• Jakub Józef Orliński
    Anima aeterna

    Palau Grans Veus

    Dilluns, 25 d'abril de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Jakub Józef Orliński, contratenor 
    Il Pomo d’Oro 
    Francesco Corti, clave i director


    I
    Davide Perez (1711-1778)
    “Gratias agimus tibi”, de Messa a 5 voci

    Johann Joseph Fux (1660-1741)
    “Non t’amo per il ciel”, de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel calvario, K 293

    Baldassare Galuppi (1706-1785)
    “Grave” i “Allegro”, del Concerto a quattro, núm. 4

    Jan Dismas Zelenka (1679-1745)
    Barbara dira effera, ZWV 164

    Ària “Barbara, dira, effera”
    Recitatiu “Vicit leo de tribu Juda” 
    Ària “Alleluia”

    II
    Francesco Bartolomeo Conti
    (1681-1732)
    Salve sis, o Mater pia – Arietta prima per la Madonna Santissima

    Francisco António de Almeida (1702-1755) 
    “Giusto Dio”, de l’oratori La Giuditta

    Johann Georg Reutter (1656-1738)
    "D’ogni colpa la colpa maggiore”, de l’òpera La Betulia liberata

    Jan Dismas Zelenka
    Obertura a 7, ZWV 188

    Gaetano Maria Schiassi (1698-1754)
    “A che si serbano”, de l’oratori Maria Vergine al Calvario

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Antífona en Re menor, HWV 269, Amen, Alleluia”

    Durada aproximada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 40 minuts.

    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    Brots

    Entre lletra i lletra
    hi neix un munt d’herba
    que no penso tallar.

    He tornat a desenterrar significats,
    a tensar les paraules ajuntant-les.

    Mira’m com contemplo,
    com em cruix el cos
    només en l’acte de mirar.

    Estirar les definicions
    com qui estira els ossos
    en el moment de llevar-se.

    Allargar els sons
    perquè t’arribin les ones
    ara que ets totes les cases,
    tots els rebosts,
    tots els refugis nuclears.

    Deixa de repetir en veu baixa
    que no em vols al costat al llit
    si escric així, que et sento.

    Anna Gual
    L’ésser solar (2013)

  • Comentari

    Una veu amb ànima barroca

    Quan pregunten a Jakub Józef Orliński (Varsòvia, 1990) per l’auge de la música barroca als teatres, auditoris i festivals de tot el món, el mediàtic contratenor polonès n’apunta diverses raons, des de la càrrega emocional i íntima fins a la seva riquesa expressiva i un virtuosisme exuberant, però per sobre de totes, creu que la clau que explica la seva intensa connexió espiritual amb el públic actual, en una societat marcada per l’estrès i les tensions, és que, a vegades, el Barroc és “un bàlsam per a l’ànima”. I el programa que ofereix en el retorn al Palau és una bona oportunitat per comprovar-ho en els temps convulsos que vivim, sacsejats per la violència de la bàrbara invasió d’Ucraïna.

    Més enllà de la seva fama a les xarxes socials, del seu èxit entre el públic més jove, de la seva passió per la moda, el monopatí o les seves coreografies de break dance, el carisma d’Orliński rau en el poder de comunicació a través de la música i en el talent vocal, en el qual destaca un sentit del legato de gran naturalitat, una línia de cant elegant i un art de l’ornamentació ple de detalls exquisits. La seva nova aventura discogràfica, Anima aeterna, en què explora àries sagrades de misses, motets i cantates del segle XVIII, nodreix el programa que ofereix en aquesta nova actuació al temple modernista, acompanyat per un dels seus conjunts favorits, Il Pomo d’Or, sota la fidel i còmplice direcció del clavecinista italià Francesco Corti.

    La inquietud per descobrir obres de compositors poc coneguts, si no completament oblidats, és una constant en la seva trajectòria artística. En aquest aspecte, el concert d’avui és una font de sorpreses, fruit de la seva estreta col·laboració amb el polifacètic baix-baríton, ballarí i musicòleg francosuís Yannis François, el qual rescata partitures oblidades que s’adapten com un guant a les qualitats vocals del famós contratenor i en perfila els programes.

    La vetllada s’obre precisament amb un dels redescobriments que han portat al disc en un enregistrament d’estrena mundial: “Gratias agimus tibi”, de la Messa a 5 voci de Davide Perez (Nàpols, 1711- Lisboa, 1778), bon exemple de l’estil elegant i el gust pels tempi molt ràpids d’aquest compositor napolità d’origen espanyol que va desenvolupar bona part de la seva carrera a Lisboa com a mestre de capella de la cort portuguesa.

    Autor de gairebé una trentena d’òperes, Davide Perez també mostra, al seu catàleg imponent d’obres sacres, un sentit teatral que, per sobre del vessant religiós, subratlla les emocions amb una varietat de matisos i colors que Orliński recrea amb gran virtuosisme. “En aquest viatge a la música sacra del Barroc, busco abans de res recrear aquesta puresa vocal que pot tocar l’ànima de les persones fins i tot avui. I aquesta ànima eterna per a mi significa naturalesa”, diu el famós contratenor.

    Estrenat el 1716 a Viena, l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel calvario, op. 23 és una de les obres mestres del compositor i teòric de la música austríac Johann Joseph Fux (Langegg bei Graz, 1660- Viena, 1741), mestre de capella dels Habsburg. La bellíssima ària “Non t’amo per il ciel” és d’una puresa vocal i una dolçor expressiva extraordinàries.

    Entre les peces instrumentals que donen repòs al solista vocal, destaquen el “Grave” i l’“Allegro” del virtuós i encantador Concerto a quattro en Do menor del compositor venecià Baldassare Galuppi (Burano, 1706 -Venècia, 1785), autor d’un catàleg operístic impressionant que roman avui injustament oblidat.

    La música del compositor bohemi Jan Dimas Zelenka (Louňovice pod Blaníkem, Txèquia, 1679-Dresden, 1745) sorprèn sempre per la seva originalitat i fantasia en la invenció de temes i el sentit del color. La majestuosa Obertura a 7 concertanti en Fa major, ZWV 188 mostra el seu virtuosisme instrumental i varietat de matisos, mentre que en el cas del superb motet Barbara dira effera, ZWV 164 (ària “Barbara, dira, effera”, recitatiu “Vicit leo de tribu Juda” i ària “Alleluia”) som davant d’una de les joies absolutes del programa, amb tempi ràpids, àgil vocalitat i savis contrastos.

    En la categoria d’àries elegíaques, per les quals Orliński sent una predilecció especial, destaquen “D’ogni colpa la colpa maggiore”, de l’austríac Georg Reutter (Viena, 1656-1738) –al seu moment va ser dels compositors més influents de Viena–, una bellíssima pàgina de La Betulia liberata, estrenada el 1734, i una altra de les grans joies del programa, la sublim “Giusto Dio”, extreta de l’oratori La Giuditta del compositor portuguès Francisco António de Almeida (Lisboa, 1702-1755), organista de la cort de Lisboa i familiar del gran Domenico Scarlatti que va divulgar la pràctica barroca italiana a la capital lusitana.

    Uns altres dos autors italians rescatats de l’oblit són Francesco Bartolomeo Conti (Florència, 1681-Viena, 1732), de qui recuperen Salvi sis, i Gaetano Maria Schiassi (Bolonya, 1698-1754), col·lega d’Almeida a la cort de Lisboa, amb una pàgina de gran agilitat i màxima exigència vocal, “A che si serbano”, del motet Maria Vergine al Calvario. La festa barroca, plena de sorpreses, es tanca amb l’Antífona en Re menor, HWV 269, “Amen, Alleluia” del gloriós Georg Friedrich Händel.

    Javier Pérez Senz, periodista i crític musical.

  • Biografies

    Jakub Józef Orliński, contratenor

    Jakub Josef Orlinski

    ©Jiyang Chen

    Reconegut com una de les estrelles d’òpera més estimades i celebrades de la dècada, ha esdevingut un dels artistes més destacats del món i triomfa tant damunt els escenaris en concerts com gràcies als enregistraments. Els seus concerts i recitals exhaureixen les entrades arreu d’Europa i Amèrica i atreuen nous adeptes a l’art musical. Artista en exclusiva de Warner Classics/Erato, el seu darrer llançament acompanyat del seu amic i pianista Michał Biel, Farewells, li ha valgut el prestigiós premi Opus Klassik com a cantant masculí de l’any 2023. El seu proper àlbum, Beyond, va aparèixer la tardor passada i el donarà a conèixer en una gira mundial amb Il Pomo d’Oro.

    D’aquesta temporada destaca una esperada gira europea amb vint-i-cinc concerts i una gira americana prevista per a la primavera vinent. També tornarà a l’òpera, amb una nova producció de L’Olimpiade de Vivaldi al Théâtre des Champs Élysées de París. A més, continuarà oferint recitals arreu d’Europa al costat del seu company musical de tota la vida, el pianista Michał Biel.

    La temporada 2022-23 va participar en la producció de Robert Carsen d’Orfeo ed Eurydice al Théâtre des Champs Élysées amb totes les entrades exhaurides, seguida d’una altra producció de la mateixa òpera a la San Francisco Opera a càrrec de Matthew Ozawa. Orliński també va participar a la gira d’Il Pomo d’Oro interpretant el paper principal de Tolomeo, re d’Egitto als principals escenaris de tot Europa, incloent-hi Madrid (Teatro Real) a més de París. Més enllà dels escenaris, el públic ha gaudit del nou documental sobre ell, titulat Music for a while, d’una hora de durada, que fou estrenat la primavera passada pel canal Arte i que ha tingut el nombre més elevat de visionats entre els documentals culturals d’aquest canal europeu.

  • Il Pomo d'Oro

    Il Pomo d'Oro

    ©Nicola Dalmaso

    L’orquestra, fundada el 2012, té una forta dedicació a l’òpera, per bé que també s’interessa en el terreny instrumental i hi adapta la formació. Els músics que en formen part figuren entre els millors en la interpretació amb instruments d’època. Ha treballat estretament amb els directors Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertino Zefira Valova també ha dirigit l’orquestra en diversos projectes. Del 2016 al 2019 Maxim Emelyanychev en va ser el director, i des d’aleshores Francesco Corti n’és el director principal.

    Il Pomo d’Oro és una formació convidada habitualment per prestigioses sales de concerts i festivals d’arreu. Amb el programa enregistrat el 2016 amb Joyce DiDonato, In war and peace, dirigit per Maxim Emelyanychev i guardonat amb un Echo Klassik el 2017, la formació ha estat de gira per tot el món.

    La discografia d’Il Pomo d’Oro inclou òpera: Agripina, Serse, Tamerlano, Partenope i Ottone (Händel), Catone in Utica (Vinci) o La Doriclea (A. Stradella); recitals, amb els contratenors Jakub Józef Orliński, Franco Fagioli, Max Emanuel Cencic o Xavier Sabata; amb les mezzosopranos Ann Hallenberg i Joyce DiDonato, i amb les sopranos Francesca Aspromonte i Emöke Barath. Entre els àlbums instrumentals, figuren els enregistraments de Concerts per a violí i clave (Haydn) i un àlbum amb el violoncel·lista Edgar Moreau que va rebre el premi Echo Klassik 2016. Altres discos són dedicats als Concerts per a violí i els Concerts per a clave de J. S. Bach, amb Shunske Sato i Francesco Corti com a solistes, respectivament, i a concerts virtuosístics per a violí juntament amb Dmitry Sinkovsky.

    El 2021 va publicar nous àlbums: Concerts per a clavicèmbal (vol. 2) de Bach, amb Francesco Corti; Ombra compagna, amb Lisette Oropesa (àries de concert de Mozart) i Jakub Józef Orliński (Anima aeterna). El 2022 va publicar set àlbums: Apollo e Dafne de Händel, amb Kathryn Lewek (soprano) i John Chest (baix); Mandolin on stage, amb Raffaele La Ragione (mandolina); el nou recital amb Joyce DiDonato, Eden; Concerts per a clavicèmbal (vol. 3) de Bach, amb Francesco Corti; Violin concertos de Benda, Graun, Saint-Georges i Sirmen, amb Zefira Valova com a solista; Roma travestita, amb el contratenor Bruno de Sá, i l’oratori de Händel Theodora amb un repartiment estel·lar (Lisette Oropesa, Joyce DiDonato, Paul-Antoine Bénos-Djian, Michael Spyres, John Chest), també amb la presentació del nou conjunt vocal d’Il Pomo d’Oro.

    El 2022 Il Pomo d’Oro va iniciar un projecte d’enregistrament a llarg termini de Simfonies de Mozart i Concerts en solitari seleccionats, sota la batuta de Maxim Emelyanychev.

    Els àlbums Anima sacra, amb Jakub Józef Orliński, i Voglio cantar, amb la soprano Emöke Barath, van rebre el prestigiós Premi Opus-Klassik, i l’enregistrament de Serse de G. F. Händel, sota la direcció de Maxim Emelyanychev, va ser guardonat amb l’Abbiato del Disco italià. El 2018, la gravació de l’òpera La Doriclea d’Alessandro Stradella, dirigida per Andrea di Carlo, va rebre el Preis der Deutschen Schallplattenkritik alemany. Virtuosissimo amb Dmitry Sinkovsky, estrenat el 2019, va rebre un Diapason d’Or. El 2022, Eden, amb Joyce DiDonato, va rebre un Choc de Classica i un Opus Klassik.

    Il Pomo d’Oro és ambaixador oficial d’El Sistema Grècia, un projecte humanitari que promou l’educació musical gratuïta per als nens dels camps de refugiats a Grècia, tot oferint-hi de manera regular concerts benèfics, tallers i classes de música seguint el mètode d’El Sistema.

    El nom de la formació, Il Pomo d’Oro, fa referència al títol d’una òpera d’Antonio Cesti, que aquest va compondre per a les noces de l’emperador Leopold I d’Àustria amb Margarita Teresa d’Espanya a Viena el 1666.

    Il pomo d’oro degué ser una de les produccions d’òpera més grans, cares i espectaculars de la història del que encara era un gènere jove. En total hi havia 24 escenografies diferents, un ballet amb 300 cavalls, incorporava un espectacle de focs d’artifici amb 73.000 coets, nombrosos “efectes especials” superlatius que haurien convertit sens dubte la cort de l’emperador en el punt culminant de l’esplendor cultural d’Europa.

    www.il-pomodoro.ch

  • Francesco Corti, clavecí i director

    Francesco Corti

    ©Gianni Rizzoti

    Nascut a Arezzo (Itàlia) en el si d’una família musical, estudià orgue a Perugia i clave a Ginebra i Amsterdam.

    Va ser premiat al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig (2006) i al Concurs de Clave de Bruges (2007).

    Com a solista ha actuat en recitals i concerts per tot Europa, als Estats Units, l’Amèrica Llatina i a Nova Zelanda. Ha estat convidat per festivals com ara el Mozart Woche i el Salzburger Festpiele, BachFest Leipzig, MusikFest Bremen, Utrecht Early Music Festival, Festival Radio France de Montpeller i al Milanesiana. Ha actuat a sales de prestigi, com la Salle Pleyel (París), Bozar (Brussel·les), Konzerthaus (Viena), Tonhalle (Zuric), Mozarteum i Haus für Mozart (Salzburg) i Concertgebouw (Amsterdam).

    És membre de Les Musiciens du Louvre (M. Minkowski), Zefiro (A. Bernardini), Bach Collegium Japan (M. Suzuki), Les Talens Lyriques (C. Rousset), Harmonie Universelle (F. Deuter) i Le Concert des Nations (J. Savall).

    Des del 2015 dirigeix habitualment Les Musiciens du Louvre. i des del 2018 és el principal director convidat de Il Pomo d'Oro, amb qui ha realitzat, entre d'altres projectes, gires europees amb les òperes Orlando i Radamisto de Händel. També ha estat convidat a dirigir dirigir B'Rock, Nederlandse Bachvereniging i Holland Baroque. El 2021 ha dirigit la nova producció d'Agrippina de Hándel en el Teatre Reial de Drottningholm a Estocolm, i Combattimento de Monteverdi a Cremona i Reggio Emilia.

    Els seus enregistraments més recents inclouen dos volums dels concerts per a clave de Bach amb Il Pomo d'Oro, sonates de Haydn i la Petite Messe Solennelle de Rossini. El seu darrer enregistrament en solitari, Bach, Little Books (Arcana), ha estat guardonat amb un Diapason d'or i un Editor's Choice (Gramophone). Properament es publicarà Apollo e Dafne de Händel ambil Pomo d'Oro (Pentatone) i 8 Grans Suites per a clave (Arcana).

    Ha impartit classes magistrals per tot Europa, a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia. Des del setembre del 2016 és professor de clave i baix continu a la Schola Cantorum Basilensis.

  • 20220408 Anuni Genèric DESKTOP
  • Textos

    Davide Perez (1711-1778)
    “Gratias agimus tibi”, de Messa a 5 voci

    Gratias agimus tibi
    Propter magnam gloriam tuam

    Us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria.

    Johann Joseph Fux (1660-1741)
    “Non t’amo per il ciel”, de l’oratori Il fonte della salute, K 293

    Non t'amo per il ciel
    che puoi donarmi
    ma sol perche d'amor,
    tu, il fonte sei,
    e sol perché l'amarti
    è un dover moi.

    No t’estimo pel cel
    que em pots donar,
    sinó perquè d’amor,
    tu n’ets la font,
    i només perquè estimar-te
    és el meu deure.

    Né temo del tuo sdegno
    il braccio e l'armi
    per un servil timor
    de' danni miei
    ma sol perché temer
    deggio il mio Dio.

    No tinc por del braç armat
    de la teva indignació
    per una por servil
    dels mals que he infligit,
    sinó només perquè
    he de tenir por al meu Déu.

    Jan Dismas Zelenka (1679-1745)
    Barbara, dira, effera ZWV 164

    Ària

    Barbara, dira,
    effera Hebreae gentis rabies,
    Quae lignum
    sacrum crucibus latronum confudisti!

    Bàrbar, cruel,
    ferotge fúria del poble jueu,
    que no sabé distingir entre el Bosc Sant
    i les creus dels lladres!

    Hispida, saeva,
    horrida carnificum barbaries
    pignus dulce fossoribus
    anhelis invidisti!
    Mens metus plena fluctuat,
    quod lignum Redemptoris,
    Cor inquietum dubitat
    quae crux sit salvatoris.

    Una barbàrie repulsiva,
    inhumana, espantosa, botxins,
    estaves gelós de la dolça promesa
    d’aquells que treballen sense alè.
    L’ànima plena de por tremola
    què és la creu del Redemptor?
    El cor inquiet dubta:
    què pot ser la creu del Salvador?

    Recitatiu

    Vicit leo de tribu Juda.
    Cede! Mors horrida, mors cruda,
    debellata nunc gemit tua barbaries.
    Infernus ipse tremit.

    El lleó de la tribu de Judà ha triomfat.
    Recula, recula! Mort terrible, mort cruel,
    vençut en la batalla, la teva barbàrie gemega ara,
    i l’infern mateix tremola de por.

    Frenatur rabies.
    Homo redempte gaude
    Et ad tantos triumphos
    Christo victori applaude.

    El dimoni està encadenat!
    Home, estàs redimit, alegra’t,
    i davant tan grans triomfs,
    aplaudeix el Crist vencedor.

    Ària

    Alleluja

    Al·leluia.

    Francesco Bartolomeo Conti (1681-1732)
    Salve sis, o Mater pia – Arietta prima per la Madonna Santissima

    Salve sis o Mater pia
    expers paris
    o Maria nos, o Mater aspirare
    Tu es illa cui artis electa
    qua benigna et dilecta
    a nos semper protege
    a nos semper aspire.

    Salve, Mare piadosa
    sense igual
    oh Maria, Mare a la qual aspirem
    Tu ets l’escollida per l’art
    amable i amorosa,
    protegeix-nos sempre
    cuida’ns sempre.

    Francisco António de Almeida (1702-1755)
    “Giusto Dio”, de La Giuditta

    Giusto Dio,
    Il popol mio
    dal furor d'iniqua sorte
    Deh ti piaccia di salvar.

    Déu just,
    si us plau, guarda
    la meva gent
    de la fúria d’un destí inic.

    Sull'indegno
    il tuo gran sdegno
    omai possente e forte
    che lo giunga ad atterar.

    Que baixi la teva ira,
    en el seu poder i força,
    sobre els indignes
    i aconsegueixi derrotar-los.

    Johann Georg Reutter (1708-1772)
    “D’ogni colpa la colpa maggiore”, de l’òpera La Betulia liberata
    Text de Pietro Metastasio (1698-1782)

    D'ogni colpa la colpa maggiore
    è l'eccesso d'un empio timore
    oltraggioso all'eterna pietà.

    De totes les culpes, la culpa més gran
    és l’excés d’una por impia,
    indignant, a la misericòrdia eterna.

    Chi dispera non ama,
    non crede che la fede, l'amore,
    la speme son tre faci
    che splendono insieme
    né una ha luce, se l'altra non l'ha.

    Els que es desesperen no estimen,
    no creuen que la fe, l’amor,
    l’esperança són tres cares
    que brillen juntes
    cap de les quals fa llum si les altres no en fan.

    Gaetano Maria Schiassi (1668-1754)
    “A che si serbano”, de l’oratori Maria Vergine al Calvario
    Text de Michelangelo Boccardi

    A che si serbano
    in cielo i fulmini
    se non si vibrano a l'empietà.
    Nel caso asprissimo
    di madre misera, grand Dio,
    le lagrime voglion pietà.

    Que es guardin
    els llamps al cel
    quan no vibren d’impietat.
    De la mateixa manera,
    d’una pobra mare, gran Déu,
    les llàgrimes volen misericòrdia.

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Antífona en Re menor, HWV 269 Amen, Alleluia”

    Amen! Alleluia!

    Amén! Al·leluia!

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dilluns, 02.05.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    Cançons de Passió

    Lea Desandre, mezzosoprano 
    Jupiter  
    Thomas Dunford, llaüt i direcció 

    J. Dowland:
    Come Again; Semper Dolens semper Dowland; Go crystal teares; Frog Galliard; Now o now I needs must; Lachrimae Antique; Sorrow stay; Earl of essex his galliard; Flow my teares; King of Denmark’s Galliard; Can she excuse
    H. Purcell: 
    Fragments de The fairy queen i Dido and Aeneas

    Preus: de 30 a 45 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex