• World Youth Choir & Reuss
    — Mendelssohn, Schönberg, Schnittke, Martin, Williams, Casals, Vasks, Knight, Vivancos i Campmany

    Estiu al Palau

    Dijous, 24 de juliol de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • logo grec

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    World Youth Choir*
    Daniel Reuss, director

    *Agrupacions amb finalitats pedagògiques


    Alfred Schnittke (1934-1998)
    Three sacred hymns

    Frank Martin (1890-1974)
    “Full fathom five” de Five songs of Ariel

    Ralph Vaughan Williams (1872-1958)
    Three Shakespeare songs
       Full fathom five
       The cloud capp’d towers

    Pēteris Vasks (1946)
    Actus caritatis

    Arnold Schönberg (1874-1951)
    Friede auf Erden

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Jauchzet dem Herrn alle Welt

    William Knight (1987)
    Walking with Thomas Hardy

    Popular Catalana / Bernat Vivancos (1973)
    El cant dels ocells

    Pau Casals (1876-1973)
    O vos omnes 

    Anna Campmany (1993)
    Peace (Estrena absoluta)

     

    Aquest concert té una durada de 75 minuts, amb pausa
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #patrimonicatalà #estrenes #aniversaris

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Poema

    Parla

    Com a l’alzinar,
    allí on el caçador
    atrapa el llapí
    amb la llacera,
    així l’encalç del mot
    que es desdiu del silenci.
    L’alenda del món,
    el tímid remoreig,
    la lesura de no saber-se
    al costat de les coses
    quan es trenca el caos
    i arriba el balbuceig.

    Si algú no se’ns adreça,
    en allò que viu i és,
    com el coneixerem?

    Compartir pa i taula
    és estimar els noms,
    la conversa, el so
    fugaç d’un aleteig
    rere el turó feréstec.

    Perquè l’amor és una escolta.
    I tot ressona i canta.

    Som perquè algú
    ha parlat.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Talismà.
    Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    En un temps convuls com el nostre, la iniciativa del World Youth Choir, creat el 1989, en què veus joves d’arreu del món s’apleguen per treballar i difondre el repertori coral, ha merescut el reconeixement internacional en favor de la pau i la convivència. I és aquest esperit el que plana en tot el programa que ens ofereixen avui.

    El nostre català més universal, Pau Casals, popularitzà amb el seu violoncel El cant dels ocells com a cant de pau (que sentirem una nova versió harmonitzada per Bernat Vivancos), però també fou l’autor d’una de les millors peces del repertori coral català: l’impressionant O vos omnes, un responsori de Setmana Santa sobre versos del llibre de Job. Peace, de la jove compositora catalana Anna Campmany Duch, és una obra encarregada per a l’ocasió i fa de contrapès a la inicial Friede auf Erden (Pau a la Terra), la darrera obra tonal d’Arnold Schönberg, escrita el 1907, però que no es va poder estrenar fins al 1911 per les dificultats d’interpretació que exigia; en efecte, és una obra dura, però alhora brillant i esperançadora. El text de Conrad Ferdinand Meyer relaciona la vinguda de la pau amb el naixement del Messies. La devoció per la figura divina de Crist és el que inspira el salm 100 musicat tantes vegades pels més grans compositors. Felix Mendelssohn en feu dues versions, una per a cor mixt, en anglès, i que forma part dels Tres Motets, op. 69, i aquesta per a doble cor, en alemany, escrita el 1844 per al Cor de la Catedral Reial de Berlín. És un motet brillant, en la línia de la millor tradició luterana.

    En la millor tradició litúrgica ortodoxa, en canvi, s’inscriuen els Tres himnes sacres del compositor rus Alfred Schnittke, un dels iniciadors d’un corrent que s’ha volgut anomenar minimalisme sacre i que al món coral ha deixat obres plenes d’espiritualitat i misticisme. En aquesta línia hi ha també l’Actus caritatis del lituà Pēteris Vasks, un dels compositors vius més interessants del panorama actual.

    El poema Full fathom five és una cançó que canta Ariel, l’esperit màgic de La tempesta de William Shakespeare. Les seves al·literacions i el joc onomatopeic ha cridat l’interès de molts compositors, entre ells Ralph Vaughan Williams, que l’inclou en les seves Three Shakespeare songs, i també el compositor suís Frank Martin, autor de Five songs of Ariel, obra a cappella, germen de la seva òpera Der Sturm (La Tempesta) on el personatge fèrric d’Ariel l’interpreta precisament un cor a cappella fora d’escena.

     

    Sergi Moreno, músic i crític musical

  • Biografies

    World Youth Choir

    World Youth Choir

    El World Youth Choir (WYC) és un conjunt internacional dels millors cantants corals de tot el món. Fundat el 1989, aglutina fins a cent joves grans talents entre els disset i els vint-i-sis anys per a una trobada i gira anual.

    El WYC ha esdevingut un símbol global per la pau, la unitat i l’harmonia, i és reconegut per la UNESCO com a Artista per la Pau (1996-1998), i també com a intèrpret als Jocs Olímpics-Olimpíada Cultural (Barcelona 1992, Lillehammer 1994, Pequín 2008...) i a la cerimònia de lliurament del Premi Nobel (2011).

    El cor es renova cada any mitjançant una sèrie d’audicions en l’àmbit nacional que després són validades per un jurat internacional, que en fa la tria final. Amb l’ajuda dels nostres patrons i amfitrions locals, cada any s’organitza una trobada en un país diferent. Cada edició dura tres setmanes, en les quals els joves talents musicals que formen part del WYC assagen intensament durant uns deu dies i posteriorment actuen en una gira per diverses localitats, sota directors de renom internacional.

    Els cantants, els directors i les localitats canvien anualment, però l’esperit del WYC sempre es manté intacte, és a dir:  l’intercanvi intercultural, l’excel·lència musical i l’amistat internacional. Fins al dia d’avui el World Youth Choir acumula més de 1.000 participants de 75 països diferents i ha actuat en més de 300 concerts a 37 països d’arreu del món.

    És un programa pedagògic, artístic i social fenomenal que contribueix a la formació d’una nova generació de “ciutadans globals” i que impacta enormement en les vides de joves cantants, així com de tots els públics que n’han gaudit.

    Aquest grup global únic és possible gràcies als fundadors i als patrons: l’Associació Coral Europea-Europa Cantat, la Federació Internacional per a la Música Coral (IFCM) i Jeunesses Musicales (JM International). Conjuntament, ells guien la Fundació WYC, que encoratja i inspira les diverses generacions de cantants a través de l’esperit i la música del World Youth Choir.

  • Daniel Reuss, director

    20250724 WEB Estiu al Palau 2025 - REUSS, Daniel

    Nascut el 1961, estudià amb Barend Schuurman al Conservatori de Rotterdam. El 1990 va esdevenir director de la Cappella Amsterdam, que convertí en un conjunt plenament professional i en un dels més prestigiosos dels Països Baixos. Del 2008 al 2013 fou també director artístic i titular del Cor de Cambra Filharmònic d’Estònia. El 2010 fou nominat als Grammy en la categoria de millor actuacó coral pel CD Golgotha de Frank Martin, realitzat pels dos cors junts.

    Del 2003 al 2006 fou director titular del RIAS Kammerchor de Berlín, amb el qual va enregistrar nombrosos cedés de gran èxit. Els que inclouen obres de Martin i Messiaen (editats per Harmonia Mundi) van guanyar el Diapason d’Or de l’Année 2004 i el Preis der deutschen Schallplattenkritik. Els de les Les noces, Le vin Herbé i Solomon de Händel també han estat aclamats per la crítica.

    L’estiu del 2006, Reuss va debutar a l’English National Opera, amb Agrippina de Händel. El 2008 va dirigir a La Monnaie-De Munt de Brussel·les la producció de Dido & Aeneas del director d’escena Sasha Waltz.

    L’estiu del 2006, convidat per Pierre Boulez, Daniel Reuss va impartir docència i va dirigir a l’Acadèmia del Festival de Lucerna. El setembre del 2014 enregistrà el CD Warum, amb obres corals de Brahms, cantats per la Cappella Amsterdam, i guanya el Preis der deutschen Schallplattenkritik el 2015.

    Ha estat convidat a dirigir conjunts de cambra i orquestres arreu d’Europa. Entre les quals cal destacar l’Akademie für Alte Musik de Berlín, MusikFabrik, Scharoun Ensemble i Radio Chamber Philharmonic.

    Des del 2015 Daniel Reuss és director titular de l’Ensemble Vocal de Lausana.

  • anunci Palau Nit programes de mà DESKTOP
  • Textos

    Seit die Engel so geraten,
    O wie viele blut’ge Taten
    Hat der Streit auf wildem Pferde,
    Der Geharnischte vollbracht!
    In wie mancher heil’gen Nacht
    Sang der Chor der Geister zagend,
    Dringlich, flehend, leis verklagend
    »Friede, Friede auf der Erde!«

    Després que els àngels van caure,
    quanta sang no ha estat vessada!
    La guerra, dalt son corser
    enfollit, de mort duu rastre.
    Però cada Nit de Nadal
    el cor dels benaurats canta
    amb veu que dolçament clama:
    “La pau, pau a la Terra!”

    Doch es ist ein ew’ger Glaube,
    Daß der Schwache nicht zum Raube
    Jeder frechen Mordgebärde
    Werde fallen alle Zeit.
    Etwas wie Gerechtigkeit
    Webt und wirkt in Mord und Grauen,
    Und ein Reich will sich erbauen,
    Das den Frieden sucht der Erde.

    Perquè una creença eterna
    diu, que a fer el mal no ha de caure,
    amb gest de vil assassí,
    el feble tostemps i sempre.
    Un sentiment de justícia
    triomfa de crims i basardes
    i un reialme bastirà
    que vol la pau de la Terra.

    Da die Hirten ihre Herde
    Ließen und des Engels Worte
    Trugen durch die niedre Pforte
    Zu der Mutter und dem Kind,
    Fuhr das himmlische Gesind
    Fort im Sternenraum zu singen,
    Fuhr der Himmel fort zu klingen:
    »Friede, Friede auf der Erde!«

    Quan els pastors els ramats
    deixaren, i el crit de l’àngel
    els guià al portal humil
    vers la Mare i el seu Fill,
    també hi duia els cors celestes
    a cantar amb les estrelles,
    i els cels, tots, van ressonar:
    “La pau, pau a la Terra!”

    Mählich wird es sich gestalten,
    Seines heil’gen Amtes walten,
    Waffen schmieden ohne Fährde,
    Flammenschwerter für das Recht,
    Und ein königlich Geschlecht
    Wird erblühn mit starken Söhnen,
    Dessen helle Tuben dröhnen:
    »Friede, Friede auf der Erde!«

    Passa a passa es va reformant,
    un sagrat designi regna,
    no de mort es forgen armes,
    ans de justícia espases;
    i una nissaga reial
    florirà amb fills poderosos,
    i els clars clarins cantaran:
    “La pau, pau a la Terra!”

    (traducció de Carme Serrallonga)


    Alfred Schnittke (1934-1998)
    Tres càntics sacres

    I
    Gegrüßet seist du, Jungfrau, Mutter Gottes.
    Gesegnete Maria, der Herr ist mit dir;
    du bist gebenedeit unter den Frauen,
    und gebenedeit ist die Frucht deines Leibes,
    da du den Erlöser gebarst um unserer Seelen willen.

    I
    Saludada sies, Verge, Mare de Déu.
    Beneïda Maria, el Senyor és amb tu;
    ets beneïda entre totes les dones,
    i és beneït el fruit del teu ventre,
    car vas donar a llum el Salvador de les nostres ànimes.

    II
    O Herr, Herr Jesus, Herr Jesus Christus,
    Sohn Gottes,
    erbarme dich meiner,
    erbarme dich deines Sünders.

    II
    Oh Senyor, Senyor Jesús, Senyor Jesucrist,
    Fill de Déu,
    tingues pietat de mi,
    tingues pietat del teu pecador.

    III
    Pare nostre, que estàs en el cel,
    sigui santificat el vostre nom,
    vingui a nosaltres el vostre regne.
    Faci’s la vostra voluntat
    així a la terra com es fa en el cel.
    El nostre pa de cada dia
    doneu-nos, Senyor, el dia d’avui
    i perdoneu les nostres culpes
    així com nosaltres perdonem els nostres
    deutors.
    I no permeteu
    que nosaltres caiguem en la temptació
    ara i en l’hora de la nostra mort.
    Pels segles dels segles.
    Amén

    III
    Pare nostre, que estàs en el cel,
    sigui santificat el vostre nom,
    vingui a nosaltres el vostre regne.
    Faci’s la vostra voluntat
    així a la terra com es fa en el cel.
    El nostre pa de cada dia
    doneu-nos, Senyor, el dia d’avui
    i perdoneu les nostres culpes
    així com nosaltres perdonem els nostres
    deutors.
    I no permeteu
    que nosaltres caiguem en la temptació
    ara i en l’hora de la nostra mort.
    Pels segles dels segles.
    Amén


    Frank Martin (1890-1974)
    "Full fathom five" de Five songs of Ariel

    Full fathom five thy father lies;
    Of his bones are coral made;
    Those are pearls that were his eyes:
    Nothing of him that doth fade,
    But doth suffer a sea-change
    Into something rich and strange:
    Sea-nymphs hourly ring his knell.
    Ding-dong!
    Hark! Now I hear them,
    Ding-dong, bell!

    Sota cinc braces roman el vostre pare,
    dels seus ossos se’n fan coralls;
    aquelles perles foren els seus ulls:
    res en ell es consumeix,
    però un canvi en el mar sofreix,
    en quelcom estrany i ric.
    Nimfes marines repiquen cada hora la seva sentència de mort: ding-dong.
    Ah! Ara les sento!
    La campana fa ding-dong.


    Ralph Vaughan Williams (1872-1958)
    Three Shakespeare songs

    Full fathom five
    Mateix text que l'obra de Frank Martin

    The cloud capp’d towers

    The cloud-capp'd towers, the gorgeous palaces,
    The solemn temples, the great globe itself,
    Yea, all which it inherit, shall dissolve,
    And, like this insubstantial pageant faded,
    Leave not a rack behind: We are such stuff
    As dreams are made on, and our little life
    Is rounded with a sleep.

    Les torres s’alcen fins als núvols, els magnífics palaus,
    els temples solemnes, el gran globus,
    sí, tot el que ha heretat es dissoldrà,
    i així com aquest insubstancial espectacle s’esvaeix,
    no deixa rastre al seu pas: som de tal matèria
    com estan fets els somnis, i la nostra menuda vida
    es completa amb una dormida.


    Pēteris Vasks (1946)
    Actus caritatis

    Domine Deus, amo te super omnia
    et proximum meum propter te,
    quia tu es summum, infinitum,
    et perfectissimum bonum,
    omni dilectione dignum.
    In hac caritate vivere et mori statuo.

    Déu meu, t’estimo sobre totes les coses
    i al proïsme per tu,
    perquè Tu ets l’infinit, summe,
    i bé perfecte,
    digne de tot amor.
    Vull viure i morir en aquest amor.


    Arnold Schönberg (1874-1951)
    Friede auf Erden
    Textos de Conrad Ferdinand Meyer


    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Jauchzet dem Herrn alle Welt

    Jauchzet dem Herrn, alle Welt!
    Dienet dem Herrn mit Freuden,
    kommt vor Sein Angesicht mit Frohlocken!

    Aclameu el Senyor arreu de la Terra,
    serviu el Senyor amb alegria,
    entreu davant d’ell amb crits d’entusiasme.

    Erkennet, dass der Herr Gott ist!
    Er hat uns gemacht, und nicht wir selbst,
    zu Seinem Volk und zu Schafen Seiner Weide.

    Reconeixeu que el Senyor és Déu;
    ell ens ha creat i nosaltres som seus;
    som el seu poble i el ramat que ell pastura.

    Gehet zu Seinen Toren ein mit Danken,
    zu Seinen Vorhöfen mit Loben,
    danket Ihm, preiset Seinen Namen!
    Er ist voll Lieb und Freundlichkeit,
    voll Huld und Treu zu jeder Zeit.
    Sein' Gnade währet dort und hier und Seine Wahrheit für und für.

    Entreu als seus portals donant-li gràcies,
    canteu lloances als seus atris,
    enaltiu-lo, beneïu el seu nom:
    Que n’és, de bo, el Senyor!
    Perdura eternament el seu amor,
    és fidel per segles i segles.


    William Knight (1987)
    Walking with Thomas Hardy

    The going
    Thomas Hardy

    Why did you give no hint that night
    That quickly after the morrow's dawn,
    And calmly, as if indifferent quite,
    You would close your term here, up and be gone
    Where I could not follow
    With wing of swallow
    To gain one glimpse of you ever anon!

    Never to bid good-bye
    Or lip me the softest call,
    Or utter a wish for a word, while I
    Saw morning harden upon the wall,
    Unmoved, unknowing
    That your great going
    Had place that moment, and altered all.

    La partida
    Thomas Hardy

    Per què no vas insinuar aquella nit
    que després de l’alba, tan de pressa
    i amb calma, com si no t’importés gens,
    clouries la teva estada aquí i te n’aniries
    on jo no et podria seguir,
    amb ales d’oreneta,
    per poder-te contemplar una darrera vegada!

    Sense acomiadar-te
    ni murmurar-me el més suau adeu,
    ni pronunciar un desig, mentre jo
    veia com l’alba es reflectia a la paret,
    impassible, inconscient
    que la teva gran partida
    tenia lloc en aquell moment i ho canviava tot.

    Why do you make me leave the house
    And think for a breath it is you I see
    At the end of the alley of bending boughs
    Where so often at dusk you used to be;
    Till in darkening dankness
    The yawning blankness
    Of the perspective sickens me!

    You were she who abode
    By those red-veined rocks far West,
    You were the swan-necked one who rode
    Along the beetling Beeny Crest,
    And, reining nigh me,
    Would muse and eye me,
    While Life unrolled us its very best.

    Per què em fas sortir de casa
    i pensar, per un moment, que és a tu a qui veig
    al capdavall del passeig, sota les branques dels arbres
    on tan sovint, al capvespre, solies ser;
    fins que, en aquesta humida foscor,
    el buit profund
    de la perspectiva em fa emmalaltir!

    Tu eres la que vivia
    vora aquelles roques de veta vermella de l’oest,
    tu eres la del coll de cigne que cavalcava
    al llarg del costerut Beeny Crest,
    i, tot frenant al meu costat,
    em miraves, pensativa,
    mentre la Vida, al nostre voltant, lluïa les seves millors gales.

    Why, then, latterly did we not speak,
    Did we not think of those days long dead,
    And ere your vanishing strive to seek
    That time's renewal? We might have said,
    "In this bright spring weather
    We'll visit together
    Those places that once we visited."

    Well, well! All's past amend,
    Unchangeable. It must go.
    I seem but a dead man held on end
    To sink down soon. . . . O you could not know
    That such swift fleeing
    No soul foreseeing—
    Not even I—would undo me so!

    Per què, llavors, feia temps que no parlàvem,
    no pensàvem en aquells dies ja morts,
    ni ens esforçàvem per reviure aquell temps
    abans que te n’anessis? Podríem haver dit:
    “Amb aquest temps primaveral
    visitarem junts
    aquells llocs que un dia vam visitar”.

    Està bé! Tot això ja és aigua passada,
    immutable. Així ha de ser.
    Semblo un home mort que amb prou feines es
    resisteix
    a enfonsar-se… Oh, no podies saber
    que una fugida tan sobtada–ningú no ho hauria previst,
    ni jo tampoc– em deixaria desfet!

    The walk
    Thomas Hardy

    You did not walk with me
    Of late to the hill-top tree
    By the gated ways,
    As in earlier days;
    You were weak and lame,
    So you never came,
    And I went alone, and I did not mind,
    Not thinking of you as left behind.

    El passeig
    Thomas Hardy

    Feia temps que no passejaves amb mi
    fins aquell arbre a dalt del turó,
    entre camins i tanques,
    com els dies passats;
    estaves dèbil i coixa,
    per això no venies mai,
    i jo anava sol, i no m’importava,
    ni pensava que et deixava enrere.

    Rain on a grave
    Thomas Hardy

    Clouds spout upon her
    Their waters amain
    In ruthless disdain, –
    Her who but lately
    Had shivered with pain
    As at touch of dishonour
    If there had lit on her
    So coldly, so straightly
    Such arrows of rain:

    One who to shelter
    Her delicate head
    Would quicken and quicken
    Each tentative tread
    If drops chanced to pelt her
    That summertime spills
    In dust-paven rills
    When thunder-clouds thicken
    And birds close their bills.

    Would that I lay there
    And she were housed here!
    Or better, together
    Were folded away there
    Exposed to one weather
    We both, – who would stray there
    When sunny the day there,
    Or evening was clear
    At the prime of the year.

    Soon will be growing
    Green blades from her mound,
    And daisies be showing
    Like stars on the ground,
    Till she form part of them –
    Ay – the sweet heart of them,
    Loved beyond measure
    With a child’s pleasure
    All her life’s round.

    Pluja sobre una tomba
    Thomas Hardy

    Els núvols aboquen
    les seves aigües
    amb menyspreu implacable sobre ella,
    ella, que tot just fa poc
    hauria quedat esglaiada de dolor,
    com si l’hagués tocat la deshonra,
    si haguessin caigut sobre seu,
    tan fredes, tan rectes,
    aquestes fletxes de pluja:

    Ella, que per protegir
    el seu cap delicat,
    s’hauria apressat
    amb passes incertes
    si l’haguessin colpejat les gotes
    que l’estiu vessa
    en rierols de pols
    quan els núvols tronen
    i els ocells tanquen el bec.

    Tant de bo jagués jo allà
    i ella fos a casa!
    O, millor encara, que junts
    ens hi recloguéssim,
    exposats al mateix clima,
    tots dos, que sovint vagàvem allà
    els dies assolellats
    o un capvespre clar
    de primavera.

    Ben aviat brotaran
    fulles verdes al seu túmul,
    i les margarides lluiran
    com estrelles sobre la terra,
    fins que ella en formi part;
    sí, el cor més dolç d’aquelles flors,
    estimada sense mesura
    amb el goig d’un infant
    al llarg de tota la seva vida.

    The walk (The haunter)
    Thomas Hardy

    I walked up there to-day
    Just in the former way;
    Surveyed around
    The familiar ground
    By myself again:
    What difference, then?
    Only that underlying sense
    Of the look of a room on returning thence.

    What a good haunter I am, O tell him,
    Quickly make him know
    If he but sigh since my loss befell him
    Straight to his side I go.
    And if it be that at night I am stronger,
    Go, too, by day I do:
    Please, then, keep him in gloom no longer,
    Even ghosts tend thereto!

    El passeig (La visitant)
    Thomas Hardy

    Avui he pujat fins allà,
    tal com solia fer,
    tot observant al meu voltant
    el terreny conegut
    de nou tot sol:
    quina diferència hi ha, doncs?
    Només aquella sensació latent
    de com es veu una habitació en tornar-hi després.

    Quina bona visitant que soc, digueu-l’hi,
    feu-li saber, de pressa,
    que tan sols amb un sospir seu des que em va perdre
    aniré de seguida al seu costat.
    I si bé a la nit el meu poder és més gran,
    de dia també hi aniré:
    així doncs, si us plau, no el deixeu més en pena,
    que els fantasmes també en pateixen!


    Popular catalana–Bernat Vivancos (1973)
    El cant dels ocells

    En veure despuntar
    el major lluminar
    en la nit més ditxosa,
    els ocellets cantant,
    a festejar-lo van
    amb sa veu melindrosa.

    Cantava el passarell:
    Oh! Que formós i bell
    és l’Infant de Maria!
    I diu l’alegre tord:
    Vençuda n’és la mort,
    ja neix la vida mia.


    Pau Casals (1876-1973)
    O vos omnes

    O vos omnes qui transitis per viam,
    attendite et videte:
    si est dolor similis sicut dolor meus.
    Attendite universi populi,
    et videte dolorem meum:
    si est dolor similis sicut dolor meus.

    Oh tots vosaltres que passeu pel carrer, pareu atenció i mireu:
    si hi ha un dolor igual al meu.
    Pareu atenció tots, i mireu el meu dolor:
    si hi ha un dolor com el meu.


    Anna Campmany (1993)
    Peace (Estrena absoluta)

    "O my children! my poor children!
    Listen to the words of wisdom,
    Listen to the words of warning,
    From the lips of the Great Spirit,
    From the Master of Life, who made you!

    Fills meus, pobres fills meus!
    Escolteu les paraules sàvies,
    escolteu les paraules d’advertència
    dels llavis del Gran Esperit,
    del Senyor de la Vida, qui us ha creat!

    "I have given you lands to hunt in,
    I have given you streams to fish in,
    I have given you bear and bison,
    I have given you roe and reindeer,
    I have given you brant and beaver,
    Filled the marshes full of wild-fowl,
    Filled the rivers full of fishes:
    Why then are you not contented?
    Why then will you hunt each other?

    Us he donat terres per caçar-hi,
    us he donat rius per pescar-hi,
    us he donat ossos i bisons,
    us he donat cérvols i rens,
    us he donat oques i castors;
    he omplert els marjals d’aus salvatges,
    he omplert els rius de peixos:
    per què, doncs, no esteu satisfets?
    Per què, doncs, us caceu els uns als altres?

    "I am weary of your quarrels,
    Weary of your wars and bloodshed,
    Weary of your prayers for vengeance,
    Of your wranglings and dissensions;
    All your strength is in your union,
    All your danger is in discord;
    Therefore be at peace henceforward,
    And as brothers live together.

    Estic cansat de les vostres baralles,
    cansat de les vostres guerres i vessaments de sang,
    cansat de les vostres pregàries de venjança,
    de les vostres disputes i desavinences.
    La vostra força rau en la unió,
    el vostre perill, en la discòrdia.
    Per tant, sigueu en pau d’ara endavant,
    i viviu plegats com a germans.

  • Formació

    World Youth Choir

    Sopranos

    Amelie Saalbach
    Anna Passuello
    Ásta Sigríður Arnardóttir
    Clara van Vliet
    Cristina Petcu
    Emily Parker
    Kimia Khanzadi
    Kwankaew Ruangtrakool
    María del Mar Pans Vayá
    Nana Adwoa Dufie Mintah
    Rebecka Ryd
    Sara de Oliveira Cortez
    Seline Laugesen
    Serena Peroni
    Victoria Díaz Álvarez
    Vyktoria Therezze V. Bayle
    Cécile Kretz, cap de corda

    Contralts

    Aleksandra Galkina
    Beatrise Vilde
    Brina Vukovič
    Clara Moniz
    Ella Victoria Aubrey Castro
    Génolé de Franssu
    Joanna Śnieg
    Joyce Bastos
    Lára Ruth Clausen
    Malene Aass
    María Daniela Rivera Flórez
    Melvin Truphena Apiyo
    Merly Priscila Martínez Moreno
    Nao Fujita
    Raima Anna Strazdina
    Pınar Çanakçi Çavdur, cap de corda

    Tenors

    Adrián Lozano Pérez
    Andrea Caruso
    Callum Jeacle
    David Wibisono
    Eduardo Hernández Ruiz
    Ferran Passola Cros
    Frederic Schikora Tamarit
    Jihong Lyu
    José Francisco Bermúdez Rubio
    Kazuma Ishikawa
    Kevin Hernández Toledo
    Mark Joseph D. Edradan
    Tioh Wen Li
    Wen-Pin Chang
    Aljaž Bastič, cap de corda

    Baixos

    Chung, Yi-Hsiu
    Edvin Morell
    Fernando Castillo Hernández
    Gerardo Alberto Vásquez Ortega
    José Chichorro
    Kai Fujiwara
    Mantas Gontis
    Nicolò Sasso
    Pablo Morales Villegas
    Ryuichi Katagiri
    Santino Scaglione
    Seiya Fujinaka
    Seth Makafui Passah
    Tobias Matej Mistelbauer
    Tomás Campos Leichsenring Franco
    Graeme Climie, cap de corda

    Daniel Reuss, director
    João de Almeida Barros, director assistent

     

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dilluns, 28.09.25 – 12 h
    Petit Palau

    —Songs of hope

    Veus-Amics de la Unió
    Josep Vila i Jover, 
    director

    Obres de Campmany, Gilpin, LaBarr, Tin, Chiahara, Sato, Lindmark, Ruera, López-Chávarri, Orbán i Vila i Casañas


    Preu: 18 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex