Tresors de la Biblioteca l'Orfeó Català

tornar

GLOSSARI

 

 

Antifonari

Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté diversos cants de l’Ofici diví, com antífones, responsoris i altres. L’antífona és un tipus de cant litúrgic que consisteix generalment en una melodia relativament breu en un senzill estil sil·làbic i que serveix de tornada en cantar els versos d’un salm o càntic.

link Fragment d'antifonari del segle XII
link Fragment d'antifonari del segle XIII
link Gradual de 1623
link Primer llibre de misses de Tomás Luis de Victoria
link Cantoral de butxaca del segle XVI

Ars Nova

Estil de música culta, que es va donar especialment a França i Itàlia entre els anys 20 del segle XIV i els anys 40 del segle XV. Gràcies a les tècniques de notació explicades per Philippe de Vitry al tractat Ars Nova (ca. 1322) és possible una exactitud formal que permet fer grans innovacions en la composició de polifonia, destacant, sobre tot, el motet.

link Ars Nova: Manuscrit 2 de l'Orfeó Català

Cant gregorià

Cant pla o cant litúrgic de l’Església Catòlica Romana, i un dels cinc repertoris principals de cant litúrgic llatí de l’Edat Mitjana. Format per melodies sense acompanyament escrites sobre els textos llatins de la litúrgia, tant de la Missa com de l’Ofici Diví.

link Processional del monestir de Sant Joan de les Abadesses
link Gradual de 1623
link Cantoral de butxaca del segle XVI

Capçalera

Decoració que es posa en la part superior d’una plana, abans del text.

link Revista Musical Catalana

Còdex

Llibre manuscrit anterior a la impremta (ca. 1450)

link Ars Antiqua: Manuscrit 1 de l’Orfeó Català
link Cantoral de butxaca del segle XVI

Conductus

Cançó medieval per a una veu o més, amb un text normalment religiós, en vers rítmic llatí.

link Ars Antiqua: Manuscrit 1 de l’Orfeó Català

Duet

Composició per a 2 intèrprets, amb acompanyament o sense.

link Six petites pièces pour guitare de Ferran Sor

Ensalada

Poema que barreja estrofes d’altres poemes o amb mètriques vàries, sovint en diversos idiomes, i generalment amb intenció humorística. La composició musical feta amb aquest tipus de poemes també rep aquest nom. A Espanya, van ser interpretades habitualment al llarg del segle XVI.

link Las Ensaladas de Mateu Fletxa

Estudi

Composició pensada per millorar la tècnica d’un intèrpret instrumental. Cada estudi sol estar dedicat a un únic problema tècnic. Tot i estar concebut com a exercici, també hi ha estudis que poden funcionar com a peces de concert. és un terme que gairebé no es troba abans del segle XIX.

link Six petites pièces pour guitare de Ferran Sor
link Manuscrit autògraf de Francesc Tàrrega