Programa de mà
Cor de Cambra de Granollers, Cor Jove Amics de la Unió, ARSinNOVA, Simfònica Sant Cugat & Brotons
—Stabat Mater de BrotonsTardes al Palau
Dimarts, 21 de maig de 2024 – 19 h
Sala de Concerts
(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)
Compromís amb el medi ambient
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Marta Mathéu, soprano
Roger Padullés, tenor
Pau Armengol, baríton
Montserrat Gomis Cunillera, narradora
Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila i Jover, director)
Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, directora)
ARSinNOVA Cor de cambra (Maria Mauri, directora)
Orquestra Simfònica Sant Cugat
Salvador Brotons, directorI
Rafael Martínez Valls (1895-1946)
Cançó d’amor i de guerra (selecció)Preludi I (Orquestra)
Anem seguint la feina (Eloi i Cor de forjadors)
Ning, nang (Francina i Cor de vilatanes)
Per tu francina meva (Francina i Eloi)
Devallant de la muntanya (Avi Castellet i cor)
Balla,balla bon minyó (Cor)
Caminant pel món va el vell pastor (Avi Castellet)
Eloi de ma vida (Francina i Eloi)
Francina no tinguis pena (Francina i Cor de vilatanes)
Pirineu (Eloi i Cor de Soldats)
Els soldats venen ja (Eloi i cor)II
Salvador Brotons (1959)
Stabat MaterStabat Mater (soprano i cor)
Qui est homo (baríton)
Pro peccatis (cor)
Eia Mater (soprano)
Sancta Mater (soprano, baríton i cor)
Inflammatus et accensus (cor)
Quando corpus morietur (cor)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània #patrimonicatalà #enfamília
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes,
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
En plena dictadura de Primo de Rivera, el governador Milans del Bosch va citar els autors d’Els soldats de l’ideal, una sarsuela d’inspiració republicana sobre “l’ideal” de la Primera República Francesa. El compositor Rafael Martínez i Valls, els llibretistes Lluís Capdevila i Víctor Mora i el director de la companyia del Teatre Líric Català, Josep Llimona, van veure’s obligats a modificar-ne algunes escenes i a canviar-ne el títol. Aquesta és la gènesi de l’obra que escoltaran avui, estrenada el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona: Cançó d’amor i de guerra.
Situada en un poble del Vallespir l’any 1793, en plena Revolució Francesa, l'obra narra la història d’amor entre dos joves, Eloi i Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni: Ferran, el fill del batlle Ridau, vol casar-se amb Francina, tot i les reticències d’ella. L’obra musical és força eclèctica i combina elements provinents de l’òpera italiana, wagnerians i de la música catalana, com la coneguda sardana Ning, nang, ja la campana vol repicar, cantada per Francina. La versió que escoltaran és una selecció dels moments més aclamats d’una de les sarsueles més populars de tots els temps.
Stabat Mater de Salvador Brotons és una obra simfònica i coral articulada en set moviments i estrenada l’any 2000 a l’Auditori de Barcelona. El text correspon a una seqüència llatina del segle XIII, atribuïda al monjo franciscà Jacopone da Ti. Fa referència al patiment de Maria, mare de Déu, en contemplar la crucifixió del seu fill. Els solistes i els cors interpreten els versos amb un missatge ben clar: «El sofriment d’aquesta vida pot trobar confort en una altra vida, és un viatge des del dolor cap a un món més feliç», relata Brotons.
Els moviments I i V són densos i de gran intensitat dramàtica, mentre que el II i el IV són més breus i contemplatius. Els moviments III i VI, en contrast, són enèrgics i amb un tempo ràpid, amb un cor i una orquestra que transmeten una gran força vital. El darrer moviment Quando corpus morietur és un dels més impactants de l’obra: «És la culminació de tot el procés. La música i el text pertanyen a un altre món. Es comença amb una visió etèria, confusa i llunyana del traspàs de l’ànima a la vida eterna. Després s’hi introdueix un nou tema que simbolitza la visió d’un món just, bonic, plaent, on tota la humanitat s’uneix per viure eternament», explica l’autor.
En definitiva, Stabat Mater és una de les obres més monumentals del catàleg de Salvador Brotons, una composició emocionant i enriquidora que captura la complexitat de les emocions humanes, amb una visió sublim de l'eternitat.
Albert Fontelles-Ramonet, músic i musicòleg
Biografies
Biografies
©Michal Novak
©Michal Novak
Marta Mathéu, soprano
“La seva veu ha trobat uns colors, uns matisos i una potència que la situen definitivament com un referent del cant líric al nostre país” («ABC»)
“Una personalitat interpretativa innegable que li ha suposat infinitat d’èxits en la seva trajectòria” («Scherzo»)
“Una veu flexible i poderosa” («El Periódico»)
Marta Mathéu s’ha situat en els últims anys com una de les veus líriques de referència. Aborda amb naturalitat i solvència el repertori d’òpera, lied i oratori, els tres pilars fonamentals de la seva carrera. La seva creixent presència en els escenaris operístics l’ha dut a encarnar personatges tan diferents com Norma (Liceu, 2022) i Berta (Il barbiere di Siviglia, Menorca, 2021). Entre els rols del seu repertori s’hi troben la Contessa de Le nozze di Figaro, Donna Anna (Don Giovanni), Liù (Turandot) i Mimì (La Bohème).
Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall en diferents escenaris europeus (entre els quals, la Philarmonie de París). Ha cantat amb veus com Javier Camarena, Sondra Radvanovsky i Ludovic Tézier, i en el camp simfònic i l’oratori ha actuat amb directors de la talla de Gustavo Dudamel, Victor Pablo Pérez, Rinaldo Alessandrini, Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Com a intèrpret de música espanyola ha estat premiat l’enregistrament que va fer en el paper protagonista (Francina) de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, el primer complet des del que va protagonitzar Montserrat Caballé el 1974.
Formada amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger, ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real, el Liceu de Barcelona, la Philharmonie de París i el Concertgebouw d’Amsterdam. En el Concurs Tenor Viñas va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart. A més, ha estat premiada per Juventudes Musicales de España i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (Premi del Públic). Mathéu ha dut a terme diversos enregistraments i és professora de cant al Conservatori del Liceu des de l’any 2014.
Biografies
© Marta Escobar
© Marta Escobar
Roger Padullés, tenor
Va iniciar la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Va continuar els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i va actuar amb diverses formacions locals. Ja com a solista, atret pel lied alemany, es va traslladar a estudiar cant a Essen (Alemanya), amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat. El 2009 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com també el Premi Plácido Domingo.
Després d’una estada a Freiburg, va completar la seva formació operística a l’opera studio del teatre d’Estrasburg i tot seguit va començar la seva carrera professional en la qual ha cantat, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit musicalment per Zubin Mehta i Peter Brook o Christoph Marthaler com a directors d’escena.
Paral·lelament també actua en l’àmbit internacional en concerts de lied i oratori, al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al cicle Rosenblatt Recital Series de Londres.
El 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de música clàssica per Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.
Roger Padullés ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus darrers espectacles, com ara Händel, eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart.
Biografies
Pau Armengol, baríton
Nascut a Sabadell, inicià els estudis de piano i solfeig a la mateixa ciutat. S’ha format vocalment amb Carlos Chausson i, a més, ha rebut lliçons de mestres com ara Jaume Aragall, Eva Mei, Celso Albelo, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo.
Després d’obtenir el títol de doctor en química teòrica i computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra per accedir a l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va assumir el rol de Leporello (Don Giovanni). Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on va completar la seva formació.
Ha interpretat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), Colas (Bastian und Bastienne), Sagrestano (Tosca), el baríton (The four notes opera), Martino (L’occasione fa il ladro), Sprecher (Die Zauberflöte), Marullo (Rigoletto), Betto di Signa (Gianni Schicchi) i Silvio (Pagliacci), entre d’altres. En el camp de l’oratori, ha cantat El retablo de Maese Pedro de Falla, Requiem de Mozart, Novena Simfonia de Beethoven, El pessebre de Pau Casals, Passió segons sant Joan de J. S. Bach, així com nombroses Cantates del mateix compositor.
Ha cantat en sales i teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Palau de les Arts Reina Sofía de València, Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Cervantes de Màlaga, Kursaal de Sant Sebastià, Palau de la Música Catalana o Auditori de Barcelona, entre d’altres. I ha estat dirigit per mestres de renom, com Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Susanna Mälkki, Roberto Abbado o Plácido Domingo.
Biografies
Cor de cambra de Granollers
Dirigit per Josep Vila Jover, va néixer el 1996 amb l’Escola de Música creada aquell mateix any en el si de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat dedicada des del 1877 a la promoció i difusió de la música coral. Juntament amb l’Orquestra de Cambra de Granollers, Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor Jove Amics de la Unió, és formació resident del Teatre Auditori de Granollers.
Biografies
© Zabet foto
© Zabet foto
Cor Jove Amics de la Unió
Creat el 1995, va tenir un nou impuls el 2016 i és una de les formacions residents del Teatre Auditori de Granollers que, al costat de Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor de Cambra de Granollers, ofereix propostes singulars amb una mirada jove i actual. Està format per quaranta-cinc joves de 17 a 24 anys, la majoria amb un llarg recorregut a l’Escola de Música Amics de la Unió o en altres espais relacionats amb el món coral. Les produccions del Cor comprenen des de la música clàssica, sacra o coral contemporània fins a la música electrònica, passant pel jazz, els musicals o el gòspel.
Biografies
ARSinNOVA Cor de cambra
El cor té la seu a Barcelona i està format per una vintena de cantaires, tots amb experiència en el món musical i coral, dirigit per Maria Mauri. Va ser fundat l’any 2007 per Pere Lluís Biosca, que en va ser el director titular fins al novembre del 2016, càrrec que entre el novembre del 2016 i el desembre del 2017 va ocupar Marc Díaz.
En la seva trajectòria, ARSinNOVA ha interpretat un ampli ventall de repertori i ha actuat en nombrosos concerts en els camps de l’oratori, l’òpera, la música sacra o la música contemporània, tant a cappella com acompanyant formacions musicals de diferents formats.
Ha realitzat diversos enregistraments i ha guanyat premis en concursos nacionals i internacionals. Actualment combina projectes corals propis amb la seva participació en tot tipus de projectes multiestilístics, com ara espectacles teatrals, de dansa i concerts de música moderna, programats en diferents teatres, sales de concerts i festivals catalans.
Biografies
© Artur Ribera
© Artur Ribera
Orquestra Simfònica Sant Cugat
La Simfònica Sant Cugat és una orquestra professional fortament arrelada al territori. A la Temporada de concerts que realitza al Teatre-Auditori Sant Cugat és habitual el rètol "entrades exhaurides". El concert més multitudinari el va fer amb el tenor Josep Carreras al Palau Sant Jordi de Barcelona davant 20.000 espectadors.
L'Orquestra ha actuat sota la direcció de Josep Ferré, Joan Albert Amargós, Edmon Colomer, Donald Appert, Miguel Roa, Enrique Ricci, Miquel Ortega, David Jiménez, Peter Herbolzheimer, José Carlos Martínez, Jordi Piccorelli, Daniel Gil, Grigor Palikarov, Antoni Ros-Marbà, Luca Bagagli, Santiago Serrate, Roit Feldenkreis i Virginia Martínez.
Actualment, el director titular és el mestre Salvador Brotons que en la seva doble tasca de director i compositor ha dirigit obres de Txaikovski, Mússorgski, Sibelius, Dvorák, Ravel ... i també composicions pròpies com: "Conmemorativa", "Catalanesca" per a tenora i orquestra, cantates "De Randa", "Carpe Diem", "Catalunya 1714" i l'estrena de la seva 7a simfonia "Ausiàs March".
Professionalitat, il·lusió, feina ben feta, recerca constant de l'excel·lència i comunicació amb el públic són les característiques principals de l'Orquestra que té un clar objectiu que el concert esdevingui una experiència extraordinària pel públic assistent.
L'Orquestra Simfònica Sant Cugat està patrocinada per la companyia d'assegurances OCCIDENT i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb la col·laboració de:
Biografies
Salvador Brotons, director
Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare i seguí els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Des de l’any 1977 fins al 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 aconseguí una Beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University.
Com a compositor ha escrit més de 155 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat importants premis de composició, entre els quals el Premio Orquesta Nacional de España (1977), per les seves Quatre peces per a cordes; Jove d’Or (1980); Premi Ciutat de Barcelona, el 1983 per la Primera Simfonia, i el 1986 per l’obra Absències (per a narrador i orquestra); Southeastern Composers League Award, per Sinfonietta da Camera (1986); The Madison University Flute Choir Composition Award (1987), per Suite de flautes, i el Premi Reina Sofia de Composició (1991), per Virtus per a orquestra. També ha rebut nombrosos encàrrecs de composició, entre els quals destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquesta RTVE, 1995), Concert per a flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo; Sicília, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundación Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia vitae (University of Arizona, 2000), el septet Prada 1950 (Festival Pau Casals de Prada, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001), l’òpera per a nens El mercader de somnis (UNICEF, 2002), Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra (Eurocongrés, 2000), Requiem trio (Damocles Trio, 2004), Concert per a percussió i cordes (Raanana Symphonette, 2005), Concerto per a viola i cordes (Festival de Música Española, 2006), Intrèpida per a orquestra (Siemens, 2007), Missa brevis (Cor Vivaldi, 2008), Concert per a oboè i orquestra (Grupo Enigma de Saragossa, 2009), Tres Nocturns alla Chopin (Consolat de Polònia a Barcelona, 2009), Simfonia núm. 5 (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, 2010), Ceremonial (Orquesta Nacional de España, 2011), Giravolts per a flauta sola (Asociación de Flautistas de España, 2012), Simfonia núm. 6, “Concisa” (Lira Castellonera, 2012), Simfonia núm. 7, “Ausiàs March” (Lira Castellonera, 2019).
Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en CD, tant a Europa com als Estats Units, pels segells Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE...
Ha estat el director assistent de l’orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-1993), Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de la Portland State University Orchestra (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura i història de la música.
Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears-Ciutat de Palma (períodes 1997-2001 i 2009-2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels anys al servei de la comunitat artística de SW Washington (EUA).
Ha dirigit, com a director convidat, orquestres a Txecoslovàquia (Ràdio Praga), Alemanya (Orquestra Simfònica de Wuppertal), Sud-àfrica (National Symphony Orchestra), Israel (Jerusalem Symphony Orchestra, Raanana Symphonette, Kibbutz Orchesra), Itàlia (I Pomeriggi Musicali de Milà), Bèlgica (Orchestre des Guides), Uruguai (Filarmónica de Montevideo), Veneçuela (Orquesta Simón Bolívar), Colòmbia (Orquesta Nacional), els Estats Units (Blue Lake Festival Orquestra, Columbia Symphony, York Symphony Orchestra, Tallahassee Symphony, Seattle Philharmonic Orchestra), Corea del Sud (Bucheon Symphonyand Wonju Symphony) i la majoria d’orquestres del nostre país.
Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. També és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’any 2002 va rebre el Florida State University Alumni Award, per la seva trajectòria professional, i el febrer del 2005 va rebre la distinció de ser convidat al Carleton College de Minnesota (EUA) com a Chistopher Light Special Guest Lecturer. L’any 2008 va rebre el Premi Agustí Burgunyó. La temporada 2016-17 va ser compositor resident del Palau de la Música Catalana.
Formacions
Cor de Cambra de Granollers
Josep Vila i Jover, directorSopranos
Rosa Duran
Núria Andon
Aina Albajar
Núria Vives
Moni pazos
Núria Vilalta
Txell Milà
Roser Guixé
Laia SerradesanfContralts
Alba Serrat
Montserrat Folcrà
Rosa Folcrà
Anna Cordoba
Victoria Cancelli
Adriana Berruezo
Irene RecolonsTenors
Miguel del Hoyo
Emili Flores
Guillem Ponsi
Ferran Passola
Xavier Tudela
Toni Santiago
Martí Burgués
Eduard Garrido
Martí BuilBaixos
Paulo Gacio
Jordi Chavarria
Oriol Roca
Joan Climent
Albert llucià
Pau Bragulat
Lluc Bonal
David GuitartCor Jove Amics de la Unió
Marta Dosaiguas, directoraSopranos
Núria Llach
Mariona Morales
Berta Llobet
Èlia Camps
Alba Aparicio
Paula Coro
Maria llach
Maria Bertolín
Joana Llach
Clara Pocurull
Helena Soler
Abril Sitjas
Carla del BarcoContralts
Aina Brichs
Judit Pou
Mireia Brichs
Agnès Casajoana
Anna Bellavista
Anna Girbau
Ana Ribera
Mireia Sagalés
Laura Herranz
Anna Blanc
Martina Garrell
Laia VilaTenors
Bernat Comín
Bernat Fusté
Borja GrèbolBaixos
Oleguer Casajoana
Martí Profitós
Eudald Rodríguez
Guillem LluísARSinNOVA Cor de cambra
Maria Mauri, directoraSopranos
Berta Morató
Elisabet Barroso
Jayne Segedy
Laura Farré
Magdalena Völk
Marta Ramírez
Ragnhild HjelmborgContralts
Núria Ballestar
Èlia Lucas
Joana Martínez-Mora
Marta Canals
Marta Garrote
Emma ClarkeTenors
Pere Carulla
Pol Blancafort
Oriol Pérez
Francesc Minguella
David Alonso
Carlo Fidel TaboadaBaixos
Miquel Aguiló
Gerard Morató
Guillem Pérez
Oriol Prat
Eloi Moreno
Sergi Comellas
Ferran DalmauOrquestra Simfònica Sant Cugat
Primers violins
Laia Pujolasos Casadevall, concertino
Pere Bardagí Freixas
Nausica Berni Martin
Inés Sanchís Carretero
Mar Aldomà Caus
Cati Santos Fulgencio
Marta Escoz i Balaguer
Beatríz Gutiérrez Castañón
Clara Núria Joan Marí
Dixon David Scola Vivas
Olivia Cortese VallvéSegons violins
Eduard Sobrado Vaos
Borja Peirón Martín
Beatriz Lizarte Martín
Sara Ruiz Guerrero
Elisenda Prats Bruguera
Meritxell Nicolau Teixidó
Meritxell Tiana Alzina
Joaquín Peláez Aldana
Estrella Martínez LaraVioles
Albert Flores Freixanet
Montse Vallvé Gavarrón
Laura Jover Miñarro
Albert Serra i Oller
Albert Madero Delgado
Aroa García Sánchez
Jorge Retuerta MerinoVioloncels
Julià Borràs Querol
Andrea Peiron Martin
Sara Guri Casallachs
Marta Pons Garcia
Clara Manjon Sánchez
Maria Jesús Coll MoretaContrabaixos
Cristina Membrive Azor
Xavier Castillo Martínez
Maria Llastarry González
Núria Carreras MarcelóFlautes
Mayte Santos Pérez
Paula Sirvent Raga
Meritxell Carbonell Costa, flautíOboès
Marc Guillen Pieres
Lídia Miralles Prunera
Ivan Alcazo Castellarnau, corn anglèsClarinets
Juan Pardo Fernández
Toni Rocosa Girbau
Pep Mira OlcinaFagots
Rosa Maria Cases Martín
Ruben Muñoz CantoTrompes
Marina Romo Vivancos
Catalina Maria Terrasa Garau
Arnau Plaja Blanc
Berta Mallarach PiTrompetes
Josep Juan i Pomes
Marc Solanellas CampaTrombons
Enric Mestre Gras
Meritxell Lanau Mas
Manel Juste DelgadoTuba
Cesc DomènechTimbales
Carme Garrigó GarciaPercussió
Cristina Ballarín Tamayo
Adrià Font Perera
Jorge Bosch FernándezArpa
Arnau Roura BenitoPiano
Ariadna Cabiró BerenguerTextos
Cançó d'amor i de guerra
Llibret de Lluís Cabdevila (1893-1980) i Víctor Mora (1895-1960)
1. Preludi
2. Cançó del forjador “Anem seguint la feina... Forjador bon forjador”: (Eloi, forjadors)
FORJADORS
Anem seguint la feina
brodada a cops de mall
que no reposi l’eina
teixint nostre treball.
La, la, la, la....
El braç ja mai refusa
el pes del massís mall;
com flors llença l’enclusa
espurnes de metall.
La, la, la, la...
Les relles que la terra
més tard esqueixaran,
les armes de la guerra
que als homes feriran,
seran proesa llarga
que amb immarcible veu
recordaran la farga
del noble mestre Andreu
La, la, la, la...
Del noble mestre Andreu.ELOI
Forjador, bon forjador,
de les mans fermes i brunes
que del ferro saps fer engrunes
amb la teva noble suor.
Forjador, bon forjador
si poguessis dur a l’enclusa
el cor de l’enamorada
quina feina més amada
poder forjar el seu cor.
Amb quin delit posaries
el seu cor, que ara és de neu,
dins la fornal, i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria al Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d’amor,
per un desengany d’amor.FORJADORS
Les relles de la terra
més tard esqueixaran
les armes de la guerra
que els homes feriran,
seran proesa llarga
que amb immarcible veu
recordaran la farga
del noble mestre Andreu
Oh…!
Del noble mestre Andreu.3. Sardana “En el Vallespir la vida del meu cor”: (noies, Francina)
NOIES
Ning, nang, ning, nang,
ja la campana vol repicar
i el sant ens crida des de l’altar...
Sempre en l’anyada, d’eixa diada,
les flors més belles portem aquí
i teixint senzilles toies
nostres mans gentils de noies
al bon Sant ne fem ofrena
perfumant el seu altar....
Ja la campana torna a sonar,
alegre ens crida son repicar...FRANCINA
En el Vallespir la vida del meu cor
un jorn va sentir les glòries de l’amor.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum, tota bellesa
de bonic florir...
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat.NOIES
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo et proclamo mon amor.FRANCINA
Per tu ma vida
serà alegria del goig de l’amor.
Terra nostra tan preuada formosor
tingui sempre la besada del meu cor.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum, tota bellesa
de bonic florir...
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo et proclamo
mon amor mai igualat.NOIES
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor.FRANCINA
Per tu ma vida
serà alegria del goig de l’amor.
Terra nostra tan preuada formosor
tingui sempre la besada del meu cor.FRANCINA i NOIES
Terra nostra terra aimada
per a tu la flor millor,
per als sants les flors boscanes
per a tu la flor del cor.4. Duet de Francina i Eloi “Per tu, Francina meva”: (Eloi, Francina)
ELOI
Per tu, Francina meva,
vaig fer-me forjador,
per tu va abrandar-se
el foc d’amor dins el meu cor.FRANCINA
La llum de tes mirades
guiava el meu accent
doncs a elles dictaren
el meu amor fervent.ELOI
Recordo les paraules
que prop de la fornal
brollaren de tos llavis
en aquell moment sens igual.
Tos ulls d’amor parlaven
d’aquell sentit amor
que sols la mort
podria desfer amb sa dissort,
desfer amb sa dissort.FRANCINA
Per tu tindré com joia
la glòria preada
d’amor sens igual,
fins que la mort arribi
serà estimar-nos
el nostre ideal.
Sens tu la més trista agonia
ompliria ma vida de dol
i en mos ulls que ara són llum i dia
les boires vindrien
d’amarg desconsol.ELOI
Francina de ma vida
les teves paraules
seran bell consol,
ja saps que jo, Francina,
mil voltes t’he jurat
que fondrem nostres vides en una
i farem de tots dos un sol ser.FRANCINA
Que vingui prompte l’hora
que el gran amor nostre
puguem expandir.ELOI i FRANCINA
No res podrà trencar
lo que és el nostre sentir.FRANCINA
Eloi aimat que ja mai oblidis
lo que em juraves.ELOI
Ja mai!FRANCINA
Jo puc jurar-te que seré teva
per sempre més.ELOI
Cel meu!ELOI i FRANCINA
L’amor de nostra vida
serà nostre ideal,
com vàrem jurar-nos un vespre
al peu de la fornal.
La llum de tes mirades
guiava el meu accent,
doncs elles dictaren
el meu amor fervent,
el meu amor fervent.5. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya”: (cor, avi)
COR
Davallant de la muntanya
els pastors del Pirineu
venen plens de pols
i torrats pel sol.
Porten gaies presentalles
i formatge del millor
per ofrenar al bon,
al bon mestre Andreu.
De les neus de les muntanyes
i dels prats del Pirineu
els pastors avui venen satisfets.
Porten flors i cabridets
com ofrena del ramat
per fer gaia la diada
que aquest jorn ens ha portat.
Visca el nostre forjador
Déu li do molt bona sort.AVI
(interior)
El vell pastor del Canigó...TOTS
És l’avi Castellet
que ve poc a poquetAVI
Molt poques forces ja li resten
per complir l’obligació.
El vell jaiet del Canigó
tampoc avui pensa mancar
a la festa de la farga
barrejant ma veu de joia
amb les danses del jovent,
el meu cor que sempre és jove
ben joiós m’ha dut aquí content.(entra en escena)
TOTS
Visca l’avi Castellet,
visca nostre bon jaiet,
que cada any porta el sarró que vessa
de records del Pirineu aimat.AVI
Mestre Andreu, jo soc un pobre pastor
que m’he fet molt vell prop de les carenes;
voldria ser un rei molt poderós
per donar-vos una joia de valor,
però l’ofrena que puc fer-vos
és solament una cançó:
escolteu-la i accepteu-la
que és l’única riquesa
que disposa el vell pastor.6. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya... Les neus de les muntanyes”: (avi Castellet)
AVI CASTELLET
Les neus de les muntanyes
em diuen adeu,
les pedres de la serra
m’ho diuen també...
Trist i ben trist cantava
un caduc vell pastor
veient que n’arribava
sens trigar la tardor.
Ja mai més les muntanyes
podré tramuntar,
adeu cabana aimada,
adeu mon ramat,
Dolça jovinesa, trista recordança
lluny de mi la pena del teu bon record.
Pastor, vellet i trist caduc pastor.
Ton cor viurà en la neu del Canigó.
Cantava de nit i dia
l’angoixa trista
del seu bon cor.
La mort tingué pietat del seu dolor
i va tancar sos ulls amb un petó.
Posaren damunt sa fosa
una creu feta del seu bastó.7. Farandola “Balla, balla bon minyó”: (cor)
COR
Balla, balla bon minyó
balla, balla tu primer
balla sense fer remor
mans estretes
peu lleuger.
Farandola que ets cadena d’amor
bella dansa dona força al meu cor
i acompanya la il·lusió
del destre ballador d’alegre saltiró.
Farandola que ets cadena d’amor
bella dansa dona força al meu cor
i acompanya la il·lusió
del destre ballador d’alegre saltiró.
La, ra, la, ra, la…8. Romança de l’avi Castellet “Caminant pel món va el vell pastor”: (avi Castellet)
AVI CASTELLET
(interior)
Caminant pel món va el vell pastor
que de tant plorar sos ulls va perdre,
i és tan gran i trist el seu dolor
que sols viu d’agonia...
Caminant feixuc va el vell jaiet
amb el cor desfet seguint sa via,
i és tan ferm son dol que el seu plorar
sols la mort marcirà...(ha entrat en escena, cec i molt abatut recolzant-se en el seu bastó)
Pobre i vell, a les palpentes
caminant d’allà d’ací,
vaig seguint la meva via
sens conèixer cap camí...
La neu blanca de les cimes
s’és entrant dins del meu cor,
i al meu pit l’han fet engrunes
els mals vents de la dissort...
Eloi, Eloi,
net de ma vida,
ten-me pietat, torna aviat
Eloi, Eloi,
ton avi et crida,
torna aviat,
torna aviat al meu costat.En les cimes pirinenques
m’he envellit fent de pastor
mes avui menen ma vida
les angoixes i el dolor
adeu ja mastins i ovelles
llacs i prats i cel daurat
amb la llum heu mort per sempre
pel pobre dissortat
Eloi, Eloi,
net de ma vida,
ten-me pietat, torna aviat.
Eloi, Eloi,
ton avi et crida,
torna aviat,
torna aviat al meu costat.9. Ària de Francina “Eloi de ma vida, per què fugies”: (Francina, Eloi)
FRANCINA
Eloi de ma vida,
per què fugies
per què et movies
del meu costat,
deixant-me sola,
desesperada i
abandonada,
al meu trist fat.
Mentre passaven
dies i dies
jo t’esperava
plena d’amor,
sempre segura
que tornaries
i que estaries
prop del meu cor.
I al veure ara
que el jorn arriba,
que d’un altre home
m’he de sentir,
per a no veure’m
trista i captiva,
jo vull morir.ELOI
(interior)
Forjador, bon forjador,
si poguessis dur a l’enclusa
el cor de l’enamorada
quina feina més aimada
poder forjar el seu cor,
amb quin delit posaries
el seu cor que ara és de neu
dins la fornal i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria al Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d’amor,
per un desengany d’amor.FRANCINA
Eloi! Eloi!
Per què has callat
per què has fugit,
per què has fugit
del meu costat!
Eloi! Eloi!
El meu sospir
et diu, et diu ben clar
que vull morir!10. Pregària de Francina “Francina, no tinguis pena”: (noies, Francina)
NOIES
Francina no tinguis pena,
en l’ermita fes ofrena
del teu perdut amor,
la Verge del Cim sagrada
contemplant-te, enamorada
darà llum al teu trist cor.FRANCINA
Diada temuda, diada de dol,
que emboires ma vida
d’amarg desconsol.
Amb tu ma esperança
s’allunya del cor,
i em moro d’enyorança,
que és trist mal d’amor.NOIES
Pubilleta benaurada
la més rica i desitjada
de l’alt i baix Vallespir
per tu les flors delicades
es gronxen enamorades
llençant perfumat sospir.FRANCINA i NOIES
O Verge del Vallespir!11. Evocació al Pirineu “Pirineu, tes blanques comes”: (Eloi i soldats)
ELOI
Pirineu, tes blanques comes
parlen a l’eternitat
dels combats i les victòries
ets emblema immaculat.
Front altiu de nostra terra,
amb el més encès fervor,
jo et proclamo dolça serra
de les serres la millor.
Pirineu, serra estimada
fins al cel aixeca el front,
perquè tu, muntanya aimada,
la més bella d’aquest món.
Si d’aquí em treieu un dia
fora tal el meu sofrir,
Pirineu, que d’enyorança
no trigaria a morir.SOLDATS
Pirineu, serra estimada
fins al cel aixeca el front,
perquè ets tu muntanya aimada
la més bella d’aquest món.ELOI
Si d’aquí em treien un dia
fora tal el meu sofrir,
Pirineu, que d’enyorança
no trigaria a morir.
Pirineu dolça serra
tota plena de neu.ELOI i SOLDATS
Pirineu!12. Marxa heroica “Els soldats venen ja”: (dones, Eloi, tots)
DONES
Els soldats venen ja
per complir son destí,
al seu pas sembraran
amoretes sens fi.
Al passar ben triomfants
els seus cants ens diran
que al combat mon record
dins el cor ells hi portaran.TOTS
Han arribat els braus soldats,
minyons ardits de la victòria,
amb el ressò dels seus combats
sons nobles fins pertot arreu han imposat.
Són campions de la Igualtat,
el patri amor sos passos guia
i dona foc a nova vida
son penó de Fraternitat.ELOI
Noble terra, terra aimada,
ton dosser és el Pirineu,
i ta glòria immarcible
com les congestes de neu.
Dolça terra, terra nostra,
per a tu viurà el meu cor,
doncs teixires amorosa
el bressol del meu amor.TOTS
Noble terra, terra aimada,
ton dosser és el Pirineu,
i ta glòria immarcible
com les congestes de neu.ELOI
Dolça terra, terra nostra,
per a tu viurà el meu cor,TOTS
doncs teixires amorosa
el bressol del meu amor.
La cançó d’amor i guerra
per arreu anem cantant
imposant en nostra terra
l’amor avui triomfant.
Tots els pobles de la terra
nostre cant han adoptat.
La cançó d’amor i guerra
per arreu anem cantant
imposant en nostra terra
l’amor avui triomfant
nostre cant triomfarà!Stabat Mater
Text: Jacopone da Todi, ca. 1300
1. Stabat Mater
(soprano i cor)Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa
dum pendebat filiusCujus animam gementem
contristantem et dolentem
pertransivit gladius.
Oh quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
mater unigeniti
quae moerebat et dolebat
et tremebat cum videbat
nati poenas inclytiProp de la creu, amb dolor,
s’estava plorant la Mare
mentre hi veia el seu Fill clavat.La seva ànima gement,
entristida i adolorida,
era traspassada pel glavi.
Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!
Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.2. Qui est homo
(baríton)Qui est homo qui non fleret
Christi matrem si videret
in tanto supplicio?
Quis non posset contristari
piam matrem contemplari
dolentem cum filio?Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en un suplici tan gran?
Qui no es posaria trist
en contemplar la Mare de Crist
sofrint amb el seu Fill?3 Pro peccatis
(cor)Pro peccatis suae gentis
vidit Jeseum in tormentis
et flagelis subditum
Vidit suum dulcem natum
morientem desolatum
dum emisit spiritumPels pecats del seu poble,
veié Jesus en els turments
i sotmès als assots.
Va veure el seu dolç Fillet,
que moria, desolat,
mentre lliurava l’esperit.4. Eia Mater
(soprano)Eia, Mater fons amoris!
Me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.
Fac, ut ardeat cor meum
in amando Christum deum
ut sibi complaceam.Oh Mare, font d’amor!
que jo senti la força del dolor;
feu-me plorar amb Vós.
Feu que el meu cor s’enardeixi
en l’amor de Crist Déu
per ésser-li agradable.5. Sancta Mater
(soprano, baríton i cor)Sancta mater, istud agas,
crucifixi fige plagas
cordi meo valide.
Tui nati vulnerati
jam dignati pro me pati
poenas mecum divide.
Fac me vere tecum flere,
crucifixo condolere
donec ego vixero.
Juxta crucem tecum stare,
te libenter sociare
in planctu desidero.
Virgo virginum praeclara,
mihi jam non sis amara,
fac me tecum plangere.Concediu-me, Mare Santa,
de gravar les llagues del Crucificat
fortament al meu cor.
Del vostre Fill tot ferit,
que tant es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.
Feu que plori verament amb Vós,
compadint el Crucificat,
tots els dies de la meva vida.
Desitjo restar vora la creu
i amb Vós compartir les penes.
Oh Verge, admirable entre les verges,
no sigueu amb mi tan severa
deixeu-me plorar amb Vós.Fac ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem
et plagas recolere,
fac me plagis vulnerari,
cruce hac inebriari
ob amorem filii.Feu-me portar la mort de Crist,
feu-me compartir la seva passió
i meditar els seus sufriments.
Féu que les llagues em colpeixin,
que la creu m’embriagui,
per l’amor del Fill.6. Inflammatus et accensus
(cor)Inflammatus et accensus
per te, virgo, sim defensus
in die judicii.
Fac me cruce custodiri,
morte Christi praemuniri,
confoveri gratia.Enardit i arravatat,
que sigui defensat per Vós, Verge,
al jorn del judici.
Féu que sigui protegit per la creu,
enfortit per la mort de Crist
i confortat per la gràcia.7. Quando corpus morietur
(cor)Quando corpus morietur
fac ut animae donetur
Paradisi gloria.Amen.
In sempiterna saecula, amen.Quan el cos es morirà,
féu que sigui donada a la meva ànima
la glòria del paradís.Amén.
Que així sigui, amén.També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 10.06.24 - 19 h
Sala de Concerts—Emociona’t amb l’SCCC, himnes del cor
Beth, Manu Guix, La Pau i Joan Garrido, veus
Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Francesc Cassú, directorJ. Newton: Amazing Grace
S. F. Adams: Neerer my God to thee
P. Simon: The sound of silence
J. Denver: Annie’s song
F. X. Gruber: Santa Nit
N. Schulze: Lili Marleen
L. Cohen: Hallellujah
B. Dylan: Blowing in the wind
J. Lennon: Imagine
B. Marley: One Love
E. Morricone: La Missió
M. Knopfler: Going home
J. Barry: Memòries d’Àfrica
Coldplay: Viva la vida
V. Parra: Gracias a la vida
B. E. King: Stand by me
K. Perry: Firework
F. Pourcell: I will follow him
C. Gardel: Volver
E. Lecuona: Siboney
C. Brown: Maria CaipirinhaPreu: 20 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Cor de Cambra de Granollers, Cor Jove Amics de la Unió, ARSinNOVA, Simfònica Sant Cugat & Brotons
—Stabat Mater de BrotonsTardes al Palau
Dimarts, 21 de maig de 2024 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Marta Mathéu, soprano
Roger Padullés, tenor
Pau Armengol, baríton
Montserrat Gomis Cunillera, narradora
Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila i Jover, director)
Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, directora)
ARSinNOVA Cor de cambra (Maria Mauri, directora)
Orquestra Simfònica Sant Cugat
Salvador Brotons, directorI
Rafael Martínez Valls (1895-1946)
Cançó d’amor i de guerra (selecció)Preludi I (Orquestra)
Anem seguint la feina (Eloi i Cor de forjadors)
Ning, nang (Francina i Cor de vilatanes)
Per tu francina meva (Francina i Eloi)
Devallant de la muntanya (Avi Castellet i cor)
Balla,balla bon minyó (Cor)
Caminant pel món va el vell pastor (Avi Castellet)
Eloi de ma vida (Francina i Eloi)
Francina no tinguis pena (Francina i Cor de vilatanes)
Pirineu (Eloi i Cor de Soldats)
Els soldats venen ja (Eloi i cor)II
Salvador Brotons (1959)
Stabat MaterStabat Mater (soprano i cor)
Qui est homo (baríton)
Pro peccatis (cor)
Eia Mater (soprano)
Sancta Mater (soprano, baríton i cor)
Inflammatus et accensus (cor)
Quando corpus morietur (cor)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània #patrimonicatalà #enfamília
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes,
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
En plena dictadura de Primo de Rivera, el governador Milans del Bosch va citar els autors d’Els soldats de l’ideal, una sarsuela d’inspiració republicana sobre “l’ideal” de la Primera República Francesa. El compositor Rafael Martínez i Valls, els llibretistes Lluís Capdevila i Víctor Mora i el director de la companyia del Teatre Líric Català, Josep Llimona, van veure’s obligats a modificar-ne algunes escenes i a canviar-ne el títol. Aquesta és la gènesi de l’obra que escoltaran avui, estrenada el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona: Cançó d’amor i de guerra.
Situada en un poble del Vallespir l’any 1793, en plena Revolució Francesa, l'obra narra la història d’amor entre dos joves, Eloi i Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni: Ferran, el fill del batlle Ridau, vol casar-se amb Francina, tot i les reticències d’ella. L’obra musical és força eclèctica i combina elements provinents de l’òpera italiana, wagnerians i de la música catalana, com la coneguda sardana Ning, nang, ja la campana vol repicar, cantada per Francina. La versió que escoltaran és una selecció dels moments més aclamats d’una de les sarsueles més populars de tots els temps.
Stabat Mater de Salvador Brotons és una obra simfònica i coral articulada en set moviments i estrenada l’any 2000 a l’Auditori de Barcelona. El text correspon a una seqüència llatina del segle XIII, atribuïda al monjo franciscà Jacopone da Ti. Fa referència al patiment de Maria, mare de Déu, en contemplar la crucifixió del seu fill. Els solistes i els cors interpreten els versos amb un missatge ben clar: «El sofriment d’aquesta vida pot trobar confort en una altra vida, és un viatge des del dolor cap a un món més feliç», relata Brotons.
Els moviments I i V són densos i de gran intensitat dramàtica, mentre que el II i el IV són més breus i contemplatius. Els moviments III i VI, en contrast, són enèrgics i amb un tempo ràpid, amb un cor i una orquestra que transmeten una gran força vital. El darrer moviment Quando corpus morietur és un dels més impactants de l’obra: «És la culminació de tot el procés. La música i el text pertanyen a un altre món. Es comença amb una visió etèria, confusa i llunyana del traspàs de l’ànima a la vida eterna. Després s’hi introdueix un nou tema que simbolitza la visió d’un món just, bonic, plaent, on tota la humanitat s’uneix per viure eternament», explica l’autor.
En definitiva, Stabat Mater és una de les obres més monumentals del catàleg de Salvador Brotons, una composició emocionant i enriquidora que captura la complexitat de les emocions humanes, amb una visió sublim de l'eternitat.
Albert Fontelles-Ramonet, músic i musicòleg
Biografies
Marta Mathéu, soprano
©Michal Novak
“La seva veu ha trobat uns colors, uns matisos i una potència que la situen definitivament com un referent del cant líric al nostre país” («ABC»)
“Una personalitat interpretativa innegable que li ha suposat infinitat d’èxits en la seva trajectòria” («Scherzo»)
“Una veu flexible i poderosa” («El Periódico»)
Marta Mathéu s’ha situat en els últims anys com una de les veus líriques de referència. Aborda amb naturalitat i solvència el repertori d’òpera, lied i oratori, els tres pilars fonamentals de la seva carrera. La seva creixent presència en els escenaris operístics l’ha dut a encarnar personatges tan diferents com Norma (Liceu, 2022) i Berta (Il barbiere di Siviglia, Menorca, 2021). Entre els rols del seu repertori s’hi troben la Contessa de Le nozze di Figaro, Donna Anna (Don Giovanni), Liù (Turandot) i Mimì (La Bohème).
Són celebrades les seves interpretacions de Bach sota la direcció de Jordi Savall en diferents escenaris europeus (entre els quals, la Philarmonie de París). Ha cantat amb veus com Javier Camarena, Sondra Radvanovsky i Ludovic Tézier, i en el camp simfònic i l’oratori ha actuat amb directors de la talla de Gustavo Dudamel, Victor Pablo Pérez, Rinaldo Alessandrini, Antoni Ros Marbà, Neville Marriner i Fabio Biondi.
Com a intèrpret de música espanyola ha estat premiat l’enregistrament que va fer en el paper protagonista (Francina) de la Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls, el primer complet des del que va protagonitzar Montserrat Caballé el 1974.
Formada amb Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger, ha cantat en alguns dels escenaris més destacats del món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real, el Liceu de Barcelona, la Philharmonie de París i el Concertgebouw d’Amsterdam. En el Concurs Tenor Viñas va ser guardonada per les seves interpretacions de Mozart. A més, ha estat premiada per Juventudes Musicales de España i en els concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé (Premi del Públic). Mathéu ha dut a terme diversos enregistraments i és professora de cant al Conservatori del Liceu des de l’any 2014.
Roger Padullés, tenor
© Marta Escobar
Va iniciar la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Va continuar els estudis a l’Escola de Música de Cambrils i va actuar amb diverses formacions locals. Ja com a solista, atret pel lied alemany, es va traslladar a estudiar cant a Essen (Alemanya), amb R. Pinheiro, becat per la Generalitat. El 2009 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Francesc Viñas, així com també el Premi Plácido Domingo.
Després d’una estada a Freiburg, va completar la seva formació operística a l’opera studio del teatre d’Estrasburg i tot seguit va començar la seva carrera professional en la qual ha cantat, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Municipal de Santiago de Xile, Opéra National du Rhin (Estrasburg), Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Palau de les Arts de València, on ha estat dirigit musicalment per Zubin Mehta i Peter Brook o Christoph Marthaler com a directors d’escena.
Paral·lelament també actua en l’àmbit internacional en concerts de lied i oratori, al Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin d’Estrasburg o al cicle Rosenblatt Recital Series de Londres.
El 2015 va rebre el Premi Enderrock al millor disc de clàssica de l’any per Mompou songs, atorgat per la crítica, i els anys 2017, 2018 i 2019 el Premi Enderrock, per votació popular, també al millor disc de música clàssica per Cançó d’amor i de guerra i Llull, respectivament.
Roger Padullés ha escrit i dirigit escènicament alguns dels seus darrers espectacles, com ara Händel, eclipsi total; Emili Vendrell, la veu del poble; Dones d’òpera; L’enigma Garreta, i ha creat i dirigit una adaptació participativa de La flauta màgica de W. A. Mozart.
Pau Armengol, baríton
Nascut a Sabadell, inicià els estudis de piano i solfeig a la mateixa ciutat. S’ha format vocalment amb Carlos Chausson i, a més, ha rebut lliçons de mestres com ara Jaume Aragall, Eva Mei, Celso Albelo, Matthias Goerne, Mariella Devia o Plácido Domingo.
Després d’obtenir el títol de doctor en química teòrica i computacional per la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra per accedir a l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va assumir el rol de Leporello (Don Giovanni). Posteriorment fou seleccionat pel Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofía de València, on va completar la seva formació.
Ha interpretat els rols de Leporello i Don Giovanni (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Dulcamara i Belcore (L’elisir d’amore), Colas (Bastian und Bastienne), Sagrestano (Tosca), el baríton (The four notes opera), Martino (L’occasione fa il ladro), Sprecher (Die Zauberflöte), Marullo (Rigoletto), Betto di Signa (Gianni Schicchi) i Silvio (Pagliacci), entre d’altres. En el camp de l’oratori, ha cantat El retablo de Maese Pedro de Falla, Requiem de Mozart, Novena Simfonia de Beethoven, El pessebre de Pau Casals, Passió segons sant Joan de J. S. Bach, així com nombroses Cantates del mateix compositor.
Ha cantat en sales i teatres com ara el Gran Teatre del Liceu, Palau de les Arts Reina Sofía de València, Palacio Euskalduna de Bilbao, Teatro Cervantes de Màlaga, Kursaal de Sant Sebastià, Palau de la Música Catalana o Auditori de Barcelona, entre d’altres. I ha estat dirigit per mestres de renom, com Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Susanna Mälkki, Roberto Abbado o Plácido Domingo.
Cor de cambra de Granollers
Dirigit per Josep Vila Jover, va néixer el 1996 amb l’Escola de Música creada aquell mateix any en el si de la Societat Coral Amics de la Unió, entitat dedicada des del 1877 a la promoció i difusió de la música coral. Juntament amb l’Orquestra de Cambra de Granollers, Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor Jove Amics de la Unió, és formació resident del Teatre Auditori de Granollers.
Cor Jove Amics de la Unió
© Zabet foto
Creat el 1995, va tenir un nou impuls el 2016 i és una de les formacions residents del Teatre Auditori de Granollers que, al costat de Veus–Cor Infantil Amics de la Unió i el Cor de Cambra de Granollers, ofereix propostes singulars amb una mirada jove i actual. Està format per quaranta-cinc joves de 17 a 24 anys, la majoria amb un llarg recorregut a l’Escola de Música Amics de la Unió o en altres espais relacionats amb el món coral. Les produccions del Cor comprenen des de la música clàssica, sacra o coral contemporània fins a la música electrònica, passant pel jazz, els musicals o el gòspel.
ARSinNOVA Cor de cambra
El cor té la seu a Barcelona i està format per una vintena de cantaires, tots amb experiència en el món musical i coral, dirigit per Maria Mauri. Va ser fundat l’any 2007 per Pere Lluís Biosca, que en va ser el director titular fins al novembre del 2016, càrrec que entre el novembre del 2016 i el desembre del 2017 va ocupar Marc Díaz.
En la seva trajectòria, ARSinNOVA ha interpretat un ampli ventall de repertori i ha actuat en nombrosos concerts en els camps de l’oratori, l’òpera, la música sacra o la música contemporània, tant a cappella com acompanyant formacions musicals de diferents formats.
Ha realitzat diversos enregistraments i ha guanyat premis en concursos nacionals i internacionals. Actualment combina projectes corals propis amb la seva participació en tot tipus de projectes multiestilístics, com ara espectacles teatrals, de dansa i concerts de música moderna, programats en diferents teatres, sales de concerts i festivals catalans.
Orquestra Simfònica Sant Cugat
© Artur Ribera
La Simfònica Sant Cugat és una orquestra professional fortament arrelada al territori. A la Temporada de concerts que realitza al Teatre-Auditori Sant Cugat és habitual el rètol "entrades exhaurides". El concert més multitudinari el va fer amb el tenor Josep Carreras al Palau Sant Jordi de Barcelona davant 20.000 espectadors.
L'Orquestra ha actuat sota la direcció de Josep Ferré, Joan Albert Amargós, Edmon Colomer, Donald Appert, Miguel Roa, Enrique Ricci, Miquel Ortega, David Jiménez, Peter Herbolzheimer, José Carlos Martínez, Jordi Piccorelli, Daniel Gil, Grigor Palikarov, Antoni Ros-Marbà, Luca Bagagli, Santiago Serrate, Roit Feldenkreis i Virginia Martínez.
Actualment, el director titular és el mestre Salvador Brotons que en la seva doble tasca de director i compositor ha dirigit obres de Txaikovski, Mússorgski, Sibelius, Dvorák, Ravel ... i també composicions pròpies com: "Conmemorativa", "Catalanesca" per a tenora i orquestra, cantates "De Randa", "Carpe Diem", "Catalunya 1714" i l'estrena de la seva 7a simfonia "Ausiàs March".
Professionalitat, il·lusió, feina ben feta, recerca constant de l'excel·lència i comunicació amb el públic són les característiques principals de l'Orquestra que té un clar objectiu que el concert esdevingui una experiència extraordinària pel públic assistent.
L'Orquestra Simfònica Sant Cugat està patrocinada per la companyia d'assegurances OCCIDENT i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb la col·laboració de:
Salvador Brotons, director
Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare i seguí els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Des de l’any 1977 fins al 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 aconseguí una Beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University.
Com a compositor ha escrit més de 155 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat importants premis de composició, entre els quals el Premio Orquesta Nacional de España (1977), per les seves Quatre peces per a cordes; Jove d’Or (1980); Premi Ciutat de Barcelona, el 1983 per la Primera Simfonia, i el 1986 per l’obra Absències (per a narrador i orquestra); Southeastern Composers League Award, per Sinfonietta da Camera (1986); The Madison University Flute Choir Composition Award (1987), per Suite de flautes, i el Premi Reina Sofia de Composició (1991), per Virtus per a orquestra. També ha rebut nombrosos encàrrecs de composició, entre els quals destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquesta RTVE, 1995), Concert per a flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo; Sicília, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundación Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia vitae (University of Arizona, 2000), el septet Prada 1950 (Festival Pau Casals de Prada, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001), l’òpera per a nens El mercader de somnis (UNICEF, 2002), Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra (Eurocongrés, 2000), Requiem trio (Damocles Trio, 2004), Concert per a percussió i cordes (Raanana Symphonette, 2005), Concerto per a viola i cordes (Festival de Música Española, 2006), Intrèpida per a orquestra (Siemens, 2007), Missa brevis (Cor Vivaldi, 2008), Concert per a oboè i orquestra (Grupo Enigma de Saragossa, 2009), Tres Nocturns alla Chopin (Consolat de Polònia a Barcelona, 2009), Simfonia núm. 5 (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, 2010), Ceremonial (Orquesta Nacional de España, 2011), Giravolts per a flauta sola (Asociación de Flautistas de España, 2012), Simfonia núm. 6, “Concisa” (Lira Castellonera, 2012), Simfonia núm. 7, “Ausiàs March” (Lira Castellonera, 2019).
Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en CD, tant a Europa com als Estats Units, pels segells Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE...
Ha estat el director assistent de l’orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-1993), Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de la Portland State University Orchestra (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura i història de la música.
Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears-Ciutat de Palma (períodes 1997-2001 i 2009-2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels anys al servei de la comunitat artística de SW Washington (EUA).
Ha dirigit, com a director convidat, orquestres a Txecoslovàquia (Ràdio Praga), Alemanya (Orquestra Simfònica de Wuppertal), Sud-àfrica (National Symphony Orchestra), Israel (Jerusalem Symphony Orchestra, Raanana Symphonette, Kibbutz Orchesra), Itàlia (I Pomeriggi Musicali de Milà), Bèlgica (Orchestre des Guides), Uruguai (Filarmónica de Montevideo), Veneçuela (Orquesta Simón Bolívar), Colòmbia (Orquesta Nacional), els Estats Units (Blue Lake Festival Orquestra, Columbia Symphony, York Symphony Orchestra, Tallahassee Symphony, Seattle Philharmonic Orchestra), Corea del Sud (Bucheon Symphonyand Wonju Symphony) i la majoria d’orquestres del nostre país.
Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. També és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’any 2002 va rebre el Florida State University Alumni Award, per la seva trajectòria professional, i el febrer del 2005 va rebre la distinció de ser convidat al Carleton College de Minnesota (EUA) com a Chistopher Light Special Guest Lecturer. L’any 2008 va rebre el Premi Agustí Burgunyó. La temporada 2016-17 va ser compositor resident del Palau de la Música Catalana.
Formacions
Cor de Cambra de Granollers
Josep Vila i Jover, directorSopranos
Rosa Duran
Núria Andon
Aina Albajar
Núria Vives
Moni pazos
Núria Vilalta
Txell Milà
Roser Guixé
Laia SerradesanfContralts
Alba Serrat
Montserrat Folcrà
Rosa Folcrà
Anna Cordoba
Victoria Cancelli
Adriana Berruezo
Irene RecolonsTenors
Miguel del Hoyo
Emili Flores
Guillem Ponsi
Ferran Passola
Xavier Tudela
Toni Santiago
Martí Burgués
Eduard Garrido
Martí BuilBaixos
Paulo Gacio
Jordi Chavarria
Oriol Roca
Joan Climent
Albert llucià
Pau Bragulat
Lluc Bonal
David GuitartCor Jove Amics de la Unió
Marta Dosaiguas, directoraSopranos
Núria Llach
Mariona Morales
Berta Llobet
Èlia Camps
Alba Aparicio
Paula Coro
Maria llach
Maria Bertolín
Joana Llach
Clara Pocurull
Helena Soler
Abril Sitjas
Carla del BarcoContralts
Aina Brichs
Judit Pou
Mireia Brichs
Agnès Casajoana
Anna Bellavista
Anna Girbau
Ana Ribera
Mireia Sagalés
Laura Herranz
Anna Blanc
Martina Garrell
Laia VilaTenors
Bernat Comín
Bernat Fusté
Borja GrèbolBaixos
Oleguer Casajoana
Martí Profitós
Eudald Rodríguez
Guillem LluísARSinNOVA Cor de cambra
Maria Mauri, directoraSopranos
Berta Morató
Elisabet Barroso
Jayne Segedy
Laura Farré
Magdalena Völk
Marta Ramírez
Ragnhild HjelmborgContralts
Núria Ballestar
Èlia Lucas
Joana Martínez-Mora
Marta Canals
Marta Garrote
Emma ClarkeTenors
Pere Carulla
Pol Blancafort
Oriol Pérez
Francesc Minguella
David Alonso
Carlo Fidel TaboadaBaixos
Miquel Aguiló
Gerard Morató
Guillem Pérez
Oriol Prat
Eloi Moreno
Sergi Comellas
Ferran DalmauOrquestra Simfònica Sant Cugat
Primers violins
Laia Pujolasos Casadevall, concertino
Pere Bardagí Freixas
Nausica Berni Martin
Inés Sanchís Carretero
Mar Aldomà Caus
Cati Santos Fulgencio
Marta Escoz i Balaguer
Beatríz Gutiérrez Castañón
Clara Núria Joan Marí
Dixon David Scola Vivas
Olivia Cortese VallvéSegons violins
Eduard Sobrado Vaos
Borja Peirón Martín
Beatriz Lizarte Martín
Sara Ruiz Guerrero
Elisenda Prats Bruguera
Meritxell Nicolau Teixidó
Meritxell Tiana Alzina
Joaquín Peláez Aldana
Estrella Martínez LaraVioles
Albert Flores Freixanet
Montse Vallvé Gavarrón
Laura Jover Miñarro
Albert Serra i Oller
Albert Madero Delgado
Aroa García Sánchez
Jorge Retuerta MerinoVioloncels
Julià Borràs Querol
Andrea Peiron Martin
Sara Guri Casallachs
Marta Pons Garcia
Clara Manjon Sánchez
Maria Jesús Coll MoretaContrabaixos
Cristina Membrive Azor
Xavier Castillo Martínez
Maria Llastarry González
Núria Carreras MarcelóFlautes
Mayte Santos Pérez
Paula Sirvent Raga
Meritxell Carbonell Costa, flautíOboès
Marc Guillen Pieres
Lídia Miralles Prunera
Ivan Alcazo Castellarnau, corn anglèsClarinets
Juan Pardo Fernández
Toni Rocosa Girbau
Pep Mira OlcinaFagots
Rosa Maria Cases Martín
Ruben Muñoz CantoTrompes
Marina Romo Vivancos
Catalina Maria Terrasa Garau
Arnau Plaja Blanc
Berta Mallarach PiTrompetes
Josep Juan i Pomes
Marc Solanellas CampaTrombons
Enric Mestre Gras
Meritxell Lanau Mas
Manel Juste DelgadoTuba
Cesc DomènechTimbales
Carme Garrigó GarciaPercussió
Cristina Ballarín Tamayo
Adrià Font Perera
Jorge Bosch FernándezArpa
Arnau Roura BenitoPiano
Ariadna Cabiró BerenguerTextos
Cançó d'amor i de guerra
Llibret de Lluís Cabdevila (1893-1980) i Víctor Mora (1895-1960)
1. Preludi
2. Cançó del forjador “Anem seguint la feina... Forjador bon forjador”: (Eloi, forjadors)
FORJADORS
Anem seguint la feina
brodada a cops de mall
que no reposi l’eina
teixint nostre treball.
La, la, la, la....
El braç ja mai refusa
el pes del massís mall;
com flors llença l’enclusa
espurnes de metall.
La, la, la, la...
Les relles que la terra
més tard esqueixaran,
les armes de la guerra
que als homes feriran,
seran proesa llarga
que amb immarcible veu
recordaran la farga
del noble mestre Andreu
La, la, la, la...
Del noble mestre Andreu.ELOI
Forjador, bon forjador,
de les mans fermes i brunes
que del ferro saps fer engrunes
amb la teva noble suor.
Forjador, bon forjador
si poguessis dur a l’enclusa
el cor de l’enamorada
quina feina més amada
poder forjar el seu cor.
Amb quin delit posaries
el seu cor, que ara és de neu,
dins la fornal, i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria al Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d’amor,
per un desengany d’amor.FORJADORS
Les relles de la terra
més tard esqueixaran
les armes de la guerra
que els homes feriran,
seran proesa llarga
que amb immarcible veu
recordaran la farga
del noble mestre Andreu
Oh…!
Del noble mestre Andreu.3. Sardana “En el Vallespir la vida del meu cor”: (noies, Francina)
NOIES
Ning, nang, ning, nang,
ja la campana vol repicar
i el sant ens crida des de l’altar...
Sempre en l’anyada, d’eixa diada,
les flors més belles portem aquí
i teixint senzilles toies
nostres mans gentils de noies
al bon Sant ne fem ofrena
perfumant el seu altar....
Ja la campana torna a sonar,
alegre ens crida son repicar...FRANCINA
En el Vallespir la vida del meu cor
un jorn va sentir les glòries de l’amor.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum, tota bellesa
de bonic florir...
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor mai igualat.NOIES
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo et proclamo mon amor.FRANCINA
Per tu ma vida
serà alegria del goig de l’amor.
Terra nostra tan preuada formosor
tingui sempre la besada del meu cor.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum, tota bellesa
de bonic florir...
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo et proclamo
mon amor mai igualat.NOIES
Dolça terra jo t’estimo
i amb el cor tot abrandat
terra meva jo proclamo
mon amor.FRANCINA
Per tu ma vida
serà alegria del goig de l’amor.
Terra nostra tan preuada formosor
tingui sempre la besada del meu cor.FRANCINA i NOIES
Terra nostra terra aimada
per a tu la flor millor,
per als sants les flors boscanes
per a tu la flor del cor.4. Duet de Francina i Eloi “Per tu, Francina meva”: (Eloi, Francina)
ELOI
Per tu, Francina meva,
vaig fer-me forjador,
per tu va abrandar-se
el foc d’amor dins el meu cor.FRANCINA
La llum de tes mirades
guiava el meu accent
doncs a elles dictaren
el meu amor fervent.ELOI
Recordo les paraules
que prop de la fornal
brollaren de tos llavis
en aquell moment sens igual.
Tos ulls d’amor parlaven
d’aquell sentit amor
que sols la mort
podria desfer amb sa dissort,
desfer amb sa dissort.FRANCINA
Per tu tindré com joia
la glòria preada
d’amor sens igual,
fins que la mort arribi
serà estimar-nos
el nostre ideal.
Sens tu la més trista agonia
ompliria ma vida de dol
i en mos ulls que ara són llum i dia
les boires vindrien
d’amarg desconsol.ELOI
Francina de ma vida
les teves paraules
seran bell consol,
ja saps que jo, Francina,
mil voltes t’he jurat
que fondrem nostres vides en una
i farem de tots dos un sol ser.FRANCINA
Que vingui prompte l’hora
que el gran amor nostre
puguem expandir.ELOI i FRANCINA
No res podrà trencar
lo que és el nostre sentir.FRANCINA
Eloi aimat que ja mai oblidis
lo que em juraves.ELOI
Ja mai!FRANCINA
Jo puc jurar-te que seré teva
per sempre més.ELOI
Cel meu!ELOI i FRANCINA
L’amor de nostra vida
serà nostre ideal,
com vàrem jurar-nos un vespre
al peu de la fornal.
La llum de tes mirades
guiava el meu accent,
doncs elles dictaren
el meu amor fervent,
el meu amor fervent.5. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya”: (cor, avi)
COR
Davallant de la muntanya
els pastors del Pirineu
venen plens de pols
i torrats pel sol.
Porten gaies presentalles
i formatge del millor
per ofrenar al bon,
al bon mestre Andreu.
De les neus de les muntanyes
i dels prats del Pirineu
els pastors avui venen satisfets.
Porten flors i cabridets
com ofrena del ramat
per fer gaia la diada
que aquest jorn ens ha portat.
Visca el nostre forjador
Déu li do molt bona sort.AVI
(interior)
El vell pastor del Canigó...TOTS
És l’avi Castellet
que ve poc a poquetAVI
Molt poques forces ja li resten
per complir l’obligació.
El vell jaiet del Canigó
tampoc avui pensa mancar
a la festa de la farga
barrejant ma veu de joia
amb les danses del jovent,
el meu cor que sempre és jove
ben joiós m’ha dut aquí content.(entra en escena)
TOTS
Visca l’avi Castellet,
visca nostre bon jaiet,
que cada any porta el sarró que vessa
de records del Pirineu aimat.AVI
Mestre Andreu, jo soc un pobre pastor
que m’he fet molt vell prop de les carenes;
voldria ser un rei molt poderós
per donar-vos una joia de valor,
però l’ofrena que puc fer-vos
és solament una cançó:
escolteu-la i accepteu-la
que és l’única riquesa
que disposa el vell pastor.6. Cançó de l’avi Castellet “Davallant de la muntanya... Les neus de les muntanyes”: (avi Castellet)
AVI CASTELLET
Les neus de les muntanyes
em diuen adeu,
les pedres de la serra
m’ho diuen també...
Trist i ben trist cantava
un caduc vell pastor
veient que n’arribava
sens trigar la tardor.
Ja mai més les muntanyes
podré tramuntar,
adeu cabana aimada,
adeu mon ramat,
Dolça jovinesa, trista recordança
lluny de mi la pena del teu bon record.
Pastor, vellet i trist caduc pastor.
Ton cor viurà en la neu del Canigó.
Cantava de nit i dia
l’angoixa trista
del seu bon cor.
La mort tingué pietat del seu dolor
i va tancar sos ulls amb un petó.
Posaren damunt sa fosa
una creu feta del seu bastó.7. Farandola “Balla, balla bon minyó”: (cor)
COR
Balla, balla bon minyó
balla, balla tu primer
balla sense fer remor
mans estretes
peu lleuger.
Farandola que ets cadena d’amor
bella dansa dona força al meu cor
i acompanya la il·lusió
del destre ballador d’alegre saltiró.
Farandola que ets cadena d’amor
bella dansa dona força al meu cor
i acompanya la il·lusió
del destre ballador d’alegre saltiró.
La, ra, la, ra, la…8. Romança de l’avi Castellet “Caminant pel món va el vell pastor”: (avi Castellet)
AVI CASTELLET
(interior)
Caminant pel món va el vell pastor
que de tant plorar sos ulls va perdre,
i és tan gran i trist el seu dolor
que sols viu d’agonia...
Caminant feixuc va el vell jaiet
amb el cor desfet seguint sa via,
i és tan ferm son dol que el seu plorar
sols la mort marcirà...(ha entrat en escena, cec i molt abatut recolzant-se en el seu bastó)
Pobre i vell, a les palpentes
caminant d’allà d’ací,
vaig seguint la meva via
sens conèixer cap camí...
La neu blanca de les cimes
s’és entrant dins del meu cor,
i al meu pit l’han fet engrunes
els mals vents de la dissort...
Eloi, Eloi,
net de ma vida,
ten-me pietat, torna aviat
Eloi, Eloi,
ton avi et crida,
torna aviat,
torna aviat al meu costat.En les cimes pirinenques
m’he envellit fent de pastor
mes avui menen ma vida
les angoixes i el dolor
adeu ja mastins i ovelles
llacs i prats i cel daurat
amb la llum heu mort per sempre
pel pobre dissortat
Eloi, Eloi,
net de ma vida,
ten-me pietat, torna aviat.
Eloi, Eloi,
ton avi et crida,
torna aviat,
torna aviat al meu costat.9. Ària de Francina “Eloi de ma vida, per què fugies”: (Francina, Eloi)
FRANCINA
Eloi de ma vida,
per què fugies
per què et movies
del meu costat,
deixant-me sola,
desesperada i
abandonada,
al meu trist fat.
Mentre passaven
dies i dies
jo t’esperava
plena d’amor,
sempre segura
que tornaries
i que estaries
prop del meu cor.
I al veure ara
que el jorn arriba,
que d’un altre home
m’he de sentir,
per a no veure’m
trista i captiva,
jo vull morir.ELOI
(interior)
Forjador, bon forjador,
si poguessis dur a l’enclusa
el cor de l’enamorada
quina feina més aimada
poder forjar el seu cor,
amb quin delit posaries
el seu cor que ara és de neu
dins la fornal i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria al Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d’amor,
per un desengany d’amor.FRANCINA
Eloi! Eloi!
Per què has callat
per què has fugit,
per què has fugit
del meu costat!
Eloi! Eloi!
El meu sospir
et diu, et diu ben clar
que vull morir!10. Pregària de Francina “Francina, no tinguis pena”: (noies, Francina)
NOIES
Francina no tinguis pena,
en l’ermita fes ofrena
del teu perdut amor,
la Verge del Cim sagrada
contemplant-te, enamorada
darà llum al teu trist cor.FRANCINA
Diada temuda, diada de dol,
que emboires ma vida
d’amarg desconsol.
Amb tu ma esperança
s’allunya del cor,
i em moro d’enyorança,
que és trist mal d’amor.NOIES
Pubilleta benaurada
la més rica i desitjada
de l’alt i baix Vallespir
per tu les flors delicades
es gronxen enamorades
llençant perfumat sospir.FRANCINA i NOIES
O Verge del Vallespir!11. Evocació al Pirineu “Pirineu, tes blanques comes”: (Eloi i soldats)
ELOI
Pirineu, tes blanques comes
parlen a l’eternitat
dels combats i les victòries
ets emblema immaculat.
Front altiu de nostra terra,
amb el més encès fervor,
jo et proclamo dolça serra
de les serres la millor.
Pirineu, serra estimada
fins al cel aixeca el front,
perquè tu, muntanya aimada,
la més bella d’aquest món.
Si d’aquí em treieu un dia
fora tal el meu sofrir,
Pirineu, que d’enyorança
no trigaria a morir.SOLDATS
Pirineu, serra estimada
fins al cel aixeca el front,
perquè ets tu muntanya aimada
la més bella d’aquest món.ELOI
Si d’aquí em treien un dia
fora tal el meu sofrir,
Pirineu, que d’enyorança
no trigaria a morir.
Pirineu dolça serra
tota plena de neu.ELOI i SOLDATS
Pirineu!12. Marxa heroica “Els soldats venen ja”: (dones, Eloi, tots)
DONES
Els soldats venen ja
per complir son destí,
al seu pas sembraran
amoretes sens fi.
Al passar ben triomfants
els seus cants ens diran
que al combat mon record
dins el cor ells hi portaran.TOTS
Han arribat els braus soldats,
minyons ardits de la victòria,
amb el ressò dels seus combats
sons nobles fins pertot arreu han imposat.
Són campions de la Igualtat,
el patri amor sos passos guia
i dona foc a nova vida
son penó de Fraternitat.ELOI
Noble terra, terra aimada,
ton dosser és el Pirineu,
i ta glòria immarcible
com les congestes de neu.
Dolça terra, terra nostra,
per a tu viurà el meu cor,
doncs teixires amorosa
el bressol del meu amor.TOTS
Noble terra, terra aimada,
ton dosser és el Pirineu,
i ta glòria immarcible
com les congestes de neu.ELOI
Dolça terra, terra nostra,
per a tu viurà el meu cor,TOTS
doncs teixires amorosa
el bressol del meu amor.
La cançó d’amor i guerra
per arreu anem cantant
imposant en nostra terra
l’amor avui triomfant.
Tots els pobles de la terra
nostre cant han adoptat.
La cançó d’amor i guerra
per arreu anem cantant
imposant en nostra terra
l’amor avui triomfant
nostre cant triomfarà!Stabat Mater
Text: Jacopone da Todi, ca. 1300
1. Stabat Mater
(soprano i cor)Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa
dum pendebat filiusCujus animam gementem
contristantem et dolentem
pertransivit gladius.
Oh quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
mater unigeniti
quae moerebat et dolebat
et tremebat cum videbat
nati poenas inclytiProp de la creu, amb dolor,
s’estava plorant la Mare
mentre hi veia el seu Fill clavat.La seva ànima gement,
entristida i adolorida,
era traspassada pel glavi.
Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!
Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.2. Qui est homo
(baríton)Qui est homo qui non fleret
Christi matrem si videret
in tanto supplicio?
Quis non posset contristari
piam matrem contemplari
dolentem cum filio?Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en un suplici tan gran?
Qui no es posaria trist
en contemplar la Mare de Crist
sofrint amb el seu Fill?3 Pro peccatis
(cor)Pro peccatis suae gentis
vidit Jeseum in tormentis
et flagelis subditum
Vidit suum dulcem natum
morientem desolatum
dum emisit spiritumPels pecats del seu poble,
veié Jesus en els turments
i sotmès als assots.
Va veure el seu dolç Fillet,
que moria, desolat,
mentre lliurava l’esperit.4. Eia Mater
(soprano)Eia, Mater fons amoris!
Me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.
Fac, ut ardeat cor meum
in amando Christum deum
ut sibi complaceam.Oh Mare, font d’amor!
que jo senti la força del dolor;
feu-me plorar amb Vós.
Feu que el meu cor s’enardeixi
en l’amor de Crist Déu
per ésser-li agradable.5. Sancta Mater
(soprano, baríton i cor)Sancta mater, istud agas,
crucifixi fige plagas
cordi meo valide.
Tui nati vulnerati
jam dignati pro me pati
poenas mecum divide.
Fac me vere tecum flere,
crucifixo condolere
donec ego vixero.
Juxta crucem tecum stare,
te libenter sociare
in planctu desidero.
Virgo virginum praeclara,
mihi jam non sis amara,
fac me tecum plangere.Concediu-me, Mare Santa,
de gravar les llagues del Crucificat
fortament al meu cor.
Del vostre Fill tot ferit,
que tant es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.
Feu que plori verament amb Vós,
compadint el Crucificat,
tots els dies de la meva vida.
Desitjo restar vora la creu
i amb Vós compartir les penes.
Oh Verge, admirable entre les verges,
no sigueu amb mi tan severa
deixeu-me plorar amb Vós.Fac ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem
et plagas recolere,
fac me plagis vulnerari,
cruce hac inebriari
ob amorem filii.Feu-me portar la mort de Crist,
feu-me compartir la seva passió
i meditar els seus sufriments.
Féu que les llagues em colpeixin,
que la creu m’embriagui,
per l’amor del Fill.6. Inflammatus et accensus
(cor)Inflammatus et accensus
per te, virgo, sim defensus
in die judicii.
Fac me cruce custodiri,
morte Christi praemuniri,
confoveri gratia.Enardit i arravatat,
que sigui defensat per Vós, Verge,
al jorn del judici.
Féu que sigui protegit per la creu,
enfortit per la mort de Crist
i confortat per la gràcia.7. Quando corpus morietur
(cor)Quando corpus morietur
fac ut animae donetur
Paradisi gloria.Amen.
In sempiterna saecula, amen.Quan el cos es morirà,
féu que sigui donada a la meva ànima
la glòria del paradís.Amén.
Que així sigui, amén.També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 10.06.24 - 19 h
Sala de Concerts—Emociona’t amb l’SCCC, himnes del cor
Beth, Manu Guix, La Pau i Joan Garrido, veus
Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Francesc Cassú, directorJ. Newton: Amazing Grace
S. F. Adams: Neerer my God to thee
P. Simon: The sound of silence
J. Denver: Annie’s song
F. X. Gruber: Santa Nit
N. Schulze: Lili Marleen
L. Cohen: Hallellujah
B. Dylan: Blowing in the wind
J. Lennon: Imagine
B. Marley: One Love
E. Morricone: La Missió
M. Knopfler: Going home
J. Barry: Memòries d’Àfrica
Coldplay: Viva la vida
V. Parra: Gracias a la vida
B. E. King: Stand by me
K. Perry: Firework
F. Pourcell: I will follow him
C. Gardel: Volver
E. Lecuona: Siboney
C. Brown: Maria CaipirinhaPreu: 20 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –