Associació Orfeó Català
Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana
President de l'Associació Orfeó Català i de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Salutació del president
Em plau presentar-vos la Memòria 2025, que recull l'activitat d'un any especialment rellevant per a la nostra institució. Un any marcat per l'excel·lència artística, el creixement sostingut de totes les nostres àrees d'activitat i la consolidació dels objectius definits al Pla Estratègic 2023-2026. Les pàgines que segueixen són el reflex d'un projecte col·lectiu que continua avançant amb ambició, rigor i fidelitat als seus valors fundacionals: el cant coral, la música, el patrimoni arquitectònic i artístic i el servei a la societat.
El cant coral, ànima i raó de ser de l'Orfeó Català, ha continuat ocupant un lloc central en la vida de la institució. L'any 2025 ha estat especialment significatiu per la projecció internacional dels nostres cors, amb actuacions destacades a Estocolm i Amsterdam, i per l'inici d'una nova etapa artística amb l'arribada de Xavier Puig al capdavant de l'Orfeó Català. Al mateix temps, hem continuat reforçant la nostra vocació formativa i de país a través de projectes com la Beca Lluís Millet, l'Escola Canta o el Cor Respira Bellvitge, iniciatives que contribueixen a estendre la pràctica coral i els seus beneficis a nous àmbits i generacions.
Pel que fa a la programació musical, el Palau de la Música Catalana ha tornat a oferir una temporada de primer nivell, amb la presència d'algunes de les formacions, directors i solistes més prestigiosos del panorama internacional, al costat del talent emergent i de la creació contemporània. Aquesta combinació d'excel·lència, innovació i compromís amb el patrimoni musical català continua definint la personalitat artística d'una institució que aspira a ser un referent musical europeu sense perdre mai el seu arrelament al país.
La difusió del patrimoni arquitectònic ha estat també un dels grans motors de creixement de l'any. El Palau ha assolit un nou rècord de visitants, tot consolidant una tendència que confirma l'interès creixent del públic per descobrir un edifici únic, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. En aquest àmbit, les visites temàtiques Mirades al Palau han continuat enriquint l'experiència dels visitants amb noves maneres d'apropar-se a la història i als valors de l'edifici, i reforçant el paper del Palau com a espai de divulgació cultural i patrimonial.
La dimensió social i educativa continua sent igualment un dels pilars fonamentals de la nostra activitat. A través dels programes educatius, dels projectes participatius i de les iniciatives d'inclusió social impulsades per Palau Vincles, continuem treballant perquè la música arribi a més persones i esdevingui una eina de transformació, cohesió i oportunitats. Aquesta vocació de servei públic forma part de la nostra identitat i dona sentit a bona part de la feina que desenvolupem cada dia.
Tot això ha estat possible gràcies al compromís dels socis de l'Orfeó Català, dels cantaires, dels equips professionals, dels mecenes, de les administracions públiques i de totes les persones i institucions que ens acompanyen. És un honor presentar-vos aquesta Memòria 2025, que resumeix un any de creixement, d'excel·lència i de servei a la cultura, i que alhora ens encoratja a continuar treballant perquè el Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català segueixin sent una institució viva, oberta, útil i inspiradora per a la societat.
El Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català són un referent cultural i musical del país, amb més de cent trenta anys d'història. L'edifici, inaugurat el 1908, és una joia arquitectònica del Modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, l'edifici, tant per la seva arquitectura i bellesa com per la programació musical és un dels atractius, a nivell internacional, per visitar la ciutat. Al llarg de la seva història el Palau i l'Orfeó han viscut situacions socials, polítiques i de crisi molt diverses, que han conduït a erigir-los en patrimoni simbòlic i sentimental d'un país que s'identifica amb la seva història.
L'Associació Orfeó Català és l'origen i l'ànima del projecte. Fundada l'any 1891 de la mà del mateix cor, com una associació cultural privada, democràtica i sense ànim de lucre, va ser la institució fundadora que va impulsar la construcció del Palau de la Música Catalana i que continua plenament activa avui dia. Els seus socis i sòcies, que constitueixen la base social i identitària de la institució, escullen la Junta Directiva i el president o presidenta, i mantenen viu l'esperit fundacional a través del compromís amb la cultura, la música i el país. L'Associació es regeix pels seus estatuts, pels acords de l'Assemblea General de Socis, que és l'òrgan sobirà mitjançant el qual s'expressa la voluntat dels socis, i per les decisions de la Junta Directiva, que assumeix la representació i el govern de l'Associació.
Amb la voluntat de gestionar de manera moderna, eficient i transparent el conjunt d'activitats artístiques, socials, educatives i patrimonials, es va crear la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Aquesta Fundació actua com a eina jurídica al servei del projecte comú, hereva de l'ideari fundacional i garant de la bona governança. El seu marc legal permet, a més, col·laborar amb institucions públiques i privades, així com canalitzar el suport del mecenatge.
El Palau de la Música Catalana i la família coral de l'Orfeó representen la cara visible d'aquest projecte únic, que té com a propòsit millorar la vida de les persones a través de la música. Més enllà d'un edifici emblemàtic, el Palau és un centre viu de creació, interpretació i difusió musical. I més enllà d'un cor, l'Orfeó és una comunitat coral cohesionada i diversa, amb vocació d'excel·lència i arrelament social.
Aquesta estructura, alhora complexa i orgànica, és el que dona singularitat al Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
La institució consta de diverses comissions formades per membres de la Junta, del Patronat o independents que inclouen persones connectades i relacionades amb la institució que aporten valor en àrees, projectes i temes concrets.
El Consell de Mecenatge és un òrgan del govern de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, creat pel mateix Patronat amb la finalitat principal de promoure i fer partícip la societat civil de les activitats de la Fundació.
En totes les comissions:
La singularitat de la institució suposa tot un repte per al Palau de la Música i l'Orfeó Català. La construcció d'un mapa de públics acurat és la clau per posicionar i connectar la institució al teixit social, polític, econòmic i associatiu, tot fomentant les relacions institucionals amb aquelles entitats amb què comparteix valors i propòsit.
El Pla Estratègic 2023-2026 defineix el propòsit de la institució, els valors i també totes les línies estratègiques d'activitat. Es tracta d'un pla ambiciós, que es construeix sobre els avenços dels darrers anys i que busca augmentar l'impacte de la institució i els seus valors en la societat.
El Pla s'estructura al voltant de les tres columnes de la Fundació: el cant coral, la programació musical i el Palau modernista. En aquesta etapa es busca decididament fer créixer la comunitat de la institució, oferir una programació musical excel·lent, millorar l'experiència Palau, preservar-ne i difondre'n el patrimoni, així com reforçar-ne l'aposta educativa i social. Tot això, enfortint la independència financera i cercant la màxima sostenibilitat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana és una institució amb un sòlid arrelament al país, amb el propòsit de millorar la societat a través de l'excel·lència artística de la programació musical, la pràctica del cant coral i la difusió del patrimoni, tot transmetent valors universals i enfortint la cultura catalana.
Els valors de la Fundació continuen essent els mateixos dels de la fundació de l'Orfeó Català, als quals s'afegeix el de la sostenibilitat, entesa com un valor intrínsec i que ha de ser transversal a tota l'activitat de la institució. Un valor inclòs en el Pla Estratègic 2023-2026.
Excel·lència
Compromís social i educatiu
Catalanitat
Participació
Innovació
Sostenibilitat
Al llarg del 2025, els socis i sòcies de l'Orfeó Català van gaudir d'un ventall d'activitats culturals i musicals pensades per enfortir el sentiment de comunitat i la vinculació a la institució. El programa va incloure assaigs oberts, presentacions, exposicions, trobades, invitacions a concerts i dues sortides internacionals per acompanyar els cors en actuacions més enllà de les nostres fronteres, concretament a Estocolm i Amsterdam. Un conjunt de propostes amb una nodrida participació dels socis i sòcies que posen de manifest la vitalitat d'aquesta comunitat i la voluntat de l'entitat d'oferir experiències úniques i de qualitat adreçades a les persones que fan possible la seva missió.
L'Assemblea de Socis de l'Orfeó Català, celebrada el 17 de juny, va aprovar per àmplia majoria l'informe de gestió de la Junta Directiva de l'Orfeó Català, l'estat de comptes de l'exercici de l'any 2024 i el pressupost de l'Associació per al 2025. Es va mostrar l'activitat dels cors de l'Orfeó Català, així com els seus projectes immediats. També es va informar dels aspectes comptables de la Fundació OC-PMC, així com de les millores dutes a terme als edificis del Palau i espais vinculats. L'Assemblea es va tancar amb el lliurament de medalles als socis i sòcies de més de vint-i-cinc i cinquanta anys d'antiguitat a l'entitat.
Un total de 53 socis i sòcies van viatjar a Estocolm del 3 al 6 d'abril, per acompanyar l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau, al costat de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, per interpretar la Simfonia Resurrecció de Mahler, sota la batuta de Daniel Harding, a la sala Berwaldhallen.
Un total de 34 socis van viatjar a Amsterdam del 14 al 16 de desembre per assistir al concert del Cor de Cambra al Concertgebouw amb Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, per interpretar l'Oratori de Nadal de J. S. Bach.
Un concert que va formar part de la gira que va incloure les ciutats d'Anvers, Amsterdam, Sant Sebastià, Pamplona, Santander i el Palau de la Música Catalana el 19 de desembre.
El diumenge 2 de novembre es va celebrar una nova edició (la sisena) del Dia dels Socis, la trobada anual dels socis de l'Orfeó Català, una cita molt esperada pels membres de l'entitat. La trobada va començar amb un dinar al Foyer del Palau, amb l'assistència del president de l'Orfeó Català, Joaquim Uriach; el director general del Palau, Joan Oller, i el nou director de l'Orfeó Català, Xavier Puig. Els socis i sòcies van poder retrobar-se i celebrar plegats el vincle que els uneix a la institució. En finalitzar el dinar es van sortejar dues fotografies de Bill Armstrong, pertanyents a la imatge gràfica creada per a la temporada 2024-25 del Palau, i quatre entrades dobles per a concerts de cicles del Palau; també se'ls va obsequiar amb la bossa commemorativa del viatge de l'Orfeó Català a Los Angeles el febrer del 2026. Tot seguit els socis i sòcies van poder gaudir del concert del Cor Jove de l'Orfeó Català, dirigit per Pablo Larraz. El programa, dedicat a la música per a cor i orgue, amb la interpretació d'obres de Schütz, J. Ch. Bach, J. S. Bach, Purcell, Händel, Mendelssohn i Wesley, va comptar amb la participació de la soprano Ulrike Haller i de l'organista Joan Seguí.
L'activitat associativa de l'Orfeó Català també va incloure l'assistència a dos assajos oberts del Cor de Cambra del Palau corresponents als concerts Romanticisme coral i Escola de Montserrat i Generació C, així com a l'assaig general del Concert de Sant Esteve. També, els socis i sòcies van poder obtenir invitacions per a diferents concerts del cicle La Casa dels Cants, el concert de comiat de Pablo Larraz com a director de l'Orfeó Català, a l'acte “Una nit per la llengua” amb Jordi Lara, a l'estrena del documental Simfonia dels Àngels. Història d'un procés creatiu, al Concert de Nadal de la Fundació Salvat, i a compartir espai a la llotja presidencial dels concerts de Palau 100. Igualment, van ser convidats a les inauguracions de les exposicions organitzades pel CEDOC i a les exposicions al Foyer del Petit Palau (dels artistes convidats del Palau), així com a la presentació del llibre La clausura de l'Orfeó Català i el F.C. Barcelona (1925) i a la presentació de la temporada de concerts del Palau. També van poder gaudir de la visita guiada Els herois en la construcció del Palau. Finalment, l'Associació va realitzar una enquesta de satisfacció als socis amb resultats molt positius sobre la vinculació i experiència amb l'Orfeó Català.
L'1 de juliol Xavier Puig va presentar el seu projecte artístic per als propers quatre anys, amb l'encàrrec del Palau de donar continuïtat als objectius que marca el Pla Estratègic per a l'Orfeó Català: seguir treballant per la internacionalització del cor, refermar el compromís en la defensa de la música de compositors catalans, tant contemporanis com patrimonials, i ser motor del moviment coral català. Així, el full de ruta del nou director de l'Orfeó Català preveu quatre eixos essencials: aprofundir els aspectes tècnics i expressius de la formació dels cantaires, posar el focus en el repertori català, amb un impuls especial per a l'obra de la nova generació de compositors corals catalans contemporanis, la Generació C, i la reivindicació de la pràctica del cant coral, que es complementa amb el treball en col·laboració amb altres directors i formacions.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ofereix un programa de mecenatge corporatiu personalitzat amb la finalitat de cercar sinergies amb cada empresa i posar en valor la seva col·laboració.
El 2025, un total de 77 empreses van participar de l'activitat del Palau i dels seus cors, tot formant part d'un dels símbols més genuïns de la cultura catalana, amb donacions que aporten avantatges fiscals o bé amb patrocinis que permeten beneficiar-se de contraprestacions. Els mecenes amb aportacions superiors a 25.000 euros formen part del Consell de Mecenatge.
Així mateix, el Palau desenvolupa un programa de mecenatge individual amb persones que, amb les seves aportacions, esdevenen benefactors i gaudeixen d'un programa d'activitats per compartir la passió per la música i la cultura.
El 7 de juliol de 2025 va tenir lloc el primer concert dedicat als mecenes i benefactors del Palau de la Música Catalana.
El concert protagonitzat per la soprano Serena Sáenz i l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, dirigit per Dani Espasa, va ser una ocasió per agrair el compromís i el suport de les institucions i persones que impulsen i donen suporta al Palau i l’Orfeó Català.


























































El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
El Departament de Mecenatge Individual i Socis, creat per ampliar la família de benefactors i socis de l'Orfeó i fomentar les donacions individuals per contribuir a la sostenibilitat del projecte, va tancar el 2025 amb un increment notable de la comunitat de benefactors, amb un total de 65 persones que, a títol individual, es van voler comprometre amb el projecte del Palau i de l'Orfeó Català. Els benefactors, amb les seves aportacions en forma de donació i, per tant, amb els corresponents beneficis fiscals, contribueixen directament al present i al futur de la institució i, alhora, formen part d'una comunitat propera que gaudeix del Palau d'una manera única i privilegiada. Durant el 2025 els benefactors van gaudir d'activitats exclusives, com salutacions a artistes, la possibilitat de viatjar a Brussel·les, visites a exposicions dins i fora del Palau, i l'assistència al primer concert dedicat als mecenes i benefactors del Palau, protagonitzat per la soprano Serena Sáenz. Un esdeveniment que va tenir una esplèndida acollida i que tindrà continuïtat anual.
A més, el 2025 es va crear una nova comunitat, el Cercle d'Abonats, adreçada als abonats del Palau, els quals, amb aportacions a partir de 300 euros en forma de donació, van gaudir d'activitats especials, com assajos oberts o visites exclusives. En total, més d'una trentena de persones es van sumar durant el 2025 a aquesta nova comunitat de melòmans i de persones compromeses amb la cultura.
També es van incrementar les microdonacions destinades al projecte social del Palau a través de la compra d'entrades i de visites guiades, i es va reforçar la difusió del programa de Testament Solidari per donar a conèixer als membres de les comunitats més properes al Palau la possibilitat d'incloure la institució al seu testament i contribuir així a preservar-ne els valors i l'activitat.
El Palau vol agrair a totes aquestes persones que, amb la seva generositat i confiança, impulsen aquest projecte únic que vol millorar la vida de les persones a través de la música, la cultura i la difusió dels seus valors.
El cant coral, al centre de l'activitat
El cant coral i els diferents cors de l'Orfeó Català són l'epicentre del projecte artístic del Palau i participen en la programació dels cicles de la Fundació, tot col·laborant amb els millors directors i orquestres; també actuen a diferents escenaris del país. Igualment, se'n promou la projecció internacional i encarreguen obres corals. El 2025 van destacar les col·laboracions amb destacats directors internacionals, així com la presència dels cors en diferents festivals d'estiu, nacionals i internacionals. Els diferents cors de l'Orfeó Català, el Cor de Cambra i cors de Palau Vincles van coincidir al mateix escenari en vuit ocasions, dins i fora del Palau.
Daniel Harding, Ludovic Morlot, Stephanie Childress, Eric Whitacre, Christoph Prégardien, Gemma New, Maria Guinand, Simon Halsey
Josep Pons, Josep Vila i Casañas, Júlia Sesé, Hilari García Gázquez, Isabel Rubio, Salvador Brotons
Barcelona, Girona, Montserrat, Sabadell, Terrassa, Ulldecona, el Masnou, Campdevànol, Vilanova i la Geltrú, Vic, Cervera, Igualada, Balaguer, Avinyonet del Penedès, l'Ametlla del Vallès, Sant Fruitós de Bages, Vallromanes, Premià de Mar, Concabella, Santa Perpètua de Mogoda, Corbera de Llobregat, Ponts
Estocolm, Andorra la Vella, Saragossa, Hamburg, Anvers, Amsterdam, Sant Sebastià, Pamplona, Santander, València, Copenhaguen, Torí, Busca
Judici a Gesualdo
El Concert de Sant Esteve és la gran festa de la família coral del Palau de la Música Catalana i un dels concerts més esperats de la programació nadalenca al Palau. A la 112a edició, com cada any, es van reunir a l'escenari modernista els 350 cantaires que integren les formacions de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau. El concert va reivindicar i posar en valor el Nadal com un dels moments més especials en què es fonen rituals i tradicions.
Aquest va ser el primer concert de Xavier Puig com a director de l'Orfeó Català, càrrec assumit la temporada 2025-26 i que combina amb la direcció del Cor de Cambra del Palau; Puig també va ser el director musical del concert, en què Adrià Aubert assumí novament la direcció escènica. Durant el concert, els directors i directores corals van dirigir les formacions respectives: Xavier Puig (Orfeó Català i Cor de Cambra), Pablo Larraz (Cor Jove), Montserrat Meneses (Cor de Noies), Glòria Coma i Pedrals (Cor Infantil), Glòria Fernàndez (Cor Mitjans), Mariona Fernàndez (Cor Petits) i Belén Clemente (distingida amb la Beca Lluís Millet de direcció del Palau 2024-2026). Acompanyats dels pianistes respectius de cada cor (Jordi Armengol, Pau Casan, Maria Mauri, Gerard Morató, Paul Perera), hi van participar els instrumentistes Marc Cabero (percussió), Joan Seguí (orgue), Andreu Brunat (flautes de bec), Eduard Iniesta (guitarres) i Oriol Prat (violoncel). L'espectacle, concebut un any més en format televisiu, es va retransmetre en directe per 3cat, Catalunya Música i Catalunya Ràdio, va ser presentat per Helena García Melero i hi participà l'actriu Lloll Bertran, com a narradora a la cantata que va cloure el concert. També es va poder seguir en directe per estríming a Palau Digital.
La temporada 2025-26, el Palau de la Música Catalana vol fer valer de manera especial l'actual generació de compositors de música coral en català. Així, l'anomenada Generació C va tenir el seu protagonisme. De Josep Ollé, compositor resident de la temporada, es van interpretar fragments del Te Deum laudamus i Missatge de pau, amb lletra de Joana Raspall. De Carles Prat s'interpretà O Magnum Mysterium; de Marian Márquez, Cançó del bon dimoni; d'Anna Campmany, Muses (encàrrec del Palau a la compositora amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys del Cor de Noies de l'Orfeó Català), amb lletra de Mireia Calafell, poeta convidada de la temporada 2025-26 del Palau, i La Nadalenca, la cantata final de la festa, encàrrec especial per al Concert de Sant Esteve. Totes dues obres s'estrenaren en aquest Concert de Sant Esteve, que també va incloure un fragment de l'obra Propis del temps d'Advent de Frederic Mompou i nadales tradicionals, com la Rondalla del bou de Carlota Baldrís, amb text de Marià Manent; Cap a Betlem i Les tres nadales per als tres Reis d'Orient de Xavier Pastrana; Les bèsties del naixement d'Albert Guinovart, i Fum, fum, fum, nadala tradicional amb un arranjament de Jordi Calpe i Planells que també s'estrenà. I també cançons d'altres cultures, com Tyger d'Elaine Hagenberg, The firedance of luna de Darius Lim, amb coreografia de Basilio Astúlez, i la tradicional nadala nord-americana Blanc Nadal, amb arranjament de Marc Timón.
La segona part del concert reuní tots els cors del Palau a l'escenari per interpretar La Nadalenca d'Anna Campmany amb text de Josep Pedrals. L'estrena d'aquesta partitura, sota la direcció de Xavier Puig, va tenir l'actriu Lloll Bertran com a narradora i les intervencions de la soprano Clara Moraleda (Llúcia), el tenor Pol Blancafort (Fredolic) i el baríton Germán de la Riva (Pare Noel). El cant de la Senyera, l'himne de l'Orfeó Català, amb tots els cors a l'escenari i amb la participació del públic, va posar fi al concert; com a bis s'oferí El Noi de la Mare, en un arranjament d'Ernest Cervera.
El 12 de juliol el Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona va ser l'escenari de l'estrena a Barcelona de The veil of the temple, la gran obra coral del compositor britànic John Tavener (1944-2013), una coproducció del Palau de la Música Catalana amb el Grec Festival de Barcelona en el marc del Grec 2025. Fins a cent cinquanta veus de tres formacions de la família coral de l'Orfeó Català (Orfeó Català, Cor Jove i el Cor de Noies), acompanyats pels cors Albada i Roig Korai, van interpretar des de les galeries del temple aquesta obra que ofereix un viatge musical i espiritual de la foscor a la llum, una recerca de la divinitat en la pròpia condició humana. Amb direcció musical de Simon Halsey i direcció artística de Pau Masaló, la producció va incorporar un elenc de solistes vocals, tots ells provinents del Cor de Cambra del Palau o col·laboradors habituals de la formació, encapçalats per la soprano solista Montserrat Seró, i un conjunt instrumental de percussió i vent-metall on també hi hagué orgue, duduk i un corn tibetà.
L'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana van oferir tres concerts consecutius de la Missa solemnis, una de les obres més monumentals i profundes de Beethoven, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig. Els concerts van ser els dies 21 de novembre a Sabadell (La Faràndula,), 22 de novembre al Palau de la Música Catalana (cicle Simfònics al Palau) i 23 de novembre a Terrassa (La FACT). Els van acompanyar els solistes Marta Mathéu (soprano), Mireia Pintó (mezzosoprano), Roger Padullés (tenor) i Joan Martín-Royo (baríton). Aquests tres concerts, amb una de les grans obres del repertori simfonicocoral, responen a la vocació dels cors del Palau de dur les grans creacions de la tradició clàssica arreu del territori, i alhora va ser l'ocasió perquè el públic català pogués veure'ls interpretar la Missa solemnis abans del viatge als Estats Units en què els dos cors interpretaran l'obra en tres concerts dirigits per Gustavo Dudamel, amb l'acompanyament de Los Angeles Philharmonic (LA Phil), els dies 20, 21 i 22 de febrer de 2026.
Posteriorment als concerts amb la Simfònica del Vallès, amb la Missa solemnis de Beethoven, el 29 de novembre Gustavo Dudamel va venir a Barcelona a dirigir un assaig amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau per preparar els concerts a Los Angeles el 2026.
L'Orfeó Català va participar en l'acte institucional de l'11 de Setembre que va tenir lloc davant el parlament de Catalunya. El cor va intervenir cantant El cant de de la senyera en el moment en què s'hissava una bandera catalana de grans dimensions. També, l'Orfeó Català va acompanyar la veu de Gemma Humet en una emotiva interpretació d'El cant dels ocells.
Raúl Torrico, Andreu Diport, Chris Artley i Albert de la Fuente són els guanyadors del V Concurs de Composició de l'Orfeó Català, i Jesús Debón, Pau Vallès i Joan Pérez-Villegas, els guardonats dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC. Les obres premiades s'estrenaran en el marc de la Festa de la Música Coral que tindrà lloc l'1 de març de 2026 al Palau de la Música Catalana.
Total de concerts: 23
L'Orfeó Català rep el suport de:
Total de concerts: 38
40 concerts (al Palau i fora del Palau)
L'Escola Coral de l'Orfeó Català rep el suport de:
Destaquem
El 9 de novembre el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana presentà el programa Generació C, dedicat a l'obra dels compositors corals catalans contemporanis, que es repetí el 15 de novembre a l'Elbphilharmonie d'Hamburg en el marc d'una setmana que la sala alemanya dedicà a la música catalana. Bernat Vivancos, Josep Ollé, Joan Magrané, Josep Vila, Carles Prat i Anna Campmany van ser alguns dels protagonistes d'aquest concert titulat Generació C (quatre C de: compositors, corals, catalans i contemporanis), que defineix un grup emergent de compositors catalans en actiu, de gran talent, que destaquen per la seva passió per la música coral, la contemporaneïtat del llenguatge emprat i un fort arrelament al país. Amb una qualitat, quantitat i diversitat creatives sense precedents, els membres de la Generació C són els representants indiscutibles del moment excepcional en la creació coral catalana actual i del futur. El programa també incorpora obres tradicionals del patrimoni coral català i del cançoner popular contemporani per gaudir d'un viatge musical per la història de la música coral del nostre país.
Amb aquest projecte, el Palau de la Música Catalana i el Cor de Cambra volen retre homenatge i reivindicar el valor històric, però també actual i de futur, de la història coral catalana: una història que mira enrere amb gratitud i avança amb determinació. La Generació C és el testimoni viu d'aquest moviment, expressió de la força creadora i el compromís col·lectiu que defineixen la nostra cultura.
Destaquem
Un cop més, la cantant catalana Rosalía va comptar amb un dels cors del Palau per al seu nou treball, Lux, publicat el 7 de novembre. En aquest cas va ser el Cor de Cambra del Palau el que va intervenir en diverses cançons del disc com Berghain.
Podeu veure el vídeo en què membres del Cor de Cambra i Xavier Puig expliquen l'experiència.
Destaquem
El 3 de desembre, el Cor de Noies de l'Orfeó Català va celebrar el seu 25è aniversari a l'església de Sant Ramon de Penyafort de Barcelona, el primer lloc on va actuar, amb un concert molt especial que va reunir les actuals integrants del conjunt i una seixantena d'excantaires. Una trobada intergeneracional que no només va fer memòria del camí recorregut, sinó que va fer valdre la continuïtat d'un projecte coral que ha esdevingut un referent per a veus joves al país. Sota la direcció de Montserrat Meneses, el Cor de Noies va oferir programa que abraçà tres segles de música, des de peces sacres fins a cançons populars, amb una atenció especial a obres de compositors catalans com Frederic Mompou, Enric Morera o Pau Casals. El programa va incloure també In monte Oliveti de Giovanni Battista Martini, la primera obra que el Cor de Noies va interpretar fa vint-i-cinc anys, en una clara voluntat de teixir ponts entre passat i present.
Destaquem
El 2025 la plaça del Rei va donar pas al Pla de la Seu, davant la catedral de Barcelona, com a nou escenari per al tradicional concert de nadales de l'Orfeó Català al centre de Barcelona, tot donant l'oportunitat d'ampliar l'aforament dels assistents, que es trobava limitat per l'espai. L'actuació, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les celebracions de Nadal, és gratuïta, s'adreça a tota la ciutadania i suposa una oportunitat única per veure en directe la família de l'Orfeó Català al cor de la Ciutat Comtal. Aquest any van coincidir dues dates. El 3 de gener, primer concert al nou emplaçament, cantaires de l'Orfeó Català, acompanyats d'alguns membres del Cor Jove i del Cor de Noies de l'Orfeó Català, van actuar sota la direcció de Pablo Larraz, amb Álvaro Metzger al piano. També, per primera vegada, aquest concert va coincidir dues vegades el mateix any. Així, el 29 de desembre, igualment cantaires de l'Orfeó Català, del Cor Jove i del Cor de Noies van cantar sota la direcció de Xavier Puig, que s'estrenava en aquest concert popular de nadales, i amb Pau Casan al piano. Com és habitual, el repertori va incloure nadales populars i d'altres interpretades al Concert de Sant Esteve.
La internacionalització dels cors és fruit de l'esforç de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, impulsat encara més amb la incorporació de Simon Halsey com a ambaixador dels cors del Palau. D'entre els concerts internacionals dels cors el 2025 cal destacar el debut de l'Orfeó Català a Suècia. La gira del Cor de Cambra amb Christoph Prégardien també va incloure ciutats de l'Estat espanyol.
L'Orfeó Català va debutar amb gran èxit a la sala de concerts Berwaldhallen, a Estocolm, amb el reconegut director britànic Daniel Harding i l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, formació de la qual és director des del 2007. Van oferir la Simfonia Resurrecció de Gustav Mahler, una de les obres més celebrades del compositor bohemi, acompanyats per la soprano Johanna Wallroth i la mezzosoprano Avery Amereau. El concert, que ser retransmès en estríming i que es pot recuperar a través de la plataforma Berwaldhallen Play, va exhaurir entrades en tots dos concerts celebrats a la sala de la capital sueca. L'estada a la capital sueca també va incloure una visita a la del Delegació del Govern als Països Nòrdics i als Països Bàltics, amb seu a Estocolm.
La qualitat i l'excel·lència són dues de les característiques irrenunciables en les quals es basa la programació del Palau, amb la presència de les millors orquestres nacionals i internacionals i grans intèrprets a l'alçada del que mereix un entorn privilegiat i singular. Les grans obres del repertori i la música contemporània conviuen amb la música coral i els cors de l'Orfeó Català, també protagonistes en grans concerts, alhora que es refermen relacions amb intèrprets de referència per crear un discurs artístic d'alt nivell i donar suport a artistes del país i als joves intèrprets.
Una programació adreçada a una pluralitat de públics de totes les edats, tot confirmant alhora el desig de crear nous públics i ampliar el nombre i la varietat d'activitats complementàries entorn de la música (conferències, tallers, recitals poètics, exposicions, etc.), com també la varietat dels abonaments.
El Palau també encarrega obres de nova creació, algunes de les quals sota el paraigua del programa Barcelona Creació Sonora.
Entre l'extensa activitat artística del Palau de la Música Catalana, cal destacar Palau 100, el cicle estrella de la Fundació, que, com és habitual, programa grans orquestres, directors i solistes internacionals.
Dream Requiem de Rufus Wainwright
25.01.25
Rufus Wainwright, narrador
Anna Prohaska, soprano
Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Elisenda Carrasco, preparadora del cor)
Cor Infantil de l'Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Ludovic Morlot, director
El Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Barcelona van unir esforços per portar a Barcelona Dream Requiem del compositor i cantautor nord-americà Rufus Wainwright. El concert, que va exhaurir les entrades, suposà l'estrena de l'obra l'Estat espanyol. Es tracta d'un encàrrec conjunt del Palau, L'Auditori i sis institucions internacionals més: Orchestre Philharmonique de Radio France, Filharmònica d'Hèlsinki, Royal Opera House de Londres, Los Angeles Master Chorale, Netherlands Philharmonic Orchestra i RTÉ National Symphony Orchestra d'Irlanda. L'obra es presentà al Palau interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'Orfeó Català, el Cor Infantil de l'Orfeó Català i la soprano Anna Prohaska, sota la batuta de Ludovic Morlot, director titular de l'OBC, que debutava amb aquest concert a l'escenari modernista. Rufus Wainwright, que hi participà com a narrador, va ser a Barcelona la setmana prèvia al concert per acompanyar i guiar els assajos celebrats a L'Auditori.
Cantates per al diumenge de Jubileu de J. S. Bach
18.06.25
Marie Luise Werneburg, soprano
Alexander Chance, contralt
Thomas Hobbs, tenor
Florian Störtz, baix
The Constellation Choir and Orchestra
John Eliot Gardiner, director
John Eliot Gardiner va tornar al Palau per primera vegada amb les seves noves formacions, The Constellation Choir and Orchestra, fundades el 2024, formades per alguns dels millors músics i solistes escollits per Gardiner en l'àmbit de la interpretació historicista i que tot just van debutar als escenaris europeus el desembre passat. Referent internacional de la direcció basada en criteris històrics i gran nom habitual al Palau, el director britànic tornava a la sala modernista amb un programa dedicat a Johann Sebastian Bach.
La consagració de la primavera de Stravinsky
06.11.25
Maxim Vengerov, violí
Orquestra Filharmònica de Tòquio
Myung-Whun Chung, director
L'Orquestra Filharmònica de Tòquio visità el Palau dirigida pel veterà director sud-coreà Myung-Whun Chung i amb el virtuós violinista rus Maxim Vengerov com a solista convidat. El programa de concert va incloure dues obres icòniques que representen mons estilísticament contrastats i moments de gran transformació social i cultural a Rússia, el Concert per a violí i orquestra de Txaikovski, actualment un dels cinc concerts més interpretats del repertori, i el ballet La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky, una explosió de ritme, color i tensió orquestral que va sacsejar el món de la música des del primer acord. Un concert que transità del lirisme al primitivisme en una nit de contrastos radicals i reveladors.
Palau 100 també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Grans Veus acull actuacions de cantants, tant emergents com consagrats en l'àmbit nacional i internacional.
Àries d'òpera barroca de Vivaldi, Rameau i Händel
07.07.25
Serena Sáenz, soprano
Vespres d'Arnadí
Dani Espasa, clavecí i direcció
La soprano barcelonina Serena Sáenz i el conjunt barroc Vespres d'Arnadí, sota la direcció de Dani Espasa, van oferir un concert d'àries d'òpera i música barroca. La cantant, que ha triomfat a l'Òpera de Viena amb La flauta màgica de Mozart, i que suma grans èxits internacionals a la seva carrera, es va iniciar en el cant coral als cors Infantil i Jove de l'Orfeó Català. Malgrat que ja ha actuat com a solista en anteriors ocasions a l'escenari modernista, debutava amb aquest concert al cicle Palau Grans Veus. El concert fou dedicat de manera especial als mecenes i benefactors, que amb el seu suport contribueixen a fer possible la missió del Palau de millorar la vida de les persones a través de la música i la cultura.
Palau Grans Veus també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Òpera porta a l'escenari modernista òperes barroques interpretades per les formacions més reconegudes del gènere en el panorama internacional, en versió de concert i amb elements escenogràfics.
Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck
25.11.25
Les Musiciens du Prince-Monaco i Il Canto di Orfeo dirigits per Gianluca Capuano. Cecilia Bartoli i Mélissa Petit
Després de set anys, la mezzosoprano Cecilia Bartoli, una de les figures principals de l'escena operística internacional, tornava al Palau amb Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck. Assumint el rol d'Orfeo, van acompanyar la cantant italiana l'orquestra Les Musiciens du Prince-Monaco, el cor Il Canto di Orfeo (Jacopo Facchini, director) i la soprano Mélissa Petit en els rols d'Euridice i Amor, tots sota la direcció de Gianluca Capuano. Amb llibret de Raniero de'Calzabigi, el concert presentà l'edició de Parma del 1769 d'Orfeo ed Euridce en versió de concert semiescenificada, produïda per l'Opéra de Montecarlo per a aquesta gira. El Palau acollí el primer concert a l'Estat espanyol abans de seguir camí a Madrid i Sevilla. Poques veus han donat tanta personalitat a cada rol com Cecilia Bartoli, que assumeix el mite d'Orfeo amb la seva força teatral i l'inconfusible carisma vocal, transformat per Gluck en un cant al dolor i la redempció.
Palau Òpera també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Bach inclou l'actuació dels músics, orquestres, grups i directors de referència en la interpretació de l'obra de J. S. Bach.
J. S. Bach: Variacions Goldberg, BWV 988
01.10.25
Angela Hewitt, piano
50è aniversari de la seva primera interpretació de les Variacions Goldberg
La pianista Angela Hewitt va incloure el Palau en la gira amb què celebrà cinquanta anys de la seva primera aproximació a les Variacions Goldberg, tot afegint-hi la maduresa i la lucidesa que només atorga una vida sencera de complicitat amb el repertori bachià. Una actuació excepcional per iniciar el cicle Palau Bach de la temporada 2025-26, mitjançant una lectura íntima, profunda i carregada de significat. Angela Hewitt ocupa una posició única entre les pianistes més destacades del panorama actual i també és una reconeguda artista discogràfica, especialment admirada per les interpretacions de Bach, que l'han consolidada com una de les seves intèrprets de referència.
Palau Bach també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Piano aplega grans talents nacionals i internacionals de l'instrument.
Obres Beethoven i Field
12.02.25
Alice Sara Ott, piano
La pianista Alice Sara Ott, en aquesta ocasió en solitari, tornava al Palau per oferir un programa romàntic que va combinar Sonates per a piano de Ludwig van Beethoven i una tria de Nocturns de l'irlandès John Field. Alice Sara Ott és considerada una intèrpret formidable i amb visió de futur. Gràcies als seus projectes artístics visionaris, així com als àlbums d'èxit mundial i col·laboracions amb les principals orquestres i directors del món, captiva el públic d'arreu amb unes actuacions úniques de gran brillantor tècnica. La pianista alemanya ha actuat en diverses ocasions a l'escenari de la sala modernista.
Palau Piano també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Cambra acull els concerts protagonitzats per destacats intèrprets i grups del país i internacionals.
Quintet la Truita de Schubert
25.02.25
Maria Florea, violí
Lara Fernández, viola
Daniel Claret, violoncel
Joaquín Arrabal, contrabaix
Àlex Ramírez, piano
Un grup de joves músics formats i residents a Catalunya (Maria Florea, Lara Fernández, Daniel Claret, Joaquín Arrabal i Àlex Ramírez) van recuperar el format més genuí d'interpretació de música de cambra del Romanticisme i ho van fer amb un recorregut per l'obra de Franz Schubert. D'aquest àmbit del seu catàleg, segurament el més celebrat, van interpretar una selecció que culminà amb el famosíssim Quintet la Truita, tantes vegades versionat.
Palau Cambra va oferir el 2025 un total de cinc concerts, tres dels quals protagonitzats per músics catalans. Hi van actuar:
El cicle Petit Palau Cambra està dedicat principalment al talent i al patrimoni català. També va integrar el cicle ECHO Rising Stars, que presenta el talent emergent als principals auditoris d'Europa.
Obres de Bach i Mendelssohn (arranjades per a quartet de saxos), Albright i López Radas
18.11.25
Kebyart:
Pere Méndez, saxo soprano
Víctor Serra, saxo alt
Robert Seara, saxo tenor
Daniel Miguel, saxo baríton
El quartet de saxos Kebyart tornà al Petit Palau, en aquesta ocasió com a formació resident del Palau de les temporades 2025-26 i 2026-27. Amb una trajectòria imparable i una presència cada cop més destacada a l'escena internacional, la formació iniciava la residència artística el primer curs amb dos concerts (18 de novembre de 2025 i 28 d'abril de 2026) en què un estil inconfusible, rigorós i desacomplexat alhora explora els límits del repertori de cambra amb programes fascinants que travessen èpoques i estètiques, tot oferint el seu potencial creatiu i expressiu fent honor als seus objectius fundacionals i incorporant col·laboracions amb músics del seu mateix talent i recorregut artístic.
Petit Palau Cambra també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Fronteres esdevé un espai d'experimentació lliure i de gaudi, amb propostes innovadores i trencadores amb músics del país i convidats internacionals de renom.
Obres de Steve Reich i Raquel García-Tomás
12.06.25
Anaïs Oliveres, soprano
Arantza Prats, soprano
Alba Quinquillà, soprano
Matthew Thomson, tenor
Carles Prat, tenor
Lluïsa Espigolé, piano
Laia Armengol, piano
Helena Otero Correa, saxòfon
Frames Percussion
Asier Puga, director
El conjunt Frames Percussion, en el marc de la seva residència artística al Palau, va presentar un concert que combinà tres obres de cadascun dels dos compositors convidats de la temporada 2024-25 a la sala modernista: Raquel García-Tomás i Steve Reich. Va ser l'últim concert de la temporada 2024-25 del cicle Palau Fronteres, amb un programa que certificà el compromís del grup, un dels més destacats del panorama musical actual, amb la nova creació i la recerca de nous formats a l'hora de presentar la música contemporània.
Palau Fronteres també va incloure els concerts de:
La Fundació col·labora amb l'Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau, que el 2025 assolia la trentena temporada de presència estable al Palau, amb vint-i-quatre concerts, amb grans obres del repertori simfònic, òperes en versió de concert (de produccions d'Òpera a Catalunya), estrenes i col·laboracions amb els cors del Palau. Igualment col·labora en dinou concerts de Nadal al Palau, amb programes i obres populars com el Concert d'Any Nou, El trencanous de Txaikovski, El Messies de Händel, Les quatre estacions de Vivaldi, La Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon i bandes sonores de cinema. Al cicle Nadal al Palau també s'inclouen concerts d'altres cicles programats al voltant de les dates nadalenques.
Missa solemnis de Beethoven
22.11.25
Marta Mathéu, soprano
Mireia Pintó, mezzosoprano
Roger Padullés, tenor
Joan Martín-Royo, baríton
Orfeó Català
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Orquestra Simfònica del Vallès
Xavier Puig, director
La Missa solemnis de Beethoven és una de les seves obres més monumentals i profundes, una veritable catedral sonora que transcendeix el gènere litúrgic per esdevenir una declaració espiritual i artística. Amb un llenguatge poderós i intens, Beethoven va escriure aquesta Missa no només com una mostra de fe, sinó com una recerca gairebé filosòfica del sentit de l'existència i la divinitat.
Carmen de Bizet
10 i 17.05.25
Cor Amics de l'Òpera de Sabadell
Solistes vocals
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, director (10 maig)
Daniel Gil de Tejada, director (17 maig)
Carmen és l'última òpera i la gran obra mestra de Georges Bizet, sens dubte convertida avui dia en l'òpera francesa més popular i una de les més representades arreu del món. Una òpera apassionada i vibrant, amb episodis musicals inoblidables com “Habanera” o la “Cançó del toreador”, que esdevé una tragèdia impulsada per l'amor i la llibertat.
Clàssics dels musicals
04 i 11.01.25 (Nadal al Palau)
Albert Bolea, Ana San Martín i Sylvia Parejo, cantants
Orquestra Simfònica del Vallès
Marc Timón, director
Concert dirigit per Marc Timón, ple de melodies inoblidables per gaudir i explorar tot allò que pot explicar la música. Una selecció de grans èxits de musicals ja clàssics, com Jesucrist Superstar, Evita, Cats, El fantasma de l'òpera, Els miserables, Cabaret, West Side story, El rei lleó i La, La Land.
L'eclèctic cicle Tardes al Palau convida músics i grups del territori. Diversitat de gèneres, com l'òpera, la sarsuela o la música per a cobla, conformen un cicle popular protagonitzat per formacions, directors i intèrprets catalans que porten el gran repertori i composicions del país a l'escenari de la sala modernista. Talent amb accent català per a un cicle que reivindica i estimula el nostre patrimoni i es projecta al futur.
Més Garreta!
04.03.25
Jordi Lara, narrador
Albert Guinovart, piano
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, director
Una de les propostes més singulars de la doble commemoració de Juli Garreta –cent cinquantè aniversari del naixement i centenari de la mort. En aquest concert, la GIO Symphonia va agafar la cèlebre exclamació atribuïda a Stravinsky com a títol i presentà un programa que, lluny de ser monogràfic, va combinar l'obra del compositor empordanès amb la de Beethoven, Albéniz i Wagner.
Tardes al Palau també va incloure els concerts de:
El cicle La Casa dels Cants, d'acord amb l'esperit fundacional de l'Orfeó Català, impulsa la presència del cant coral a la programació de la Fundació i aglutina els concerts dels cors de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau (a més dels altres cicles del Palau), cors de Palau Vincles i cors convidats.
El 2025 van actuar en diferents concerts el cor asturià El León de Oro, dirigit per Marco Antonio García de Paz (10.02.25); l'Escolania de Montserrat i l'Esbart Dansaire de Rubí, dirigits per Llorenç Castelló, amb el Llibre vermell de Montserrat (27.02.25); el concert de l'Escola de Músics i JPC, amb la cantata L'amor s'hi posa d'Arnau Tordera (03.04.25); l'Escolania de Montserrat, la Capella de Música de Montserrat i l'Orquestra del Miracle, dirigits des de l'orgue per Juan de la Rubia (22.05.25); Veus-Amics de la Unió i els cors convidats Infantil i Juvenil de Palau Vincles, amb el programa Songs of hope, dirigits per Josep Vila i Jover (28.09.25); el Young People's Chorus of New York City, dirigit per Francisco J. Núñez, i com a convidats els cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles (11.10.25); i el Cor Pedrell, dirigit per Esteve Costa, amb un programa que va incloure les estrenes Jesu dulcis memòria de Bernat Giribert, O Magnum Mysterium de Tomeu Quetgles Roca, Jesuset infant d'Irene Plass i un arranjament de Lluc Bonal de la cançó de bressol tradicional mallorquina Vou vei vou (15.12.25, inclòs a Nadal al Palau).
El cicle-concurs El Primer Palau, que rep el patrocini exclusiu de Mitsubishi Electric (el 2025 per vint-i-cinquè any consecutiu), ofereix l'oportunitat a joves intèrprets de debutar a la Sala de Concerts, obert ja per quarta vegada a escala internacional i també amb format marató de concerts en un sol dia, estrenat el 2022.
El 2025 (18.10.25) hi van participar Marlene Förstel, violoncel; Aina Font, saxòfon; Duo StriAgo: Mario Strinati i Pietro Agosti, guitarres; Itay Hazan, clarinet; Eva Arderíus, violoncel; Ines Issel, violí; Adriana Snape, viola; i Karen Kuronuma, piano, que va guanyar el Premi El Primer Palau 2025. El concert de cloenda d'El Primer Palau 2025 (19.11.25) va ser a càrrec del violoncel·lista Guillem Gràcia, guanyador del Premi El Primer Palau 2024.
El cicle Estiu al Palau inclou els concerts programats els mesos d'estiu, entre temporades; són concerts inclosos en col·laboració amb altres entitats, programadors o festivals, i els tradicionals recitals de piano del mes d'agost, amb especial atenció als intèrprets del país.
El 2025 el cicle va incloure dos concerts del Festival Bachcelona, tres del festival Grec i quatre recitals piano, entre altres propostes. Una programació variada per gaudir de la música a la sala modernista els mesos de juliol i agost.
Estrenes de Mariona Vila
i Oriol Marès-Talal Fayad
21.07.25
Jove Orquestra de les Comarques Gironines
Cor de Noies de l'Orfeó Català (Montserrat Meneses, directora)
Cor Geriona (Imma Pascual, directora)
Cor de Noies de Claudefaula (Glòria Bonal, directora)
Oriol Marès, clarinet
Talal Fayad, ud
Cisco Cruz, narrador
Isabel Rubio, directora
En aquest concert es va interpretar Els planetes, la coneguda composició del britànic Gustav Holst, la sardana Pedregada de Juli Garreta i dues estrenes encarregades per l'orquestra: Blau trencat, una obertura especialment creada per la compositora Mariona Vila, i Estuarium, una improvisació d'Oriol Marès i Talal Fayad, un duet que fusiona orígens culturals i herències musicals diverses, des del clarinet i el jazz fins als sons de Síria interpretats amb instruments com l'ud. Concert inclòs al festival Grec.
El cicle Estiu al Palau també va incloure les actuacions de:
El cicle ECHO Rising Stars, que presenta el talent emergent als principals auditoris d'Europa, igualment integrat al cicle Petit Palau Cambra, va incloure els concerts del clarinetista Carlos Ferreira (23.02.25) i el Quatuor Agate (16.03.25).
El cicle Orgue al Palau atorga el protagonisme a l'orgue Walcker de la Sala de Concerts del Palau amb els millors intèrprets d'àmbit nacional i internacional. El 2025 hi van actuar Daniel Oyarzabal, acompanyat d'Eloy Lurueña a la percussió (01.02.25); Hansjörg Albrecht (30.03.25), i Valentin Lukan (20.07.25).
Mitjançant el cicle Concerts Familiars al Palau i les sessions d'Escoles al Palau, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana difon la música des d'una concepció moderna, trencadora, interdisciplinària i de la més alta qualitat. Una tasca inequívocament divulgadora i formadora, amb concerts i sessions programades pel Servei Educatiu de la Fundació.
Produccions de Concerts Familiars i Escoles al Palau que es van realitzar el 2025:
El cicle Escoles al Palau rep el suport de:
El Palau de la Música Catalana és un dels vint-i-tres auditoris europeus membres de l'European Concert Hall Organisation (ECHO), l'associació internacional que aplega les sales i els auditoris més importants d'Europa, i de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO), entitat que inclou el Cor de Cambra del Palau.
També participà en la sisena edició del festival Ciutat de Clàssica, del 19 de març a l'11 d'abril, amb vuit concerts de la programació pròpia promogut per Barcelona Obertura, una iniciativa nascuda de la unió de les tres sales de música clàssica més importants de la ciutat: el Palau de la Música Catalana, L'Auditori i el Gran Teatre del Liceu, i que és impulsada per Barcelona Global, amb l'objectiu de promoure internacionalment la ciutat de Barcelona a través de la música clàssica. Cada temporada Barcelona Obertura selecciona els millors concerts i produccions musicals de les tres sales. També els cors del Palau participen en els concert gratuïts de Ciutat de Clàssica en escenaris singulars de la ciutat, així com de Clàssica a la Platja.
El 16 d'octubre el Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Simfònica del Vallès van presentar tres grans produccions gestionades conjuntament, Tubular Bells, tribut a Mike Oldfield i les pel·lícules How to train your dragon, in concert i Star Wars: A New Hope, in concert, amb la banda sonora original interpretada en directe i que van tenir lloc al desembre.
Se'n van oferir un total de cinc concerts, entre el 19 i el 23 de desembre, a l'Auditori Fòrum CCIB de Barcelona. L'objectiu d'aquest nou cicle, Gran Simfònic, és oferir al públic concerts de gran format, bandes sonores de pel·lícules i altres propostes populars de qualitat, en les millors condicions acústiques i de format. Amb aquestes propostes, el Palau i l'OSV volen apropar la música clàssica a nous públics i potenciar la vivència de la música en directe com a experiència col·lectiva i accessible per a totes les edats i gustos.
L'any 2026 es commemorarà el 150è aniversari del naixement de Manuel de Falla Matheu (Cadis, 1876-Alta Gracia, Argentina, 1946), de mare amb arrels catalanes i un dels compositors més internacionals de la música espanyola.
El Palau de la Música Catalana, escenari que va acollir obra seva i estrenes en sengles concerts els anys vint del segle passat, se suma la temporada 2025-26 a l'efemèride programant-ne diverses obres en sis concerts.
La Fundació Salvat i el Palau de la Música Catalana van presentar el 26 de novembre els noms dels quatre guanyadors de la Beca Salvat de Música Barroca 2026: el baríton català Lluís Arratia, la mezzosoprano catalana Jana Corominas, el tenor israelià Itamar Hildesheim i la soprano portuguesa Mariana Rodrigues. La Beca –anteriorment coneguda com a Salvat Beca Bach– arriba a l'onzena edició i es consolida com una plataforma de referència per a la formació i promoció de joves solistes a l'entorn de la música antiga.
El Palau fa anys que dona suport a aquesta iniciativa, amb la voluntat de contribuir a l'impuls dels joves talents, un compromís que s'ha reforçat en aquesta edició amb la signatura d'un nou conveni de col·laboració entre les dues institucions. La Beca Salvat de Música Barroca es consolida com a plataforma d'impuls del talent jove en l'àmbit de la música antiga. El debut dels quatre guanyadors va arribar en el Concert de Nadal de la Fundació Salvat el 2 de desembre, amb el Bach Collegium Barcelona, sota la direcció del reconegut contratenor Alex Potter.
Per tretzè any consecutiu el compromís del Palau amb la creació contemporània es va materialitzar en la figura del compositor convidat. L'any 2025 van coincidir:
La catalana Raquel García-Tomàs (temporada 2024-25)
Obres programades el 2025:
El nord-americà Steve Reich (temporada 2024-25)
Obres programades el 2025:
La mexicana Gabriela Ortiz (temporada 2025-26)
Obres programades el 2025:
El català Josep Ollé i Sabaté (temporada 2025-26)
Obres programades el 2025:
Un dels pilars de la Fundació és la identitat catalana, per això la programació del Palau hi dona suport per mitjà de la música.
Els diferents cicles que formen la programació del Palau inclouen artistes, intèrprets i formacions de casa nostra, així com obres de compositors catalans, per bé que sense oblidar la música tradicional catalana. També la recuperació de patrimoni musical, amb la interpretació d'obres o de compositors poc coneguts, hi té un espai reservat. Una tasca per a la qual, amb orgull, el Palau esdevé vehicle immillorable. El Palau de la Música Catalana participa, al costat de L'Auditori i el Gran Teatre del Liceu, en el programa Barcelona Creació Sonora que impulsa l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que fomenta encàrrecs a compositors i compositores vinculats a la ciutat de Barcelona.
Amb les premisses de la innovació i la creativitat, des de fa dotze anys l'arquitectura modernista del Palau dialoga amb les arts plàstiques, tot eixamplant el discurs artístic de la programació.
Hi són convidats artistes plàstics nacionals i internacionals de renom, als quals es dediquen exposicions i interaccions en concerts. A més a més de la figura del compositor convidat i dels encàrrecs d'obres per als cors, aquest diàleg inclou també la figura del poeta convidat.
El 2025 van coincidir:
Del 21 de març a l'1 de maig de 2025 – Foyer Petit Palau
Lectura pel mateix Lluís Calvo, amb la col·laboració d'Odile Arqué i el percussionista pirinenc Arnau Obiols
Conversa entre Lluís Calvo i membres de FOSCOR (Dark Atmospheric Metal), amb la presència de Joan F. Serra (Jade), Gabriel Alcón i Albert Martí (Vidres a la Sang)
Del 23 d'octubre de 2025 al 15 de gener de 2026 – Foyer Petit Palau
Autor de la imatge gràfica de la temporada 2025-26 del Palau
La cançó està interpretada pel Cor de Noies de l'Orfeó Català
De Palau Fronteres, gràcies a la col·laboració entre el Palau i la Fundació Catalunya La Pedrera
Del 30 de maig al 6 de juny el Palau va acollir Ex Natura, una instal·lació artística produïda per Artificia, que combina música amb intel·ligència artificial creada pels músics Carles Marigó i Pedro González.
Ubicada a l'espai denominat la Cova, al Petit Palau, la instal·lació complementà el concert del 18 de maig amb Carles Marigó, un recital de piano immersiu que integrava l'ús d'intel·ligència artificial, tot explorant la relació entre la intel·ligència artificial, la creativitat i les arts.
Igualment, el 2025, el Palau se sumà a sengles commemoracions i homenatges amb concerts que van aproximar la vida i obra de grans creadors i intèrprets.
El 2025 van continuar els concerts inscrits en el 150è aniversari del naixement i centenari de la mort de Juli Garreta; 75è aniversari de la mort de Joan Lamote de Grignon i 125 anys del naixement del seu fill Ricard Lamote de Grignon; 200 anys del naixement d'Anton Bruckner, i el 50è aniversari de la mort de Dmitri Xostakóvitx. El 2025 el Palau també se sumà a la commemoració dels 150 anys del naixement de Manuel de Falla, 150 anys del naixement de Ricard Viñes i 100 anys del naixement de Josep Cercós, així com a la celebració del Mil·lenari de Montserrat.
A més de la programació pròpia, el Palau acull altres propostes musicals, concerts i festivals organitzats per promotors externs. Alhora, els diferents espais del Palau esdevenen punts privilegiats per a la celebració d'actes d'empresa, entitats culturals o particulars.
Destaquem
Un centenar de xefs catalans amb estrelles Michelin o abanderats de la cuina tradicional es van reunir al Palau en la presentació de l'inici de la campanya Catalunya, la millor cuina del món en un acte presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa. La campanya és una iniciativa de l'Agència Catalana de Turisme i de la Generalitat i s'emmarca dins dels actes de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, que té com a objectiu projectar la cuina catalana al món. A més de participar en l'anunci, a la platea de la sala modernista hi havia les primeres espases de la gastronomia catalana dels últims vint anys: Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Carles Gaig, Joan Roca, Eduard Xatruch, Mateu Casañas, Oriol Castro, els germans Sergio i Javier Torres, Paolo Casagrande i Fina Puigdevall.
En el vessant arquitectònic, el Palau de la Música Catalana és una joia del Modernisme obra de Lluís Domènech i Montaner, i és a l'abast de tothom mitjançant les visites culturals a l'edifici i durant la Jornada de Portes Obertes, sempre amb gran èxit d'assistència, que el 2025 va convidar sis mil persones a visitar gratuïtament la sala modernista el diumenge 23 de novembre.
Destaquem
Mirades del Palau, el conjunt de visites temàtiques i temporals que permeten redescobrir la joia modernista de Domènech i Montaner des d'una nova perspectiva, iniciades el 2024, presentà la nova visita guiada Estructura i planificació del Palau (de l'1 de febrer al 9 de març), enfocada als materials i les tècniques utilitzades, així com les solucions arquitectòniques que han preservat i modernitzat l'edifici respectant-ne l'essència. També es va presentar Essència Palau (del 22 de març al 22 de juny), una experiència per conèixer l'edifici modernista a través dels sentits, en un recorregut evocador on la vista, el tacte i de manera molt especial l'olfacte, gràcies a la col·laboració d'Eurofragance, són els que van conduint el visitant a través de la història, els records i les emocions que desperta l'edifici. Finalment, es presentà El Palau en veu femenina (del 22 de novembre al 17 de gener de 2026), visita guiada que posa el focus en les dones que han deixat empremta en la història del Palau i que han inspirat alguns dels seus elements més simbòlics.
La plataforma de viatges i experiències Klook Travel, que opera com una agència en línia, promou els Klook Partner Awards, un esdeveniment anual per reconèixer i celebrar els proveïdors de serveis i experiències de viatge amb millor rendiment a la seva plataforma. Els guanyadors són seleccionats segons criteris com l'excel·lència operativa, les ressenyes dels clients, la popularitat del producte, el valor per als clients i el desenvolupament de serveis innovadors. Els premis, que han tingut edicions a Austràlia, les Filipines i la regió EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica), mostren col·laboracions i reconeixen empreses que exemplifiquen un rendiment destacat en el sector turístic. El 2025 el Palau de la Música Catalana va rebre el premi Best of Spain.
La conservació del Palau, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, obliga a efectuar-hi millores i adequacions d'acord amb la legislació vigent.
El Palau no és només un centre musical, pel seu compromís social també esdevé un centre dinamitzador de l'entorn ciutadà.
Des de l'àmbit educatiu, tant l'Escola Coral, planter de l'Orfeó Català, com el Servei Educatiu, amb el cicle Concerts Familiars al Palau i les sessions d'Escoles al Palau, continuen any rere any una tasca inequívocament formadora i divulgadora àmpliament reconeguda; com també Palau Vincles, el projecte sociomusical del Palau, amb gairebé quinze anys de trajectòria. També, la voluntat d'apropar la música als joves i la participació en projectes adreçats a col·lectius amb necessitats específiques formen part de la tasca social del Palau.
L'Escola Coral és el planter de l'Orfeó Català. El seu principal objectiu és l'educació de l'infant i el jove a través de la veu; una educació integral, humana i musical, que permeti el desenvolupament a nivell artístic adequat a cada etapa, amb una formació vocal i musical completa. Un recorregut que comença als sis anys al Cor Petits i que continua amb el seu pas pel Cor Mitjans i el Cor Infantil. Els joves culminen la seva formació vocal i musical accedint al Cor de Noies o el Cor Jove de l'Orfeó Català, una estada que significarà sis anys més d'intensitat musical.
Un equip artístic professional format per entusiastes directors, pianistes, professors de cant i llenguatge musical vetllen per la vitalitat del projecte. Una inèrcia que no s'atura i que els darrers temps ha desenvolupat un projecte compromès amb la societat.
Amb una activitat musical anual intensa, l'Escola Coral és un projecte pioner i únic al nostre país que compta amb el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

L'Escola Canta és una iniciativa de l'Escola Coral de l'Orfeó Català que busca introduir el cant coral als alumnes de Primària amb el convenciment dels beneficis de l'activitat coral per als infants, a nivell formatiu i també de les seves habilitats socials, emocionals i cognitives. Amb aquest projecte els directors del Palau estableixen cors dins les escoles, de manera que el cant coral hi esdevé una activitat curricular obligatòria o bé també es programa com a extraescolar.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana va convocar el 2024 la primera edició de la Beca Lluís Millet, una iniciativa adreçada a joves directors i directores corals que sorgeix de la voluntat de complementar la seva formació en l'entorn de l'Orfeó Català, amb l'objectiu de promoure nous talents. La formació ofereix una experiència transversal, no només pel que fa al lideratge coral, sinó que també permet que el guanyador conegui el vessant logístic de la professió. La jove directora Belén Clemente va ser la guanyadora d'aquesta primera beca, que permet treballar amb tots els cors de l'Orfeó Català i participar de l'activitat musical i organitzativa dels cors, sota la coordinació de la gerència i la direcció musical de cada cor. Belén Clemente gaudeix de la beca durant dos anys (2024-2026).
El Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català estan compromesos des dels seus orígens amb l'educació i la participació social a través del cant coral i de la difusió de la música en directe. Per això, mitjançant el Servei Educatiu, el Palau també forma part de projectes que eixamplen el seu compromís amb la societat.
Al llarg del curs acadèmic 2024-25, un total de 188.956 infants, joves i docents provinents de 1.479 centres educatius catalans van participar de l'oferta de laCultivadora, la plataforma que aglutina les propostes educatives de L'Auditori, Gran Teatre del Liceu, Mercat de les Flors, Palau de la Música Catalana, Teatre Lliure i Teatre Nacional de Catalunya, i que ja compta amb més de 2.000 centres registrats. Aquestes xifres, que creixen respecte del curs 2023-24 (en què el programa va tenir 184.950 participants), posen de manifest la consolidació del programa. En aquest segon any de funcionament, els centres educatius de Catalunya van fer 4.506 reserves a les 148 activitats través de la plataforma, així com 10 formacions en arts escèniques i música per a docents amb artistes referents. El 27 de juny de 2025 s'inicià al web de laCultivadora el procés d'inscripció dels centres per al curs 2025-26, amb una oferta de 153 activitats i 339 recursos digitals gratuïts per a docents, artistes i alumnes.
El curs 2024-25 es van estrenar els itineraris per a l'alumnat amb tàndems d'activitats dels diferents equipaments, en els quals es combinen espectacles i tallers amb diversos enfocaments artístics per fomentar la interdisciplinarietat. Es tracta d'una proposta pensada per als centres educatius que en un sol dia volen tenir una experiència ampliada de l'assistència a un espectacle per enriquir l'experiència a través de la interdisciplinarietat dels llenguatges artístics i musicals. Respecte de les formacions per a docents, durant el curs 2024-25, laCultivadora va posar en marxa una nova proposta de formació de llarga durada per a docents, sota la denominació Públics Creatius. A més, i com a novetat, les formacions puntuals per a docents, que es duen a terme des de l'inici del programa, s'estendran més enllà de l'àrea metropolitana i arribaran a l'Alt Pirineu, Lleida, Tarragona, Berga i les Terres de l'Ebre en el curs 2025-26.
El 2025 es van dur a terme més d’una trentena de tallers d’exploració sonora i tallers de creació musical en el marc del projecte escolar d'acció transversal Sons del Cel.
El curs 2024-25 més de 300 alumnes de set centres educatius de Primària de la ciutat de Barcelona van participar a Sons del Cel, un projecte educatiu transversal i pioner que té com a objectiu fomentar la consciència sobre l'entorn sonor, la contaminació acústica a la vida diària, de manera particular als centres educatius, i descobrir els beneficis dels sons de la natura i de la música. Després de dos anys en fase de prova pilot a dues escoles de la Ciutat Comtal, aquesta va ser la primera edició de la iniciativa liderada pel Palau de la Música Catalana juntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya (MeteoCat) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El programa té la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquest curs van participar a Sons del Cel les escoles Arc Iris, Casas, Cervantes, Dolors Monserdà-Santapau, La Muntanyeta, Mas Casanovas i Octavio Paz. El curs 2025-26 el programa s'estendrà i s'oferirà a centres educatius de tota l'àrea metropolitana de Barcelona.
Sons del Cel convida els infants i les comunitats educatives a repensar els espais escolars com a entorns de pau, silenci, diàleg i escolta activa, tot dotant l'alumnat de recursos per identificar i minimitzar la contaminació que els envolta diàriament. Es tracta d'un projecte transversal que es treballa des de la vessant artística, científica, ambiental i de salut. És un itinerari que dura tot el curs acadèmic, al llarg del qual es van plantejant diferents activitats, com ara un taller d'exploració sonora i creació musical al centre, o un altre d'enregistrament de sons i escolta activa al Jardí Botànic de Barcelona, així com l'assistència al concert-espectacle Tocats x l'Orgue al Palau de la Música Catalana. A final de curs s'organitza una trobada de clausura al Palau de la Música Catalana, on un grup d'alumnes representants de cada centre comparteixen aprenentatges i compromisos de futur.
Palau Vincles és el projecte sociomusical del Palau de la Música Catalana que treballa principalment a través del cant coral per impulsar el canvi social en infants i joves en situacions de vulnerabilitat i per garantir-ne els drets culturals, tot generant experiències musicals i artístiques col·lectives que generin un impacte positiu i durador a les seves vides, des del convenciment del gran poder de transformació personal i social de la pràctica coral. Vehicula les seves accions a traves de quatre programes: Cant Coral, Hip-hop, Esplai Artístic i Càpsules Formatives d'Escenotècnia. El projecte vol enfortir i ampliar la vocació de servei i la dimensió social i solidària del Palau i l'Orfeó Català, tot incidint positivament en l'educació en valors, en el desenvolupament de les capacitats psicosocials i pedagògiques i oferint oportunitats. A través de Palau Vincles l'entitat recupera alguns dels seus valors fundacionals, com són la participació i el compromís social.
Ofereix formació coral gratuïta a 600 infants i joves de forma directa a través de 30 cors en 6 escoles i 6 centres oberts i dels Cors Infantil i Juvenil, i també col·labora amb cors convidats. Les formacions corals assagen un o dos cops per setmana i fan anualment una quinzena de concerts, especialment dos grans concerts de referència, de gran format al Palau de la Música Catalana, als quals els familiars poden assistir com a convidats, en què més de 750 infants i joves canten junts anualment. L'any 2025 van participar en l'enregistrament del videoclip Mou el món, la cançó de l'estiu 2025 de Palau Vincles composta per les germanes Judit i Meritxell Neddermann.
Total de concerts dels cors de Palau Vincles: 18
Concerts al Palau: 10
Concerts fora del Palau: 8
Concerts destacats de cors de Palau Vincles
Altres actuacions a espais del Palau
Concerts fora del Palau
Directors de cors de Palau Vincles 2025
Durant el 2025 va tornar a tenir lloc l'Esplai Artístic, en què 174 infants i joves, de sis a catorze anys, van gaudir d'activitats de cant, dansa, teatre musical, hip-hop, espais immersius, doblatge i lleure.
El programa de hip-hop és una iniciativa que connecta amb les i els joves mitjançant les disciplines del rap i la dansa per treballar el seu desenvolupament i benestar integral amb l'objectiu de generar-los oportunitats de futur. Durant el 2025 es va presentar el videoclip Amor de veritat dels joves d'Un Toc de Salt i, a final d'any, es va iniciar un nou grup a la Fundació Marianao.
Mou el món és la cançó del videoclip anual de Palau Vincles. Composta per les germanes Judit i Meritxell Neddermann, la cançó mostra l'amor com a força que transforma les persones, que les ajuda a construir la seva identitat pròpia i la relació amb l'entorn. En l'enregistrament hi van participat més de 700 infants i joves de Palau Vincles i de centres convidats.
Constitueixen un projecte pilot orientat a joves de tretze a divuit anys amb l'ambició de donar a conèixer alternatives d'estudis de formació professional, a través de tastets d'oficis a partir de les disciplines artístiques i tècniques que conviuen al Palau de la Música Catalana.
El Palau de la Música Catalana va celebrar el 12 de novembre les II Jornades d'Impacte, un espai de reflexió i trobada dedicat a fer valdre el paper de la cultura com a motor de transformació social. Amb el títol “La cultura com a motor de transformació social”, l'objectiu d'aquesta edició va ser compartir els aprenentatges i resultats dels tres projectes culturals amb impacte social impulsats pel Palau: Palau Vincles, El Cor Respira i Al Compàs, així com presentar les conclusions de la mesura d'impacte social realitzada durant el curs 2024-2025. A través de taules de debat i ponències, es va reflexionar sobre com les diferents disciplines artístiques i les diverses formes de pràctica o consum cultural contribueixen a millorar la vida de les persones, a fomentar la inclusió i a generar comunitat. L'acte va ser conduït per Isa Custodio, experta en impacte social i Teoria del Canvi, que dinamitzà les taules i aportà una mirada transversal sobre el paper de la cultura en la transformació social. La jornada va comptar amb la participació de representants d'entitats referents en l'àmbit de la cultura amb finalitat social com la Fundació SETBA, Xamfrà i Passenger Tales, i va incloure l'actuació musical del Cor Respira Bellvitge.
Igualment, Palau Vincles forma part de Red Música Social, creada el 2020 per set entitats musicosocials de Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao i Vitòria amb l'objectiu d'integrar i articular a Espanya el moviment de transformació social a través de la música i que alhora aspira a proposar la pràctica musical col·lectiva com a eina eficaç per lluitar contra la pobresa, l'exclusió social i la vulnerabilitat.
Destaquem
Palau Vincles va ser distingit en la sisena edició dels Premis Alícia 2025, que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música, amb el Premi Alicia al millor Projecte Social i Educatiu. A la gala de lliurament dels premis, celebrada el 19 de juny a L'Auditori, van participar diverses personalitats del món cultural com a lliuradores dels guardons i va escenificar el reconeixement a onze artistes i projectes que han destacat per la seva qualitat artística, la capacitat transformadora i l'impacte dins i fora del país.
Llegir notícia sencera publicada a la «Revista Musical Catalana»
Fundació “la Caixa”
Eurofirms
Fundació Gandara
Agbar
Fundació Caixa d'Enginyers
Colonial
Palau Jove (abans Grada Jove) és la comunitat de menors de 35 anys del Palau que gaudeix d'una sèrie d'avantatges i descomptes en els concerts de la programació del Palau, per gaudir, aprendre, explorar i compartir la música. Formar-ne part és gratuït. D'altra banda, la Comissió Jove de l'Orfeó Català i el Palau, formada per cantaires del Cor Jove i del Cor de Noies, recomana una sèrie de concerts de la temporada. Una tria que inclou una àmplia representació dels gèneres musicals que inclouen una oferta variada.
El Palau de la Música Catalana treballa en la millora contínua de l'accessibilitat desenvolupant diferents projectes, tant en les visites a l'edifici com en els concerts o altres esdeveniments, i a més ofereix atenció personalitzada i preus especials per a persones amb diversitat funcional i acompanyants.
El Cor Respira Bellvitge és un projecte que neix el 2024 fruit d'una aliança estratègica amb el projecte Arts in Health, dirigit per l'Institut Català de la Salut en col·laboració amb l'Hospital Universitari de Bellvitge i el Palau. El projecte analitza l'impacte clínic d'un programa de cant coral en pacients amb patologia respiratòria crònica. En la prova pilot de tres mesos de durada van participar dotze pacients i posteriorment es va mantenir el projecte amb la voluntat d'ampliar-hi el nombre de pacients. El resultat d'aquesta intervenció s'avalua científicament amb dades mèdiques i psicosocials. El Cor Respira Bellvitge va ser un dels cors convidats, juntament amb el cor de l'Escola de Música Freqüències, al concert Palau Vincles Fest celebrat el 3 de juny.
Al Compàs! és un projecte impulsat pel Palau de la Música Catalana i la Fundació Amics de la Gent Gran engegat el 2025. Nascut amb la voluntat de fer front a una realitat creixent i invisibilitzada: la soledat no desitjada que pateixen moltes persones grans. La música, com a llenguatge universal i eina transformadora, esdevé una via per crear vincles, emocionar i millorar el benestar emocional. Amb aquest projecte el Palau reafirma el seu compromís social en la millora de les diferents realitats vulnerables del seu entorn. En aquest sentit, el projecte aposta per un model cultural arrelat, inclusiu i transformador que enriqueix i cohesiona les vides a través de la música.
Amb el suport de:
El Palau també forma part d'Apropa Cultura –un programa transversal que agrupa diverses institucions culturals– oferint un ventall d'espectacles i activitats a preus assequibles per facilitar l'accés a la cultura a les persones en situació de vulnerabilitat d'acord amb les entitats socials.
L'Hivernacle del Palau és l'espai d'activitats complementàries del Palau, el marc on cultivar algunes de les idees o guies per gaudir dels projectes emblemàtics de la temporada; on dialoguen formats i disciplines per experimentar sobre el fet musical i el patrimoni; on s'acullen públics amb interessos diversos gràcies als vincles de la música, la filosofia, la divulgació o l'acció performàtica.
Sessions a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català presentades pel periodista Xavier Chavarria com a prèvia d'alguns concerts de la temporada. Un espai, en la distància curta, amb els artistes, al voltant dels programes i l'experiència d'un músic professional. Una trobada entre públic i intèrprets amb intervencions musicals i de gran acceptació del públic assistent que omple la sala en cada trobada.
Audició íntima prèvia al concert de Petit Palau Cambra del 4 de febrer del Quartet Gerhard (28.01.25)
Audició íntima prèvia al concert de Palau Grans Veus del 15 de febrer de la soprano Serena Sáenz i Vespres d'Arnadí (concert posposat al 15.07.25)
Audició íntima prèvia al concert de Palau Fronteres del 7 de maig del Cosmos Quartet, O Vos Omnes, la mezzosoprano Lídia Vinyes-Curtis i la pianista Noelia Rodiles (06.07.25)
Audició íntima prèvia al concert de Tardes al Palau del 6 d'octubre de 2025 del quartet vocal d'estil barbershop Metropolitan Union (29.09.25)
Audició íntima prèvia al concert de Palau Piano del 26 de novembre de 2025 de la pianista Alba Ventura (24.11.25)
Audició íntima prèvia al concert de Petit Palau Cambra de l'11 de desembre de 2025 del Tempus Trio (01.12.25)
Sessions prèvies als concerts de Palau 100 per situar el context històric de l'obra, el compositor o les idees claus de les peces programades.
Un total de 18 sessions, a càrrec de Rosa Massagué, Miquel Gené, Ana María Dávila, Carlos Calderón, Joan Vives, Jaume Radigales, Núria Ayats, Anna Costal, Sofía Martínez, Pere-Andreu Jariod, Pep Gorgori i Jordi Maddaleno.
Ponències, taules rodones i diàleg al voltant de les obres i els compositors que protagonitzen la temporada de concerts i aproximacions originals a la música.
A càrrec del musicòleg i assagista Oriol Pérez i Treviño, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (26.03.25)
Conversa entre el poeta i assagista Lluís Calvo i membres del grup de metal català Foscor, amb intervencions de caire musical per donar suport i exemplificar el contingut, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (02.07.25)
Poetes, músics i disciplines performàtiques es troben en diferents espais del Palau amb una carta blanca sorprenent. Recitals de la paraula, actuacions heterodoxes i tallers artístics per subvertir i enriquir la mirada tradicional al fet musical.
Palpar, provar, intentar. Espectacle artròpode, a sis mans, creat a partir dels poemes de La nit ovípara (Documents Documenta, 2024), amb la poeta i rapsoda Maria Sevilla Paris, la també poeta i músic Anna Pantinat i l'artista experimental del moviment Carlos Martorell, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (27.01.25).
Quan ens visitin les muses. Taller creatiu amb pintura de ceràmica amb Genie Espinosa aplicat a les muses de l'escenari, un dels elements arquitectònics més emblemàtics del Palau; amb la col·laboració de La Ceramicaria (29.03.25)
Lectura del poema narratiu Cor pirinenc (Lleonard Muntaner Editor, 2022) de Lluís Calvo pel mateix poeta, amb la col·laboració d'Odile Arqué i el percussionista pirinenc Arnau Obiols, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (16.06.25)
Vetllada dedicada al desconegut poeta Adam Johnson, mort el 1993 amb vint-i-set anys, amb el poeta i rapsode Oriol Sauleda, l'artista Lulú Martorell i el multiinstrumentista Marcel·lí Bayer, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català (24.04.25)
Presentació del llibre Querido Maestro. Correspondencia de Pau Casals (1893-1973), editorial Acantilado, a càrrec de les seves autores: Anna Mora i Anna Dalmau, musicòlogues i pedagogues, al Petit Palau (14.01.25).
Cicle poètic Les quatre estacions
El Palau de la Música Catalana és una casa de música i poesia. Dues arts inalterables al pas del temps, que deixen una empremta sense marca visible però de profunda cicatriu. Aquesta mateixa màgia és la que envolta el trànsit dels solsticis, un relleu perceptible a través de la llum, la temperatura i el gest.
El 2025 es va incloure:
Curs Tots els ritus: la música
Prenent com a inspiració el fil conductor de la temporada 2025-26 del Palau (Fes del Palau el teu ritual), el Dr. Carlos Calderón explora el fèrtil territori del ritu a través de la història de la música i els seus grans creadors. Sessions impartides al Petit Palau
El 2025 es va incloure:
Palau Digital, la plataforma gratuïta de concerts i continguts divulgatius exclusius vinculats a l'oferta musical del Palau, creada el 2019, ofereix propostes audiovisuals que enriqueixen el catàleg existent. El 2025 van ser: 14 produccions noves de concerts, 8 càpsules de Perspectives Musicals, 2 conferències i diàlegs, 8 vídeos dels cors del Palau, 7 episodis del videopòdcast Sala d'Assaig, 2 vidoeclips de Palau Vincles i més d'una desena de continguts extres. L'apartat de Concerts presenta obres universals i patrimoni musical català en concerts viscuts al Palau de la Música Catalana; una mostra de les produccions destacades i projectes propis de la programació del Palau i de la família coral de l'Orfeó Català. L'apartat Palau 360 inclou càpsules breus sobre l'univers del Palau i els seus protagonistes: cantaires, mecenes, artistes, equip humà i col·laboradors. L'apartat Perspectives Musicals conté càpsules de producció pròpia elaborades amb gran cura; un format innovador de divulgació musical per comprendre i enriquir l'experiència de la programació del Palau.
En l'apartat Conferències i Diàlegs s'incorporen conferències divulgatives per comprendre i enriquir l'experiència musical; tot un seguit d'activitats complementàries a la programació del Palau. Finalment, l'apartat Extres inclou documentals, videoclips i molts altres continguts inèdits de producció pròpia. Palau Digital gaudeix de la col·laboració d'Agrolimen. D'altra banda, la plataforma cultural en línia de la Fundació “la Caixa”, CaixaForum+, inclou continguts de Palau Digital, així com d'altres equipaments culturals.
Activitat iniciada el 2024, amb la gravació dels dos primers capítols, Sala d'Assaig és el programa de videopòdcast del Palau que convida l'oient a explorar la connexió entre la música i altres arts i disciplines a través de la conversa amb els convidats. El 2025 se'n van gravar 7 capítols.
Concerts enregistrats de producció pròpia
Perspectives Musicals
Els Cors - Extra
Podcast Sala d'Assaig
Palau Digital té la col·laboració de:

Aula Palau ofereix als públics del Palau de la Música Catalana un desenvolupament més ampli de la seva cultura musical que permet gaudir de forma ampliada de la música clàssica i la programació de la sala modernista. Més enllà de la divulgació, es tracta d'una invitació a la sensibilització i la formació de la comunitat del Palau per obtenir eines que permetin un coneixement més profund de la música i la capacitat d'emetre judicis crítics, especialment del concert en viu. Per això el Palau aposta per projectes com el MBA-Màster en Bona Audició, impartit pel doctor en humanitats i divulgador musical Carlos Calderón. Iniciat el primer nivell el curs 2023-24 amb 131 alumnes matriculats, i el segon nivell el curs 2024-25, al qual van assistir 124 alumnes, el curs 2025-26 (segon nivell) hi van assistir 92 alumnes, a partir del 4 d'octubre de 2025 fins al 13 de juny de 2026. Cada nivell es desenvolupa en quinze sessions. També es va oferir treballar el Nivell 1 (digital) i el Nivell 2 (presencial) en un mateix curs, amb un campus virtual de tot el primer nivell amb les sessions enregistrades i seguint de manera presencial el segon nivell.
Coincidint amb la diada de Sant Jordi, el Palau també presentà una nova publicació de la col·lecció “Altres Veus al Palau”, que aplega textos escrits pels poetes i escriptors convidats de les successives temporades del Palau, amb diferents gèneres literaris, com la narrativa, la poesia o l'assaig. El 2025 la col·lecció s'amplià amb la publicació del quart volum, Les llavors del paradís de Laia Llobera (poeta convidada de la temporada 2023-24). Els altres títols de la col·lecció són: Tota casa és una nova versió de la primera cova d'Eduard Escoffet, La substituta d'Anna Gual i Dea amb guineu de Jaume C. Pons Alorda, i Aquesta nit soc un fantasma d'Irene Solà Saez.
El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) és un centre especialitzat en documentació musical i especialment en tota aquella documentació que agrupa la història de l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Per la importància del seu fons, és considerat un dels principals centres musicals de Catalunya.
El CEDOC rep el suport de:

Destaquem
Marta Grassot, responsable del CEDOC, Josep Maria Gregori i Carles Badal van presentar el 2 de juny la Guia per a la descripció de documents musicals, un projecte nascut amb l'objectiu de catalogar i descriure el patrimoni musical conservat als arxius, biblioteques, museus i centres de documentació d'arreu del territori, tot establint una metodologia de descripció arxivística. La publicació és fruit d'un treball que s'ha estès durant els darrers vint anys, arran del projecte Inventari dels Fons Musicals de Catalunya, iniciat pel Departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de la Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental.
L'empresa Artyplan va digitalitzar els fons següents:
Canvi dels compactes d'arxiu –sistema d'emmagatzematge– i renovació de la climatització de l'espai.
Publicació d'un nou accés en línia del Fons Manuel Clausells (segons conveni amb el Museu Abelló) i també de la Col·lecció Maria Lapeyra (fons del qual només conservem els documents digitalitzats).
El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) organitza una sèrie d'exposicions a diferents espais del Palau que documenten la història de la música del país, així com també donen a conèixer els fons i les col·leccions documentals del Centre. Durant el 2025 es van presentar dues exposicions físiques al Foyer del Palau. En total, 80.353 persones van visitar les exposicions del Foyer.
De l'11 de març a 30 de juliol de 2025
Foyer del Palau de la Música Catalana
Marta Grassot Radresa, comissària
Del 24 d'octubre de 2025 al 9 de març de 2026
Foyer del Palau de la Música Catalana
Marta Grassot Radresa, comissària
Un cop finalitzades, totes les exposicions es fan accessibles a l'espai web del CEDOC, juntament amb els textos, continguts i també una producció audiovisual que es fa per a cadascuna.
A partir del mes de març del 2024, i mensualment, s'escull un document, que s'exposa en una vitrina al Foyer i al mateix temps al blog del web del CEDOC. El 2025 es van exposar:
Els documents exposats el 2024 van ser:
Podeu veure aquí el detall de tota l'activitat del CEDOC el 2025
La «Revista Musical Catalana» és una publicació en llengua catalana, editada per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, amb continguts referents a la música clàssica en tota la seva extensió: música simfònica, coral i òpera –dedicant una especial atenció a la producció musical de compositors catalans–, i amb informacions sobre ballet, jazz, festivals musicals, música popular i tradicional i temes sobre musicologia i musicografia. La informació es tradueix en reportatges, entrevistes, crítiques, articles i monogràfics especials a cada número, tot copsant l'actualitat musical a Catalunya i, eventualment, en altres focus d'interès rellevants per a la música clàssica. Tota la informació s'ofereix de manera entenedora per al gran públic lector. També esdevé, la Revista, una eina pedagògica molt important donat el caràcter de molts dels monogràfics publicats. Ara per ara aquesta publicació és la degana del seu gènere en llengua catalana, amb 41 anys de publicació ininterrompuda; fins ara s'han publicat 386 números (desembre del 2025). Al llarg d'aquests anys s'han publicat més de 485 entrevistes –a primeres figures del món de la música, tant a nivell nacional com internacional– i hi han escrit articles més de 719 col·laboradors. L'any 1990 va rebre el Premi Nacional de Periodisme a la millor publicació periòdica temàtica, que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Portades de les tres revistes publicades el 2025
Consulta aquí informació històrica de la revista
Promoure la sostenibilitat i els ODS com a referents de tota l'activitat del Palau és una de les línies d'activitat i objectius del Pla Estratègic 2023-2026, que situa la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana en un nou escenari. Primerament es proposa el repte de ser actor en la transformació social implementant una gestió orientada al propòsit de l'entitat. I en segon lloc es proposa excel·lir en una gestió de la responsabilitat social corporativa integrada i dialogada, tot convertint els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en referents transversals de tota l'activitat del Palau integrant-los en els processos operatius i sistematitzant els processos de diàleg amb els grups d'interès. Finalment, també es proposa construir un model d'impacte global de la institució i mesurar-ne el valor integral creat.
El Palau té implantat un Sistema de Gestió Ambiental certificat segons reglaments EMAS i ISO 14001, amb els quals garanteix el control i l'avaluació en la gestió ambiental de les instal·lacions, les activitats i els serveis, tot implicant-hi les persones treballadores, el públic assistent, les empreses contractistes i la societat en general. A més a més, el consum elèctric és el 100 % d'energia verda i si han instal·lat plaques fotovoltaiques.





El Palau de la Música Catalana ha fet un pas endavant en el compromís amb la sostenibilitat energètica mitjançant la instal·lació d'una planta solar fotovoltaica a la coberta de l'edifici històric. Amb un total de 62 plaques solars de 585 Wp cadascuna i una potència total de 36,27 kWp, el sistema permetrà generar anualment uns 43.450 kWh d'energia 100 % renovable per a autoconsum. Aquesta xifra, que equival al consum anual d'electricitat de 12 llars estàndard, suposa al voltant d'un 7 % de l'energia total que consumeix l'equipament. L'altre 93 % d'energia prové de la xarxa i a través del contracte de subministrament del Palau, el seu origen és de centrals de generació d'energia de fonts renovables.
El Palau de la Música Catalana va esdevenir la primera sala de concerts a tot l'Estat espanyol i una de les pioneres a nivell europeu que va aconseguir Certificat de Petjada Neutra de Carboni d'abast 1 i 2 en l'exercici 2023. La fita va ser possible gràcies a l'acord de col·laboració entre la patronal catalana Cecot i el Palau de la Música Catalana. Actualment es continua treballant en aquesta direcció cap a la neutralitat d'emissions amb diferents accions concretes, com el càlcul de la petjada de carboni, la renovació del segell del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) de càlcul, reducció i registre de petjada de carboni i sobre els Acords Voluntaris de la Generalitat de compromís amb el càlcul i la reducció d'emissions, així com l'obtenció del certificat de zero emissions de carboni en l'abast 1, 2 i 3.
Durant l'any 2025 el Palau de la Música Catalana va anar avançant en l'alineació amb el desenvolupament d'objectius sostenibles, responsabilitat social, codi ètic i bon govern, i per això va establir se com a objectiu aconseguir la certificació SR10 de Gestió de Responsabilitat Social. També durant l'any 2025, el Palau va participar en el projecte INSPIRE, projecte europeu que té com a finalitat la creació d'un programa formatiu per reforçar les competències clau al sector de les arts escèniques. La iniciativa impulsa el desenvolupament en sostenibilitat, digitalització, emprenedoria, lideratge i resiliència.
| Consums | Valor |
|---|---|
| Aigua (m³) | 6.626 |
| Aigua (m³/assistents) | 0,0072 |
| Energia elèctrica verda (0 t CO2 eq) (MWh) | 1.669 |
| Energia elèctrica verda (MWh/espectacle**) | 2,46 |
| Energia elèctrica verda respecte del total d'electricitat (%) | 100% |
| Gas natural (kWh) | 48.108 |
| Gas natural (kWh/espectacle**) | 70,96 |
| Residus | Valor |
|---|---|
| Recollida selectiva (%) | 46,27% |
| Paper i cartró (t) | 11,01 |
| Paper i cartró (t/empleat*) | 0,082 |
| Emissions | Valor |
|---|---|
| Emissions directes per l'activitat al Palau (t CO2 eq) | 66,72 |
| Emissions directes per l'activitat al Palau (t CO2 eq/espectacle**) | 0,10 |
| Emissions indirectes pel desplaçament dels membres del Cor (t CO2 eq) | 67,29 |
*treballadors: 134
**espectacles: 678
*amb entrada retirada de pagament o gratuïta
Socis i sòcies per categories:
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM:
@palaumusicacat @orfeo_catala @corjove
@cordenoies @escolacoral_oc @corcambrapalau
@palauvincles @cedocpalau @revistamusicalcat
SEGUEIX-NOS A X:
@palaumusicacat @Orfeo_Catala @CorCambraPalau
@Corjove @CordeNoies @EscolaCoral_OC @PalauVincles
@RevistaMusCat @cedocpalau @Assoc_OrfeoCat
SEGUEIX-NOS A TIKTOK:
@palaumusicacat
SEGUEIX-NOS A FACEBOOK:
Palau de la Música Catalana
Centre de Documentació de l'Orfeó Català
«Revista Musical Catalana»
| INGRESSOS | |
|---|---|
| QUOTES SOCIS | 88.121 |
| TOTAL | 88.121 |
| DESPESES | |
| ALTRES DESPESES D'EXPLOTACIÓ | 9.636 |
| TOTAL | 9.636 |
| INGRESSOS MENYS DESPESES EXPLOTACIÓ | 97.757 |
| ALTRES RESULTATS | -65.612 |
| AMORTITZACIONS NETES | -6.598 |
| RESULTAT D'EXPLOTACIÓ | 25.548 |
| RESULTAT FINANCER | 7.454 |
| RESULTAT DE L'EXERCICI | 33.002 |