Monteverdi Choir, English Baroque Soloists & Gardiner
–Missa en Si menor de Bach
Palau 100
Dimarts, 11 d'abril de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Hilary Cronin, soprano
Bethany Horak-Hallet, mezzosoprano
Sarah Denbee, mezzosoprano
Reginald Mobley, contratenor
Nick Pritchard, tenor
Jonathan Hanley, tenor
Dingle Yandell, baix-baríton
Alex Ashworth, baix-baríton
Monteverdi Choir
English Baroque Soloists
John Eliot Gardiner, directorJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa en Si menor, BWV 232Kyrie
Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie eleisonGloria
Gloria in excelsis Deo
Et in terra pax
Laudamus te
Gratias agimus tibi
Domine Deus
Qui tollis peccata mundi
Qui sedes ad dexteram Patris
Quoniam tu solus Sanctus
Cum Sancto SpirituCredo (Symbolum Niceum)
Credo in unum Deum
Patrem omnipotentem
Et in unum Dominum
Et incarnatus est
Crucifixus
Et resurrexit
Et in Spiritum Sanctum
Confiteor unum baptisma
Et expecto resurrectionemSanctus
Sanctus
Osanna in excelsis
Benedictus qui venit
Osanna in excelsisAgnus Dei
Agnus Dei
Dona nobis pacemDurada aproximada del concert: 106 minuts, sense pausa.
#coral #llegendes #celebracions
Poema
el terra i el cel
dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
comença per la de sota.deixa-hi, a l’entremig,
prou espai per respirar, per morir-hi.desvesteix l’ull.
arrisca’t a no dir-hi la teva.Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)Comentari
La darrera gran obra vocal de Bach
Quan emprenem l’audició de la Missa en Si menor, BWV 232 de Johann Sebastian Bach (1685-1750), ben aviat ens adonem que som davant d’una obra extraordinària, de proporcions realment especials. Amb això no només ens estem referint a la durada, sinó –i molt especialment– a la varietat i riquesa de l’escriptura. Som davant d’un gran resum antològic de la música de Bach feta pel propi Bach.
La singladura conscient de la composició d’aquesta Missa, Bach probablement la va iniciar a partir del dia 1 de febrer de 1733, data en què es produeix la mort d’August I “el Fort”, elector de Saxònia i rei de Polònia. En aquells anys la situació de Bach a Leipzig no era còmoda, com així ho reflecteix en una carta del 1730 adreçada a Georg Erdmann, un amic d’infantesa que en aquell moment vivia a Danzig (aleshores ciutat alemanya del Bàltic), en què li confessava: “percebo que aquest servei no és en absolut tan notable com se m’havia descrit, que molts ingressos suplementaris de la plaça ja no s’obtenen, que és aquest un lloc molt car, que l’autoritat és aquí capritxosa i poc afecta a la música, i, a més, he de viure en permanent disgust, enveja i persecució...”. Finalment li acabava demanant que l’informés si sabia d’algun altre lloc de treball. Aquesta mateixa incomoditat amb les autoritats administratives de les esglésies de Leipzig ja l’havia portat a acceptar un any abans, el 1729, la direcció del Collegium Musicum, una orquestra fundada el 1704 per G. Ph. Telemann i formada principalment per estudiants de la Universitat de Leipzig.
La mort de l’elector probablement li va fer pensar en una oportunitat per aconseguir un nou càrrec proper a la cort de Dresden, i que la composició d’una missa destinada a la proclamació del successor podria ser la millor targeta de presentació. August el Fort s’havia fet catòlic els darrers anys del segle XVII per tal de poder ser coronat també com a rei de Polònia. El seu fill va mantenir-se en la nova religió, fet que va portar Bach a escriure una missa propera al perfil catòlic emprant només els fragments de l’ordinari de la missa en llatí acceptats a la litúrgia luterana, que eren el “Kyrie” i el “Gloria”. A Leipzig, la missa solemne d’homenatge al nou príncep elector August II es va fer entre el 20 i el 21 d’abril de 1733. ¿Bach va arribar a temps per fer-hi sonar aquella nova partitura? No n’hi ha cap evidència documental. En canvi, sí que és segur que el juliol d’aquell 1733 Bach va enviar les partitures del “Kyrie” i el “Gloria” a Dresden, a tall d’ofrena. Bach sol·licitava, en una carta adjunta, ser nomenat Hofcompositeur d’aquella cort. No va ser fins al 1736, i coincidint amb el final del conflicte generat per la successió a la corona de Polònia, que Bach va tornar a insistir-hi, aquesta vegada amb èxit, molt probablement amb el suport d’algun dels compositors de la mateixa cort. En essència, el que va obtenir estava per sota de les seves expectatives. Era un càrrec testimonial, però Bach igualment en va fer esment sempre que n’hi va haver oportunitat.
Al final d’aquella mateixa dècada, a l’entorn del 1738-1739, sorgiria la composició de les quatre anomenades “Misses luteranes” que, com la Missa de Dresden, estaven formades novament pel “Kyrie” i el “Gloria”, però la diferència en aquests quatre casos és que hi va emprar la tècnica de la paròdia o autoplagi, és a dir, el reciclatge d’alguns fragments de Cantates luteranes anteriors, tot adaptant-los als textos llatins esmentats. Una pràctica que Bach ja havia fet servir també el 1734 en la composició de les sis cantates que integren l’Oratori de Nadal, BWV 248.
Entorn de l’any 1740 Bach ja havia renunciat a la direcció regular del Collegium Musicum, alhora que com a Kantor ja havia completat pràcticament el total de cinc cicles de Cantates litúrgiques que se suposa que va escriure en tota la seva vida. Per tant, el nou temps lliure el va aprofitar per compondre algunes de les grans obres de maduresa, com les Variacions Goldberg, l’Ofrena musical o L’art de la fuga, que va deixar inacabat. També va ser l’època en què va entrar a formar part de la Societat Mizler, fundada el 1738 i centrada en la divulgació d’obres teòriques per tal d’afavorir la ciència musical. Aquest context ens fa entendre la composició de les darreres obres esmentades, com l’Ofrena o L’art de la fuga, però no el d’una missa.
Aleshores, per què Bach els darrers anys de la seva vida va voler completar una missa catòlica?
El 1747, per causes desconegudes, Bach recupera el “Kyrie” i el “Gloria” de la Missa de Dresden, i hi afegeix un “Sanctus” que ja havia escrit el 1724. La resta de fragments, és a dir, tot el “Symbolum Nicaenum (Credo)”, l’“Osanna” [sic], el “Benedictus” i l’“Agnus Dei”, els construeix recuperant la tècnica de la paròdia, a partir de fragments de Cantates diverses, curosament seleccionats i canviant els textos originals en alemany pels de l’ordinari de la missa. El resultat, completat molt probablement el 1749, és una imponent Missa solemne plenament catòlica, darrera gran obra vocal composta per Bach i que mai no arribaria a sentir interpretada. Carl Philipp Emmanuel Bach va ser el fill que va heretar el manuscrit de la Missa en Si menor i el 1786, dos anys abans de morir, sabem que va fer-ne interpretar el “Credo” a la ciutat d’Hamburg on treballava com a director musical municipal i Kantor del Johanneum.
Georg Poelchau (1773-1836), gran recuperador de manuscrits d’obres de Bach, explicava haver trobat unes còpies de la seva música a Sant Petersburg el 1814, enmig d’una pila de papers destinats a servir d’embolcall de mantega. Bach segur que era conscient en vida que aquest podria ser el destí de la seva obra. ¿Potser creia que en l’àmbit de la música catòlica el destí podia ser millor? ¿Que si componia una gran Missa apta per a la litúrgia de Roma, aquesta esdevindria l’única obra que li sobreviuria? Afortunadament Bach es va equivocar. La seva obra global ha esdevingut un far d’estudi i inspiració per a la música occidental posterior.
La UNESCO va anunciar el dia 9 d’octubre de 2015, a París, que la Missa a Si menor de Johann Sebastian Bach esdevenia patrimoni documental de la humanitat.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Biografies
Hilary Cronin, soprano
Seleccionada per la «BBC Music Magazine» com a Rising Star 2022, va guanyar el primer premi i el premi del públic del Concurs Internacional de Cant Handel de Londres 2021.
Es va formar al Trinity Laban Conservatoire i a la Royal Holloway University de Londres, on va rebre la beca Dame Felicity Lott i el Driver Prize for Excellence in Performance.
Els seus compromisos el 2022 van incloure Poppea d’Agrippina amb l’English Touring Opera, Télaïre de Castor et Pollux amb The Rameau Project, Passió segons sant Joan de J. S. Bach amb Voces8, Passió segons sant Mateu amb el Bournemouth Symphony Chorus, Simfonia Coral de Beethoven amb l’Acadèmia of St Martin in the Fields, El Messies amb l’English Chamber Orchestra, Silete venti i Saeviat tellus de Händel al London Händel Festival, Oda a Purcell de gira amb la Freiburg Baroque Orchestra, Purcell and Blow amb l’English Concert al Wigmore Hall, un enregistrament per a La Nuova Musica com a segona dona de Dido and Aeneas, Livietta de Livietta e Tracollo per a Baroquestock i Benedicite de Vaughan Williams amb la Royal Philharmonic Orchestra.
La seva agenda inclou gires amb la Missa en Si menor i l’Oratori de Nadal de J. S. Bach amb el Monteverdi Choir, Requiem de Fauré a La Fenice, Chandos anthems de Händel amb Arcangelo, El Messies amb la London Händel Orchestra i col·laboracions amb els London Mozart Players, The Sixteen, Irish Baroque Orchestra, Liverpool Welsh Choral i Cambridge Cor Simfònic Universitari; A midsummer night’s dream de Mendelssohn amb la Scottish Chamber Orchestra, Missa Nelson de Haydn amb The Really Big Chorus a la catedral de Faro, un recital al Festival Halle Händel i un concert nadalenc amb el King’s College Choir al Barbican.
