Gautier Capuçon, un dels violoncel·listes més reconeguts del món, torna al Palau de la Música Catalana amb una de les grans obres del repertori per al seu instrument: el Concert per a violoncel de Dvořák. Una partitura tan exigent per al solista com generosa amb l’oient, que des del tema inicial mostra el do del compositor txec per crear melodies capaces d’atrapar des del primer moment. El violoncel·lista francès, un dels noms destacats d’aquesta temporada, canvia aquí la intimitat de la música de cambra per les grans dimensions de l’orquestra i un concert que sembla fet per desplegar tota la seva expressivitat.

Amb la Simfonia núm. 6, “Patètica”, Txaikovski va deixar una de les grans fites del simfonisme romàntic i una de les expressions més personals de tot el seu llegat. D’una intensitat emocional extraordinària, la simfonia trenca expectatives fins a desembocar en un final lent, fosc i profundament commovedor, insòlit entre les grans simfonies del seu temps. Txaikovski la va estrenar només nou dies abans de morir, sense arribar a conèixer l’enorme èxit pòstum que assoliria. I el seu sobrenom, lluny del sentit negatiu que avui donem a la paraula, remet al pathos, passió, emoció, que és veritablement allò que expressa aquesta obra, convertida en una de les simfonies més interpretades i estimades del repertori.

Al capdavant de la Nederlands Philharmonic, Lorenzo Viotti, una de les batutes amb més projecció de la seva generació, completa un cartell que reuneix dos grans noms de l’escena internacional i dues obres especialment estimades del gran repertori. Dvořák i Txaikovski, melodia i passió, en un programa pensat per arribar directament a l’oient.