís Millet acull l’exposició “La llum dels elements”, una instal·lació audiovisual original de l’artista visual Eugènia Balcells

Demà dimarts, 16 de gener (Sala Lluís Millet, 18.30 h), s’inaugurarà l’exposició “La llum dels elements” d’Eugènia Balcells, artista visual convidada del Palau de la Música Catalana aquesta temporada. Es tracta d’una instal·lació audiovisual original per a la Sala Lluís Millet del Palau de la Música Catalana que parla de la creació com una dansa energètica que es manifesta a través de llums i colors, tot aprofitant les condicions úniques de l’espai i de la llum natural que hi entra al llarg del dia a través de la seva vidriera i balustrada de columnes modernistes. La instal·lació es basa en dos temps de visualització en contrast: el dia i la nit. Durant el dia es podrà contemplar només el mural Homenatge als elements, que recull la traducció lumínica de cada element de la taula periòdica dels elements de Mendeléiev, mentre que durant la nit es veurà l’obra Freqüències, amb les freqüències resultants que cada element emet en contacte amb la llum, en una videoprojecció de caràcter immersiu. L’exposició es podrà visitar fins al 31 de març (accés amb entrada de concert o de visita guiada).

Al mural Homenatge als elements s’han reunit dues icones de la física i de la química en una única imatge per primera vegada: els espectres d’emissió dels elements i la taula periòdica dels elements; l’obra reconeix el caràcter simbòlic de la taula periòdica afegint-hi la signatura de llum de cada element a la seva descripció química. Homenatge als elements celebra simultàniament el poder intrínsec de la llum i el tresor inestimable del coneixement humà, tot donant a cada imatge el caràcter simbòlic de la unitat en la diversitat i oferint als espectadors una experiència estètica que els aproxima a la comprensió actual de la realitat seguint una tradició ben establerta en la Història de l’Art.

Freqüències és una obra de videoart creada a partir dels espectres lluminosos dels elements que a la Sala Lluís Millet s’oferirà de forma inèdita en una superposició entrellaçada a les parets de la sala i al terra, per crear un teixit de llum que permetrà a les persones submergir-se en aquesta dansa de llums i ser part de l’obra d’una forma immersiva. Es tracta d’una projecció contínua en la qual les empremtes lluminoses que emet cadascun dels elements es combinen les unes amb les altres, fet que permet a cada persona experimentar de primera mà la vibració atòmica de la matèria, tocar les línies espectrals i caminar entre aquestes observant-ne les particions entre si i detectar així els més subtils estats quàntics. Una acció de tints poètics que porten a afirmar que la llum és la veu de la matèria.

Eugènia Balcells (Barcelona, 1943), artista visual pionera del videoart, es va diplomar en arquitectura tècnica a Barcelona. Filla i neta d’arquitectes i inventors, la fricció diària amb tota mena d’instal·lacions enginyoses relacionades amb la visió i les matemàtiques la inicià en un aprenentatge fràgil de l’equilibri entre l’intangible i el material, entre l’il·lusori i el concret. El 1968 es va traslladar a Nova York i continuà la seva formació artística a la Universitat d’Iowa, on va obtenir el Màster en Art el 1971. Començà l’activitat artística a mitjan dels anys setanta en el context de l’art conceptual i esdevingué una de les pioneres del cinema experimental i l’art audiovisual al país. Va participar en l’exposició “Primera generación. Arte e imagen en movimiento", al Museo Nacional de Arte Reina Sofía, exposició que es va estructurar al voltant de diferents idees i obres dels primers artistes que van treballar amb el vídeo a tot el món.

Juan de la Rubia (la Vall d’Uixó, Castelló, 1982), és organista titular de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya i habitualment imparteix classes magistrals a Budapest, Stuttgart i Roma. Va iniciar la seva formació sota la tutela del seu pare i de Ricardo Pitarch. La seva educació artística es va desenvolupar en diverses capitals europees, sota la guia de mestres destacats, com Òscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent; també va rebre el mestratge d’Olivier Latry i Ton Koopman. Els premis extraordinaris obtinguts en acabar els estudis i els primers premis en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i El Primer Palau van influir significativament en l’inici de la seva carrera. La tasca activa com a solista li ha permès actuar en escenaris destacats de més de trenta països arreu del món. També ha exercit rols de solista i director amb orquestres destacades de l’Estat espanyol i l’Orquesta Filarmónica de Bogotà. En l’àmbit de la interpretació històricament informada, ha treballat amb Les Siècles i ha dirigit la Freiburger Barockorchester, Orquesta Barroca de Tenerife i, recentment, ha impulsat la creació de la seva pròpia orquestra: l’Orquestra del Miracle, que ha assolit una acollida excel·lent de públic i crítica en la presentació el juny del 2023. Juan de la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, com Faust i Nosferatu (F. W. Murnau), Metropolis (F. Lang), El maquinista de la general (B. Keaton) o El gabinet del Dr. Caligari (R. Wiene).