Programa de mà
Balthasar Neumann Orchester, Cor Jove de l’Orfeó Català & Hengelbrock
—Händel
La Casa dels Cants
Divendres, 13 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)

Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Theodora Raftis, soprano
Jorge Navarro Colorado, tenor
Josep-Ramon Olivé, baríton
Balthasar NOVA*
Balthasar Neumann Orchestra
Cor Jove de l’Orfeó Català* (Pablo Larraz, director)
Thomas Hengelbrock, director*Agrupació amb finalitat pedagògica
I part
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Armida e Rinaldo (Pasticcio d'òpera basada en fragments de Händel, seleccionats per Thomas Hengelbrock)
Obertura, d’Alessandro, HWV 21
Recitatiu “Fatto inferno è il mio petto” (Rinaldo) de Rodelinda, HWV 19
Ària “Pastorello d’un povero armento” (Rinaldo) de Rodelinda, HWV 19
Ària “Brilla nell’ alma” (Armida) d’Alessandro, HWV 21
Recitatiu “T’amerò dunque sempre” (Rinaldo, Armida) d’Ariodante, HWV 33
Duet “Prendi, prendi” (Rinaldo, Armida) d’Ariodante, HWV 33
Sinfonia de Giulio Cesare, HWV 17
Recitatiu “Or che dici, Armida?” (Rinaldo, Armida) d’Alcina, HWV 34
Ària “È und folle, è un ville affetto” (Rinaldo) d’Alcina, HWV 34
Duet “Fermati! – No, crudel” (Rinaldo, Armida) de Rinaldo, HWV 7
Recitatiu “O Fato dispietato!” (Rinaldo, Armida) de Rinaldo, HWV 7
Ària “Lascia ch’io pianga” (Armida) de Rinaldo, HWV 7
Duet “Il vostro maggio de’ bei verdi anni” (Rinaldo, Armida) de Rinaldo, HWV 7II part
John Blow (1649-1708)
Salvator mundiHenry Purcell (1659-1695)
O sing unto the Lord, Z.44Georg Friedrich Händel
Coronation Anthem Nr. 1, HVC 258 “Zadok the priest”Zadok the priest
And all the people rejoiced
God save the KingCoronation Anthem Nr. 4, HVC 261 “My heart is inditing”
My heart is inditing
King’s daughters
Upon thy right hand
Kings shall be thy nursing fathersDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.La durada del concert és aproximada.
#simfònica #coral #palaujove
Poema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del celMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Georg Friedrich Händel i Thomas Hengelbrock. El gran compositor barroc alemany, coronat com el rei de l’òpera italiana durant la seva estada a Anglaterra, encapçala un programa centrat en música coral i operística anglesa. El mestre Hengelbrock hi adquireix un protagonisme especial no només per tornar al podi del Palau, sinó també perquè signa l’arranjament i l’adaptació de diverses àries i peces instrumentals de Händel per donar forma a una obra nova: una òpera pasticcio.
Sobre els intèrprets:
La soprano Theodora Raftis i el tenor Jorge Navarro Colorado s’uneixen a la Balthasar Neumann Orchester i al Cor Jove de l’Orfeó Català, que dirigeix Pablo Larraz, en una vetllada on el mestre Hengelbrock mostrarà el resultat del treball realitzat amb l’agrupació coral juvenil de la casa.Quines són les claus del concert?
El motet Salvator mundi de John Blow i l’himne de Henry Purcell O sing unto the Lord, posen en context el Händel anglès. Aquestes dues peces pertanyen a dos dels més grans compositors de començaments del Barroc anglès, anteriors a l’arribada del músic alemany a Londres. De Händel s’interpretaran dos dels quatre himnes per a la coronació del rei Jordi II, Zadok the priest i My heart is inditing, a més de l’obra arranjada per Thomas Hengelbrock, Armida e Rinaldo.
A què he de parar atenció?
Armida e Rinaldo és una òpera pasticcio; és a dir, no és una creació original del compositor, sinó una compilació de peces de diverses obres teatrals de Händel, arranjades i adaptades per Hengelbrock. És una obra per a dues veus solistes que el mestre ha creat basant-se en diverses òperes del músic alemany que comparteixen personatges, tot seguint una pràctica molt habitual al seu temps. L’acció avança gràcies als recitatius –els diàlegs parlats o musicats–, mentre que les àries descriuen els pensaments i sentiments íntims dels personatges. El títol, Armida e Rinaldo, uneix els noms dels dos protagonistes de sengles òperes händelianes, i molts dels números van ser concebuts originalment per a la popular Rinaldo, estrenada el 1711.
Sabies que...
Compositors com Händel o Vivaldi van ser veritables mestres en el terreny del pasticcio. Al catàleg d’òperes de Händel, quaranta-sis en total, hi figuren almenys quatre obres construïdes íntegrament a partir de música procedent d’òperes anteriors, adaptada per ell mateix per a un nou llibret. Però Händel també va arranjar obres d’altres autors. L’última la va donar a conèixer el 1737: Didone abbandonata, una òpera en tres actes amb música original de l’italià Leonardo Vinci i llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Nàpols el 1724. Händel la va reorquestrar, hi va afegir números nous i la va estrenar al Theatre Royal del Covent Garden, tot i que sense gaire èxit.
El llibret esmentat de Metastasio, que havia estat escrit inicialment per a una òpera de Domenico Sarro, ajuda a dimensionar el reciclatge de material teatral de l’època. Durant un segle, prop de setanta compositors van fer servir el mateix text per abordar la tragèdia de la reina Dido.
Comentari
El pasticcio Armida e Rinaldo, format per fragments de Giulio Cesare, Alessandro, Ariodante, Alcina, Rinaldo i Rodelinda de Händel, seleccionats i acoblats per Thomas Hengelbrock, recull la tradició del segle XVIII de compondre un pastitx operístic a mesura dels cantants i del públic. Les llibertats que es pren Hengelbrock són indispensables per teixir el fil dramàtic: els personatges originals –gairebé deu– són substituïts per la fetillera Armida i el cavaller Rinaldo, que narren la història fusionant el text i la música de les obres en forma de collage. Els fragments no han estat triats a l’atzar: exploren la psique humana i reflecteixen els affetti que Händel va portar tan commovedorament als pentagrames.
El pasticcio comença amb l’obertura d’Alessandro, òpera que mostrà les rivalitats artístiques del Londres del 1726, i on Georg Friedrich Händel (Halle, 1685-Londres, 1759) va reunir per primera vegada les dives Francesca Cuzzoni i Faustina Bordoni. L’enfrontament entre totes dues va convertir Händel en un gran estrateg comercial: els va assignar un nombre idèntic d’àries i va destacar-ne les virtuts individuals. És per això que àries com “Brilla nell’alma” –escrita per al lluïment de la Bordoni– assoleixen proporcions virtuosístiques amb l’ús de la coloratura. En el duet “Prendi, prendi da questa mano”, els protagonistes entrellacen les seves melodies a intervals de preciosa harmonia, tot simbolitzant la perfecta unió. “È un folle, è un vile affetto” la interpreta Bradamante a l’òpera Alcina i va ser escrita per a contralt. Les colorature mostren no només l’agitació interna del personatge, sinó també les virtuts que Händel volia potenciar de la cantant de l’estrena. “Lascia ch’io pianga” procedeix de Rinaldo i està inspirada en dues obres anteriors de Händel: una sarabanda d’Almira i “Lascia la spina, cogli la rosa”, ària de l’oratori Il trionfo del Tempo e del Disinganno. Amb aquesta bellíssima música Almirena lamenta el seu destí i suplica la llibertat. La commovedora senzillesa melòdica i les figuracions rítmiques que descriuen el plor de la protagonista, l’han convertit merescudament en una de les peces més celebrades de Händel.
Salvator mundi, motet a cinc veus de John Blow –mort el 1708– és una de les obres més aclaparadores i intenses del Barroc religiós anglès, que en presenta algunes de les característiques: expressivitat sentimental, patetisme sonor, riquesa harmònica i unió simbiòtica entre música i text. La súplica per la salvació s’efectua amb un ús commovedor de la dissonància, amb les veus perseguint-se i enfrontant-se en una tensió emocionant.
Henry Purcell (Londres, 1659-1695) va ser alumne i successor de Blow com a organista de l’abadia de Westminster. Escrit per a John Gostling, cantant admirat per Purcell i el rei Charles II, O sing unto the Lord, Z. 44 és un himne per a cinc veus solistes, cor mixt i orquestra de cordes. Mostra la transformació que presentaria la música eclesiàstica a Anglaterra, amb la incorporació d’elements expressius italians i una estructura similar a la de la cantata. Les intervencions solístiques del baix, el preciós duet “The Lord is great” –originalment escrit per a veu infantil i contratenor–, el patètic quartet “O worship the Lord” i l’efectista final fugat sobre la paraula “Al·leluia”, són algunes de les virtuts d’aquesta peça magnífica.
Dels quatre himnes compostos per Händel per a la coronació de Jordi II el 1727, Zadok the priest, HWV 258 és un dels més coneguts. El text procedeix de l’antífona Unxerunt Salomonem i narra la unció de Salomó pel sacerdot Zadok. Va ser el primer encàrrec a Händel com a ciutadà britànic. El músic va tenir en compte les característiques acústiques de l’abadia de Westminster, la reverberació de la qual es va aprofitar per incloure brillants efectes sonors que celebressin el context festiu de les peces, amb el cor dividit en diversos grups i una orquestra de grans proporcions. L’èxit de Zadok the priest va ser tan gran, que des de l’estrena s’executa a les coronacions dels monarques anglesos. Els aficionats al futbol la identificaran fàcilment: Tony Britten va reutilitzar una part de l’obra per compondre l’himne de la Champions League.
My heart is indinting, HWV 261 es basa en el salm 45 i el Llibre d’Isaïes, i els textos es van adaptar per a la coronació de la reina Carolina. El seu estil és més refinat que el dels altres himnes, amb seccions diferenciades i lluny del to victoriós del Zadok the priest. La participació de les trompetes i timbales, culminant brillantment el final, assenyala metafòricament l’inici d’una etapa gloriosa amb la nova reina.
Verónica Maynés, musicòloga, crític musical i professora d'història de la música i història de l'òpera
Biografies
Biografies

© Dinah Kaprou

© Dinah Kaprou
Theodora Raftis, soprano
Soprano de coloratura xipriota, ha guanyat el tercer premi al prestigiós Concurs Internacional de Cant d’Òpera Barroca Pietro Antonio Cesti, i també ha estat premiada en altres certàmens, com l’Otto Edelmann International Singing Competition (2019) i el József Simándy International Singing Competition (2016).
Encara estudiant a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena, va debutar al Musikverein i a la Konzerthaus de Viena, a la Philharmonie de París, Cuvilliés-Theater de Múnic, Müpa de Budapest, Palacio de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic i Shanghai Symphony Hall. També ha cantat en institucions musicals de primer nivell, com el Megaron Concert Hall d’Atenes, Teatro Colón de Buenos Aires i Segerstrom Center de Costa Mesa (Califòrnia). Els seus compromisos inclouen gires per la Xina, els Estats Units, Mèxic i l’Argentina, i a Europa ha participat al Festival d’Innsbruck, Bachfest de Leipzig, Budapest Spring Festival of Baroque Music i Festival Barroc de Londres.
Ha actuat al costat d’artistes destacats, com Andreas Scholl. El seu repertori operístic inclou Atamira (L’empio punito), Cino (Il Teuzzone), Ermione (Oreste), Ilia (Idomeneo), Blondchen (Die Entführung aus dem Serail), Susanna (Le nozze di Figaro), Mademoiselle Silberklang (Der Schauspieldirektor), Tonina (Prima la musica e poi le parole), Despina (Così fan tutte), Servilia (La clemenza di Tito), Olympia (Les contes d’Hoffmann), Greta Fiorentino (Street scene), Blanche de la Force (Dialogues des carmélites) i Zerbinetta (Ariadne auf Naxos).
També molt és activa en l’àmbit concertístic, amb interpretacions del Magnificat, Passió segons sant Mateu, Missa en Si menor i diverses Cantates de Bach, així com El Messies i Theodora de Händel; Exsultate, jubilate, Missa de la coronació i Requiem de Mozart; Les estacions de Haydn; Missa núm. 2 de Schubert; Requiem de Fauré; Carmina Burana d’Orff, i Les illuminations de Britten.
Entre els seus compromisos recents hi ha: Magnificat i Weihnachts oratorium de Bach al Musikverein de Viena; Cantates de Bach al Müpa de Budapest, amb Balázs Máté; Orfeo ed Euridice de Gluck (Eurydice) a Càller, amb George Petrou; Exsultate, jubilate de Mozart a Milà i Torí, al Festival MITO Settembre Musica, amb Jos van Veldhoven; Astarto de Bononcini (Sidonia) a Innsbruck, amb Stefano Montanari; Il matrimonio segreto (Carolina) a Potsdam, i un concert barroc al Händel Festspiele de Halle, amb Attilio Cremonesi; Missa en Si menor i un programa de Cantates de Bach a Viena, amb la Wiener Akademie i Martin Haselböck; Amore e Psiche de Pugnani, amb l’Accademia del Santo Spirito, a Torí; Ariodante (Dalinda) al Festival della Valle d’Itria a Martina Franca, sota la direcció de Federico Maria Sardelli; Die Zauberflöte (Papagena) a la Volksoper de Viena; L’ercole amante de Cavalli al Monteverdi Festival de Cremona, i Jephte de Carissimi, amb Les Musiciens du Prince, a Milà i Lausana, dirigits per Gianluca Capuano.
La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou: L’olimpiade de Pergolesi a Jesi; Orfeo ed Euridice (Amore) al Teatro Regio de Parma, i concerts barrocs amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester i Thomas Hengelbrock a Barcelona i Fontainebleau.
Gràcies a la versatilitat de la seva veu, també ha fet incursions en el teatre musical interpretant The phantom of the opera, West Side story, Mary Poppins, A little night music, Sweeney Todd, Whistle down the wind i Tell me on a Sunday, entre d’altres. Actualment es perfecciona sota la guia de Claudia Visca i ha assistit a classes magistrals i sessions de treball amb Natalie Dessay, Teodor Currentzis, Éva Marton, Júlia Hamari, Michael Schade, Sumi Jo, Barbara Bonney i Felicity Lott.
Biografies

© Clemens Manser Photography

© Clemens Manser Photography
Jorge Navarro Colorado, tenor
Va estudiar cant clàssic i òpera a la Guildhall School of Music and Drama i al Royal Welsh College of Music and Drama, i va completar la formació als programes Britten-Pears i Samling.
Aquesta temporada 2025-26 interpreta Crasso Pompeo Magno de Cavalli, amb Cappella Mediterranea (L. García-Alarcón) al Bayreuth Baroque Festival i en versió de concert a la Cité Bleue de Ginebra, al Théâtre des Champs Élysées de París i al Theater an der Wien. També La grotta di Trofonio de Salieri al Tage Alter Musik Herne, amb la Hofkapelle de Múnic (R. Lotter); El Messies de Händel, amb l’Orchestra Sinfonica de Milà (F. Biondi); Magnificat de Bach, amb l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia (R. Alessandrini) a Roma; Rinaldo (1731) de Händel al Karlsruhe Handel Festival (R. Alessandrini), el nou pastitx de Händel Armida e Rinaldo al Palau de la Música Catalana (PMC) i al Château de Fontainebleau, amb la Balthasar Neumann Orchester (T. Hengelbrock); Le nozze di Figaro a Pistoia, amb l’Orchestra Leonore (Giorgi), i un concert de duets de Monteverdi a Suècia, amb Göteborg Baroque.
La temporada 2024-25 va interpretar Il ritorno d’Ulisse i Dido and Aeneas, amb l’Accademia Bizantina (O. Dantone) al Ravenna Festival; Goffredo de Rinaldo (1731) al Karlsruhe Handel Festival, amb R. Alessandrini; Giuseppe riconosciuto de Terradellas, amb Vespres d’Arnadí, al Palau de la Música Catalana i a l’Auditorio Nacional de Madrid; un concert de música de Nadal amb el grup Arcangelo (J. Cohen) a Anvers, Cambridge i al Wigmore Hall de Londres; Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, amb La Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall al Monteverdi Festival de Cremona, així com la mateixa obra al World Sacred Music Festival de Fes (al Marroc), Li fratelli riconosciuti de Capelli, amb l’Europa Galante (F. Biondi) al Farnese Festival (Parma); La Santissima Annunziata de Scarlatti, amb el mateix conjunt al Halle Handel Festival, i Hyllo d’Ercole Amante de Cavalli al Monteverdi Festival de Cremona.
Entre els moments destacats de temporades recents hi ha el seu debut al Grand Théâtre de Ginebra com a Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse de Monteverdi, amb F. Biondi, incloent-hi dos concerts a l’Auditorio Nacional de Madrid i al Palau de la Música Catalana; el Requiem de Mozart, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i T. Pinnock a l’Auditori de Barcelona; el debut a La Fenice de Venècia com a Gualtiero de Griselda de Vivaldi, sota la direcció de D. Fasolis; el Tempo, personatge d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno al Buxton Festival, amb l’Early Opera Company (C. Curnyn); el recital barroc Arias for Ballino, amb Opera Settecento al London Handel Festival; els rols de tenor de Lotario, Rodrigo i Ariodante al Göttingen Handel Festival, sota la direcció de Laurence Cummings; Pulcinella de Stravinsky i el paper protagonista d’El retablo de Maese Pedro de Falla, amb la BBC National Orchestra de Gal·les; Die Schöpfung de Haydn, amb l’OBC al Palau de la Música Catalana i amb l’Orquesta Barroca de Sevilla a la Setmana de Música Religiosa de Conca; El Messies amb diverses orquestres, com Vespres d’Arnadí, Orquesta Sinfónica de Bilbao i OBS als principals auditoris d’Espanya; Rinaldo (1731), amb Capella Cracoviensis al Halle Handel Festival; Oronte d’Alcina, amb Lautten Compagney en gira per Alemanya i Suïssa; La vida breve de Falla, amb l’ADDA Simfònica; Bajazet de Tamerlano, amb English Touring Opera; Petrus en una versió escenificada de la Brockes Passion de Händel a l’Oper Halle dins del Halle Handel Festival; cover de Septimius de Theodora al Royal Opera House, i Scipione, amb l’Early Opera Company al London Handel Festival.
La seva discografia inclou actualment les òperes Lotario i Rodrigo de Händel, enregistrades en directe al Göttingen Festival (Accent), la Brockes Passion de Händel en CD i DVD (Naxos), Cleofida-Poro de Telemann–Händel, amb Il Gusto Barocco (CPO), l’àlbum German cantatas for voice and virtuoso violin, amb Ensemble Diderot i Johannes Pramsohler (Audax), i Infinite refrain: music of love’s refuge, un recital d’àries i duets, amb Randall Scotting i l’Academy of Ancient Music, dirigida per Laurence Cummings (Signum).
Biografies

©DaART

©DaART
Josep-Ramon Olivé, baríton
Nascut a Barcelona, rep la Medalla d’Or de la Guildhall School of Music & Drama de Londres el 2017, així com el primer premi i el premi del públic del Handel Singing Competition el 2015. També forma part del projecte Le Jardin des Voix de William Christie i Les Arts Florissants el 2017 i és seleccionat ECHO Rising Star el 2018.
Comença els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment estudia direcció coral i cant a l’ESMUC i continua la seva formació vocal a la Guildhall School amb el professor Rudolf Piernay.
Josep-Ramon Olivé ha actuat a sales de concert i teatres de tot Europa com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real de Madrid, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Elbphilharmonie d’Hamburg, la Philharmonie de París, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, el Wigmore Hall i el Barbican Hall de Londres, col·laborant amb orquestres com Le Concert des Nations, Les Arts Florissants, Hespérion XXI, l’OBC, la Orquesta y Coro de RTVE, la London Handel Orchestra i l’Orchestra of the Age of Enlightenment, i sota la batuta de grans directors com Jordi Savall, William Christie, Kazushi Ono, Laurence Cummings, Giacomo Sagripanti, Josep Pons, Ludovic Morlot o Víctor Pablo Pérez.
Biografies

©ABofill

©ABofill
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz és el director i Paul Perera el pianista. Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey, P. Phillips i M. Gardolińska
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera , Sabadell i València, i a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canària, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona. Ha interpretat La Creació de Haydn amb l’OBC i ha participat en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén, al Palau de la Música Catalana.
De la temporada passada (2024-25) cal destacar els concerts amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català corresponent al festival Grec. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Víctor Pablo Pérez, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
L’activitat de la temporada 2025-26 inclou l’estrena d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop; la interpretació de Gaudí d’Albert Guinovart, amb l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), sota la direcció de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la col·laboració amb la Baltasar Neumann Orchestra i Thomas Hengelbrock, amb un programa dedicat a Händel. També cal destacar el concert amb repertori per a cor i orgue, amb l’organista Joan Seguí, amb un programa que proposa un viatge musical del Barroc al Romanticisme anglès i alemany.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
El Cor Jove rep el suport d’Endesa.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander
Biografies

©Ricardo Rios

©Ricardo Rios
Pablo Larraz, director
Pablo Larraz Dalmases inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, del Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, on havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, càrrec que exerceix fins a la temporada 2024-25, així com la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Des del setembre del 2021 també és director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog, ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Biografies

© Florian Schmuck

© Florian Schmuck
Balthasar NOVA
Balthasar NOVA és un visionari programa acadèmic europeu de la família Balthasar Neumann que dona suport a joves músics excepcionals en el camí cap a una carrera d’èxit i autodeterminada com a professionals independents a l’escena musical internacional. El programa no només ofereix una formació integral, orientada a la pràctica i amb un enfocament en la interpretació històricament informada, sinó que també fomenta una consciència crítica sobre la responsabilitat social i el nostre patrimoni cultural compartit. Amb el seu enfocament holístic, el projecte té una projecció d’abast internacional.
Mitjançant un procés de selecció en diverses fases, s’escullen vint-i-cinc participants de diversos països europeus per a cadascuna de les dues edicions de divuit mesos de Balthasar NOVA. El programa es divideix en un seguit de períodes d’estudi, cadascun dedicat a una època musical específica i al seu repertori. També inclou nombroses activitats socials i artístiques que promouen la mediació musical, així com el desenvolupament de formats i programes de concert alternatius. Un ampli currículum complementa aquests elements, que aprofundeix no només en l’expertesa musical i tècnica, sinó també en la comprensió cultural i històrica. Un ric sistema de mentoria acompanya els participants en el creixement artístic i personal. Dins d’un programa de tutoria, els joves músics reben una orientació intensiva de solistes de renom internacional. Com a orquestra, actuen sota la direcció de directors com ara Thomas Hengelbrock, Pablo González i Lionel Sow, i creen els seus propis salons amb artistes com, entre d’altres, Julian Prégardien. Balthasar NOVA es pot veure als escenaris del Herbstfestspiele de Baden-Baden, Festival Händel de Halle, Festival de Bolonya, Mes d’Europa de l’Havana, així com al Bergson Kunstkraftwerk de Múnic i aquí, al Palau de la Música Catalana.
Balthasar NOVA ofereix als participants –especialment a aquells que es troben al final dels estudis o poc després de graduar-se– la flexibilitat per dur a terme projectes propis, continuar la formació acadèmica o establir contactes amb altres conjunts. D’aquesta manera, el programa construeix un pont essencial entre la formació acadèmica i la independència artística i econòmica. Mitjançant la formació integral i la xarxa de joves músics d’arreu d’Europa, el programa fa una contribució fonamental a la sostenibilitat del sector musical. Amb Balthasar NOVA, el Balthasar Neumann Chor & Orchester projecten cap al futur, amb vitalitat, els valors europeus, l’intercanvi cultural, la solidaritat transfronterera i la pau.
Amb la col·laboració de:
Biografies

© Mina Esfandiari

© Mina Esfandiari
Balthasar Neumann Orchester
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible de tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen la Balthasar Neumann Orchester, fundada per Thomas Hengelbrock l’any 1995. Com una de les principals orquestres d’instruments originals del món, obre constantment noves perspectives, convenç amb interpretacions plenes d’energia i pensa més enllà de categories i límits establerts. Aquest col·lectiu europeu d’artistes reuneix els millors músics del seu àmbit per fer música conjuntament d’una manera radical. Volen comprendre les obres de manera holística, situar-les en el seu context històric i sociocultural i interpretar-les amb la màxima autenticitat possible. Diversos premis ECHO Klassik i un Gramophone Award testimonien el reconeixement internacional que l’orquestra ha rebut des que va ser fundada.
A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el Balthasar Neumann Chor, la Balthasar Neumann Orchester col·labora amb directors convidats, com Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda. Les produccions operístiques i els concerts l’han portat a Baden-Baden, París, Ais de Provença i Madrid, a les sales de concerts de Dortmund i Viena, a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a importants festivals internacionals. La Balthasar Neumann Orchester s’ha distingit especialment per les seves interpretacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que es va poder escoltar per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden el 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part del seu ampli repertori.
La Balthasar Neumann Orchester no només és reconeguda per les seves interpretacions en concert, sinó també pel compromís amb l’educació musical. Mitjançant diversos programes acadèmics, Thomas Hengelbrock i els músics de l’orquestra comparteixen la passió i els coneixements musicals amb les noves generacions. A més, organitza regularment concerts especials i tallers en escoles i institucions socials.
A principi del 2025 l’orquestra va posar en marxa Balthasar NOVA, un nou programa finançat per la Unió Europea destinat a vint-i-cinc joves músics d’una vintena de països europeus. Aquest programa ofereix un enfocament holístic i innovador en la formació musical. Com a primera acadèmia orquestral de llarga durada dedicada als instruments històrics, NOVA combina la interpretació en diversos formats de conjunt amb experiència pràctica en el treball orquestral. El programa posa l’èmfasi en l’excel·lència artística, en unes condicions laborals justes i en la preparació per a una carrera com a professional independent.
Fomentant una nova generació de músics altament qualificats i socialment compromesos, NOVA contribueix a la sostenibilitat del sector musical i promou els valors europeus d’intercanvi cultural, unitat i pau.
Biografies

© Mina Esfandiari

© Mina Esfandiari
Thomas Hengelbrock, director
S’endinsa en les obres fins a arribar-hi al nucli i es posa completament al servei de la música. És un talent excepcional en molts sentits: com a director, investigador i mediador musical. Inspira el públic internacional des de fa molts anys. Una anàlisi profunda del text musical, del significat i del contingut de les obres és el centre del seu treball, que abasta èpoques i gèneres diversos i sustenta la seva carrera internacional. En programes apassionants combina l’antic i el nou, el conegut i el desconegut, i descobreix sovint afinitats musicals sorprenents. Thomas Hengelbrock recupera habitualment obres oblidades o considerades perdudes i, alhora, ofereix noves lectures renovadores del repertori estàndard.
Des de fa més de trenta anys Thomas Hengelbrock celebra èxits internacionals com a fundador i director artístic dels seus Balthasar Neumann Chor & Orchester. A través de diversos programes acadèmics promou joves músics i hi comparteix els seus coneixements i experiència. Hengelbrock és també un col·laborador molt sol·licitat per grans orquestres internacionals, com la Wiener Philharmoniker i Münchner Philharmoniker, Royal Concertgebouw Orchestra i Orchestre National de France, entre d’altres. El 2017 va inaugurar l’Elbphilharmonie d’Hamburg amb l’Orquestra NDR Elbphilharmonie i el 2025 va dirigir el concert inaugural de les celebracions del 150è aniversari del Palais Garnier de París. El setembre del 2024 va ser nomenat director musical de l’Orchestre de Chambre de París.
A més de les interpretacions històricament informades d’obres com Elias de Mendelssohn, La Creació de Haydn, Missa solemnis de Beethoven, Parsifal de Wagner o la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, també es dedica a la música del present més immediat. Thomas Hengelbrock col·labora estretament amb compositors contemporanis, com Qigang Chen, Jan Müller-Wieland, Wolfgang Rihm, Erkki-SvenTüür, Lotta Wennäkoski, Jörg Widmann o Simon Wills.
Thomas Hengelbrock es pot escoltar regularment amb els seus conjunts Balthasar Neumann a sales de concerts i teatres d’òpera de renom: recentment amb la Messe de Requiem de Fauré al Panthéon de París (2024), amb La Cenerentola de Rossini al Théâtre des Champs Élysées (2023), amb Iphigénie en Tauride de Gluck a l’Elbphilharmonie d’Hamburg (2025), així com amb diversos programes al Teatro Real de Madrid, Royal Opera House de Londres i Palau de la Música Catalana. És també convidat habitual als festivals de Baden-Baden, Ais de Provença i Salzburg i, des del 2020, desenvolupa una residència artística al Château de Fontainebleau amb els Balthasar Neumann Chor &Orchester, sota el patrocini de la UNESCO.
A més de la seva tasca com a director, ha treballat com a director d’escena en nombroses produccions, com Dido and Aeneas de Purcell o Don Giovanni de Mozart, i el 2005, juntament amb la coreògrafa Pina Bausch, va crear una celebrada producció d’Orfeo ed Euridice de Gluck que encara es representa en nombrosos països. La combinació de música i literatura és també un eix central del seu treball artístic col·laborant amb actors com Klaus Maria Brandauer, Johanna Wokalek i Graham Valentine.
Thomas Hengelbrock està especialment compromès amb la continuïtat de la cultura, tot creant oportunitats per a músics independents a Europa i facilitant l’accés a l’art i la cultura als joves. Transmet els seus coneixements i experiència a les noves generacions a través de la Balthasar Neumann Academy i la Cuban-European Youth Academy, així com mitjançant una gran varietat de projectes escolars i socials. El 2016 va ser guardonat amb el Premi de Música Herbert von Karajan pels seus mèrits.
Formacions
Balthasar Neumann Orchestra
Violins 1
Pablo Hernán Benedí, Lisanne Altrov-Margus*, Paolo Martino Delmarco*, Hyun-Jung Kim, Jenny Peña Campo, Verena Sommer, Sofi Stambolieva*Violins 2
Andrea Rognoni, Anna Brandis*, Émilie Chigioni*, Katarzyna Denkiewicz-Stawujak*, Ulrike Engel, Anna Perl*Violes
Donata Böcking, Marina Eichberg*, Oriane Lavignolle*, Alkistis Misouli*, Jaume Pueyo Solà*Violoncels
Christoph Dangel, Clara Eglhuber*, Ignacio Garcia Núñez*, Karin Hannisdal*Contrabaixos
Nicola dal Maso, Elena Squarzon*Oboès
Benoît Laurent, Julia Real*Fagot
Hannah Voß*Trompetes
Frances Lole*, Manuel Ferreira*, Moritz GörgTimbales
Martin Pinter*Tiorba
Lee SantanaArpa
Flora PapadopoulosOrgue i clavecí
Arianna Radaelli* Balthasar NOVA
Concertino / líders de seccióCor Jove de l'Orfeó Català
Sopranos
Uxue Bellido, Aina Costapau, Mireia Espada, Núria Esquinas, Carlota Granados, Carla Grau, Clara Martí, Júlia Martínez, Maria Martínez, Marina Martínez, Aina Masdeu, Martina Mata, Sasha Nikitina, Anaïs Oliveras *, Elna Passola, Soraya Sánchez, Marta Sellami, Caterina SerrallongaContralts
Elisenda Arquimbau *, Paula Boix, Sara Bou, Júlia Cervera, Alba Comasòlives, Hanna del Canto, Anna Garcia, Júlia López, Àngela Martin, Cristina Mendoza, Robin Olivera, Marçal Pons, Meritxell Subirana, Èlia Suy, Clara TusetTenors
Ignacio Baeza, Oriol Blancafort, Oriol Boada, Erik Compte, Gerard Calzada, Anxo Garrote, Xavi Gordo, David Hernàndez *, Beñat Larrañaga, Enea Morentin, Pedro Ortíz, Andreu Perelló, Bernat Perelló, Pol Quingles, Jaume Rovira, Nil Siñol, Bernat VergéBaixos
Tesfalem Balcells, Arià Campos, Eloi Corral, Pau Diport, Nil Esteve, Alberto Fernández, Èric Herrero, Gabriel Garcia, Esteve Gascón *, Adrià Gorina, Pol Isern, Marcel Mestre, Jofre Mestres, Martí Sobrado, Bru Solà, Víctor Sostres, Cisco Valls*professors de cant
Textos
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Armida e Rinaldo (Pasticcio d'òpera basada en fragments de Händel, seleccionats per Thomas Hengelbrock)
2. Recitatiu
RINALDOFatto inferno è il mio petto;
Di più flagelli armate ho dentro il core
Tre furie: gelosia, sdegno ed amore.
E da più gole io sento,
Quasi mastin crudele,
il rimorso latrar per mio tormento,
chiamandomi infedele,
spergiuro, usurpator, empio e tiranno.
Ma pur voi lusingate
Le stanche mie pupille
Ad un breve riposo, aure tranquille.
Sì dormi, Rinaldo,
E se ritrovi pace
Tra i fonti e l’erbe,
Delle regie superbe
Le mal sicure soglie
In abbandono lascia;
Ché prezioso è dell’ alma
Riposo, al par del trono.Fet infern és el meu pit;
de més flagells armada tinc dins el cor
tres fúries: gelosia, enuig i amor.
I de més goles jo sento,
quasi mastí cruel,
el remordiment bordar per al meu turment,
anomenant-me infidel,
perjur, usurpador, impiu i tirà.
Però vosaltres encara afalagueu
les meves pupil·les cansades
amb un breu repòs, aures tranquil·les.
Sí, dorm, Rinaldo,
i si retrobes pau
entre les fonts i les herbes,
de les superbes regies
els llindars mal segurs
abandona;
car preciós és per a l’ànima
el repòs, tant com el tron.3. Ària
RINALDOPastorello d’un povero armento
Pur dorme contento
Sotto l’ombra d’un faggio o d’alloro.
Io, d’un regno monarca fastoso,
Non trovo riposo,
Sotto l’ombra di porpora e d’oro.Pastoret d’un ramat pobre
també dorm content
sota l’ombra d’un faig o d’un llorer.
Jo, monarca fastuós d’un regne,
no trobo repòs
sota l’ombra de porpra i d’or.4. Ària
ARMIDABrilla nell’ alma
Un non inteso ancor dolce contento
E d’alta gioia il cor, soave inonda.
Sì nella calma
Azzurro brilla il mar, se splende il sole,
E i rai fan tremolar tranquilla l’onda.Brilla en l’ànima
un dolç goig encara no comprès,
i d’alta joia el cor s’inunda suaument.
Sí, en la calma
brilla blau el mar, si el sol resplendeix,
i els seus raigs fan tremolar l’ona tranquil·la.5. Recitatiu
RINALDO
T’estimaré, doncs, sempre, ídol meu.ARMIDA
Ànima constant també, t’ho dic jo.RINALDO
Tu, sobirana; jo, vassall!ARMIDA
Rinaldo,
Gràcia del Déu arquers,
Més sobirana no és aquesta ànima enamorada;
No és servent qui té l’imperi del meu cor.RINALDO
Quasi atònita, l’ànima encara no ho creu.ARMIDA
Doncs, la meva mà dreta
Que sigui per tu senyal del que t’ofereix l’amor.RINALDO
T’amerò dunque sempre, idolo mio.ARMIDA
Alma costante pur, ti dico anch’io.RINALDO
Tu sovrana, io vassallo!ARMIDA
Rinaldo,
Mercè del Nume arciero,
Più sovrana non è quest’ alma amante
Servo non è, chi ha del mio cor l’impero.RINALDO
Quasi attonita l’alma ancor nol crede.ARMIDA
Dunque la destra mia,
Di ciò che t’offre amor pegno ti sia.6. Ària
ARMIDA & RINALDOPrendi/Prendo da questa mano
Il pegno/il premio di mia fè.
Del Fato più inumano
Il barbaro rigore,
Mai così bell’ ardore
Estinguer possa in me.Prèn/Prenc d’aquesta mà
El senyal/el premi de la meva fe.
Del Destí més inhumà
El barbare rigor
Mai podrà apagar
un ardor tan bell en mi.8. Recitatiu
RINALDO
Or che dici, Armida?
Il tuo novello amante
Con perfidia ed inganno
Ti abbandona. Lo sai?ARMIDA
Nol credo, Rinaldo.
La gelosia ti sprona:
Ma più gli affetti miei per te non sono.
Libera son, né chiedo a te perdono.RINALDO
All’ offesa, il disprezzo
Giunge l’ingrata? Su: coraggio,
Rinaldo,
Scaccia costei dall’ alma; e se mai torna
Pentita a riamarti,
Deludi l’arti sue con l’istesse arti.RINALDO
Ara, què dius, Armida?
El teu nou amant
Amb perfídia i engany
T’abandona. Ho saps?ARMIDA
No ho crec, Rinaldo.
La gelosia t’empeny;
Però ja no són meus els afectes per tu.
Sóc lliure, i no et demano perdó.RINALDO
A l’ofensa, el menyspreu
Arriba la ingrata? Va, coratge,
Rinaldo,
Expulsa-la de l’ànima; i si algun dia torna
Penitenta a estimar-te de nou,
Desafia les seves arts amb les mateixes arts.9. Ària
RINALDOÈ un folle, è un vile affetto,
Non è la sua beltà,
Che trionfar la fa
Suberba del mio cor.
Vieni, sul labbro e al ciglio,
Sdegno, che nutro in petto,
Figlio d’offeso amor.És un afecte boig, és un afecte vil,
no és la seva bellesa
la que fa triomfar
la sobirana del meu cor.
Vine, als llavis i a les parpelles,
enuig que guardo al pit,
fill de l’amor ofès.10. Duet
ARMIDA
Fermati!RINALDO
No, crudel.ARMIDA
Armida son fedel.RINALDO
Spietata, infida.
Lasciami!ARMIDA
Pria morir.RINALDO
Non posso più soffrir.ARMIDA
Vuoi ch’io m’uccida?ARMIDA
Atura’t!RINALDO
No, cruel.ARMIDA
Armida és fidel.RINALDO
Despietat, infidel.
Deixa’m!ARMIDA
Abans morir.RINALDO
Ja no puc suportar-ho més.ARMIDA
Vols que em mati?11. Recitatiu
ARMIDA
O Fato dispietato!
Colla forza d’abisso
Rapirmi al caro ciel de’ miei contenti!
E qui con duolo eterno
Viva mi tieni in tormentoso inferno!RINALDO
Non funestar, o bella,
di due luci divine il dolce raggio;
ché per pietà mi sento il cor a frangere.ARMIDA
Crudel’, deh, per pietà, lasciami piangere!ARMIDA
Oh, Destí despietat!
Amb la força de l’abisme
Arrebates el cel estimat dels meus goigs!
I aquí, amb dolor etern,
Em mantens viva en un infern tormentós!RINALDO
No enfosquis, oh bella,
el dolç raig de dues llums divines;
car per pietat sento el cor trencar-se’m.ARMIDA
Cruel, oh, per pietat, deixa’m plorar!12. Ària
ARMIDALascia ch’io pianga
Mia cruda sorte,
E che sospiri
La libertà.
Il duolo infranga
Queste ritorte
De’ miei martiri
Sol per pietà.Deixa que plori
la meva cruel sort,
i que sospiri
per la llibertat.
Que el dolor trenqui
aquestes tortures
dels meus martiris
només per pietat.13. Duet
RINALDO & ARMIDA
Il vostro/nostro maggio
De’ bei verdi anni,
O cori amanti,
Sempre costanti
Sfiorate in amore!RINALDO
Né un falso raggio
D’onor v’affanni,
Ché sol beato
Chi amante amato
Possede un bel core.RINALDO & ARMIDA
El vostre/el nostre maig
dels bells anys verds,
Oh cors enamorats,
sempre constants
roseu en l’amor!RINALDO
Ni un fals raig
d’honor us turbi,
perquè només és feliç
qui, estimant i estimat,
posseeix un bell cor.John Blow (1649-1708)
Salvator mundiSalvator mundi, salva nos,
qui per crucem et sanguinem redemisti nos.
Auxiliare nobis, te deprecamur, Deus noster.Salvador del món, salva’ns,
tu que per la creu i la sang ens has redimit.
Ajuda’ns, et suppliquem, Déu nostre.Henry Purcell (1659-1695)
O sing unto the Lord, Z. 44Salm 96 (vv. 1‑6, 9‑10)
Simfonia / Cor
O sing unto the Lord a new song.
Alleluia.
Sing unto the Lord, all the whole earth.
Alleluia.O cantau al Senyor un cant nou.
Al·leluia.
Cantau al Senyor, tota la terra.
Al·leluia.Cor
Sing unto the Lord,
sing unto the Lord and praise his name:
be telling of his salvation from day to day.Canteu al Senyor,
canteu al Senyor i lloeu el seu nom:
anuncieu la seva salvació dia rere diaSolo (baix)
Declare his honour unto the heathen:
and his wonders unto all people.
Glory and worship are before him :
power and honour are in his sanctuary.
The Lord is great, and cannot worthily be praised:
he is more to be feared than all gods.
As for the gods of the heathen, they are but idols:
but it is the Lord that made the heavens.Anuncieu la seva glòria entre les nacions:
i les seves meravelles a tots els pobles.
Glòria i adoració davant seu:
poder i honor en el seu santuari.
El Senyor és gran, i no pot ser prou lloat:
és més temible que tots els déus.
Quant als déus de les nacions, no són més que ídols:
però el Senyor és qui ha fet els cels.Ritornelli / Cor
O worship the Lord in the beauty of holiness:
let the whole earth stand in awe of him.
Tell it out among the heathen that the Lord is King:
The Lord is King, the Lord is King, the Lord is King.
And that ’tis He who hath made the round world
so sure that it cannot be moved;
’Tis He, ’tis He, ’tis He who hath made the round world
so sure that it cannot be moved;
And how that he shall judge the people righteously.Alleluia.
Adoreu el Senyor en la bellesa de la santedat:
que tota la terra estigui plena de reverència davant d’ell.
Anunciau entre les nacions que el Senyor és Rei:
El Senyor és Rei, el Senyor és Rei, el Senyor és Rei.
I que és ell qui ha fet el món rodó
tan ferm que no pot ser mogut;
És ell, és ell, és ell qui ha fet el món rodó
tan ferm que no pot ser mogut;
I que jutjarà els pobles amb justícia.Al·leluia.
Georg Friedrich Händel
Coronation Anthem, HWC 258 “Zadok the priest”Text del Primer Llibre dels Reis 1:38-40
Zadok the Priest,
And Nathan the Prophet
Anointed Solomon King.
And all the people rejoiced and said:
God save the King!
Long live the King!
May the King live for ever,Amen, Allelujah.
Zadoc el sacerdot,
i Natan el profeta
van ungir el rei Salomó.
I tot el poble se’n va alegrar i va dir:
Déu salvi el rei!
Llarga vida al rei!
Feu que el rei visqui per sempre,Amén, al·leluia.
Coronation Anthem, HWC 261 “My heart is inditing”
My heart is inditing of a good matter; I speak of the things which I have made unto the King.
Kings’ daughters were among thy honourable women.
Upon thy right hand did stand the Queen in vesture of gold and the King shall have pleasure in thy beauty.
Kings shall be thy nursing fathers and queens thy nursing mothers.
El meu cor està fet de bons sentiments; parlo de les coses que he fet al rei.
Les filles de reis conformen el grup de les dones honorables.
A la seva dreta, la reina amb vestidures daurades; el rei tindrà el plaer d'admirar la seva bellesa.
Els reis són els pares protectors i les reines les mares protectores.
També et pot interessar...
Palau Bach
Divendres, 27.03.26 - 19 h
Sala de Concerts—Passió segons sant Mateu de Bach
Nick Pritchard, Evangelista
Alex Rosen, Jesús
Carolyn Sampson, soprano
Hugh Cutting, contratenor
Hugo Hymas, tenor
Thomas Bauer, baix
Arcangelo (cor i orquestra barroca)
Jonathan Cohen, clavecí i directorJ. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244
Preus: de 18 a 95 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Balthasar Neumann Orchester, Cor Jove de l’Orfeó Català & Hengelbrock
—Händel
La Casa dels Cants
Divendres, 13 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Theodora Raftis, soprano
Jorge Navarro Colorado, tenor
Josep-Ramon Olivé, baríton
Balthasar NOVA*
Balthasar Neumann Orchestra
Cor Jove de l’Orfeó Català* (Pablo Larraz, director)
Thomas Hengelbrock, director*Agrupació amb finalitat pedagògica
I part
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Armida e Rinaldo (Pasticcio d'òpera basada en fragments de Händel, seleccionats per Thomas Hengelbrock)
Obertura, d’Alessandro, HWV 21
Recitatiu “Fatto inferno è il mio petto” (Rinaldo) de Rodelinda, HWV 19
Ària “Pastorello d’un povero armento” (Rinaldo) de Rodelinda, HWV 19
Ària “Brilla nell’ alma” (Armida) d’Alessandro, HWV 21
Recitatiu “T’amerò dunque sempre” (Rinaldo, Armida) d’Ariodante, HWV 33
Duet “Prendi, prendi” (Rinaldo, Armida) d’Ariodante, HWV 33
Sinfonia de Giulio Cesare, HWV 17
Recitatiu “Or che dici, Armida?” (Rinaldo, Armida) d’Alcina, HWV 34
Ària “È und folle, è un ville affetto” (Rinaldo) d’Alcina, HWV 34
Duet “Fermati! – No, crudel” (Rinaldo, Armida) de Rinaldo, HWV 7
Recitatiu “O Fato dispietato!” (Rinaldo, Armida) de Rinaldo, HWV 7
Ària “Lascia ch’io pianga” (Armida) de Rinaldo, HWV 7
Duet “Il vostro maggio de’ bei verdi anni” (Rinaldo, Armida) de Rinaldo, HWV 7II part
John Blow (1649-1708)
Salvator mundiHenry Purcell (1659-1695)
O sing unto the Lord, Z.44Georg Friedrich Händel
Coronation Anthem Nr. 1, HVC 258 “Zadok the priest”Zadok the priest
And all the people rejoiced
God save the KingCoronation Anthem Nr. 4, HVC 261 “My heart is inditing”
My heart is inditing
King’s daughters
Upon thy right hand
Kings shall be thy nursing fathersDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.La durada del concert és aproximada.
#simfònica #coral #palaujove

Poema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del celMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Georg Friedrich Händel i Thomas Hengelbrock. El gran compositor barroc alemany, coronat com el rei de l’òpera italiana durant la seva estada a Anglaterra, encapçala un programa centrat en música coral i operística anglesa. El mestre Hengelbrock hi adquireix un protagonisme especial no només per tornar al podi del Palau, sinó també perquè signa l’arranjament i l’adaptació de diverses àries i peces instrumentals de Händel per donar forma a una obra nova: una òpera pasticcio.
Sobre els intèrprets:
La soprano Theodora Raftis i el tenor Jorge Navarro Colorado s’uneixen a la Balthasar Neumann Orchester i al Cor Jove de l’Orfeó Català, que dirigeix Pablo Larraz, en una vetllada on el mestre Hengelbrock mostrarà el resultat del treball realitzat amb l’agrupació coral juvenil de la casa.Quines són les claus del concert?
El motet Salvator mundi de John Blow i l’himne de Henry Purcell O sing unto the Lord, posen en context el Händel anglès. Aquestes dues peces pertanyen a dos dels més grans compositors de començaments del Barroc anglès, anteriors a l’arribada del músic alemany a Londres. De Händel s’interpretaran dos dels quatre himnes per a la coronació del rei Jordi II, Zadok the priest i My heart is inditing, a més de l’obra arranjada per Thomas Hengelbrock, Armida e Rinaldo.
A què he de parar atenció?
Armida e Rinaldo és una òpera pasticcio; és a dir, no és una creació original del compositor, sinó una compilació de peces de diverses obres teatrals de Händel, arranjades i adaptades per Hengelbrock. És una obra per a dues veus solistes que el mestre ha creat basant-se en diverses òperes del músic alemany que comparteixen personatges, tot seguint una pràctica molt habitual al seu temps. L’acció avança gràcies als recitatius –els diàlegs parlats o musicats–, mentre que les àries descriuen els pensaments i sentiments íntims dels personatges. El títol, Armida e Rinaldo, uneix els noms dels dos protagonistes de sengles òperes händelianes, i molts dels números van ser concebuts originalment per a la popular Rinaldo, estrenada el 1711.
Sabies que...
Compositors com Händel o Vivaldi van ser veritables mestres en el terreny del pasticcio. Al catàleg d’òperes de Händel, quaranta-sis en total, hi figuren almenys quatre obres construïdes íntegrament a partir de música procedent d’òperes anteriors, adaptada per ell mateix per a un nou llibret. Però Händel també va arranjar obres d’altres autors. L’última la va donar a conèixer el 1737: Didone abbandonata, una òpera en tres actes amb música original de l’italià Leonardo Vinci i llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Nàpols el 1724. Händel la va reorquestrar, hi va afegir números nous i la va estrenar al Theatre Royal del Covent Garden, tot i que sense gaire èxit.
El llibret esmentat de Metastasio, que havia estat escrit inicialment per a una òpera de Domenico Sarro, ajuda a dimensionar el reciclatge de material teatral de l’època. Durant un segle, prop de setanta compositors van fer servir el mateix text per abordar la tragèdia de la reina Dido.

Comentari
El pasticcio Armida e Rinaldo, format per fragments de Giulio Cesare, Alessandro, Ariodante, Alcina, Rinaldo i Rodelinda de Händel, seleccionats i acoblats per Thomas Hengelbrock, recull la tradició del segle XVIII de compondre un pastitx operístic a mesura dels cantants i del públic. Les llibertats que es pren Hengelbrock són indispensables per teixir el fil dramàtic: els personatges originals –gairebé deu– són substituïts per la fetillera Armida i el cavaller Rinaldo, que narren la història fusionant el text i la música de les obres en forma de collage. Els fragments no han estat triats a l’atzar: exploren la psique humana i reflecteixen els affetti que Händel va portar tan commovedorament als pentagrames.
El pasticcio comença amb l’obertura d’Alessandro, òpera que mostrà les rivalitats artístiques del Londres del 1726, i on Georg Friedrich Händel (Halle, 1685-Londres, 1759) va reunir per primera vegada les dives Francesca Cuzzoni i Faustina Bordoni. L’enfrontament entre totes dues va convertir Händel en un gran estrateg comercial: els va assignar un nombre idèntic d’àries i va destacar-ne les virtuts individuals. És per això que àries com “Brilla nell’alma” –escrita per al lluïment de la Bordoni– assoleixen proporcions virtuosístiques amb l’ús de la coloratura. En el duet “Prendi, prendi da questa mano”, els protagonistes entrellacen les seves melodies a intervals de preciosa harmonia, tot simbolitzant la perfecta unió. “È un folle, è un vile affetto” la interpreta Bradamante a l’òpera Alcina i va ser escrita per a contralt. Les colorature mostren no només l’agitació interna del personatge, sinó també les virtuts que Händel volia potenciar de la cantant de l’estrena. “Lascia ch’io pianga” procedeix de Rinaldo i està inspirada en dues obres anteriors de Händel: una sarabanda d’Almira i “Lascia la spina, cogli la rosa”, ària de l’oratori Il trionfo del Tempo e del Disinganno. Amb aquesta bellíssima música Almirena lamenta el seu destí i suplica la llibertat. La commovedora senzillesa melòdica i les figuracions rítmiques que descriuen el plor de la protagonista, l’han convertit merescudament en una de les peces més celebrades de Händel.
Salvator mundi, motet a cinc veus de John Blow –mort el 1708– és una de les obres més aclaparadores i intenses del Barroc religiós anglès, que en presenta algunes de les característiques: expressivitat sentimental, patetisme sonor, riquesa harmònica i unió simbiòtica entre música i text. La súplica per la salvació s’efectua amb un ús commovedor de la dissonància, amb les veus perseguint-se i enfrontant-se en una tensió emocionant.
Henry Purcell (Londres, 1659-1695) va ser alumne i successor de Blow com a organista de l’abadia de Westminster. Escrit per a John Gostling, cantant admirat per Purcell i el rei Charles II, O sing unto the Lord, Z. 44 és un himne per a cinc veus solistes, cor mixt i orquestra de cordes. Mostra la transformació que presentaria la música eclesiàstica a Anglaterra, amb la incorporació d’elements expressius italians i una estructura similar a la de la cantata. Les intervencions solístiques del baix, el preciós duet “The Lord is great” –originalment escrit per a veu infantil i contratenor–, el patètic quartet “O worship the Lord” i l’efectista final fugat sobre la paraula “Al·leluia”, són algunes de les virtuts d’aquesta peça magnífica.
Dels quatre himnes compostos per Händel per a la coronació de Jordi II el 1727, Zadok the priest, HWV 258 és un dels més coneguts. El text procedeix de l’antífona Unxerunt Salomonem i narra la unció de Salomó pel sacerdot Zadok. Va ser el primer encàrrec a Händel com a ciutadà britànic. El músic va tenir en compte les característiques acústiques de l’abadia de Westminster, la reverberació de la qual es va aprofitar per incloure brillants efectes sonors que celebressin el context festiu de les peces, amb el cor dividit en diversos grups i una orquestra de grans proporcions. L’èxit de Zadok the priest va ser tan gran, que des de l’estrena s’executa a les coronacions dels monarques anglesos. Els aficionats al futbol la identificaran fàcilment: Tony Britten va reutilitzar una part de l’obra per compondre l’himne de la Champions League.
My heart is indinting, HWV 261 es basa en el salm 45 i el Llibre d’Isaïes, i els textos es van adaptar per a la coronació de la reina Carolina. El seu estil és més refinat que el dels altres himnes, amb seccions diferenciades i lluny del to victoriós del Zadok the priest. La participació de les trompetes i timbales, culminant brillantment el final, assenyala metafòricament l’inici d’una etapa gloriosa amb la nova reina.
Verónica Maynés, musicòloga, crític musical i professora d'història de la música i història de l'òpera

Biografies
Theodora Raftis, soprano

© Dinah Kaprou
Soprano de coloratura xipriota, ha guanyat el tercer premi al prestigiós Concurs Internacional de Cant d’Òpera Barroca Pietro Antonio Cesti, i també ha estat premiada en altres certàmens, com l’Otto Edelmann International Singing Competition (2019) i el József Simándy International Singing Competition (2016).
Encara estudiant a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena, va debutar al Musikverein i a la Konzerthaus de Viena, a la Philharmonie de París, Cuvilliés-Theater de Múnic, Müpa de Budapest, Palacio de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic i Shanghai Symphony Hall. També ha cantat en institucions musicals de primer nivell, com el Megaron Concert Hall d’Atenes, Teatro Colón de Buenos Aires i Segerstrom Center de Costa Mesa (Califòrnia). Els seus compromisos inclouen gires per la Xina, els Estats Units, Mèxic i l’Argentina, i a Europa ha participat al Festival d’Innsbruck, Bachfest de Leipzig, Budapest Spring Festival of Baroque Music i Festival Barroc de Londres.
Ha actuat al costat d’artistes destacats, com Andreas Scholl. El seu repertori operístic inclou Atamira (L’empio punito), Cino (Il Teuzzone), Ermione (Oreste), Ilia (Idomeneo), Blondchen (Die Entführung aus dem Serail), Susanna (Le nozze di Figaro), Mademoiselle Silberklang (Der Schauspieldirektor), Tonina (Prima la musica e poi le parole), Despina (Così fan tutte), Servilia (La clemenza di Tito), Olympia (Les contes d’Hoffmann), Greta Fiorentino (Street scene), Blanche de la Force (Dialogues des carmélites) i Zerbinetta (Ariadne auf Naxos).
També molt és activa en l’àmbit concertístic, amb interpretacions del Magnificat, Passió segons sant Mateu, Missa en Si menor i diverses Cantates de Bach, així com El Messies i Theodora de Händel; Exsultate, jubilate, Missa de la coronació i Requiem de Mozart; Les estacions de Haydn; Missa núm. 2 de Schubert; Requiem de Fauré; Carmina Burana d’Orff, i Les illuminations de Britten.
Entre els seus compromisos recents hi ha: Magnificat i Weihnachts oratorium de Bach al Musikverein de Viena; Cantates de Bach al Müpa de Budapest, amb Balázs Máté; Orfeo ed Euridice de Gluck (Eurydice) a Càller, amb George Petrou; Exsultate, jubilate de Mozart a Milà i Torí, al Festival MITO Settembre Musica, amb Jos van Veldhoven; Astarto de Bononcini (Sidonia) a Innsbruck, amb Stefano Montanari; Il matrimonio segreto (Carolina) a Potsdam, i un concert barroc al Händel Festspiele de Halle, amb Attilio Cremonesi; Missa en Si menor i un programa de Cantates de Bach a Viena, amb la Wiener Akademie i Martin Haselböck; Amore e Psiche de Pugnani, amb l’Accademia del Santo Spirito, a Torí; Ariodante (Dalinda) al Festival della Valle d’Itria a Martina Franca, sota la direcció de Federico Maria Sardelli; Die Zauberflöte (Papagena) a la Volksoper de Viena; L’ercole amante de Cavalli al Monteverdi Festival de Cremona, i Jephte de Carissimi, amb Les Musiciens du Prince, a Milà i Lausana, dirigits per Gianluca Capuano.
La seva agenda de la temporada 2025-26 inclou: L’olimpiade de Pergolesi a Jesi; Orfeo ed Euridice (Amore) al Teatro Regio de Parma, i concerts barrocs amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester i Thomas Hengelbrock a Barcelona i Fontainebleau.
Gràcies a la versatilitat de la seva veu, també ha fet incursions en el teatre musical interpretant The phantom of the opera, West Side story, Mary Poppins, A little night music, Sweeney Todd, Whistle down the wind i Tell me on a Sunday, entre d’altres. Actualment es perfecciona sota la guia de Claudia Visca i ha assistit a classes magistrals i sessions de treball amb Natalie Dessay, Teodor Currentzis, Éva Marton, Júlia Hamari, Michael Schade, Sumi Jo, Barbara Bonney i Felicity Lott.
Jorge Navarro Colorado, tenor

© Clemens Manser Photography
Va estudiar cant clàssic i òpera a la Guildhall School of Music and Drama i al Royal Welsh College of Music and Drama, i va completar la formació als programes Britten-Pears i Samling.
Aquesta temporada 2025-26 interpreta Crasso Pompeo Magno de Cavalli, amb Cappella Mediterranea (L. García-Alarcón) al Bayreuth Baroque Festival i en versió de concert a la Cité Bleue de Ginebra, al Théâtre des Champs Élysées de París i al Theater an der Wien. També La grotta di Trofonio de Salieri al Tage Alter Musik Herne, amb la Hofkapelle de Múnic (R. Lotter); El Messies de Händel, amb l’Orchestra Sinfonica de Milà (F. Biondi); Magnificat de Bach, amb l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia (R. Alessandrini) a Roma; Rinaldo (1731) de Händel al Karlsruhe Handel Festival (R. Alessandrini), el nou pastitx de Händel Armida e Rinaldo al Palau de la Música Catalana (PMC) i al Château de Fontainebleau, amb la Balthasar Neumann Orchester (T. Hengelbrock); Le nozze di Figaro a Pistoia, amb l’Orchestra Leonore (Giorgi), i un concert de duets de Monteverdi a Suècia, amb Göteborg Baroque.
La temporada 2024-25 va interpretar Il ritorno d’Ulisse i Dido and Aeneas, amb l’Accademia Bizantina (O. Dantone) al Ravenna Festival; Goffredo de Rinaldo (1731) al Karlsruhe Handel Festival, amb R. Alessandrini; Giuseppe riconosciuto de Terradellas, amb Vespres d’Arnadí, al Palau de la Música Catalana i a l’Auditorio Nacional de Madrid; un concert de música de Nadal amb el grup Arcangelo (J. Cohen) a Anvers, Cambridge i al Wigmore Hall de Londres; Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, amb La Capella Reial de Catalunya i Jordi Savall al Monteverdi Festival de Cremona, així com la mateixa obra al World Sacred Music Festival de Fes (al Marroc), Li fratelli riconosciuti de Capelli, amb l’Europa Galante (F. Biondi) al Farnese Festival (Parma); La Santissima Annunziata de Scarlatti, amb el mateix conjunt al Halle Handel Festival, i Hyllo d’Ercole Amante de Cavalli al Monteverdi Festival de Cremona.
Entre els moments destacats de temporades recents hi ha el seu debut al Grand Théâtre de Ginebra com a Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse de Monteverdi, amb F. Biondi, incloent-hi dos concerts a l’Auditorio Nacional de Madrid i al Palau de la Música Catalana; el Requiem de Mozart, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), i T. Pinnock a l’Auditori de Barcelona; el debut a La Fenice de Venècia com a Gualtiero de Griselda de Vivaldi, sota la direcció de D. Fasolis; el Tempo, personatge d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno al Buxton Festival, amb l’Early Opera Company (C. Curnyn); el recital barroc Arias for Ballino, amb Opera Settecento al London Handel Festival; els rols de tenor de Lotario, Rodrigo i Ariodante al Göttingen Handel Festival, sota la direcció de Laurence Cummings; Pulcinella de Stravinsky i el paper protagonista d’El retablo de Maese Pedro de Falla, amb la BBC National Orchestra de Gal·les; Die Schöpfung de Haydn, amb l’OBC al Palau de la Música Catalana i amb l’Orquesta Barroca de Sevilla a la Setmana de Música Religiosa de Conca; El Messies amb diverses orquestres, com Vespres d’Arnadí, Orquesta Sinfónica de Bilbao i OBS als principals auditoris d’Espanya; Rinaldo (1731), amb Capella Cracoviensis al Halle Handel Festival; Oronte d’Alcina, amb Lautten Compagney en gira per Alemanya i Suïssa; La vida breve de Falla, amb l’ADDA Simfònica; Bajazet de Tamerlano, amb English Touring Opera; Petrus en una versió escenificada de la Brockes Passion de Händel a l’Oper Halle dins del Halle Handel Festival; cover de Septimius de Theodora al Royal Opera House, i Scipione, amb l’Early Opera Company al London Handel Festival.
La seva discografia inclou actualment les òperes Lotario i Rodrigo de Händel, enregistrades en directe al Göttingen Festival (Accent), la Brockes Passion de Händel en CD i DVD (Naxos), Cleofida-Poro de Telemann–Händel, amb Il Gusto Barocco (CPO), l’àlbum German cantatas for voice and virtuoso violin, amb Ensemble Diderot i Johannes Pramsohler (Audax), i Infinite refrain: music of love’s refuge, un recital d’àries i duets, amb Randall Scotting i l’Academy of Ancient Music, dirigida per Laurence Cummings (Signum).
Josep-Ramon Olivé, baríton

©DaART
Nascut a Barcelona, rep la Medalla d’Or de la Guildhall School of Music & Drama de Londres el 2017, així com el primer premi i el premi del públic del Handel Singing Competition el 2015. També forma part del projecte Le Jardin des Voix de William Christie i Les Arts Florissants el 2017 i és seleccionat ECHO Rising Star el 2018.
Comença els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, posteriorment estudia direcció coral i cant a l’ESMUC i continua la seva formació vocal a la Guildhall School amb el professor Rudolf Piernay.
Josep-Ramon Olivé ha actuat a sales de concert i teatres de tot Europa com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el Teatro Real de Madrid, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Elbphilharmonie d’Hamburg, la Philharmonie de París, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, el Wigmore Hall i el Barbican Hall de Londres, col·laborant amb orquestres com Le Concert des Nations, Les Arts Florissants, Hespérion XXI, l’OBC, la Orquesta y Coro de RTVE, la London Handel Orchestra i l’Orchestra of the Age of Enlightenment, i sota la batuta de grans directors com Jordi Savall, William Christie, Kazushi Ono, Laurence Cummings, Giacomo Sagripanti, Josep Pons, Ludovic Morlot o Víctor Pablo Pérez.
Cor Jove de l’Orfeó Català

©ABofill
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz és el director i Paul Perera el pianista. Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey, P. Phillips i M. Gardolińska
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera , Sabadell i València, i a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canària, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona. Ha interpretat La Creació de Haydn amb l’OBC i ha participat en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén, al Palau de la Música Catalana.
De la temporada passada (2024-25) cal destacar els concerts amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català corresponent al festival Grec. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Víctor Pablo Pérez, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
L’activitat de la temporada 2025-26 inclou l’estrena d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop; la interpretació de Gaudí d’Albert Guinovart, amb l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), sota la direcció de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la col·laboració amb la Baltasar Neumann Orchestra i Thomas Hengelbrock, amb un programa dedicat a Händel. També cal destacar el concert amb repertori per a cor i orgue, amb l’organista Joan Seguí, amb un programa que proposa un viatge musical del Barroc al Romanticisme anglès i alemany.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
El Cor Jove rep el suport d’Endesa.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander
Pablo Larraz, director

©Ricardo Rios
Pablo Larraz Dalmases inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, del Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, on havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, càrrec que exerceix fins a la temporada 2024-25, així com la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Des del setembre del 2021 també és director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog, ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Balthasar NOVA

© Florian Schmuck
Balthasar NOVA és un visionari programa acadèmic europeu de la família Balthasar Neumann que dona suport a joves músics excepcionals en el camí cap a una carrera d’èxit i autodeterminada com a professionals independents a l’escena musical internacional. El programa no només ofereix una formació integral, orientada a la pràctica i amb un enfocament en la interpretació històricament informada, sinó que també fomenta una consciència crítica sobre la responsabilitat social i el nostre patrimoni cultural compartit. Amb el seu enfocament holístic, el projecte té una projecció d’abast internacional.
Mitjançant un procés de selecció en diverses fases, s’escullen vint-i-cinc participants de diversos països europeus per a cadascuna de les dues edicions de divuit mesos de Balthasar NOVA. El programa es divideix en un seguit de períodes d’estudi, cadascun dedicat a una època musical específica i al seu repertori. També inclou nombroses activitats socials i artístiques que promouen la mediació musical, així com el desenvolupament de formats i programes de concert alternatius. Un ampli currículum complementa aquests elements, que aprofundeix no només en l’expertesa musical i tècnica, sinó també en la comprensió cultural i històrica. Un ric sistema de mentoria acompanya els participants en el creixement artístic i personal. Dins d’un programa de tutoria, els joves músics reben una orientació intensiva de solistes de renom internacional. Com a orquestra, actuen sota la direcció de directors com ara Thomas Hengelbrock, Pablo González i Lionel Sow, i creen els seus propis salons amb artistes com, entre d’altres, Julian Prégardien. Balthasar NOVA es pot veure als escenaris del Herbstfestspiele de Baden-Baden, Festival Händel de Halle, Festival de Bolonya, Mes d’Europa de l’Havana, així com al Bergson Kunstkraftwerk de Múnic i aquí, al Palau de la Música Catalana.
Balthasar NOVA ofereix als participants –especialment a aquells que es troben al final dels estudis o poc després de graduar-se– la flexibilitat per dur a terme projectes propis, continuar la formació acadèmica o establir contactes amb altres conjunts. D’aquesta manera, el programa construeix un pont essencial entre la formació acadèmica i la independència artística i econòmica. Mitjançant la formació integral i la xarxa de joves músics d’arreu d’Europa, el programa fa una contribució fonamental a la sostenibilitat del sector musical. Amb Balthasar NOVA, el Balthasar Neumann Chor & Orchester projecten cap al futur, amb vitalitat, els valors europeus, l’intercanvi cultural, la solidaritat transfronterera i la pau.
Amb la col·laboració de:
Balthasar Neumann Orchester

© Mina Esfandiari
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible de tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen la Balthasar Neumann Orchester, fundada per Thomas Hengelbrock l’any 1995. Com una de les principals orquestres d’instruments originals del món, obre constantment noves perspectives, convenç amb interpretacions plenes d’energia i pensa més enllà de categories i límits establerts. Aquest col·lectiu europeu d’artistes reuneix els millors músics del seu àmbit per fer música conjuntament d’una manera radical. Volen comprendre les obres de manera holística, situar-les en el seu context històric i sociocultural i interpretar-les amb la màxima autenticitat possible. Diversos premis ECHO Klassik i un Gramophone Award testimonien el reconeixement internacional que l’orquestra ha rebut des que va ser fundada.
A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el Balthasar Neumann Chor, la Balthasar Neumann Orchester col·labora amb directors convidats, com Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda. Les produccions operístiques i els concerts l’han portat a Baden-Baden, París, Ais de Provença i Madrid, a les sales de concerts de Dortmund i Viena, a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a importants festivals internacionals. La Balthasar Neumann Orchester s’ha distingit especialment per les seves interpretacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que es va poder escoltar per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden el 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part del seu ampli repertori.
La Balthasar Neumann Orchester no només és reconeguda per les seves interpretacions en concert, sinó també pel compromís amb l’educació musical. Mitjançant diversos programes acadèmics, Thomas Hengelbrock i els músics de l’orquestra comparteixen la passió i els coneixements musicals amb les noves generacions. A més, organitza regularment concerts especials i tallers en escoles i institucions socials.
A principi del 2025 l’orquestra va posar en marxa Balthasar NOVA, un nou programa finançat per la Unió Europea destinat a vint-i-cinc joves músics d’una vintena de països europeus. Aquest programa ofereix un enfocament holístic i innovador en la formació musical. Com a primera acadèmia orquestral de llarga durada dedicada als instruments històrics, NOVA combina la interpretació en diversos formats de conjunt amb experiència pràctica en el treball orquestral. El programa posa l’èmfasi en l’excel·lència artística, en unes condicions laborals justes i en la preparació per a una carrera com a professional independent.
Fomentant una nova generació de músics altament qualificats i socialment compromesos, NOVA contribueix a la sostenibilitat del sector musical i promou els valors europeus d’intercanvi cultural, unitat i pau.
Thomas Hengelbrock, director

© Mina Esfandiari
S’endinsa en les obres fins a arribar-hi al nucli i es posa completament al servei de la música. És un talent excepcional en molts sentits: com a director, investigador i mediador musical. Inspira el públic internacional des de fa molts anys. Una anàlisi profunda del text musical, del significat i del contingut de les obres és el centre del seu treball, que abasta èpoques i gèneres diversos i sustenta la seva carrera internacional. En programes apassionants combina l’antic i el nou, el conegut i el desconegut, i descobreix sovint afinitats musicals sorprenents. Thomas Hengelbrock recupera habitualment obres oblidades o considerades perdudes i, alhora, ofereix noves lectures renovadores del repertori estàndard.
Des de fa més de trenta anys Thomas Hengelbrock celebra èxits internacionals com a fundador i director artístic dels seus Balthasar Neumann Chor & Orchester. A través de diversos programes acadèmics promou joves músics i hi comparteix els seus coneixements i experiència. Hengelbrock és també un col·laborador molt sol·licitat per grans orquestres internacionals, com la Wiener Philharmoniker i Münchner Philharmoniker, Royal Concertgebouw Orchestra i Orchestre National de France, entre d’altres. El 2017 va inaugurar l’Elbphilharmonie d’Hamburg amb l’Orquestra NDR Elbphilharmonie i el 2025 va dirigir el concert inaugural de les celebracions del 150è aniversari del Palais Garnier de París. El setembre del 2024 va ser nomenat director musical de l’Orchestre de Chambre de París.
A més de les interpretacions històricament informades d’obres com Elias de Mendelssohn, La Creació de Haydn, Missa solemnis de Beethoven, Parsifal de Wagner o la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, també es dedica a la música del present més immediat. Thomas Hengelbrock col·labora estretament amb compositors contemporanis, com Qigang Chen, Jan Müller-Wieland, Wolfgang Rihm, Erkki-SvenTüür, Lotta Wennäkoski, Jörg Widmann o Simon Wills.
Thomas Hengelbrock es pot escoltar regularment amb els seus conjunts Balthasar Neumann a sales de concerts i teatres d’òpera de renom: recentment amb la Messe de Requiem de Fauré al Panthéon de París (2024), amb La Cenerentola de Rossini al Théâtre des Champs Élysées (2023), amb Iphigénie en Tauride de Gluck a l’Elbphilharmonie d’Hamburg (2025), així com amb diversos programes al Teatro Real de Madrid, Royal Opera House de Londres i Palau de la Música Catalana. És també convidat habitual als festivals de Baden-Baden, Ais de Provença i Salzburg i, des del 2020, desenvolupa una residència artística al Château de Fontainebleau amb els Balthasar Neumann Chor &Orchester, sota el patrocini de la UNESCO.
A més de la seva tasca com a director, ha treballat com a director d’escena en nombroses produccions, com Dido and Aeneas de Purcell o Don Giovanni de Mozart, i el 2005, juntament amb la coreògrafa Pina Bausch, va crear una celebrada producció d’Orfeo ed Euridice de Gluck que encara es representa en nombrosos països. La combinació de música i literatura és també un eix central del seu treball artístic col·laborant amb actors com Klaus Maria Brandauer, Johanna Wokalek i Graham Valentine.
Thomas Hengelbrock està especialment compromès amb la continuïtat de la cultura, tot creant oportunitats per a músics independents a Europa i facilitant l’accés a l’art i la cultura als joves. Transmet els seus coneixements i experiència a les noves generacions a través de la Balthasar Neumann Academy i la Cuban-European Youth Academy, així com mitjançant una gran varietat de projectes escolars i socials. El 2016 va ser guardonat amb el Premi de Música Herbert von Karajan pels seus mèrits.

Formacions
Balthasar Neumann Orchestra
Violins 1
Pablo Hernán Benedí, Lisanne Altrov-Margus*, Paolo Martino Delmarco*, Hyun-Jung Kim, Jenny Peña Campo, Verena Sommer, Sofi Stambolieva*Violins 2
Andrea Rognoni, Anna Brandis*, Émilie Chigioni*, Katarzyna Denkiewicz-Stawujak*, Ulrike Engel, Anna Perl*Violes
Donata Böcking, Marina Eichberg*, Oriane Lavignolle*, Alkistis Misouli*, Jaume Pueyo Solà*Violoncels
Christoph Dangel, Clara Eglhuber*, Ignacio Garcia Núñez*, Karin Hannisdal*Contrabaixos
Nicola dal Maso, Elena Squarzon*Oboès
Benoît Laurent, Julia Real*Fagot
Hannah Voß*Trompetes
Frances Lole*, Manuel Ferreira*, Moritz GörgTimbales
Martin Pinter*Tiorba
Lee SantanaArpa
Flora PapadopoulosOrgue i clavecí
Arianna Radaelli* Balthasar NOVA
Concertino / líders de seccióCor Jove de l'Orfeó Català
Sopranos
Uxue Bellido, Aina Costapau, Mireia Espada, Núria Esquinas, Carlota Granados, Carla Grau, Clara Martí, Júlia Martínez, Maria Martínez, Marina Martínez, Aina Masdeu, Martina Mata, Sasha Nikitina, Anaïs Oliveras *, Elna Passola, Soraya Sánchez, Marta Sellami, Caterina SerrallongaContralts
Elisenda Arquimbau *, Paula Boix, Sara Bou, Júlia Cervera, Alba Comasòlives, Hanna del Canto, Anna Garcia, Júlia López, Àngela Martin, Cristina Mendoza, Robin Olivera, Marçal Pons, Meritxell Subirana, Èlia Suy, Clara TusetTenors
Ignacio Baeza, Oriol Blancafort, Oriol Boada, Erik Compte, Gerard Calzada, Anxo Garrote, Xavi Gordo, David Hernàndez *, Beñat Larrañaga, Enea Morentin, Pedro Ortíz, Andreu Perelló, Bernat Perelló, Pol Quingles, Jaume Rovira, Nil Siñol, Bernat VergéBaixos
Tesfalem Balcells, Arià Campos, Eloi Corral, Pau Diport, Nil Esteve, Alberto Fernández, Èric Herrero, Gabriel Garcia, Esteve Gascón *, Adrià Gorina, Pol Isern, Marcel Mestre, Jofre Mestres, Martí Sobrado, Bru Solà, Víctor Sostres, Cisco Valls*professors de cant
Textos
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Armida e Rinaldo (Pasticcio d'òpera basada en fragments de Händel, seleccionats per Thomas Hengelbrock)
2. Recitatiu
RINALDOFatto inferno è il mio petto;
Di più flagelli armate ho dentro il core
Tre furie: gelosia, sdegno ed amore.
E da più gole io sento,
Quasi mastin crudele,
il rimorso latrar per mio tormento,
chiamandomi infedele,
spergiuro, usurpator, empio e tiranno.
Ma pur voi lusingate
Le stanche mie pupille
Ad un breve riposo, aure tranquille.
Sì dormi, Rinaldo,
E se ritrovi pace
Tra i fonti e l’erbe,
Delle regie superbe
Le mal sicure soglie
In abbandono lascia;
Ché prezioso è dell’ alma
Riposo, al par del trono.Fet infern és el meu pit;
de més flagells armada tinc dins el cor
tres fúries: gelosia, enuig i amor.
I de més goles jo sento,
quasi mastí cruel,
el remordiment bordar per al meu turment,
anomenant-me infidel,
perjur, usurpador, impiu i tirà.
Però vosaltres encara afalagueu
les meves pupil·les cansades
amb un breu repòs, aures tranquil·les.
Sí, dorm, Rinaldo,
i si retrobes pau
entre les fonts i les herbes,
de les superbes regies
els llindars mal segurs
abandona;
car preciós és per a l’ànima
el repòs, tant com el tron.3. Ària
RINALDOPastorello d’un povero armento
Pur dorme contento
Sotto l’ombra d’un faggio o d’alloro.
Io, d’un regno monarca fastoso,
Non trovo riposo,
Sotto l’ombra di porpora e d’oro.Pastoret d’un ramat pobre
també dorm content
sota l’ombra d’un faig o d’un llorer.
Jo, monarca fastuós d’un regne,
no trobo repòs
sota l’ombra de porpra i d’or.4. Ària
ARMIDABrilla nell’ alma
Un non inteso ancor dolce contento
E d’alta gioia il cor, soave inonda.
Sì nella calma
Azzurro brilla il mar, se splende il sole,
E i rai fan tremolar tranquilla l’onda.Brilla en l’ànima
un dolç goig encara no comprès,
i d’alta joia el cor s’inunda suaument.
Sí, en la calma
brilla blau el mar, si el sol resplendeix,
i els seus raigs fan tremolar l’ona tranquil·la.5. Recitatiu
RINALDO
T’estimaré, doncs, sempre, ídol meu.ARMIDA
Ànima constant també, t’ho dic jo.RINALDO
Tu, sobirana; jo, vassall!ARMIDA
Rinaldo,
Gràcia del Déu arquers,
Més sobirana no és aquesta ànima enamorada;
No és servent qui té l’imperi del meu cor.RINALDO
Quasi atònita, l’ànima encara no ho creu.ARMIDA
Doncs, la meva mà dreta
Que sigui per tu senyal del que t’ofereix l’amor.RINALDO
T’amerò dunque sempre, idolo mio.ARMIDA
Alma costante pur, ti dico anch’io.RINALDO
Tu sovrana, io vassallo!ARMIDA
Rinaldo,
Mercè del Nume arciero,
Più sovrana non è quest’ alma amante
Servo non è, chi ha del mio cor l’impero.RINALDO
Quasi attonita l’alma ancor nol crede.ARMIDA
Dunque la destra mia,
Di ciò che t’offre amor pegno ti sia.6. Ària
ARMIDA & RINALDOPrendi/Prendo da questa mano
Il pegno/il premio di mia fè.
Del Fato più inumano
Il barbaro rigore,
Mai così bell’ ardore
Estinguer possa in me.Prèn/Prenc d’aquesta mà
El senyal/el premi de la meva fe.
Del Destí més inhumà
El barbare rigor
Mai podrà apagar
un ardor tan bell en mi.8. Recitatiu
RINALDO
Or che dici, Armida?
Il tuo novello amante
Con perfidia ed inganno
Ti abbandona. Lo sai?ARMIDA
Nol credo, Rinaldo.
La gelosia ti sprona:
Ma più gli affetti miei per te non sono.
Libera son, né chiedo a te perdono.RINALDO
All’ offesa, il disprezzo
Giunge l’ingrata? Su: coraggio,
Rinaldo,
Scaccia costei dall’ alma; e se mai torna
Pentita a riamarti,
Deludi l’arti sue con l’istesse arti.RINALDO
Ara, què dius, Armida?
El teu nou amant
Amb perfídia i engany
T’abandona. Ho saps?ARMIDA
No ho crec, Rinaldo.
La gelosia t’empeny;
Però ja no són meus els afectes per tu.
Sóc lliure, i no et demano perdó.RINALDO
A l’ofensa, el menyspreu
Arriba la ingrata? Va, coratge,
Rinaldo,
Expulsa-la de l’ànima; i si algun dia torna
Penitenta a estimar-te de nou,
Desafia les seves arts amb les mateixes arts.9. Ària
RINALDOÈ un folle, è un vile affetto,
Non è la sua beltà,
Che trionfar la fa
Suberba del mio cor.
Vieni, sul labbro e al ciglio,
Sdegno, che nutro in petto,
Figlio d’offeso amor.És un afecte boig, és un afecte vil,
no és la seva bellesa
la que fa triomfar
la sobirana del meu cor.
Vine, als llavis i a les parpelles,
enuig que guardo al pit,
fill de l’amor ofès.10. Duet
ARMIDA
Fermati!RINALDO
No, crudel.ARMIDA
Armida son fedel.RINALDO
Spietata, infida.
Lasciami!ARMIDA
Pria morir.RINALDO
Non posso più soffrir.ARMIDA
Vuoi ch’io m’uccida?ARMIDA
Atura’t!RINALDO
No, cruel.ARMIDA
Armida és fidel.RINALDO
Despietat, infidel.
Deixa’m!ARMIDA
Abans morir.RINALDO
Ja no puc suportar-ho més.ARMIDA
Vols que em mati?11. Recitatiu
ARMIDA
O Fato dispietato!
Colla forza d’abisso
Rapirmi al caro ciel de’ miei contenti!
E qui con duolo eterno
Viva mi tieni in tormentoso inferno!RINALDO
Non funestar, o bella,
di due luci divine il dolce raggio;
ché per pietà mi sento il cor a frangere.ARMIDA
Crudel’, deh, per pietà, lasciami piangere!ARMIDA
Oh, Destí despietat!
Amb la força de l’abisme
Arrebates el cel estimat dels meus goigs!
I aquí, amb dolor etern,
Em mantens viva en un infern tormentós!RINALDO
No enfosquis, oh bella,
el dolç raig de dues llums divines;
car per pietat sento el cor trencar-se’m.ARMIDA
Cruel, oh, per pietat, deixa’m plorar!12. Ària
ARMIDALascia ch’io pianga
Mia cruda sorte,
E che sospiri
La libertà.
Il duolo infranga
Queste ritorte
De’ miei martiri
Sol per pietà.Deixa que plori
la meva cruel sort,
i que sospiri
per la llibertat.
Que el dolor trenqui
aquestes tortures
dels meus martiris
només per pietat.13. Duet
RINALDO & ARMIDA
Il vostro/nostro maggio
De’ bei verdi anni,
O cori amanti,
Sempre costanti
Sfiorate in amore!RINALDO
Né un falso raggio
D’onor v’affanni,
Ché sol beato
Chi amante amato
Possede un bel core.RINALDO & ARMIDA
El vostre/el nostre maig
dels bells anys verds,
Oh cors enamorats,
sempre constants
roseu en l’amor!RINALDO
Ni un fals raig
d’honor us turbi,
perquè només és feliç
qui, estimant i estimat,
posseeix un bell cor.John Blow (1649-1708)
Salvator mundiSalvator mundi, salva nos,
qui per crucem et sanguinem redemisti nos.
Auxiliare nobis, te deprecamur, Deus noster.Salvador del món, salva’ns,
tu que per la creu i la sang ens has redimit.
Ajuda’ns, et suppliquem, Déu nostre.Henry Purcell (1659-1695)
O sing unto the Lord, Z. 44Salm 96 (vv. 1‑6, 9‑10)
Simfonia / Cor
O sing unto the Lord a new song.
Alleluia.
Sing unto the Lord, all the whole earth.
Alleluia.O cantau al Senyor un cant nou.
Al·leluia.
Cantau al Senyor, tota la terra.
Al·leluia.Cor
Sing unto the Lord,
sing unto the Lord and praise his name:
be telling of his salvation from day to day.Canteu al Senyor,
canteu al Senyor i lloeu el seu nom:
anuncieu la seva salvació dia rere diaSolo (baix)
Declare his honour unto the heathen:
and his wonders unto all people.
Glory and worship are before him :
power and honour are in his sanctuary.
The Lord is great, and cannot worthily be praised:
he is more to be feared than all gods.
As for the gods of the heathen, they are but idols:
but it is the Lord that made the heavens.Anuncieu la seva glòria entre les nacions:
i les seves meravelles a tots els pobles.
Glòria i adoració davant seu:
poder i honor en el seu santuari.
El Senyor és gran, i no pot ser prou lloat:
és més temible que tots els déus.
Quant als déus de les nacions, no són més que ídols:
però el Senyor és qui ha fet els cels.Ritornelli / Cor
O worship the Lord in the beauty of holiness:
let the whole earth stand in awe of him.
Tell it out among the heathen that the Lord is King:
The Lord is King, the Lord is King, the Lord is King.
And that ’tis He who hath made the round world
so sure that it cannot be moved;
’Tis He, ’tis He, ’tis He who hath made the round world
so sure that it cannot be moved;
And how that he shall judge the people righteously.Alleluia.
Adoreu el Senyor en la bellesa de la santedat:
que tota la terra estigui plena de reverència davant d’ell.
Anunciau entre les nacions que el Senyor és Rei:
El Senyor és Rei, el Senyor és Rei, el Senyor és Rei.
I que és ell qui ha fet el món rodó
tan ferm que no pot ser mogut;
És ell, és ell, és ell qui ha fet el món rodó
tan ferm que no pot ser mogut;
I que jutjarà els pobles amb justícia.Al·leluia.
Georg Friedrich Händel
Coronation Anthem, HWC 258 “Zadok the priest”Text del Primer Llibre dels Reis 1:38-40
Zadok the Priest,
And Nathan the Prophet
Anointed Solomon King.
And all the people rejoiced and said:
God save the King!
Long live the King!
May the King live for ever,Amen, Allelujah.
Zadoc el sacerdot,
i Natan el profeta
van ungir el rei Salomó.
I tot el poble se’n va alegrar i va dir:
Déu salvi el rei!
Llarga vida al rei!
Feu que el rei visqui per sempre,Amén, al·leluia.
Coronation Anthem, HWC 261 “My heart is inditing”
My heart is inditing of a good matter; I speak of the things which I have made unto the King.
Kings’ daughters were among thy honourable women.
Upon thy right hand did stand the Queen in vesture of gold and the King shall have pleasure in thy beauty.
Kings shall be thy nursing fathers and queens thy nursing mothers.
El meu cor està fet de bons sentiments; parlo de les coses que he fet al rei.
Les filles de reis conformen el grup de les dones honorables.
A la seva dreta, la reina amb vestidures daurades; el rei tindrà el plaer d'admirar la seva bellesa.
Els reis són els pares protectors i les reines les mares protectores.
També et pot interessar...
Palau Bach
Divendres, 27.03.26 - 19 h
Sala de Concerts—Passió segons sant Mateu de Bach
Nick Pritchard, Evangelista
Alex Rosen, Jesús
Carolyn Sampson, soprano
Hugh Cutting, contratenor
Hugo Hymas, tenor
Thomas Bauer, baix
Arcangelo (cor i orquestra barroca)
Jonathan Cohen, clavecí i directorJ. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244
Preus: de 18 a 95 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –






































































