Xarxa Coral | Palau de la Música Catalana

Projecte Xarxa Coral de l'Orfeó Català

—Amb el Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona i l'Orfeó Badaloní
La Casa dels Cants
Diumenge, 16 d'octubre de 2022 – 17 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
LÓrfeó Català rep el patrocini de mesoestetic
Programa
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
M. Àngels Pardàs, piano
Isabel Mantecón, direcció
Orfeó Badaloní
Jordi Castellà i Jordi Sánchez-Caroz, piano
Emmanuel Niubó, Jordi Sánchez-Caroz i Òscar Peñarroya, directors
Orfeó Català
Pau Casan, piano
Pablo Larraz, director
COR DE CAMBRA DEL CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

Peter Anglea (1988)
Jubilate Deo

Joseph Rheinberger (1839-1901)
Dextera Domini, op. 140 núm. 2
Ave Regina caelorum, op. 140 núm. 4

Morten Lauridsen (1943)
Sure on this shining night

David Gómez Comino (1978) – arranjament
L’emigrant

Luis Aranburu (1905-1999)
Gaur Akelarre Gorbeian
ORFEÓ BADALONÍ

Georges Bizet (1838-1875)
“L’amour est un oiseau rebelle”, de l’òpera Carmen
Marta Mateu, mezzosoprano

Jacques Offenbach (1819-1880)
“Barcarola”, de l’òpera Les contes de Hoffmann

Giuseppe Verdi (1813-1901)
“Cor dels gitanos”, de l’òpera Il trovatore
“La Vergine degli angeli”, de l’òpera La forza del destino

Aaron Copland (1900-1990)
“The promise of living”, de l’òpera The tender land

George Gershwin (1898-1937)
“Oh Lawd, I’m on my way”, de l’òpera Porgy and Bess
ORFEÓ CATALÀ

Johannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30

Manuel Oltra (1922-2015)
L’amor mariner
CANTS COMUNS

Xabier Sarasola (1960)
Ave Maria

Giuseppe Verdi
“Va pensiero”, de l’òpera Nabucco

Manuel Oltra (harmonització)
Joan del Riu

Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la Senyera
Durada aproximada del concert: 90 minuts, sense pausa.

#coral #estrenes #patrimonicatalà
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint.

Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)
Comentari
L’Orfeó Català convida al Palau de la Música, en el marc del projecte Xarxa Coral, dues formacions de característiques molt diverses, sobretot pel que fa a dimensions i trajectòria, com també són diversos els programes que interpretaran.

El Cor de Cambra de la Diputació de Girona, una agrupació cambrística relativament jove –celebra el vintè aniversari– enceta el concert amb un dels tres salms llatins que consten al catàleg del també jove compositor americà Peter Anglea. La dimensió sacra s’estén als dos fragments de l’opus 140 de Josef Rheinberger, organista i autor romàntic de l’àmbit germànic d’estètica clàssica. Els seguirà el nocturn Sure on this shining night de Morten Lauridsen, reconegut compositor americà que il·lustra a la manera de teatre musical un poema de James Agee. La intervenció acaba amb dues mostres de cançó popular catalana i basca: un arranjament de L’emigrant fet pel professor i director de cors David Gómez Comino i Gaur Akelarre Gorbeian (Avui Akelarre al Gorbeia) de Luis de Arámburu, d’estil folklòric i basada en la tradició mitològica basca.

Per la seva banda, l’Orfeó Badaloní, una entitat que ha sabut perpetuar i actualitzar un model coral més que centenari, ofereix un programa monogràfic format per cors d’òpera. La selecció inclou pàgines famosíssimes de Bizet –la cèlebre “Havanera” de Carmen–, Offenbach –versió coral de la “Barcarola” d’Els contes d’Hoffmann– i Verdi, i dues mostres d’aquest mateix gènere del segle XX anglosaxó. Especialment exigents quant a qualitat vocal i precisió, il·lustren el paper fonamental que té el cor en un bon nombre de títols operístics.

L’Orfeó Català aporta a la vetllada tres peces d’àmbits diversos del seu repertori: un exemple de literatura musical romàntica –concretament, brahmsiana–, una cançó catalana d’autor ja habitual dels cors catalans –Amor mariner, amb poema de Pere Quart i música de Manuel Oltra, de qui enguany es commemora el centenari del naixement– i una de sacra i contemporània, d’un compositor especialment fecund en música coral com és Josep Ollé.

Els cants comuns prolonguen l’eclecticisme del programa amb una obra del basc Xabier Sarasola, un nou cor d’òpera verdià i un darrer pas per Manuel Oltra –en aquest cas com a arranjador de la tradicional Joan del Riu– abans de culminar el concert amb l’emblemàtic himne de l’Orfeó Català i, per extensió, de tots els orfeons de Catalunya.

Albert Torrens, director de la «Revista Musical Catalana»
Biografies
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
Orfeó Badaloní
Biografies
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
Fundat el 2003 amb la voluntat d’interpretar, amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori a cappella com l’orquestral, el CCDG va ser dirigit inicialment per Lluís Cavalleria, i posteriorment per Montserrat Meneses i Pablo Larraz. Des del 2020 Isabel Mantecón n’és la directora titular. També ha actuat sota la direcció de Christian Curnyn, Xavier Sans, Joan Cabré, Carles Magraner, Josep Prats, Xavier Díaz Latorre, Xavier Puig, Joaquim Mora, Lluís Vilamajó, Tomàs Grau i Pau Jorquera, entre d’altres. Ha col·laborat amb diversos solistes i formacions, com ara Marta Mathéu, Elena Copons, Ulrike Haller, Juan de la Rubia, Ensemble Méridien, Laia Frigolé, Josep-Ramon Olivé, Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc.

El CCDG ha participat en nombrosos festivals de música i teatre de prestigi internacional, tot assumint ja fossin propostes clàssiques o innovadores: Festival de Músiques Religioses de Girona, Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, Festival Grec de Barcelona (estrena de Pinsans i Caderneres de Xavier Albertí), Temporada Alta de Girona (estrena de Clavells vermells d’Agustí Fernández), Schubertíada de Vilabertran, Concert de Rams de la basílica de Montserrat, Festival de Música Antiga dels Pirineus, etc.