Biografies
Bethany Horak-Hallett, mezzosoprano
Nascuda a les illes Britàniques, va fer música a la Universitat de Leeds i va obtenir un Màster en Interpretació Musical i un en Estudis Vocals al Trinity Laban Conservatoire. És Rising Star of Enlightenment i artista Samling. Va ser finalista del Concurs Cesti del 2020 al Festival de Música Antiga d’Innsbruck i va guanyar el segon premi al Concurs de Cant Händel del 2021.
Els seus compromisos operístics han inclòs el rol d’ajudant de cuina de Rusalka per a la Glyndebourne Festival Opera amb la Deutsches Symphonie-Orchester dirigida per Robin Ticciati, així com la noia de Kàtia Kabànova, igualment per a la Glyndebourne; Cupido de Venus i Adonis, Venere d’Il ballo delle ingrate i noia encantada de La liberazione di Ruggiero de Caccini al Festival de Música Antiga de Brighton; Cherubino de Le nozze di Figaro amb la Merry Opera Company, Dorabella de Così fan tutte amb la London Young Sinfonia, segona bruixa de Dido & Aeneas al Festival Internacional de Música de Milton Abbey i Taa de Coenen-Rowe Collision de Lewis al Festival de Grimeborn.
En concert, ha actuat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment amb Cantates de Bach i com a Galatea d’Aci, Galatea e Polifemo de Händel dirigida per Steven Devine; Elijah amb Masaaki Suzuki i en documental amb la Passió de sant Joan. A més, ha interpretat i gravat Cupido de Semele de John Eccles amb l’Academy of Ancient Music dirigida per Julian Perkins; Dixit Dominus amb el Monteverdi Choir dirigit per John Eliot Gardiner als Proms, i altres compromisos amb l’English Chamber Orchestra, Holland Baroque i, en format audiovisual, El Messies amb Voces8 al seu cicle Live From London.
Biografies
Sara Denbee, mezzosoprano
Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà en música amb distincions, i posteriorment italià a la Universitat de Bolonya; va fer un màster al Trinity Laban Conservatoire, que també va superar amb reconeixements. Va ser membre del Glyndebourne Opera Chorus durant uns quants anys, i cal esmentar com a moments destacats la participació a l’estrena mundial de Hamlet de Brett Dean, a més d’interpretar diversos papers a Glyndebourne. Ha treballat a la Royal Opera House, Scottish Opera i Festival Grange, i canta amb el Monteverdi Choir des del 2012.
Ha estat solista amb les formacions English Baroque Soloists, Scottish Chamber Orchestra, Orchestra of the Age of Enlightenment, Early Music Academy i London Symphony Orchestra.
Ha rebut el Premi Elizabeth Eagle-Bott del Royal National Institute of Blind People (RNIB) per a músics amb discapacitat visual.
Biografies
Reginald Mobley, contratenor
Nascut als Estats Units, destaca per la seva “veu brillant” («Bach Track») i ha estat nominat als Grammy. És mundialment conegut per la seva interpretació del repertori barroc, clàssic i modern i té una carrera molt prolífica a banda i banda de l’Atlàntic.
Defensor de la diversitat en la música i la programació, va esdevenir el primer consultor de programació de la Händel & Haydn Society després de diversos anys liderant-la oferint a la seva comunitat el cicle Every Voice. També ocupa el càrrec d’artista visitant per a la divulgació de la diversitat amb el conjunt barroc Apollo’s Fire, i és convidat habitual de la Philharmonia Baroque Orchestra, Washington Bach Consort, Seraphic Fire i Agave Baroque. Amb aquest últim va enregistrar American originals, una col·lecció d’espirituals que li va suposar la nominació als premis Grammy el 2022.
La seva agenda de la temporada americana 2022-23 va començar amb un recital al Miller Theatre de Nova York amb Cantates de Bach, i va debutar amb la New York Philharmonic amb El Messies, que també cantarà amb la Pittsburgh Symphony Orchestra. També inclou actuar com a solista al Carmina Burana amb la Chicago Sypmhony Orchestra i en concerts amb la Philharmonia Baroque Orchestra, Early Music Vancouver i Seraphic Fire. Altres compromisos han inclòs concerts i enregistraments amb Opera Lafayette, Blue Heron, Orchestra of St Luke, LA Master Chorale, Atlanta Baroque Orchestra, Early Music Vancouver, Portland Baroque Orchestra i Early Music Seattle.
A Europa, ha estat convidat per l’Orchester Wiener Akademie, City of Birmingham Symphony Orchestra, Balthasar Neumann Chor & Ensemble, Bach Society Stuttgart i Holland Baroque Orchestra, entre d’altres. El seu nom s’associa sovint amb John Eliot Gardiner i els Monteverdi Choir and Orchestra, amb els quals ha actuat en gira i ha enregistrat durant la darrera dècada, a més de la gira europea aquesta primavera del 2023.
L’estiu del 2022 va debutar amb la Dutch Bach Society en concerts a Bremen i Utrecht i va col·laborar per primera vegada amb I Barocchisti a l’Opéra de Lausana sota la batuta de Diego Fasolis com a Disinganno d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno, rol amb què també va actuar al Barbican Center amb l’Academy of Ancient Music dirigida per Laurence Cummings. La tardor del 2021 va interpretar el paper d’Ottone de L’incoronazione di Poppea en una gira europea amb la Budapest Festival Orchestra que va oferir actuacions al Grand Théâtre de Ginebra, MUPA (Budapest) i Teatro Olimpico (Vicenza).
Els seus enregistraments han estat rebuts amb grans lloances de la crítica. El seu primer àlbum en solitari amb Alpha Classic es publicarà el juny del 2023. Inclourà una col·lecció d’espirituals acompanyats pel mundialment reconegut pianista francès Baptiste Trotignon. Reginald apareix en diversos àlbums amb el Monteverdi Choir, incloent-hi un enregistrament de la Passió segons sant Mateu i el Magnificat de Bach.
Biografies
© Nick James
© Nick James
Nick Pritchard, tenor
Nascut a West Sussex, va estudiar al New College d’Oxford i a la International Opera School del Royal College of Music, amb Russel Smythe. Va formar part de la primera promoció de Rising Stars de l’Orchestra of the Age of Enlightenment i és artista Samling.
Descrit com a “Evangelista majestuós” per «The Guardian», ha cantat aquest paper a la Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu de Bach arreu del món, amb Instruments of Time and Truth, Orchestra of the Age of Enlightenment, Monteverdi Choir i amb l’Orquestra Filharmònica dels Països Baixos.
En concert ha actuat amb el Concerto Köln, Les Talens Lyriques, Les Violons du Roy, Orchestra of the Age of Enlightenment, English Concert, Early Opera Company, Philharmonia Orchestra, Royal Philharmonic Orchestra, BBC National Orchestra de Gal·les, Gabrieli Consort, Britten Sinfonia, Monteverdi Choir and Orchestra, Early Opera Company, La Nuova Musica als BBC Proms, Orchestre de Chambre de París (Les illuminations i Serenade per a tenor, trompa i cordes de Britten) i ha treballat amb alguns dels directors d’orquestra més prestigiosos del món.
Els seus papers operístics inclouen Oronte d’Alcina en una nova producció de Tim Albery per a l’Opera North, Lysander d’A midsummer night’s dream en el setantè aniversari del Festival d’Aldeburgh, Tamino de Die Zauberflöte amb la Glyndebourne on Tour i per a l’Irish National Opera i Peter Whelan, com a Pròleg de The turn of the screw i Ferrando de Così tutte a l’Opera Holland Park, Anfinomo d’Il ritorno d’Ulisse in patria a la Royal Opera House, The indian queen de Purcell a l’Opéra de Lilla, Henry Crawford de Mansfield Park, coronel Fairfax de The Yeomen of the Guard al Grange Festival, Acis d’Acis i Galatea al London Händel Festival i Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse in patria i Mercurio de La Calisto, tots dos amb l’English Touring Opera.
És un recitalista molt actiu i ha ofert recitals al Wigmore Hall i als festivals de lieder d’Oxford i Leeds. També ha intervengint en un disc titulat Decades – a century of song (volum 4) per al segell Vivat, interpretant cançons de César Franck, acompanyat de Malcolm Martineau. Ha participat en nombroses estrenes mundials, com ara la creació del paper de Matthew a l’òpera Pleasure de Mark Simpson (Opera North, Aldeburgh i Royal Opera House), Songs of illumination de Daniel Kidane (amb Ian Tindale al Leeds Lieder Festival) i Sleepsinging de Cassandra Miller (amb David Bates i La Nuova Music al Wigmore Hall).
La seva agenda de la temporada 2022-23 inclou el paper principal de Candide a Blackheath Halls, tornar amb Les Talens Lyriques com a Oronte d’Alcina i actuar novament a The indian queen dirigit per Emmanuelle Haïm al Théâtre de Caen, Opera Vlaandern i al Grand Théâtre de Luxemburg. També té previst en el futur Il trionfo del Tempo de Händel amb l’Academy of Ancient Music.
Biografies
Jonathan Hanley, tenor
El tenor britànic treballa com a solista i cantant de conjunt, amb un interès particular per la música vocal barroca. Llicenciat en història per la Universitat de York, ha estat membre del Genesis Sixteen (2016-17) i ha format part del programa d’aprenentatge del Monteverdi Choir (2018-19).
Recentment ha actuat com a solista a la Cantata 106 de Bach, Musikalische Exequien de Schütz, Jepthe de Carissimi i Die erste Walpurgisnacht de Mendelssohn (Haus für Mozart, Salzburg), amb el Monteverdi Choir; Passió segons sant Mateu de Bach (Sala Cadogan) i la Cantata Sant Nicolau de Britten (York Minster).
També li agrada interpretar cançons i lieder anglesos. Darrerament ha ofert recitals de cançons dedicades a la música de Finzi, Britten i Raymond Yui, a més de Liederkreis, op. 39 de Schumann, intercalades amb cançons populars de Britten, acompanyat pel pianista Gavin Roberts.
És membre del guardonat conjunt vocal Stile Antico, així com de Sansara i del Monteverdi Choir, i actua habitualment amb altres conjunts vocals, com Tenebrae, English Concert i The Sixteen. Ha participat en discos amb Stile Antico, Monteverdi Choir, Sansara i The Sixteen.
La seva agenda el 2023 inclou gires amb la Missa en Si menor amb el Monteverdi Choir i Jesu Membra Nostri de Buxtehude al Festival de Música Antiga de York amb els Yorkshire Baroque Soloists, a més d’activitat internacional amb Stile Antico.
Biografies
© Michal Novak
© Michal Novak
Dingle Yandell, baix-baríton
Nascut a les illes Britàniques, va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama i al National Opera Studio. Va ser membre fundador del guardonat conjunt vocal britànic Voces8, amb el qual va actuar internacionalment durant deu anys i va ser un dels primers Rising Stars de l’Orchestra of the Age of Enlightenment.
Entre els seus compromisos operístics recents i futurs, destaquen André Thorel de Thérèse (Scottish Opera); Don Pizarro de Fidelio (gira amb la Glyndebourne Orchestra); Snug d’A midsummer night’s dream (Scottish Opera); Commendatore de Don Giovanni (Oxford Sinfonia a la Nevill Holt Opera); Fafner de Das Rheingold (Grimeborn); Angelotti de Tosca, Sarastro de Die Zauberflöte, comte Ceprano i substitut de Sparafucile de Rigoletto, i l’oficial d’immigració de Flight (Scottish Opera); el doctor de Pelléas et Mélisande, substitut de Don Geronio d’Il turco in Italia i també de La Roche de Capriccio (Garsington Opera); Plutó de L’Orfeo de Monteverdi (amb L’Arpeggiata); Seneca de L’incoronazione di Poppea (amb el Bach Collegium Japan), i el Geni glaçat i Aeolus de King Arthur (Gabrieli Consort).
És igualment reclamat en concert, amb actuacions recents del Dixit Dominus de Händel amb el Monteverdi Choir als BBC Proms i a la Philharmonie de Berlín, Vespres 1610 de Monteverdi amb L’Arpeggiata al Barbican, Conte de Nadal de Schütz amb Arcangelo al Wigmore Hall i De Bijloke de Gant, Missa Nelson de Haydn i Requiem de Mozart al Festival Internacional de Música de Wimbledon, i El Messies de Händel amb Voces8 i també amb la Royal Philharmonic Orchestra al Royal Albert Hall, Passió segons sant Mateu de Bach al Festival Internacional Barroc de La Valeta, Israel a Egipte de Händel amb William Christie als BBC Proms, La Creació i Harmoniemesse de Haydn i l’estrena mundial de la Passió de Judes de Sally Beamish amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, Passió segons sant Joan de Bach a la Sala Txaikovski de Moscou i Begin the song de Purcell amb Arcangelo al Wigmore Hall. Canta habitualment amb l’Early Opera Company, La Nuova Musica, Holland Baroque i Les Inventions, i és solista al cicle The Universe and Everything al Kings Place de Londres amb música de Bach.
Biografies
Alex Ashworth, baix-baríton
Va estudiar a la Royal Academy of Music i ha cantat al Glyndebourne Festival Opera, Welsh National Opera i Scottish Opera. A l’estranger ha actuat a l’Opéra Comique de París, Opéra de Lilla i Òpera d’Islàndia.
Canta habitualment en concerts i ha treballat com a solista per a directors com ara John Eliot Gardiner, Colin Davis i Paul McCreesh. Les seves actuacions recents inclouen l’estrena al Regne Unit, amb la Classical Opera Company, de l’Orfeo de Telemann en el paper de Plutó, Dona nobis pacem de Vaughan Williams amb l’Orquestra Hallé, El Messies amb la CBSO i City of Birmingham Choir al Symphony Hall de Birmingham, una gira per Austràlia amb l’Australian Chamber Orchestra i l’Oratori de Nadal de Bach, així com la interpretació del Requiem de Brahms a la Xina.
Els enregistraments d’Ashworth inclouen Oedipus Rex de Stravinsky, amb la London Symphony Orchestra; Vespres de Monteverdi amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment; Missa en Si menor de Bach, amb John Eliot Gardiner i els English Baroque Soloists, i Giulio Cesare de Händel, amb la Glyndebourne Festival Opera (DVD).
Els seus darrers compromisos inclouen Oedipus Rex amb la Berliner Philharmoniker, Passió segons sant Mateu en gira per Europa i Dona nobis pacem de Vaughan Williams al Three Choirs Festival.
Biografies
© Paul Marc Mitchell
© Paul Marc Mitchell
Monteverdi Choir
Des de la seva fundació als anys seixanta, ha estat un referent en el món de la música coral. Mitjançant una combinació de tècnica consumada i una pràctica artística històricament informada genera igualment un fort impacte dramatúrgic, en esforçar-se constantment a aportar noves perspectives en les seves actuacions arreu del món.
El 2022 va fer diverses gires d’èxit, amb obres de Mendelsohn i Brahms en col·laboració amb la Berliner Philharmoniker, un programa de música de Bach, Schütz i Schein en festivals prestigiosos arreu d’Europa i, més recentment, amb la Missa solemnis de Beethoven, als BBC Proms, Berliner Festspiele i Wratislavia Cantans. L’any va culminar amb una esplèndida gira amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach al Teatro alla Scala de Milà, Chapelle Royale, Château de Versalles, ciutat de Versalles i a St Martin in the Fields (Londres), on té la seva seu. Aquesta actuació es va retransmetre en directe a la nova plataforma digital Stage+, de Deutsche Grammophon.
El 2021 el Cor hi va fer el primer concert en directe, amb la Passió segons sant Joan de Bach amb els English Baroque Soloists, filmat a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford. El conjunt va tornar a actuar en directe a l’estiu amb un programa Händel i Bach als BBC Proms i al Berliner Festspiele. I va acabar l’any amb una gira amb l’oratori L’enfance du Christ de Berlioz, que va incloure una actuació aclamada per la crítica al St Martin in the Fields.
El Monteverdi Choir va acompanyar l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique en les interpretacions de la Novena Simfonia de Beethoven a Barcelona, Nova York i Chicago el 2020, amb motiu de la celebració del 250 aniversari del compositor.
També ha participat en una varietat de projectes de diferents repertoris, que van des d’una gira amb la Passió segons sant Mateu de Bach (interpretada de memòria) amb els English Baroque Soloists, fins a La damnation de Faust de Berlioz i el Requiem de Verdi amb l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique. També ha actuat en diverses produccions operístisques, com Orphée et Eurydice a la Royal Opera House (2015), Der Freischütz (2010), Carmen (2009) a l’Opéra Comique de París i Les troyens al Théâtre du Châtelet (2003). El 2017 el Cor va participar en el projecte Monteverdi 450, guanyador del premi RPS, en què va interpretar les tres òperes conservades de Monteverdi amb Gardiner i els English Baroque Soloists per Europa i els Estats Units. Entre les seves nombroses gires pioneres figura la Cantata Bach Pilgrimage l’any 2000, durant la qual el Cor va interpretar les 198 Cantates sacres de Johann Sebastian Bach en més d’una seixantena d’esglésies d’Europa i els Estats Units. Tot el projecte va ser gravat i publicat pel segell discogràfic del Monteverdi Choir & Orchestra, Soli Deo Gloria, amb «Gramophone» aclamant l’aventura com “un dels projectes musicals més ambiciosos de tots els temps”. El Monteverdi Choir té més de cent cinquanta enregistraments i ha guanyat nombrosos premis.
Biografies
© Paul Marc Mitchell
© Paul Marc Mitchell
English Baroque Soloists
Fundat l’any 1978 per John Eliot Gardiner, el conjunt dels English Baroque Soloists (EBS) pretén superar els prejudicis de dos-cents anys de música que van des de Monteverdi fins a Mozart i Haydn. Còmodes tant en les actuacions de cambra, simfòniques o bé operístiques, la seva interpretació es distingeix per una calidesa i aprofundiment que es reconeix a l’instant. Com una de les principals orquestres d’instruments d’època del món, el conjunt ha actuat en molts dels escenaris més prestigiosos, com ara el Teatro alla Scala de Milà, Concertgebouw d’Amsterdam i Opera de Sydney.
Al principi del 2023 van acompanyar Isabelle Faust i Antoine Tamestit, dos dels intèrprets més reveladors i poètics actualment, en un programa de grans obres orquestrals de Haydn i Mozart en actuacions arreu d’Europa.
El 2022 el conjunt va oferir una sèrie de gires d’èxit, en les quals interpretaven Simfonies de Haydn i Mozart per Europa i els Estats Units i obres de Bach, Schütz i Schein en col·laboració amb el Monteverdi Choir en festivals igualment prestigiosos arreu d’Europa. L’any va acabar amb una esplèndida gira amb l’Oratori de Nadal de J. S.Bach al Teatro alla Scala de Milà, Chapelle Royale i Château de Versalles, i a la seva seu, St Martin in the Fields (a Londres). Aquesta actuació es va retransmetre en directe a la nova plataforma digital de Deutsche Grammophon: Stage+.
El 2021 va fer el primer concert en live-streaming, amb la Passió segons sant Joan de Bach. Filmada a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford i emesa per la plataforma en línia DG Stage, de Deutsche Grammophon. També va oferir actuacions aclamades per la crítica de Händel i Bach en dos dels festivals de música més prestigiosos d’Europa; els BBC Proms i el Berliner Festspiele.
El 2019 els EBS van fer la seva primera visita a l’Amèrica del Sud al Festival Internacional de Música de Cartagena, i posteriorment una gira amb l’oratori Semele de Händel juntament amb el Monteverdi Choir en diversos llocs emblemàtics, com el Palau de la Música Catalana i el Teatro alla Scala de Milà. A continuació, el conjunt va debutar a Rússia novament amb el Monteverdi Choir en un programa d’obres de Monteverdi, Carissimi, Scarlatti i Purcell, abans de nous primers concerts al Brasil, l’Uruguai, l’Argentina i Xile.
El 2017 va oferir la celebrada gira per tot Europa i els EUA del projecte Monteverdi 450, en què van interpretar les tres òperes conservades de Monteverdi, un projecte reconegut amb el premi de la Royal Philharmonic Society en la categoria d’òpera i teatre musical.
El conjunt va participar en l’emblemàtica Bach Cantata Pilgrimage l’any 2000 al costat del Monteverdi Choir, en què van interpretar totes les Cantates sacres de Bach al continent europeu. També ha participat en grans produccions d’òpera, amb el Monteverdi Choir, de Händel, Purcell i Monteverdi, i durant els anys noranta va enregistrar les millors òperes de Mozart per a Deutsche Grammophon.
Biografies
© Chris Christodoulou
© Chris Christodoulou
John Eliot Gardiner, director
És reconegut com un dels músics més innovadors i dinàmics del món. La seva trajectòria, com a fundador i director artístic del Monteverdi Choir and Orchestra l’ha situat com una figura clau en la recuperació de la música antiga i com a director revelador d’un ventall musical excepcionalment ampli.
Gardiner és convidat habitual de les principals orquestres simfòniques del món, com ara la London Symphony Orchestra, Berliner Philharmoniker, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra i Gewandhausorchester de Leipzig, tot dirigint-hi repertori des del segle XVI fins al XX.
Els seus èxits recents amb els conjunts Monteverdi inclouen actuacions aclamades per la crítica de L’enfance du Christ de Berlioz, Oratori de Nadal de Bach, integral de Simfonies de Beethoven a banda i banda de l’Atlàntic, Passió segons sant Joan de Bach, amb una retransmissió en streaming des del Sheldonian Theatre d’Oxford que va ser nominat als Grammy, noves produccions de Semele de Händel i Benvenuto Cellini de Berlioz i el projecte Monteverdi 450, guanyador del premi RPS.
El seu ampli repertori queda il·lustrat amb un ampli catàleg d’enregistraments premiats, amb els conjunts Monteverdi i altres orquestres de referència. Té dos premis Grammy i ha rebut més premis Gramophone que qualsevol altre artista viu.
És tota una autoritat en la música de Johann Sebastian Bach, i el seu llibre, Music in the castle of Heaven: a portrait of Johann Sebastian Bach, va ser publicat l’octubre del 2013 per Allen Lane, que va rebre el premi Prix des Muses (Singer-Polignac). Va rebre el títol de cavaller pels seus serveis a la música a la llista d’honor de l’aniversari de la reina del 1998.
Text
J. S. Bach: Missa en Si menor
Kyrie
Cor
Kyrie eleison
Senyor, tingueu pietatDuet (soprano I i II)
Christe eleison
Crist, tingueu pietatCor
Kyrie eleison
Senyor, tingueu pietatGloria
Cor
Gloria in excelsis Deo.
Et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.Ària (soprano II)
Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te.
Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem.Cor
Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam.
Us donem gràcies per la vostra immensa glòria.Duet (soprano I i tenor)
Domine Deus, Rex coelestis, Deus Pater omnipotens,
Domine Fili unigenite, Jesu Christe altissime,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris.
Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare.Cor
Qui tollis peccata mundi, miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi, suscipe deprecationem
nostram.
Vós que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres;
Vós que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica.Ària (contralt)
Qui sedes ad dextram Patris, miserere nobis.
Vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.Ària (baix)
Quoniam tu solus sanctus, tu solus Dominus,
tu solus altissimus Jesu Christe.
Perquè Vós sou l’únic sant, Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist.Cor
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
Amb l’Esperit Sant, en la glòria del Déu Pare.
Que així sigui.Credo (Symbolum Niceum)
Cor
Credo in unum Deum.
Crec en un sol Déu.Cor
Patrem omnipotentem, factorem coeli et terrae,
visibilium omnium et invisibilium.
Pare totpoderós, creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.Duet (soprano I, contralt)
Et in unum Dominum Jesum Christum, Filium Dei unigenitum
et ex Patre natum ante omnia saecula.
Deum de Deo, lumen de lumine, Deum verum de Deo vero,
genitum, non factum consubstantialem Patri,
per quem omnia facta sunt. Qui propter nos homines
et propter nostram salutem descendit de coelis.
I en un sol Senyor Jesucrist, fill unigènit de Déu,
nascut del pare abans de tots els segles.
Déu de Déu, Llum de Llum, Déu vertader de Déu vertader.
engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa que el pare;
per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres els homes
i per la nostra salvació davallà del cel.Cor
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria virgine, et homo factus est.
I, per obra de l’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria i es feu home.Cor
Crucifixus etiam pro nobis sub Pontio Pilato,
passus et sepultus est.
Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat, patí i fou sepultat.Cor
Et resurrexit tertia die secundum scripturas,
et ascendit in coelum, sedet ad dextram Dei Patris,
et iterum venturus est cum gloria judicare vivos
etmortuos, cuius regni non erit finis.
I ressuscità al tercer dia, d’acord amb les Escriptures
i se’n pujà al cel; seu a la dreta del Pare
i tornarà gloriós a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.Ària (baix)
Et in Spiritum Sanctum Dominum et vivificantem,
qui ex Patre Filioque procedit;
qui cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur;
qui locutus est per Prophetas.
Et unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam.
Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida;
que procedeix del Pare i del Fill
i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i conglorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.Cor
Confiteor unum baptisma in remissionem peccatorum.
Et exspecto resurrectionem mortuorum
et vitam venturi saeculi, Amen.
Confesso que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts
i la vida del món que ha de venir. Que així sigui.Sanctus
Cor
Sanctus, sanctus, sanctus Dominus Deus Sabaoth
Pleni sunt coeli et terra gloria eius.
Sant, sant, sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.Cor
Osanna in excelsis.
Hosanna a les altures.Ària (tenor)
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.Cor
Osanna in excelsis.
Hosanna a les altures.Agnus Dei
Ària (tenor)
Agnus Dei qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.Cor
Dona nobis pacem.
Doneu-nos la pau.Formacions
MONTEVERDI CHOIR
Soprano 1
Sam Cobb
Hilary Cronin*
Charlotte La Thrope
Alison Ponsford-Hill
Daisy Walford
Amy Wood
Billie Robson ^Soprano 2
Bethany Horak-Hallett**
Emily Armour
Rebekah Jones
Emily Owen
Angharad Rowlands
Lorna Price ^Contralt
Reginald Mobley**
Sarah Denbee*
Iris Korfker
Hamish McLaren
Simon Ponsford
Avalon Summerfield ^Tenor
Nick Pritchard**
Ben Alden
Jacob Ewens
Jonathan Hanley*
Graham Neal
Gareth Treseder
Joseph Taylor ^Baixos
Dingle Yandell**
Alex Ashworth**
Jack Comerford
Tom Herring
Michael Lafferty
Alistair Ollerenshaw
Henry Saywell ^* Monteverdi Choir, solista
** Solista convidat
^ Monteverdi, Programa d’AprenentatgeENGLISH BAROQUE SOLOISTS
Violins I
Kati Debretzeni
Jane Gordon
Madeleine Easton
Davina Clarke
Beatrice Scaldini
Dominika FehérViolins II
Anne Schumann
Oliver Webber
Henrietta Wayne
Jean Paterson
Håkan Wikström
Sophie SimpsonVioles
Fanny Paccoud
Monika Grimm
Annette Isserlis
Lisa CochraneVioloncels
Kinga Gáborjáni*
Catherine Rimer
Poppy WalshawContrabaixos
Valerie Botwright*
Cecelia BruggemeyerFlautes
Rachel Beckett
Christine GarrattOboès
Michael Niesemann
Mark Baigent
Leo DuarteFagots
Györgyi Farkas*
Philip TurbettTrompa
Anneke ScottTrompetes
Neil Brough
Robert Vanryne
Michael HarrisonTimbala
Robert KendellOrgue
James Johnstone*Clavecí
Paolo Zanzu**continu
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 16.04.23 – 12 h
Sala de ConcertsMercedes Gancedo, soprano
Lara Morger, mezzosoprano
Matthew Thomson, tenor
Oriol Mallart, baríton
Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Simon Halsey, directorW. A. Mozart: Missa de la coronació, KV 317
W. A. Mozart: Ave verumConcert patrocinat per: Fundación Salvat
Preu: 25 euros
Palau 100
Diumenge, 14.05.23 – 20 h
Sala de ConcertsmusicAeterna
Teodor Currentzis, directorR. Strauss: Metamorfosis
P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 74, “Patètica”Preus: de 25 a 150 euros
Palau Bach
Dimecres, 17.05.23 – 20 h
Sala de ConcertsLes Arts Florissants
Paul Agnew, directorJ. S. Bach: Cantata “Himmelskönig, sei willkommen”, BWV 182
J. S. Bach: Cantata “Mein Hertz schwimmt in Blut”, BWV 199
J. S. Bach: Cantata “Weinen, Klagen, Sorgen Zagen”, BWV 12Preus: de 20 a 45 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Monteverdi Choir, English Baroque Soloists & Gardiner
–Missa en Si menor de Bach
Palau 100
Dimarts, 11 d'abril de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Hilary Cronin, soprano
Bethany Horak-Hallet, mezzosoprano
Sarah Denbee, mezzosoprano
Reginald Mobley, contratenor
Nick Pritchard, tenor
Jonathan Hanley, tenor
Dingle Yandell, baix-baríton
Alex Ashworth, baix-baríton
Monteverdi Choir
English Baroque Soloists
John Eliot Gardiner, directorJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa en Si menor, BWV 232Kyrie
Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie eleisonGloria
Gloria in excelsis Deo
Et in terra pax
Laudamus te
Gratias agimus tibi
Domine Deus
Qui tollis peccata mundi
Qui sedes ad dexteram Patris
Quoniam tu solus Sanctus
Cum Sancto SpirituCredo (Symbolum Niceum)
Credo in unum Deum
Patrem omnipotentem
Et in unum Dominum
Et incarnatus est
Crucifixus
Et resurrexit
Et in Spiritum Sanctum
Confiteor unum baptisma
Et expecto resurrectionemSanctus
Sanctus
Osanna in excelsis
Benedictus qui venit
Osanna in excelsisAgnus Dei
Agnus Dei
Dona nobis pacemDurada aproximada del concert: 106 minuts, sense pausa.
#coral #llegendes #celebracions
Poema
el terra i el cel
dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
comença per la de sota.deixa-hi, a l’entremig,
prou espai per respirar, per morir-hi.desvesteix l’ull.
arrisca’t a no dir-hi la teva.Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)Comentari
La darrera gran obra vocal de Bach
Quan emprenem l’audició de la Missa en Si menor, BWV 232 de Johann Sebastian Bach (1685-1750), ben aviat ens adonem que som davant d’una obra extraordinària, de proporcions realment especials. Amb això no només ens estem referint a la durada, sinó –i molt especialment– a la varietat i riquesa de l’escriptura. Som davant d’un gran resum antològic de la música de Bach feta pel propi Bach.
La singladura conscient de la composició d’aquesta Missa, Bach probablement la va iniciar a partir del dia 1 de febrer de 1733, data en què es produeix la mort d’August I “el Fort”, elector de Saxònia i rei de Polònia. En aquells anys la situació de Bach a Leipzig no era còmoda, com així ho reflecteix en una carta del 1730 adreçada a Georg Erdmann, un amic d’infantesa que en aquell moment vivia a Danzig (aleshores ciutat alemanya del Bàltic), en què li confessava: “percebo que aquest servei no és en absolut tan notable com se m’havia descrit, que molts ingressos suplementaris de la plaça ja no s’obtenen, que és aquest un lloc molt car, que l’autoritat és aquí capritxosa i poc afecta a la música, i, a més, he de viure en permanent disgust, enveja i persecució...”. Finalment li acabava demanant que l’informés si sabia d’algun altre lloc de treball. Aquesta mateixa incomoditat amb les autoritats administratives de les esglésies de Leipzig ja l’havia portat a acceptar un any abans, el 1729, la direcció del Collegium Musicum, una orquestra fundada el 1704 per G. Ph. Telemann i formada principalment per estudiants de la Universitat de Leipzig.
La mort de l’elector probablement li va fer pensar en una oportunitat per aconseguir un nou càrrec proper a la cort de Dresden, i que la composició d’una missa destinada a la proclamació del successor podria ser la millor targeta de presentació. August el Fort s’havia fet catòlic els darrers anys del segle XVII per tal de poder ser coronat també com a rei de Polònia. El seu fill va mantenir-se en la nova religió, fet que va portar Bach a escriure una missa propera al perfil catòlic emprant només els fragments de l’ordinari de la missa en llatí acceptats a la litúrgia luterana, que eren el “Kyrie” i el “Gloria”. A Leipzig, la missa solemne d’homenatge al nou príncep elector August II es va fer entre el 20 i el 21 d’abril de 1733. ¿Bach va arribar a temps per fer-hi sonar aquella nova partitura? No n’hi ha cap evidència documental. En canvi, sí que és segur que el juliol d’aquell 1733 Bach va enviar les partitures del “Kyrie” i el “Gloria” a Dresden, a tall d’ofrena. Bach sol·licitava, en una carta adjunta, ser nomenat Hofcompositeur d’aquella cort. No va ser fins al 1736, i coincidint amb el final del conflicte generat per la successió a la corona de Polònia, que Bach va tornar a insistir-hi, aquesta vegada amb èxit, molt probablement amb el suport d’algun dels compositors de la mateixa cort. En essència, el que va obtenir estava per sota de les seves expectatives. Era un càrrec testimonial, però Bach igualment en va fer esment sempre que n’hi va haver oportunitat.
Al final d’aquella mateixa dècada, a l’entorn del 1738-1739, sorgiria la composició de les quatre anomenades “Misses luteranes” que, com la Missa de Dresden, estaven formades novament pel “Kyrie” i el “Gloria”, però la diferència en aquests quatre casos és que hi va emprar la tècnica de la paròdia o autoplagi, és a dir, el reciclatge d’alguns fragments de Cantates luteranes anteriors, tot adaptant-los als textos llatins esmentats. Una pràctica que Bach ja havia fet servir també el 1734 en la composició de les sis cantates que integren l’Oratori de Nadal, BWV 248.
Entorn de l’any 1740 Bach ja havia renunciat a la direcció regular del Collegium Musicum, alhora que com a Kantor ja havia completat pràcticament el total de cinc cicles de Cantates litúrgiques que se suposa que va escriure en tota la seva vida. Per tant, el nou temps lliure el va aprofitar per compondre algunes de les grans obres de maduresa, com les Variacions Goldberg, l’Ofrena musical o L’art de la fuga, que va deixar inacabat. També va ser l’època en què va entrar a formar part de la Societat Mizler, fundada el 1738 i centrada en la divulgació d’obres teòriques per tal d’afavorir la ciència musical. Aquest context ens fa entendre la composició de les darreres obres esmentades, com l’Ofrena o L’art de la fuga, però no el d’una missa.
Aleshores, per què Bach els darrers anys de la seva vida va voler completar una missa catòlica?
El 1747, per causes desconegudes, Bach recupera el “Kyrie” i el “Gloria” de la Missa de Dresden, i hi afegeix un “Sanctus” que ja havia escrit el 1724. La resta de fragments, és a dir, tot el “Symbolum Nicaenum (Credo)”, l’“Osanna” [sic], el “Benedictus” i l’“Agnus Dei”, els construeix recuperant la tècnica de la paròdia, a partir de fragments de Cantates diverses, curosament seleccionats i canviant els textos originals en alemany pels de l’ordinari de la missa. El resultat, completat molt probablement el 1749, és una imponent Missa solemne plenament catòlica, darrera gran obra vocal composta per Bach i que mai no arribaria a sentir interpretada. Carl Philipp Emmanuel Bach va ser el fill que va heretar el manuscrit de la Missa en Si menor i el 1786, dos anys abans de morir, sabem que va fer-ne interpretar el “Credo” a la ciutat d’Hamburg on treballava com a director musical municipal i Kantor del Johanneum.
Georg Poelchau (1773-1836), gran recuperador de manuscrits d’obres de Bach, explicava haver trobat unes còpies de la seva música a Sant Petersburg el 1814, enmig d’una pila de papers destinats a servir d’embolcall de mantega. Bach segur que era conscient en vida que aquest podria ser el destí de la seva obra. ¿Potser creia que en l’àmbit de la música catòlica el destí podia ser millor? ¿Que si componia una gran Missa apta per a la litúrgia de Roma, aquesta esdevindria l’única obra que li sobreviuria? Afortunadament Bach es va equivocar. La seva obra global ha esdevingut un far d’estudi i inspiració per a la música occidental posterior.
La UNESCO va anunciar el dia 9 d’octubre de 2015, a París, que la Missa a Si menor de Johann Sebastian Bach esdevenia patrimoni documental de la humanitat.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Hilary Cronin, soprano
Seleccionada per la «BBC Music Magazine» com a Rising Star 2022, va guanyar el primer premi i el premi del públic del Concurs Internacional de Cant Handel de Londres 2021.
Es va formar al Trinity Laban Conservatoire i a la Royal Holloway University de Londres, on va rebre la beca Dame Felicity Lott i el Driver Prize for Excellence in Performance.
Els seus compromisos el 2022 van incloure Poppea d’Agrippina amb l’English Touring Opera, Télaïre de Castor et Pollux amb The Rameau Project, Passió segons sant Joan de J. S. Bach amb Voces8, Passió segons sant Mateu amb el Bournemouth Symphony Chorus, Simfonia Coral de Beethoven amb l’Acadèmia of St Martin in the Fields, El Messies amb l’English Chamber Orchestra, Silete venti i Saeviat tellus de Händel al London Händel Festival, Oda a Purcell de gira amb la Freiburg Baroque Orchestra, Purcell and Blow amb l’English Concert al Wigmore Hall, un enregistrament per a La Nuova Musica com a segona dona de Dido and Aeneas, Livietta de Livietta e Tracollo per a Baroquestock i Benedicite de Vaughan Williams amb la Royal Philharmonic Orchestra.
La seva agenda inclou gires amb la Missa en Si menor i l’Oratori de Nadal de J. S. Bach amb el Monteverdi Choir, Requiem de Fauré a La Fenice, Chandos anthems de Händel amb Arcangelo, El Messies amb la London Händel Orchestra i col·laboracions amb els London Mozart Players, The Sixteen, Irish Baroque Orchestra, Liverpool Welsh Choral i Cambridge Cor Simfònic Universitari; A midsummer night’s dream de Mendelssohn amb la Scottish Chamber Orchestra, Missa Nelson de Haydn amb The Really Big Chorus a la catedral de Faro, un recital al Festival Halle Händel i un concert nadalenc amb el King’s College Choir al Barbican.
Bethany Horak-Hallett, mezzosoprano
Nascuda a les illes Britàniques, va fer música a la Universitat de Leeds i va obtenir un Màster en Interpretació Musical i un en Estudis Vocals al Trinity Laban Conservatoire. És Rising Star of Enlightenment i artista Samling. Va ser finalista del Concurs Cesti del 2020 al Festival de Música Antiga d’Innsbruck i va guanyar el segon premi al Concurs de Cant Händel del 2021.
Els seus compromisos operístics han inclòs el rol d’ajudant de cuina de Rusalka per a la Glyndebourne Festival Opera amb la Deutsches Symphonie-Orchester dirigida per Robin Ticciati, així com la noia de Kàtia Kabànova, igualment per a la Glyndebourne; Cupido de Venus i Adonis, Venere d’Il ballo delle ingrate i noia encantada de La liberazione di Ruggiero de Caccini al Festival de Música Antiga de Brighton; Cherubino de Le nozze di Figaro amb la Merry Opera Company, Dorabella de Così fan tutte amb la London Young Sinfonia, segona bruixa de Dido & Aeneas al Festival Internacional de Música de Milton Abbey i Taa de Coenen-Rowe Collision de Lewis al Festival de Grimeborn.
En concert, ha actuat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment amb Cantates de Bach i com a Galatea d’Aci, Galatea e Polifemo de Händel dirigida per Steven Devine; Elijah amb Masaaki Suzuki i en documental amb la Passió de sant Joan. A més, ha interpretat i gravat Cupido de Semele de John Eccles amb l’Academy of Ancient Music dirigida per Julian Perkins; Dixit Dominus amb el Monteverdi Choir dirigit per John Eliot Gardiner als Proms, i altres compromisos amb l’English Chamber Orchestra, Holland Baroque i, en format audiovisual, El Messies amb Voces8 al seu cicle Live From London.
Sara Denbee, mezzosoprano
Estudià a la Universitat de Bristol, on es graduà en música amb distincions, i posteriorment italià a la Universitat de Bolonya; va fer un màster al Trinity Laban Conservatoire, que també va superar amb reconeixements. Va ser membre del Glyndebourne Opera Chorus durant uns quants anys, i cal esmentar com a moments destacats la participació a l’estrena mundial de Hamlet de Brett Dean, a més d’interpretar diversos papers a Glyndebourne. Ha treballat a la Royal Opera House, Scottish Opera i Festival Grange, i canta amb el Monteverdi Choir des del 2012.
Ha estat solista amb les formacions English Baroque Soloists, Scottish Chamber Orchestra, Orchestra of the Age of Enlightenment, Early Music Academy i London Symphony Orchestra.
Ha rebut el Premi Elizabeth Eagle-Bott del Royal National Institute of Blind People (RNIB) per a músics amb discapacitat visual.
Reginald Mobley, contratenor
Nascut als Estats Units, destaca per la seva “veu brillant” («Bach Track») i ha estat nominat als Grammy. És mundialment conegut per la seva interpretació del repertori barroc, clàssic i modern i té una carrera molt prolífica a banda i banda de l’Atlàntic.
Defensor de la diversitat en la música i la programació, va esdevenir el primer consultor de programació de la Händel & Haydn Society després de diversos anys liderant-la oferint a la seva comunitat el cicle Every Voice. També ocupa el càrrec d’artista visitant per a la divulgació de la diversitat amb el conjunt barroc Apollo’s Fire, i és convidat habitual de la Philharmonia Baroque Orchestra, Washington Bach Consort, Seraphic Fire i Agave Baroque. Amb aquest últim va enregistrar American originals, una col·lecció d’espirituals que li va suposar la nominació als premis Grammy el 2022.
La seva agenda de la temporada americana 2022-23 va començar amb un recital al Miller Theatre de Nova York amb Cantates de Bach, i va debutar amb la New York Philharmonic amb El Messies, que també cantarà amb la Pittsburgh Symphony Orchestra. També inclou actuar com a solista al Carmina Burana amb la Chicago Sypmhony Orchestra i en concerts amb la Philharmonia Baroque Orchestra, Early Music Vancouver i Seraphic Fire. Altres compromisos han inclòs concerts i enregistraments amb Opera Lafayette, Blue Heron, Orchestra of St Luke, LA Master Chorale, Atlanta Baroque Orchestra, Early Music Vancouver, Portland Baroque Orchestra i Early Music Seattle.
A Europa, ha estat convidat per l’Orchester Wiener Akademie, City of Birmingham Symphony Orchestra, Balthasar Neumann Chor & Ensemble, Bach Society Stuttgart i Holland Baroque Orchestra, entre d’altres. El seu nom s’associa sovint amb John Eliot Gardiner i els Monteverdi Choir and Orchestra, amb els quals ha actuat en gira i ha enregistrat durant la darrera dècada, a més de la gira europea aquesta primavera del 2023.
L’estiu del 2022 va debutar amb la Dutch Bach Society en concerts a Bremen i Utrecht i va col·laborar per primera vegada amb I Barocchisti a l’Opéra de Lausana sota la batuta de Diego Fasolis com a Disinganno d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno, rol amb què també va actuar al Barbican Center amb l’Academy of Ancient Music dirigida per Laurence Cummings. La tardor del 2021 va interpretar el paper d’Ottone de L’incoronazione di Poppea en una gira europea amb la Budapest Festival Orchestra que va oferir actuacions al Grand Théâtre de Ginebra, MUPA (Budapest) i Teatro Olimpico (Vicenza).
Els seus enregistraments han estat rebuts amb grans lloances de la crítica. El seu primer àlbum en solitari amb Alpha Classic es publicarà el juny del 2023. Inclourà una col·lecció d’espirituals acompanyats pel mundialment reconegut pianista francès Baptiste Trotignon. Reginald apareix en diversos àlbums amb el Monteverdi Choir, incloent-hi un enregistrament de la Passió segons sant Mateu i el Magnificat de Bach.
Nick Pritchard, tenor
© Nick James
Nascut a West Sussex, va estudiar al New College d’Oxford i a la International Opera School del Royal College of Music, amb Russel Smythe. Va formar part de la primera promoció de Rising Stars de l’Orchestra of the Age of Enlightenment i és artista Samling.
Descrit com a “Evangelista majestuós” per «The Guardian», ha cantat aquest paper a la Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu de Bach arreu del món, amb Instruments of Time and Truth, Orchestra of the Age of Enlightenment, Monteverdi Choir i amb l’Orquestra Filharmònica dels Països Baixos.
En concert ha actuat amb el Concerto Köln, Les Talens Lyriques, Les Violons du Roy, Orchestra of the Age of Enlightenment, English Concert, Early Opera Company, Philharmonia Orchestra, Royal Philharmonic Orchestra, BBC National Orchestra de Gal·les, Gabrieli Consort, Britten Sinfonia, Monteverdi Choir and Orchestra, Early Opera Company, La Nuova Musica als BBC Proms, Orchestre de Chambre de París (Les illuminations i Serenade per a tenor, trompa i cordes de Britten) i ha treballat amb alguns dels directors d’orquestra més prestigiosos del món.
Els seus papers operístics inclouen Oronte d’Alcina en una nova producció de Tim Albery per a l’Opera North, Lysander d’A midsummer night’s dream en el setantè aniversari del Festival d’Aldeburgh, Tamino de Die Zauberflöte amb la Glyndebourne on Tour i per a l’Irish National Opera i Peter Whelan, com a Pròleg de The turn of the screw i Ferrando de Così tutte a l’Opera Holland Park, Anfinomo d’Il ritorno d’Ulisse in patria a la Royal Opera House, The indian queen de Purcell a l’Opéra de Lilla, Henry Crawford de Mansfield Park, coronel Fairfax de The Yeomen of the Guard al Grange Festival, Acis d’Acis i Galatea al London Händel Festival i Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse in patria i Mercurio de La Calisto, tots dos amb l’English Touring Opera.
És un recitalista molt actiu i ha ofert recitals al Wigmore Hall i als festivals de lieder d’Oxford i Leeds. També ha intervengint en un disc titulat Decades – a century of song (volum 4) per al segell Vivat, interpretant cançons de César Franck, acompanyat de Malcolm Martineau. Ha participat en nombroses estrenes mundials, com ara la creació del paper de Matthew a l’òpera Pleasure de Mark Simpson (Opera North, Aldeburgh i Royal Opera House), Songs of illumination de Daniel Kidane (amb Ian Tindale al Leeds Lieder Festival) i Sleepsinging de Cassandra Miller (amb David Bates i La Nuova Music al Wigmore Hall).
La seva agenda de la temporada 2022-23 inclou el paper principal de Candide a Blackheath Halls, tornar amb Les Talens Lyriques com a Oronte d’Alcina i actuar novament a The indian queen dirigit per Emmanuelle Haïm al Théâtre de Caen, Opera Vlaandern i al Grand Théâtre de Luxemburg. També té previst en el futur Il trionfo del Tempo de Händel amb l’Academy of Ancient Music.
Jonathan Hanley, tenor
El tenor britànic treballa com a solista i cantant de conjunt, amb un interès particular per la música vocal barroca. Llicenciat en història per la Universitat de York, ha estat membre del Genesis Sixteen (2016-17) i ha format part del programa d’aprenentatge del Monteverdi Choir (2018-19).
Recentment ha actuat com a solista a la Cantata 106 de Bach, Musikalische Exequien de Schütz, Jepthe de Carissimi i Die erste Walpurgisnacht de Mendelssohn (Haus für Mozart, Salzburg), amb el Monteverdi Choir; Passió segons sant Mateu de Bach (Sala Cadogan) i la Cantata Sant Nicolau de Britten (York Minster).
També li agrada interpretar cançons i lieder anglesos. Darrerament ha ofert recitals de cançons dedicades a la música de Finzi, Britten i Raymond Yui, a més de Liederkreis, op. 39 de Schumann, intercalades amb cançons populars de Britten, acompanyat pel pianista Gavin Roberts.
És membre del guardonat conjunt vocal Stile Antico, així com de Sansara i del Monteverdi Choir, i actua habitualment amb altres conjunts vocals, com Tenebrae, English Concert i The Sixteen. Ha participat en discos amb Stile Antico, Monteverdi Choir, Sansara i The Sixteen.
La seva agenda el 2023 inclou gires amb la Missa en Si menor amb el Monteverdi Choir i Jesu Membra Nostri de Buxtehude al Festival de Música Antiga de York amb els Yorkshire Baroque Soloists, a més d’activitat internacional amb Stile Antico.
Dingle Yandell, baix-baríton
© Michal Novak
Nascut a les illes Britàniques, va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama i al National Opera Studio. Va ser membre fundador del guardonat conjunt vocal britànic Voces8, amb el qual va actuar internacionalment durant deu anys i va ser un dels primers Rising Stars de l’Orchestra of the Age of Enlightenment.
Entre els seus compromisos operístics recents i futurs, destaquen André Thorel de Thérèse (Scottish Opera); Don Pizarro de Fidelio (gira amb la Glyndebourne Orchestra); Snug d’A midsummer night’s dream (Scottish Opera); Commendatore de Don Giovanni (Oxford Sinfonia a la Nevill Holt Opera); Fafner de Das Rheingold (Grimeborn); Angelotti de Tosca, Sarastro de Die Zauberflöte, comte Ceprano i substitut de Sparafucile de Rigoletto, i l’oficial d’immigració de Flight (Scottish Opera); el doctor de Pelléas et Mélisande, substitut de Don Geronio d’Il turco in Italia i també de La Roche de Capriccio (Garsington Opera); Plutó de L’Orfeo de Monteverdi (amb L’Arpeggiata); Seneca de L’incoronazione di Poppea (amb el Bach Collegium Japan), i el Geni glaçat i Aeolus de King Arthur (Gabrieli Consort).
És igualment reclamat en concert, amb actuacions recents del Dixit Dominus de Händel amb el Monteverdi Choir als BBC Proms i a la Philharmonie de Berlín, Vespres 1610 de Monteverdi amb L’Arpeggiata al Barbican, Conte de Nadal de Schütz amb Arcangelo al Wigmore Hall i De Bijloke de Gant, Missa Nelson de Haydn i Requiem de Mozart al Festival Internacional de Música de Wimbledon, i El Messies de Händel amb Voces8 i també amb la Royal Philharmonic Orchestra al Royal Albert Hall, Passió segons sant Mateu de Bach al Festival Internacional Barroc de La Valeta, Israel a Egipte de Händel amb William Christie als BBC Proms, La Creació i Harmoniemesse de Haydn i l’estrena mundial de la Passió de Judes de Sally Beamish amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, Passió segons sant Joan de Bach a la Sala Txaikovski de Moscou i Begin the song de Purcell amb Arcangelo al Wigmore Hall. Canta habitualment amb l’Early Opera Company, La Nuova Musica, Holland Baroque i Les Inventions, i és solista al cicle The Universe and Everything al Kings Place de Londres amb música de Bach.
Alex Ashworth, baix-baríton
Va estudiar a la Royal Academy of Music i ha cantat al Glyndebourne Festival Opera, Welsh National Opera i Scottish Opera. A l’estranger ha actuat a l’Opéra Comique de París, Opéra de Lilla i Òpera d’Islàndia.
Canta habitualment en concerts i ha treballat com a solista per a directors com ara John Eliot Gardiner, Colin Davis i Paul McCreesh. Les seves actuacions recents inclouen l’estrena al Regne Unit, amb la Classical Opera Company, de l’Orfeo de Telemann en el paper de Plutó, Dona nobis pacem de Vaughan Williams amb l’Orquestra Hallé, El Messies amb la CBSO i City of Birmingham Choir al Symphony Hall de Birmingham, una gira per Austràlia amb l’Australian Chamber Orchestra i l’Oratori de Nadal de Bach, així com la interpretació del Requiem de Brahms a la Xina.
Els enregistraments d’Ashworth inclouen Oedipus Rex de Stravinsky, amb la London Symphony Orchestra; Vespres de Monteverdi amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment; Missa en Si menor de Bach, amb John Eliot Gardiner i els English Baroque Soloists, i Giulio Cesare de Händel, amb la Glyndebourne Festival Opera (DVD).
Els seus darrers compromisos inclouen Oedipus Rex amb la Berliner Philharmoniker, Passió segons sant Mateu en gira per Europa i Dona nobis pacem de Vaughan Williams al Three Choirs Festival.
Monteverdi Choir
© Paul Marc Mitchell
Des de la seva fundació als anys seixanta, ha estat un referent en el món de la música coral. Mitjançant una combinació de tècnica consumada i una pràctica artística històricament informada genera igualment un fort impacte dramatúrgic, en esforçar-se constantment a aportar noves perspectives en les seves actuacions arreu del món.
El 2022 va fer diverses gires d’èxit, amb obres de Mendelsohn i Brahms en col·laboració amb la Berliner Philharmoniker, un programa de música de Bach, Schütz i Schein en festivals prestigiosos arreu d’Europa i, més recentment, amb la Missa solemnis de Beethoven, als BBC Proms, Berliner Festspiele i Wratislavia Cantans. L’any va culminar amb una esplèndida gira amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach al Teatro alla Scala de Milà, Chapelle Royale, Château de Versalles, ciutat de Versalles i a St Martin in the Fields (Londres), on té la seva seu. Aquesta actuació es va retransmetre en directe a la nova plataforma digital Stage+, de Deutsche Grammophon.
El 2021 el Cor hi va fer el primer concert en directe, amb la Passió segons sant Joan de Bach amb els English Baroque Soloists, filmat a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford. El conjunt va tornar a actuar en directe a l’estiu amb un programa Händel i Bach als BBC Proms i al Berliner Festspiele. I va acabar l’any amb una gira amb l’oratori L’enfance du Christ de Berlioz, que va incloure una actuació aclamada per la crítica al St Martin in the Fields.
El Monteverdi Choir va acompanyar l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique en les interpretacions de la Novena Simfonia de Beethoven a Barcelona, Nova York i Chicago el 2020, amb motiu de la celebració del 250 aniversari del compositor.
També ha participat en una varietat de projectes de diferents repertoris, que van des d’una gira amb la Passió segons sant Mateu de Bach (interpretada de memòria) amb els English Baroque Soloists, fins a La damnation de Faust de Berlioz i el Requiem de Verdi amb l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique. També ha actuat en diverses produccions operístisques, com Orphée et Eurydice a la Royal Opera House (2015), Der Freischütz (2010), Carmen (2009) a l’Opéra Comique de París i Les troyens al Théâtre du Châtelet (2003). El 2017 el Cor va participar en el projecte Monteverdi 450, guanyador del premi RPS, en què va interpretar les tres òperes conservades de Monteverdi amb Gardiner i els English Baroque Soloists per Europa i els Estats Units. Entre les seves nombroses gires pioneres figura la Cantata Bach Pilgrimage l’any 2000, durant la qual el Cor va interpretar les 198 Cantates sacres de Johann Sebastian Bach en més d’una seixantena d’esglésies d’Europa i els Estats Units. Tot el projecte va ser gravat i publicat pel segell discogràfic del Monteverdi Choir & Orchestra, Soli Deo Gloria, amb «Gramophone» aclamant l’aventura com “un dels projectes musicals més ambiciosos de tots els temps”. El Monteverdi Choir té més de cent cinquanta enregistraments i ha guanyat nombrosos premis.
English Baroque Soloists
© Paul Marc Mitchell
Fundat l’any 1978 per John Eliot Gardiner, el conjunt dels English Baroque Soloists (EBS) pretén superar els prejudicis de dos-cents anys de música que van des de Monteverdi fins a Mozart i Haydn. Còmodes tant en les actuacions de cambra, simfòniques o bé operístiques, la seva interpretació es distingeix per una calidesa i aprofundiment que es reconeix a l’instant. Com una de les principals orquestres d’instruments d’època del món, el conjunt ha actuat en molts dels escenaris més prestigiosos, com ara el Teatro alla Scala de Milà, Concertgebouw d’Amsterdam i Opera de Sydney.
Al principi del 2023 van acompanyar Isabelle Faust i Antoine Tamestit, dos dels intèrprets més reveladors i poètics actualment, en un programa de grans obres orquestrals de Haydn i Mozart en actuacions arreu d’Europa.
El 2022 el conjunt va oferir una sèrie de gires d’èxit, en les quals interpretaven Simfonies de Haydn i Mozart per Europa i els Estats Units i obres de Bach, Schütz i Schein en col·laboració amb el Monteverdi Choir en festivals igualment prestigiosos arreu d’Europa. L’any va acabar amb una esplèndida gira amb l’Oratori de Nadal de J. S.Bach al Teatro alla Scala de Milà, Chapelle Royale i Château de Versalles, i a la seva seu, St Martin in the Fields (a Londres). Aquesta actuació es va retransmetre en directe a la nova plataforma digital de Deutsche Grammophon: Stage+.
El 2021 va fer el primer concert en live-streaming, amb la Passió segons sant Joan de Bach. Filmada a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford i emesa per la plataforma en línia DG Stage, de Deutsche Grammophon. També va oferir actuacions aclamades per la crítica de Händel i Bach en dos dels festivals de música més prestigiosos d’Europa; els BBC Proms i el Berliner Festspiele.
El 2019 els EBS van fer la seva primera visita a l’Amèrica del Sud al Festival Internacional de Música de Cartagena, i posteriorment una gira amb l’oratori Semele de Händel juntament amb el Monteverdi Choir en diversos llocs emblemàtics, com el Palau de la Música Catalana i el Teatro alla Scala de Milà. A continuació, el conjunt va debutar a Rússia novament amb el Monteverdi Choir en un programa d’obres de Monteverdi, Carissimi, Scarlatti i Purcell, abans de nous primers concerts al Brasil, l’Uruguai, l’Argentina i Xile.
El 2017 va oferir la celebrada gira per tot Europa i els EUA del projecte Monteverdi 450, en què van interpretar les tres òperes conservades de Monteverdi, un projecte reconegut amb el premi de la Royal Philharmonic Society en la categoria d’òpera i teatre musical.
El conjunt va participar en l’emblemàtica Bach Cantata Pilgrimage l’any 2000 al costat del Monteverdi Choir, en què van interpretar totes les Cantates sacres de Bach al continent europeu. També ha participat en grans produccions d’òpera, amb el Monteverdi Choir, de Händel, Purcell i Monteverdi, i durant els anys noranta va enregistrar les millors òperes de Mozart per a Deutsche Grammophon.
John Eliot Gardiner, director
© Chris Christodoulou
És reconegut com un dels músics més innovadors i dinàmics del món. La seva trajectòria, com a fundador i director artístic del Monteverdi Choir and Orchestra l’ha situat com una figura clau en la recuperació de la música antiga i com a director revelador d’un ventall musical excepcionalment ampli.
Gardiner és convidat habitual de les principals orquestres simfòniques del món, com ara la London Symphony Orchestra, Berliner Philharmoniker, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra i Gewandhausorchester de Leipzig, tot dirigint-hi repertori des del segle XVI fins al XX.
Els seus èxits recents amb els conjunts Monteverdi inclouen actuacions aclamades per la crítica de L’enfance du Christ de Berlioz, Oratori de Nadal de Bach, integral de Simfonies de Beethoven a banda i banda de l’Atlàntic, Passió segons sant Joan de Bach, amb una retransmissió en streaming des del Sheldonian Theatre d’Oxford que va ser nominat als Grammy, noves produccions de Semele de Händel i Benvenuto Cellini de Berlioz i el projecte Monteverdi 450, guanyador del premi RPS.
El seu ampli repertori queda il·lustrat amb un ampli catàleg d’enregistraments premiats, amb els conjunts Monteverdi i altres orquestres de referència. Té dos premis Grammy i ha rebut més premis Gramophone que qualsevol altre artista viu.
És tota una autoritat en la música de Johann Sebastian Bach, i el seu llibre, Music in the castle of Heaven: a portrait of Johann Sebastian Bach, va ser publicat l’octubre del 2013 per Allen Lane, que va rebre el premi Prix des Muses (Singer-Polignac). Va rebre el títol de cavaller pels seus serveis a la música a la llista d’honor de l’aniversari de la reina del 1998.
Text
J. S. Bach: Missa en Si menor
Kyrie
Cor
Kyrie eleison
Senyor, tingueu pietatDuet (soprano I i II)
Christe eleison
Crist, tingueu pietatCor
Kyrie eleison
Senyor, tingueu pietatGloria
Cor
Gloria in excelsis Deo.
Et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.Ària (soprano II)
Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te.
Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem.Cor
Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam.
Us donem gràcies per la vostra immensa glòria.Duet (soprano I i tenor)
Domine Deus, Rex coelestis, Deus Pater omnipotens,
Domine Fili unigenite, Jesu Christe altissime,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris.
Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare.Cor
Qui tollis peccata mundi, miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi, suscipe deprecationem
nostram.
Vós que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres;
Vós que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica.Ària (contralt)
Qui sedes ad dextram Patris, miserere nobis.
Vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.Ària (baix)
Quoniam tu solus sanctus, tu solus Dominus,
tu solus altissimus Jesu Christe.
Perquè Vós sou l’únic sant, Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist.Cor
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
Amb l’Esperit Sant, en la glòria del Déu Pare.
Que així sigui.Credo (Symbolum Niceum)
Cor
Credo in unum Deum.
Crec en un sol Déu.Cor
Patrem omnipotentem, factorem coeli et terrae,
visibilium omnium et invisibilium.
Pare totpoderós, creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.Duet (soprano I, contralt)
Et in unum Dominum Jesum Christum, Filium Dei unigenitum
et ex Patre natum ante omnia saecula.
Deum de Deo, lumen de lumine, Deum verum de Deo vero,
genitum, non factum consubstantialem Patri,
per quem omnia facta sunt. Qui propter nos homines
et propter nostram salutem descendit de coelis.
I en un sol Senyor Jesucrist, fill unigènit de Déu,
nascut del pare abans de tots els segles.
Déu de Déu, Llum de Llum, Déu vertader de Déu vertader.
engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa que el pare;
per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres els homes
i per la nostra salvació davallà del cel.Cor
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria virgine, et homo factus est.
I, per obra de l’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria i es feu home.Cor
Crucifixus etiam pro nobis sub Pontio Pilato,
passus et sepultus est.
Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat, patí i fou sepultat.Cor
Et resurrexit tertia die secundum scripturas,
et ascendit in coelum, sedet ad dextram Dei Patris,
et iterum venturus est cum gloria judicare vivos
etmortuos, cuius regni non erit finis.
I ressuscità al tercer dia, d’acord amb les Escriptures
i se’n pujà al cel; seu a la dreta del Pare
i tornarà gloriós a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.Ària (baix)
Et in Spiritum Sanctum Dominum et vivificantem,
qui ex Patre Filioque procedit;
qui cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur;
qui locutus est per Prophetas.
Et unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam.
Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida;
que procedeix del Pare i del Fill
i juntament amb el Pare i el Fill és adorat i conglorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.Cor
Confiteor unum baptisma in remissionem peccatorum.
Et exspecto resurrectionem mortuorum
et vitam venturi saeculi, Amen.
Confesso que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts
i la vida del món que ha de venir. Que així sigui.Sanctus
Cor
Sanctus, sanctus, sanctus Dominus Deus Sabaoth
Pleni sunt coeli et terra gloria eius.
Sant, sant, sant és el Senyor Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.Cor
Osanna in excelsis.
Hosanna a les altures.Ària (tenor)
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.Cor
Osanna in excelsis.
Hosanna a les altures.Agnus Dei
Ària (tenor)
Agnus Dei qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.Cor
Dona nobis pacem.
Doneu-nos la pau.Formacions
MONTEVERDI CHOIR
Soprano 1
Sam Cobb
Hilary Cronin*
Charlotte La Thrope
Alison Ponsford-Hill
Daisy Walford
Amy Wood
Billie Robson ^Soprano 2
Bethany Horak-Hallett**
Emily Armour
Rebekah Jones
Emily Owen
Angharad Rowlands
Lorna Price ^Contralt
Reginald Mobley**
Sarah Denbee*
Iris Korfker
Hamish McLaren
Simon Ponsford
Avalon Summerfield ^Tenor
Nick Pritchard**
Ben Alden
Jacob Ewens
Jonathan Hanley*
Graham Neal
Gareth Treseder
Joseph Taylor ^Baixos
Dingle Yandell**
Alex Ashworth**
Jack Comerford
Tom Herring
Michael Lafferty
Alistair Ollerenshaw
Henry Saywell ^* Monteverdi Choir, solista
** Solista convidat
^ Monteverdi, Programa d’AprenentatgeENGLISH BAROQUE SOLOISTS
Violins I
Kati Debretzeni
Jane Gordon
Madeleine Easton
Davina Clarke
Beatrice Scaldini
Dominika FehérViolins II
Anne Schumann
Oliver Webber
Henrietta Wayne
Jean Paterson
Håkan Wikström
Sophie SimpsonVioles
Fanny Paccoud
Monika Grimm
Annette Isserlis
Lisa CochraneVioloncels
Kinga Gáborjáni*
Catherine Rimer
Poppy WalshawContrabaixos
Valerie Botwright*
Cecelia BruggemeyerFlautes
Rachel Beckett
Christine GarrattOboès
Michael Niesemann
Mark Baigent
Leo DuarteFagots
Györgyi Farkas*
Philip TurbettTrompa
Anneke ScottTrompetes
Neil Brough
Robert Vanryne
Michael HarrisonTimbala
Robert KendellOrgue
James Johnstone*Clavecí
Paolo Zanzu**continu
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 16.04.23 – 12 h
Sala de ConcertsMercedes Gancedo, soprano
Lara Morger, mezzosoprano
Matthew Thomson, tenor
Oriol Mallart, baríton
Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Simon Halsey, directorW. A. Mozart: Missa de la coronació, KV 317
W. A. Mozart: Ave verumConcert patrocinat per: Fundación Salvat
Preu: 25 euros
Palau 100
Diumenge, 14.05.23 – 20 h
Sala de ConcertsmusicAeterna
Teodor Currentzis, directorR. Strauss: Metamorfosis
P. I. Txaikovski: Simfonia núm. 6, en Si menor, op. 74, “Patètica”Preus: de 25 a 150 euros
Palau Bach
Dimecres, 17.05.23 – 20 h
Sala de ConcertsLes Arts Florissants
Paul Agnew, directorJ. S. Bach: Cantata “Himmelskönig, sei willkommen”, BWV 182
J. S. Bach: Cantata “Mein Hertz schwimmt in Blut”, BWV 199
J. S. Bach: Cantata “Weinen, Klagen, Sorgen Zagen”, BWV 12Preus: de 20 a 45 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –