• Projecte Xarxa Coral de l'Orfeó Català
    —Amb el Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona i l'Orfeó Badaloní

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 16 d'octubre de 2022 – 17 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    LÓrfeó Català rep el patrocini de mesoestetic

  • Programa

    Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
    M. Àngels Pardàs, piano
    Isabel Mantecón, direcció
    Orfeó Badaloní
    Jordi Castellà i Jordi Sánchez-Caroz, piano
    Emmanuel Niubó, Jordi Sánchez-Caroz i Òscar Peñarroya, directors
    Orfeó Català
    Pau Casan, piano
    Pablo Larraz, director


    COR DE CAMBRA DEL CONSERVATORI DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

    Peter Anglea (1988)         
    Jubilate Deo 

    Joseph Rheinberger (1839-1901)
    Dextera Domini, op. 140 núm. 2
    Ave Regina caelorum, op. 140 núm. 4

    Morten Lauridsen (1943)
    Sure on this shining night

    David Gómez Comino (1978) – arranjament
    L’emigrant 

    Luis Aranburu (1905-1999)
    Gaur Akelarre Gorbeian

    ORFEÓ BADALONÍ

    Georges Bizet (1838-1875)
    “L’amour est un oiseau rebelle”, de l’òpera Carmen 
    Marta Mateu, mezzosoprano             

    Jacques Offenbach (1819-1880)
    “Barcarola”, de l’òpera Les contes de Hoffmann

    Giuseppe Verdi (1813-1901)      
    “Cor dels gitanos”, de l’òpera Il trovatore
    “La Vergine degli angeli”, de l’òpera La forza del destino

    Aaron Copland (1900-1990)
    “The promise of living”, de l’òpera The tender land

    George Gershwin (1898-1937)  
    “Oh Lawd, I’m on my way”, de l’òpera Porgy and Bess 

    ORFEÓ CATALÀ

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Geistliches Lied, op. 30

    Manuel Oltra (1922-2015)
    L’amor mariner

    CANTS COMUNS

    Xabier Sarasola (1960)
    Ave Maria

    Giuseppe Verdi
    “Va pensiero”, de l’òpera Nabucco

    Manuel Oltra (harmonització)
    Joan del Riu

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera

    Durada aproximada del concert: 90 minuts, sense pausa.

    #coral #estrenes #patrimonicatalà

  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint.

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)  

  • Comentari

    L’Orfeó Català convida al Palau de la Música, en el marc del projecte Xarxa Coral, dues formacions de característiques molt diverses, sobretot pel que fa a dimensions i trajectòria, com també són diversos els programes que interpretaran.

    El Cor de Cambra de la Diputació de Girona, una agrupació cambrística relativament jove –celebra el vintè aniversari– enceta el concert amb un dels tres salms llatins que consten al catàleg del també jove compositor americà Peter Anglea. La dimensió sacra s’estén als dos fragments de l’opus 140 de Josef Rheinberger, organista i autor romàntic de l’àmbit germànic d’estètica clàssica. Els seguirà el nocturn Sure on this shining night de Morten Lauridsen, reconegut compositor americà que il·lustra a la manera de teatre musical un poema de James Agee. La intervenció acaba amb dues mostres de cançó popular catalana i basca: un arranjament de L’emigrant fet pel professor i director de cors David Gómez Comino i Gaur Akelarre Gorbeian (Avui Akelarre al Gorbeia) de Luis de Arámburu, d’estil folklòric i basada en la tradició mitològica basca.

    Per la seva banda, l’Orfeó Badaloní, una entitat que ha sabut perpetuar i actualitzar un model coral més que centenari, ofereix un programa monogràfic format per cors d’òpera. La selecció inclou pàgines famosíssimes de Bizet –la cèlebre “Havanera” de Carmen–, Offenbach –versió coral de la “Barcarola” d’Els contes d’Hoffmann– i Verdi, i dues mostres d’aquest mateix gènere del segle XX anglosaxó. Especialment exigents quant a qualitat vocal i precisió, il·lustren el paper fonamental que té el cor en un bon nombre de títols operístics.

    L’Orfeó Català aporta a la vetllada tres peces d’àmbits diversos del seu repertori: un exemple de literatura musical romàntica –concretament, brahmsiana–, una cançó catalana d’autor ja habitual dels cors catalans –Amor mariner, amb poema de Pere Quart i música de Manuel Oltra, de qui enguany es commemora el centenari del naixement– i una de sacra i contemporània, d’un compositor especialment fecund en música coral com és Josep Ollé.

    Els cants comuns prolonguen l’eclecticisme del programa amb una obra del basc Xabier Sarasola, un nou cor d’òpera verdià i un darrer pas per Manuel Oltra –en aquest cas com a arranjador de la tradicional Joan del Riu– abans de culminar el concert amb l’emblemàtic himne de l’Orfeó Català i, per extensió, de tots els orfeons de Catalunya.

    Albert Torrens, director de la «Revista Musical Catalana»

  • 20220930 Anunci Grans Veus Palau Òpera DESKTOP
  • Biografies

    Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona

    Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona

    Fundat el 2003 amb la voluntat d’interpretar, amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori a cappella com l’orquestral, el CCDG va ser dirigit inicialment per Lluís Cavalleria, i posteriorment per Montserrat Meneses i Pablo Larraz. Des del 2020 Isabel Mantecón n’és la directora titular. També ha actuat sota la direcció de Christian Curnyn, Xavier Sans, Joan Cabré, Carles Magraner, Josep Prats, Xavier Díaz Latorre, Xavier Puig, Joaquim Mora, Lluís Vilamajó, Tomàs Grau i Pau Jorquera, entre d’altres. Ha col·laborat amb diversos solistes i formacions, com ara Marta Mathéu, Elena Copons, Ulrike Haller, Juan de la Rubia, Ensemble Méridien, Laia Frigolé, Josep-Ramon Olivé, Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc.

    El CCDG ha participat en nombrosos festivals de música i teatre de prestigi internacional, tot assumint ja fossin propostes clàssiques o innovadores: Festival de Músiques Religioses de Girona, Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, Festival Grec de Barcelona (estrena de Pinsans i Caderneres de Xavier Albertí), Temporada Alta de Girona (estrena de Clavells vermells d’Agustí Fernández), Schubertíada de Vilabertran, Concert de Rams de la basílica de Montserrat, Festival de Música Antiga dels Pirineus, etc.

    Al llarg de la seva història ha creat o col·laborat en produccions de formats molt variats interpretant un repertori molt ampli: Chichester psalms de Leonard Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida; Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude a l’Auditori de Girona, a la basílica de Montserrat i al Palau de la Música; els Motets i la Passió segons sant Joan de J. S. Bach; La Creació de Franz J. Haydn; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana; Valsos amorosos de Brahms a Girona; diverses produccions de Bach Zum Mitsingen; Vespres solemnes de confessore i Requiem de W. A. Mozart al Palau de la Música i Santa Maria del Mar; Missa de Sant Nicolau de Benjamin Britten, i un llarg etcètera, sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a cappella de compositors de tots els temps, des del Llibre vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.

    Per celebrar els seus primers deu anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va produir l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell a l’Auditori de Girona, en una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní, que va obtenir grans elogis de la crítica.

    El Cor de Cambra de la Diputació és una formació amb seu al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.

  • Orfeó Badaloní

    Orfeó Badaloní

    És una societat coral fundada el 27 de febrer de 1921, a partir de la crida fundacional realitzada el desembre de l’any 1920 per cinc reconeguts músics badalonins: Antoni Botey, Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas, que va aconseguir aplegar més de dos-cents cantaires. Els primers intents de fundació es remunten al 1907, però no va ser fins al 25 de febrer de 1923 quan es va beneir la Senyera de l’entitat, dissenyada per l’arquitecte Joan Amigó, en una jornada que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch.

    L’any 1924 va accedir a la presidència Jaume Ribó i Sayol, va anar augmentant el reconeixement artístic de l’Orfeó i l’arrelament de diferents seccions amb un model ateneista. El 24 de setembre, però, la dictadura de Primo de Rivera va clausurar l’entitat pel seu tarannà catalanista i no va poder recuperar l’activitat fins al 1930. Aquell mateix any va prendre’n la direcció el mestre Jaume Costa i va oferir el seu primer concert el dia 13 de juliol a l’Estadi de Montjuïc en una trobada d’orfeons catalans. Dirigida per Lluís Millet, va aplegar més de cinc mil cantaires i quaranta mil espectadors.

    Aquesta nova etapa de l’Orfeó aviat es va veure interrompuda per la Guerra Civil, que va condicionar l’activitat al ritme del conflicte. L’any 1939, amb el triomf franquista i l’establiment d’una nova dictadura, el local de l’Orfeó va ser espoliat i no va poder reprendre l’activitat fins al 1947, sota la direcció del mestre Francesc Solà.

    En aquesta nova etapa l’Orfeó va participar de totes les commemoracions de la ciutat, va registrar els himnes del Club de Futbol i del Club Joventut de Badalona, va fer concerts arreu dels Països Catalans i a l’estranger i va col·laborar en diversos aplecs, concursos corals i enregistraments de gran èxit. S’hi poden distingir les etapes dirigides pel mestre Josep Maria Guillen i, posteriorment, la directora Esther Martells.

    Seguint amb el model ateneista, l’Orfeó Badaloní de l’Ateneu compta amb una secció de formació musical, on s’aixopluguen l’Orquestra Vivace Assai, així com diferents formacions de dansa tradicional i moderna, teatre, grups de cultura popular i fins a una trentena d’activitats diferents que el situen com a referent de l’associacionisme a la ciutat de Badalona.

    Actualment l’àrea del cant coral està formada per quatre corals adultes ben diferenciades pel seu estil de repertori: el Cor Orfeó Badaloní, dirigit per Emmanuel Niubò; el Cor de Projectes, dirigit per Òscar Peñarroya; la Capella de Música de Badalona, dirigida per Jordi Sànchez-Caroz,  i el Cor Vora Mar, dirigit per Jaume Arimont. A més, compta amb  les formacions  juvenils dels cors Allegro i Nausica i la coral infantil Veus Alegres, totes dirigides per Marta Mateu.

  • Textos

    Peter Anglea (1988) 
    Jubilate Deo

    Jubilate Deo, omnis terra;
    servite Domino in laetitia.
    Introite in conspectu ejus
    in exultatione.

    Aclameu el Senyor arreu de la terra;
    serviu el Senyor amb alegria.
    Entreu davant d’ell
    amb crits d’entusiasme.

    Quoniam suavis est Dominus:
    in aeternum misericòrdia ejus
    et usque in generationem

    Que n’és, de bo, el Senyor!
    Perdura eternament el seu amor
    és fidel per segles i segles.

    Joseph Rheinberger (1839-1901)
    Dextera Domini, op. 140 núm. 2

    Dextera Domini fecit virtutem,
    dextera Domini exaltavit me,
    non moriar, sed vivam,
    et narrabo Opera Domini.

    La mà dreta del Senyor ha mostrat el seu poder,
    la mà dreta del Senyor m’ha exaltat.
    No moriré, sinó que viuré,
    i anunciaré les obres del Senyor.

    Ave Regina caelorum, op. 140 núm. 4

    Ave, Regina Caelorum,
    Ave, Domina Angelorum:
    Salve, radix, salve, porta
    Ex qua mundo lux est orta:
    Gaude, Virgo gloriosa,
    Super omnes speciosa,
    Vale, o valde decora,
    Et pro nobis Christum exora.

    Salve, Reina del cel
    i Senyora dels àngels;
    salve arrel, salve porta del cel,
    a través de tu la llum ha brillat al món.
    Alegra’t, Verge gloriosa,
    entre totes la més bella;
    salve, donzella plena de gràcia,
    prega a Crist per nosaltres.

    Morten Lauridsen (1943)
    “Sure on this shining night”, del cicle Nocturnes
    Text de James Agee (1909-1955)

    Sure on this shining night
    Of starmade shadows round,
    Kindness must watch for me
    This side the ground.
    The late year lies down the north.
    All is healed, all is health.
    High summer holds the earth.
    Hearts all whole.
    Sure on this shining night
    I weep for wonder
    Wandering far alone
    Of shadows on the stars.

    Segur que en aquesta nit brillant
    d’ombres fetes per estrelles,
    la bondat vetlla per mi
    a aquesta banda del sòl.
    L’edat avançada indica el Nord.
    Tot és guarit, tot és salut.
    El ple estiu sosté la terra.
    Els cors curulls.
    Segur que en aquesta nit brillant
    ploro pel fet meravellós
    de vagarejar sol i lluny
    de les ombres, en les estrelles.

    David Gómez Comino (1978) – arranjament de l’obra d’Amadeu Vives (1871-1932)
    L’emigrant 
    Text de Jacint Verdaguer (1845-1902)

    Dolça Catalunya
    pàtria del meu cor
    quan de tu s'allunya
    d'enyorança es mor.

    Hermosa vall, bressol de ma infantesa
    blanc Pirineu,
    marges i rius, ermita al cel suspesa,
    per sempre adeu!
    Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
    cantau, cantau;
    jo dic plorant a boscos i riberes:
    adeu-siau!

    Adeu, germans; adeu-siau, mon pare
    no us veuré més!
    Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
    jo el llit tingués!
    Oh mariners, el vent que me’n desterra,
    que em fa sofrir!
    Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
    que hi vull morir!

    Luis Aranburu (1905-1999)
    Gaur Akelarre Gorbeian

    Gaur akelarre Gorbeian
    Nunaitik goruntz doiaz,
    Sorginak poz pozik leiaz
    Jaia asteko zorian.
    Isuskiaz gona artean
    Ariñ, barrez, kantuz, dauziz
    Beti kiñuz ta triskari.
    Uuuujujuju yunla yunla yunlai
    Ju, ju, ju, ju krua krua koko
    Ju, ju, ju, ju krua krua ko.

    Avui aquelarre al Gorbeia
    des de totes les parts
    les bruixes estan molt contentes
    la festa és a punt de començar.
    Portant l’escombra entre les faldilles
    ràpid, rient, cantant
    sempre fent ganyotes i cridant
    Uuuujujuju yunla yunla yunlai
    Ju, ju, ju, ju krua krua koko
    Ju, ju, ju, ju krua krua ko.

    Buru izaten llargia
    bardingabe jaitzean
    Ill beteko kerizpean
    damate mamuak egaz.
    Utsalki darakar Gurutzeak
    Banatzen baitira tximistan.
    Ilzarra Eder zidartua
    Aizea otza, izoztua.

    Amb la lluna presidint
    en una festa inigualable
    a l’ombra de la lluna plena
    els fantasmes la porten volant.
    En va seran les creus
    ja que es dispersen en llamps.
    La lluna nova bella, platejada
    l’aire fred, congelat.

    Georges Bizet (1838-1875)
    “L’amour est un oiseau rebelle”, de l’òpera Carmen
    Llibret de Ludovic Halévy (1834-1908)

    L’amour est un oiseau rebelle
    Que nul ne peut apprivoiser
    Et c’est bien en vain qu’on l’appelle
    S’il lui convient de refuser

    L’amor és un ocell rebel,
    que ningú no pot engabiar,
    és debades cridar-lo
    si no vol contestar.

    L’amour est enfant de Bohème
    Il n’a jamais, jamais connu de loi
    Si tu ne m’aimes pas, je t’aime
    Si je t’aime, prends garde à toi
    Prends garde à toi!
    Si tu ne m’aimes pas
    Si tu ne m’aimes pas, je t’aime
    Prends garde à toi!
    Mais si je t’aime, si je t’aime,
    prends garde à toi!

    L’amor és un infant bohemi
    que mai, mai conegué llei;
    si tu no m’estimes, jo t’estimo
    si jo t’estimo, ves amb compte
    ves amb compte!
    Si tu no m’estimes
    si tu  no m’estimes, jo t’estimo
    ves amb compte!
    Però si jo t’estimo, si t’estimo,
    ves amb compte!

    L’oiseau que tu croyais surprendre
    Battit de l’aile et s’envola
    L’amour est loin, tu peux l’attendre
    Tu ne l’attends plus, il est là!

    L’ocell que et pensaves sorprendre
    va batre ses ales i s’envolà
    l’amor és lluny, pots esperar-lo,
    però si no l’esperes, aquí serà!

    Tout autour de toi, vite, vite
    Il vient, s’en va, puis il revient
    Tu crois le tenir, il t’évite
    Tu crois l’éviter, il te tient

    Al teu voltant, ràpid, ràpid
    ve i se’n va, després torna
    tu creus que el tens, però t’evita,
    tu creus que l’estàs esquivant, ell et té.

    L’amour est enfant de Bohème...

    L’amor és un infant bohemi…

    Jacques Offenbach (1819-1880)
    “Barcarola”, de l’òpera Les contes d’Hoffmann
    Llibret de Jules Barbier (1825-1901)

    Belle nuit, ô nuit d’amour
    Souris à nos ivresses
    Nuit plus douce que le jour
    Ô, belle nuit d’amour!

    Bella nit, oh, nit d’amor,
    afavoreix els nostres deliris,
    nit més dolça que el dia,
    oh, bella nit d’amor!

    Le temps fuit et sans retour
    Emporte nos tendresses
    Loin de cet heureux séjour
    Le temps fuit sans retour

    El temps fuig i sense retorn
    s’emporta les nostres tendreses.
    Lluny d’aquest feliç indret,
    fuig el temps sense retorn.

    Zéphyrs embrasés
    Versez-nous vos caresses
    Zéphyrs embrasés
    Donnez-nous vos baisers!
    Vos baisers! Vos baisers! Ah!

    Zèfirs encesos,
    aboqueu-nos les vostres carícies,
    zèfirs encesos,
    doneu-nos els vostres besos!
    Els vostres besos! Els vostres besos! Ah!

    Belle nuit, ô, nuit d’amour
    Souris à nos ivresses
    Nuit plus douce que le jour,
    Ô, belle nuit d’amour!

    Bella nit, oh, nit d’amor,
    afavoreix els nostres deliris,
    nit més dolça que el dia,
    oh, bella nit d’amor!

    Ah! souris à nos ivresses!
    Nuit d’amour, ô, nuit d’amour!
    Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!

    Ah! afavoreix els nostres deliris!
    Nit d’amor, oh, nit d’amor!
    Ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah! ah!

    Traducció de Jaume Creus

    Giuseppe Verdi (1813-1901)    
    “Cor dels gitanos”, de l’òpera Il trovatore
    Llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) i Leone Emanuelle Bardare (1820-1874)

    Vedi! le fosche notturne spoglie
    de’ cieli sveste l’immensa vôlta:
    sembra una vedova che alfin si toglie
    i bruni panni ond’era involta.
    All’opra, all’opra!
    Dagli.
    Martella.
    Chi del gitano i giorni abbella,
    La zingarella!

    Mireu! Les restes de les ombres nocturnes,
    del cel, nua, queda la immensa volta.
    Sembla una vídua que finalment es treu
    els foscos vels amb què s’embolcallava.
    A la feina, a la feina!
    Colpeja!
    Martelleja!
    Qui embelleix els dies del gitano?
    La gitaneta!

    Versami un tratto; lena e coraggio
    il corpo e l’anima traggon dal bere.
    Oh guarda, guarda... del sole un raggio
    brilla più vivido nel tuo bicchiere!
    All’opra, all’opra..
    Chi del gitano i giorni abbella,
    La zingarella!

    Serveix-me un glop; força i coratge
    el cos i l’ànima obtenen del beure.
    Oh, mira, mira! Del sol un raig
    brilla més vívid al meu vas!
    A la feina, a la feina!
    Qui embelleix els dies del gitano?
    La gitaneta!

    “La Vergine degli angeli”, de l’òpera La forza del destino
    Llibret de Francesco Maria Piave (1810-1876)

    La Vergine degli Angeli
    Vi copra del suo manto,
    E voi protegga vigile
    Di Dio l'Angelo santo.

    Que la Verge dels Àngels
    os cobreixi amb son mantell,
    i us protegeixi
    el sant àngel de Déu.

    Aaron Copland (1900-1990)                                 
    “The promise of living”, de l’òpera The tender land
    Text de Horace Everett, a pseudonym for Erik Johns (1927-2001)

    The promise of living with hope and thanksgiving
    is born of our loving our friends and our labor.
    The promise of growing with faith and with knowing
    is born of our sharing our love with our neighbor.
    For many a year we’ve known these fields
    and known all the work that makes them yield.
    Are you ready to lend a hand?
    We’ll bring in the harvest, the blessings of harvest.
    We plant each row with seeds of grain,
    and Providence sends us the sun and the rain.
    By lending a hand, by lending an arm, bring out from the farm,
    bring out the blessings of harvest.
    Give thanks there was sunshine, give thanks there was rain.
    Give thanks we have hands to deliver the grain.
    Come join us in thanking the Lord for his blessing.
    O let us be joyful. O let us be grateful
    to the Lord for His blessing.

    La promesa de viure amb esperança i agraïment
    neix de l'estimació dels amics i el treball.
    La promesa de créixer amb fe i coneixement
    neix de compartir el nostre amor amb el proïsme.
    Des de fa molts anys que coneixem aquests camps
    i és ben sabuda tota la feina que fa que siguin productius.
    Esteu preparats per donar un cop de mà?
    Portarem la collita, les benediccions de la collita.
    Plantem cada filera amb llavors de gra,
    i la Providència ens envia el sol i la pluja.
    Ens estén la mà, ens acosta un braç, ens allibera de la granja,
    rep les benediccions de la collita.
    Doneu les gràcies al sol, doneu les gràcies a la pluja.
    Sigueu agraïts, amb les mans podem lliurar el gra.
    Veniu a lloar el Senyor per la seva benedicció.
    Oh, estiguem joiosos. Oh, agraïm-li
    al Senyor la seva benedicció.

    George Gershwin (1898-1937)
    “Oh Lawd, I’m on my way” de l’òpera Porgy and Bess

    Oh Lawd, I’m on my way.
    I’m on my way to a Heav’nly Lan’,
    I’ll ride dat long, long road.
    If You are there to guide my han’.

    Oh, Déu, ja vinc de camí!
    Vinc de camí a la terra celestial,
    recorreré aquest llarg, llarg camí,
    si hi sou per guiar-me agafat de la mà.

    Oh Lawd, I’m on my way.
    I’m on my way to a Heav’nly Lan’,
    Oh Lawd. It’s a long, long way,
    but you’ll be there to take my han’.

    Oh, Senyor, vinc de camí.
    Vinc de camí a la terra celestial,
    oh, Senyor. És un llarg, llarg camí,
    però Vós sereu aquí per agafar-me la mà.

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Geistliches Lied, op. 30
    Text de Paul Flemming (1609-1640)

    Laß dich nur nicht dauren mit Trauren,
    sei stille, wie Gott es fügt,
    so sei vergnügt mein Wille!

    No deixis que res t’entristeixi amb dolor,
    estigues tranquil tal com Déu ha ordenat,
    i que s’hi conformi la meva voluntat!

    Was willst du heute sorgen auf morgen?
    Der Eine steht allem für,
    der gibt auch dir das Deine.

    De què vols preocupar-te dia a dia?
    L’Únic està per sobre de tot,
    qui et dóna, també, el que és teu.

    Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
    steh feste, was Gott beschleußt,
    das ist und heißt das Beste.

    Només manté el tracte, sense canvis,
    mantent-te ferm, el que Déu ha decidit
    és així. i ha de ser el millor.

    Manuel Oltra (1922-2015)
    L’amor mariner
    Text de Joan Oliver (1899-1986)

    Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor.
    A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor.
    El mariner a llevant, la donzella a ponent
    i entre mig la mar gran, mirall del firmament.
    Cantava enfervorida la veu del mariner:
    En tràngol o bonança el mar travessaré.
    La veu del mariner: la plana que camina! El blau desert!
    Les mòbils serralades que cerquen terra i gent!,
    cantava enfervorida la veu del mariner.
    Segueix el rumb del cor i mena’l on trobarà la sort!

    I com que la donzella ha resat tant al mar
    un dia veu les veles del seu desig tibant
    a l’horitzó, on s’abraça un blau amb l’altre blau.
    Al pont de la goleta vegeu el capità a l’horitzó
    com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars,
    –pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
    El mariner a llevant, la donzella a ponent
    i entre mig la mar gran amb l’empenta del vent
    i la glòria del sol triomfant!
    Davant l’aigua infinita la donzella exultava de gaubança i fervor!
    A la platja petita el mariner complia el seu somni d’amor.

    Xabier Sarasola (1960)
    Ave Maria

    Ave Maria, gratia plena,
    Dominus tecum.
    Benedicta tu in mulieribus,
    Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.

    Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
    el Senyor és amb vós,
    beneïda sou vós entre totes les dones
    i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.

    Sancta Maria, Mater Dei,
    ora pro nobis peccatoribus,
    nunc et in hora mortis nostrae.
    Amen

    Santa Maria, Mare de Déu,
    pregueu per nosaltres pecadors,
    ara i en l’hora de la nostra mort.
    Amén.

    Guiseppe Verdi
    “Va pensiero”, de Nabucco (acte III, escena 4)
    Llibret de Temistocle Solera (1815-1878)

    Va, pensiero, sull’ali dorate;
    va, ti posa sui clivi, sui colli,
    ove olezzano tepide e molli
    l’aure dolci del suolo natal!

    Vola, pensament, sobre ales daurades;
    vola i posa’t sobre els turons i els pujols,
    on exhalen la seva suau i tèbia olor
    els dolços aires de la terra natal!

    Del Giordano le rive saluta,
    di Sionne le torri atterrate...
    Oh mia patria sì bella e perduta!
    Oh membranza sì cara e fatal!

    Saluda les ribes del Jordà,
    les torres derruïdes de Sió...
    Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda!
    Oh, record estimat i fatal!

    Arpa d’or dei fatidici vati,
    perché muta dal salice pendi?
    Le memorie nel petto raccendi,
    ci favella del tempo che fu!

    Arpa d’or dels profetes fatídics,
    per què penges muda dels salzes?
    Revifa els records al teu pit
    i parla’ns dels temps passats!

    O simile di Sòlima ai fati
    traggi un suono di crudo lamento,
    o t’ispiri il Signore un concento
    che ne infonda al patire virtù.

    Tot recordant el destí de Jerusalem
    toca el so d’un trist lament.
    O que el Senyor t’inspiri un cant
    que infongui coratge al patiment!

    Manuel Oltra  
    Joan del Riu
    Harmonització d’una cançó tradicional del Rosselló

    Joan del Riu n’és arribat
    amb un pot de confitura;
    Joan del Riu n’és arribat
    amb un pot de raïmat.

    Ha portat un violon
    per fer ballar les minyones,
    ha portat un violon
    per fer ballar tot el món.

    Joan del Riu n’és arribat
    amb una càrrega de monines;
    Joan del Riu n’és arribat
    amb una càrrega d’escarabats.

    Ha portat un violon
    per fer ballar les minyones,
    ha portat un violon
    per fer ballar tot el món.

    Joan del Riu n’és arribat
    amb una bota de vi ranci;
    Joan del Riu n’és arribat
    amb una bota de muscat.

    Ha portat un violon
    per fer ballar les minyones,
    ha portat un violon
    per fer ballar tot el món.

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera
    Text de Joan Maragall (1860-1911)

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Au, companys, enarborem-la 
    en senyal de germandat! 
    Au, germans, al vent desfem-la 
    en senyal de llibertat. 
    Que voleï! Contemplem-la 
    en sa dolça majestat!

    Oh bandera catalana!, 
    nostre cor t’és ben fidel: 
    volaràs com au galana 
    pel damunt del nostre anhel: 
    per mirar-te sobirana 
    alçarem els ulls al cel.

    I et durem arreu enlaire, 
    et durem, i tu ens duràs: 
    voleiant al grat de l’aire, 
    el camí assenyalaràs. 
    Dona veu al teu cantaire, 
    llum als ulls i força al braç.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 12.11.22 – 20 h
    Petit Palau

    El cançoner popular contemporani
    Centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

    Belisana Ruiz, guitarra, tiorba i guitarra barroca
    Marta Cardona, violí
    Pere Olivé, percussió
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
    Xavier Puig, director
    Jaume Ayats, comissari del Centenari

    Arranjaments sobre cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Vivancos, Pastrana, Magrané, Prat, Gasull, Guzmán-Antich i Puig; i per iniciativa del Palau de la Música Catalana, arranjaments d’Ollé, Campmany, Tordera, Pintó, Gomila-Vallès i Guzmán (estrena absoluta), encarregats pel Departament de Cultura-Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural amb motiu de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex