• Programa de mà

    La Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon

    —Orquestra Simfònica del Vallès & Brotons

    Nadal al Palau

    Diumenge, 21 de desembre de 2025 – 18 h

    Sala de Concerts

  • Organitzat i coproduït per:

    • Logo orfeo palau
    • OSV

    Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:

    • Fundació Banc Sabadell
    • Ajuntament de Sabadell
    • Diputació Barcelona (negre)
    • Diputació de Girona
    • Fundació Fluidra
    • Moventia 99

    Col·laboradors de l'OSV:

    • UAB
    • Benvic

    Mitjà oficial de l'OSV:

    • Vanguardia (negre)

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Elionor Martínez, soprano
    Ferran Albrich, baríton
    Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora)
    Orfeó Gracienc (Pablo Larraz, director)
    Cantaires individuals
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Salvador Brotons, director


    Agustí Borgunyó (1894-1967)
    L’Aplec

    Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
    La Nit de Nadal

    I. Introducció
    II. Cant dels àngels – Cançó de Maria – Cant dels rossinyols
    III. Cançó de sant Josep – Cant dels pastors – Dansa dels pastors

    John Williams (1932)
    Tres cançons nadalenques:

    Somewhere in my memory

    Star of Bethlehem

    Merry Christmas, Merry Christmas


    Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #patrimonicatalà #modernisme

  • Nadala

    Que l’any que ve ens sigui plaent. Que surti el sol a casa nostra.
    Que hi siguem tots si l’àvia fa el dinar. Que tinguem temps per sobretaules.
    Que no faltin torrons, les neules, ratafia. Que algú proposi un brindis.
    Que el més petit digui un poema i els més grans s’emocionin.
    Que aquest mes de desembre pugui tornar la màgia. Que no es perdi cap carta.
    Que no se’n vagin mai les ganes de vosaltres. Que em trobeu si us faig falta.
    I, per damunt de tot, que no ens pugui l’oblit. Que fem memòria.
    Que si diem Betlem diguem també les runes.

     

    Mireia Calafell

  • Anunci primera vegada al Palau - desktop
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    El programa posa en relleu la figura de Joan Lamote de Grignon (1872-1949), pianista, compositor i director d’orquestra català de gran rellevància durant la primera meitat del segle XX. Amb música de trets neoromàntics, abastà gairebé tots els gèneres; la seva intensitat lírica va quedar plasmada en col·leccions de cançons i en l’oratori La Nit de Nadal, que avui escoltarem. 

    De John Williams, un dels autors de bandes sonores més prolífics i guardonats de la història del cinema, gaudirem de la seva Suite composta per a la popular i taquillera pel·lícula dels anys noranta Home Alone. Completa el programa l’obra L’aplec d’Agustí Borgunyó, una peça plena de vitalitat i color orquestral, marcada per un caràcter obertament festiu. 

    Sobre els intèrprets:
    L’Orquestra Simfònica del Vallès, junt amb l’Orfeó Gracienc, el Cor Infantil de l’Orfeó Català i les veus solistes de la soprano Elionor Martínez i el baríton Ferran Albrich, tots sota la direcció del mestre Salvador Brotons, seran els encarregats d’oferir aquest programa tan especial. Aquest és, a més, un concert participatiu, o sigui que una part del públic és també protagonista d’aquesta vetllada afegint-se en alguns tutti corals de l’obra de Lamote de Grignon. 

    Quines són les claus del concert?

    La Nit de Nadal és una de les obres més emblemàtiques de Joan Lamote de Grignon. Escrita amb text de Francesc Cases i Amigó, es va estrenar el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats de Barcelona. Està concebuda per a cor mixt, cor de nens, una gran orquestra i dos solistes combinant melodies populars catalanes amb elements derivats del postwagnerisme, ja que l’autor era un gran admirador del compositor alemany. Aquesta fusió entre la simplicitat d’allò popular i la complexitat pròpia de la música clàssica li atorga un caràcter emotiu, identitari i d’ambiciosa volada. 

    A què he de parar atenció?

    La Nit de Nadal es caracteritza per l’atmosfera lírica, que evoca un ambient nadalenc i espiritual. Teixeix una estructura simfonicocoral de gran amplitud amb una sèrie de quadres on els elements simfònics, els solos i els cors s’alternen per explicar la història del Nadal cristià. Consta de tres parts: I) “Introducció, II) Cant dels àngels”,Cançó de Maria”,Cant dels rossinyols” i III) “Cançó de Sant Josep”, “Cant dels pastors”, Dansa dels pastors”. 

    Sabies que...

    A l’estrena, La Nit de Nadal va tenir tant d’èxit que se’n van oferir més de trenta funcions; fins i tot el 1913 es va poder escoltar a Alemanya, amb el mateix Lamote de Grignon dirigint l’emblemàtica Orquestra Filharmònica de Berlín. 

    Joan Lamote de Grignon va ser un gran difusor del repertori simfònic i de la música catalana i espanyola. Va dirigir durant vint-i-quatre anys la Banda Municipal de Barcelona, a més de fundar, el 1910, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, conjunt que va desaparèixer el 1925. I va ser director del Conservatori Superior de Música del Liceu, on va treballar del 1917 al 1931. 

  • 20251202 Regala Palau DESKTOP
  • Comentari

    Joan Lamote de Grignon, gran admirador de Serra, va ser un dels directors i compositors més influents de la seva generació. La Nit de Nadal, escrita entre el 1899 i el 1902, és una de les creacions més emblemàtiques del seu catàleg. Aquest oratori per a solistes, cor i orquestra, amb text de Francesc Casas i Amigó, s’estructura en quatre parts i combina melodies populars catalanes, com El Noi de la Mare o El desembre congelat, amb elements derivats del postwagnerisme. 

    Un dels moments més destacats de l’obra és el fragment central de l’Anunciació. Així el descriu Lamote de Grignon: “A l’Anunciació, els àngels anuncien als pastors el naixement de Jesús. L’orquestra glossa el vers «Sembla que plori de fred», en tant que el violoncel inicia la tonada amb què Maria adormirà el seu Fillet. Per damunt d’aquests dos temes, el violí fantasieja recordances melòdiques de la introducció, i després, sobre un senzillíssim acompanyament purament harmònic, canta Maria la seva tendra i dolcíssima cançó”. 

    Joan Lamote de Grignon es refereix a “Cançó de Maria”, un fragment dedicat al seu fill, Ricard Lamote de Grignon, que posteriorment es va concebre com a peça independent i va aconseguir una notable popularitat.

    La Nit de Nadal es va estrenar el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats de Barcelona, amb la participació de l’Orfeó Català i l’Orquestra de l’Associació Musical de Barcelona. L’obra va rebre una càlida acollida i es va interpretar en més de trenta ocasions, incloent-hi una actuació a Berlín el 1913, dirigida per Lamote de Grignon amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín. 

    El concert culmina amb una selecció de música de John Williams procedent de la suite de la banda sonora de Home alone, una de les partitures més celebrades del compositor nord-americà. Aquesta suite reuneix alguns dels temes més icònics de la pel·lícula, com “Somewhere in my memory”, “Star of Bethlehem” i les escenes plenes d’energia i humor que caracteritzen l’univers sonor de Williams. L’orquestració brillant, el lirisme de les melodies i el sentit de la màgia i la fantasia converteixen aquesta suite en un veritable homenatge musical a l’esperit nadalenc, capaç de connectar tant amb el públic més jove com amb els oients que ja formen part de la tradició del film. 

    En definitiva, un concert que reivindica la riquesa de la música creada al nostre país, amb obres d’una qualitat extraordinària que transcendeixen l’escena contemporània catalana i es projecten en una dimensió universal. 

    Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret i doctor en Musicologia 

  • Biografies

    Elionor Martínez, soprano

    Es graduà amb la màxima qualificació al Màster d’Arts en Interpretació Musical de la Hochschule für Musik de Basilea. Com a solista, ha interpretat El Messies de Händel, Requiem i Gran Missa en Do de Mozart, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré i Brahms, i Magnificat de Bach, entre d’altres. També ha fet papers de solista en produccions d’òpera, com Dido i Enees de Purcell, Così fan tutte de Mozart i La Cenerentola de Rossini. Ha actuat en escenaris de renom internacional, com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Wigmore Hall de Londres, Philharmonie de París, Chapelle Royale de Versalles, Teatro Ristori de Verona, Teatre Nacional de Varsòvia, Centre d’Arts de Seül i Iglesia de San Francisco de Paula de l’Havana, entre molts d’altres. 

  • Ferran Albrich, baríton

    Ferran Albrich

    © May Zircus

    Nascut el 1990, començà estudis de violoncel i es graduà a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), amb els professors Eulàlia Subirà i Xenia Jankovic. Guardonat amb la Beca Pau Casals, el 2013 inicià estudis de cant a la mateixa universitat i es graduà summa cum laude pel Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea. Ha assistit a classes magistrals amb mestres de prestigi, com Matthias Goerne i Thomas Hampson. 

    Ha guanyat diversos premis: Concurs Palet (2018), Concurs Permanent de Juventudes Musicales (2019) i fou finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). 

    Des del 2019 col·labora amb orquestres com ara la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra Simfònica del Vallès i Orquesta RTVE, i ha actuat al Palau de la Música Catalana i a l’Auditori de Barcelona, sota la direcció de Carlos Mena o Andrés Salado. Interpreta obres de J. S. Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Fauré, així com lieder simfònics de Mahler i Ravel. En òpera i cançó ha interpretat Il combattimento di Tancredi e Clorinda (Monteverdi) i el rol de Llucifer d’Il primo omicidio (Scarlatti); de compositors catalans ha estrenat obres de Guinovart. 

  • Orfeó Gracienc

    Orfeó Gracienc

    (Pablo Larraz, director)

    Fundat l’any 1904 pel mestre Joan Balcells, és una de les entitats corals més emblemàtiques de Barcelona i un referent cultural del barri de Gràcia. Des dels inicis ha mantingut una intensa activitat artística i formativa combinant la interpretació d’un ampli repertori coral –del clàssic al contemporani– amb una important tasca educativa a través de la seva escola de música i dansa. 

    Al llarg de més d’un segle l’Orfeó Gracienc ha col·laborat amb destacats directors i institucions i ha actuat en escenaris com ara el Palau de la Música Catalana o l’Auditori de Barcelona. L’any 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2023 va ser reconegut com a entitat centenària per l’Ajuntament de Barcelona. 

    Actualment, sota la direcció de Pablo Larraz, l’Orfeó Gracienc continua fidel a la vocació artística i social de promoure la música coral com a eina de creació, aprenentatge i convivència. 

  • Cor Infantil de l’Orfeó Català

    (Glòria Coma i Pedrals, directora)

    Un total de cinquanta-tres nois i noies entre onze i setze anys són la vida del Cor Infantil de l’Orfeó Català. El nivell d’exigència per pertànyer a aquest cor augmenta en tant que són els mateixos cantaires els que assumeixen la responsabilitat d’assistència als assajos, activitats i concerts. 

    El Cor Infantil ofereix als nois i noies l’oportunitat de conèixer i cantar per primera vegada el repertori simfonicocoral, a més d’un nivell artístic i musical que té el reconeixement de les institucions, que sovint demanen cantaires del Cor com a solistes per a les seves produccions. Es tracta de cinc anys d’aprenentatge en què els cantaires reben una formació més individualitzada de la veu per mitjà de sessions en grups reduïts, en què realitzen assajos parcials que enriqueixen la qualitat del Cor, i en què assisteixen a classes de llenguatge musical per assolir fluïdesa en la lectura de les partitures. 

    L’activitat concertística del Cor inclou els concerts al Palau de la Música Catalana, a poblacions d’arreu i intercanvis amb altres formacions del país i estrangeres que permeten als seus membres viatjar i enriquir-se amb altres realitats. El Cor Infantil de l’Orfeó Català, un col·lectiu divers i atractiu, és el trampolí que portarà els nois i noies de setze anys cap al Cor Jove o el Cor de Noies de l’Orfeó Català. 

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    OSV 25-26

    © Lorenzo Duaso

    Les emocions són el nostre fort i per transmetre-les innovem en formats escènics i en les maneres de fer música per apropar-la a la nostra audiència. Aprofundim en el compromís de valor amb la nostra comunitat realitzant diversos projectes socioeducatius per a col·lectius amb risc d’exclusió social, perquè, com diem sempre a l’OSV, la música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita. Som l'única orquestra professional estable privada del país, on músics i equip de gestió són alhora empleats i propietaris.

    Amb més de trenta-vuit anys d’història, l’Orquestra Simfònica del Vallès sempre ha tingut vocació de connectar i comunicar-se amb el públic, amb humilitat, impulsant el talent del país i amb molt d’amor per la música.

    Som l’única orquestra simfònica a Espanya en què els músics són propietaris i empleats al mateix temps. Som responsables, professionals i autogestionats. Innovem en formats i continguts de concert. Volem estimular, emocionar i fer gaudir el nostre públic.

    Creiem que la música és un instrument perfecte per fomentar la comunicació entre persones i fer créixer la nostra societat.

    La nostra prioritat són sempre les persones, tant les que s’expressen musicalment com les que volen gaudir de la música com a oients.

    A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya, gestionat per la Fundació Òpera a Catalunya (2020), de la qual som membres fundadors.

    Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016), James Ross (2017-2018) i Xavier Puig (2018-2025). Des del setembre del 2025, Andrés Salado n’és el director titular, Xavier Puig és el director resident i Isabel Rubio és la directora associada.

  • Salvador Brotons, director

    Salvador Brotons

    © Quackenbush

    Nascut a Barcelona en una família de músics, va estudiar flauta amb el seu pare i es va formar al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Entre els anys 1977 i 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 va rebre una Beca Fulbright per doctorar-se en música a la Florida State University. 

    Ha compost més de cent seixanta obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha estat guardonat amb el Premi Orquesta Nacional de España (1977) i el Premi Reina Sofía de Composició (1991). Ha rebut encàrrecs destacats, com les òperes Reverend Everyman i El mercader de somnis, així com la Simfonia núm. 5. Les seves obres han estat editades i enregistrades pels segells Naxos i Harmonia Mundi. 

    Ha dirigit orquestres als EUA, Alemanya, Israel, Sud-àfrica, Corea del Sud i Espanya, i ha estat director de l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma (1997-2001 i 2009-2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des del 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i amb el Kiwanis Rose Award (2005). 

    El 2020 va rebre el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística del sud-oest de Washington (EUA). Actualment és director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, professor a l’ESMUC i compagina la direcció amb una activa producció compositiva. 

  • Textos

    I. Introducció

    Avui pels homes la nit és dia,
    avui pels àngels la terra és cel;
    damunt la palla d’una establia,
    prop de Maria
    caigué un estel.
    Caigué a la terra com una perla,
    perla divina d’immens valor,
    perquè nosaltres podent haver-la
    volguéssim fer-la
    joiell d’amor.

    Estel que daura la nit hermosa,
    els àngels canten al voltant seu;
    mentre a fer-ho l’ocell s’hi posa,
    floreix la rosa
    damunt la neu.
    No és tan puríssim lo de l’albada
    quan les tenebres i boires fon,
    sa llum divina, del cel baixada,
    serà escampada
    per tot el món.

    II. Cant dels àngels

    Pastorets, bons pastorets,
    que feu foc a la muntanya,
    si a Betlem avui veniu
    trobareu la rosa blanca,
    trobareu un bell infant
    ajagut sobre la palla,
    entre una mula i un bou
    en el recó d’un estable.
    Sembla que plori de fred,
    però plora d’enyorança;
    del vostre senzill amor
    enyora la dolça flama.
    El seu Pare n’és fuster,
    per fer-li el bressol treballa,
    sa Mare per adormir-lo
    hermosa cançó li canta.

    Cançó de Maria

    ¿Quina cançó et cantaré
    infant de galtes de rosa,
    quina cançó et cantaré
    que et sia agradosa,
    que et sàpiga bé?

    Si tingués la lira d’or
    l’angèlica harmonia,
    si tingués la lira d’or,
    que bé el cantaria
    el cant de l’amor!

    Quin estel us ha sortit
    rossinyols de l’encontrada
    quin estel us ha sortit,
    canteu-li a l’albada,
    canteu-li a la nit!

    Adormiu el meu Fillet
    amb la vostra cantarella,
    adormiu el meu Fillet
    desclosa poncella
    del meu roseret.

    Cant dels rossinyols

    Soc l’arpa de la boscúria
    que gronxa el suau oreig;
    si el meu niu és a la terra,
    el meu càntic és del cel.

    Quan hermosos davallaven
    del Paradís al verger,
    jo dels àngels l’aprenia
    l’aprenia fa molt temps.

    Si el Paradís va marcir-se
    ja no es marcirà mai més;
    avui tornen a baixar-hi
    cantant els àngels del cel.

    Vós que els crideu a la terra
    Jesuset, bon Jesuset
    endolciu mes refilades,
    deixeu-me cantar amb ells.

    Soc l’arpa de la boscúria
    que gronxa el suau oreig;
    si el meu niu és a la terra
    el meu càntic és del cel.

    III. Cançó de sant Josep

    Aquesta santa nit
    a l’arbre de David
    pels homes ha florit
    una branqueta.

    Ja que la vaig regar,
    deixeu-me-la abastar,
    deixeu-me-la olorar
    la flor novella.

    Es un calze de mel,
    és un hermós estel,
    és una flor del cel
    que ve a la terra,

    floreta del cel blau
    que vessa olor suau,
    el cistellet on cau
    és un pessebre.

    ¿Com és que el fill de Déu,
    que té l’univers seu
    vol néixer a prop meu
    en nit tan freda?

    Si és Rei d’allò creat,
    ¿per què no ve voltat
    de llum i claredat
    com sol que es lleva?

    Jesús, divina flor,
    infant de cabell d’or,
    de llavis de color
    de la rosella.

    Oh!, quin bonic infant!
    mentre l’estic mirant,
    adorm-lo amb el teu cant
    esposa meva.

    Cant dels pastors

    Hem vist un estel
    que queia del cel
    a nostra encontrada;
    al mig de la nit,
    perfum hem sentit
    de rosa boscana.

    Seguint-ne la llum,
    seguint-ne el perfum
    que el cor embriaga,
    pels àngels voltat
    l’Infant hem trobat
    a dins de l’estable.

    Mireu-lo, tan bell,
    no té cap ocell
    que canti sa gràcia;
    posem-nos-hi, minyons,
    cantem-li cançons
    al so de la gralla.

    Mireu-lo, tan xic,
    no té per abric
    res més que la palla;
    pastors dels serrats,
    dels nostres ramats
    portem-li la palla.

    Per treure-li el fred
    portem-li un feixet
    de llenya triada;
    als roures i pins
    dels boscos veïns
    prenent una branca.

    Portal de Betlem
    amb goig l’encendrem
    voltant-ne la flama.
    És nit d’alegrâ’ns
    donem-nos les mans
    i fem la sardana.

    Final

          Els àngels
    De complir-se el misteri
    l’instant és ja
    baixem tots a la terra
    Jesús és nat!
    Amb les nostre cantúries
    omplim l’espai;
    Glòria a Déu i lloança;
    als homes, pau!

          Els rossinyols
    De l’arbre floridíssim
    del paradís
    la branca que es marcia
    torna a florir;
    Jesús se n’enamora
    per fer-hi niu,
    ––com blanca colometa
    se’n vola allí.

          El pastors
    Ajagut a les palles
    del Naixement,
    per donar-li la vida
    miracle immens!
    Com la flor a l’abella
    sa fina mel,
    una Verge li dona
    sa dolça llet.

          Maria
    Poncelletes de l’abril
    ja que sou sa millor joia,
    poncelletes de l’abril
    formeu-li una toia
    gemada i gentil.

    Hermosa nit de l’hivern
    que bonica és ta serena;
    hermosa nit de l’hivern
    avui t’enllumena
    la llum de l’Etern!

          Cor
    La cançó que li canta
    tot baix... tot baix
    entre somnis hermosos
    fa endormisca’l.

         Cor
    Barregem-hi la nostra,
    cantem plegat
    Glòria a Déu i lloança;
    als homes, pau!
    Puix la terra va ser redimida
    de Jesús per la llei immortal
    jamai deixi de ser beneïda
    la primera claror de sa vida
    amb els cants de la Nit de Nadal.
    Glòria a Déu i lloança;
    als homes, pau.

          Els àngels
    Glòria a Déu i lloança;
    als homes, pau!

          Cor
    Glòria a Déu!
    Glòria a Déu!

  • També et pot interessar...

    Nadal al Palau
    Dilluns, 22.12.25 – 20 h
    Dissabte, 10.01.26 – 21 h
    Diumenge, 11.01.26 – 18 h
    Sala de Concerts

    Les quatre estacions de Vivaldi

    Vespres d’Arnadí, orquestra barroca
    Farran Sylvan James i Dani Espasa, directors

    A. Vivaldi: Les quatre estacions, op. 8


    Preu: de 25 a 55 euros


    Nadal al Palau
    Dijous, 25.12.25 – 19 h
    Dissabte, 03.01.26 – 18 h
    Diumenge, 04.01.26 – 12 h
    Dissabte, 10.01.26 – 18 h
    Sala de Concerts

    El trencanous de Txaikovski

    Borja González, art amb sorra
    Luis Posada, narrador
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Daniel Gil de Tejada, director

    P. I. Txaikovski: Suite d’El trencanous, op. 71 (selecció)
    Concert amb narracions en català


    Preu: de 28 a 55 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex