Projecte Diabelli 2020

Rudolf Buchbinder era encara un jove estudiant de piano a Viena quan va entrar en contacte per primera vegada amb les Variacions Diabelli, possiblement una de les operacions de màrqueting musical més profitoses de la història. El gran vincle que va establir amb la figura de Ludwig van Beethoven –el compositor que va respondre de manera més magistral l’encàrrec d’un espavilat editor vienès perquè un seguit d’autors escriguessin una variació a partir d’un petit vals de la seva autoria–, el va portar a enregistrar-les en dues oportunitats, tot afegint a les 33 Variacions sobre un vals de A. Diabelli, op. 120 del mestre de Bonn, les dels altres cinquanta compositors que van acceptar la invitació de l’editor.

El 2020, coincidint amb la celebració de l’Any Beethoven i amb la llibertat interpretativa que li ha regalat el pas del temps, Buchbinder va abordar de nou aquest repertori enriquint-lo amb una iniciativa personal que l’amplifica i el posa en diàleg amb la música i els creadors del nostre temps. Seguint els passos del que va fer Anton Diabelli ara fa dos-cents anys, Buchbinder ha demanat a dotze autors contemporanis, entre ells Jörg Widmann, compositor convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana, que fessin també la seva pròpia lectura del vals de Diabelli. El resultat de la iniciativa el descobrim avui en aquest recital, un veritable pont entre dos segles d’història de la música.

Com ja s’ha dit, les Variacions Diabelli van ser concebudes per Anton Diabelli com una operació per donar més projecció a la seva editorial, tot reunint i publicant en un únic quadern les variacions que hi havien d’escriure els millors compositors del moment. En va rebre cinquanta; entre les quals, obres de Czerny, Hummel, Schubert, Liszt i, fins i tot, del fill més jove de Mozart. Hi faltava, però, el nom més gran de la música vienesa. Inicialment, Beethoven, un home ja de cinquanta anys, va desestimar la proposta, però va acabar canviant de parer i s’abocà a la tasca, que encetà el 1819 i completà al principi del 1823. El resultat no en va ser una, sinó 33 variacions que avui constitueixen una de les més grans creacions per a piano del compositor; una obra mestra atrevida, exuberant i virtuosa, un exhibició d’emocions sota la qual subjau un extraordinari sentit de l’humor. Només rebre-les, Diabelli les va publicar com a “Llibre I” del seu projecte i les altres cinquanta, enfosquides pel geni de Beethoven, es van editar l’any següent.

L’extraordinari recital d’avui ens permet confrontar en una mateixa audició aquest singular corpus pianístic, tot començant pel Vals en Do major, gènesi del projecte. A partir d’aquí el programa desenvoluparà la resposta dels dotze compositors contemporanis, en què, a més de Widmann –atenció a la seva citació de la Marxa Radetzky de Strauss– trobem creacions com la de l'especialista en música de cinema, Max Richter o la russa Lera Auerbach, que amb al seu delicat Diabellical Waltz es converteix en l'única representant de la creació actual femenina del conjunt. El concert tampoc no oblida la resta de músics que van participar en la convocatòria de Diabelli, dels quals el solista ha seleccionat vuit. Entre ells, cal destacar la inspirada melodia que va escriure Franz Schubert, a més de la tumultuosa variació de Franz Liszt, aleshores un nen d’onze anys. La gran obra de Beethoven tanca un recital que deixa palès com, de vegades, un projecte comercial pot esdevenir un gran triomf per a la cultura.

Ana María Dávila, periodista musical