• Cor Jove de l’Orfeó Català & Ensemble Vocal Pro Musica de Porto

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 14 d'abril de 2024 – 11.30 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ensemble Vocal Pro Musica de Porto
    Filipe Cerqueira, piano
    José Manuel Pinheiro
    director

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Paul Perera
    , piano
    Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors


    I part

    COR JOVE

    Joan Cererols (1618-1680)
    Regina caeli

    Ferran Sor (1778-1839)
    O Crux

    Pau Casals (1876-1973)
    Nigra sum

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Sanctus-Benedictus

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Virgo sanctíssima

    Eduard Toldrà (1895-1962)
    Festeig, adaptació de Jordi Domènech (1967)

    Xavier Pastrana (1977)
    La casa que vull

    Enric Morera (1865-1942)
    La sardana de les monges

    Baltasar Bibiloni (1936)
    Ton pare no té nas, cancçó popular mallorquina

    Albert Guinovart (1962)
    “Margarideta”, de Retaule de cançons catalanes         

    II part

    ENSEMBLE PRO MUSICA

    Fernando Lopes Graça (1906-1994)
    Acordai

    José Afonso (1929-1987) 
    Menino d’oiro, arranjament de Joaquim dos Santos (1977)
    Menino do Bairro Negro, arranjament de Joaquim dos Santos
    Balada de outono, arranjament de José Firmino (1931-2023):
    Solista: Tomás Franco

    Coro das maçadeiras, cant de treball de Póvoa de Lanhoso

    José Lopes Gato
    Alentejo, Alentejo

    José Manuel Pinheiro (1966)
    Ferreiro, guarda a filha, cançó popular portuguesa
    Escondido, cançó popular argentina

    Luiz Bonfa (1922-2001)
    Manhã de Carnaval, arranjament de José Manuel Pinheiro

    Antonio Carlos “Tom” Jobim (1927-1994)
    Água de beber, arranjament de José Manuel Pinheiro i Jurgen Kreffter (1966)

    Irving Berlin (1888-1989)
    Puttin’ on the Ritz

    CANTS COMUNS

    José Afonso arranjament de Fernando C. Lapa (1950)
    Maio, maduro maio

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera      

    Durada del concert:
    Primera part, 35 minuts; Pausa de 15 minuts; Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #òpera #gransfigures #estrenes

  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    El concert arrenca amb la commemoració del cinquantè aniversari de la Revolució dels Clavells, que el 25 d’abril de 1974 va marcar el final de la dictadura i l’inici d’un règim democràtic a Portugal. Nombroses cançons de protesta van tractar de les qüestions socials, polítiques i culturals de l’època, com Acordai de Fernando Lopes Graça, que insta a despertar davant l’opressió i a la lluita per la llibertat.

    Un altre compositor destacat del gènere va ser José Afonso, autor de Menino d’oiro i Menino do Bairro Negro. Totes dues condemnen la dura realitat en què viuen els infants; la primera descriu un nen que s’ha de guanyar la vida en una mina de carbó i la segona denuncia la manca de formació i habitatge digne de les famílies desfavorides. Balada de outono descriu la tardor com a metàfora de canvis socials i polítics, en un arranjament de José Firmino, que va coincidir amb Afonso a la ciutat universitària de Coïmbra.

    Les segueix una selecció de cançons folklòriques més desenfadades, com el Coro das maçadeiras o el Cante alentejano –patrimoni cultural immaterial de la humanitat declarat per la UNESCO el 2014– i un petit viatge per la música llatinoamericana –una cançó popular argentina, Manhã de Carnaval i Água de beber– per acabar a ritme de jazz amb Puttin’ on the Ritz.

    La segona part del programa és una mostra de patrimoni coral català, tant de música sacra com de cançons populars i obres d’autor. Dos compositors de l’anomenada escola montserratina –Joan Cererols i Ferran Sor– signen, respectivament, dues peces tan contrastants com Regina caeli –un doble cor festiu– i la profunda i emotiva O Crux. La vinculació amb Montserrat també és present a Nigra sum, un dels motets de Pau Casals per a l’Escolania. L’apartat de música sacra acaba amb dos compositors contemporanis de generacions diferents: de Josep Vila i Casañas, el Sanctus-Benedictus de la missa del mateix nom, i de Josep Ollé i Sabaté, Ave Virgo sanctissima.

    La darrera secció inclou l’alegre i emotiva Festeig d’Eduard Toldrà, La casa que vull de Xavier Pastrana, La sardana de les monges d’Enric Morera, la popular Ton pare no té nas –en un còmic arranjament de Baltasar Bibiloni– i la igualment coneguda Margarideta, en la versió d’Albert Guinovart per a l’Orfeó Català.

    Els cants comuns seran Maio, maduro maio, novament de José Afonso, i l’emblemàtic Cant de la Senyera, himne de l’Orfeó Català.

    Albert Torrens, periodista i director de la «Revista Musical Catalana»

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Ensemble Vocal Pro Musica de Porto

    Ensemble Vocal Pro Musica de Porto

    L’Ensemble Vocal Pro Musica és un cor fundat a Porto el 1991 pel director José Manuel Pinheiro i alguns dels seus alumnes, i compta actualment amb més de cent membres actius. Al llarg dels anys ha participat en concursos i festivals internacionals, i també ha interpretat repertori que va des de la música popular a la contemporània, passant pel jazz i els cors simfònics. Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals, entre els quals el primer premi i diploma d’or en la categoria de música sacra, així com el gran premi del Concurs de Venècia (setembre del 2007) i, més recentment, una medalla d’or en la categoria de música sacra i el premi a la millor interpretació del Concurs Cantat 2018 a Praga. Actua a cappella, acompanyat al piano per Filipe Cerqueira i Miguel Hespanhol, també en col·laboració amb altres grups vocals i amb diverses orquestres nacionals i internacionals.
    L’Ensemble Vocal Pro Musica és grup resident del Conservatori de Música de Porto, institució amb la qual manté un acord de cooperació.

  • José Manuel Pinheiro, director

    José Manuel Pinheiro

    Nascut a São Mamede de Infesta (Matosinhos), es va llicenciar en composició al Conservatori Nacional. Al Conservatori de Música de Porto va estudiar piano i part del curs general de violí i cant. És llicenciat en música per la Universitat de Aveiro i té el Màster en Educació Coral, amb matrícula d’honor, de la University of Roehampton de Londres. En el terreny de la direcció coral-orquestral i de la pedagogia, ha fet cursos a Espanya, Anglaterra, Alemanya, Holanda i Àustria. La seva activitat principal se centra en la pedagogia, l’educació i l’animació cultural musical. És professor d’organologia i acústica musical al Conservatori de Música de Porto i de classes de conjunt al Curs de Música Silva Monteiro.

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de LAtlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Oriol Castanyer, director

    CASTANYER, Oriol (c)Xavier Gómez

    ©Xavier Gómez

    Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català

    Inicià els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.

    Paral·lelament, ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.

    Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.

    Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).

    Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a corepetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Textos

    Joan Cererols (1618-1680)
    Regina caeli

    Regina caeli, laetare, alleluja
    quia quem meruisti portare, alleluia,
    resurrexit, sicut dixit, alleluja
    Ora pro nobis, Deum, alleluja

    Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia.
    Perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
    ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
    Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.

    Ferran Sor (1778-1839)
    O Crux
    Text de Venancio Fortunato, bisbe de Poitiers (536-610)

    O Crux ave, spes unica,
    hoc Passionis tempore!
    auge piis justitiam,
    reisque dona veniam.

    Salve, oh Creu, la nostra única esperança,
    en aquest temps de passió!
    Augmenta en els justos la gràcia
    i concedeix el perdó als reus.

    Pau Casals (1876-1973)
    Nigra sum
    Text del Càntic dels Càntics 1,4a; 2,10b-12a

    Nigra sum, sed formosa,
    Filiae Jerusalem;
    Ideo dilexit me Rex,
    Et introduxit me in cubiculum suum,
    Et dixit mihi:

    Soc negra, però formosa,
    filla de Jerusalem.
    Per això el rei m’estimà
    i m’introduí a la seva cambra
    i em digué:

    Surge et venia mica mea,
    Jam hiems transiit,
    imber abiit et recessit,
    Flores apparu eruent in terra nostra,
    tempus putationis ad venit.

    Aixeca’t, amiga meva i vine.
    L’hivern ha passat,
    l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,
    han esclatat les flors a la nostra terra,
    ha arribat el temps de la poda.

    Josep Vila i Casañas (1966)
    Sanctus-Benedictus

    Sanctus, sanctus, sanctus
    Dominus Deus sabaoth.
    Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.

    Sant, Sant, Sant és el Senyor,
    Déu de l’univers.
    El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis

    Beneït el qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Virgo sanctíssima 

    Ave Virgo sanctissima,
    Dei Mater piissima,
    maris stella clarissima.
    Salve semper gloriosa,
    margarita pretiosa,
    sicut lilium formosa,
    nitens olens velut rosa.

    Ave, Verge santíssima,
    Mare de Déu, la més pietosa,
    la més brillant estrella del mar,
    salve, sempre gloriosa,
    perla valuosa
    llueixes formosa com un lliri,
    i fas olor de rosa.

    Eduard Toldrà (1895-1962)
    Festeig         
    Text de Joan Maragall (1860-1911)

    Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
    una galta humida, fresca de serena,
    una galta suau i plena
    és ben dolça de besar.

    Entre dos silencis, bes silenciós,
    com vares deixar-nos tremolant tots dos
    dins la nit quieta, amb deixos ardents
    de la migdiada i dels terrals vents.

    El reberes silenciosa.
    Mos llavis, dolços encar,
    te van preguntar una cosa
    i tu no vas contestar.

    Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
    i que se sentia la plena mar alta.
    Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
    Oh, no hi tornaré mai més!

    P’rò la flonja galta ruixada amb serena,
    sota de ma boca, d’espatlles al mar;
    p’rò la xafogosa nit d’agost serena,
    ai, com la podré oblidar?

    Xavier Pastrana (1977)
    La casa que vull     
    Text de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

    La casa que vull,
    que la mar la vegi
    i uns arbres amb fruit
    que me la festegin.

    Que hi dugui un camí
    lluent de rosada,
    no molt lluny dels pins
    que la pluja amainen.

    Per si em cal repòs
    que la lluna hi vingui;
    i quan surti el sol
    que el bon dia em digui.

    Que al temps de l’estiu
    niuï l’oreneta
    al blanc de calç ric
    del porxo amb abelles.

    Oint la cançó
    del pagès que cava;
    amb la salabror
    de la marinada.

    Que es guaiti ciutat
    des de la finestra,
    i es sentin els clams
    de guerra o de festa:
    per ser-hi tot prest
    si arriba una gesta.

    Enric Morera (1865-1942)
    La sardana de les monges
    Text d’Àngel Guimerà (1845-1924)

    Al davant de l’ermita de Sant Rafel
    les sardanes airoses pugen al cel,
    i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

    Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
    Fins les ballen els avis quan ve la nit.
    I als genolls de les mares salta el petit.

    Per planúries i serres escampa el vent
    de la cobla les notes alegrement,
    i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.

    En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
    De puntetes les monges van al jardí,
    que les roses enceses, i el llessamí.

    Les sardanes arriben fins als seus cors
    amb gatzara i rialles dels balladors,
    i entorn d’elles, els arbres, quines remors!

    Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
    ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
    les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.

    Ballen totes porugues, ben dolçament;
    enrogides les galtes, mig somrient,
    i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.

    Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
    Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
    que ella també n’és filla de l’Empordà.

    La lluna que s’aixeca, les monges veu.
    Pel damunt de la tàpia la cara treu,
    i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!

    Baltasar Bibiloni (1936)
    Ton pare no té nas
    Cançó popular mallorquina

    Ton pare no té nas, ton pare no té nas, ta mare és xata
    i es teu germà petit, i es teu germà petit té es nas de rata.

    Ton pare fa es dinar, ta mare escura
    i es teu germà petit talla verdura.

    Ton pare és capellà, ta mare és monja
    i es teu germà petit va per canonge.

    Ton pare és una col, ta mare és prebe
    i es teu germà petit és una ceba.

    Ton pare és cocarroi, ta mare és coca
    i es teu germà petit bada sa boca.

    Ton pare fa ribells, ta mare gerres
    i es teu germà petit adoba guiterres.

    Ton pare s’ha perdut, ta mare el cerca
    i es teu germà petit seu a la fresca.

    Albert Guinovart (1962)
    “Margarideta”, de Retaule de cançons catalanes
    Cançó popular catalana

    Margarideta, lleva’t de matí
    que n’és tard de matinada.
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de dematí.

    Prou me’n llevaria jo,
    si mitgetes en tenia,
    prou me’n llevaria jo,
    però mitgetes no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra
    Pere ja l’hi porta
    Pere ja és aquí.
    Margarideta, lleva’t de matí.

    Margarideta, lleva’t de matí
    que n’és tard de matinada.
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de dematí.

    Prou me’n llevaria jo,
    si sabates en tenia,
    prou me’n llevaria jo
    però sabates no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra
    Pere ja l’hi porta
    Pere ja és aquí.
    Margarideta, lleva’t de matí.

    Margarideta, lleva’t de matí
    que n’és tard de matinada.
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de dematí.

    Prou me’n llevaria jo,
    si faldilles en tenia,
    prou me’n llevaria jo
    però faldilles no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra
    Pere ja l’hi porta
    Pere ja és aquí.
    Margarideta, lleva’t de matí.

    Fernando Lopes Graça (1906-1994)
    Acordai

    Acordai, acordai
    Homens que dormis
    A embalar a dor
    Dos silêncios vis
    Vinde no clamor
    Das almas viris
    Arrancar a flor
    Que dorme na raíz.

    Desperteu, desperteu
    homes que dormiu
    bressolant el dolor
    dels vils silencis.
    Veniu al clamor
    de les ànimes virils
    a arrencar la flor
    que dorm a l’arrel.

    Acordai, acordai
    Raios e tufões
    Que dormis no ar
    E nas multidões
    Vinde incendiar
    De astros e canções
    As pedras do mar
    O mundo e os corações.

    Desperteu, desperteu
    llamps i tifons
    que dormiu a l’aire
    i entre les multituds.
    Veniu a incendiar
    d’estrelles i cançons
    les pedres del mar
    el món i els cors.

    Acordai, acendei
    De almas e de sóis
    Este mar sem cais
    Nem luz de faróis
    E acordai depois
    Das lutas finais
    Os nossos heróis
    Que dormem nos covais
    Acordai!

    Desperteu, enceneu
    d’ànimes i sols
    aquest mar sense moll
    sense llum dels fars
    i acordeu després
    dels combats finals
    els nostres herois
    que dormen a les tombes.
    Desperteu!

    José Afonso (1929-1987)
    Menino d’oiro

    O meu menino é d’oiro é de oiro fino
    Não façam caso que é pequenino.

    El meu noi és d’or, és d’or fi,
    no feu cas que és petit.

    O meu menino é d’oiro d’oiro fagueiro
    Hei de levá-lo no meu veleiro.

    El meu noi és d’or, d’or tendre,
    he de portar-lo al meu veler.

    Venham aves do céu pousar de mansinho
    Por sobre os ombros do meu menino.

    Vinguin els ocells de l’aire a aterrar suaument
    sobre les espatlles del meu noi.

    Venham comigo venham que eu não vou só
    Levo o menino no meu trenó.

    Vinguin amb mi, vinguin, que no vaig sol,
    porto el noi al meu trineu.

    Quantos sonhos ligeiros p’ra teu sossego
    Menino avaro não tenhas medo.

    Quants somnis lleugers per a la teva tranquil·litat,
    noi avar, no tinguis por.

    Onde fores no teu sonho quero ir contigo
    Menino d’oiro sou teu amigo.

    Vagis on vagis en el teu somni, vull anar amb tu,
    noi d’or, soc el teu amic.

    Venham altas montanhas ventos do mar
    Que o meu menino nasceu p’ra amar.

    Vinguin altes muntanyes, vents del mar,
    que el meu noi va néixer per estimar.

    Menino do Bairro Negro

    Olha o sol que vai nascendo, anda ver o mar
    Os meninos vão correndo, ver o sol chegar.

    Mira com surt el sol, vine a veure el mar,
    els nois surten corrent a veure els primers rajos del sol.

    Menino sem condição irmão de todos os nus
    Tira os olhos do chão vem ver a luz
    Menino do mal trajar um novo dia lá vem
    Só quem souber cantar vira também.

    Noi pobre, germà de tots els nus,
    aparta els ulls del terra, vine a veure la llum
    noi esparracat, s’acosta un nou dia
    només aquells que sàpiguen cantar vindran també.

    Negro bairro negro bairro negro
    Onde não há pão não há sossego.

    Negre barri, negre barri, negre
    on no hi ha pa, no hi ha tranquil·litat.

    Menino pobre o teu lar
    Queira ou não queira o papão
    Há-de um dia cantar esta canção

    Noi pobre, la teva llar
    vulgui o no vulgui l’home del sac,
    hi haurà un dia en què cantarà aquesta cançó.

    Olha o sol que vai nascendo, anda ver o mar
    Os meninos vão correndo, ver o sol chegar.

    Mira com surt el sol, vine a veure el mar,
    els nois surten corrent a veure els primers rajos del sol.

    Se até da gosto cantar se toda a terra sorri
    Quem te não há-de amar menino a ti
    Se não é fúria a razão, se toda a gente quiser
    Um dia hás-de aprender haja o que houver.

    Si m’agrada cantar, si tota la terra somriu,
    qui no haurà d’estimar-te, noi;
    si no hi ha fúria a la raó, si tothom ho volgués,
    un dia hauràs d’aprendre passi el que passi.

    Negro bairro negro bairro negro
    Onde não há pão há sossego.

    Negre barri, negre barri, negre
    on no hi ha pa, no hi ha tranquil·litat.

    Menino pobre o teu lar
    Queira ou não queira o papão
    Há-de um dia cantar esta canção

    Noi pobre, la teva llar
    vulgui o no vulgui l’home del sac,
    hi haurà un dia en què cantarà aquesta cançó.

    Balada de outono

    Águas passadas do rio
    Meu sono vazio não vão acordar
    Águas das fontes calai
    Ó ribeiras chorai,
    que eu não volto a cantar

    Aigües que ja han passat pel riu
    el meu somni buit no es despertarà.
    Aigües de les fonts, calleu
    oh, rius, ploreu,
    que jo no tornaré a cantar.

    Rios que vão dar ao mar
    Deixem meus olhos secar
    Águas das fontes calai
    Ó ribeiras chorai
    Que eu não volto a cantar

    Rius que desemboquen al mar,
    deixeu que els meu ulls s’assequin.
    Aigües de les fonts, calleu
    oh, rius, ploreu
    que jo no torno a cantar.

    Águas das fontes calai
    Ó ribeiras chorai
    que eu não volto a cantar

    Aigües de les fonts, calleu
    oh, rius, ploreu,
    que jo no tornaré a cantar.

    Águas do rio correndo
    Poentes morrendo
    p’ras bandas do mar

    Aigües del riu corrent
    postes de sol morint
    al costat del mar.

    Águas das fontes calai
    Ó ribeiras chorai
    que eu não volto a cantar

    Aigües de les fonts, calleu
    oh, rius, ploreu,
    que jo no tornaré a cantar.

    Rios que vão dar ao mar
    Deixem meus olhos secar
    Águas das fontes calai
    Ó ribeiras chorai
    que eu não volto a cantar

    Rius que desemboquen al mar,
    deixeu que els meu ulls s’assequin.
    Aigües de les fonts, calleu
    oh, rius, ploreu,
    que jo no tornaré a cantar.

    Coro das maçadeiras
    Cant de treball de la villa de Póvoa de Lanhoso

    Este linho é mourisco
    e a fita dele namora
    quem daqui não tem amores
    tira o chapéu vá-se embora

    Aquest lli és morisc
    i la seva cinta enamora
    qui no té amors,
    treu-te el barret, marxa.

    Ai-a-li-o-lai-o-lai-lalolé
    lai-a-ró meu bem
    regala-te o meu amor
    regala-te e passa bem

    Ai-a-li-o-lai-o-lai-lalolé
    lai-a-ró, estimat meu,
    regala’t el meu amor
    regala’t i passi-ho bé.

    O minha mãe dos trabalhos
    para quem trabalho eu
    trabalho mato meu corpo
    não tenho nada de meu

    Oh, mare meva de les feines
    per a qui treballo jo
    el treball mata el meu cos
    no tinc res que sigui meu.

    Maçadeiras lá de baixo
    maçai o meu linho bem
    não olheis para o portelo
    que a merenda logo vem

    "Maçadeiras" de baix
    amaceu bé el meu lli
    no mireu el portal
    que el berenar arriba aviat.

    Ai-a-li-o-lai-o-lai-lalolé
    lai-a-ró meu bem
    regala-te o meu amor
    regala-te e passa bem

    Ai-a-li-o-lai-o-lai-lalolé
    lai-a-ró, estimat meu
    regala’t el meu amor
    regala’t i passi-ho bé.

    José Lopes Gato
    Alentejo, Alentejo
    Cançó popular portuguesa

    Eu sou devedor à terra
    A terra me está devendo
    A terra paga-me em vida
    Eu pago à terra em morendo

    Estic en deute amb la terra
    la terra em deu
    la terra em paga en vida
    jo pago la terra morint.

    Alentejo, Alentejo
    Terra sagrada do pão!
    Eu hei-de ir ao Alentejo,
    mesmo que seja no Verão

    Alentejo, Alentejo
    Terra sagrada del pa!
    He d’anar a l’Alentejo,
    encara que sigui a l’estiu.

    Ver o doirado trigo
    na imensa solidão
    Alentejo, Alentejo
    Terra sagrada do pão

    Veure el blat daurat
    en la immensa solitud.
    Alentejo, Alentejo
    terra sagrada del pa.

    José Manuel Pinheiro (1966)
    Ferreiro, guarda a filha
    Cançó popular portuguesa

    Ó ferreiro guarda a filha
    Não a ponhas à janela
    Que anda aí um rapazinho
    Que não tira os olhos dela

    Oh, ferrer, guarda la filla,
    no la deixis a la finestra,
    que hi ha un noi per aquí
    que no li treu els ulls de sobre.

    Vai tu, vai tu, vai ela
    Vai tu pra casa dela

    Ves tu, ves tu, vagi ella
    ves tu a casa seva.

    Vai tu, vai tu, vai ela
    Vai tu pra casa dela

    Ves tu, ves tu, vagi ella
    ves tu a casa seva.

    Ó ferreiro guarda a filha
    Não a ponhas a postigo
    Que vem aí um rapazinho
    Que á quer levar consigo

    Oh, ferrer, guarda la filla,
    no la deixis al finestró,
    que ve un noi
    que se la vol endur amb ell.

    Vai tu, vai tu, vai ela
    Vai tu pra casa dela

    Ves tu, ves tu, vagi ella
    ves tu a casa seva.

    És do meu gosto
    És da minha opinião
    Hei-de amar a moreninha
    Da raíz do coração

    Ets del meu gust,
    ets de la meva opinió
    he d’estimar aquesta moreneta
    des del fons del meu cor.

    Ó ferreiro guarda a filha
    Não a ponhas ao portal
    Que anda aí um rapazinho
    Que a quer por bem ou mal

    Oh, ferrer, guarda la filla,
    no la deixis al portal,
    que hi ha un noi per aquí
    que la vol per bé o per mal.

    Escondido
    Cançó popular argentina

    Escondido no te escondas,
    no te escondas que te vi
    Escondido que sí, escondido que no
    Y esta vez no te escondas,
    no que te encontro yo

    Amagat, no t’amaguis,
    no t’amaguis que t’he vist.
    Amagat que sí, amagat que no
    i aquesta vegada no t’amaguis,
    que et trobo jo.

    A la una yo no miro,
    a las dos no miraré
    A las tres salgo a buscarte
    y a las quatro te encontré

    A la una jo no miro,
    a les dues no miraré
    a les tres surto a buscar-te
    i a les quatre et trovaré.

    Escondido que sí,
    escondido que no
    Y esta vez no te escondas,
    no que te encontro yo.

    Amagat que sí,
    amagat que no
    i aquesta vegada no t’amaguis,
    que et trobo jo.

    Luiz Bonfa (1922-2001)
    Manhã de Carnaval
    Text d’Antônio Maria (1921-1964)

    Manhã, tão bonita manhã
    Na vida, uma nova canção
    Cantando só teus olhos
    Teu riso, tuas mãos
    Pois há de haver um dia
    Em que virás

    Matí, que bonic matí
    a la vida, una nova cançó
    cantant només els teus ulls
    el teu riure, les teves mans
    perquè hi haurà un dia
    en què vindràs.

    Das cordas do meu violão
    Que só teu amor procurou
    Vem uma voz
    Falar dos beijos perdidos
    Nos lábios teus

    De les cordes de la meva guitarra
    que només el teu amor buscava
    arriba una veu
    per parlar dels petons perduts
    als teus llavis.

    Canta o meu coração
    Alegria voltou
    Tão feliz a manhã
    Deste amor

    Canta el meu cor,
    l’alegria ha tornat
    que feliç el matí
    d’aquest amor.

    Antonio Carlos “Tom” Jobim (1927-1994)
    Água de beber

    Eu quis amar, mas tive medo
    E quis salvar meu coração
    Mas o amor sabe um segredo
    O medo pode matar o seu coração

    Volia estimar, però tenia por
    i volia salvar el meu cor,
    però l’amor coneix un secret,
    la por pot matar el teu cor.

    Água de beber
    Água de beber, camará

    Aigua per beure
    aigua per beure, camarada.

    Eu nunca fiz coisa tão certa
    Entrei pra escola do perdão
    A minha casa vive aberta
    Abri todas as portas do coração

    Mai he fet res tan correcte,
    em vaig unir a l’escola del perdó
    la meva casa sempre oberta,
    he obert totes les portes del cor.

    Água de beber
    Água de beber, camará

    Aigua per beure
    aigua per beure, camarada.

    Eu sempre tive uma certeza
    Que só me deu desilusão
    É que o amor é uma tristeza
    Muita mágoa, demais para um coração

    Jo sempre vaig tenir una certesa
    que només em va donar desil·lusions,
    és que l’amor és una tristesa
    massa mal de cor, massa per a un cor.

    Água de beber
    Água de beber, camará

    Aigua per beure
    aigua per beure, camarada.

    Irving Berlin (1888-1989)
    Puttin’ on the Ritz

    Have you seen the well-to-do
    Up and down Park Avenue,
    On that famous thoroughfare
    With their noses in the air,
    High hats and Arrow collars
    White spats and lots of dollars,
    Spending every dime
    for a wonderful time.

    Has vist els rics
    amunt i avall per Park Avenue?
    Per aquesta famosa avinguda
    amb els nassos aixecats,
    barrets de copa i colls de camisa,
    polaines blanques i molts dòlars,
    gastant cada cèntim
    per passar una meravellosa estona.

    If you’re blue,
    and you don’t know where to go to
    Why don’t you go where fashion sits?
    Puttin’ on the Ritz.
    Different types who wear a day coat
    Pants with stripes
    And cutaway coat, perfect fits
    Puttin’ on the Ritz

    Si estàs trist
    i no saps on anar,
    per què no vas on és la moda?
    Vestint de gala al Ritz
    diferent tipus vestint abrics,
    pantalons de ratlles i jaqué,
    ajustats a la perfecció
    vestint de gala al Ritz.

    Strolling up the Avenue so happy
    All dressed up just like an English chappie
    Very snappy
    Come, let´s mix where Rockefellers
    walk with sticks
    Or “um-ber-ellas” in their mitts
    Puttin’ on the Ritz

    Passejant per l’avinguda tan feliços,
    tots vestits com joves anglesos,
    molt elegants
    vine, anem on els Rockefeller
    passegen amb els seus bastons
    i paraigües a les mans
    vestint de gala al Ritz.

    José Afonso
    Maio, maduro maio

    Maio maduro Maio, quem te pintou?
    Quem te quebrou o encanto, nunca te amou
    Raiava o sol já no Sul
    E uma falua vinha lá de Istambul

    Maig, maig madur, qui et va pintar?
    Qui et va trencar lencant, mai et va estimar
    el sol ja brillava al Sud
    i una falua va venir dIstanbul.

    Sempre depois da sesta chamando as flores
    Era o dia da festa Maio de amores
    Era o dia de cantar
    E uma falua andava ao longe a varar

    Sempre després de la migdiada cridant les flors
    era el dia de la festa Maig damors
    era el dia de cantar
    i una falua va quedar varada en la llunyania.

    Maio com meu amigo quem dera já
    Sempre no mês do trigo se cantará
    Qu’importa a fúria do mar
    Que a voz não te esmoreça vamos lutar

    Maig amb el meu amic, tant de bo pugui estar amb ell
    sempre en el mes del blat es cantarà
    què importa la fúria del mar
    que la veu no et debiliti, lluitem.

    Numa rua comprida el rei pastor
    Vende o soro da vida que mata a dor
    Anda ver, Maio nasceu
    Que a voz não te esmoreça a turba rompeu

    En un carrer llarg el rei pastor
    ven el sèrum de la vida que mata el dolor
    vine a veure, Maig ha nascut
    que la veu no et defalleixi, la multitud sha dissolt.

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera
    Text de Joan Maragall

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Au, companys, enarborem-la 
    en senyal de germandat! 
    Au, germans, al vent desfem-la 
    en senyal de llibertat. 
    Que voleï! Contemplem-la 
    en sa dolça majestat!

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Oh bandera catalana!, 
    nostre cor t’és ben fidel: 
    volaràs com au galana 
    pel damunt del nostre anhel: 
    per mirar-te sobirana 
    alçarem els ulls al cel.

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    I et durem arreu enlaire, 
    et durem, i tu ens duràs: 
    voleiant al grat de l’aire, 
    el camí assenyalaràs. 
    Dóna veu al teu cantaire, 
    llum als ulls i força al braç.

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 27.04.24 – 18 h
    Petit Palau

    Cor de Noies de l’Orfeó Català & Vilamajó

    Esther Pinyol, arpa
    Maria Mauri, piano
    Cor de Noies de l’Orfeó Català (Laia Santanach, preparadora del Cor de Noies) 
    Lluís Vilamajó, director

    F. Mendelssohn: “Bunte Schlangen, zweigezüngt!”, d’Ein Sommernachtstraum, op. 61 núm. 3
    R. Schumann: “In meinem garten”, de Drei Gedichte, op. 29 núm. 2
    J. Rheinberger: “Frühmorgens”, de Maitag, op. 64 núm. 1
    E. W. Elgar: The snow, Fly i Singing bird, op. 26 part I-II
    A. Hasselmans: La source (arpa sola)
    B. Britten: “There is no Rose” i “As a dew in April”, de Ceremony of carols
    M. Vila: “El silenci de les pedres”, d’El clam de la terra 
    F. Mompou: Ocell trist i Agitato (piano sol)
    A. García Abril: Tres acuarelas aragonesas 
    O. Gjeilo: Tundra 
    B. Vivancos: Floreixen les espines

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex