Sentir les veus del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és emocionar-se i sorprèn la seva manera de viure la música. Gràcies al seu altíssim nivell artístic i la seva professionalitat, travessa fronteres i es converteix en un referent internacional.

La voluntat del Cor de Cambra és cultivar la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Té una gran riquesa estilística i interpretativa des de compositors del Renaixement fins a estrenes absolutes de compositors actuals. Des de música a cappella fins a les produccions operístiques i el gran repertori simfonicocoral, sempre amb la màxima versatilitat i sense límits.

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana va ser fundat l'any 1990 per l'Orfeó Català i actualment rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Té el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Col·labora amb les més prestigioses orquestres i òperes nacionals i internacionals, i amb els directors més destacats del segle XXI. Ha enregistrat per a segells discogràfics, ràdios i televisions. 

Tel.:+34 93 295 72 30
[email protected]

Contacte:
[email protected]

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaed, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás. Igualment del 2025 destaquen la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida, i la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau. El 2026 va interpretar la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis (Generació C) i una estrena de Gabriela Ortiz. També, el 2026 el Cor de Cambra retornà a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven.

De la temporada 2026-27 destaquen la nova producció pròpia Va del vals, amb obres de Brahms, Elgar, Sibelius i Strauss, al costat dels pianistes Jordi Armengol i Maria Mauri, amb direcció escènica d’Anna Romaní i sota la direcció musical de Xavier Puig (octubre 2026); la interpretació d’Eternity in an hour d’Eric Whitacre, amb el violoncel·lista Pau Codina i sota la direcció del mateix compositor (novembre 2026), i l’espectacle Cantúria Cantada de Carles Santos, en homenatge al compositor, sota la direcció de Júlia Sesé, en una coproducció amb el Teatre Lliure amb motiu del seu 50è aniversari (desembre 2026).

També destaca la interpretació de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció de Carlos Mena, en dos concerts a L’Auditori (desembre 2026), així com el concert dedicat als himnes de Händel, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí i sota la direcció de Dani Espasa (febrer 2027). La temporada continuarà amb la interpretació de The Sacred Veil d’Eric Whitacre, amb la violoncel·lista Laia Puig i sota la direcció del compositor (abril 2027). Finalment, el Cor de Cambra oferirà un concert dedicat a les sardanes corals de la Generació C, amb Xavi Torrent al flabiol, Jordi Armengol al piano i sota la direcció de Xavier Puig (juny 2027).

L'objectiu del Cor de Cambra ha estat sempre el mateix des de la seva fundació: conrear i potenciar la pràctica coral cambrística tot millorant el nivell qualitatiu dels seus components, i ampliar-ne al màxim la seva difusió.

La plantilla del Cor està formada per 4 sopranos, 4 contralts, 4 tenors i 4 baixos barítons, els quals han accedit al Cor en superar satisfactòriament unes proves d'accés. En aquestes proves es valoren els coneixements suficients de lectura musical i cant.

Un cop acceptats al Cor, els cantants han de complir un règim d'activitat i de compromís que implica estudi, assaigs ordinaris i extraordinaris, concerts i gires. A més a més, tots els membres del Cor tenen caràcter de solista, i poden cantar tant en el si del conjunt, com en grups més reduïts.

El director, quan el repertori o altres circumstàncies musicals ho exigeixin, pot fragmentar el Cor o bé augmentar-ne el nombre de components, esporàdicament.