Programa de mà
Javier Perianes
—Falla i ChopinPalau Piano
Dijous, 12 de febrer de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Javier Perianes, piano
Commemoració dels 150 anys del naixement de Manuel de Falla
I part
Manuel de Falla (1876-1946)
NocturnoFrédéric Chopin (1810-1849)
Nocturn op. 27 núm. 2Manuel de Falla
MazurcaFrédéric Chopin
Masurca op. 7 núm. 2
Masurca op. 67 núm. 1Manuel de Falla
Serenata andaluzaFrédéric Chopin
Vals en La menor, op. 34 núm. 2Manuel de Falla
CanciónFrédéric Chopin
BerceuseII part
Manuel de Falla
Cuatro piezas españolasAragonesa
Cubana
Montañesa
Andaluza
Isaac Albéniz (1860-1909)
De la suite IberiaEvocación
El polo
Almería
TrianaDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 50 minuts
La durada del concert és aproximada#piano #aniversaris
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Amb la sensibilitat de Javier Perianes, el programa revela un diàleg fascinant entre repertoris alhora tan llunyans com propers. L’obra de Chopin, poeta del piano romàntic, s’enfronta a la de Falla i Albéniz, figures clau del nacionalisme musical espanyol de la primera meitat del segle XX. Compromès amb un repertori vastíssim, Perianes és un dels pianistes amb més projecció internacional, reconegut per la seva profunditat interpretativa i elegància sonora.
Quines són les claus del concert?
Els programes de Javier Perianes no són mai gratuïts i comporten sempre un discurs rumiat. El pianista de Huelva mostra com una masurca o un nocturn es vesteixen de colors i sensibilitats molt diferents en mans de compositors separats per un segle. En Chopin, aquestes formes són l’expressió sublimada de l’ànima romàntica, impregnades de żal (la nostàlgia polonesa). En Manuel de Falla, la mateixa estructura es transforma: la sonoritat esdevé gairebé impressionista, tot i que conserva el lirisme de Chopin i l’esperit i l’essència per als quals van ser creades aquestes peces.
El programa es completa amb una selecció de la suite Iberia, composta per Isaac Albéniz entre el 1905 i el 1909. Es tracta de l’obra més important de la literatura pianística espanyola: de gran dificultat, escoltar-la és com un viatge condensat per l’ànima d’Espanya de començaments del segle passat.
A què he de parar atenció?
El Nocturn op. 9 núm. 2 de Chopin representa l’essència del Romanticisme: una melodia lírica i ornamentada es desplega evocant intimitat i enyorança. En canvi, el Nocturn de Falla s’aboca cap a l’Impressionisme espanyol: recorre a atmosferes suggestives, colors tímbrics i harmonies més evolucionades, i s’allunya de l’estructura melòdica romàntica per crear paisatges sonors immersos en misteri.
Hi ha diferències similars entre la Masurca op. 7 núm. 2 i la Masurca op. 67 núm. 1 de Chopin, romàntiques d’esperit però arrelades a la dansa folklòrica polonesa, i la de Falla, amb influències dels balls populars espanyols.
Sabies que…
Tot i que Chopin va ser el màxim exponent dels nocturns (en va compondre vint-i-un), aquest gènere instrumental, cultivat principalment durant el segle XIX, va ser popularitzat abans per l’irlandès John Field, veritable pare del nocturn romàntic. Es tracta d’una peça lírica i somiadora per a piano sol, caracteritzada per una melodia cantabile sobre acompanyament arpegiat i inspirada en les serenates nocturnes.
També Chopin va ser el responsable d’elevar la masurca a la categoria d’obra d’art universal; en va compondre més de cinquanta. En plena eufòria del Romanticisme i el nacionalisme musical, es va convertir en un símbol de la identitat polonesa, especialment durant un període en què Polònia no existia com a Estat independent.
Comentari
Emana del Nocturn que Manuel de Falla compongué el 1896 una forma particular de magnetisme. Neix de la contenció sonora i dels efectes de mirall que fan progressar la melodia, tot permetent escoltar no només la música, sinó també el silenci que –molt perceptiblement– la sosté. Com si continués l’esperit del Nocturn op. 27 núm. 2 de Frédéric Chopin, que seixanta anys abans ja jugava la carta de la reminiscència tot evocant atmosferes –indissimuladament nostàlgiques– en què la respiració ampla o sobtada marca els tempi, amb matisos que, a les fosques, teixeixen aliances misterioses.
També en el compositor polonès s’hagué d’inspirar Falla per a la concepció de la seva Mazurca, en Do menor (1900), caracteritzada des de la distància per un patró rítmic inconfusible. Trobem igualment aquella mena d’alternança entre el somriure i la tristor que tan sovint impregna la dansa popular, cultivada a partir del segle XIX per italians i espanyols sota l’exemple de Chopin. Les seves Masurques op. 7 núm. 2 i op. 67 núm. 1 destaquen en efecte pels ritmes oscil·lants, harmonies refinades i una invitació al rubato que sembla habilitar l’aprofundiment en la vida afectiva a través de la interpretació pianística.
Una llibertat expressiva similar es retroba a la Serenata andaluza (1900) de Falla, generosa en textures contrastants i àgils, com pedres de colors rodolant sobre un fons aquàtic. Espontaneïtat que a Chopin no trobem mai del tot sotmesa a formes estereotipades: inclús al vals funcionava, malgrat la previsible cadència, com a porta per a la genuïna connexió amb un mateix. La interiorització minimalista dels moviments exteriors, evident al Vals en La menor, op. 34 núm. 2, se celebra també amb una eloqüència sense paraules a la seva Berceuse, a la qual correspondrà –no menys emotiva– la Canción per a piano de Falla.
El recital culmina amb dues sèries de quatre peces que, en aquest cas, contraposen les figures de Falla i Albéniz. Les Cuatro piezas españolas de Falla destil·len memòria i observació etnogràfica. Igual que les d’Albéniz, procedents del seu admirable projecte Iberia (“Evocación”, “El polo”, “Almería” i “Triana”), converteixen el piano en l’escenari de tonalitats i ritmes altament suggeridors, que transporten a carrers, places, patis... Allò que neix d’un temps i d’un lloc particulars –la música d’arrel folk– en passar pel filtre dels creadors aquí concertats s’obre a una significació transcendent, esdevé experiència universal.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografia
Biografia
©Igor Studio
©Igor Studio
Javier Perianes, piano
La carrera internacional de Javier Perianes l’ha portat a actuar a les sales de concerts més prestigioses, amb les principals orquestres del món, i a treballar amb directors de renom, com Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Simone Young i Vladimir Jurowski.
La seva temporada 2025-26 inclou una agenda destacada de concerts amb les orquestres simfòniques de San Francisco, San Diego, Dallas i Baltimore, Bamberger Symphoniker, Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta del Teatro Real, Orchestre Philharmonique de Montecarlo i les orquestres simfòniques de Sydney i Tasmània. Perianes tornarà amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana per dirigir des del piano els cinc Concerts per a piano de Beethoven.
Perianes ofereix recitals amb freqüència arreu del món, amb actuacions aquesta temporada al Wigmore Hall, Heidelberger Frühling, Fundação Gulbenkian, Ostrava, Barcelona, Alacant, Bilbao, Madrid, Bozar de Brussel·les, Lieja i Künzelsau. Així mateix, participa en festivals de gran prestigi, com els BBC Proms, Festival de Lucerna, Festival Argerich, Salzburg Pentecostes, La Roque d’Anthéron, Grafenegg, Primavera de Praga, Ravello, Stresa, Sant Sebastià, Santander, Granada, Vail, Blossom, Ravinia i Festival de Música de Canàries.
Com a entusiasta músic de cambra, col·labora regularment amb la violista Tabea Zimmermann. El duet durà a terme una gira per Alemanya i l’Amèrica del Nord que inclourà concerts al Carnegie Hall, Salle Bourgie de Mont-real, Princeton, Club Musical de Quebec i Biblioteca del Congrés.
Entre els fites de la seva carrera s’inclouen concerts amb la Wiener Philharmoniker, Gewandhausorchester de Leipzig, les orquestres simfòniques de Chicago, Boston, San Francisco i National Symphony Orchestra de Washington, Yomiuri Nippon Symphony Orchestra i Orquestra Simfònica Nacional Danesa, així com amb les filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York, Los Angeles i Txeca, Orchestre de París, Cleveland Orchestra, Orchestre Symphonique de Mont-real, les orquestres de la ràdio Sueca i Noruega, Mahler Chamber Orchestra i Budapest Festival Orchestra.
Perianes grava en exclusiva per a Harmonia Mundi. Els seus enregistraments més recents inclouen una selecció de Sonates de Scarlatti, les Goyescas de Granados i les Sonates núm. 2 i núm. 3 de Chopin, intercalades amb les tres Masurques, op. 63. El 2025 Euroarts va publicar un documental gravat per Perianes als Reales Alcázares de Sevilla que mostra l’especial relació de Scarlatti amb Sevilla, així com la d’Albéniz amb la ciutat. Juntament amb Tabea Zimmermann, va publicar l’abril del 2020 Cantilena, un àlbum que celebra la música d’Espanya i de l’Amèrica Llatina.
Javier Perianes ha rebut el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura d’Espanya i va ser nomenat Artista de l’Any als International Classical Music Awards (ICMA).
També et pot interessar...
Palau 100
Dimarts, 17.02.26 – 20 h
Sala de ConcertsConcert per a piano núm. 2 de Chopin
Seong-Jin Cho, piano
London Symphony Orchestra
Gianandrea Noseda, directorI. Stravinsky: Divertiment sobre el ballet “El petó de la fada”
F. Chopin: Concert per a piano núm. 2, en Fa menor, op. 21
S. Rakhmàninov: Simfonia núm. 1, en Re menor, op. 13Preu: de 32 a 160 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Javier Perianes
—Falla i ChopinPalau Piano
Dijous, 12 de febrer de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Javier Perianes, piano
Commemoració dels 150 anys del naixement de Manuel de Falla
I part
Manuel de Falla (1876-1946)
NocturnoFrédéric Chopin (1810-1849)
Nocturn op. 27 núm. 2Manuel de Falla
MazurcaFrédéric Chopin
Masurca op. 7 núm. 2
Masurca op. 67 núm. 1Manuel de Falla
Serenata andaluzaFrédéric Chopin
Vals en La menor, op. 34 núm. 2Manuel de Falla
CanciónFrédéric Chopin
BerceuseII part
Manuel de Falla
Cuatro piezas españolasAragonesa
Cubana
Montañesa
Andaluza
Isaac Albéniz (1860-1909)
De la suite IberiaEvocación
El polo
Almería
TrianaDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 50 minuts
La durada del concert és aproximada#piano #aniversaris
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Amb la sensibilitat de Javier Perianes, el programa revela un diàleg fascinant entre repertoris alhora tan llunyans com propers. L’obra de Chopin, poeta del piano romàntic, s’enfronta a la de Falla i Albéniz, figures clau del nacionalisme musical espanyol de la primera meitat del segle XX. Compromès amb un repertori vastíssim, Perianes és un dels pianistes amb més projecció internacional, reconegut per la seva profunditat interpretativa i elegància sonora.
Quines són les claus del concert?
Els programes de Javier Perianes no són mai gratuïts i comporten sempre un discurs rumiat. El pianista de Huelva mostra com una masurca o un nocturn es vesteixen de colors i sensibilitats molt diferents en mans de compositors separats per un segle. En Chopin, aquestes formes són l’expressió sublimada de l’ànima romàntica, impregnades de żal (la nostàlgia polonesa). En Manuel de Falla, la mateixa estructura es transforma: la sonoritat esdevé gairebé impressionista, tot i que conserva el lirisme de Chopin i l’esperit i l’essència per als quals van ser creades aquestes peces.
El programa es completa amb una selecció de la suite Iberia, composta per Isaac Albéniz entre el 1905 i el 1909. Es tracta de l’obra més important de la literatura pianística espanyola: de gran dificultat, escoltar-la és com un viatge condensat per l’ànima d’Espanya de començaments del segle passat.
A què he de parar atenció?
El Nocturn op. 9 núm. 2 de Chopin representa l’essència del Romanticisme: una melodia lírica i ornamentada es desplega evocant intimitat i enyorança. En canvi, el Nocturn de Falla s’aboca cap a l’Impressionisme espanyol: recorre a atmosferes suggestives, colors tímbrics i harmonies més evolucionades, i s’allunya de l’estructura melòdica romàntica per crear paisatges sonors immersos en misteri.
Hi ha diferències similars entre la Masurca op. 7 núm. 2 i la Masurca op. 67 núm. 1 de Chopin, romàntiques d’esperit però arrelades a la dansa folklòrica polonesa, i la de Falla, amb influències dels balls populars espanyols.
Sabies que…
Tot i que Chopin va ser el màxim exponent dels nocturns (en va compondre vint-i-un), aquest gènere instrumental, cultivat principalment durant el segle XIX, va ser popularitzat abans per l’irlandès John Field, veritable pare del nocturn romàntic. Es tracta d’una peça lírica i somiadora per a piano sol, caracteritzada per una melodia cantabile sobre acompanyament arpegiat i inspirada en les serenates nocturnes.
També Chopin va ser el responsable d’elevar la masurca a la categoria d’obra d’art universal; en va compondre més de cinquanta. En plena eufòria del Romanticisme i el nacionalisme musical, es va convertir en un símbol de la identitat polonesa, especialment durant un període en què Polònia no existia com a Estat independent.
Comentari
Emana del Nocturn que Manuel de Falla compongué el 1896 una forma particular de magnetisme. Neix de la contenció sonora i dels efectes de mirall que fan progressar la melodia, tot permetent escoltar no només la música, sinó també el silenci que –molt perceptiblement– la sosté. Com si continués l’esperit del Nocturn op. 27 núm. 2 de Frédéric Chopin, que seixanta anys abans ja jugava la carta de la reminiscència tot evocant atmosferes –indissimuladament nostàlgiques– en què la respiració ampla o sobtada marca els tempi, amb matisos que, a les fosques, teixeixen aliances misterioses.
També en el compositor polonès s’hagué d’inspirar Falla per a la concepció de la seva Mazurca, en Do menor (1900), caracteritzada des de la distància per un patró rítmic inconfusible. Trobem igualment aquella mena d’alternança entre el somriure i la tristor que tan sovint impregna la dansa popular, cultivada a partir del segle XIX per italians i espanyols sota l’exemple de Chopin. Les seves Masurques op. 7 núm. 2 i op. 67 núm. 1 destaquen en efecte pels ritmes oscil·lants, harmonies refinades i una invitació al rubato que sembla habilitar l’aprofundiment en la vida afectiva a través de la interpretació pianística.
Una llibertat expressiva similar es retroba a la Serenata andaluza (1900) de Falla, generosa en textures contrastants i àgils, com pedres de colors rodolant sobre un fons aquàtic. Espontaneïtat que a Chopin no trobem mai del tot sotmesa a formes estereotipades: inclús al vals funcionava, malgrat la previsible cadència, com a porta per a la genuïna connexió amb un mateix. La interiorització minimalista dels moviments exteriors, evident al Vals en La menor, op. 34 núm. 2, se celebra també amb una eloqüència sense paraules a la seva Berceuse, a la qual correspondrà –no menys emotiva– la Canción per a piano de Falla.
El recital culmina amb dues sèries de quatre peces que, en aquest cas, contraposen les figures de Falla i Albéniz. Les Cuatro piezas españolas de Falla destil·len memòria i observació etnogràfica. Igual que les d’Albéniz, procedents del seu admirable projecte Iberia (“Evocación”, “El polo”, “Almería” i “Triana”), converteixen el piano en l’escenari de tonalitats i ritmes altament suggeridors, que transporten a carrers, places, patis... Allò que neix d’un temps i d’un lloc particulars –la música d’arrel folk– en passar pel filtre dels creadors aquí concertats s’obre a una significació transcendent, esdevé experiència universal.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografia
Javier Perianes, piano
©Igor Studio
La carrera internacional de Javier Perianes l’ha portat a actuar a les sales de concerts més prestigioses, amb les principals orquestres del món, i a treballar amb directors de renom, com Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Simone Young i Vladimir Jurowski.
La seva temporada 2025-26 inclou una agenda destacada de concerts amb les orquestres simfòniques de San Francisco, San Diego, Dallas i Baltimore, Bamberger Symphoniker, Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta del Teatro Real, Orchestre Philharmonique de Montecarlo i les orquestres simfòniques de Sydney i Tasmània. Perianes tornarà amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana per dirigir des del piano els cinc Concerts per a piano de Beethoven.
Perianes ofereix recitals amb freqüència arreu del món, amb actuacions aquesta temporada al Wigmore Hall, Heidelberger Frühling, Fundação Gulbenkian, Ostrava, Barcelona, Alacant, Bilbao, Madrid, Bozar de Brussel·les, Lieja i Künzelsau. Així mateix, participa en festivals de gran prestigi, com els BBC Proms, Festival de Lucerna, Festival Argerich, Salzburg Pentecostes, La Roque d’Anthéron, Grafenegg, Primavera de Praga, Ravello, Stresa, Sant Sebastià, Santander, Granada, Vail, Blossom, Ravinia i Festival de Música de Canàries.
Com a entusiasta músic de cambra, col·labora regularment amb la violista Tabea Zimmermann. El duet durà a terme una gira per Alemanya i l’Amèrica del Nord que inclourà concerts al Carnegie Hall, Salle Bourgie de Mont-real, Princeton, Club Musical de Quebec i Biblioteca del Congrés.
Entre els fites de la seva carrera s’inclouen concerts amb la Wiener Philharmoniker, Gewandhausorchester de Leipzig, les orquestres simfòniques de Chicago, Boston, San Francisco i National Symphony Orchestra de Washington, Yomiuri Nippon Symphony Orchestra i Orquestra Simfònica Nacional Danesa, així com amb les filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York, Los Angeles i Txeca, Orchestre de París, Cleveland Orchestra, Orchestre Symphonique de Mont-real, les orquestres de la ràdio Sueca i Noruega, Mahler Chamber Orchestra i Budapest Festival Orchestra.
Perianes grava en exclusiva per a Harmonia Mundi. Els seus enregistraments més recents inclouen una selecció de Sonates de Scarlatti, les Goyescas de Granados i les Sonates núm. 2 i núm. 3 de Chopin, intercalades amb les tres Masurques, op. 63. El 2025 Euroarts va publicar un documental gravat per Perianes als Reales Alcázares de Sevilla que mostra l’especial relació de Scarlatti amb Sevilla, així com la d’Albéniz amb la ciutat. Juntament amb Tabea Zimmermann, va publicar l’abril del 2020 Cantilena, un àlbum que celebra la música d’Espanya i de l’Amèrica Llatina.
Javier Perianes ha rebut el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura d’Espanya i va ser nomenat Artista de l’Any als International Classical Music Awards (ICMA).
També et pot interessar...
Palau 100
Dimarts, 17.02.26 – 20 h
Sala de ConcertsConcert per a piano núm. 2 de Chopin
Seong-Jin Cho, piano
London Symphony Orchestra
Gianandrea Noseda, directorI. Stravinsky: Divertiment sobre el ballet “El petó de la fada”
F. Chopin: Concert per a piano núm. 2, en Fa menor, op. 21
S. Rakhmàninov: Simfonia núm. 1, en Re menor, op. 13Preu: de 32 a 160 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –