• Byström, Filharmònica de Bergen & Gardner

    Quatre últimes cançons de Strauss

    Palau 100

    Divendres, 3 de desembre de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Malin Byström, soprano
    Orquestra Filharmònica de Bergen
    Edward Gardner, director


    I

    György Ligeti (1923-2006)
    Melodien

    Richard Strauss (1864-1949)
    Quatre últimes cançons

    Primavera
    Setembre
    En anar a dormir
    El crepuscle

    II

    Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
    Simfonia núm. 4, en Fa menor, op. 36

    Andante sostenuto - Moderato con anima
    Andantino in modo di Canzona
    Sherzo. Pizzicato ostinato. Allegro
    Finale. Allegro con fuoco

    Durada aproximada del concert: primera, part 40 minuts | pausa de 20 minuts | segona part, 50 minuts.

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    Ser tan valent com un infant per tenir la dignitat de morir

    Vida a llum però
    cendra per aigua.
    Ser tan valent com un infant
    per tenir la dignitat de morir.

    Jaume C. Pons Alorda
    La tendresa de la matèria
    Els estris de la llum (2008)

     

  • Comentari

    Tres moments vitals

    El programa que interpretarà avui l’Orquestra Filharmònica de Bergen, sota la direcció d’Edward Gardner i amb la participació de la soprano Malin Byström, proposa no només tres obres d’èpoques i estètiques ben diferents, sinó també representatives de moments molt significatius en l’evolució creativa de compositors tan distants com György Ligeti, Piotr Ílitx Txaikovski i Richard Strauss.

    Figura indiscutible de la música de la segona meitat del segle XX, Ligeti va transitar durant la seva vida musical per diverses estètiques contrastants. En un inici influït per l’obra de Bartók, a partir de la dècada dels cinquanta es vinculà a les avantguardes de postguerra aprofundint en la música electroacústica. Un procés que desembocà, els anys seixanta, en una obsessiva recerca tímbrica que assolí la seva màxima expressió en l’obra Atmosphères. Però, a començament dels setanta, influenciat per l’escola americana, Ligeti fa una volta de rosca definitiva i posa el focus en l’element rítmic. És durant aquest període que escriurà l’òpera Le Grand Macabre i aquestes Melodien que avui escoltarem i que simbolitzen el moment de transició cap a aquesta darrera etapa. Escrita com a resposta a un encàrrec de la ciutat de Nuremberg per commemorar el cinc-cents aniversari del naixement d’Albrecht Dürer, els conceptes de rellotge i núvol, emprats recurrentment per l’autor en diverses obres, se superposen en aquesta composició, en la qual la virtuosística micropolifonia característica de l’autor segueix estant present, però en aquest cas amb una voluntat estructural més àmplia.

    En canvi, la creació de la Simfonia núm. 4 de Txaikovski se situa al zenit creatiu de l’autor, tot i que fou composta en una etapa crítica de la seva vida. Malgrat la seva reconeguda homosexualitat, Txaikovski es casà l’any 1877 amb la seva alumna Antonina Miliukova. Un matrimoni curt i desgraciat que provocà una profunda depressió en el compositor, crisi que, paradoxalment, reforçà la creativitat del músic com demostra aquesta Simfonia exuberant i l’òpera Ievgueni Oneguin, escrites precisament durant el període 1877-1878. A partir d’aquest moment, en el qual també coneix la seva mecenes i íntima amiga Nadejda von Meck, a qui està dedicada l’obra, Txaikovski escriurà algunes de les seves pàgines més reconegudes, com les dues darreres Simfonies o el Concert per a violí.

    La contundència amb què arrenca l’obra, amb l’exposició de les trompes del tema del destí, contrasta amb l’apassionadament líric “Andantino” del segon moviment, on trobem el Txaikovski més íntim, d’una inspiració melòdica desbordant. La sorpresa apareix amb el brillant “Scherzo” del tercer moviment, presidit pel pizzicato de les cordes en diàleg amb les fustes, mentre que el vigorós moviment final incorpora, com un dels temes principals, una cançó popular russa, vehicle conductor fins a l’esclatant clímax final.

    Finalment, els Vier letzte Lieder constitueixen el testament artístic i, en certa manera, l’adeu a la vida de Richard Strauss. Però també simbolitzen la commovedora fi d’una era, tant des d’un punt de vista històric com musical, perquè Strauss representa, millor que ningú, la baula que uneix aquell Món d’ahir, que tan eloqüentment va descriure Stefan Zweig, amb la realitat, ben diferent, sorgida després de la Segona Guerra Mundial.

    Les últimes cançons de Richard Strauss suposen la darrera i gloriosa expressió d’allò que anomenem tardoromanticisme, reminiscències de l’eclosió musical germànica del segle XIX protagonitzada, entre d’altres, per Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms i, finalment, Richard Wagner. Unes cançons en què l’exaltació de la natura, en un gir paradigmàticament romàntic, es barreja amb un subtil però eloqüent pressentiment de mort. I és que Richard Strauss, que va compondre aquesta obra el 1948, va morir poc després, al final del 1949, massa tard per assistir a la seva estrena a Londres, el 22 de maig de 1950, interpretada per la gran soprano Kirsten Flagstad i el mític director Wilhelm Furtwängler.

    Més enllà de l’obra orquestral i les seves òperes, Strauss va ser un creador consumat de lieder i un dels darrers grans referents del gènere. Casat des del 1887 amb la soprano Pauline de Ahna, a ella va dedicar moltes de les seves cançons, incloent-hi aquestes darreres en les quals resulta evident, una vegada més, la seva devoció per la veu femenina. Entre el 1894 i el 1895 escriu alguns dels seus lieder més populars, com Ruhe, meine Seele!, Cäcilie o Morgen! i, després d’uns anys dedicats en exclusiva a l’òpera, el 1918 crea els Brentano Lieder, op. 68. Però, sense dubte, la seva obra definitiva en el camp liederístic són aquestes darreres cançons que Strauss va compondre sense una voluntat unitària, idea que cal atribuir al seu editor i amic Ernst Roth. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, en un moment especialment difícil per al compositor a causa del procés de desnazificació, Strauss es traslladà a Suïssa, on, a la darreria del 1946, descobrí un poema de Joseph von Eichendorff, Im Abendrot, que l’inspirà per escriure un homenatge a la seva esposa. Una cançó concebuda com una peça aïllada, però que acabà esdevenint la darrera del cicle i que Strauss va concloure a Montreux el 6 de maig de 1848. Poc després, a partir dels poemes del seu vell amic Hermann Hesse, va compondre les altres tres i signà la finalització de l’obra el 20 de setembre de 1948.

    Les obres que Strauss va escriure després de la Segona Guerra Mundial, com Metamorphosen o els Vier letzte Lieder, recuperen una emotivitat sincera i desfermada, absent –tot i la seva brillantor– en obres anteriors de caràcter més conceptual. En aquestes darreres cançons, l’opulència del tractament orquestral es barreja, de manera magistral, amb un ampli i exuberant desplegament vocal. La ingràvida profunditat que es percep en totes acaba cristal·litzant en una música que va més enllà de les preocupacions terrenals. Un comiat serè, curull d’acceptació i d’una colpidora bellesa crepuscular.

    Antoni Colomer, crític musical

  • Biografies

    Malin Byström, soprano

    Malin Byström, soprano

    Va debutar a la Wiener Staatsoper la temporada passada com a Elisabeth de Valois de Don Carlos, una interpretació aclamada per la crítica. També va participar en una producció estel·lar semiescenificada de Tosca a la Deutsche Oper de Berlín, rol que va repetir a la Royal Swedish Opera, enregistrada per al seu Operan Play digital. I encara va oferir un altre debut important, al Bolxoi, on va tenir un gran èxit en un dels seus papers emblemàtics, Salome.

    Durant la temporada actual ha ofert dos debuts més a la seva audiència, Rusalka a l’Òpera Nasjonale de Bergen, i Elisabeth de Tannhäuser a la Semperoper de Dresden.

    La temporada 2019-20 va aparèixer com a Donna Anna de Don Giovanni al Covent Garden i va cantar Donna Elvira en una actuació filmada en directe del mateix títol, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca. La temporada anterior també va afegir dos nous papers al seu repertori; Tosca, amb què va actuar a l’Oper de Frankfurt, i la comtessa Madeleine de Capriccio al Teatro Real de Madrid. El 2017 Malin Byström va debutar com a Salome a la Nationale Opera d’Amsterdam, sota la batuta de Daniele Gatti i amb la Royal Concertgebouw Orchestra, paper pel qual va rebre el premi com a cantant femenina de l’any als International Opera Awards del 2018.

    És convidada habitual del Covent Garden, on ha cantat Salome, Mathilde de Guillaume Tell de Rossini, Hélène de Les Vêpres Siciliennes, Elettra d’Idomeneo, Marguerite de Faust, Fiordiligi de Così fan tutte i Amalia d’I masnadieri.

    Malin Byström ha actuat a la Metropolitan Opera com a Donna Elvira i com a Donna Anna de Don Giovanni, en el paper principal d’Arabella i com a Marguerite de Faust. El 2016 va debutar a la San Francisco Opera en la seva primera Jenůfa. Ha intervingut en diverses produccions a la Royal Swedish Opera: Mariscala de Der Rosenkavalier, paper principal de Fedora de Giordano, Desdemona d’Otello, Jenůfa, Donna Elvira i Romilda de Serse.

    Entre molts altres compromisos que té, figuren Donna Anna de Don Giovanni al Festival de Salzburg, Fiordiligi a la Bayerische Staatsoper, el paper principal de Thaïs a l’Òpera de Göteborg i al Palau de les Arts de València (davant de Plácido Domingo com a Athanaël), comtessa de Le nozze di Figaro a Ais de Provença i al Grand Théâtre de Ginebra, Amelia de Simon Boccanegra a Göteborg i Elettra d’Idomeneo al Drottningholm Court Theatre de Suècia.

    Entre els compromisos més recents de Byström, cal esmentar Hélène de Les Vêpres Siciliennes al Grand Théâtre de Ginebra amb Yves Abel, dirigida per Christof Loy; Fiordiligi amb William Christie i Les Arts Florissants a Lió; Hanna Glawary de Die lustige Witwe a Montpeller; Marguerite de Faust de l’aclamada producció de Christoph Loy a l’Òpera de Göteborg, i Agathe de Der Freischütz a Bregenz. Ha cantat Donna Anna amb René Jacobs a Baden-Baden (publicat en DVD), a Lepzig, Göteborg i al Concertgebouw d’Amsterdam; Musetta de La bohème a Mannheim i al Festival de Bregenz; com a protagonista homònima de Sancta Susanna de Hindemith a Montpeller, així com el personatge principal de Manon de Massenet i en el rol de Fiordiligi a l’Opera North.

    En l’apartat d’oratori i concert, ha cantat Elias de Mendelssohn amb Kurt Masur i l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia a Roma i amb l’Orchestre National de France a París, la Simfonia núm. 9 de Beethoven al Teatro alla Scala i a Bonn, i el Peer Gynt de Grieg a la Komische Oper. I com a Mathilde de Guillaume Tell amb el mestre Pappano i l’Orchestra dell’Academia Nazionale di Santa Cecilia i als BBC Proms de Londres, concerts que s’han editat en CD (EMI). Ha cantat la Missa Solemnis de Beethoven amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigida per Herbert Blomstedt; cançons de Strauss amb la Royal Stockholm Philharmonic Orchestra i Lawrence Renes, i la Missa en Do menor de Mozart amb la Swedish Chamber Orchestra i Nikolaj Znajder. Les seves aparicions sota la batuta d’Eivind Gullberg Jensen inclouen Kullervo de Sibelius (Orchestre National de France), Simfonia núm. 4 de Mahler (Orchestre Philharmonique de Montpeller) i Vier letzte Lieder de Strauss (Orchestre National Bordeus- Aquitània); també ha cantat les Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons) a Estocolm amb Ralf Weikert.

    Malin Byström va estudiar a la University College of Opera d’Estocolm. El 2016 va rebre la medalla Litteris et Artibus i el 2018 va ser nomenada Cantant de la Cort per S. M. el rei de Suècia. Als International Opera Awards 2018, Malin Byström va rebre el premi com a cantant femenina de l’any.

  • Filharmònica de Bergen

    FILHARMÒNICA DE BERGEN © Oddleiv Apneseth

    © Oddleiv Apneseth

    Amb estatus d’orquestra nacional de Noruega, data del 1765, fet que la converteix en una de les més antigues del món. Edvard Grieg va ser-ne el director artístic entre el 1880 i el 1882. Edward Gardner n’és l’actual director. L’orquestra, que gaudeix d’un alt reconeixement internacional gràcies als seus enregistraments, grans gires i encàrrecs internacionals, el 2020 va ser nominada com a orquestra de l’any per Gramophone i el 2021va guanyar dos premis Gramophone de música clàssica: per l’enregistrament de l’any i el premi d’òpera per l’àlbum Peter Grimes de Britten.

    Durant les últimes temporades l’orquestra ha tocat al Concertgebouw, BBC Proms, Wiener Musikverein i Konzerthaus de Viena, Carnegie Hall de Nova York, Elbphilharmonie d’Hamburg i Philharmonie de Berlín. L’orquestra i Edward Gardner van actuar al Festival Internacional d’Edimburg (2017) i al Royal Festival Hall (2019) amb la seva aclamada producció de Peter Grimes.

    L’any 2015 l’orquestra va establir el seu propi servei de streaming gratuït (bergenphilive.no), que ofereix una bona selecció d’obres interpretades per l’orquestra amb un ampli ventall de directors i solistes. El mateix any es va crear l’Orquestra Juvenil de la Filharmònica de Bergen.

    L’Orquestra té un programa d’enregistraments ben actiu, que llança quatre CD cada any. Els seus projectes inclouen una sèrie d’obres orquestrals de Janáček, Turangalîla de Messiaen, els ballets de Stravinsky i les simfonies completes, suites de ballet i concerts de Prokófiev, com també les simfonies de Bruckner i la música orquestral completa d’Edvard Grieg.

    Entre els enregistraments d’Edward Gardner amb l’orquestra hi ha obres orquestrals de Janáček, incloent-hi una nominació als Grammy per la Missa glagolítica; els Gurre-Lieder de Schönberg; cançons de Sibelius; el Concert per a piano de Grieg, i la música incidental de Peer Gynt amb Jean-Efflam Bavouzet, Ann-Helen Moen i Lise Davidsen; el Concert per a orquestra i Rapsòdies de Bartók amb James Ehnes; El castell de Barbablava de Bartók amb John Relyea i Michelle DeYoung; les Simfonies núm. 1 i 3 de Brahms; Erwartung i Pelleas und Melisande de Schönberg; Peter Grimes de Britten amb Stuart Skelton i Erin Wall, i cançons de Britten i Canteloube amb la soprano Mari Eriksmoen.
    Filharmònica de Bergen agraeix a Trond Mohn el seu generòs suport a la gira.

  • Edward Gardner, director

    Edward Gardner

    © Benjamin Ealovega

    Començà la seva tasca com a director principal de la London Philharmonic Orchestra (LPO) el setembre del 2021; també és director principal de la Filharmònica de Bergen, càrrec que ocupa des de l’octubre del 2015.

    Durant la temporada 2021-22, dirigirà la London Philharmonic Orchestra en onze concerts al Royal Festival Hall, incloent-hi cinc estrenes al Regne Unit. Va obrir la temporada amb The midsummer marriage de Tippett, per al qual el London Philharmonic Choir s’uní a l’English National Opera Chorus. Altres programes de la temporada inclouen la Symphonie fantastique de Berlioz, El castell de Barbablava de Bartók i Das Lied von der Erde de Mahler. Edward i la LPO també participaran al Festival Enescu de Bucarest i faran una extensa gira per Alemanya.

    Ha obert l’actual temporada de la Filharmònica de Bergen amb la interpretació d’Harmonium del compositor John Adams. Altres aspectes destacats inclouen un programa totalment dedicat a Stravinsky i nous encàrrecs de Thomas Larcher, Ryan Wigglesworth i Rebecka Ahvenniemi. Després d’una gira a Berlín, Munic i Amsterdam i als BBC Proms i al Festival Internacional d’Edimburg, l’orquestra actuarà a París aquesta temporada, a més de d’aquest concert a Barcelona.

    Com a director convidat, les dues temporades anteriors va debutar amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, New York Philharmonic, Chicago Symphony Orchestra, Philadelphia Orchestra, San Francisco Symphony, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Royal Stockholm Philharmonic i Wiener Symphoniker; i també va tornar a dirigir la Gewandhausorchester Leipzig, Orchestre Symphonique de Mont-real, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, Philharmonia Orchestra i Orchestra del Teatro alla Scala de Milà. També va continuar les seves col·laboracions de llarga durada amb la City of Birmingham Symphony Orchestra, on va ser director convidat principal entre el 2010 i el 2016, i amb la BBC Symphony Orchestra, que ha dirigit tant a la Primera com a l’Última Nit dels BBC Proms.

    Director musical de l’English National Opera durant deu anys (2006-2015), Edward Gardner manté una relació continuada amb la Metropolitan Opera de Nova York, on ha dirigit produccions de La damnation de Faust, Carmen, Don Giovanni, Der Rosenkavalier i Werther. A Londres col·laborarà en el futur amb la Royal Opera House, on va debutar el 2019 en una nova producció de Kàtia Kabànova i on tornà amb Werther la temporada següent. La temporada 2021-22 debutarà amb la Bayerische Staatsoper en una nova producció de Peter Grimes. I entre altres sales, ha dirigit a La Scala, Chicago Lyric Opera, Den Norske Opera and Ballet, Glyndebourne Festival Opera i Opéra National de París.

    Defensor aferrissat del talent jove, va fundar la Hallé Youth Orchestra el 2002 i dirigeix habitualment la National Youth Orchestra de la Gran Bretanya. Té una estreta relació amb la Juilliard School of Music i amb la Royal Academy of Music, que el va nomenar per a la seva inaugural Càtedra de Direcció Sir Charles Mackerras el 2014.

    Nascut a Gloucester (1974), es va educar a Cambridge i a la Royal Academy of Music. Va passar a ser director assistent de The Hallé i director musical de la Glyndebourne Touring Opera. Els seus nombrosos reconeixements inclouen el de director de l’any en el Royal Philharmonic Society Award (2008), un Olivier Award com a actuació destacada en òpera (2009) i un OBE per Serveis a la Música en els Queen’s Birthday Honors (2012).

  • 20211118 Nadal al Palau DESKTOP
  • Textos

    Richard Strauss (1864-1949)
    Quatre últimes cançons (Vier letzte Lieder)

    Frühling
    (Hermann Hesse)

    Primavera

    In dämmrigen Grüften
    Traümte ich lang
    Von deinen Blumen und blauen Lüften,
    Von deinem Duft und Vogelgesand.

    A la penombra del sepulcre
    somniava sovint
    els teus arbres i els teus cels blaus,
    el teu perfum i els teus cants d'ocells.

    Nun liegst du erschlossen
    In Gleiß und Zier
    Von Licht übergossen
    Wie ein Wunder vor mir.

    Ara estàs davant meu,
    resplendent i gloriosa,
    inundada de llum
    com un miracle.

    Du kennest mich wieder,
    Du lockest mich zart,
    Es zittert duch all meine Glieder
    Deine selige Gegenwart.

    Em reconeixes,
    em saludes cordialment,
    i tots els meus membres tremolen
    amb la teva sagrada presència.

    (Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/1, RSWV 296/1, Pontresina, 18 de juliol de 1948)

    September
    (Hermann Hesse)

    Setembre

    Der Garten trauert,
    Kühl sinkt in die Blumen der Regen.
    Der Sommer schlauert
    Still seinem Ende entgegen.

    El jardí està trist,
    la pluja cau freda damunt les flors.
    L'estiu contempla
    silenciós la seva fi.

    Golden tropft Blatt um Blatt
    Nieder vom hohen Akazienbaum.
    Sommer lächelt erstaunt und matt
    In den sterbenden Gartentraum.

    L'or cau de fulla en fulla
    des de l'alta acàcia.
    L'estiu somriu admirat i llangorós
    somniant moribund al jardí.

    Lange noch bei den Rosen
    Bleibt er stehen, sehnt sich anch Ruh.
    Langsam tut er die großen,
    Müdegewordenen Augen zu.

    S'entreté molt entre les roses,
    anhela el repòs.
    Lentament va tancant
    els ulls grans i fatigats.

    (Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/2, RSWV 296/2, Montreux, 20 de setembre de 1948)

    Beim Schlafengehen
    (Hermann Hesse)

    A l'anar a dormir

    Nun der Tag mich müd gemacht,
    Soll  mein sehnliches Verlangen
    Freundlich die gestirnte Nacht
    Wie ein müdes Kind empfangen.

    Ara que el dia m'ha cansat,
    els meus afanys melangiosos
    rebin amicalment la nit estrellada
    com un infant fatigat.

    Hände laßt von allem Tun,
    Stirn vegiß du alles Denken,
    Alle meine Sinne nun
    Wollen sich in Schlummer senken.

    Mans, deixeu tota la feina,
    front, oblida els teus pensaments,
    ara tots els meus sentits
    només es volen submergir en el son.

    Und die Seele unbewacht
    Will in freien Flügen schweben,
    Um im Zauberkreis der Nacht
    Tief und tausendfach zu leben.

    I l'ànima, alliberada,
    volarà amb ales lliures,
    per viure profundament de mil maneres
    en el cercle màgic de la nit.

    (Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/3, RSWV 296/3, Pontresina, 4 d'agost de 1948)

    Im Abendrot
    (Joseph von Eichendorff)

    Al capvespre

    Wir sind durch Not und Freude
    Gegangen Hand in Hand,
    Vom Wandern ruhn wir beide
    Nun überm stillen Land.

    Hem caminat, la teva mà en la meva,
    entre misèries i alegries,
    i ara reposem de la caminada
    en la terra silenciosa.

    Rings sich die Täler neigen,
    Es dunkelt schon die Luft,
    Zwei Lechen nur noch steigen
    Nachträumend in den Duft.

    Al voltant declinen les valls,
    s'enfosqueix l'atmosfera,
    encara s'aixequen dues aloses
    pels aires, somniadores.

    Tritt her, und laß sie schwirren,
    Bald ist es Schlafesnzeit,
    Daß wir uns nicht verirren
    In dieser Einsamkeit.

    Vine, i deixa que volin,
    aviat serà l'hora de dormir;
    que no ens perdem
    en aquesta solitud.

    O weiter stiller Friede!
    So tief im Abdendrot
    Wie sind wir wandermüde-
    Ist das etwa der Tod?

    Oh, segueix, pau silenciosa
    i profunda del capvespre!
    Estem cansats de caminar...
    És això potser la mort?

    (Lied per a soprano i orquestra, op. AV 150/4, RSWV 296/4, Montreux, 6 de maig de 1948)

  • Formació

    Filharmònica de Bergen

    Violins I

    Melina Mandozzi
    Alexander Kagan 
    Mari Birgitte Bølgen Halvorsen 
    Lars Magnus Steinum 
    Åsta Jørgensen 
    Harald Blø
    Alexey Cherkasov 
    Dag A. Eriksen
    Gunvor A. Holtlien 
    Aleksandra Kolasinska 
    Martin Philip Shultz 
    Ellisiv Sollesnes 
    Geir Atle Stangenes 
    Elisabeth Svanes
    My Steinum 
    Eva Camilla Stalheim 
    Hilde Ingebjørg Mathisen 

    Violins II
    Jutta Morgenstern
    Hayato Naka
    Tone Martinsen Birkeland 
    Tom Bratlie 
    Chien-Yu Chu
    Siri Einen 
    Emilie Haagenrud 
    Liv Elise Nordskog 
    Åse Solheim 
    Carl Anders Sponberg 
    Judith Starr 
    Chiori Suzuki 
    Natasa Vidacic 
    Mari Daleng Okshovd
    Gina Maria Bordini 
    Anna Kolby Sonstad 

    Violes
    Ilze Klava 
    Liene Klava 
    Hans Gunnar Hagen 
    Torunn L. Holtlien 
    Berend Wiebe Mulder 
    Thomas Müller-Grud
    Christine Schneider 
    Damon Taheri 
    Jennifer Anne Turner 
    Heather Levenstein
    Monica Carlen
    Øyvind Plassen 
    Ingrid Eriksen

    Violoncels
    Pierre E. Doumenge 
    Bodil Erdal 
    Walter J. Heim 
    Siri Hilmen 
    Benjamin Edward Nation 
    Jane Elisabeth Odriozola 
    Agnese Rugevica 
    Ingrid Stensland
    Karen Tvedegaard
    Frida T. Skafthun 
    Reinis Birznieks 

    Contrabaixos
    Jan Arne Johansson 
    Callum Hay Jennings 
    Torbjørn Eide 
    Gregory Mark Koeller 
    Jon Åsnes 
    Mathias Sunde Valseth 
    Stephanie Domaschio 
    Jänis Stafeckis 
    Adrian Hammer Rigopulos 

    Flautes
    Anna Wolstenholme 
    Lene Lindquist 
    Ingela Øien 
    Jessica Kabirat 

    Oboès
    Boris Fatulaev 
    Sigurd Greve 
    Sveinung Birkeland 
    Hege  Sellevåg (corn anglès)

    Clarinets
    Christian Stene 
    Håkon Nilsen 
    Tone Hagerup 
    Diego Lucchesi 

     

    Fagots
    Per Hannevold 
    James Lassen 
    Jeffrey Robert Marquardt 
    Oddmund Økland 

    Trompes
    Claudio Flückiger
    Ragnhild H. Lothe 
    Nina K. Severinsen 
    Ilene R. Chanon 
    Danilo Kadovic 
    Aleksander Pokrywka 

    Trompetes
    Gary Peterson 
    Martin Phillip Winter 
    Jon Behncke 
    Allan Withington 

    Trombons
    Vidar Nordli 
    Marie Nøkleby Hanssen 
    Øyvind Hage
    Kjell Erik Husom 

    Tuba
    Knut Riser 

    Percussió
    Gard Nørvåg Garshol 
    Øyvind Øksnes 
    Peter Adam Kates 
    Snorre Svenningsen 

    Timpaní
    Manuel Hofstätter
    Snorre Svenningsen 

    Arpa
    Kjersti Beate Vindal 

    Teclat
    Magnus Loddgard 

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dimarts, 14.12.2021 - 20 h
    Sala de Concerts

    Philippe Jaroussky, contratenor
    Thibaut Garcia, guitarra

    Obres de Dowland, Purcell, Giordani, Donizetti, Rossini, Schubert, Mozart, Fauré, Poulenc, Britten, Granados i Ramírez

    Preus: de 12 a 60 euros

    Palau Grans Veus
    Dilluns, 20.12.2021 - 20 h
    Sala de Concerts

    LIFE New Artists:
    Helena Ressurreição, mezzosoprano
    Ester Lecha, piano

    Stéphane Degout, baríton
    Simon Lepper, piano

    G. Fauré: Clair de Lune, op.46; Au bord de l’eau, op. 8; Poèmes d’un jour: Rencontre, Toujours, Adieu, op. 21
    J. Guy Ropartz: Quatre poèmes de l’Intermezzo de Heinrich Heine
    H. Duparc: L’invitation au voyage, Extase, La vie antérieure
    R. Schumann: Dichterliebe, op. 48

    En col·laboració amb el Lied Festival Victoria de los Ángeles - LIFE Victoria

    Preus: de 30 a 45 euros

    Palau 100
    Dijous, 27.01.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Orquestra Filharmònica de La Scala
    Riccardo Chailly, director

    F. Mendelssohn: Simfonia núm. 4, “Italiana”
    G. Mahler: Simfonia núm. 1, “Tità”

    Concert patrocinat per Grupo Euromadi

    Preus: de 35 a 150 euros

Índex