Juan Diego Flórez
& Sinfonía por el Perú
—Àries d'òpera i romances de sarsuelaPalau Grans Veus
Dissabte, 21 de setembre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Juan Diego Flórez, tenor
Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
Ana María Patiño-Osorio, directoraI
Vincenzo Bellini (1801-1835)
Norma
SinfoniaI Capuleti e i Montecchi
“O di Capellio… È serbata a questo acciaro… L’amo tanto e m’è sì cara”Gaetano Donizetti (1797-1848)
Roberto Devereux
“Ed ancor la tremenda porta.... Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime”Gaetano Donizetti / Matteo Salvi (1816-1887)
Il Duca d’Alba
“Inosservato penetrava... Angelo casto e bel”Giuseppe Verdi (1813-1901)
La forza del destino
SinfoniaJerusalem
“L'émir auprès de lui m’appelle... Je veux encore entendre”II
Charles Gounod (1818-1893)
Roméo et Juliette
Entr’acte de l'acte II.
"L’amour!... Ah, lève-toi, soleil"Jacques Offenbach (1819-1880)
Orphée aux enfers
Can-canLa belle Hélène
"Au mont Ida"Ruperto Chapí (1851-1909)
La revoltosa
PreludioJosé Serrano (1873-1941)
La alegría del batallón
"Al mismito rey del moro"Pablo Luna (1879-1942)
La pícara molinera
"Mi locura… Paxarín tú que vuelas"Reveriano Soutullo (1880-1931) / Juan Vert (1890-1931)
El último romántico
"Bella enamorada"Gerónimo Gimenez (1854-1923)
La boda de Luis Alonso
IntermedioAgustín Lara (1897-1970)
GranadaDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minutsLa durada del concert és aproximada.
#òpera #gransfigures
Poema
Lied
Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
per la llum resplendent
que encega el vent amb la claror dels dies.
Traço el teu verb en fràgils carritxeres
i em perdo, desvalgut,
en els bronzes que escup la terra en flor.S’esmunyen salvatgines que no veig.
Et tinc a prop, tan certa,
i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
que aletegen en l’ombra del meu vespre.
Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
precís en un mirar que et multiplica en veu.Arriba a mi. I en fer-hi cap
que un cant secret t’eixordi:
més pur, més alt, més teu.Sigues l’astor que vola i que se’n va:
rapinya’m el dolor, perquè et recordi.Lluís Calvo
Del llibre Opus spicatum.
Lleida: Pagès Editors, 2000.Comentari
Música i solidaritat
Juan Diego Flórez torna al Palau de la Música Catalana, un escenari que l’ha vist néixer, créixer i consolidar-se com tota una estrella internacional de l’òpera. En aquesta ocasió el gran tenor peruà inaugura el cicle Grans Veus amb un acompanyament molt especial, fruit de l’esperit solidari del cantant sud-americà: actuarà acompanyat de l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú, l’organització creada per ell mateix fa tretze anys per ajudar nens i adolescents del seu país, que poden trobar en la música un camp per al desenvolupament personal i artístic.
La Fundació del cantant va molt més enllà de l’àmbit de la cultura, ja que s’ha plantejat que, mitjançant l’ensenyament col·lectiu de la música, es puguin dur a terme autèntics processos de transformació social. I ja són més de sis mil els nens que s’han vist beneficiats amb aquesta lloable iniciativa generada segons els criteris d’El Sistema que va crear a Veneçuela José Antonio Abreu fa cinquanta anys. Actualment Sinfonía por el Perú compta amb un cor i amb l’orquestra que enguany debuta al Palau com a part d’una gira que també la portarà, sempre al costat de Juan Diego Flórez, a Madrid, Viena, Ginebra i París.
Sota la batuta de la colombiana Ana María Patiño-Osorio, l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú mostrarà la seva flexibilitat passejant-se pel bel canto romàntic, pel repertori francès i per la sarsuela. Malgrat que Flórez va assolir categoria d’estrella, sobretot per l’obra rossiniana, aquesta nit interpretarà àries dels altres dos grans representants belcantistes, Bellini i Donizetti; del primer cantarà l’ària i cabaletta de Tebaldo “È serbata a questo acciaro... L’amo tanto e m’è si cara”, d’I Capuleti e i Montecchi, per saltar després al protagonista de Roberto Devereux de Donizetti amb “Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime”. En ambdós casos Flórez lluirà les característiques que l’han fet famós: un fraseig prodigiós gràcies al seu control del fiato, cant legato i domini dels aguts. A tots dos autors s’afegeix Matteo Salvi, col·laborador i alumne de Donizetti que va aportar l’ària “Angelo casto e bel” a l’òpera inconclusa Il Duca d’Alba del seu mestre, que després la faria servir a La favorite (“Ange si pur”).
L’únic exemple de reciclatge musical a l’obra de Verdi el representa la grand-opéra Jérusalem, en què el compositor fa servir part dels seus I lombardi; avui se n’escoltarà l’ària del protagonista, “Je veux encore entendre”, antesala de dos exemples més del repertori francès aquesta nit, l’ària de Roméo “Ah! Lève-toi, soleil!”, de Roméo et Juliette de Gounod, i “Au mont Ida”, de l’opereta La belle Hélène d’Offenbach.
El concert acabarà amb Granada, una cèlebre cançó popular d’Agustín Lara que arribarà després de tres romances: “Al mismito rey del moro”, de La alegría del batallón, un “cuento militar en un acto” de José Serrano (1909); “Paxarín, tú que vuelas”, de La pícara molinera, sarsuela que Pablo Luna estrenà el 1928 al Teatro Circo de Saragossa, i la sentimental “Bella enamorada”, d’El último romántico de Soutullo i Vert, sarsuela estrenada al Teatro Apolo de Madrid el mateix any que l’anterior.
Pablo Meléndez-Haddad, periodista i crític musical
Biografies
Biografies
© Gregor Hohenberg
© Gregor Hohenberg
Juan Diego Flórez, tenor
Nascut a Lima (1973), va iniciar la seva carrera musical de ben jove cantant i tocant música peruana, pop i rock. Als disset anys va entrar al Conservatorio Nacional de Música de Lima i tres anys després va guanyar una beca per estudiar cant al Curtis Institute of Music de Filadèlfia. El 1996 va debutar professionalment al Rossini Opera Festival de Pesaro, en substituir el cantant en el rol de tenor principal (Corradino) de Matilde di Shabran de Rossini. Un debut que va ser un gran èxit i que marcava l’inici d’una carrera estel·lar. Aquell mateix any, amb només vint-i-tres anys, va debutar a La Scala de Milà, dirigit per Riccardo Muti en la inauguració de la temporada 1996-97. Des d’aleshores ha actuat constantment als teatres i les sales més importants del món al costat de directors de fama internacional.
Als inicis de la seva carrera, Juan Diego Flórez va assolir un renom especial per les interpretacions en el repertori belcantista, especialment les òperes de Rossini, Donizetti i Bellini. Els darrers anys les seves interpretacions d’herois romàntics francesos li han valgut igualment un gran reconeixement del públic i la crítica. Els seus debuts més recents inclouen Roméo (Roméo et Juliette) a l’Staatsoper de Viena, Gennaro (Lucrezia Borgia) al Festival de Salzburg i a la Bayerische Staatsoper de Múnic, Hoffmann (Les contes d’Hoffmann) a l’Opéra de Montecarlo, Ricciardo (Ricciardo e Zoraide) al Rossini Opera Festival, Alfredo (La traviata) a la Metropolitan Opera de Nova York, Des Grieux (Manon) a la Staatsoper de Viena, Werther (Werther) a la Royal Opera House, Rodolfo (La bohème) a l’Oper de Zúric el 2020 i Faust (Faust) a la Staatsoper de Viena.
El cantant té un ampli catàleg de cedés en solitari, així com també òperes senceres en CD i DVD. Ha estat reconegut com un dels millor tenors de la història per la BBC i ha rebut nombrosos premis i guardons, incloent-hi la distinció més alta atorgada pel Perú, la Gran Creu de l’Orde del Sol. El 2022 va ser nomenat director artístic del Rossini Opera Festival.
El 2011 Juan Diego Flórez va fundar Sinfonía por el Perú, un projecte d’inclusió social que té com a finalitat afavorir el desenvolupament personal i artístic de nens i joves en situació de vulnerabilitat mitjançant la creació d’orquestres i cors per tota la geografia del país. Com a reconeixement per la seva tasca va ser nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO i premiat pel World Economic Forum amb el Crystal Award.
Biografies
Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
Està formada per més de 150 joves procedents dels nuclis d’ensenyament musical de Sinfonía por el Perú i té un repertori que abasta des de la música peruana i llatinoamericana fins a obres internacionals d’alt nivell artístic.
En l’àmbit nacional, l’orquestra ha participat en esdeveniments i temporades d’òpera importants. Ha acompanyat Juan Diego Flórez en innombrables presentacions, com el concert ofert el 2017 a l’Estadio Nacional en benefici dels damnificats del Niño Costero, els concerts de celebració pels primers set anys d’existència de Sinfonía por el Perú el 2018 i el concert Serenata al Perú a la plaça Mayor de Lima el 2019, entre d’altres. El seu primer disc nadalenc va esdevenir triple disc d’or en superar el 2018 el llindar de les dotze mil còpies venudes.
En el vessant de la seva projecció internacional, l’Orquesta Juvenil ha fet gires per Llatinoamèrica i Europa: el 2017 va viatjar a Colòmbia per formar part de l’Orquesta Juvenil de América Latina, va ser a Espanya i va tocar per primera vegada al Teatro Real de Madrid amb Juan Diego Flórez i el 2019 va participar al prestigiós Festival de Lucerna a Suïssa. A més, es va traslladar a Salzburg per rebre classes magistrals dels músics de la Wiener Philharmoniker. El 2022 va fer una gira amb gran èxit per Àustria i Suïssa, novament junt amb el tenor Juan Diego Flórez, i es va presentar a tres dels festivals de música simfònica més importants d’arreu: Salzburg, Gstaad i Lucerna.
Amb la col·laboració de:
Biografies
© Óscar Bernal
© Óscar Bernal
Ana María Patiño-Osorio, directora
Va començar la seva formació musical com a saxofonista abans de passar a la direcció d’orquestra. Va completar la llicenciatura en direcció d’orquestra a la Universitat EAFIT de Medellín abans de ser acceptada al prestigiós Màster de Direcció d’Orquestra de la Zürcher Hochschule der Künste amb Johannes Schlaefli, on es va graduar amb distinció acadèmica el 2021. Durant aquest temps va assistir a diverses classes magistrals, amb Herbert Bloomsted, Matthias Pintscher, Thomas Adès i Olaris Elt, i va ser convidada per Bernard Haitink al Festival de Música de Lucerna a Suïssa. Des del 2015 també col·labora amb l’orquesta Iberacademy de Medellín, on ha estat ajudant-ne el cofundador i director, Roberto González-Monjas, en multitud de projectes, incloent-hi fent la funció de directora convidada.
Va ser finalista del Concurs Internacional de Direcció Solti amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt l’any 2020, també ha rebut el Premi Nacional 2021 a millor director de l’Orquesta Filarmónica de Bogotà i ha guanyat la beca de direcció del Dirigentenforum des Deutschen Musikrates el 2019.
És la guanyadora del segon premi, el premi del públic i el premi del jurat jove del Concurs Malko per a Joves Directors de Copenhaguen 2024. Entre els anys 2022 i 2024 ha estat directora adjunta de l’Orchestre de la Suisse Romande (OSR), essent la primera persona nomenada en aquest càrrec, fet que li ha permès treballar estretament amb Jonathan Nott. Des del seu nomenament ha recollit elogis per la qualitat artística, saviesa, delicadesa i un profund respecte per la música. El gener del 2023 va dirigir inesperadament i amb gran èxit l’OSR amb el violinista Daniel Lozakovich i el pianista Mikhaïl Pletnev com a solistes, actuació que «Le Temps» va descriure així: “tota l’actuació d’Ana María Patiño-Osorio va impressionar per la seva força i tranquil·litat”.
Els seus compromisos més destacats durant la temporada 2023-24 van incloure la direcció de l’orquestra Iberacademy a la Mozartwoche de Salzburg, Orchestre de Chambre de Lausana, Orquesta Sinfónica Nacional de Colòmbia, Filarmónica de Bogotà, Orquesta Sinfónica Nacional de l’Uruguai (SODRE), Orquesta Filarmónica de Medellín i Orquesta Sinfonía por el Perú, amb la qual fa una gira per Europa aquest setembre. Juntament amb l’aclamat tenor Juan Diego Flórez, la gira inclou concerts a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Viena, Victoria Hall de Ginebra i Philharmonie de París, així com al Palau de la Música Catalana.
Altres compromisos de la temporada 2024-25 inclouen el retorn amb l’Orchestre de la Suisse Romande i debuts amb l’Orchestre National de Bordeus, Camerata de Ginebra, Royal Northern Sinfonia, Orquestra Simfònica George Enescu de Bucarest, Orquestra Simfònica de l’RTV Croata i Filharmònica de Sofia.
Formació
Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
Violins I
Alejandra Valentina Pino Villafranca
Sara Rocío Palomino Quispe
Daniela Alegría Vasquez Alvarado
Karla Alexandra Chiroque Palacios
Maria Eunice Vásquez Valles
Andrea Grecia Pisco Condori
Bryan Tyrone Garcia Mendizabal
Josué Alonso Ccancce Tomayquispe
Jose Carlos Marin Vargas
Isaac Jesé Valerio Castillo
Marcelo Ricardo Campos Talledo
Santiago Alonso Dominguez Lucero
Jose Luis Aponte EncaladaViolins II
Daniela Cristina Sumary Guardia
Anny Liliana Montes Hurtado
Ximena Alexandra Dextre Llerena
Carol Ernestine Bartra Onofre
Maria Fernanda Rivas Plata Vivas
Valentina Vildosola Aranda
Johanna Paz Salvatierra Velarde
Grisell Cristina Requejo Jimenez
Krizzia Isabel Yacila Santa Cruz
Leonardo David Gamarra Ruiz
Piero Alessandro Company Dávila
Ricardo Joaquín Montalvo NavarroVioles
Gabriel Fonseca Vera
Martin Emilio Egúsquiza Figueroa
Santiago Gabriel Leiva Celis
Fernando Jeremy Ayala Silvera
Antonella Suarez Bianco
Priscilla Ibeth Perez Vasquez
Gianella Fernanda Campos Talledo
Daira Ayelén Yparraguirre Marin
Lunna Carrillo Balmaceda
Dafna Jo-Anne Ordinola CortezVioloncels
Krist Angelli Hurtado Durand
Niemka Silvana Valdiviezo Silva
Maicol Ricardo Huaringa Cristobal
Camila Saldaña Guillen
Samanta Judith Mori Vega
Tamara Solano Castañeda
Francesco Gabriell Campos Talledo
Daniela Ariana Rodriguez RivasContrabaixos
Nicole Romi Revoredo Cristobal
Marycielo Cardenas Quispe
Jhoel Edwar Mamani Puma
Jackeline Arevalo Salvador
Keely Valeska Cornejo Reyes
Sergio Claudio Chumbes BarrientosFlautes
Camilo Valentino Vela Arrieta
Diana Clarissa Espinoza Conislla
Shani Shiloh Degregori PerezOboès
Josue Abraham Pereyra Calvo
Rosana Camila Rengifo RivasClarinets
Alejandro Andre Abanto Rivero
José André García CabelloFagots
Cristhian Eduardo Torres Manjarres
Karla Julissa Reyes GomezTrompes
Adriano Hugo Manrique Atencio
Josue Alberto Palacios Ramos
Jesus Alberto Bayona Jara
Jorge Arturo Chamorro GameroTrompetes
Fernando Jose Cruz Pachacute
Victor David Aburto Balladares
Fernando Jose Cruz OtoyaTrombons
Juan Aldair Borda Tineo
Gianmarko Sebastian Razuri Perez
Jesus Gabriel Quispe RivasTuba
Ernesto Jesus Giron ZarateArpa
Mahatma Pedro Giraldo Ramirez AguirrePercussió
Alexis Andres Tolentino Noa
Fernando Josue Montes Zapata
Gabriel Fernando Pino Villafranca
Salvador Emmanuel Hurtado Durand
Ian Jhair Montes MoriTextos
Vincenzo Bellini
I Capuletti e i Montecchi
Ària de Tebaldo: "O di Capellio generosi amici... È serbato a questo acciaro... L'amo tanto, e m'è sì cara"
Llibret de Felice Romani (1788-1865)
O di Capellio, generosi amici,
congiunti, difensori,
è grave ed altala cagion che ne aduna
oggi a consesso.
Prende Ezzelino istesso
all'ire nostre parte,
e de' Montecchi sostenitor
si svela.
Oste possente ad assalirne invia...
Duce ne viene de' Ghibellini
il più aborrito e reo,
il più fieroRomeo.
Rinvenirlo io saprò: ne feci il voto.De Capulet, generosos amics,
parents, defensors,
és greu i gran
la raó que ens crida
avui al consell.
El mateix Ezzelino
és fruit de la nostra ira,
i donant suport als Montescos
es desvela.
Hosts poderoses
a assaltar-nos envia...
El cap ve ara dels Gibel·lins,
el més detestable i delinqüent,
el més ferotge.Romeu.
Rebre’l sabré: he fet el vot.È serbato a questo acciaro
del tuo sangue la vendetta:
l'ho giurato per Giulietta:
tutta Italia, il Ciel lo sa.
Tu d'un nodo a me sì caro
solo affretta il dolce istante;
ed il voto dell'amante
il consorte adempirà.L'amo tanto, e m'è sì cara,
più del sol che mi rischiara;
è riposta, è viva in lei
ogni gioia del mio cor.
Ma se avesse il mio contento
a costarle un sol lamento,
ah! piuttosto io sceglierei
mille giorni di dolor.Està reservat aquest acer
per venjar la teva sang:
ho he jurat per Julieta,
tot Itàlia, i el Cel ho saben.
Tu d’un nus ben estimat
només espera el dolç instant:
i el jurament de l’amant
el consort acomplirà.L’estimo tant, m’és tan estimada
més que el sol que m’il·lumina;
reposa i viu en ella
tota l’alegria del meu cor.
Però si la meva alegria
li hagués de costar un sol lament,
ah!, abans jo triaria
mil dies de dolor.Gaetano Donizetti / Matteo Salvi
Il Duca d'Alba
"Inosservato, penetrava... Angelo casto e bel"Llibret de Eugène Scribe (1791-1861) i Charles Duveyrier (1803-1866)
Inosservato, penetrava in questo sacro recesso,
asil solitario consacrato alle lagrime!
Qui move ogni sera a pregar pel padre suo!L'attenderò, la rivedrò!
Angelo casto e bel,
non turbi un solo vel
di affanno e di terror, ah! no,
di questa cara il cor;
pietoso al mio pregar
deh! possa Iddio serbar,
a lei le gioie, a me i dolor!Sense ser vist, penetrava en aquest sagrat recinte,
asil solitari consagrat a les llàgrimes!
Aquí cada vespre ve a pregar pel seu pare!L’esperaré, la tornaré a veure!
Àngel cast i bell,
que no pertorbi ni un sol vel
de pena o terror, ah!, no,
el cor d’aquesta estimada;
compassiu al meu prec,
oh!, pugui Déu preservar
a ella les alegries, a mi els dolors!Ma se proscritto e reo
mi manca il tuo sospiro
la mia memoria, Amelia,
almen non maledir.
La voce mia morendo ancor
non può che dir...Angelo casto e bel...
Però si, proscrit i culpable,
em manca el teu sospir,
la meva memòria, Amèlia,
si més no, no la maleeixis.
La meva veu, morint, encara
només pot dir...
Àngel cast i bell...Gaetano Donizetti
Roberto Devereux
Ària de Roberto: "Ed ancor la tremenda porta... Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime"Llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852)
Ed ancor la tremenda porta
non si dischiude?... Un rio presagio
Tutte m'ingombra di terror le vene!
Pur fido è il messo, e quella gemma è pegno
Securo a me di scampo.
Uso a mirarla in campo
Io non temo la morte; io viver solo
Tanto desio, che la virtù di Sara
A discolpar mi basti...
O tu, che m'involasti
Quell'adorata donna, i giorni miei
Serbo al tuo brando, tu svenar mi dei.I encara la terrible porta no s’obre?
Un mal averany m’omple de por!
Però el missatger és fidel,
i aquell anell és mostra
de salvació segura.
Acostumat a tenir-lo al camp de batalla,
no temo la mort.
Només desitjo viure per netejar
la virtut de Sara...
Oh, tu que em robares aquella adorada dona!,
reservo els meus dies a la teva espasa;
mata’m si vols.A te dirò negli ultimi singhiozzi,
in braccio a morte:
Come uno spirto angelico
Pura è la tua consorte...
Lo giuro, e il giuramento
Col sangue mio suggello...
Credi all'estremo accento
Che il labbro mio parlò
Chi scende nell'avello
Sai che mentir non può.Et diré, amb el meu darrer alè,
en braços de la mort:
Com un esperit angelical,
així de pura és la teva muller...
Ho juro i el jurament
segello amb la meva sang...
Creu els meus darrers mots
que diran dels meus llavis.
Saps que qui davalla al sepulcre
no pot mentir.Bagnato il sen di lagrime,
Tinto del sangue mio,
Io corro, io volo a chiedere
Per te soccorso a Dio!...
Impietositi gli angeli
Eco al mio duol faranno...
Si piangerà d'affanno
La prima volta in ciel!Amarat el pit de llàgrimes,
tenyit amb la meva sang,
corro, volo a demanar a Déu
auxili per a tu!
Àngels compadits
seran l’eco del meu dolor!...
Es plorarà de tristor
per primer cop al Cel!Giuseppe Verdi
Jérusalem
"L'Émir auprès de lui m'appelle.... Je veux encore entendre"Llibret d'Alphonse Royer (1803-1875) i Gustave Vaëz (1812-1862)
L'Émir auprès de lui m'appelle.
Que dois-je craindre encore?
De la France banni,
captif au sein d'une ville infidèle,
je ne puorrai combattre dans mon zèle
pour les ingrats qui m'ont injustement puni!
Hélène est près de moi!... dans leur camp!Chère Hélène!
dont un destin cruel m'a séparé!
Ne pas te voir,
quand le ciel te ramène!L’emir al seu costat em crida.
Què he de témer encara?
Exiliat de França,
captiu dins d’una ciutat infidel,
no podré combatre amb el meu zel
per aquells ingrats que m’han castigat injustament!
Helena és a prop meu!..., al seu camp!Estimada Helena!
De qui un cruel destí m’ha separat!
No veure’t,
quan el cel et retorna!Je briserai ma chaîne
et je te reverrai.Je veux encore tendre
ta voix, ta voix si tendre.
Pour fuir faut attendre
les ombres du soi.
Ange vers qui s'envole
mon rêve d'espoir,ah! bel ange, mon idole, je veux encore te voir.
Trencaré la meva cadena
i et tornaré a veure.Vull escoltar de nou
la teva veu, la teva veu tan tendra.
Per fugir, hem d’esperar
les ombres del capvespre.
Àngel cap a qui vola
el meu somni d’esperança,ah!, bell àngel, la meva ídola, vull veure’t una altra vegada.
Charles Gounod
Roméo et Juliette
"L'amour... Ah ! lève-toi, soleil!"Llibret de Jules Barbier (1825-1901) i Michael Carré (1821-1872)
L’amour ! ... l’amour !
oui, son ardeur a troublé
tout mon être!Mais quelle soudaine clarté
resplendit à cette fenêtre?
C’est là que dans la nuit rayonne sa beauté!Ah ! lève-toi, soleil! fais pâlir les étoiles,
qui, dans l’azur sans voiles,
brillent au firmament.
Ah! lève-toi! parais!
astre pur et charmant!
Elle rêve! ... elle dénoue
une boucle de cheveux
qui vient caresser sa joue! ...
Amour! amour ! Porte-lui mes vœux!
Elle parle ! Qu’elle est belle!
Ah! je n’ai rien entendu!
Mais ses yeux parlent pour elle,
Et mon cœur a répondu!Viens! parais!
L’amor!
Sí, el seu ardor ha pertorbat
tot el meu ésser!Però quina sobtada llum
resplendeix en aquesta finestra!
Està allí la que irradia la seva bellesa en la nit!Ah! Alça’t, sol, fes empal·lidir les estrelles,
que, en el blau sense núvols,
brillen al firmament!
Ah! Alça’t! Apareix! Apareix!
Astre pur i encisador!
Ella està somiant! Deixa anar
un rínxol de cabells
que acarona la seva galta!
Amor! Amor! Porta-li les meves promeses!
Ella parla! Que bella que és!
Ah! No he entès res!
Però els seus ulls parlen per ella,
i el meu cor ha respost!
Ah! Alça’t, sol!, etc.Vine! Apareix !
Jacques Offenbach
La Belle Hélène
"Au mont Ida, tois déesses"Henri Meilhac (1831 - 1897) y Ludovic Halèvy (1834 - 1908)
Au mont Ida, trois déesses
se querellaient dans un bois.
"Quelle est, disaient ces princesses,
la plus belle de nous trois?"Évohé, que ces déesses,
pour enjôler les garçons,
évohé, que ces déesses
ont de drôles de façons !Dans ce bois passe un jeune homme,
un jeune homme frais et beau.
(parlé) (C'est moi!)
Sa main tenait une pomme...
vous voyez bien le tableau.Al mont Ida, tres deesses
es barallaven dins un bosc.
“Quina és”, deien les princeses,
“la més bella de totes tres?”Ai, que aquestes deesses,
per engalipar els minyons,
ai, que aquestes deesses,
prenen alegres formes.Pel bosc passava un vailet,
un jovenet, fresc i bell
(Era jo!)
A la mà duia una poma,
us podeu imaginar prou l’escena.Ah! "Holà! hé! le beau jeune homme,
beau jeune homme, arrêtez-vous,
et veuillez donner la pomme
à la plus belle de nous."Évohé, que ces déesses, etc.
L'une dit: "J'ai ma réserve,
ma pudeur, ma chasteté,
donne le prix à Minerve, Minerve l'a mérité!..."Évohé, que ces déesses
ont de drôles de façons.“Ei, hola, bon minyó,
bell jovenet, atura’t,
i vulgues lliurar la poma
a la més formosa entre nosaltres.”Ai, que aquestes deesses, etc.
Una va dir: “Jo soc discreta,
amb pudor i casta,
lliura el premi a Minerva,
Minerva s’ho mereix.”Ai, que aquestes deesses,
prenen alegres formes.L'autre dit: "J'ai ma naissance,
mon orgueil et mon Paon.
Je dois l'emporter, je pense
donne la pomme à Junon."Évohé, que ces déesses
ont de drôles de façons
pour enjôler les garçons.La troisième, ah! la troisième...
La troisième ne dit rien.
Elle eut le prix tout de même...
Calchas, vous m'entedez bien!Évohé, que ces déesses, etc.
Una altre digué: “Jo tinc nissaga,
amb orgull i vanitat.
Me l’he d’endur, crec jo,
lliura la poma a Juno.”Ai, que aquestes deesses,
prenen alegres formes
per engalipar els minyons.La tercera, ah, la tercera!
La tercera no va dir res.
I va ser la que es va endur el premi del tot...
Calchas, vós ja m’enteneu!Ai, que aquestes deesses, etc.
José Serrano
La alegría del batallón
"Aquí está quien lo tiene to y no tiene na... Al mismito rey del moro"Llibreto de Carlos Arniches (1866-1943) i Félix Quintana (????-1973)
Aquí está quien lo tiene tó y no tiene ná.
Por el mismo rey del moro,
no me cambiara yo que no tengo ná y lo tengo tó.
Con lo que guardo aquí, pá mi morena, nena, nena,
que me importa que haya pena si no hay pena para mí.Ah! la la la la la la la la la la la...
al mismito rey del moro
no le envidiara yo que no tengo ná y lo tengo tó.Ni el tronío del cañón, ni de la noche el callar
hacen perder la alegría que el alma mía siempre, siempre tendrá.
Que el que ná puede perder y sin ná lo tiene tó
dende que el sol se levanta, canta que canta
sin dar tregua a su garganta pasa er día como yo.Ah! la la la la la la la la la la la
al mismito rey del moro
no le envidiara yo que no tengo ná y lo tengo tó
Ay, nena, solo no ver tu carita me da pena
ay, lucero, solo por no verte muero, ah! ah!Pablo Luna
La pícara molinera
"Paxarín, tú que vuelas..."Llibret d'Ángel Torres del Álamo (1880-1958) y Antonio Asenjo Pérez (1879-1940)
Mi locura
non tie cura,
qué amargura.
Mi sufrir no es vivir
y pido a Dios morir
que es el mayor pesar amar.Paxarín, tú que vuelas, tiende las alas
y con tu pico de oro dile a mi amada,
dile tú si está sola, que estoy ya loco
porque a mí no me quiere y quiere a otro.
Por ella no duermo, y es mi gran pena
tenerla yo miedo porque no es buena.Dile tú que esta noche en la fiesta, la estaré viendo,
y que si no me mira por ella muero.
Dile tú que yo deliro y por ella suspiro,
pues vivo por su amor.Que sin ella non rezo ya a los santiños
que non canto como antes por los caminos
y que si a veces canto casi me afuego
que a la vez canto y lloro como los neños, ¡cómo lo neños!
que a la vez canto y lloro como los neños.
Ah! Con ella sueño.
Dame vergüenza lo que yo he llorado
solo en mi alcoba sabiendo lo mala que esa loba.Dile tú que no dejo de verla por donde miro
y abrazarme quisiera con sus suspiros
Dile tú que yo deliro y por ella suspiro
pues vivo por su amor.Reveriano Soutullo i Juan Vert
El último romántico
"Bella enamorada"Llibret de José Tallaeche (1887-1948)
Bella enamorada, con tu imagen sueño
y un amor dichoso busco para mí.
Bella enamorada, que eres mi consuelo,
ya sin tu cariño, ya sin tu cariño, no podré vivir.Noche de amor, noche misteriosa,
ven hacia mí, sombra de mujer;
Suave placer, ver lo que soñamos,
quiero vivir por volverla a ver.
Ilusión perdida, quiero recordar
de un amor lejano que no volverá.Dama misteriosa, que en la sombra vives
dime ya quien eres y sabrás mi amor.
Bella entre las bellas, linda enamorada,
tú eres mi tormento, tú eres mi tormento,
yo tu escalvo soy.Noche de amor, noche misteriosa,
ven hacia mí, sombra de mujer;
suave placer, ver lo que soñamos,
quiero vivir por volverla a ver.Noche de amor, noche misteriosa,
ven hacia mí, sombra de mujer;
ilusión perdida, quiero recordar
de un amor lejano que ya no volverá.Agustín Lara
Granada
Text d'Agustín Lara
Granada tierra soñada por mí,
mi cantar se vuelve gitano
cuando es para ti.
Mi cantar, hecho de fantasía,
mi cantar, flor de melancolía,
que yo te vengo a dar.
Granada, tierra ensangrentada
en tardes de toros,
mujer que conserva el embrujo
de los ojos moros.
Te sueño rebelde y gitana,
cubierta de flores
y beso tu boca de grana,
jugosa manzana
que me habla de amores.
Granada, manola cantada
en coplas preciosas,
no tengo otra cosa que darte
que un ramo de rosas.
De rosas, de suave fragancia
que le dieran marco a la virgen morena.
Granada, tu tierra está llena
de lindas mujeres,
de sangre y de sol.També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dimarts, 8 d'abril de 2025 - 20h
Sala de ConcertsDiana Damrau, soprano
Jonas Kaufmann, tenor
Helmut Deutsch, pianode Strauss i Mahler
Preus: de 28 a 150 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –
Juan Diego Flórez
& Sinfonía por el Perú
—Àries d'òpera i romances de sarsuelaPalau Grans Veus
Dissabte, 21 de setembre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Juan Diego Flórez, tenor
Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
Ana María Patiño-Osorio, directoraI
Vincenzo Bellini (1801-1835)
Norma
SinfoniaI Capuleti e i Montecchi
“O di Capellio… È serbata a questo acciaro… L’amo tanto e m’è sì cara”Gaetano Donizetti (1797-1848)
Roberto Devereux
“Ed ancor la tremenda porta.... Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime”Gaetano Donizetti / Matteo Salvi (1816-1887)
Il Duca d’Alba
“Inosservato penetrava... Angelo casto e bel”Giuseppe Verdi (1813-1901)
La forza del destino
SinfoniaJerusalem
“L'émir auprès de lui m’appelle... Je veux encore entendre”II
Charles Gounod (1818-1893)
Roméo et Juliette
Entr’acte de l'acte II.
"L’amour!... Ah, lève-toi, soleil"Jacques Offenbach (1819-1880)
Orphée aux enfers
Can-canLa belle Hélène
"Au mont Ida"Ruperto Chapí (1851-1909)
La revoltosa
PreludioJosé Serrano (1873-1941)
La alegría del batallón
"Al mismito rey del moro"Pablo Luna (1879-1942)
La pícara molinera
"Mi locura… Paxarín tú que vuelas"Reveriano Soutullo (1880-1931) / Juan Vert (1890-1931)
El último romántico
"Bella enamorada"Gerónimo Gimenez (1854-1923)
La boda de Luis Alonso
IntermedioAgustín Lara (1897-1970)
GranadaDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minutsLa durada del concert és aproximada.
#òpera #gransfigures
Poema
Lied
Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
per la llum resplendent
que encega el vent amb la claror dels dies.
Traço el teu verb en fràgils carritxeres
i em perdo, desvalgut,
en els bronzes que escup la terra en flor.S’esmunyen salvatgines que no veig.
Et tinc a prop, tan certa,
i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
que aletegen en l’ombra del meu vespre.
Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
precís en un mirar que et multiplica en veu.Arriba a mi. I en fer-hi cap
que un cant secret t’eixordi:
més pur, més alt, més teu.Sigues l’astor que vola i que se’n va:
rapinya’m el dolor, perquè et recordi.Lluís Calvo
Del llibre Opus spicatum.
Lleida: Pagès Editors, 2000.Comentari
Música i solidaritat
Juan Diego Flórez torna al Palau de la Música Catalana, un escenari que l’ha vist néixer, créixer i consolidar-se com tota una estrella internacional de l’òpera. En aquesta ocasió el gran tenor peruà inaugura el cicle Grans Veus amb un acompanyament molt especial, fruit de l’esperit solidari del cantant sud-americà: actuarà acompanyat de l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú, l’organització creada per ell mateix fa tretze anys per ajudar nens i adolescents del seu país, que poden trobar en la música un camp per al desenvolupament personal i artístic.
La Fundació del cantant va molt més enllà de l’àmbit de la cultura, ja que s’ha plantejat que, mitjançant l’ensenyament col·lectiu de la música, es puguin dur a terme autèntics processos de transformació social. I ja són més de sis mil els nens que s’han vist beneficiats amb aquesta lloable iniciativa generada segons els criteris d’El Sistema que va crear a Veneçuela José Antonio Abreu fa cinquanta anys. Actualment Sinfonía por el Perú compta amb un cor i amb l’orquestra que enguany debuta al Palau com a part d’una gira que també la portarà, sempre al costat de Juan Diego Flórez, a Madrid, Viena, Ginebra i París.
Sota la batuta de la colombiana Ana María Patiño-Osorio, l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú mostrarà la seva flexibilitat passejant-se pel bel canto romàntic, pel repertori francès i per la sarsuela. Malgrat que Flórez va assolir categoria d’estrella, sobretot per l’obra rossiniana, aquesta nit interpretarà àries dels altres dos grans representants belcantistes, Bellini i Donizetti; del primer cantarà l’ària i cabaletta de Tebaldo “È serbata a questo acciaro... L’amo tanto e m’è si cara”, d’I Capuleti e i Montecchi, per saltar després al protagonista de Roberto Devereux de Donizetti amb “Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime”. En ambdós casos Flórez lluirà les característiques que l’han fet famós: un fraseig prodigiós gràcies al seu control del fiato, cant legato i domini dels aguts. A tots dos autors s’afegeix Matteo Salvi, col·laborador i alumne de Donizetti que va aportar l’ària “Angelo casto e bel” a l’òpera inconclusa Il Duca d’Alba del seu mestre, que després la faria servir a La favorite (“Ange si pur”).
L’únic exemple de reciclatge musical a l’obra de Verdi el representa la grand-opéra Jérusalem, en què el compositor fa servir part dels seus I lombardi; avui se n’escoltarà l’ària del protagonista, “Je veux encore entendre”, antesala de dos exemples més del repertori francès aquesta nit, l’ària de Roméo “Ah! Lève-toi, soleil!”, de Roméo et Juliette de Gounod, i “Au mont Ida”, de l’opereta La belle Hélène d’Offenbach.
El concert acabarà amb Granada, una cèlebre cançó popular d’Agustín Lara que arribarà després de tres romances: “Al mismito rey del moro”, de La alegría del batallón, un “cuento militar en un acto” de José Serrano (1909); “Paxarín, tú que vuelas”, de La pícara molinera, sarsuela que Pablo Luna estrenà el 1928 al Teatro Circo de Saragossa, i la sentimental “Bella enamorada”, d’El último romántico de Soutullo i Vert, sarsuela estrenada al Teatro Apolo de Madrid el mateix any que l’anterior.
Pablo Meléndez-Haddad, periodista i crític musical
Biografies
Juan Diego Flórez, tenor
© Gregor Hohenberg
Nascut a Lima (1973), va iniciar la seva carrera musical de ben jove cantant i tocant música peruana, pop i rock. Als disset anys va entrar al Conservatorio Nacional de Música de Lima i tres anys després va guanyar una beca per estudiar cant al Curtis Institute of Music de Filadèlfia. El 1996 va debutar professionalment al Rossini Opera Festival de Pesaro, en substituir el cantant en el rol de tenor principal (Corradino) de Matilde di Shabran de Rossini. Un debut que va ser un gran èxit i que marcava l’inici d’una carrera estel·lar. Aquell mateix any, amb només vint-i-tres anys, va debutar a La Scala de Milà, dirigit per Riccardo Muti en la inauguració de la temporada 1996-97. Des d’aleshores ha actuat constantment als teatres i les sales més importants del món al costat de directors de fama internacional.
Als inicis de la seva carrera, Juan Diego Flórez va assolir un renom especial per les interpretacions en el repertori belcantista, especialment les òperes de Rossini, Donizetti i Bellini. Els darrers anys les seves interpretacions d’herois romàntics francesos li han valgut igualment un gran reconeixement del públic i la crítica. Els seus debuts més recents inclouen Roméo (Roméo et Juliette) a l’Staatsoper de Viena, Gennaro (Lucrezia Borgia) al Festival de Salzburg i a la Bayerische Staatsoper de Múnic, Hoffmann (Les contes d’Hoffmann) a l’Opéra de Montecarlo, Ricciardo (Ricciardo e Zoraide) al Rossini Opera Festival, Alfredo (La traviata) a la Metropolitan Opera de Nova York, Des Grieux (Manon) a la Staatsoper de Viena, Werther (Werther) a la Royal Opera House, Rodolfo (La bohème) a l’Oper de Zúric el 2020 i Faust (Faust) a la Staatsoper de Viena.
El cantant té un ampli catàleg de cedés en solitari, així com també òperes senceres en CD i DVD. Ha estat reconegut com un dels millor tenors de la història per la BBC i ha rebut nombrosos premis i guardons, incloent-hi la distinció més alta atorgada pel Perú, la Gran Creu de l’Orde del Sol. El 2022 va ser nomenat director artístic del Rossini Opera Festival.
El 2011 Juan Diego Flórez va fundar Sinfonía por el Perú, un projecte d’inclusió social que té com a finalitat afavorir el desenvolupament personal i artístic de nens i joves en situació de vulnerabilitat mitjançant la creació d’orquestres i cors per tota la geografia del país. Com a reconeixement per la seva tasca va ser nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO i premiat pel World Economic Forum amb el Crystal Award.
Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
Està formada per més de 150 joves procedents dels nuclis d’ensenyament musical de Sinfonía por el Perú i té un repertori que abasta des de la música peruana i llatinoamericana fins a obres internacionals d’alt nivell artístic.
En l’àmbit nacional, l’orquestra ha participat en esdeveniments i temporades d’òpera importants. Ha acompanyat Juan Diego Flórez en innombrables presentacions, com el concert ofert el 2017 a l’Estadio Nacional en benefici dels damnificats del Niño Costero, els concerts de celebració pels primers set anys d’existència de Sinfonía por el Perú el 2018 i el concert Serenata al Perú a la plaça Mayor de Lima el 2019, entre d’altres. El seu primer disc nadalenc va esdevenir triple disc d’or en superar el 2018 el llindar de les dotze mil còpies venudes.
En el vessant de la seva projecció internacional, l’Orquesta Juvenil ha fet gires per Llatinoamèrica i Europa: el 2017 va viatjar a Colòmbia per formar part de l’Orquesta Juvenil de América Latina, va ser a Espanya i va tocar per primera vegada al Teatro Real de Madrid amb Juan Diego Flórez i el 2019 va participar al prestigiós Festival de Lucerna a Suïssa. A més, es va traslladar a Salzburg per rebre classes magistrals dels músics de la Wiener Philharmoniker. El 2022 va fer una gira amb gran èxit per Àustria i Suïssa, novament junt amb el tenor Juan Diego Flórez, i es va presentar a tres dels festivals de música simfònica més importants d’arreu: Salzburg, Gstaad i Lucerna.
Amb la col·laboració de:
Ana María Patiño-Osorio, directora
© Óscar Bernal
Va començar la seva formació musical com a saxofonista abans de passar a la direcció d’orquestra. Va completar la llicenciatura en direcció d’orquestra a la Universitat EAFIT de Medellín abans de ser acceptada al prestigiós Màster de Direcció d’Orquestra de la Zürcher Hochschule der Künste amb Johannes Schlaefli, on es va graduar amb distinció acadèmica el 2021. Durant aquest temps va assistir a diverses classes magistrals, amb Herbert Bloomsted, Matthias Pintscher, Thomas Adès i Olaris Elt, i va ser convidada per Bernard Haitink al Festival de Música de Lucerna a Suïssa. Des del 2015 també col·labora amb l’orquesta Iberacademy de Medellín, on ha estat ajudant-ne el cofundador i director, Roberto González-Monjas, en multitud de projectes, incloent-hi fent la funció de directora convidada.
Va ser finalista del Concurs Internacional de Direcció Solti amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt l’any 2020, també ha rebut el Premi Nacional 2021 a millor director de l’Orquesta Filarmónica de Bogotà i ha guanyat la beca de direcció del Dirigentenforum des Deutschen Musikrates el 2019.
És la guanyadora del segon premi, el premi del públic i el premi del jurat jove del Concurs Malko per a Joves Directors de Copenhaguen 2024. Entre els anys 2022 i 2024 ha estat directora adjunta de l’Orchestre de la Suisse Romande (OSR), essent la primera persona nomenada en aquest càrrec, fet que li ha permès treballar estretament amb Jonathan Nott. Des del seu nomenament ha recollit elogis per la qualitat artística, saviesa, delicadesa i un profund respecte per la música. El gener del 2023 va dirigir inesperadament i amb gran èxit l’OSR amb el violinista Daniel Lozakovich i el pianista Mikhaïl Pletnev com a solistes, actuació que «Le Temps» va descriure així: “tota l’actuació d’Ana María Patiño-Osorio va impressionar per la seva força i tranquil·litat”.
Els seus compromisos més destacats durant la temporada 2023-24 van incloure la direcció de l’orquestra Iberacademy a la Mozartwoche de Salzburg, Orchestre de Chambre de Lausana, Orquesta Sinfónica Nacional de Colòmbia, Filarmónica de Bogotà, Orquesta Sinfónica Nacional de l’Uruguai (SODRE), Orquesta Filarmónica de Medellín i Orquesta Sinfonía por el Perú, amb la qual fa una gira per Europa aquest setembre. Juntament amb l’aclamat tenor Juan Diego Flórez, la gira inclou concerts a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Viena, Victoria Hall de Ginebra i Philharmonie de París, així com al Palau de la Música Catalana.
Altres compromisos de la temporada 2024-25 inclouen el retorn amb l’Orchestre de la Suisse Romande i debuts amb l’Orchestre National de Bordeus, Camerata de Ginebra, Royal Northern Sinfonia, Orquestra Simfònica George Enescu de Bucarest, Orquestra Simfònica de l’RTV Croata i Filharmònica de Sofia.
Formació
Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú
Violins I
Alejandra Valentina Pino Villafranca
Sara Rocío Palomino Quispe
Daniela Alegría Vasquez Alvarado
Karla Alexandra Chiroque Palacios
Maria Eunice Vásquez Valles
Andrea Grecia Pisco Condori
Bryan Tyrone Garcia Mendizabal
Josué Alonso Ccancce Tomayquispe
Jose Carlos Marin Vargas
Isaac Jesé Valerio Castillo
Marcelo Ricardo Campos Talledo
Santiago Alonso Dominguez Lucero
Jose Luis Aponte EncaladaViolins II
Daniela Cristina Sumary Guardia
Anny Liliana Montes Hurtado
Ximena Alexandra Dextre Llerena
Carol Ernestine Bartra Onofre
Maria Fernanda Rivas Plata Vivas
Valentina Vildosola Aranda
Johanna Paz Salvatierra Velarde
Grisell Cristina Requejo Jimenez
Krizzia Isabel Yacila Santa Cruz
Leonardo David Gamarra Ruiz
Piero Alessandro Company Dávila
Ricardo Joaquín Montalvo NavarroVioles
Gabriel Fonseca Vera
Martin Emilio Egúsquiza Figueroa
Santiago Gabriel Leiva Celis
Fernando Jeremy Ayala Silvera
Antonella Suarez Bianco
Priscilla Ibeth Perez Vasquez
Gianella Fernanda Campos Talledo
Daira Ayelén Yparraguirre Marin
Lunna Carrillo Balmaceda
Dafna Jo-Anne Ordinola CortezVioloncels
Krist Angelli Hurtado Durand
Niemka Silvana Valdiviezo Silva
Maicol Ricardo Huaringa Cristobal
Camila Saldaña Guillen
Samanta Judith Mori Vega
Tamara Solano Castañeda
Francesco Gabriell Campos Talledo
Daniela Ariana Rodriguez RivasContrabaixos
Nicole Romi Revoredo Cristobal
Marycielo Cardenas Quispe
Jhoel Edwar Mamani Puma
Jackeline Arevalo Salvador
Keely Valeska Cornejo Reyes
Sergio Claudio Chumbes BarrientosFlautes
Camilo Valentino Vela Arrieta
Diana Clarissa Espinoza Conislla
Shani Shiloh Degregori PerezOboès
Josue Abraham Pereyra Calvo
Rosana Camila Rengifo RivasClarinets
Alejandro Andre Abanto Rivero
José André García CabelloFagots
Cristhian Eduardo Torres Manjarres
Karla Julissa Reyes GomezTrompes
Adriano Hugo Manrique Atencio
Josue Alberto Palacios Ramos
Jesus Alberto Bayona Jara
Jorge Arturo Chamorro GameroTrompetes
Fernando Jose Cruz Pachacute
Victor David Aburto Balladares
Fernando Jose Cruz OtoyaTrombons
Juan Aldair Borda Tineo
Gianmarko Sebastian Razuri Perez
Jesus Gabriel Quispe RivasTuba
Ernesto Jesus Giron ZarateArpa
Mahatma Pedro Giraldo Ramirez AguirrePercussió
Alexis Andres Tolentino Noa
Fernando Josue Montes Zapata
Gabriel Fernando Pino Villafranca
Salvador Emmanuel Hurtado Durand
Ian Jhair Montes MoriTextos
Vincenzo Bellini
I Capuletti e i Montecchi
Ària de Tebaldo: "O di Capellio generosi amici... È serbato a questo acciaro... L'amo tanto, e m'è sì cara"
Llibret de Felice Romani (1788-1865)
O di Capellio, generosi amici,
congiunti, difensori,
è grave ed altala cagion che ne aduna
oggi a consesso.
Prende Ezzelino istesso
all'ire nostre parte,
e de' Montecchi sostenitor
si svela.
Oste possente ad assalirne invia...
Duce ne viene de' Ghibellini
il più aborrito e reo,
il più fieroRomeo.
Rinvenirlo io saprò: ne feci il voto.De Capulet, generosos amics,
parents, defensors,
és greu i gran
la raó que ens crida
avui al consell.
El mateix Ezzelino
és fruit de la nostra ira,
i donant suport als Montescos
es desvela.
Hosts poderoses
a assaltar-nos envia...
El cap ve ara dels Gibel·lins,
el més detestable i delinqüent,
el més ferotge.Romeu.
Rebre’l sabré: he fet el vot.È serbato a questo acciaro
del tuo sangue la vendetta:
l'ho giurato per Giulietta:
tutta Italia, il Ciel lo sa.
Tu d'un nodo a me sì caro
solo affretta il dolce istante;
ed il voto dell'amante
il consorte adempirà.L'amo tanto, e m'è sì cara,
più del sol che mi rischiara;
è riposta, è viva in lei
ogni gioia del mio cor.
Ma se avesse il mio contento
a costarle un sol lamento,
ah! piuttosto io sceglierei
mille giorni di dolor.Està reservat aquest acer
per venjar la teva sang:
ho he jurat per Julieta,
tot Itàlia, i el Cel ho saben.
Tu d’un nus ben estimat
només espera el dolç instant:
i el jurament de l’amant
el consort acomplirà.L’estimo tant, m’és tan estimada
més que el sol que m’il·lumina;
reposa i viu en ella
tota l’alegria del meu cor.
Però si la meva alegria
li hagués de costar un sol lament,
ah!, abans jo triaria
mil dies de dolor.Gaetano Donizetti / Matteo Salvi
Il Duca d'Alba
"Inosservato, penetrava... Angelo casto e bel"Llibret de Eugène Scribe (1791-1861) i Charles Duveyrier (1803-1866)
Inosservato, penetrava in questo sacro recesso,
asil solitario consacrato alle lagrime!
Qui move ogni sera a pregar pel padre suo!L'attenderò, la rivedrò!
Angelo casto e bel,
non turbi un solo vel
di affanno e di terror, ah! no,
di questa cara il cor;
pietoso al mio pregar
deh! possa Iddio serbar,
a lei le gioie, a me i dolor!Sense ser vist, penetrava en aquest sagrat recinte,
asil solitari consagrat a les llàgrimes!
Aquí cada vespre ve a pregar pel seu pare!L’esperaré, la tornaré a veure!
Àngel cast i bell,
que no pertorbi ni un sol vel
de pena o terror, ah!, no,
el cor d’aquesta estimada;
compassiu al meu prec,
oh!, pugui Déu preservar
a ella les alegries, a mi els dolors!Ma se proscritto e reo
mi manca il tuo sospiro
la mia memoria, Amelia,
almen non maledir.
La voce mia morendo ancor
non può che dir...Angelo casto e bel...
Però si, proscrit i culpable,
em manca el teu sospir,
la meva memòria, Amèlia,
si més no, no la maleeixis.
La meva veu, morint, encara
només pot dir...
Àngel cast i bell...Gaetano Donizetti
Roberto Devereux
Ària de Roberto: "Ed ancor la tremenda porta... Come uno spirito angelico... Bagnato il sen di lagrime"Llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852)
Ed ancor la tremenda porta
non si dischiude?... Un rio presagio
Tutte m'ingombra di terror le vene!
Pur fido è il messo, e quella gemma è pegno
Securo a me di scampo.
Uso a mirarla in campo
Io non temo la morte; io viver solo
Tanto desio, che la virtù di Sara
A discolpar mi basti...
O tu, che m'involasti
Quell'adorata donna, i giorni miei
Serbo al tuo brando, tu svenar mi dei.I encara la terrible porta no s’obre?
Un mal averany m’omple de por!
Però el missatger és fidel,
i aquell anell és mostra
de salvació segura.
Acostumat a tenir-lo al camp de batalla,
no temo la mort.
Només desitjo viure per netejar
la virtut de Sara...
Oh, tu que em robares aquella adorada dona!,
reservo els meus dies a la teva espasa;
mata’m si vols.A te dirò negli ultimi singhiozzi,
in braccio a morte:
Come uno spirto angelico
Pura è la tua consorte...
Lo giuro, e il giuramento
Col sangue mio suggello...
Credi all'estremo accento
Che il labbro mio parlò
Chi scende nell'avello
Sai che mentir non può.Et diré, amb el meu darrer alè,
en braços de la mort:
Com un esperit angelical,
així de pura és la teva muller...
Ho juro i el jurament
segello amb la meva sang...
Creu els meus darrers mots
que diran dels meus llavis.
Saps que qui davalla al sepulcre
no pot mentir.Bagnato il sen di lagrime,
Tinto del sangue mio,
Io corro, io volo a chiedere
Per te soccorso a Dio!...
Impietositi gli angeli
Eco al mio duol faranno...
Si piangerà d'affanno
La prima volta in ciel!Amarat el pit de llàgrimes,
tenyit amb la meva sang,
corro, volo a demanar a Déu
auxili per a tu!
Àngels compadits
seran l’eco del meu dolor!...
Es plorarà de tristor
per primer cop al Cel!Giuseppe Verdi
Jérusalem
"L'Émir auprès de lui m'appelle.... Je veux encore entendre"Llibret d'Alphonse Royer (1803-1875) i Gustave Vaëz (1812-1862)
L'Émir auprès de lui m'appelle.
Que dois-je craindre encore?
De la France banni,
captif au sein d'une ville infidèle,
je ne puorrai combattre dans mon zèle
pour les ingrats qui m'ont injustement puni!
Hélène est près de moi!... dans leur camp!Chère Hélène!
dont un destin cruel m'a séparé!
Ne pas te voir,
quand le ciel te ramène!L’emir al seu costat em crida.
Què he de témer encara?
Exiliat de França,
captiu dins d’una ciutat infidel,
no podré combatre amb el meu zel
per aquells ingrats que m’han castigat injustament!
Helena és a prop meu!..., al seu camp!Estimada Helena!
De qui un cruel destí m’ha separat!
No veure’t,
quan el cel et retorna!Je briserai ma chaîne
et je te reverrai.Je veux encore tendre
ta voix, ta voix si tendre.
Pour fuir faut attendre
les ombres du soi.
Ange vers qui s'envole
mon rêve d'espoir,ah! bel ange, mon idole, je veux encore te voir.
Trencaré la meva cadena
i et tornaré a veure.Vull escoltar de nou
la teva veu, la teva veu tan tendra.
Per fugir, hem d’esperar
les ombres del capvespre.
Àngel cap a qui vola
el meu somni d’esperança,ah!, bell àngel, la meva ídola, vull veure’t una altra vegada.
Charles Gounod
Roméo et Juliette
"L'amour... Ah ! lève-toi, soleil!"Llibret de Jules Barbier (1825-1901) i Michael Carré (1821-1872)
L’amour ! ... l’amour !
oui, son ardeur a troublé
tout mon être!Mais quelle soudaine clarté
resplendit à cette fenêtre?
C’est là que dans la nuit rayonne sa beauté!Ah ! lève-toi, soleil! fais pâlir les étoiles,
qui, dans l’azur sans voiles,
brillent au firmament.
Ah! lève-toi! parais!
astre pur et charmant!
Elle rêve! ... elle dénoue
une boucle de cheveux
qui vient caresser sa joue! ...
Amour! amour ! Porte-lui mes vœux!
Elle parle ! Qu’elle est belle!
Ah! je n’ai rien entendu!
Mais ses yeux parlent pour elle,
Et mon cœur a répondu!Viens! parais!
L’amor!
Sí, el seu ardor ha pertorbat
tot el meu ésser!Però quina sobtada llum
resplendeix en aquesta finestra!
Està allí la que irradia la seva bellesa en la nit!Ah! Alça’t, sol, fes empal·lidir les estrelles,
que, en el blau sense núvols,
brillen al firmament!
Ah! Alça’t! Apareix! Apareix!
Astre pur i encisador!
Ella està somiant! Deixa anar
un rínxol de cabells
que acarona la seva galta!
Amor! Amor! Porta-li les meves promeses!
Ella parla! Que bella que és!
Ah! No he entès res!
Però els seus ulls parlen per ella,
i el meu cor ha respost!
Ah! Alça’t, sol!, etc.Vine! Apareix !
Jacques Offenbach
La Belle Hélène
"Au mont Ida, tois déesses"Henri Meilhac (1831 - 1897) y Ludovic Halèvy (1834 - 1908)
Au mont Ida, trois déesses
se querellaient dans un bois.
"Quelle est, disaient ces princesses,
la plus belle de nous trois?"Évohé, que ces déesses,
pour enjôler les garçons,
évohé, que ces déesses
ont de drôles de façons !Dans ce bois passe un jeune homme,
un jeune homme frais et beau.
(parlé) (C'est moi!)
Sa main tenait une pomme...
vous voyez bien le tableau.Al mont Ida, tres deesses
es barallaven dins un bosc.
“Quina és”, deien les princeses,
“la més bella de totes tres?”Ai, que aquestes deesses,
per engalipar els minyons,
ai, que aquestes deesses,
prenen alegres formes.Pel bosc passava un vailet,
un jovenet, fresc i bell
(Era jo!)
A la mà duia una poma,
us podeu imaginar prou l’escena.Ah! "Holà! hé! le beau jeune homme,
beau jeune homme, arrêtez-vous,
et veuillez donner la pomme
à la plus belle de nous."Évohé, que ces déesses, etc.
L'une dit: "J'ai ma réserve,
ma pudeur, ma chasteté,
donne le prix à Minerve, Minerve l'a mérité!..."Évohé, que ces déesses
ont de drôles de façons.“Ei, hola, bon minyó,
bell jovenet, atura’t,
i vulgues lliurar la poma
a la més formosa entre nosaltres.”Ai, que aquestes deesses, etc.
Una va dir: “Jo soc discreta,
amb pudor i casta,
lliura el premi a Minerva,
Minerva s’ho mereix.”Ai, que aquestes deesses,
prenen alegres formes.L'autre dit: "J'ai ma naissance,
mon orgueil et mon Paon.
Je dois l'emporter, je pense
donne la pomme à Junon."Évohé, que ces déesses
ont de drôles de façons
pour enjôler les garçons.La troisième, ah! la troisième...
La troisième ne dit rien.
Elle eut le prix tout de même...
Calchas, vous m'entedez bien!Évohé, que ces déesses, etc.
Una altre digué: “Jo tinc nissaga,
amb orgull i vanitat.
Me l’he d’endur, crec jo,
lliura la poma a Juno.”Ai, que aquestes deesses,
prenen alegres formes
per engalipar els minyons.La tercera, ah, la tercera!
La tercera no va dir res.
I va ser la que es va endur el premi del tot...
Calchas, vós ja m’enteneu!Ai, que aquestes deesses, etc.
José Serrano
La alegría del batallón
"Aquí está quien lo tiene to y no tiene na... Al mismito rey del moro"Llibreto de Carlos Arniches (1866-1943) i Félix Quintana (????-1973)
Aquí está quien lo tiene tó y no tiene ná.
Por el mismo rey del moro,
no me cambiara yo que no tengo ná y lo tengo tó.
Con lo que guardo aquí, pá mi morena, nena, nena,
que me importa que haya pena si no hay pena para mí.Ah! la la la la la la la la la la la...
al mismito rey del moro
no le envidiara yo que no tengo ná y lo tengo tó.Ni el tronío del cañón, ni de la noche el callar
hacen perder la alegría que el alma mía siempre, siempre tendrá.
Que el que ná puede perder y sin ná lo tiene tó
dende que el sol se levanta, canta que canta
sin dar tregua a su garganta pasa er día como yo.Ah! la la la la la la la la la la la
al mismito rey del moro
no le envidiara yo que no tengo ná y lo tengo tó
Ay, nena, solo no ver tu carita me da pena
ay, lucero, solo por no verte muero, ah! ah!Pablo Luna
La pícara molinera
"Paxarín, tú que vuelas..."Llibret d'Ángel Torres del Álamo (1880-1958) y Antonio Asenjo Pérez (1879-1940)
Mi locura
non tie cura,
qué amargura.
Mi sufrir no es vivir
y pido a Dios morir
que es el mayor pesar amar.Paxarín, tú que vuelas, tiende las alas
y con tu pico de oro dile a mi amada,
dile tú si está sola, que estoy ya loco
porque a mí no me quiere y quiere a otro.
Por ella no duermo, y es mi gran pena
tenerla yo miedo porque no es buena.Dile tú que esta noche en la fiesta, la estaré viendo,
y que si no me mira por ella muero.
Dile tú que yo deliro y por ella suspiro,
pues vivo por su amor.Que sin ella non rezo ya a los santiños
que non canto como antes por los caminos
y que si a veces canto casi me afuego
que a la vez canto y lloro como los neños, ¡cómo lo neños!
que a la vez canto y lloro como los neños.
Ah! Con ella sueño.
Dame vergüenza lo que yo he llorado
solo en mi alcoba sabiendo lo mala que esa loba.Dile tú que no dejo de verla por donde miro
y abrazarme quisiera con sus suspiros
Dile tú que yo deliro y por ella suspiro
pues vivo por su amor.Reveriano Soutullo i Juan Vert
El último romántico
"Bella enamorada"Llibret de José Tallaeche (1887-1948)
Bella enamorada, con tu imagen sueño
y un amor dichoso busco para mí.
Bella enamorada, que eres mi consuelo,
ya sin tu cariño, ya sin tu cariño, no podré vivir.Noche de amor, noche misteriosa,
ven hacia mí, sombra de mujer;
Suave placer, ver lo que soñamos,
quiero vivir por volverla a ver.
Ilusión perdida, quiero recordar
de un amor lejano que no volverá.Dama misteriosa, que en la sombra vives
dime ya quien eres y sabrás mi amor.
Bella entre las bellas, linda enamorada,
tú eres mi tormento, tú eres mi tormento,
yo tu escalvo soy.Noche de amor, noche misteriosa,
ven hacia mí, sombra de mujer;
suave placer, ver lo que soñamos,
quiero vivir por volverla a ver.Noche de amor, noche misteriosa,
ven hacia mí, sombra de mujer;
ilusión perdida, quiero recordar
de un amor lejano que ya no volverá.Agustín Lara
Granada
Text d'Agustín Lara
Granada tierra soñada por mí,
mi cantar se vuelve gitano
cuando es para ti.
Mi cantar, hecho de fantasía,
mi cantar, flor de melancolía,
que yo te vengo a dar.
Granada, tierra ensangrentada
en tardes de toros,
mujer que conserva el embrujo
de los ojos moros.
Te sueño rebelde y gitana,
cubierta de flores
y beso tu boca de grana,
jugosa manzana
que me habla de amores.
Granada, manola cantada
en coplas preciosas,
no tengo otra cosa que darte
que un ramo de rosas.
De rosas, de suave fragancia
que le dieran marco a la virgen morena.
Granada, tu tierra está llena
de lindas mujeres,
de sangre y de sol.També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dimarts, 8 d'abril de 2025 - 20h
Sala de ConcertsDiana Damrau, soprano
Jonas Kaufmann, tenor
Helmut Deutsch, pianode Strauss i Mahler
Preus: de 28 a 150 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –