• Requiem de Mozart
    —Orfeó Català

    Concert extraordinari La Casa dels Cants

    Dijous, 22 de setembre de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Irene Mas, soprano
    Tànit Bono
    , mezzosoprano
    Matthew Thomson
    , tenor
    Ferran Albrich
    , baríton
    Orfeó Català

    Orquestra Simfònica del Vallès
    Pablo Larrazdirector musical

    Pere Faura, direcció escènica i textos
    Guillem Mont de Palol, assessorament coreogràfic
    Jorge Dutor, disseny vestuari i atrezzo
    CUBE.bz, disseny d’il·luminació i espai
    Custom project, pantalla de vídeo
    Joan Escofet, tècnic de vídeo
    Neus Faura, traducció del textos en llatí
    Sandra Casals, La Diürna


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Requiem, en Re menor, KV 626

    Introitus: Requiem aeternam (cor i soprano)
    Kyrie eleison (cor)
    Sequentia:
         Dies irae (cor)
         Tuba mirum (soprano, contralt, baríton i tenor)
         Rex tremendae (cor)
         Recordare, Jesu pie (soprano, contralt, baríton i tenor)
         Confutatis (cor)
         Lacrimosa (cor)
    Offertorium:
         Domine Jesu (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
         Hostias et preces (cor)
    Sanctus (cor)
    Benedictus (cor, soprano, contralt, baríton i tenor)
    Agnus Dei (cor)
    Communio: Lux aeterna (cor)

    Durada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa

    #coral

    Aquest concert és una reposició de la producció que es va estrenar el passat mes de juliol al Palau. Un concert coproduït amb el Festival Grec que va suposar per a l'Orfeó Català una oportunitat de “sortir a escena” amb dramatúrgia i vestuari pensats per a l’ocasió.

    Desprès de l'èxit i l'impacte en el públic i també en el cor de la casa, avui reprenem la producció que sorprendrà al públic amb el cor movent-se per l’escenari i actuant i cantant en un format més teatral i en un registre diferent del concert convencional. Una versió doncs atrevida i semiescenificada del Requiem de Mozartque l’Orfeó, gran coneixedor d’aquesta obra, interpretarà sense partitura.

  • Comentari

    L’última gran obra de Mozart

    Pocs exemples trobarem a la història de la música amb el misteri que envolta el Requiem de Mozart. Una obra que aviat va assolir una gran popularitat, sobretot durant el segle XIX, gràcies a les diverses llegendes i mites que acompanyaven les circumstàncies de la seva creació. Amb el temps s’ha demostrat que Mozart no va ser enverinat, que el misteriós personatge que encarregà el rèquiem no era altre que un comte que es volia fer passar per un bon compositor, i que Salieri, tot i que va embogir al final de la seva vida, no hi va tenir res a veure.

    Quan Mozart va morir, el 5 de desembre de 1791, el Requiem va quedar inacabat. El seu alumne Franz Xaver Süssmayr va acceptar la proposta de Constanze, la dona de Mozart, de completar l’obra. Quedava així lligat per sempre el seu nom al del seu mestre.

    El Requiem de Mozart… i de Süssmayr

    Si som estrictes, l’única part del Requiem que és de Mozart amb tota la seguretat –ho podem comprovar al manuscrit original–, és l’“Introitus”, l’inici. Del que ve a continuació, el geni de Salzburg va deixar-ne escrita l’estructura, és a dir les parts dels solistes vocals i el cor, algunes seccions instrumentals i indicacions per completar la resta. Fins a l’“Offertorium” podem trobar la petjada de Mozart. Les parts del “Sanctus”, el “Benedictus” i l’“Agnus Dei”, són de Süssmayr. I el final de l’obra recupera la música inicial del Requiem, però amb un text diferent.

    Només començar, la música ens evoca un seguici fúnebre, on les paraules requiem (descans) i aeternam (etern) s’allarguen. A partir d’aquí, Mozart dona vida a les paraules de l’ofici de difunts. Ens transmet el dolor, el dramatisme, però també la serenor, que podia estar vivint en les que serien les últimes setmanes de la seva existència.

    L’arribada del Requiem a Barcelona

    A partir del 1800, amb la publicació a Leipzig i a París de les primeres edicions de la partitura, el Requiem de Mozart va arribar ràpidament a tot Europa i a Amèrica. Catalunya no en va ser una excepció. Segons el musicòleg Miguel Ángel Marín, està documentat que el Requiem va sonar a Barcelona l’any 1815 (catedral) i el 1817 (Santa Maria del Mar). Marín pensa que probablement es devia cantar fins i tot abans d’aquestes dates. Al Palau de la Música Catalana, el Requiem va sonar per primera vegada l’any 1915, amb l’Orfeó Català i l’Orquesta Sinfónica de Madrid, dirigits per Lluís Millet.

    Han passat molts anys, més de 230 des que Mozart va escriure l’última nota, però el Requiem és viu, ens segueix commovent i emocionant. Aquesta és la grandesa de la bona música.

    Que tingueu molt bon concert!

    Pere Andreu Jariod, divulgador musical

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Irene Mas, soprano

    Irene Mas

    Nascuda a Palma, començà la formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obtingué el grau superior de violí amb A. León Ara i J. M. Álvarez (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el grau superior de cant amb Dolors Aldea (Conservatori Superior del Liceu).

    Ha rebut el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi al Concurs Germans Plà Ciutat de Balaguer, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna de Le nozze di Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi al XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau, així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat o la Beca d’Alta Especialització de la Fundación AIE de Madrid. Ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall, així com pel programa Life New Artists del Festival Life Victoria i l’Acadèmia de la Schubertíada a Vilabertran.

    Ha debutat amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana dins el concurs El Primer Palau, on ha rebut el segon premi ex aequo i el Premi Juventudes Musicales de España, així com el Premi Extraordinari Fundació Ferrer-Salat del Concurs Francesc Viñas del Gran Teatre del Liceu.

    En el repertori operístic ha interpretat els papers de Zerlina-Don Giovanni (W. A. Mozart), Susanna-Le nozze di Figaro (W. A. Mozart), Sofia-Il signor Bruschino (G. Rossini), Giulia-La scala di seta (G. Rossini) Belinda-Dido & Aeneas (H. Purcell), Bellina-Le astuzie femminile (D. Cimarosa), Sophie-Werther (J. Massenet), Papagena-Die Zauberflöte (W. A. Mozart), Despina-Così fan tutte (W. A. Mozart) i Gianetta-L’elisir d’amore (G. Donizetti), entre d’altres, així com un gran repertori de concert, en què destaquen Requiem, Vesperae solenne de confessore i Missa de la coronació (W. A. Mozart), Requiem (G. Fauré), Oratori de Nadal (C. Saint-Säens), Te Deum i Missa minuit (M. A. Charpentier), Gloria (A. Guinovart), Messiah (G. F. Händel), Weinachtsoratorium, Magnificat i Cantates 82, 29, 129, 51, 147, 84, 140 (J. S. Bach), Missa en Sol major de A. Dvořák i Missa en Sol major de F. Schubert. Ha participat en l’enregistrament per a Toccata Classics de Londres amb música de W. Jackson, juntament a Emma Kirkby, Charles Daniels i Timothy Roberts, així com del programa El Barroc espanyol a Europa al Helsinki Baroque Orchestra Festival. Ha actuat a diverses ciutats de l’Índia i Mèxic amb el grup La Grande Chapelle, així com a Seül (Corea del Sud) i arreu d’Europa amb La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall.

    Els últims mesos ha participat en tres gravacions discogràfiques amb la Quarta Simfonia de Mahler i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Pablo Mielgo, la Missa criolla d’A. Ramírez amb la Zurich Kammerorchester (Deutsche Grammophon) i el programa de música medieval Dulcis resonabat sonus amb Locus Desperatus. Recentment ha debutat al Barcelona Rossini Opera Festival, amb Giulia de La scala di seta, al Teatre des Born de Ciutadella i al Teatre Principal de Palma com a Serpina de La serva padrona de Pergolesi, Zerlina de Don Giovanni al Festival Mozart’21 i Gianetta de L’elisir d’amore. Els propers compromisos operístics inclouen Orfeo de C. Monteverdi al Teatre Principal de Palma i L’incoronazione di Poppea al Gran Teatre del Liceu. Forma part de dos duets especialitzats en repertori liederístic, amb els pianistes Marc Serra i Valentina Pfister, i és Artista Resident del Barcelona Life Festival (20’22), tot debutant també a l’Oxford Lieder Festival.

  • Tànit Bono, mezzosoprano

    Tànit Bono

    Inicià la formació musical amb el seu avi i la completà al Conservatori de Vila-seca i al Conservatorium van Amsterdam. Amb la reconeguda professora Ana Luisa Chova realitzà el Màster d’Òpera a València. A més, a Europa ha seguit cursos de cant amb D. Wilson Johnson, J. Streets, V. Guillorit, I. Farrington, E. Kirkby, F. Jacobs, M. Walker, D. Owen Norris, J. Cohen, I. Rey, U. Reinemann, R. Jansen, M. Honig, O. Sala i M. Devia, entre d’altres. Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer-Salat al 54è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i també dos premis al Concurs de Cant Germans Pla-Ciutat de Balaguer 2013.

    Com a solista ha debutat al Gran Teatre del Liceu amb Kàtia Kabànova i al Palau de la Música Catalana amb el director Simon Halsey. Va debutar a la Royal Opera House de Muscat (Oman) amb Madama Butterfly. I també ha participat a Rinaldo i Alcina de G. F. Händel, Les noces de Fígaro de W. A. Mozart i Hänsel und Gretel d’E. Humperdink. Ha ofert un recital a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ha estrenat el cicle Tànit, sis cançons de desig d’Albert Guinovart, escrit per a la seva veu. Especialitzada en oratori, ha cantat el Requiem de Mozart i el de Duruflé, Novena de Beethoven sota la direcció de Pablo González, Stabat Mater de Haydn i Pergolesi, Te Deum de Charpentier, Petite Messe solenelle de Rossini, i l’òpera catalana La tempesta esvaïda de J. Serra, sota la direcció de Diego Martin-Etxebarria. Ha estat la solista femenina del projecte Cantagran de l’Auditori de Barcelona, tot estrenant una obra d’Albert Guinovart, entre moltes d’altres.

  • Matthew Thomson, tenor

    Matthew Thomson, tenor

    Natural de Melbourne (Austràlia), és un tenor i coach vocal amb seu a Barcelona especialitzat en repertori de cambra i solista del Barroc al Classicisme. També té un gran interès en la interpretació de noves composicions. El 2014 va completar un Màster en Música (Ensenyament i Interpretació) al Melbourne Conservatorium of Music a la University of Melbourne, sota la tutela de Stephen Grant, on també va completar la llicenciatura en veu clàssica amb Vivian Hamilton. Ha rebut entrenament o ha participat en masterclasses amb Dame Emma Kirkby, Lluís Vilamajó, Ton Koopman, Andrew Lawrence-King i Marta Mathéu, entre d’altres.

    Des que es va traslladar a Barcelona l’any 2015, ha treballat amb la majoria de grups vocals professionals de la ciutat, com el Cor de Cambra del Palau de la Música, O Vos Omnes, Cor Cererols, Cor Francesc Valls, Bach Collegium Barcelona o La Capella Reial de Catalunya, entre d’altres. El 2017 va rebre la Beca Bach per participar com a tenor solista en onze Cantates de Bach amb el Bach Zum Mitsingen. El 2016 va ser guardonat amb el Premi John Amis de la Dartington International Summer School a través del Tait Memorial Trust.

    Algunes de les actuacions més destacades de la carrera de Matthew inclouen: solista a la Passió segons sant Mateu de Bach (Ballarat Organs of the Goldfields Festival), Don Ettore de La cantarina de Haydn (Teatre de les Comèdies a Reus), Orfeo al Club Monteverdi (Notte e Giorno), solista a Espanya 1556 (amb Melbourne Banda renaixentista, La Compañía), i solista a Les Vespres (1610) de Monteverdi (Gloriana Chamber Choir i gira amb Newman College Choir de 2015 per Nova Zelanda).

  • Ferran Albrich, baríton

    Ferran Albrich

    Nascut el 1990, inicià els estudis musicals com a violoncel·lista amb Eulàlia Subirà i posteriorment amb Lluís Claret i Maria de Macedo. Es graduà a Detmold (Alemanya) amb la professora Xenia Jankovic, i aconseguí durant aquest període la Beca Pau Casals, el primer premi al Vic Cello Festival i el segon premi Citté de Bayonne a l’Académie Ravel.

    Inicià els estudis de cant a Alemanya l’any 2013 amb el professor Lars Woldt, i es graduà al Conservatori del Liceu "suma cum laude" sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Thomas Hampson, Matthias Goerne, Wolfgang Rieger o Jordi Domènech.

    Guanyador del segon premi al Concurs Palet (Martorell, 2018), el segon premi al Concurso Juventudes Musicales de España (2019) o el tercer premi al Concurs Germans Pla-Ciutat de Balaguer (2021). És seleccionat per participar al Concurs “Primer Palau” a Barcelona, essent-ne finalista, el 2019, i a partir del 2020 debuta en alguns dels escenaris més destacats de la lírica a Catalunya com la Schubertíada de Vilabertran, el Festival Barcelona Obertura o el Festival de Peralada. L’any 2021 participa en l’espectacle Cants de la dona líquida amb la companyia La Fura dels Baus.

    Ha col·laborat amb orquestres com la Simfònica de Castella i Lleó, la Simfònica del Vallès, Ensemble Méridien, Le Concert des Nations o la JONC, actuant en sales com el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, Philarmonie de París, el Teatro Calderón de Valladolid o l’Evolution Auditorio de Burgos sota la batuta de mestres com Jordi Savall, Manel Valdivieso, Xavier Puig o José Luís López Antón.

    En el camp de l'òpera, ha interpetat els rols de Marcello de La Bohème de Puccini o el rol de Fraile de Los Comuneros de Escudero. En el gènere de l'oratori ha interpretat entre altres el Magnificat i la Passió segons Sant Mateu de Bach, el Messies de Haendel, la Missa en Re menor de Dvorack o el Requiem de Fauré. En el camp del lied simfònic destaquen els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Kindertotenlieder de Mahler o el Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. Finalment en el camp del Lied/Mélodie ha interpretat amb diversos pianistes els Liederkreis op.24 i op.39 de Schumann, Vier ernste gesänge de Brahms, An die ferne Geliebte de Beethoven, Fêtes Galantes de Debussy, Tel jour telle nuit de Poulenc o les Old American Songs de Coopland.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

    El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

    Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

    L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    OSV

    ©Lorenzo Duaso

    L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra profesional estable privada del país, en què els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes.

    La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, on oferim la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988 -1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018 Xavier Puig n’és el director titular.

    Som l’orquestra espanyola amb més presencia a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell hem fet la flashmob Som Sabadell, amb més de 86 milions de visites a Youtube, tot convertint-se en el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Pere Faura, director escènic

    Pere Faura

    ©Jordi Cortina

    Després d’assolir el grau mitjà d’estudis musicals en flauta travessera i cant, el 1999 cursà dos anys de direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. El 2006 es llicencià en coreografia per la School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam i el 2011 va fer el Màster en Coreografia a la Universitat de les Arts d’Amsterdam (AHK). També va fer el Màster en Cultura de Pau de la Càtedra Unesco de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

    La seva peça de graduació de la SNDO, This is a picture of a person I don’t know (2006) guanyà l’ITS Choreography Award i fou seleccionada per a la gira DansClick a Holanda, i també internacionalment. El 2007 entrà com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on creà, entre d’altres, la peça Striptease, en gira internacional durant més d’onze anys. El 2009 va rebre el prestigiós Charlotte Kohler Price a la jove carrera i el 2011, després del Màster de Coreografia, tornà a Barcelona amb les creacions Coser y cantar i Bomberos con grandes mangueras. Amb el suport del Mercat de les Flors, coprodueix Sin baile no hay paraíso (2015), Premi Aplaudiment dels Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals, així com Sweet fever (2016) i Sweet tyranny (2017), Premi Butaca al millor espectacle de dansa. Entre el 2018 i el 2020 va ser coreògraf resident del Mercat de les Flors, des d’on vehiculà Ballar és cosa de llibres (2018), Premi Butaca al millor espectacle familiar; Incurables (2019), i Rèquiem nocturn (2020), Premi Serra d’Or al millor espectacle teatral. 

    Ha creat coreografies per a musicals i espectacles teatrals, com La importància de ser Frank (TNC, 2017), Àngels a Amèrica (Teatre Lliure, 2018), T’estimo si he begut (Poliorama, 2020) o el Màgic d’Oz (Teatre Condal, 2020), tots dirigits per David Selvas. I ha coreografiat diverses gales i esdeveniments, com ara la Gala Literària Nit de Santa Llúcia 2013 organitzada per Òmnium Cultural, la Gala dels Premis Gaudí 2020 del cinema català o l’acte de presentació de la temporada 2021 de l’Auditori de Barcelona. 

    El 2018 va presentar i realitzar els tallers de dansa que formaven part del programa televisiu Ballar, emès pel Canal33 diverses vegades. I com a docent, a més d’impartir tallers i classes, ha format part del programa pedagògic Flipart de la Diputació de Barcelona, ha dirigit un taller de creació per a joves migrats al Museu d’Història i Immigració de Catalunya i ha realitzat el projecte Beethoven en Moviment, impulsat pel teatre L’Atlàntida de Vic coreografiant més de vint grups de set centres educatius.

  • Textos

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Requiem, en Re menor, KV 626

    Introitus

    Requiem aeternam dona eis, Domine:
    et lux perpetua luceat eis.
    Te decet hymnus, Deus, in Sion,
    et tibi reddetur votum in Jerusalem:
    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine:
    et lux perpetua luceat eis.

    Introit

    Dona’ls el repòs etern, Senyor:
    i que la llum eterna els il·lumini.
    Per tu, oh Déu, aquest himne a Sió,
    i per tu els nostres vots a Jerusalem.
    Escolta la meva pregària;
    tota carn vindrà cap a tu.
    Dona’ls el repòs etern,
    Senyor:
    i que la llum perpètua els il·lumini.

    Kyrie

    Kyrie eleison.
    Christe eleison.
    Kyrie eleison.

    Kyrie

    Senyor, tingueu pietat.
    Crist, tingueu pietat.
    Senyor, tingueu pietat.

    Sequentia

    Dies irae, dies illa,
    Solvet saeclum in favilla:
    teste David cum Sibylla.
    Quantus tremor est futurus,
    quando judex est venturus,
    cuncta stricte discussurus!

    Seqüència

    Dia d’ira serà aquell dia,
    en què reduirà el món a cendra:
    David i la Sibil·la afirmaren.
    Gran espant sobrevindrà
    quan el Jutge arribarà
    a escrutar-ho tot rigorosament!

    Tuba mirum spargens sonum
    per sepulchra regionum,
    coget omnes ante thronum.
    Mors stupebit et natura,
    cum resurget creatura,
    judicanti responsura.
    Liber scriptus proferetur,
    in quo totum continetur,
    unde mundus judicetur.
    Judex ergo cum sedebit,
    quidquid latet apparebit:
    nil inultum remanebit.
    Quid sum miser tunc dicturus?
    Quem patronum rogaturus,
    cum vix justus sit securus?

    El so esclatant de la trompeta
    ressonant per les tombes,
    reunirà tothom davant el tron.
    La mort i la natura s’astoraran
    quan la criatura ressuscitarà
    per respondre al judici.
    S’obrirà el llibre
    que conté tot allò
    que ha de ser jutjat del món.
    Quan el Jutge, doncs, seurà,
    tot allò amagat apareixerà;
    res no romandrà impune.
    Malaurat, què diré jo aleshores?
    A quin amo pregaré,
    quan ni els justos estaran segurs?

    Rex tremendae majestatis,
    qui salvandos salvas gratis,
    salva me, fons pietatis

    Rei de majestat temible,
    que salves lliurement, els qui s’han de salvar,
    salva’m a mi, font de bondat.

    Recordare, Jesu pie,
    quod sum causa tuae viae:
    ne me perdas illa die.
    Quaerens me, sedisti lassus,
    redemisti crucem passus:
    tantus labor non sit cassus.
    Juste judex ultionis,
    donum fac remissionis,
    ante diem rationis.
    Ingemisco, tamquam reus:
    culpa rubet vultus meus:
    supplicanti parce, Deus.
    Qui Mariam absolvisti,
    et latronem exaudisti,
    mihi quoque spem dedisti.
    Preces meae non sunt dignae:
    Sed tu bonus fac benigne,
    ne perenni cremer igne.
    Inter oves locum praesta,
    et ab haedis me sequestra,
    statuents in parte dextra.

    Recorda’t, pietós Jesús
    que soc la causa de la teva vinguda:
    no em perdis aquell dia.
    T’has assegut, cansat de buscar-me,
    m’has redimit pel sofriment en creu;
    que tant esforç no sigui en va.
    Jutge que castigues amb justícia,
    fes-me do del perdó
    abans del Dia del Judici.
    Gemego com un culpable,
    la culpa m’enrogeix el rostre;
    Déu, perdona el qui et suplica.
    Tu que vas absoldre Maria,
    i que escoltares el lladre,
    a mi esperança em donares.
    Els meus precs no són dignes,
    però tu, tan bo, per la teva bondat,
    fes que no cremi al foc etern.
    Dona’m lloc en el teu ramat,
    separa’m dels bocs,
    i posa’m a la dreta.

    Confutatis maledictis,
    flammis acribus addictis.
    Voca me cum benedictis.
    Oro supplex et acclinis,
    cor contritum quasi cinis:
    Gere curam mei finis.

    Quan els maleïts, confosos,
    seran lliurats a les flames venjatives,
    crida’m amb els beneïts.
    Suplicant i prosternat,
    el cor contrit com la cendra,
    et conjuro que t’apiadis de la meva fi.

    Lacrimosa dies illa,
    qua resurget ex favilla
    judicandus homo reus.
    Huic ergo parce Deus,
    pie Jesu Domine;
    dona eis requiem.
    Amen.

    Dia de llàgrimes aquell
    en què renaixerà de la cendra
    l’home culpable, per ser jutjat.
    Perdona’l, doncs, oh Déu.
    Jesús misericordiós, Senyor,
    dona’ls repòs.
    Amén.

    Offertorium

    Domine Jesu Christe,
    Rex gloriae, libera animas,
    omnium fidelium defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu:
    libera eas de ore leonis,
    ne absorbeat eas tartarus,
    ne cadant in obscurum:
    sed signifer sanctus michael
    repraesentet eas in lucem sanctam:
    quan olim abrahae promisisti
    et semini ejus.

    Ofertori

    Senyor Jesucrist,
    rei de la glòria, allibera totes les ànimes
    dels fidels difunts,
    de les penes dels inferns
    i de les aigües profundes.
    Allibera’ls de la boca del lleó,
    que l’abisme no els engoleixi,
    i que no caiguin a les tenebres,
    sinó que l’abanderat sant Miquel
    els condueixi a la llum santa.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.

    Hostias et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus:
    tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:
    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam:
    quam olim Abrahae promisisti
    et semini ejus.

    Sacrificis i precs de lloança, Senyor,
    t’oferim.
    Rep-los per aquelles ànimes
    de què avui fem memòria.
    Fes-les, Senyor, passar
    de mort a vida.
    Tal com prometeres antany a Abraham
    i als seus descendents.

    Sanctus

    Sanctus, sanctus,
    sanctus, Dominus Deus Sabaoth.
    Pleni sunt caeli
    et terra gloria tua.
    Osanna in excelsis.

    Sanctus

    Sant, sant,
    sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
    El cel i la terra són plens
    de la teva glòria.
    Hosanna a les altures.

    Benedictus

    Benedictus qui venit
    in nomine Domini.
    Osanna in excelsis.

    Benedictus

    Beneït el qui ve
    en nom del Senyor.
    Hosanna a les altures.

    Agnus Dei

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem.
    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem sempiternam.

    Agnus Dei

    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dona’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dona’ls el repòs.
    Anyell de Déu,
    tu que lleves el pecat del món,
    dona’ls el repòs etern.

    Communio

    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.
    Requiem aeternam dona eis,
    Domine,
    et lux perpetua luceat eis.
    Cum sanctis tuis in aeternum:
    quia pius es.

    Comunió

    Que la llum perpètua els il·lumini, Senyor,
    amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.
    Dona’ls el repòs etern,
    Senyor,
    i que la llum perpètua els il·lumini.
    Amb els teus sants i per sempre,
    tu que ets misericordiós.

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 9 d'octubre de 2022 - 12 h
    Petit Palau

    Shaw i Cruixent

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 
    (Xavier Puig, director)
    Jordi Armengol, piano
    Quintet de Metalls
    Júlia Sesé, directora

    Caroline Shaw:
    And the swallow
    Seven joys
    Ferran Cruixent:
    Advent
    I una obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana
    (estrena absoluta)

Índex