Al llarg de la seva història ha creat o col·laborat en produccions de formats molt variats interpretant un repertori molt ampli: Chichester psalms de Leonard Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida; Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude a l’Auditori de Girona, a la basílica de Montserrat i al Palau de la Música; els Motets i la Passió segons sant Joan de J. S. Bach; La Creació de Franz J. Haydn; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana; Valsos amorosos de Brahms a Girona; diverses produccions de Bach Zum Mitsingen; Vespres solemnes de confessore i Requiem de W. A. Mozart al Palau de la Música i Santa Maria del Mar; Missa de Sant Nicolau de Benjamin Britten, i un llarg etcètera, sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a cappella de compositors de tots els temps, des del Llibre vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.

Per celebrar els seus primers deu anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va produir l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell a l’Auditori de Girona, en una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní, que va obtenir grans elogis de la crítica.

El Cor de Cambra de la Diputació és una formació amb seu al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Següent biografia
Biografies
Orfeó Badaloní
És una societat coral fundada el 27 de febrer de 1921, a partir de la crida fundacional realitzada el desembre de l’any 1920 per cinc reconeguts músics badalonins: Antoni Botey, Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas, que va aconseguir aplegar més de dos-cents cantaires. Els primers intents de fundació es remunten al 1907, però no va ser fins al 25 de febrer de 1923 quan es va beneir la Senyera de l’entitat, dissenyada per l’arquitecte Joan Amigó, en una jornada que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch.

L’any 1924 va accedir a la presidència Jaume Ribó i Sayol, va anar augmentant el reconeixement artístic de l’Orfeó i l’arrelament de diferents seccions amb un model ateneista. El 24 de setembre, però, la dictadura de Primo de Rivera va clausurar l’entitat pel seu tarannà catalanista i no va poder recuperar l’activitat fins al 1930. Aquell mateix any va prendre’n la direcció el mestre Jaume Costa i va oferir el seu primer concert el dia 13 de juliol a l’Estadi de Montjuïc en una trobada d’orfeons catalans. Dirigida per Lluís Millet, va aplegar més de cinc mil cantaires i quaranta mil espectadors.

Aquesta nova etapa de l’Orfeó aviat es va veure interrompuda per la Guerra Civil, que va condicionar l’activitat al ritme del conflicte. L’any 1939, amb el triomf franquista i l’establiment d’una nova dictadura, el local de l’Orfeó va ser espoliat i no va poder reprendre l’activitat fins al 1947, sota la direcció del mestre Francesc Solà.

En aquesta nova etapa l’Orfeó va participar de totes les commemoracions de la ciutat, va registrar els himnes del Club de Futbol i del Club Joventut de Badalona, va fer concerts arreu dels Països Catalans i a l’estranger i va col·laborar en diversos aplecs, concursos corals i enregistraments de gran èxit. S’hi poden distingir les etapes dirigides pel mestre Josep Maria Guillen i, posteriorment, la directora Esther Martells.

Seguint amb el model ateneista, l’Orfeó Badaloní de l’Ateneu compta amb una secció de formació musical, on s’aixopluguen l’Orquestra Vivace Assai, així com diferents formacions de dansa tradicional i moderna, teatre, grups de cultura popular i fins a una trentena d’activitats diferents que el situen com a referent de l’associacionisme a la ciutat de Badalona.

Actualment l’àrea del cant coral està formada per quatre corals adultes ben diferenciades pel seu estil de repertori: el Cor Orfeó Badaloní, dirigit per Emmanuel Niubò; el Cor de Projectes, dirigit per Òscar Peñarroya; la Capella de Música de Badalona, dirigida per Jordi Sànchez-Caroz, i el Cor Vora Mar, dirigit per Jaume Arimont. A més, compta amb les formacions juvenils dels cors Allegro i Nausica i la coral infantil Veus Alegres, totes dirigides per Marta Mateu.
Textos
Textos
Peter Anglea (1988)
Jubilate Deo
Jubilate Deo, omnis terra;
servite Domino in laetitia.
Introite in conspectu ejus
in exultatione.
Aclameu el Senyor arreu de la terra;
serviu el Senyor amb alegria.
Entreu davant d’ell
amb crits d’entusiasme.
Quoniam suavis est Dominus:
in aeternum misericòrdia ejus
et usque in generationem
Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor
és fidel per segles i segles.
Joseph Rheinberger (1839-1901)
Dextera Domini, op. 140 núm. 2
Dextera Domini fecit virtutem,
dextera Domini exaltavit me,
non moriar, sed vivam,
et narrabo Opera Domini.
La mà dreta del Senyor ha mostrat el seu poder,
la mà dreta del Senyor m’ha exaltat.
No moriré, sinó que viuré,
i anunciaré les obres del Senyor.
Ave Regina caelorum, op. 140 núm. 4
Ave, Regina Caelorum,
Ave, Domina Angelorum:
Salve, radix, salve, porta
Ex qua mundo lux est orta:
Gaude, Virgo gloriosa,
Super omnes speciosa,
Vale, o valde decora,
Et pro nobis Christum exora.
Salve, Reina del cel
i Senyora dels àngels;
salve arrel, salve porta del cel,
a través de tu la llum ha brillat al món.
Alegra’t, Verge gloriosa,
entre totes la més bella;
salve, donzella plena de gràcia,
prega a Crist per nosaltres.
Morten Lauridsen (1943)
“Sure on this shining night”, del cicle Nocturnes
Text de James Agee (1909-1955)
Sure on this shining night
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.
The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.
Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.
Segur que en aquesta nit brillant
d’ombres fetes per estrelles,
la bondat vetlla per mi
a aquesta banda del sòl.
L’edat avançada indica el Nord.
Tot és guarit, tot és salut.
El ple estiu sosté la terra.
Els cors curulls.
Segur que en aquesta nit brillant
ploro pel fet meravellós
de vagarejar sol i lluny
de les ombres, en les estrelles.
David Gómez Comino (1978) – arranjament de l’obra d’Amadeu Vives (1871-1932)
L’emigrant
Text de Jacint Verdaguer (1845-1902)
Dolça Catalunya
pàtria del meu cor
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adeu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adeu-siau!
Adeu, germans; adeu-siau, mon pare
no us veuré més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Luis Aranburu (1905-1999)
Gaur Akelarre Gorbeian
Gaur akelarre Gorbeian
Nunaitik goruntz doiaz,
Sorginak poz pozik leiaz
Jaia asteko zorian.
Isuskiaz gona artean
Ariñ, barrez, kantuz, dauziz
Beti kiñuz ta triskari.
Uuuujujuju yunla yunla yunlai
Ju, ju, ju, ju krua krua koko
Ju, ju, ju, ju krua krua ko.
Avui aquelarre al Gorbeia
des de totes les parts
les bruixes estan molt contentes
la festa és a punt de començar.
Portant l’escombra entre les faldilles
ràpid, rient, cantant
sempre fent ganyotes i cridant
Uuuujujuju yunla yunla yunlai
Ju, ju, ju, ju krua krua koko
Ju, ju, ju, ju krua krua ko.
Buru izaten llargia
bardingabe jaitzean
Ill beteko kerizpean
damate mamuak egaz.
Utsalki darakar Gurutzeak
Banatzen baitira tximistan.
Ilzarra Eder zidartua
Aizea otza, izoztua.
Amb la lluna presidint
en una festa inigualable
a l’ombra de la lluna plena
els fantasmes la porten volant.
En va seran les creus
ja que es dispersen en llamps.
La lluna nova bella, platejada
l’aire fred, congelat.
Georges Bizet (1838-1875)
“L’amour est un oiseau rebelle”, de l’òpera Carmen
Llibret de Ludovic Halévy (1834-1908)
L’amour est un oiseau rebelle
Que nul ne peut apprivoiser
Et c’est bien en vain qu’on l’appelle
S’il lui convient de refuser
L’amor és un ocell rebel,
que ningú no pot engabiar,
és debades cridar-lo
si no vol contestar.
L’amour est enfant de Bohème
Il n’a jamais, jamais connu de loi
Si tu ne m’aimes pas, je t’aime
Si je t’aime, prends garde à toi
Prends garde à toi!
Si tu ne m’aimes pas
Si tu ne m’aimes pas, je t’aime
Prends garde à toi!
Mais si je t’aime, si je t’aime,
prends garde à toi!
L’amor és un infant bohemi
que mai, mai conegué llei;
si tu no m’estimes, jo t’estimo
si jo t’estimo, ves amb compte
ves amb compte!
Si tu no m’estimes
si tu no m’estimes, jo t’estimo
ves amb compte!
Però si jo t’estimo, si t’estimo,
ves amb compte!
L’oiseau que tu croyais surprendre
Battit de l’aile et s’envola
L’amour est loin, tu peux l’attendre
Tu ne l’attends plus, il est là!
L’ocell que et pensaves sorprendre
va batre ses ales i s’envolà
l’amor és lluny, pots esperar-lo,
però si no l’esperes, aquí serà!
Tout autour de toi, vite, vite
Il vient, s’en va, puis il revient
Tu crois le tenir, il t’évite
Tu crois l’éviter, il te tient
Al teu voltant, ràpid, ràpid
ve i se’n va, després torna
tu creus que el tens, però t’evita,
tu creus que l’estàs esquivant, ell et té.
L’amour est enfant de Bohème...
L’amor és un infant bohemi…
Jacques Offenbach (1819-1880)
“Barcarola”, de l’òpera Les contes d’Hoffmann
Llibret de Jules Barbier (1825-1901)
Belle nuit, ô nuit d’amour
Souris à nos ivresses
Nuit plus douce que le jour
Ô, belle nuit d’amour!
Bella nit, oh, nit d’amor,
afavoreix els nostres deliris,
nit més dolça que el dia,
oh, bella nit d’amor!
Le temps fuit et sans retour
Emporte nos tendresses
Loin de cet heureux séjour
Le temps fuit sans retour
El temps fuig i sense retorn
s’emporta les nostres tendreses.
Lluny d’aquest feliç indret,
fuig el temps sense retorn.
Zéphyrs embrasés
Versez-nous vos caresses
Zéphyrs embrasés
Donnez-nous vos baisers!
Vos baisers! Vos baisers! Ah!
Zèfirs encesos,
aboqueu-nos les vostres carícies,
zèfirs encesos,
doneu-nos els vostres besos!
Els vostres besos! Els vostres besos! Ah!
Belle nuit, ô, nuit d’amour
Souris à nos ivresses
Nuit plus douce que le jour,
Ô, belle nuit d’amour!
Bella nit, oh, nit d’amor,
afavoreix els nostres deliris,
nit més dolça que el dia,
oh, bella nit d’amor!
Ah! souris à nos ivresses!
Nuit d’amour, ô, nuit d’amour!
Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!
Ah! afavoreix els nostres deliris!
Nit d’amor, oh, nit d’amor!
Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!

Traducció de Jaume Creus
Giuseppe Verdi (1813-1901)
“Cor dels gitanos”, de l’òpera Il trovatore
Llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) i Leone Emanuelle Bardare (1820-1874)
Vedi! le fosche notturne spoglie
de’ cieli sveste l’immensa vôlta:
sembra una vedova che alfin si toglie
i bruni panni ond’era involta.
All’opra, all’opra!
Dagli.
Martella.
Chi del gitano i giorni abbella,
La zingarella!
Mireu! Les restes de les ombres nocturnes,
del cel, nua, queda la immensa volta.
Sembla una vídua que finalment es treu
els foscos vels amb què s’embolcallava.
A la feina, a la feina!
Colpeja!
Martelleja!
Qui embelleix els dies del gitano?
La gitaneta!
Versami un tratto; lena e coraggio
il corpo e l’anima traggon dal bere.
Oh guarda, guarda... del sole un raggio
brilla più vivido nel tuo bicchiere!
All’opra, all’opra..
Chi del gitano i giorni abbella,
La zingarella!
Serveix-me un glop; força i coratge
el cos i l’ànima obtenen del beure.
Oh, mira, mira! Del sol un raig
brilla més vívid al meu vas!
A la feina, a la feina!
Qui embelleix els dies del gitano?
La gitaneta!
“La Vergine degli angeli”, de l’òpera La forza del destino
Llibret de Francesco Maria Piave (1810-1876)
La Vergine degli Angeli
Vi copra del suo manto,
E voi protegga vigile
Di Dio l'Angelo santo.
Que la Verge dels Àngels
os cobreixi amb son mantell,
i us protegeixi
el sant àngel de Déu.
Aaron Copland (1900-1990)
“The promise of living”, de l’òpera The tender land
Text de Horace Everett, a pseudonym for Erik Johns (1927-2001)
The promise of living with hope and thanksgiving
is born of our loving our friends and our labor.
The promise of growing with faith and with knowing
is born of our sharing our love with our neighbor.
For many a year we’ve known these fields
and known all the work that makes them yield.
Are you ready to lend a hand?
We’ll bring in the harvest, the blessings of harvest.
We plant each row with seeds of grain,
and Providence sends us the sun and the rain.
By lending a hand, by lending an arm, bring out from the farm,
bring out the blessings of harvest.
Give thanks there was sunshine, give thanks there was rain.
Give thanks we have hands to deliver the grain.
Come join us in thanking the Lord for his blessing.
O let us be joyful. O let us be grateful
to the Lord for His blessing.
La promesa de viure amb esperança i agraïment
neix de l'estimació dels amics i el treball.
La promesa de créixer amb fe i coneixement
neix de compartir el nostre amor amb el proïsme.
Des de fa molts anys que coneixem aquests camps
i és ben sabuda tota la feina que fa que siguin productius.
Esteu preparats per donar un cop de mà?
Portarem la collita, les benediccions de la collita.
Plantem cada filera amb llavors de gra,
i la Providència ens envia el sol i la pluja.
Ens estén la mà, ens acosta un braç, ens allibera de la granja,
rep les benediccions de la collita.
Doneu les gràcies al sol, doneu les gràcies a la pluja.
Sigueu agraïts, amb les mans podem lliurar el gra.
Veniu a lloar el Senyor per la seva benedicció.
Oh, estiguem joiosos. Oh, agraïm-li
al Senyor la seva benedicció.
George Gershwin (1898-1937)
“Oh Lawd, I’m on my way” de l’òpera Porgy and Bess
Oh Lawd, I’m on my way.
I’m on my way to a Heav’nly Lan’,
I’ll ride dat long, long road.
If You are there to guide my han’.
Oh, Déu, ja vinc de camí!
Vinc de camí a la terra celestial,
recorreré aquest llarg, llarg camí,
si hi sou per guiar-me agafat de la mà.
Oh Lawd, I’m on my way.
I’m on my way to a Heav’nly Lan’,
Oh Lawd. It’s a long, long way,
but you’ll be there to take my han’.
Oh, Senyor, vinc de camí.
Vinc de camí a la terra celestial,
oh, Senyor. És un llarg, llarg camí,
però Vós sereu aquí per agafar-me la mà.
Johannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30
Text de Paul Flemming (1609-1640)
Laß dich nur nicht dauren mit Trauren,
sei stille, wie Gott es fügt,
so sei vergnügt mein Wille!
No deixis que res t’entristeixi amb dolor,
estigues tranquil tal com Déu ha ordenat,
i que s’hi conformi la meva voluntat!
Was willst du heute sorgen auf morgen?
Der Eine steht allem für,
der gibt auch dir das Deine.
De què vols preocupar-te dia a dia?
L’Únic està per sobre de tot,
qui et dóna, també, el que és teu.
Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
steh feste, was Gott beschleußt,
das ist und heißt das Beste.
Només manté el tracte, sense canvis,
mantent-te ferm, el que Déu ha decidit
és així. i ha de ser el millor.
Manuel Oltra (1922-2015)
L’amor mariner
Text de Joan Oliver (1899-1986)
Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor.
A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor.
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entre mig la mar gran, mirall del firmament.
Cantava enfervorida la veu del mariner:
En tràngol o bonança el mar travessaré.
La veu del mariner: la plana que camina! El blau desert!
Les mòbils serralades que cerquen terra i gent!,
cantava enfervorida la veu del mariner.
Segueix el rumb del cor i mena’l on trobarà la sort!
I com que la donzella ha resat tant al mar
un dia veu les veles del seu desig tibant
a l’horitzó, on s’abraça un blau amb l’altre blau.
Al pont de la goleta vegeu el capità a l’horitzó
com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars,
–pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entre mig la mar gran amb l’empenta del vent
i la glòria del sol triomfant!
Davant l’aigua infinita la donzella exultava de gaubança i fervor!
A la platja petita el mariner complia el seu somni d’amor.
Xabier Sarasola (1960)
Ave Maria
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.
Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.
Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
Amen
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.
Guiseppe Verdi
“Va pensiero”, de Nabucco (acte III, escena 4)
Llibret de Temistocle Solera (1815-1878)
Va, pensiero, sull’ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l’aure dolci del suolo natal!
Vola, pensament, sobre ales daurades;
vola i posa’t sobre els turons i els pujols,
on exhalen la seva suau i tèbia olor
els dolços aires de la terra natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Saluda les ribes del Jordà,
les torres derruïdes de Sió...
Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
Oh, record estimat i fatal!
Arpa d’or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
Arpa d’or dels profetes fatídics,
per què penges muda dels salzes?
Revifa els records al teu pit
i parla’ns dels temps passats!
O simile di Sòlima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t’ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
Tot recordant el destí de Jerusalem
toca el so d’un trist lament.
O que el Senyor t’inspiri un cant
que infongui coratge al patiment!
Manuel Oltra
Joan del Riu
Harmonització d’una cançó tradicional del Rosselló
Joan del Riu n’és arribat
amb un pot de confitura;
Joan del Riu n’és arribat
amb un pot de raïmat.

Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.

Joan del Riu n’és arribat
amb una càrrega de monines;
Joan del Riu n’és arribat
amb una càrrega d’escarabats.

Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.

Joan del Riu n’és arribat
amb una bota de vi ranci;
Joan del Riu n’és arribat
amb una bota de muscat.

Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.
Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la Senyera
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 12.11.22 – 20 h
Petit Palau
El cançoner popular contemporani
Centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Belisana Ruiz, guitarra, tiorba i guitarra barroca
Marta Cardona, violí
Pere Olivé, percussió
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Xavier Puig, director
Jaume Ayats, comissari del Centenari
Arranjaments sobre cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Vivancos, Pastrana, Magrané, Prat, Gasull, Guzmán-Antich i Puig; i per iniciativa del Palau de la Música Catalana, arranjaments d’Ollé, Campmany, Tordera, Pintó, Gomila-Vallès i Guzmán (estrena absoluta), encarregats pel Departament de Cultura-Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural amb motiu de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Preu: 20 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –
Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –
Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –

Projecte Xarxa Coral de l'Orfeó Català

—Amb el Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona i l'Orfeó Badaloní
La Casa dels Cants
Diumenge, 16 d'octubre de 2022 – 17 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
LÓrfeó Català rep el patrocini de mesoestetic
Programa
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
M. Àngels Pardàs, piano
Isabel Mantecón, direcció
Orfeó Badaloní
Jordi Castellà i Jordi Sánchez-Caroz, piano
Emmanuel Niubó, Jordi Sánchez-Caroz i Òscar Peñarroya, directors
Orfeó Català
Pau Casan, piano
Pablo Larraz, director
COR DE CAMBRA DEL CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

Peter Anglea (1988)
Jubilate Deo

Joseph Rheinberger (1839-1901)
Dextera Domini, op. 140 núm. 2
Ave Regina caelorum, op. 140 núm. 4

Morten Lauridsen (1943)
Sure on this shining night

David Gómez Comino (1978) – arranjament
L’emigrant

Luis Aranburu (1905-1999)
Gaur Akelarre Gorbeian
ORFEÓ BADALONÍ

Georges Bizet (1838-1875)
“L’amour est un oiseau rebelle”, de l’òpera Carmen
Marta Mateu, mezzosoprano

Jacques Offenbach (1819-1880)
“Barcarola”, de l’òpera Les contes de Hoffmann

Giuseppe Verdi (1813-1901)
“Cor dels gitanos”, de l’òpera Il trovatore
“La Vergine degli angeli”, de l’òpera La forza del destino

Aaron Copland (1900-1990)
“The promise of living”, de l’òpera The tender land

George Gershwin (1898-1937)
“Oh Lawd, I’m on my way”, de l’òpera Porgy and Bess
ORFEÓ CATALÀ

Johannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30

Manuel Oltra (1922-2015)
L’amor mariner
CANTS COMUNS

Xabier Sarasola (1960)
Ave Maria

Giuseppe Verdi
“Va pensiero”, de l’òpera Nabucco

Manuel Oltra (harmonització)
Joan del Riu

Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la Senyera
Durada aproximada del concert: 90 minuts, sense pausa.

#coral #estrenes #patrimonicatalà
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint.

Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)
Comentari
L’Orfeó Català convida al Palau de la Música, en el marc del projecte Xarxa Coral, dues formacions de característiques molt diverses, sobretot pel que fa a dimensions i trajectòria, com també són diversos els programes que interpretaran.

El Cor de Cambra de la Diputació de Girona, una agrupació cambrística relativament jove –celebra el vintè aniversari– enceta el concert amb un dels tres salms llatins que consten al catàleg del també jove compositor americà Peter Anglea. La dimensió sacra s’estén als dos fragments de l’opus 140 de Josef Rheinberger, organista i autor romàntic de l’àmbit germànic d’estètica clàssica. Els seguirà el nocturn Sure on this shining night de Morten Lauridsen, reconegut compositor americà que il·lustra a la manera de teatre musical un poema de James Agee. La intervenció acaba amb dues mostres de cançó popular catalana i basca: un arranjament de L’emigrant fet pel professor i director de cors David Gómez Comino i Gaur Akelarre Gorbeian (Avui Akelarre al Gorbeia) de Luis de Arámburu, d’estil folklòric i basada en la tradició mitològica basca.

Per la seva banda, l’Orfeó Badaloní, una entitat que ha sabut perpetuar i actualitzar un model coral més que centenari, ofereix un programa monogràfic format per cors d’òpera. La selecció inclou pàgines famosíssimes de Bizet –la cèlebre “Havanera” de Carmen–, Offenbach –versió coral de la “Barcarola” d’Els contes d’Hoffmann– i Verdi, i dues mostres d’aquest mateix gènere del segle XX anglosaxó. Especialment exigents quant a qualitat vocal i precisió, il·lustren el paper fonamental que té el cor en un bon nombre de títols operístics.

L’Orfeó Català aporta a la vetllada tres peces d’àmbits diversos del seu repertori: un exemple de literatura musical romàntica –concretament, brahmsiana–, una cançó catalana d’autor ja habitual dels cors catalans –Amor mariner, amb poema de Pere Quart i música de Manuel Oltra, de qui enguany es commemora el centenari del naixement– i una de sacra i contemporània, d’un compositor especialment fecund en música coral com és Josep Ollé.

Els cants comuns prolonguen l’eclecticisme del programa amb una obra del basc Xabier Sarasola, un nou cor d’òpera verdià i un darrer pas per Manuel Oltra –en aquest cas com a arranjador de la tradicional Joan del Riu– abans de culminar el concert amb l’emblemàtic himne de l’Orfeó Català i, per extensió, de tots els orfeons de Catalunya.

Albert Torrens, director de la «Revista Musical Catalana»
Biografies
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
Fundat el 2003 amb la voluntat d’interpretar, amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori a cappella com l’orquestral, el CCDG va ser dirigit inicialment per Lluís Cavalleria, i posteriorment per Montserrat Meneses i Pablo Larraz. Des del 2020 Isabel Mantecón n’és la directora titular. També ha actuat sota la direcció de Christian Curnyn, Xavier Sans, Joan Cabré, Carles Magraner, Josep Prats, Xavier Díaz Latorre, Xavier Puig, Joaquim Mora, Lluís Vilamajó, Tomàs Grau i Pau Jorquera, entre d’altres. Ha col·laborat amb diversos solistes i formacions, com ara Marta Mathéu, Elena Copons, Ulrike Haller, Juan de la Rubia, Ensemble Méridien, Laia Frigolé, Josep-Ramon Olivé, Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc.

El CCDG ha participat en nombrosos festivals de música i teatre de prestigi internacional, tot assumint ja fossin propostes clàssiques o innovadores: Festival de Músiques Religioses de Girona, Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, Festival Grec de Barcelona (estrena de Pinsans i Caderneres de Xavier Albertí), Temporada Alta de Girona (estrena de Clavells vermells d’Agustí Fernández), Schubertíada de Vilabertran, Concert de Rams de la basílica de Montserrat, Festival de Música Antiga dels Pirineus, etc.

Al llarg de la seva història ha creat o col·laborat en produccions de formats molt variats interpretant un repertori molt ampli: Chichester psalms de Leonard Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida; Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude a l’Auditori de Girona, a la basílica de Montserrat i al Palau de la Música; els Motets i la Passió segons sant Joan de J. S. Bach; La Creació de Franz J. Haydn; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana; Valsos amorosos de Brahms a Girona; diverses produccions de Bach Zum Mitsingen; Vespres solemnes de confessore i Requiem de W. A. Mozart al Palau de la Música i Santa Maria del Mar; Missa de Sant Nicolau de Benjamin Britten, i un llarg etcètera, sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a cappella de compositors de tots els temps, des del Llibre vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.

Per celebrar els seus primers deu anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va produir l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell a l’Auditori de Girona, en una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní, que va obtenir grans elogis de la crítica.

El Cor de Cambra de la Diputació és una formació amb seu al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Orfeó Badaloní
És una societat coral fundada el 27 de febrer de 1921, a partir de la crida fundacional realitzada el desembre de l’any 1920 per cinc reconeguts músics badalonins: Antoni Botey, Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas, que va aconseguir aplegar més de dos-cents cantaires. Els primers intents de fundació es remunten al 1907, però no va ser fins al 25 de febrer de 1923 quan es va beneir la Senyera de l’entitat, dissenyada per l’arquitecte Joan Amigó, en una jornada que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch.

L’any 1924 va accedir a la presidència Jaume Ribó i Sayol, va anar augmentant el reconeixement artístic de l’Orfeó i l’arrelament de diferents seccions amb un model ateneista. El 24 de setembre, però, la dictadura de Primo de Rivera va clausurar l’entitat pel seu tarannà catalanista i no va poder recuperar l’activitat fins al 1930. Aquell mateix any va prendre’n la direcció el mestre Jaume Costa i va oferir el seu primer concert el dia 13 de juliol a l’Estadi de Montjuïc en una trobada d’orfeons catalans. Dirigida per Lluís Millet, va aplegar més de cinc mil cantaires i quaranta mil espectadors.

Aquesta nova etapa de l’Orfeó aviat es va veure interrompuda per la Guerra Civil, que va condicionar l’activitat al ritme del conflicte. L’any 1939, amb el triomf franquista i l’establiment d’una nova dictadura, el local de l’Orfeó va ser espoliat i no va poder reprendre l’activitat fins al 1947, sota la direcció del mestre Francesc Solà.

En aquesta nova etapa l’Orfeó va participar de totes les commemoracions de la ciutat, va registrar els himnes del Club de Futbol i del Club Joventut de Badalona, va fer concerts arreu dels Països Catalans i a l’estranger i va col·laborar en diversos aplecs, concursos corals i enregistraments de gran èxit. S’hi poden distingir les etapes dirigides pel mestre Josep Maria Guillen i, posteriorment, la directora Esther Martells.

Seguint amb el model ateneista, l’Orfeó Badaloní de l’Ateneu compta amb una secció de formació musical, on s’aixopluguen l’Orquestra Vivace Assai, així com diferents formacions de dansa tradicional i moderna, teatre, grups de cultura popular i fins a una trentena d’activitats diferents que el situen com a referent de l’associacionisme a la ciutat de Badalona.

Actualment l’àrea del cant coral està formada per quatre corals adultes ben diferenciades pel seu estil de repertori: el Cor Orfeó Badaloní, dirigit per Emmanuel Niubò; el Cor de Projectes, dirigit per Òscar Peñarroya; la Capella de Música de Badalona, dirigida per Jordi Sànchez-Caroz, i el Cor Vora Mar, dirigit per Jaume Arimont. A més, compta amb les formacions juvenils dels cors Allegro i Nausica i la coral infantil Veus Alegres, totes dirigides per Marta Mateu.
Textos
Peter Anglea (1988)
Jubilate Deo
Jubilate Deo, omnis terra;
servite Domino in laetitia.
Introite in conspectu ejus
in exultatione.
Aclameu el Senyor arreu de la terra;
serviu el Senyor amb alegria.
Entreu davant d’ell
amb crits d’entusiasme.
Quoniam suavis est Dominus:
in aeternum misericòrdia ejus
et usque in generationem
Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor
és fidel per segles i segles.
Joseph Rheinberger (1839-1901)
Dextera Domini, op. 140 núm. 2
Dextera Domini fecit virtutem,
dextera Domini exaltavit me,
non moriar, sed vivam,
et narrabo Opera Domini.
La mà dreta del Senyor ha mostrat el seu poder,
la mà dreta del Senyor m’ha exaltat.
No moriré, sinó que viuré,
i anunciaré les obres del Senyor.
Ave Regina caelorum, op. 140 núm. 4
Ave, Regina Caelorum,
Ave, Domina Angelorum:
Salve, radix, salve, porta
Ex qua mundo lux est orta:
Gaude, Virgo gloriosa,
Super omnes speciosa,
Vale, o valde decora,
Et pro nobis Christum exora.
Salve, Reina del cel
i Senyora dels àngels;
salve arrel, salve porta del cel,
a través de tu la llum ha brillat al món.
Alegra’t, Verge gloriosa,
entre totes la més bella;
salve, donzella plena de gràcia,
prega a Crist per nosaltres.
Morten Lauridsen (1943)
“Sure on this shining night”, del cicle Nocturnes
Text de James Agee (1909-1955)
Sure on this shining night
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.
The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.
Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.
Segur que en aquesta nit brillant
d’ombres fetes per estrelles,
la bondat vetlla per mi
a aquesta banda del sòl.
L’edat avançada indica el Nord.
Tot és guarit, tot és salut.
El ple estiu sosté la terra.
Els cors curulls.
Segur que en aquesta nit brillant
ploro pel fet meravellós
de vagarejar sol i lluny
de les ombres, en les estrelles.
David Gómez Comino (1978) – arranjament de l’obra d’Amadeu Vives (1871-1932)
L’emigrant
Text de Jacint Verdaguer (1845-1902)
Dolça Catalunya
pàtria del meu cor
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adeu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adeu-siau!
Adeu, germans; adeu-siau, mon pare
no us veuré més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Luis Aranburu (1905-1999)
Gaur Akelarre Gorbeian
Gaur akelarre Gorbeian
Nunaitik goruntz doiaz,
Sorginak poz pozik leiaz
Jaia asteko zorian.
Isuskiaz gona artean
Ariñ, barrez, kantuz, dauziz
Beti kiñuz ta triskari.
Uuuujujuju yunla yunla yunlai
Ju, ju, ju, ju krua krua koko
Ju, ju, ju, ju krua krua ko.
Avui aquelarre al Gorbeia
des de totes les parts
les bruixes estan molt contentes
la festa és a punt de començar.
Portant l’escombra entre les faldilles
ràpid, rient, cantant
sempre fent ganyotes i cridant
Uuuujujuju yunla yunla yunlai
Ju, ju, ju, ju krua krua koko
Ju, ju, ju, ju krua krua ko.
Buru izaten llargia
bardingabe jaitzean
Ill beteko kerizpean
damate mamuak egaz.
Utsalki darakar Gurutzeak
Banatzen baitira tximistan.
Ilzarra Eder zidartua
Aizea otza, izoztua.
Amb la lluna presidint
en una festa inigualable
a l’ombra de la lluna plena
els fantasmes la porten volant.
En va seran les creus
ja que es dispersen en llamps.
La lluna nova bella, platejada
l’aire fred, congelat.
Georges Bizet (1838-1875)
“L’amour est un oiseau rebelle”, de l’òpera Carmen
Llibret de Ludovic Halévy (1834-1908)
L’amour est un oiseau rebelle
Que nul ne peut apprivoiser
Et c’est bien en vain qu’on l’appelle
S’il lui convient de refuser
L’amor és un ocell rebel,
que ningú no pot engabiar,
és debades cridar-lo
si no vol contestar.
L’amour est enfant de Bohème
Il n’a jamais, jamais connu de loi
Si tu ne m’aimes pas, je t’aime
Si je t’aime, prends garde à toi
Prends garde à toi!
Si tu ne m’aimes pas
Si tu ne m’aimes pas, je t’aime
Prends garde à toi!
Mais si je t’aime, si je t’aime,
prends garde à toi!
L’amor és un infant bohemi
que mai, mai conegué llei;
si tu no m’estimes, jo t’estimo
si jo t’estimo, ves amb compte
ves amb compte!
Si tu no m’estimes
si tu no m’estimes, jo t’estimo
ves amb compte!
Però si jo t’estimo, si t’estimo,
ves amb compte!
L’oiseau que tu croyais surprendre
Battit de l’aile et s’envola
L’amour est loin, tu peux l’attendre
Tu ne l’attends plus, il est là!
L’ocell que et pensaves sorprendre
va batre ses ales i s’envolà
l’amor és lluny, pots esperar-lo,
però si no l’esperes, aquí serà!
Tout autour de toi, vite, vite
Il vient, s’en va, puis il revient
Tu crois le tenir, il t’évite
Tu crois l’éviter, il te tient
Al teu voltant, ràpid, ràpid
ve i se’n va, després torna
tu creus que el tens, però t’evita,
tu creus que l’estàs esquivant, ell et té.
L’amour est enfant de Bohème...
L’amor és un infant bohemi…
Jacques Offenbach (1819-1880)
“Barcarola”, de l’òpera Les contes d’Hoffmann
Llibret de Jules Barbier (1825-1901)
Belle nuit, ô nuit d’amour
Souris à nos ivresses
Nuit plus douce que le jour
Ô, belle nuit d’amour!
Bella nit, oh, nit d’amor,
afavoreix els nostres deliris,
nit més dolça que el dia,
oh, bella nit d’amor!
Le temps fuit et sans retour
Emporte nos tendresses
Loin de cet heureux séjour
Le temps fuit sans retour
El temps fuig i sense retorn
s’emporta les nostres tendreses.
Lluny d’aquest feliç indret,
fuig el temps sense retorn.
Zéphyrs embrasés
Versez-nous vos caresses
Zéphyrs embrasés
Donnez-nous vos baisers!
Vos baisers! Vos baisers! Ah!
Zèfirs encesos,
aboqueu-nos les vostres carícies,
zèfirs encesos,
doneu-nos els vostres besos!
Els vostres besos! Els vostres besos! Ah!
Belle nuit, ô, nuit d’amour
Souris à nos ivresses
Nuit plus douce que le jour,
Ô, belle nuit d’amour!
Bella nit, oh, nit d’amor,
afavoreix els nostres deliris,
nit més dolça que el dia,
oh, bella nit d’amor!
Ah! souris à nos ivresses!
Nuit d’amour, ô, nuit d’amour!
Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!
Ah! afavoreix els nostres deliris!
Nit d’amor, oh, nit d’amor!
Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!

Traducció de Jaume Creus
Giuseppe Verdi (1813-1901)
“Cor dels gitanos”, de l’òpera Il trovatore
Llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) i Leone Emanuelle Bardare (1820-1874)
Vedi! le fosche notturne spoglie
de’ cieli sveste l’immensa vôlta:
sembra una vedova che alfin si toglie
i bruni panni ond’era involta.
All’opra, all’opra!
Dagli.
Martella.
Chi del gitano i giorni abbella,
La zingarella!
Mireu! Les restes de les ombres nocturnes,
del cel, nua, queda la immensa volta.
Sembla una vídua que finalment es treu
els foscos vels amb què s’embolcallava.
A la feina, a la feina!
Colpeja!
Martelleja!
Qui embelleix els dies del gitano?
La gitaneta!
Versami un tratto; lena e coraggio
il corpo e l’anima traggon dal bere.
Oh guarda, guarda... del sole un raggio
brilla più vivido nel tuo bicchiere!
All’opra, all’opra..
Chi del gitano i giorni abbella,
La zingarella!
Serveix-me un glop; força i coratge
el cos i l’ànima obtenen del beure.
Oh, mira, mira! Del sol un raig
brilla més vívid al meu vas!
A la feina, a la feina!
Qui embelleix els dies del gitano?
La gitaneta!
“La Vergine degli angeli”, de l’òpera La forza del destino
Llibret de Francesco Maria Piave (1810-1876)
La Vergine degli Angeli
Vi copra del suo manto,
E voi protegga vigile
Di Dio l'Angelo santo.
Que la Verge dels Àngels
os cobreixi amb son mantell,
i us protegeixi
el sant àngel de Déu.
Aaron Copland (1900-1990)
“The promise of living”, de l’òpera The tender land
Text de Horace Everett, a pseudonym for Erik Johns (1927-2001)
The promise of living with hope and thanksgiving
is born of our loving our friends and our labor.
The promise of growing with faith and with knowing
is born of our sharing our love with our neighbor.
For many a year we’ve known these fields
and known all the work that makes them yield.
Are you ready to lend a hand?
We’ll bring in the harvest, the blessings of harvest.
We plant each row with seeds of grain,
and Providence sends us the sun and the rain.
By lending a hand, by lending an arm, bring out from the farm,
bring out the blessings of harvest.
Give thanks there was sunshine, give thanks there was rain.
Give thanks we have hands to deliver the grain.
Come join us in thanking the Lord for his blessing.
O let us be joyful. O let us be grateful
to the Lord for His blessing.
La promesa de viure amb esperança i agraïment
neix de l'estimació dels amics i el treball.
La promesa de créixer amb fe i coneixement
neix de compartir el nostre amor amb el proïsme.
Des de fa molts anys que coneixem aquests camps
i és ben sabuda tota la feina que fa que siguin productius.
Esteu preparats per donar un cop de mà?
Portarem la collita, les benediccions de la collita.
Plantem cada filera amb llavors de gra,
i la Providència ens envia el sol i la pluja.
Ens estén la mà, ens acosta un braç, ens allibera de la granja,
rep les benediccions de la collita.
Doneu les gràcies al sol, doneu les gràcies a la pluja.
Sigueu agraïts, amb les mans podem lliurar el gra.
Veniu a lloar el Senyor per la seva benedicció.
Oh, estiguem joiosos. Oh, agraïm-li
al Senyor la seva benedicció.
George Gershwin (1898-1937)
“Oh Lawd, I’m on my way” de l’òpera Porgy and Bess
Oh Lawd, I’m on my way.
I’m on my way to a Heav’nly Lan’,
I’ll ride dat long, long road.
If You are there to guide my han’.
Oh, Déu, ja vinc de camí!
Vinc de camí a la terra celestial,
recorreré aquest llarg, llarg camí,
si hi sou per guiar-me agafat de la mà.
Oh Lawd, I’m on my way.
I’m on my way to a Heav’nly Lan’,
Oh Lawd. It’s a long, long way,
but you’ll be there to take my han’.
Oh, Senyor, vinc de camí.
Vinc de camí a la terra celestial,
oh, Senyor. És un llarg, llarg camí,
però Vós sereu aquí per agafar-me la mà.
Johannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30
Text de Paul Flemming (1609-1640)
Laß dich nur nicht dauren mit Trauren,
sei stille, wie Gott es fügt,
so sei vergnügt mein Wille!
No deixis que res t’entristeixi amb dolor,
estigues tranquil tal com Déu ha ordenat,
i que s’hi conformi la meva voluntat!
Was willst du heute sorgen auf morgen?
Der Eine steht allem für,
der gibt auch dir das Deine.
De què vols preocupar-te dia a dia?
L’Únic està per sobre de tot,
qui et dóna, també, el que és teu.
Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
steh feste, was Gott beschleußt,
das ist und heißt das Beste.
Només manté el tracte, sense canvis,
mantent-te ferm, el que Déu ha decidit
és així. i ha de ser el millor.
Manuel Oltra (1922-2015)
L’amor mariner
Text de Joan Oliver (1899-1986)
Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor.
A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor.
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entre mig la mar gran, mirall del firmament.
Cantava enfervorida la veu del mariner:
En tràngol o bonança el mar travessaré.
La veu del mariner: la plana que camina! El blau desert!
Les mòbils serralades que cerquen terra i gent!,
cantava enfervorida la veu del mariner.
Segueix el rumb del cor i mena’l on trobarà la sort!
I com que la donzella ha resat tant al mar
un dia veu les veles del seu desig tibant
a l’horitzó, on s’abraça un blau amb l’altre blau.
Al pont de la goleta vegeu el capità a l’horitzó
com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars,
–pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entre mig la mar gran amb l’empenta del vent
i la glòria del sol triomfant!
Davant l’aigua infinita la donzella exultava de gaubança i fervor!
A la platja petita el mariner complia el seu somni d’amor.
Xabier Sarasola (1960)
Ave Maria
Ave Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.
Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.
Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
Amen
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.
Guiseppe Verdi
“Va pensiero”, de Nabucco (acte III, escena 4)
Llibret de Temistocle Solera (1815-1878)
Va, pensiero, sull’ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l’aure dolci del suolo natal!
Vola, pensament, sobre ales daurades;
vola i posa’t sobre els turons i els pujols,
on exhalen la seva suau i tèbia olor
els dolços aires de la terra natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Saluda les ribes del Jordà,
les torres derruïdes de Sió...
Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
Oh, record estimat i fatal!
Arpa d’or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
Arpa d’or dels profetes fatídics,
per què penges muda dels salzes?
Revifa els records al teu pit
i parla’ns dels temps passats!
O simile di Sòlima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t’ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
Tot recordant el destí de Jerusalem
toca el so d’un trist lament.
O que el Senyor t’inspiri un cant
que infongui coratge al patiment!
Manuel Oltra
Joan del Riu
Harmonització d’una cançó tradicional del Rosselló
Joan del Riu n’és arribat
amb un pot de confitura;
Joan del Riu n’és arribat
amb un pot de raïmat.

Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.

Joan del Riu n’és arribat
amb una càrrega de monines;
Joan del Riu n’és arribat
amb una càrrega d’escarabats.

Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.

Joan del Riu n’és arribat
amb una bota de vi ranci;
Joan del Riu n’és arribat
amb una bota de muscat.

Ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
ha portat un violon
per fer ballar tot el món.
Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la Senyera
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 12.11.22 – 20 h
Petit Palau
El cançoner popular contemporani
Centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Belisana Ruiz, guitarra, tiorba i guitarra barroca
Marta Cardona, violí
Pere Olivé, percussió
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Xavier Puig, director
Jaume Ayats, comissari del Centenari
Arranjaments sobre cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Vivancos, Pastrana, Magrané, Prat, Gasull, Guzmán-Antich i Puig; i per iniciativa del Palau de la Música Catalana, arranjaments d’Ollé, Campmany, Tordera, Pintó, Gomila-Vallès i Guzmán (estrena absoluta), encarregats pel Departament de Cultura-Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural amb motiu de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Preu: 20 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –
Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –
Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –

Índex