• Paul Lewis

    —Integral de Sonates per a Piano de Schubert (I)

    Palau Piano

    Dilluns, 21 de novembre de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Paul Lewis, piano


    I

    Franz Schubert (1797-1828)
    Sonata per a piano núm. 7, en Mi bemoll major, D. 568

    Allegro moderato
    Andante molto
    Menuetto. Allegretto - Trio
    Allegro moderato

    Sonata per a piano núm. 14, en La menor, D. 784

    Allegro giusto
    Andante
    Allegro vivace

    II

    Franz Schubert
    Sonata per a piano núm. 17, en Re major, D. 850

    Allegro vivace
    Con moto
    Scherzo: Allegro vivace - Trio
    Rondo: Allegro moderato

     

    Durada aproximada del concert: primera part, 53 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    possessió

    quina única pell,
    quina única bellesa,
    quin únic camí?
    quin horitzó,
    quin sostre,
    quina mort?

    amb el dit assenyalo,
    ressegueixo, desbrosso:
    indicis d’amor.
    i a canvi ofereixo
    fragilitat i tempesta,
    terra erma, un pronom.

    quin únic tu,
    quina renúncia,
    quina mort en companyia?

    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)

  • 20211117 Anunci Nadal al Palau DESKTOP
  • Comentari

    La relació de Franz Schubert amb les obres inacabades va més enllà de la coneguda Vuitena Simfonia. El vincle amb les Sonates per a piano és encara més difícil. En el seu intent per escriure vint-i-tres sonates, només va arribar a finalitzar-ne onze. I d’aquestes, només tres es van publicar en vida del compositor.

    Al concert d’aquest vespre podrem escoltar un altre trio de Sonates escrites entre els anys 1823 i 1826. La banda sonora de tres anys en la vida de Schubert que conviuen amb moments vitals que van marcar la seva producció.

    També és interessant recordar que l’instrument de què disposaven els compositors i les compositores al segle XIX era una mica diferent de l’actual. Amb unes característiques i peculiaritats també marcades pels espais on s’escoltava la música de cambra.

    L’any 1817 Robert inicia una d’aquelles sonates que deixarà inacabades, la Sonata D. 567. Nou anys més tard recupera l’essència de l’obra i la transforma en la Sonata D. 568. Escrita el 1826, no es va publicar de manera pòstuma fins a l’any 1829. L’estructura interna de la Sonata es modifica afectant el nombre de moviments i el canvi de tonalitat respon a un possible suggeriment del seu editor per fer més assequible la partitura. Al material musical de la Sonata podem trobar referències a altres músiques, una pràctica de reaprofitament dels materials que molts compositors han practicat al llarg de la història. Si escoltem el lied Der Zwerg podrem trobar aquestes referències musicals i connectar de nou amb la Sonata. Al tercer moviment (“Menuetto”), Schubert demostra la seva habilitat i facilitat per escriure tempos de dansa. La part central d’aquest moviment (“Trio”) és un länder, una dansa folklòrica molt popular a Àustria durant el segle XVIII. De manera peculiar, els quatre moviments de la Sonata D. 568 acaben tranquil·lament i d’una manera tènue. 

    Un any abans d’escriure la Sonata D. 784 es van manifestar els primers símptomes de la malaltia venèria que patia. En conseqüència, l’any següent, el 1823, va ser un any molt dur en la vida de Franz Schubert. Amb només vint-i-sis anys diverses recaigudes el van portar a una situació que el va acompanyar fins a la seva mort sis anys després. En aquest context angoixant escriu l’única Sonata que escoltarem en mode menor en aquest concert. L’obra es considera una frontissa entre la seva etapa de joventut i la seva època de maduresa. Anton Diabelli va ser l’encarregat d’editar i publicar la partitura de manera pòstuma l’any 1839. Va afegir-hi una dedicatòria a Felix Mendelssohn i va modificar el títol de l’obra a “Grande Sonate”. És la darrera Sonata que va escriure en tres moviments i a la vegada explora una nova textura en l’instrument. A l’inici del primer moviment podem escoltar un efecte d’octaves nues. Un altre element protagonista hi és l’ús del motiu del sospir. Al segon moviment trobem de nou un exemple de citació musical, en aquest cas referent a un patró rítmic que, segons indica Leo Black, és molt similar al del lied An den Mond in einer Herbstnacht del mateix Schubert.

    La darrera Sonata és l’única del concert que va ser publicada en vida del compositor. Escrita el 1825, porta el títol de Gasteiner Sonata, a causa del lloc on va ser concebuda, el balneari de Bad Gastein. Tot i que els problemes de salut van arribar uns anys abans i que en només tres anys morirà, aquesta època coincideix amb un moment feliç per a Franz Schubert, en el qual va fer un viatge pels Alps de Salzburg junt amb el seu amic, cantant i compositor de lied Johann Michael Vogl. Novament, i confirmant així que les citacions musicals i el reaprofitament d’elements musicals era una pràctica més que comuna en la composició del moment, tenim noves referències en aquesta Sonata. L’inici del primer moviment és un clar homenatge a la Sonata Waldstein de Beethoven. Al segon moviment, on trobem una música més íntima i pausada, arribem a escoltar referències al lied Fülleder Liebe del mateix Schubert. Robert Schumann va escriure sobre la música del seu admirat Schubert que els temps lents podrien ser considerats d’una “longitud celestial”, i aquesta Sonata n’és un clar exemple.

    El darrer moviment es clou amb un esvaïment lent que ens condueix a les darreres notes de la Sonata i del concert.

    María José Anglés, musicòloga

     

  • Biografia

    Paul Lewis, piano

    Paul Lewis

    © Josep Molina

    És un dels principals intèrprets del repertori pianístic centreeuropeu i les seves interpretacions i els enregistraments de Beethoven i Schubert han rebut crítiques favorables arreu del món. Guardonat com a comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la música, la sinceritat i l’aprofundiment del seu enfocament musical també l’han portat a gaudir de seguidors mundialment.

    Apareix habitualment com a solista amb les més grans orquestres, entre les quals la Berliner Philharmoniker, Chicago Symphony, London Philharmonic, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Simfònica NHK, New York Philharmonic, Los Angeles Philharmonic, Royal Concertgebouw i Gewandhaus de Leipzig. La seva estreta relació amb la Boston Symphony Orchestra va fer que el seleccionessin com a Artista Koussevitzky 2020 a Tanglewood.

    Amb una afinitat natural per Beethoven, va participar al documental en tres parts de la BBC Being Beethoven i va oferir el cicle complet de Concerts a Tanglewood aquest estiu passat. Ha interpretat aquesta integral a tot el món, amb formacions com ara l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, Melbourne Symphony, Orquestra Sinfónica do Estado de São Paulo i Royal Flemish Philharmonic, i va ser el primer pianista a tocar el cicle sencer en una sola temporada als BBC Proms, el 2010.

    A més de molts enregistraments premiats, amb música de Beethoven, la seva discografia amb Harmonia Mundi també reflecteix l’aprofundiment del seu enfocament característic en el repertori romàntic, amb compositors com ara Schumann, Mussorgski, Brahms i Liszt.

    En música de cambra és un assidu al Wigmore Hall, on ha actuat més d’un centenar de vegades. Treballa estretament amb el tenor Mark Padmore en recitals de lied per tot arreu i han enregistrat tres cicles de cançons de Schubert junts.

    És codirector artístic del Midsummer Music, un festival anual de música de cambra que s’organitza a Buckinghamshire (Regne Unit). És un defensor aferrissat de l’educació musical i el festival ofereix entrades de franc als escolars locals. També imparteix classes magistrals arreu tot complementant els seus concerts. Va estudiar amb Joan Havill a la Guildhall School of Music and Drama de Londres abans de passar a estudiar en privat amb Alfred Brendel. El 2021 Paul Lewis va esdevenir ciutadà irlandès.

    Acumula, com a premis, el d’Instrumentista de l’Any de la Royal Philharmonic Society, dos premis Edison, tres Gramophone, el Diapason d’Or de l’Année, Premi de Música Clàssica del South Bank Show, a més de títols honorífics de les universitats de Liverpool, Edge Hill i Southampton. Va ser nomenat comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic en els honors de l’aniversari de la reina el 2016.

    Així mateix, en la seva trajectòria destaquen recitals al Royal Festival Hall, Alice Tully, Carnegie Hall, Musikverein, Konzerthaus, Théâtre des Champs Élysées, Concertgebouw, i a la Philharmonie i Konzerthaus de Berlín. I pel que fa a festivals: Tanglewood, Ravinia, Schubertiade, Edimburg, Salzburg i Lucerna.

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dilluns, 12.12.22 - 20 h
    Sala de Concerts

    Juan Pérez-Floristán, piano

    F. Chopin: 24 preludis
    F. Liszt: “Sposalizio”, "Il pensieroso", d'Années de pèlerinage (Italie)
    R. Wagner-F. Liszt: Mort d'amor d'Isolda
    F. Schubert: Fantasia Wanderer

    Preus: de 20 a 30 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex