• Cor de Cambra de Granollers, Cor Jove Amics de la Unió, ARSinNOVA, Simfònica Sant Cugat & Brotons

    —Stabat Mater de Brotons

    Tardes al Palau

    Dimarts, 21 de maig de 2024 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

  • Programa

    Marta Mathéu, soprano
    Roger Padullés, tenor
    Pau Armengol, baríton
    Montserrat Gomis Cunillera, narradora
    Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila i Jover, director)
    Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, directora)
    ARSinNOVA Cor de cambra (Maria Mauri, directora)
    Orquestra Simfònica Sant Cugat
    Salvador Brotons, director

    I

    Rafael Martínez Valls (1895-1946)
    Cançó d’amor i de guerra (selecció)

    Preludi I (Orquestra)
    Anem seguint la feina (Eloi i Cor de forjadors)
    Ning, nang (Francina i Cor de vilatanes)
    Per tu francina meva (Francina i Eloi)
    Devallant de la muntanya (Avi Castellet i cor)
    Balla,balla bon minyó (Cor)
    Caminant pel món va el vell pastor (Avi Castellet)
    Eloi de ma vida (Francina i Eloi)
    Francina no tinguis pena (Francina i Cor de vilatanes)
    Pirineu (Eloi i Cor de Soldats)
    Els soldats venen ja (Eloi i cor)

     

     

    II

    Salvador Brotons (1959)
    Stabat Mater

    Stabat Mater (soprano i cor)
    Qui est homo (baríton)
    Pro peccatis (cor)
    Eia Mater (soprano)
    Sancta Mater (soprano, baríton i cor)
    Inflammatus et accensus (cor)
    Quando corpus morietur (cor)

    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #contemporània #patrimonicatalà #enfamília

  • Poema

    Com una ràfega de vent
    que s’arqueja amb la presència de les coses.

    Com una música enforcada
    en el silenci de la corda del temps,
    envaït per la memòria que nodreix
    imatges insomnes,
    inscrites en la nit abandonada.

    Textos de les ombres
    que anomenen el meu nom,
    caires transcrits en un mur
    que tremola.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    En plena dictadura de Primo de Rivera, el governador Milans del Bosch va citar els autors d’Els soldats de l’ideal, una sarsuela d’inspiració republicana sobre “l’ideal” de la Primera República Francesa. El compositor Rafael Martínez i Valls, els llibretistes Lluís Capdevila i Víctor Mora i el director de la companyia del Teatre Líric Català, Josep Llimona, van veure’s obligats a modificar-ne algunes escenes i a canviar-ne el títol. Aquesta és la gènesi de l’obra que escoltaran avui, estrenada el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona: Cançó d’amor i de guerra.

    Situada en un poble del Vallespir l’any 1793, en plena Revolució Francesa, l'obra narra la història d’amor entre dos joves, Eloi i Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni: Ferran, el fill del batlle Ridau, vol casar-se amb Francina, tot i les reticències d’ella. L’obra musical és força eclèctica i combina elements provinents de l’òpera italiana, wagnerians i de la música catalana, com la coneguda sardana Ning, nang, ja la campana vol repicar, cantada per Francina. La versió que escoltaran és una selecció dels moments més aclamats d’una de les sarsueles més populars de tots els temps.

    Stabat Mater de Salvador Brotons és una obra simfònica i coral articulada en set moviments i estrenada l’any 2000 a l’Auditori de Barcelona. El text correspon a una seqüència llatina del segle XIII, atribuïda al monjo franciscà Jacopone da Ti. Fa referència al patiment de Maria, mare de Déu, en contemplar la crucifixió del seu fill. Els solistes i els cors interpreten els versos amb un missatge ben clar: «El sofriment d’aquesta vida pot trobar confort en una altra vida, és un viatge des del dolor cap a un món més feliç», relata Brotons.

    Els moviments I i V són densos i de gran intensitat dramàtica, mentre que el II i el IV són més breus i contemplatius. Els moviments III i VI, en contrast, són enèrgics i amb un tempo ràpid, amb un cor i una orquestra que transmeten una gran força vital. El darrer moviment Quando corpus morietur és un dels més impactants de l’obra: «És la culminació de tot el procés. La música i el text pertanyen a un altre món. Es comença amb una visió etèria, confusa i llunyana del traspàs de l’ànima a la vida eterna. Després s’hi introdueix un nou tema que simbolitza la visió d’un món just, bonic, plaent, on tota la humanitat s’uneix per viure eternament», explica l’autor.

    En definitiva, Stabat Mater és una de les obres més monumentals del catàleg de Salvador Brotons, una composició emocionant i enriquidora que captura la complexitat de les emocions humanes, amb una visió sublim de l'eternitat.

    Albert Fontelles-Ramonet, músic i musicòleg

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP20240507 Palau 100 T2425 MOBILE

  • Biografies

    Marta Mathéu, soprano

    ©Michal Novak

    Marta Mathéu, soprano

    ©Michal Novak

    Marta Mathéu, soprano

    Marta Mathéu, soprano talentosa i versàtil, destaca per la seva musicalitat i el domini del seu instrument. Ha brillat en interpretacions de Bach amb Jordi Savall i ha estat reconeguda al Concurs Tenor Viñas pel seu Mozart. Amb èxit, ha abordat rols de Puccini, Rossini i Wagner. Destaca també en música espanyola, i s'ha guanyat elogis per la seva gravació de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls. Activa en recitals liederístics, també excel·leix en oratori, interpretant obres com la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler. Formada amb mestres com Montserrat Caballé, ha actuat en escenaris de renom a nivell internacional i ha guanyat diversos premis. Actualment és professora de cant al Conservatori del Liceu i ha enregistrat amb prestigiosos segells discogràfics.

  • Biografies

    Roger Padullés

    © Marta Escobar

    Roger Padullés

    © Marta Escobar

    Roger Padullés, tenor

    Va iniciar la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Va continuar els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i va actuar amb diverses formacions locals. Ja com a solista, atret pel lied alemany, es va traslladar a estudiar cant a Essen (Alemanya), amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat. El 2009 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com també el Premi Plácido Domingo.

    Després d’una estada a Freiburg, va completar la seva formació operística a l’opera studio del teatre d’Estrasburg i tot seguit va començar la seva carrera professional en la qual ha cantat, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit musicalment per Zubin Mehta i Peter Brook o Christoph Marthaler com a directors d’escena.

    Paral·lelament també actua en l’àmbit internacional en concerts de lied i oratori, al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al cicle Rosenblatt Recital Series de Londres.

    El 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de música clàssica per Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.

    Roger Padullés ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus darrers espectacles, com ara Händel, eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart.

  • Biografies

    Pau Armengol
    Pau Armengol

    Pau Armengol, baríton

    Nascut a Sabadell, inicià els estudis de piano i solfeig a la mateixa ciutat. S’ha format vocalment amb Carlos Chausson i, a més, ha rebut lliçons de mestres com ara Jaume Aragall, Eva Mei, Celso Albelo, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo.

    Després d’obtenir el títol de doctor en química teòrica i computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra per accedir a l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va assumir el rol de Leporello (Don Giovanni). Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on va completar la seva formació. 

    Ha interpretat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), Colas (Bastian und Bastienne), Sagrestano (Tosca), el baríton (The four notes opera), Martino (L’occasione fa il ladro), Sprecher (Die Zauberflöte), Marullo (Rigoletto), Betto di Signa (Gianni Schicchi) i Silvio (Pagliacci), entre d’altres. En el camp de l’oratori, ha cantat El retablo de Maese Pedro de Falla, Requiem de Mozart, Novena Simfonia de Beethoven, El pessebre de Pau Casals, Passió segons sant Joan de J. S. Bach, així com nombroses Cantates del mateix compositor. 

    Ha cantat en sales i teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Palau de les Arts Reina Sofía de València, Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Cervantes de Màlaga, Kursaal de Sant Sebastià, Palau de la Música Catalana o Auditori de Barcelona, entre d’altres. I ha estat dirigit per mestres de renom, com Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Susanna Mälkki, Roberto Abbado o Plácido Domingo.

  • Biografies

    Cor de cambra de Granollers
    Cor de cambra de Granollers

    Cor de cambra de Granollers

    Dirigit per Josep Vila Jover, va néixer el 1996 amb l’Escola de Música creada aquell mateix any en el si de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat dedicada des del 1877 a la promoció i difusió de la música coral. Juntament amb l’Orquestra de Cambra de Granollers, Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor Jove Amics de la Unió, és formació resident del Teatre Auditori de Granollers.  

  • Biografies

    Cor Jove Amics de la Unió

    © Zabet foto

    Cor Jove Amics de la Unió

    © Zabet foto

    Cor Jove Amics de la Unió

    Creat el 1995, va tenir un nou impuls el 2016 i és una de les formacions residents del Teatre Auditori de Granollers que, al costat de Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor de Cambra de Granollers, ofereix propostes singulars amb una mirada jove i actual. Està format per quaranta-cinc joves de 17 a 24 anys, la majoria amb un llarg recorregut a l’Escola de Música Amics de la Unió o en altres espais relacionats amb el món coral. Les produccions del Cor comprenen des de la música clàssica, sacra o coral contemporània fins a la música electrònica, passant pel jazz, els musicals o el gòspel.  

  • Biografies

    ARSinNOVA Cor de cambra
    ARSinNOVA Cor de cambra

    ARSinNOVA Cor de cambra

    El cor té la seu a Barcelona i està format per una vintena de cantaires, tots amb experiència en el món musical i coral, dirigit per Maria Mauri. Va ser fundat l’any 2007 per Pere Lluís Biosca, que en va ser el director titular fins al novembre del 2016, càrrec que entre el novembre del 2016 i el desembre del 2017 va ocupar Marc Díaz. 

    En la seva trajectòria, ARSinNOVA ha interpretat un ampli ventall de repertori i ha actuat en nombrosos concerts en els camps de l’oratori, l’òpera, la música sacra o la música contemporània, tant a cappella com acompanyant formacions musicals de diferents formats.

    Ha realitzat diversos enregistraments i ha guanyat premis en concursos nacionals i internacionals. Actualment combina projectes corals propis amb la seva participació en tot tipus de projectes multiestilístics, com ara espectacles teatrals, de dansa i concerts de música moderna, programats en diferents teatres, sales de concerts i festivals catalans.

  • Biografies

    © Artur Ribera

    © Artur Ribera

    Orquestra Simfònica Sant Cugat

    La Simfònica Sant Cugat és una orquestra professional fortament arrelada al territori. A la Temporada de concerts que realitza al Teatre-Auditori Sant Cugat és habitual el rètol "entrades exhaurides". El concert més multitudinari el va fer amb el tenor Josep Carreras al Palau Sant Jordi de Barcelona davant 20.000 espectadors.

    L'Orquestra ha actuat sota la direcció de Josep Ferré, Joan Albert Amargós, Edmon Colomer, Donald Appert, Miguel Roa, Enrique Ricci, Miquel Ortega, David Jiménez, Peter Herbolzheimer, José Carlos Martínez, Jordi Piccorelli, Daniel Gil, Grigor Palikarov, Antoni Ros-Marbà, Luca Bagagli, Santiago Serrate, Roit Feldenkreis i Virginia Martínez.

    Actualment, el director titular és el mestre Salvador Brotons que en la seva doble tasca de director i compositor ha dirigit obres de Txaikovski, Mússorgski, Sibelius, Dvorák, Ravel ... i també composicions pròpies com: "Conmemorativa", "Catalanesca" per a tenora i orquestra, cantates "De Randa", "Carpe Diem", "Catalunya 1714" i l'estrena de la seva 7a simfonia "Ausiàs March".

    Professionalitat, il·lusió, feina ben feta, recerca constant de l'excel·lència i comunicació amb el públic són les característiques principals de l'Orquestra que té un clar objectiu que el concert esdevingui una experiència extraordinària pel públic assistent.

    L'Orquestra Simfònica Sant Cugat està patrocinada per la companyia d'assegurances OCCIDENT i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Amb la col·laboració de:

    • Occident

  • Biografies

    Salvador Brotons
    Salvador Brotons

    Salvador Brotons, director

    Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare i seguí els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Des de l’any 1977 fins al 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 aconseguí una Beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University.

    Com a compositor ha escrit més de 155 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat importants premis de composició, entre els quals el Premio Orquesta Nacional de España (1977), per les seves Quatre peces per a cordes; Jove d’Or (1980); Premi Ciutat de Barcelona, el 1983 per la Primera Simfonia, i el 1986 per l’obra Absències (per a narrador i orquestra); Southeastern Composers League Award, per Sinfonietta da Camera (1986); The Madison University Flute Choir Composition Award (1987), per Suite de flautes, i el Premi Reina Sofia de Composició (1991), per Virtus per a orquestra. També ha rebut nombrosos encàrrecs de composició, entre els quals destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquesta RTVE, 1995), Concert per a flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo; Sicília, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundación Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia vitae (University of Arizona, 2000), el septet Prada 1950 (Festival Pau Casals de Prada, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001), l’òpera per a nens El mercader de somnis (UNICEF, 2002), Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra (Eurocongrés, 2000), Requiem trio (Damocles Trio, 2004), Concert per a percussió i cordes (Raanana Symphonette, 2005), Concerto per a viola i cordes (Festival de Música Española, 2006), Intrèpida per a orquestra (Siemens, 2007), Missa brevis (Cor Vivaldi, 2008), Concert per a oboè i orquestra (Grupo Enigma de Saragossa, 2009), Tres Nocturns alla Chopin (Consolat de Polònia a Barcelona, 2009), Simfonia núm. 5 (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, 2010), Ceremonial (Orquesta Nacional de España, 2011), Giravolts per a flauta sola (Asociación de Flautistas de España, 2012), Simfonia núm. 6, “Concisa” (Lira Castellonera, 2012), Simfonia núm. 7, “Ausiàs March” (Lira Castellonera, 2019).

    Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en CD, tant a Europa com als Estats Units, pels segells Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE...

     

    Ha estat el director assistent de l’orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-1993), Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de la Portland State University Orchestra (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura i història de la música.

    Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears-Ciutat de Palma (períodes 1997-2001 i 2009-2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels anys al servei de la comunitat artística de SW Washington (EUA).

    Ha dirigit, com a director convidat, orquestres a Txecoslovàquia (Ràdio Praga), Alemanya (Orquestra Simfònica de Wuppertal), Sud-àfrica (National Symphony Orchestra), Israel (Jerusalem Symphony Orchestra, Raanana Symphonette, Kibbutz Orchesra), Itàlia (I Pomeriggi Musicali de Milà), Bèlgica (Orchestre des Guides), Uruguai (Filarmónica de Montevideo), Veneçuela (Orquesta Simón Bolívar), Colòmbia (Orquesta Nacional), els Estats Units (Blue Lake Festival Orquestra, Columbia Symphony, York Symphony Orchestra, Tallahassee Symphony, Seattle Philharmonic Orchestra), Corea del Sud (Bucheon Symphonyand Wonju Symphony) i la majoria d’orquestres del nostre país.

    Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. També és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’any 2002 va rebre el Florida State University Alumni Award, per la seva trajectòria professional, i el febrer del 2005 va rebre la distinció de ser convidat al Carleton College de Minnesota (EUA) com a Chistopher Light Special Guest Lecturer. L’any 2008 va rebre el Premi Agustí Burgunyó. La temporada 2016-17 va ser compositor resident del Palau de la Música Catalana.

  • Anunci fes-te soci_desktopAnunci fes-te soci_desktop

  • Formacions

    Cor de Cambra de Granollers
    Josep Vila i Jover, director

    Sopranos
    Rosa Duran
    Núria Andon
    Aina Albajar
    Núria Vives
    Moni pazos
    Núria Vilalta
    Txell Milà
    Roser Guixé
    Laia Serradesanf

    Contralts
    Alba Serrat
    Montserrat Folcrà
    Rosa Folcrà
    Anna Cordoba
    Victoria Cancelli
    Adriana Berruezo
    Irene Recolons

    Tenors
    Miguel del Hoyo
    Emili Flores
    Guillem Ponsi
    Ferran Passola
    Xavier Tudela
    Toni Santiago
    Martí Burgués
    Eduard Garrido
    Martí Buil

    Baixos
    Paulo Gacio
    Jordi Chavarria
    Oriol Roca
    Joan Climent
    Albert llucià
    Pau Bragulat
    Lluc Bonal
    David Guitart

    Cor Jove Amics de la Unió
    Marta Dosaiguas, directora

    Sopranos
    Núria Llach
    Mariona Morales
    Berta Llobet
    Èlia Camps
    Alba Aparicio
    Paula Coro
    Maria llach
    Maria Bertolín
    Joana Llach
    Clara Pocurull
    Helena Soler
    Abril Sitjas
    Carla del Barco

    Contralts
    Aina Brichs
    Judit Pou
    Mireia Brichs
    Agnès Casajoana
    Anna Bellavista
    Anna Girbau
    Ana Ribera
    Mireia Sagalés
    Laura Herranz
    Anna Blanc
    Martina Garrell
    Laia Vila

    Tenors
    Bernat Comín
    Bernat Fusté
    Borja Grèbol

    Baixos
    Oleguer Casajoana
    Martí Profitós
    Eudald Rodríguez
    Guillem Lluís

    ARSinNOVA Cor de cambra
    Maria Mauri, directora

    Sopranos
    Berta Morató
    Elisabet Barroso
    Jayne Segedy
    Laura Farré
    Magdalena Völk
    Marta Ramírez
    Ragnhild Hjelmborg

    Contralts
    Núria Ballestar
    Èlia Lucas
    Joana Martínez-Mora
    Marta Canals
    Marta Garrote
    Emma Clarke

    Tenors
    Pere Carulla
    Pol Blancafort
    Oriol Pérez
    Francesc Minguella
    David Alonso
    Carlo Fidel Taboada

    Baixos
    Miquel Aguiló
    Gerard Morató
    Guillem Pérez
    Oriol Prat
    Eloi Moreno
    Sergi Comellas
    Ferran Dalmau

    Orquestra Simfònica Sant Cugat

    Primers violins
    Laia Pujolasos Casadevall, concertino
    Pere Bardagí Freixas
    Nausica Berni Martin
    Inés Sanchís Carretero
    Mar Aldomà Caus
    Cati Santos Fulgencio
    Marta Escoz i Balaguer
    Beatríz Gutiérrez Castañón
    Clara Núria Joan Marí
    Dixon David Scola Vivas
    Olivia Cortese Vallvé

    Segons violins
    Eduard Sobrado Vaos
    Borja Peirón Martín
    Beatriz Lizarte Martín
    Sara Ruiz Guerrero
    Elisenda Prats Bruguera
    Meritxell Nicolau Teixidó
    Meritxell Tiana Alzina
    Joaquín Peláez Aldana
    Estrella Martínez Lara

    Violes
    Albert Flores Freixanet
    Montse Vallvé Gavarrón
    Laura Jover Miñarro
    Albert Serra i Oller
    Albert Madero Delgado
    Aroa García Sánchez
    Jorge Retuerta Merino

    Violoncels
    Julià Borràs Querol
    Andrea Peiron Martin
    Sara Guri Casallachs
    Marta Pons Garcia
    Clara Manjon Sánchez
    Maria Jesús Coll Moreta

    Contrabaixos
    Cristina Membrive Azor
    Xavier Castillo Martínez
    Maria Llastarry González
    Núria Carreras Marceló

    Flautes
    Mayte Santos Pérez
    Paula Sirvent Raga
    Meritxell Carbonell Costa, flautí

    Oboès
    Marc Guillen Pieres
    Lídia Miralles Prunera
    Ivan Alcazo Castellarnau, corn anglès

    Clarinets
    Juan Pardo Fernández
    Toni Rocosa Girbau
    Pep Mira Olcina

    Fagots
    Rosa Maria Cases Martín
    Ruben Muñoz Canto

    Trompes
    Marina Romo Vivancos
    Catalina Maria Terrasa Garau
    Arnau Plaja Blanc
    Berta Mallarach Pi

    Trompetes
    Josep Juan i Pomes
    Marc Solanellas Campa

    Trombons
    Enric Mestre Gras
    Meritxell Lanau Mas
    Manel Juste Delgado

    Tuba
    Cesc Domènech

    Timbales
    Carme Garrigó Garcia

    Percussió
    Cristina Ballarín Tamayo
    Adrià Font Perera
    Jorge Bosch Fernández

    Arpa
    Arnau Roura Benito

    Piano
    Ariadna Cabiró Berenguer

  • Textos

    Cançó d'amor i de guerra

    Llibret de Lluís Cabdevila (1893-1980) i Víctor Mora (1895-1960)

    1. Preludi

    2. Cançó del forjador “Anem seguint la feina... Forjador bon forjador”: (Eloi, forjadors)

    FORJADORS
    Anem seguint la feina
    brodada a cops de mall
    que no reposi l’eina
    teixint nostre treball.
    La, la, la, la....
    El braç ja mai refusa
    el pes del massís mall;
    com flors llença l’enclusa
    espurnes de metall.
    La, la, la, la...
    Les relles que la terra
    més tard esqueixaran,
    les armes de la guerra
    que als homes feriran,
    seran proesa llarga
    que amb immarcible veu
    recordaran la farga
    del noble mestre Andreu
    La, la, la, la...
    Del noble mestre Andreu.

    ELOI
    Forjador, bon forjador,
    de les mans fermes i brunes
    que del ferro saps fer engrunes
    amb la teva noble suor.
    Forjador, bon forjador
    si poguessis dur a l’enclusa
    el cor de l’enamorada
    quina feina més amada
    poder forjar el seu cor.
    Amb quin delit posaries
    el seu cor, que ara és de neu,
    dins la fornal, i el faries
    a cops de mall a gust teu.
    Forjador, bon forjador,
    no hi hauria al Vallespir
    qui llencés un sol sospir
    per un desengany d’amor,
    per un desengany d’amor.

    FORJADORS
    Les relles de la terra
    més tard esqueixaran
    les armes de la guerra
    que els homes feriran,
    seran proesa llarga
    que amb immarcible veu
    recordaran la farga
    del noble mestre Andreu
    Oh…!
    Del noble mestre Andreu.

    3. Sardana “En el Vallespir la vida del meu cor”: (noies, Francina)

    NOIES
    Ning, nang, ning, nang,
    ja la campana vol repicar
    i el sant ens crida des de l’altar...
    Sempre en l’anyada, d’eixa diada,
    les flors més belles portem aquí
    i teixint senzilles toies
    nostres mans gentils de noies
    al bon Sant ne fem ofrena
    perfumant el seu altar....
    Ja la campana torna a sonar,
    alegre ens crida son repicar...

    FRANCINA
    En el Vallespir la vida del meu cor
    un jorn va sentir les glòries de l’amor.
    Terra bella, terra nostra,
    terra de l’amor sens fi,
    llum, tota bellesa
    de bonic florir...
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo proclamo
    mon amor mai igualat.

    NOIES
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo et proclamo mon amor.

    FRANCINA
    Per tu ma vida
    serà alegria del goig de l’amor.
    Terra nostra tan preuada formosor
    tingui sempre la besada del meu cor.
    Terra bella, terra nostra,
    terra de l’amor sens fi,
    llum, tota bellesa
    de bonic florir...
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo et proclamo
    mon amor mai igualat.

    NOIES
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo proclamo
    mon amor.

    FRANCINA
    Per tu ma vida
    serà alegria del goig de l’amor.
    Terra nostra tan preuada formosor
    tingui sempre la besada del meu cor.

    FRANCINA i NOIES
    Terra nostra terra aimada
    per a tu la flor millor,
    per als sants les flors boscanes
    per a tu la flor del cor.

    4. Duet de Francina i Eloi “Per tu, Francina meva”: (Eloi, Francina)

    ELOI
    Per tu, Francina meva,
    vaig fer-me forjador,
    per tu va abrandar-se
    el foc d’amor dins el meu cor.

    FRANCINA
    La llum de tes mirades
    guiava el meu accent
    doncs a elles dictaren
    el meu amor fervent.

    ELOI
    Recordo les paraules
    que prop de la fornal
    brollaren de tos llavis
    en aquell moment sens igual.
    Tos ulls d’amor parlaven
    d’aquell sentit amor
    que sols la mort
    podria desfer amb sa dissort,
    desfer amb sa dissort.

    FRANCINA
    Per tu tindré com joia
    la glòria preada
    d’amor sens igual,
    fins que la mort arribi
    serà estimar-nos
    el nostre ideal.
    Sens tu la més trista agonia
    ompliria ma vida de dol
    i en mos ulls que ara són llum i dia
    les boires vindrien
    d’amarg desconsol.

    ELOI
    Francina de ma vida
    les teves paraules
    seran bell consol,
    ja saps que jo, Francina,
    mil voltes t’he jurat
    que fondrem nostres vides en una
    i farem de tots dos un sol ser.

    FRANCINA
    Que vingui prompte l’hora
    que el gran amor nostre
    puguem expandir.

    ELOI i FRANCINA
    No res podrà trencar
    lo que és el nostre sentir.

    FRANCINA
    Eloi aimat que ja mai oblidis
    lo que em juraves.

    ELOI
    Ja mai!

    FRANCINA
    Jo puc jurar-te que seré teva
    per sempre més.

    ELOI
    Cel meu!

    ELOI i FRANCINA
    L’amor de nostra vida
    serà nostre ideal,
    com vàrem jurar-nos un vespre
    al peu de la fornal.
    La llum de tes mirades
    guiava el meu accent,
    doncs elles dictaren
    el meu amor fervent,
    el meu amor fervent.

    5. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya”: (cor, avi)

    COR
    Davallant de la muntanya
    els pastors del Pirineu
    venen plens de pols
    i torrats pel sol.
    Porten gaies presentalles
    i formatge del millor
    per ofrenar al bon,
    al bon mestre Andreu.
    De les neus de les muntanyes
    i dels prats del Pirineu
    els pastors avui venen satisfets.
    Porten flors i cabridets
    com ofrena del ramat
    per fer gaia la diada
    que aquest jorn ens ha portat.
    Visca el nostre forjador
    Déu li do molt bona sort.

    AVI
    (interior)
    El vell pastor del Canigó...

    TOTS
    És l’avi Castellet
    que ve poc a poquet

    AVI
    Molt poques forces ja li resten
    per complir l’obligació.
    El vell jaiet del Canigó
    tampoc avui pensa mancar
    a la festa de la farga
    barrejant ma veu de joia
    amb les danses del jovent,
    el meu cor que sempre és jove
    ben joiós m’ha dut aquí content.

    (entra en escena)

    TOTS
    Visca l’avi Castellet,
    visca nostre bon jaiet,
    que cada any porta el sarró que vessa
    de records del Pirineu aimat.

    AVI
    Mestre Andreu, jo soc un pobre pastor
    que m’he fet molt vell prop de les carenes;
    voldria ser un rei molt poderós
    per donar-vos una joia de valor,
    però l’ofrena que puc fer-vos
    és solament una cançó:
    escolteu-la i accepteu-la
    que és l’única riquesa
    que disposa el vell pastor.

    6. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya... Les neus de les muntanyes”: (avi Castellet)

    AVI CASTELLET
    Les neus de les muntanyes
    em diuen adeu,
    les pedres de la serra
    m’ho diuen també...
    Trist i ben trist cantava
    un caduc vell pastor
    veient que n’arribava
    sens trigar la tardor.
    Ja mai més les muntanyes
    podré tramuntar,
    adeu cabana aimada,
    adeu mon ramat,
    Dolça jovinesa, trista recordança
    lluny de mi la pena del teu bon record.
    Pastor, vellet i trist caduc pastor.
    Ton cor viurà en la neu del Canigó.
    Cantava de nit i dia
    l’angoixa trista
    del seu bon cor.
    La mort tingué pietat del seu dolor
    i va tancar sos ulls amb un petó.
    Posaren damunt sa fosa
    una creu feta del seu bastó.

    7. Farandola “Balla, balla bon minyó”: (cor)

    COR
    Balla, balla bon minyó
    balla, balla tu primer
    balla sense fer remor
    mans estretes
    peu lleuger.
    Farandola que ets cadena d’amor
    bella dansa dona força al meu cor
    i acompanya la il·lusió
    del destre ballador d’alegre saltiró.
    Farandola que ets cadena d’amor
    bella dansa dona força al meu cor
    i acompanya la il·lusió
    del destre ballador d’alegre saltiró.
    La, ra, la, ra, la…

    8. Romança de l’avi Castellet “Caminant pel món va el vell pastor”: (avi Castellet)

    AVI CASTELLET
    (interior)
    Caminant pel món va el vell pastor
    que de tant plorar sos ulls va perdre,
    i és tan gran i trist el seu dolor
    que sols viu d’agonia...
    Caminant feixuc va el vell jaiet
    amb el cor desfet seguint sa via,
    i és tan ferm son dol que el seu plorar
    sols la mort marcirà...

    (ha entrat en escena, cec i molt abatut recolzant-se en el seu bastó)

    Pobre i vell, a les palpentes
    caminant d’allà d’ací,
    vaig seguint la meva via
    sens conèixer cap camí...
    La neu blanca de les cimes
    s’és entrant dins del meu cor,
    i al meu pit l’han fet engrunes
    els mals vents de la dissort...
    Eloi, Eloi,
    net de ma vida,
    ten-me pietat, torna aviat
    Eloi, Eloi,
    ton avi et crida,
    torna aviat,
    torna aviat al meu costat.

    En les cimes pirinenques
    m’he envellit fent de pastor
    mes avui menen ma vida
    les angoixes i el dolor
    adeu ja mastins i ovelles
    llacs i prats i cel daurat
    amb la llum heu mort per sempre
    pel pobre dissortat
    Eloi, Eloi,
    net de ma vida,
    ten-me pietat, torna aviat.
    Eloi, Eloi,
    ton avi et crida,
    torna aviat,
    torna aviat al meu costat.

    9. Ària de Francina “Eloi de ma vida, per què fugies”: (Francina, Eloi)

    FRANCINA
    Eloi de ma vida,
    per què fugies
    per què et movies
    del meu costat,
    deixant-me sola,
    desesperada i
    abandonada,
    al meu trist fat.
    Mentre passaven
    dies i dies
    jo t’esperava
    plena d’amor,
    sempre segura
    que tornaries
    i que estaries
    prop del meu cor.
    I al veure ara
    que el jorn arriba,
    que d’un altre home
    m’he de sentir,
    per a no veure’m
    trista i captiva,
    jo vull morir.

    ELOI
    (interior)
    Forjador, bon forjador,
    si poguessis dur a l’enclusa
    el cor de l’enamorada
    quina feina més aimada
    poder forjar el seu cor,
    amb quin delit posaries
    el seu cor que ara és de neu
    dins la fornal i el faries
    a cops de mall a gust teu.
    Forjador, bon forjador,
    no hi hauria al Vallespir
    qui llencés un sol sospir
    per un desengany d’amor,
    per un desengany d’amor.

    FRANCINA
    Eloi! Eloi!
    Per què has callat
    per què has fugit,
    per què has fugit
    del meu costat!
    Eloi! Eloi!
    El meu sospir
    et diu, et diu ben clar
    que vull morir!

    10. Pregària de Francina “Francina, no tinguis pena”: (noies, Francina)

    NOIES
    Francina no tinguis pena,
    en l’ermita fes ofrena
    del teu perdut amor,
    la Verge del Cim sagrada
    contemplant-te, enamorada
    darà llum al teu trist cor.

    FRANCINA
    Diada temuda, diada de dol,
    que emboires ma vida
    d’amarg desconsol.
    Amb tu ma esperança
    s’allunya del cor,
    i em moro d’enyorança,
    que és trist mal d’amor.

    NOIES
    Pubilleta benaurada
    la més rica i desitjada
    de l’alt i baix Vallespir
    per tu les flors delicades
    es gronxen enamorades
    llençant perfumat sospir.

    FRANCINA i NOIES
    O Verge del Vallespir!

    11. Evocació al Pirineu “Pirineu, tes blanques comes”: (Eloi i soldats)

    ELOI
    Pirineu, tes blanques comes
    parlen a l’eternitat
    dels combats i les victòries
    ets emblema immaculat.
    Front altiu de nostra terra,
    amb el més encès fervor,
    jo et proclamo dolça serra
    de les serres la millor.
    Pirineu, serra estimada
    fins al cel aixeca el front,
    perquè tu, muntanya aimada,
    la més bella d’aquest món.
    Si d’aquí em treieu un dia
    fora tal el meu sofrir,
    Pirineu, que d’enyorança
    no trigaria a morir.

    SOLDATS
    Pirineu, serra estimada
    fins al cel aixeca el front,
    perquè ets tu muntanya aimada
    la més bella d’aquest món.

    ELOI
    Si d’aquí em treien un dia
    fora tal el meu sofrir,
    Pirineu, que d’enyorança
    no trigaria a morir.
    Pirineu dolça serra
    tota plena de neu.

    ELOI i SOLDATS
    Pirineu!

    12. Marxa heroica “Els soldats venen ja”: (dones, Eloi, tots)

    DONES
    Els soldats venen ja
    per complir son destí,
    al seu pas sembraran
    amoretes sens fi.
    Al passar ben triomfants
    els seus cants ens diran
    que al combat mon record
    dins el cor ells hi portaran.

    TOTS
    Han arribat els braus soldats,
    minyons ardits de la victòria,
    amb el ressò dels seus combats
    sons nobles fins pertot arreu han imposat.
    Són campions de la Igualtat,
    el patri amor sos passos guia
    i dona foc a nova vida
    son penó de Fraternitat.

    ELOI
    Noble terra, terra aimada,
    ton dosser és el Pirineu,
    i ta glòria immarcible
    com les congestes de neu.
    Dolça terra, terra nostra,
    per a tu viurà el meu cor,
    doncs teixires amorosa
    el bressol del meu amor.

    TOTS
    Noble terra, terra aimada,
    ton dosser és el Pirineu,
    i ta glòria immarcible
    com les congestes de neu.

    ELOI
    Dolça terra, terra nostra,
    per a tu viurà el meu cor,

    TOTS
    doncs teixires amorosa
    el bressol del meu amor.
    La cançó d’amor i guerra
    per arreu anem cantant
    imposant en nostra terra
    l’amor avui triomfant.
    Tots els pobles de la terra
    nostre cant han adoptat.
    La cançó d’amor i guerra
    per arreu anem cantant
    imposant en nostra terra
    l’amor avui triomfant
    nostre cant triomfarà!

    Stabat Mater

    Text: Jacopone da Todi,  ca. 1300

    1. Stabat Mater 
    (soprano i cor)

    Stabat Mater dolorosa
    juxta crucem lacrimosa
    dum pendebat filius

    Cujus animam gementem      
    contristantem et dolentem     
    pertransivit gladius.
    Oh quam tristis et afflicta
    fuit illa benedicta
    mater unigeniti
    quae moerebat et dolebat
    et tremebat cum videbat
    nati poenas inclyti

    Prop de la creu, amb dolor,
    s’estava plorant la Mare
    mentre hi veia el seu Fill clavat.

    La seva ànima gement,
    entristida i adolorida,
    era traspassada pel glavi.
    Oh, que trista i afligida
    estava, la Mare beneïda
    del Fill Unigènit!
    Com s’entristia i patia,
    la Mare pietosa, mentre veia
    els sofriments del seu Fill.

    2. Qui est homo
    (baríton)

    Qui est homo qui non fleret
    Christi matrem si videret
    in tanto supplicio?
    Quis non posset contristari
    piam matrem contemplari
    dolentem cum filio?

    Quin home no ploraria,
    si veiés la Mare de Crist
    en un suplici tan gran?
    Qui no es posaria trist
    en contemplar la Mare de Crist
    sofrint amb el seu Fill?

    3  Pro peccatis
    (cor)

    Pro peccatis suae gentis
    vidit Jeseum in tormentis
    et flagelis subditum
    Vidit suum dulcem natum
    morientem desolatum
    dum emisit spiritum

    Pels pecats del seu poble,
    veié Jesus en els turments
    i sotmès als assots.
    Va veure el seu dolç Fillet,
    que moria, desolat,
    mentre lliurava l’esperit.

    4. Eia Mater
    (soprano)

    Eia, Mater fons amoris!
    Me sentire vim doloris
    fac, ut tecum lugeam.
    Fac, ut ardeat cor meum
    in amando Christum deum
    ut sibi complaceam. 

    Oh Mare, font d’amor!
    que jo senti la força del dolor;
    feu-me plorar amb Vós.
    Feu que el meu cor s’enardeixi
    en l’amor de Crist Déu
    per ésser-li agradable.

    5. Sancta Mater
    (soprano, baríton i cor)

    Sancta mater, istud agas,
    crucifixi fige plagas
    cordi meo valide.
    Tui nati vulnerati
    jam dignati pro me pati
    poenas mecum divide.          
    Fac me vere tecum flere,
    crucifixo condolere
    donec ego vixero.
    Juxta crucem tecum stare,
    te libenter sociare
    in planctu desidero.
    Virgo virginum praeclara,
    mihi jam non sis amara,
    fac me tecum plangere.

    Concediu-me, Mare Santa,
    de gravar les llagues del Crucificat
    fortament al meu cor.
    Del vostre Fill tot ferit,
    que tant es dignà de patir per mi,
    compartiu amb mi els sofriments.
    Feu que plori verament amb Vós,
    compadint el Crucificat,
    tots els dies de la meva vida.
    Desitjo restar vora la creu
    i amb Vós compartir les penes.
    Oh Verge, admirable entre les verges,
    no sigueu amb mi tan severa
    deixeu-me plorar amb Vós.

    Fac ut portem Christi mortem,
    passionis fac consortem
    et plagas recolere,
    fac me plagis vulnerari,
    cruce hac inebriari
    ob amorem filii.

    Feu-me portar la mort de Crist,
    feu-me compartir la seva passió
    i meditar els seus sufriments.
    Féu que les llagues em colpeixin,
    que la creu m’embriagui,
    per l’amor del Fill.

    6. Inflammatus et accensus
    (cor)

    Inflammatus et accensus
    per te, virgo, sim defensus
    in die judicii.
    Fac me cruce custodiri,
    morte Christi praemuniri,
    confoveri gratia.

    Enardit i arravatat,
    que sigui defensat per Vós, Verge,
    al jorn del judici.
    Féu que sigui protegit per la creu,
    enfortit per la mort de Crist
    i confortat per la gràcia.

    7. Quando corpus morietur
    (cor)

    Quando corpus morietur
    fac ut animae donetur
    Paradisi gloria.

    Amen. 
    In sempiterna saecula, amen.

    Quan el cos es morirà,
    féu que sigui donada a la meva ànima
    la glòria del paradís.

    Amén.
    Que així sigui, amén.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dilluns, 10.06.24 - 19 h
    Sala de Concerts

    —Emociona’t amb l’SCCC, himnes del cor

    Beth, Manu Guix, La Pau i Joan Garrido, veus
    Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
    Francesc Cassú, director

    J. Newton: Amazing Grace
    S. F. Adams: Neerer my God to thee
    P. Simon: The sound of silence
    J. Denver: Annie’s song
    F. X. Gruber: Santa Nit
    N. Schulze: Lili Marleen
    L. Cohen: Hallellujah
    B. Dylan: Blowing in the wind
    J. Lennon: Imagine 
    B. Marley: One Love
    E. Morricone: La Missió
    M. Knopfler: Going home
    J. Barry: Memòries d’Àfrica
    Coldplay: Viva la vida
    V. Parra: Gracias a la vida
    B. E. King: Stand by me
    K. Perry: Firework
    F. Pourcell: I will follow him
    C. Gardel: Volver
    E. Lecuona: Siboney
    C. Brown: Maria Caipirinha

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Col·laboradors

    – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

    Amics Benefactors

    – – – –

    Benefactors Palau XXI

    – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

  • Cor de Cambra de Granollers, Cor Jove Amics de la Unió, ARSinNOVA, Simfònica Sant Cugat & Brotons

    —Stabat Mater de Brotons

    Tardes al Palau

    Dimarts, 21 de maig de 2024 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

  • Programa

    Marta Mathéu, soprano
    Roger Padullés, tenor
    Pau Armengol, baríton
    Montserrat Gomis Cunillera, narradora
    Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila i Jover, director)
    Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, directora)
    ARSinNOVA Cor de cambra (Maria Mauri, directora)
    Orquestra Simfònica Sant Cugat
    Salvador Brotons, director

    I

    Rafael Martínez Valls (1895-1946)
    Cançó d’amor i de guerra (selecció)

    Preludi I (Orquestra)
    Anem seguint la feina (Eloi i Cor de forjadors)
    Ning, nang (Francina i Cor de vilatanes)
    Per tu francina meva (Francina i Eloi)
    Devallant de la muntanya (Avi Castellet i cor)
    Balla,balla bon minyó (Cor)
    Caminant pel món va el vell pastor (Avi Castellet)
    Eloi de ma vida (Francina i Eloi)
    Francina no tinguis pena (Francina i Cor de vilatanes)
    Pirineu (Eloi i Cor de Soldats)
    Els soldats venen ja (Eloi i cor)

     

     

    II

    Salvador Brotons (1959)
    Stabat Mater

    Stabat Mater (soprano i cor)
    Qui est homo (baríton)
    Pro peccatis (cor)
    Eia Mater (soprano)
    Sancta Mater (soprano, baríton i cor)
    Inflammatus et accensus (cor)
    Quando corpus morietur (cor)

    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #contemporània #patrimonicatalà #enfamília

  • Poema

    Com una ràfega de vent
    que s’arqueja amb la presència de les coses.

    Com una música enforcada
    en el silenci de la corda del temps,
    envaït per la memòria que nodreix
    imatges insomnes,
    inscrites en la nit abandonada.

    Textos de les ombres
    que anomenen el meu nom,
    caires transcrits en un mur
    que tremola.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    En plena dictadura de Primo de Rivera, el governador Milans del Bosch va citar els autors d’Els soldats de l’ideal, una sarsuela d’inspiració republicana sobre “l’ideal” de la Primera República Francesa. El compositor Rafael Martínez i Valls, els llibretistes Lluís Capdevila i Víctor Mora i el director de la companyia del Teatre Líric Català, Josep Llimona, van veure’s obligats a modificar-ne algunes escenes i a canviar-ne el títol. Aquesta és la gènesi de l’obra que escoltaran avui, estrenada el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona: Cançó d’amor i de guerra.

    Situada en un poble del Vallespir l’any 1793, en plena Revolució Francesa, l'obra narra la història d’amor entre dos joves, Eloi i Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni: Ferran, el fill del batlle Ridau, vol casar-se amb Francina, tot i les reticències d’ella. L’obra musical és força eclèctica i combina elements provinents de l’òpera italiana, wagnerians i de la música catalana, com la coneguda sardana Ning, nang, ja la campana vol repicar, cantada per Francina. La versió que escoltaran és una selecció dels moments més aclamats d’una de les sarsueles més populars de tots els temps.

    Stabat Mater de Salvador Brotons és una obra simfònica i coral articulada en set moviments i estrenada l’any 2000 a l’Auditori de Barcelona. El text correspon a una seqüència llatina del segle XIII, atribuïda al monjo franciscà Jacopone da Ti. Fa referència al patiment de Maria, mare de Déu, en contemplar la crucifixió del seu fill. Els solistes i els cors interpreten els versos amb un missatge ben clar: «El sofriment d’aquesta vida pot trobar confort en una altra vida, és un viatge des del dolor cap a un món més feliç», relata Brotons.

    Els moviments I i V són densos i de gran intensitat dramàtica, mentre que el II i el IV són més breus i contemplatius. Els moviments III i VI, en contrast, són enèrgics i amb un tempo ràpid, amb un cor i una orquestra que transmeten una gran força vital. El darrer moviment Quando corpus morietur és un dels més impactants de l’obra: «És la culminació de tot el procés. La música i el text pertanyen a un altre món. Es comença amb una visió etèria, confusa i llunyana del traspàs de l’ànima a la vida eterna. Després s’hi introdueix un nou tema que simbolitza la visió d’un món just, bonic, plaent, on tota la humanitat s’uneix per viure eternament», explica l’autor.

    En definitiva, Stabat Mater és una de les obres més monumentals del catàleg de Salvador Brotons, una composició emocionant i enriquidora que captura la complexitat de les emocions humanes, amb una visió sublim de l'eternitat.

    Albert Fontelles-Ramonet, músic i musicòleg

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP

  • Biografies

    Marta Mathéu, soprano

    Marta Mathéu, soprano

    ©Michal Novak

    Marta Mathéu, soprano talentosa i versàtil, destaca per la seva musicalitat i el domini del seu instrument. Ha brillat en interpretacions de Bach amb Jordi Savall i ha estat reconeguda al Concurs Tenor Viñas pel seu Mozart. Amb èxit, ha abordat rols de Puccini, Rossini i Wagner. Destaca també en música espanyola, i s'ha guanyat elogis per la seva gravació de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls. Activa en recitals liederístics, també excel·leix en oratori, interpretant obres com la Novena de Beethoven i la Segona de Mahler. Formada amb mestres com Montserrat Caballé, ha actuat en escenaris de renom a nivell internacional i ha guanyat diversos premis. Actualment és professora de cant al Conservatori del Liceu i ha enregistrat amb prestigiosos segells discogràfics.

  • Roger Padullés, tenor

    Roger Padullés

    © Marta Escobar

    Va iniciar la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Va continuar els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i va actuar amb diverses formacions locals. Ja com a solista, atret pel lied alemany, es va traslladar a estudiar cant a Essen (Alemanya), amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat. El 2009 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com també el Premi Plácido Domingo.

    Després d’una estada a Freiburg, va completar la seva formació operística a l’opera studio del teatre d’Estrasburg i tot seguit va començar la seva carrera professional en la qual ha cantat, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit musicalment per Zubin Mehta i Peter Brook o Christoph Marthaler com a directors d’escena.

    Paral·lelament també actua en l’àmbit internacional en concerts de lied i oratori, al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al cicle Rosenblatt Recital Series de Londres.

    El 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de música clàssica per Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.

    Roger Padullés ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus darrers espectacles, com ara Händel, eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart.

  • Pau Armengol, baríton

    Pau Armengol

    Nascut a Sabadell, inicià els estudis de piano i solfeig a la mateixa ciutat. S’ha format vocalment amb Carlos Chausson i, a més, ha rebut lliçons de mestres com ara Jaume Aragall, Eva Mei, Celso Albelo, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo.

    Després d’obtenir el títol de doctor en química teòrica i computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra per accedir a l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va assumir el rol de Leporello (Don Giovanni). Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on va completar la seva formació. 

    Ha interpretat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), Colas (Bastian und Bastienne), Sagrestano (Tosca), el baríton (The four notes opera), Martino (L’occasione fa il ladro), Sprecher (Die Zauberflöte), Marullo (Rigoletto), Betto di Signa (Gianni Schicchi) i Silvio (Pagliacci), entre d’altres. En el camp de l’oratori, ha cantat El retablo de Maese Pedro de Falla, Requiem de Mozart, Novena Simfonia de Beethoven, El pessebre de Pau Casals, Passió segons sant Joan de J. S. Bach, així com nombroses Cantates del mateix compositor. 

    Ha cantat en sales i teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Palau de les Arts Reina Sofía de València, Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Cervantes de Màlaga, Kursaal de Sant Sebastià, Palau de la Música Catalana o Auditori de Barcelona, entre d’altres. I ha estat dirigit per mestres de renom, com Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Susanna Mälkki, Roberto Abbado o Plácido Domingo.

  • Cor de cambra de Granollers

    Cor de cambra de Granollers

    Dirigit per Josep Vila Jover, va néixer el 1996 amb l’Escola de Música creada aquell mateix any en el si de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat dedicada des del 1877 a la promoció i difusió de la música coral. Juntament amb l’Orquestra de Cambra de Granollers, Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor Jove Amics de la Unió, és formació resident del Teatre Auditori de Granollers.  

  • Cor Jove Amics de la Unió

    Cor Jove Amics de la Unió

    © Zabet foto

    Creat el 1995, va tenir un nou impuls el 2016 i és una de les formacions residents del Teatre Auditori de Granollers que, al costat de Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor de Cambra de Granollers, ofereix propostes singulars amb una mirada jove i actual. Està format per quaranta-cinc joves de 17 a 24 anys, la majoria amb un llarg recorregut a l’Escola de Música Amics de la Unió o en altres espais relacionats amb el món coral. Les produccions del Cor comprenen des de la música clàssica, sacra o coral contemporània fins a la música electrònica, passant pel jazz, els musicals o el gòspel.  

  • ARSinNOVA Cor de cambra

    ARSinNOVA Cor de cambra

    El cor té la seu a Barcelona i està format per una vintena de cantaires, tots amb experiència en el món musical i coral, dirigit per Maria Mauri. Va ser fundat l’any 2007 per Pere Lluís Biosca, que en va ser el director titular fins al novembre del 2016, càrrec que entre el novembre del 2016 i el desembre del 2017 va ocupar Marc Díaz. 

    En la seva trajectòria, ARSinNOVA ha interpretat un ampli ventall de repertori i ha actuat en nombrosos concerts en els camps de l’oratori, l’òpera, la música sacra o la música contemporània, tant a cappella com acompanyant formacions musicals de diferents formats.

    Ha realitzat diversos enregistraments i ha guanyat premis en concursos nacionals i internacionals. Actualment combina projectes corals propis amb la seva participació en tot tipus de projectes multiestilístics, com ara espectacles teatrals, de dansa i concerts de música moderna, programats en diferents teatres, sales de concerts i festivals catalans.

  • Orquestra Simfònica Sant Cugat

    © Artur Ribera

    La Simfònica Sant Cugat és una orquestra professional fortament arrelada al territori. A la Temporada de concerts que realitza al Teatre-Auditori Sant Cugat és habitual el rètol "entrades exhaurides". El concert més multitudinari el va fer amb el tenor Josep Carreras al Palau Sant Jordi de Barcelona davant 20.000 espectadors.

    L'Orquestra ha actuat sota la direcció de Josep Ferré, Joan Albert Amargós, Edmon Colomer, Donald Appert, Miguel Roa, Enrique Ricci, Miquel Ortega, David Jiménez, Peter Herbolzheimer, José Carlos Martínez, Jordi Piccorelli, Daniel Gil, Grigor Palikarov, Antoni Ros-Marbà, Luca Bagagli, Santiago Serrate, Roit Feldenkreis i Virginia Martínez.

    Actualment, el director titular és el mestre Salvador Brotons que en la seva doble tasca de director i compositor ha dirigit obres de Txaikovski, Mússorgski, Sibelius, Dvorák, Ravel ... i també composicions pròpies com: "Conmemorativa", "Catalanesca" per a tenora i orquestra, cantates "De Randa", "Carpe Diem", "Catalunya 1714" i l'estrena de la seva 7a simfonia "Ausiàs March".

    Professionalitat, il·lusió, feina ben feta, recerca constant de l'excel·lència i comunicació amb el públic són les característiques principals de l'Orquestra que té un clar objectiu que el concert esdevingui una experiència extraordinària pel públic assistent.

    L'Orquestra Simfònica Sant Cugat està patrocinada per la companyia d'assegurances OCCIDENT i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Amb la col·laboració de:

    • Occident

  • Salvador Brotons, director

    Salvador Brotons

    Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare i seguí els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Des de l’any 1977 fins al 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 aconseguí una Beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University.

    Com a compositor ha escrit més de 155 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat importants premis de composició, entre els quals el Premio Orquesta Nacional de España (1977), per les seves Quatre peces per a cordes; Jove d’Or (1980); Premi Ciutat de Barcelona, el 1983 per la Primera Simfonia, i el 1986 per l’obra Absències (per a narrador i orquestra); Southeastern Composers League Award, per Sinfonietta da Camera (1986); The Madison University Flute Choir Composition Award (1987), per Suite de flautes, i el Premi Reina Sofia de Composició (1991), per Virtus per a orquestra. També ha rebut nombrosos encàrrecs de composició, entre els quals destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquesta RTVE, 1995), Concert per a flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo; Sicília, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundación Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia vitae (University of Arizona, 2000), el septet Prada 1950 (Festival Pau Casals de Prada, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001), l’òpera per a nens El mercader de somnis (UNICEF, 2002), Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra (Eurocongrés, 2000), Requiem trio (Damocles Trio, 2004), Concert per a percussió i cordes (Raanana Symphonette, 2005), Concerto per a viola i cordes (Festival de Música Española, 2006), Intrèpida per a orquestra (Siemens, 2007), Missa brevis (Cor Vivaldi, 2008), Concert per a oboè i orquestra (Grupo Enigma de Saragossa, 2009), Tres Nocturns alla Chopin (Consolat de Polònia a Barcelona, 2009), Simfonia núm. 5 (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, 2010), Ceremonial (Orquesta Nacional de España, 2011), Giravolts per a flauta sola (Asociación de Flautistas de España, 2012), Simfonia núm. 6, “Concisa” (Lira Castellonera, 2012), Simfonia núm. 7, “Ausiàs March” (Lira Castellonera, 2019).

    Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en CD, tant a Europa com als Estats Units, pels segells Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE...

     

    Ha estat el director assistent de l’orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-1993), Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de la Portland State University Orchestra (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura i història de la música.

    Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears-Ciutat de Palma (períodes 1997-2001 i 2009-2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels anys al servei de la comunitat artística de SW Washington (EUA).

    Ha dirigit, com a director convidat, orquestres a Txecoslovàquia (Ràdio Praga), Alemanya (Orquestra Simfònica de Wuppertal), Sud-àfrica (National Symphony Orchestra), Israel (Jerusalem Symphony Orchestra, Raanana Symphonette, Kibbutz Orchesra), Itàlia (I Pomeriggi Musicali de Milà), Bèlgica (Orchestre des Guides), Uruguai (Filarmónica de Montevideo), Veneçuela (Orquesta Simón Bolívar), Colòmbia (Orquesta Nacional), els Estats Units (Blue Lake Festival Orquestra, Columbia Symphony, York Symphony Orchestra, Tallahassee Symphony, Seattle Philharmonic Orchestra), Corea del Sud (Bucheon Symphonyand Wonju Symphony) i la majoria d’orquestres del nostre país.

    Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. També és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’any 2002 va rebre el Florida State University Alumni Award, per la seva trajectòria professional, i el febrer del 2005 va rebre la distinció de ser convidat al Carleton College de Minnesota (EUA) com a Chistopher Light Special Guest Lecturer. L’any 2008 va rebre el Premi Agustí Burgunyó. La temporada 2016-17 va ser compositor resident del Palau de la Música Catalana.

  • Anunci fes-te soci_desktop

  • Formacions

    Cor de Cambra de Granollers
    Josep Vila i Jover, director

    Sopranos
    Rosa Duran
    Núria Andon
    Aina Albajar
    Núria Vives
    Moni pazos
    Núria Vilalta
    Txell Milà
    Roser Guixé
    Laia Serradesanf

    Contralts
    Alba Serrat
    Montserrat Folcrà
    Rosa Folcrà
    Anna Cordoba
    Victoria Cancelli
    Adriana Berruezo
    Irene Recolons

    Tenors
    Miguel del Hoyo
    Emili Flores
    Guillem Ponsi
    Ferran Passola
    Xavier Tudela
    Toni Santiago
    Martí Burgués
    Eduard Garrido
    Martí Buil

    Baixos
    Paulo Gacio
    Jordi Chavarria
    Oriol Roca
    Joan Climent
    Albert llucià
    Pau Bragulat
    Lluc Bonal
    David Guitart

    Cor Jove Amics de la Unió
    Marta Dosaiguas, directora

    Sopranos
    Núria Llach
    Mariona Morales
    Berta Llobet
    Èlia Camps
    Alba Aparicio
    Paula Coro
    Maria llach
    Maria Bertolín
    Joana Llach
    Clara Pocurull
    Helena Soler
    Abril Sitjas
    Carla del Barco

    Contralts
    Aina Brichs
    Judit Pou
    Mireia Brichs
    Agnès Casajoana
    Anna Bellavista
    Anna Girbau
    Ana Ribera
    Mireia Sagalés
    Laura Herranz
    Anna Blanc
    Martina Garrell
    Laia Vila

    Tenors
    Bernat Comín
    Bernat Fusté
    Borja Grèbol

    Baixos
    Oleguer Casajoana
    Martí Profitós
    Eudald Rodríguez
    Guillem Lluís

    ARSinNOVA Cor de cambra
    Maria Mauri, directora

    Sopranos
    Berta Morató
    Elisabet Barroso
    Jayne Segedy
    Laura Farré
    Magdalena Völk
    Marta Ramírez
    Ragnhild Hjelmborg

    Contralts
    Núria Ballestar
    Èlia Lucas
    Joana Martínez-Mora
    Marta Canals
    Marta Garrote
    Emma Clarke

    Tenors
    Pere Carulla
    Pol Blancafort
    Oriol Pérez
    Francesc Minguella
    David Alonso
    Carlo Fidel Taboada

    Baixos
    Miquel Aguiló
    Gerard Morató
    Guillem Pérez
    Oriol Prat
    Eloi Moreno
    Sergi Comellas
    Ferran Dalmau

    Orquestra Simfònica Sant Cugat

    Primers violins
    Laia Pujolasos Casadevall, concertino
    Pere Bardagí Freixas
    Nausica Berni Martin
    Inés Sanchís Carretero
    Mar Aldomà Caus
    Cati Santos Fulgencio
    Marta Escoz i Balaguer
    Beatríz Gutiérrez Castañón
    Clara Núria Joan Marí
    Dixon David Scola Vivas
    Olivia Cortese Vallvé

    Segons violins
    Eduard Sobrado Vaos
    Borja Peirón Martín
    Beatriz Lizarte Martín
    Sara Ruiz Guerrero
    Elisenda Prats Bruguera
    Meritxell Nicolau Teixidó
    Meritxell Tiana Alzina
    Joaquín Peláez Aldana
    Estrella Martínez Lara

    Violes
    Albert Flores Freixanet
    Montse Vallvé Gavarrón
    Laura Jover Miñarro
    Albert Serra i Oller
    Albert Madero Delgado
    Aroa García Sánchez
    Jorge Retuerta Merino

    Violoncels
    Julià Borràs Querol
    Andrea Peiron Martin
    Sara Guri Casallachs
    Marta Pons Garcia
    Clara Manjon Sánchez
    Maria Jesús Coll Moreta

    Contrabaixos
    Cristina Membrive Azor
    Xavier Castillo Martínez
    Maria Llastarry González
    Núria Carreras Marceló

    Flautes
    Mayte Santos Pérez
    Paula Sirvent Raga
    Meritxell Carbonell Costa, flautí

    Oboès
    Marc Guillen Pieres
    Lídia Miralles Prunera
    Ivan Alcazo Castellarnau, corn anglès

    Clarinets
    Juan Pardo Fernández
    Toni Rocosa Girbau
    Pep Mira Olcina

    Fagots
    Rosa Maria Cases Martín
    Ruben Muñoz Canto

    Trompes
    Marina Romo Vivancos
    Catalina Maria Terrasa Garau
    Arnau Plaja Blanc
    Berta Mallarach Pi

    Trompetes
    Josep Juan i Pomes
    Marc Solanellas Campa

    Trombons
    Enric Mestre Gras
    Meritxell Lanau Mas
    Manel Juste Delgado

    Tuba
    Cesc Domènech

    Timbales
    Carme Garrigó Garcia

    Percussió
    Cristina Ballarín Tamayo
    Adrià Font Perera
    Jorge Bosch Fernández

    Arpa
    Arnau Roura Benito

    Piano
    Ariadna Cabiró Berenguer

  • Textos

    Cançó d'amor i de guerra

    Llibret de Lluís Cabdevila (1893-1980) i Víctor Mora (1895-1960)

    1. Preludi

    2. Cançó del forjador “Anem seguint la feina... Forjador bon forjador”: (Eloi, forjadors)

    FORJADORS
    Anem seguint la feina
    brodada a cops de mall
    que no reposi l’eina
    teixint nostre treball.
    La, la, la, la....
    El braç ja mai refusa
    el pes del massís mall;
    com flors llença l’enclusa
    espurnes de metall.
    La, la, la, la...
    Les relles que la terra
    més tard esqueixaran,
    les armes de la guerra
    que als homes feriran,
    seran proesa llarga
    que amb immarcible veu
    recordaran la farga
    del noble mestre Andreu
    La, la, la, la...
    Del noble mestre Andreu.

    ELOI
    Forjador, bon forjador,
    de les mans fermes i brunes
    que del ferro saps fer engrunes
    amb la teva noble suor.
    Forjador, bon forjador
    si poguessis dur a l’enclusa
    el cor de l’enamorada
    quina feina més amada
    poder forjar el seu cor.
    Amb quin delit posaries
    el seu cor, que ara és de neu,
    dins la fornal, i el faries
    a cops de mall a gust teu.
    Forjador, bon forjador,
    no hi hauria al Vallespir
    qui llencés un sol sospir
    per un desengany d’amor,
    per un desengany d’amor.

    FORJADORS
    Les relles de la terra
    més tard esqueixaran
    les armes de la guerra
    que els homes feriran,
    seran proesa llarga
    que amb immarcible veu
    recordaran la farga
    del noble mestre Andreu
    Oh…!
    Del noble mestre Andreu.

    3. Sardana “En el Vallespir la vida del meu cor”: (noies, Francina)

    NOIES
    Ning, nang, ning, nang,
    ja la campana vol repicar
    i el sant ens crida des de l’altar...
    Sempre en l’anyada, d’eixa diada,
    les flors més belles portem aquí
    i teixint senzilles toies
    nostres mans gentils de noies
    al bon Sant ne fem ofrena
    perfumant el seu altar....
    Ja la campana torna a sonar,
    alegre ens crida son repicar...

    FRANCINA
    En el Vallespir la vida del meu cor
    un jorn va sentir les glòries de l’amor.
    Terra bella, terra nostra,
    terra de l’amor sens fi,
    llum, tota bellesa
    de bonic florir...
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo proclamo
    mon amor mai igualat.

    NOIES
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo et proclamo mon amor.

    FRANCINA
    Per tu ma vida
    serà alegria del goig de l’amor.
    Terra nostra tan preuada formosor
    tingui sempre la besada del meu cor.
    Terra bella, terra nostra,
    terra de l’amor sens fi,
    llum, tota bellesa
    de bonic florir...
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo et proclamo
    mon amor mai igualat.

    NOIES
    Dolça terra jo t’estimo
    i amb el cor tot abrandat
    terra meva jo proclamo
    mon amor.

    FRANCINA
    Per tu ma vida
    serà alegria del goig de l’amor.
    Terra nostra tan preuada formosor
    tingui sempre la besada del meu cor.

    FRANCINA i NOIES
    Terra nostra terra aimada
    per a tu la flor millor,
    per als sants les flors boscanes
    per a tu la flor del cor.

    4. Duet de Francina i Eloi “Per tu, Francina meva”: (Eloi, Francina)

    ELOI
    Per tu, Francina meva,
    vaig fer-me forjador,
    per tu va abrandar-se
    el foc d’amor dins el meu cor.

    FRANCINA
    La llum de tes mirades
    guiava el meu accent
    doncs a elles dictaren
    el meu amor fervent.

    ELOI
    Recordo les paraules
    que prop de la fornal
    brollaren de tos llavis
    en aquell moment sens igual.
    Tos ulls d’amor parlaven
    d’aquell sentit amor
    que sols la mort
    podria desfer amb sa dissort,
    desfer amb sa dissort.

    FRANCINA
    Per tu tindré com joia
    la glòria preada
    d’amor sens igual,
    fins que la mort arribi
    serà estimar-nos
    el nostre ideal.
    Sens tu la més trista agonia
    ompliria ma vida de dol
    i en mos ulls que ara són llum i dia
    les boires vindrien
    d’amarg desconsol.

    ELOI
    Francina de ma vida
    les teves paraules
    seran bell consol,
    ja saps que jo, Francina,
    mil voltes t’he jurat
    que fondrem nostres vides en una
    i farem de tots dos un sol ser.

    FRANCINA
    Que vingui prompte l’hora
    que el gran amor nostre
    puguem expandir.

    ELOI i FRANCINA
    No res podrà trencar
    lo que és el nostre sentir.

    FRANCINA
    Eloi aimat que ja mai oblidis
    lo que em juraves.

    ELOI
    Ja mai!

    FRANCINA
    Jo puc jurar-te que seré teva
    per sempre més.

    ELOI
    Cel meu!

    ELOI i FRANCINA
    L’amor de nostra vida
    serà nostre ideal,
    com vàrem jurar-nos un vespre
    al peu de la fornal.
    La llum de tes mirades
    guiava el meu accent,
    doncs elles dictaren
    el meu amor fervent,
    el meu amor fervent.

    5. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya”: (cor, avi)

    COR
    Davallant de la muntanya
    els pastors del Pirineu
    venen plens de pols
    i torrats pel sol.
    Porten gaies presentalles
    i formatge del millor
    per ofrenar al bon,
    al bon mestre Andreu.
    De les neus de les muntanyes
    i dels prats del Pirineu
    els pastors avui venen satisfets.
    Porten flors i cabridets
    com ofrena del ramat
    per fer gaia la diada
    que aquest jorn ens ha portat.
    Visca el nostre forjador
    Déu li do molt bona sort.

    AVI
    (interior)
    El vell pastor del Canigó...

    TOTS
    És l’avi Castellet
    que ve poc a poquet

    AVI
    Molt poques forces ja li resten
    per complir l’obligació.
    El vell jaiet del Canigó
    tampoc avui pensa mancar
    a la festa de la farga
    barrejant ma veu de joia
    amb les danses del jovent,
    el meu cor que sempre és jove
    ben joiós m’ha dut aquí content.

    (entra en escena)

    TOTS
    Visca l’avi Castellet,
    visca nostre bon jaiet,
    que cada any porta el sarró que vessa
    de records del Pirineu aimat.

    AVI
    Mestre Andreu, jo soc un pobre pastor
    que m’he fet molt vell prop de les carenes;
    voldria ser un rei molt poderós
    per donar-vos una joia de valor,
    però l’ofrena que puc fer-vos
    és solament una cançó:
    escolteu-la i accepteu-la
    que és l’única riquesa
    que disposa el vell pastor.

    6. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya... Les neus de les muntanyes”: (avi Castellet)

    AVI CASTELLET
    Les neus de les muntanyes
    em diuen adeu,
    les pedres de la serra
    m’ho diuen també...
    Trist i ben trist cantava
    un caduc vell pastor
    veient que n’arribava
    sens trigar la tardor.
    Ja mai més les muntanyes
    podré tramuntar,
    adeu cabana aimada,
    adeu mon ramat,
    Dolça jovinesa, trista recordança
    lluny de mi la pena del teu bon record.
    Pastor, vellet i trist caduc pastor.
    Ton cor viurà en la neu del Canigó.
    Cantava de nit i dia
    l’angoixa trista
    del seu bon cor.
    La mort tingué pietat del seu dolor
    i va tancar sos ulls amb un petó.
    Posaren damunt sa fosa
    una creu feta del seu bastó.

    7. Farandola “Balla, balla bon minyó”: (cor)

    COR
    Balla, balla bon minyó
    balla, balla tu primer
    balla sense fer remor
    mans estretes
    peu lleuger.
    Farandola que ets cadena d’amor
    bella dansa dona força al meu cor
    i acompanya la il·lusió
    del destre ballador d’alegre saltiró.
    Farandola que ets cadena d’amor
    bella dansa dona força al meu cor
    i acompanya la il·lusió
    del destre ballador d’alegre saltiró.
    La, ra, la, ra, la…

    8. Romança de l’avi Castellet “Caminant pel món va el vell pastor”: (avi Castellet)

    AVI CASTELLET
    (interior)
    Caminant pel món va el vell pastor
    que de tant plorar sos ulls va perdre,
    i és tan gran i trist el seu dolor
    que sols viu d’agonia...
    Caminant feixuc va el vell jaiet
    amb el cor desfet seguint sa via,
    i és tan ferm son dol que el seu plorar
    sols la mort marcirà...

    (ha entrat en escena, cec i molt abatut recolzant-se en el seu bastó)

    Pobre i vell, a les palpentes
    caminant d’allà d’ací,
    vaig seguint la meva via
    sens conèixer cap camí...
    La neu blanca de les cimes
    s’és entrant dins del meu cor,
    i al meu pit l’han fet engrunes
    els mals vents de la dissort...
    Eloi, Eloi,
    net de ma vida,
    ten-me pietat, torna aviat
    Eloi, Eloi,
    ton avi et crida,
    torna aviat,
    torna aviat al meu costat.

    En les cimes pirinenques
    m’he envellit fent de pastor
    mes avui menen ma vida
    les angoixes i el dolor
    adeu ja mastins i ovelles
    llacs i prats i cel daurat
    amb la llum heu mort per sempre
    pel pobre dissortat
    Eloi, Eloi,
    net de ma vida,
    ten-me pietat, torna aviat.
    Eloi, Eloi,
    ton avi et crida,
    torna aviat,
    torna aviat al meu costat.

    9. Ària de Francina “Eloi de ma vida, per què fugies”: (Francina, Eloi)

    FRANCINA
    Eloi de ma vida,
    per què fugies
    per què et movies
    del meu costat,
    deixant-me sola,
    desesperada i
    abandonada,
    al meu trist fat.
    Mentre passaven
    dies i dies
    jo t’esperava
    plena d’amor,
    sempre segura
    que tornaries
    i que estaries
    prop del meu cor.
    I al veure ara
    que el jorn arriba,
    que d’un altre home
    m’he de sentir,
    per a no veure’m
    trista i captiva,
    jo vull morir.

    ELOI
    (interior)
    Forjador, bon forjador,
    si poguessis dur a l’enclusa
    el cor de l’enamorada
    quina feina més aimada
    poder forjar el seu cor,
    amb quin delit posaries
    el seu cor que ara és de neu
    dins la fornal i el faries
    a cops de mall a gust teu.
    Forjador, bon forjador,
    no hi hauria al Vallespir
    qui llencés un sol sospir
    per un desengany d’amor,
    per un desengany d’amor.

    FRANCINA
    Eloi! Eloi!
    Per què has callat
    per què has fugit,
    per què has fugit
    del meu costat!
    Eloi! Eloi!
    El meu sospir
    et diu, et diu ben clar
    que vull morir!

    10. Pregària de Francina “Francina, no tinguis pena”: (noies, Francina)

    NOIES
    Francina no tinguis pena,
    en l’ermita fes ofrena
    del teu perdut amor,
    la Verge del Cim sagrada
    contemplant-te, enamorada
    darà llum al teu trist cor.

    FRANCINA
    Diada temuda, diada de dol,
    que emboires ma vida
    d’amarg desconsol.
    Amb tu ma esperança
    s’allunya del cor,
    i em moro d’enyorança,
    que és trist mal d’amor.

    NOIES
    Pubilleta benaurada
    la més rica i desitjada
    de l’alt i baix Vallespir
    per tu les flors delicades
    es gronxen enamorades
    llençant perfumat sospir.

    FRANCINA i NOIES
    O Verge del Vallespir!

    11. Evocació al Pirineu “Pirineu, tes blanques comes”: (Eloi i soldats)

    ELOI
    Pirineu, tes blanques comes
    parlen a l’eternitat
    dels combats i les victòries
    ets emblema immaculat.
    Front altiu de nostra terra,
    amb el més encès fervor,
    jo et proclamo dolça serra
    de les serres la millor.
    Pirineu, serra estimada
    fins al cel aixeca el front,
    perquè tu, muntanya aimada,
    la més bella d’aquest món.
    Si d’aquí em treieu un dia
    fora tal el meu sofrir,
    Pirineu, que d’enyorança
    no trigaria a morir.

    SOLDATS
    Pirineu, serra estimada
    fins al cel aixeca el front,
    perquè ets tu muntanya aimada
    la més bella d’aquest món.

    ELOI
    Si d’aquí em treien un dia
    fora tal el meu sofrir,
    Pirineu, que d’enyorança
    no trigaria a morir.
    Pirineu dolça serra
    tota plena de neu.

    ELOI i SOLDATS
    Pirineu!

    12. Marxa heroica “Els soldats venen ja”: (dones, Eloi, tots)

    DONES
    Els soldats venen ja
    per complir son destí,
    al seu pas sembraran
    amoretes sens fi.
    Al passar ben triomfants
    els seus cants ens diran
    que al combat mon record
    dins el cor ells hi portaran.

    TOTS
    Han arribat els braus soldats,
    minyons ardits de la victòria,
    amb el ressò dels seus combats
    sons nobles fins pertot arreu han imposat.
    Són campions de la Igualtat,
    el patri amor sos passos guia
    i dona foc a nova vida
    son penó de Fraternitat.

    ELOI
    Noble terra, terra aimada,
    ton dosser és el Pirineu,
    i ta glòria immarcible
    com les congestes de neu.
    Dolça terra, terra nostra,
    per a tu viurà el meu cor,
    doncs teixires amorosa
    el bressol del meu amor.

    TOTS
    Noble terra, terra aimada,
    ton dosser és el Pirineu,
    i ta glòria immarcible
    com les congestes de neu.

    ELOI
    Dolça terra, terra nostra,
    per a tu viurà el meu cor,

    TOTS
    doncs teixires amorosa
    el bressol del meu amor.
    La cançó d’amor i guerra
    per arreu anem cantant
    imposant en nostra terra
    l’amor avui triomfant.
    Tots els pobles de la terra
    nostre cant han adoptat.
    La cançó d’amor i guerra
    per arreu anem cantant
    imposant en nostra terra
    l’amor avui triomfant
    nostre cant triomfarà!

    Stabat Mater

    Text: Jacopone da Todi,  ca. 1300

    1. Stabat Mater 
    (soprano i cor)

    Stabat Mater dolorosa
    juxta crucem lacrimosa
    dum pendebat filius

    Cujus animam gementem      
    contristantem et dolentem     
    pertransivit gladius.
    Oh quam tristis et afflicta
    fuit illa benedicta
    mater unigeniti
    quae moerebat et dolebat
    et tremebat cum videbat
    nati poenas inclyti

    Prop de la creu, amb dolor,
    s’estava plorant la Mare
    mentre hi veia el seu Fill clavat.

    La seva ànima gement,
    entristida i adolorida,
    era traspassada pel glavi.
    Oh, que trista i afligida
    estava, la Mare beneïda
    del Fill Unigènit!
    Com s’entristia i patia,
    la Mare pietosa, mentre veia
    els sofriments del seu Fill.

    2. Qui est homo
    (baríton)

    Qui est homo qui non fleret
    Christi matrem si videret
    in tanto supplicio?
    Quis non posset contristari
    piam matrem contemplari
    dolentem cum filio?

    Quin home no ploraria,
    si veiés la Mare de Crist
    en un suplici tan gran?
    Qui no es posaria trist
    en contemplar la Mare de Crist
    sofrint amb el seu Fill?

    3  Pro peccatis
    (cor)

    Pro peccatis suae gentis
    vidit Jeseum in tormentis
    et flagelis subditum
    Vidit suum dulcem natum
    morientem desolatum
    dum emisit spiritum

    Pels pecats del seu poble,
    veié Jesus en els turments
    i sotmès als assots.
    Va veure el seu dolç Fillet,
    que moria, desolat,
    mentre lliurava l’esperit.

    4. Eia Mater
    (soprano)

    Eia, Mater fons amoris!
    Me sentire vim doloris
    fac, ut tecum lugeam.
    Fac, ut ardeat cor meum
    in amando Christum deum
    ut sibi complaceam. 

    Oh Mare, font d’amor!
    que jo senti la força del dolor;
    feu-me plorar amb Vós.
    Feu que el meu cor s’enardeixi
    en l’amor de Crist Déu
    per ésser-li agradable.

    5. Sancta Mater
    (soprano, baríton i cor)

    Sancta mater, istud agas,
    crucifixi fige plagas
    cordi meo valide.
    Tui nati vulnerati
    jam dignati pro me pati
    poenas mecum divide.          
    Fac me vere tecum flere,
    crucifixo condolere
    donec ego vixero.
    Juxta crucem tecum stare,
    te libenter sociare
    in planctu desidero.
    Virgo virginum praeclara,
    mihi jam non sis amara,
    fac me tecum plangere.

    Concediu-me, Mare Santa,
    de gravar les llagues del Crucificat
    fortament al meu cor.
    Del vostre Fill tot ferit,
    que tant es dignà de patir per mi,
    compartiu amb mi els sofriments.
    Feu que plori verament amb Vós,
    compadint el Crucificat,
    tots els dies de la meva vida.
    Desitjo restar vora la creu
    i amb Vós compartir les penes.
    Oh Verge, admirable entre les verges,
    no sigueu amb mi tan severa
    deixeu-me plorar amb Vós.

    Fac ut portem Christi mortem,
    passionis fac consortem
    et plagas recolere,
    fac me plagis vulnerari,
    cruce hac inebriari
    ob amorem filii.

    Feu-me portar la mort de Crist,
    feu-me compartir la seva passió
    i meditar els seus sufriments.
    Féu que les llagues em colpeixin,
    que la creu m’embriagui,
    per l’amor del Fill.

    6. Inflammatus et accensus
    (cor)

    Inflammatus et accensus
    per te, virgo, sim defensus
    in die judicii.
    Fac me cruce custodiri,
    morte Christi praemuniri,
    confoveri gratia.

    Enardit i arravatat,
    que sigui defensat per Vós, Verge,
    al jorn del judici.
    Féu que sigui protegit per la creu,
    enfortit per la mort de Crist
    i confortat per la gràcia.

    7. Quando corpus morietur
    (cor)

    Quando corpus morietur
    fac ut animae donetur
    Paradisi gloria.

    Amen. 
    In sempiterna saecula, amen.

    Quan el cos es morirà,
    féu que sigui donada a la meva ànima
    la glòria del paradís.

    Amén.
    Que així sigui, amén.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dilluns, 10.06.24 - 19 h
    Sala de Concerts

    —Emociona’t amb l’SCCC, himnes del cor

    Beth, Manu Guix, La Pau i Joan Garrido, veus
    Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
    Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
    Francesc Cassú, director

    J. Newton: Amazing Grace
    S. F. Adams: Neerer my God to thee
    P. Simon: The sound of silence
    J. Denver: Annie’s song
    F. X. Gruber: Santa Nit
    N. Schulze: Lili Marleen
    L. Cohen: Hallellujah
    B. Dylan: Blowing in the wind
    J. Lennon: Imagine 
    B. Marley: One Love
    E. Morricone: La Missió
    M. Knopfler: Going home
    J. Barry: Memòries d’Àfrica
    Coldplay: Viva la vida
    V. Parra: Gracias a la vida
    B. E. King: Stand by me
    K. Perry: Firework
    F. Pourcell: I will follow him
    C. Gardel: Volver
    E. Lecuona: Siboney
    C. Brown: Maria Caipirinha

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Col·laboradors

    – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

    Amics Benefactors

    – – – –

    Benefactors Palau XXI

    – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Índex