• Cor Jove Nacional de Catalunya, Conxita Garcia & Mireia Barrera

    —Cors d’òpera i contemporaneïtat catalana

    Estiu al Palau

    Dissabte, 26 de juliol de 2025 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Jove Nacional de Catalunya*
    David Malet, piano
    Conxita Garcia, directora convidada
    Mireia Barrera, directora titular

    *Agrupació amb finalitat pedagògica


    I

    Henry Purcell (1659-1695)
    "To the hills and the vales" de Dido and Eneas


    Georg Friedrich Händel
    (1685-1759)
    "Questo è il cielo di contenti" d'Alcina


    Wolfgang Amadeus Mozart
    (1756-1791)
    "Heil, sei euch Geweihten" de Die Zauberflöte


    Gaetano Donizetti
    (1797-1848)
    "Che interminabile andirivieni!" de Don Pasquale


    Ambroise Thomas
    (1811-1895)
    "Comme la fleur" d'Hamlet


    Richard Wagner
    (1813-1883)
    "Wach' auf!" de Die Meistersinger von Nürnberg


    Giuseppe Verdi
    (1813-1901)
    "Va pensiero" de Nabucco


    Ruggero Leoncavallo
    (1857-1919)
    "Coro delle campane" d'I Pagliacci


    Pietro Mascagni
    (1863-1945)
    "Gli aranci olezzano" de Cavalleria Rusticana


    Georges Bizet
    (1838-1875)
    "Les voici, voici la quadrille" de Carmen

     

    II

    Rafael Ferrer i Fitó (1911-1988)
    Tres “Parenostre” 

    Parenostre I - de la Fe 
    Parenostre II - de l’Esperança 
    Parenostre III - de la Caritat 


    Salvador Brotons
    (1959)
    La Arboleda


    Benet Casablancas (1956)
    Tríptic del Marquet (estrena absoluta)

    Comoedia Harmonica
    Desig i sofre
    L’origen – El destí


    Pau Casals
    (1876-1973)
    O vos omnes


    Feliu Gasull
    (1959)
    Cançó de bressol de la Cesca - (Lucía Sepúlveda, soprano solista)


    Albert Guinovart
    (1962)
    Dues cançons populars catalanes 

    El mariner 
    Margarideta 

     

    Durada del concert:
    Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #jovestalents #patrimonicatalà

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Poema

    Parla

    Com a l’alzinar,
    allí on el caçador
    atrapa el llapí
    amb la llacera,
    així l’encalç del mot
    que es desdiu del silenci.
    L’alenda del món,
    el tímid remoreig,
    la lesura de no saber-se
    al costat de les coses
    quan es trenca el caos
    i arriba el balbuceig.

    Si algú no se’ns adreça,
    en allò que viu i és,
    com el coneixerem?

    Compartir pa i taula
    és estimar els noms,
    la conversa, el so
    fugaç d’un aleteig
    rere el turó feréstec.

    Perquè l’amor és una escolta.
    I tot ressona i canta.

    Som perquè algú
    ha parlat.


    Lluís Calvo
    Del llibre Talismà.
    Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.

  • anunci Palau Nit programes de mà DESKTOP
  • Comentari

    El Cor Jove Nacional canta l’òpera i la Catalunya d’avui

    El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) reuneix anualment joves cantaires d’entre divuit i vint-i-vuit anys en una experiència artística d’alt nivell al costat de directors de prestigi. Amb més d’una dècada de trajectòria, s’ha consolidat com a plataforma d’excel·lència i referent de la formació coral al país. Enguany el projecte s’articula en dues parts: una dedicada al repertori operístic, dirigida per Conxita Garcia, i una altra centrada en la creació coral catalana contemporània, sota la direcció de Mireia Barrera.

    Amb aquesta selecció copsarem el rol estructural en la música i la dramatúrgia que el cor ha tingut des dels inicis de l’espectacle operístic. Vinculat al model tràgic de la tragèdia grega –com a col·lectiu que comenta l’acció o expressa l’estat moral de la comunitat–, amb el temps el cor va assumir rols dramàtics més específics fins a arribar a encarnar un personatge col·lectiu amb veu narrativa i funcions diverses: des d’un reforç simbòlic fins a ésser agent d’acció dramatúrgica, passant per reflectir, amplificar i estructurar el conflicte escènic.

    Durant el segle XVII, en obres com Dido and Aeneas de Purcell i Alcina de Händel, el cor actua com a reflex emocional dels personatges, com a transició entre escenes o pot assumir funcions cerimonials o místiques, com a marc retòric de l’heroisme o l’espiritualitat, com a La flauta màgica. Amb el Romanticisme el cor guanya pes dramàtic i esdevé observador, comentarista i agent actiu. A Die Meistersinger von Nürnberg de Wagner simbolitza l’ordre establert, la ciutat, la tradició, el Volksgeist, és a dir, l’esperit del poble alemany com a ens abstracte. Quelcom equiparable a la pregària coral amb girs de cant gregorià en el paradigmàtic “Va pensiero” del Nabucco verdià, on el poble israelita captiu dels hebreus era el reflex dels estats italians del nord sota domini dels austríacs.

    En canvi, a “Che interminable anderivieni!” del Don Pasquale donizettià, el cor només comenta la tensió matrimonial entre el vell Don Pasquale i la seva jove esposa; A Hamlet de Thomas (“Comme la fleur”) i a Cavalleria rusticana de Mascagni (“Gli aranci olezzano”), descriu l’entorn natural com a contrast líric davant els conflictes dramàtics imminents: el descens d’Ofèlia a la follia o la tensió latent d’un matí pasqual al poble amb referències als tarongers, els vestits blancs i festius. En altres òperes, com I pagliacci de Leoncavallo (cor de les campanes) i Carmen de Bizet (“Les voici, voici la quadrille”), el cor pot jugar un paper gairebé cinematogràfic, tot construint ambients, marcant el ritme de l’acció i participant activament del color local i/o la dansa.

    De fet, alguns d’aquests fragments es basen en ritmes de dansa i estils definits (vals, marxa festiva, himne, himne patriòtic, lament...), amb una escriptura predominantment vertical –homorítmia i, a vegades, homofonia entre les veus–, essent contrastada per puntuals passatges contrapuntístics (a diverses veus) dins la textura de la melodia acompanyada i jocs motívics de pregunta-resposta entre veus masculines i femenines, que ofereix un plus de teatralitat i varietat tímbrica.   

    La segona part del programa se centra en repertoris poc habituals, amb una selecció d’obres corals catalanes contemporànies que dialoguen amb la tradició, el territori i la paraula poètica com a vehicle d’expressió i identitat, i que exploren una gran varietat sonora i un fort compromís artístic amb les noves generacions corals. S’hi inclou el motet a cappella de Pau Casals O vos omnes, meditació elegíaca i austera sobre el sofriment, amb un estil postromàntic on l’equilibri de les veus, especialment en els passatges desdoblats, és fonamental. Després el tríptic de Parenostres del director d’orquestra i compositor Rafael Ferrer i Fitó ens atansarà a una de les seves aportacions més destacades al servei d’una expressivitat dedicada respectivament a la fe, l’esperança i la caritat, amb contrastos de textura i intensitat que evoquen els diferents matisos d’aquestes tres pregàries.

    En un altre registre, la Cançó de bressol de la Cesca de Feliu Gasull amb text de Maria-Mercè Marçal (Cançó de bressol) està dedicada a la seva segona filla i es tracta d’una peça a cappella que pertany a la suite Tirius per a viola, arpa, guitarra i cor mixt. Aquí, la sensibilitat poètica de la maternitat s’uneix a una escriptura musical d’arrel mediterrània amb suggestives disgregacions que arriben a nou veus en un entramat de textura tan dens com ric harmònicament per a una obra íntima, molt continguda de dinàmiques i que s’extingeix en el silenci.

    Amb l’estrena del Tríptic del Marquet, Benet Casablancas homenatja el seu amic i poeta Josep-Ramon Bach amb una composició in memoriam; amb ell va compartir vetllades i excursions al Marquet de les Roques, que és la casa pairal de La Mola on, per cert, es reunien el també poeta Joan Oliver i els seus companys de la Colla de Sabadell. Escrit per a cor mixt, la primera i la tercera d’aquestes miniatures s’estructuren en forma de cànon i emmarquen un interludi líric obert per un compàs a bocca chiusa i clos en pianíssim. Aquesta és una obra que trasllueix la devoció de Casablancas per la polifonia renaixentista aplicada al seu verb personal en els jocs de dissonàncies, el sentit del color, la saviesa en l’idiomatisme i una riquesa harmònica que arriba a assolir set veus simultànies.

    Originalment coneguda com The grove, La arboleda va ser un encàrrec del Portland Symphony Choir sobre text d’Octavio Paz que Salvador Brotons va compondre el 1994 per a cor mixt i piano i adaptada el 2002 a l’original en castellà. Està dividida en diverses seccions contínues en un desenvolupament orgànic del material i amb un protagonisme quasi orquestral del piano amb alguns passatges pseudominimalistes: un inici misteriós i nocturn evocant el bosc; una altra secció més ràpida i expansiva amb la sortida del sol; una tercera, la més desenvolupada, on l’autor descriu la realitat del seu país des d’un angle pessimista i que culmina en un clímax fortíssim, seguit d’un postludi que reelabora el material inicial per retornar al silenci primigeni reblant un viatge musical amb el característic impuls melòdic, equilibri formal i força expressiva de Brotons.

    Per acabar, Albert Guinovart revesteix les cançons populars El mariner i Margarideta de color i vitalitat sense perdre’n el caràcter tradicional i afegint-hi una escriptura rica i idònia en una celebració com aquesta que explora la vitalitat de la coral com a instrument: per la força dramàtica, per la bellesa de les melodies, per la seva potència expressiva i per les sinergies individuals en la cooperació col·lectiva.                             

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l’art

  • anunci fringe de torroella 2025 - palau de la música catalana - desktop
  • Biografies

    Cor Jove Nacional de Catalunya

    COR JOVE NACIONAL DE CATALUNYA

    El Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC) és una iniciativa del Moviment Coral Català i de Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull.

    Neix per oferir una oportunitat formativa al més alt nivell als millors talents del país, sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. És, també, ambaixador de l’excel·lència coral catalana més enllà de les nostres fronteres. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de mil cors i més de trenta mil cantaires és el millor aval d’aquest projecte.

    El Cor Jove Nacional de Catalunya està format per cantaires de divuit a vint-i-vuit anys, seleccionats mitjançant un procés d’audicions. El CJNC es troba de forma esporàdica al llarg de l’any, tot procurant no interferir en l’activitat ordinària dels cors. Pel que fa a les seves trobades regulars, suposen que durant un període entre una setmana i deu dies, els joves conviuen i treballen el repertori, la tècnica vocal i altres aspectes diversos importants per a la seva formació com a cantants. Aquestes trobades es clouen amb diversos concerts pel territori català.

    La direcció artística és sempre a càrrec de directors de màxim prestigi. La titularitat del CJNC, que es va renovant, es concedeix a un director o directora català, però la formació treballa habitualment amb directors internacionals oferint propostes de màxima qualitat. Per al període 2023-2027 la directora titular és Mireia Barrera.

  • David Malet, piano

    David Malet

    ® Martín Franchi

    Inicia els seus estudis musicals a l’Escolania de la Catedral de Barcelona. Posteriorment, ingressa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on obté cinc titulacions superiors i diverses distincions d’honor. També obté un Màster en interpretació al Conservatori del Liceu. Estudia orgue amb Montserrat Torrent i piano amb Maria Jesús Crespo. Del 1999 al 2003 estudia orgue i direcció d’orquestra a Viena amb Michael Radulescu, Reinhard Schwarz i Georg Mark.

    Ha estat durant quinze anys el segon organista de la Catedral de Barcelona i ha actuat arreu de l'estat així com, eventualment, a l’estranger. Ha enregistrat 13 discs. Actualment, compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, al Conservatori Professional de Badalona i a l’ESMUC. També és organista titular al Palau Güell de Barcelona.

  • Conxita Garcia, directora

    Conxita Garcia

    Nascuda a Barcelona, realitzà els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i es graduà en direcció d’orquestra, direcció de cor i cant. En direcció coral va ser alumna del mestre Enric Ribó i, en direcció d’orquestra, de Salvador Mas. A més, en el camp de la direcció és deixebla, entre d’altres, de Pierre Cao, Erwin List, Simon Johnson, Eliane Lavail, Maria Blasco, Manuel Cabero, Jos Wuytack i Helmut Rilling.

    Ha estat membre de diverses formacions cambrístiques i ha actuat com a soprano solista. Va ser directora fundadora del Cor Jove de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra Discantus de Barcelona. També ha dirigit la Coral Celístia de Barcelona, l’Orfeó Joventut Terrassenca i el Cor dels Amics de l’Òpera de Girona, i ha estat sotsdirectora de l’Orfeó Català.

    El 2015 va ser nomenada directora titular del Cor del Gran Teatre del Liceu , del qual ja havia estat mestra assistent des del 2002, i el 2021 passà a ser-ne adjunta a la Direcció Musical. La seva tasca com a directora s’ha projectat en nombroses actuacions per les millors sales d’arreu d’Europa i en nombrosos enregistraments. Actualment també és directora del Cor de Cambra de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i de la Coral Sant Ignasi de Barcelona.

    Fou presidenta de la Federació de Corals Joves de Catalunya (CJC), amb la qual va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1994), i responsable tècnica del Moviment Coral Català (MCC). Igualment, ha col·laborat com a assessora musical a Televisió de Catalunya.

    En el camp de la docència, desenvolupa una important tasca pedagògica impartint cursos internacionals de direcció coral i com a membre de nombrosos jurats. També ha impartit cursos per a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i ha estat membre del Consell Tècnic Assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on ha ofert també diversos cursos de formació.

  • Mireia Barrera, directora

    Mireia Barrera

    Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb el director de cor i orquestra Pierre Cao. També ha participat en diferents cursos impartits per M. Cabero, E. Ribó i L. Héltay. Paral·lelament ha realitzat estudis de cant amb M. Dolors Aldea.

    Va ser directora del Cor Madrigal de Barcelona del 1993 al 2019 i directora titular del Coro Nacional de España del 2005 al 2010. Actualment col·labora amb el Coro de la Comunidad de Madrid com a primera directora convidada i, des de la temporada 2012-13, dirigeix el grup vocal professional Barcelona Ars Nova. També ha estat directora titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i, fins al desembre del 2005, va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual és fundadora. Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, l’orquestra Vespres d’Arnadí i el Coro de la RTVE, entre d’altres. Durant els anys 1998-2005 va preparar els cors infantils col·laboradors de les temporades simfòniques de l’OBC.

    En l’àmbit docent, ha estat professora de direcció coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005) i ha impartit cursos per a la FCEC, així com en diferents ciutats de l’Estat.

    El 2014 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria en el cant coral i l’interès en la difusió de la música contemporània. Així mateix, cal destacar el seu interès pel diàleg entre la música i altres disciplines artístiques, que l’ha dut a col·laborar amb artistes com ara Perejaume o les companyies de dansa IT Dansa i Santamaría.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Formació

    Cor Jove Nacional de Catalunya

    Sopranos
    Clàudia Andreu Muñoz
    Mireia Espada Baró
    Laia Font Cabrera
    Roser Gelis Estalella
    Luna Maestro Luengo
    Lucía Sepúlveda Rojas
    Aina Vicens Salvador
    Núria Vives Xalabarder

    Contralts
    Adriana Berruezo Simón
    Paula Boix Ibars
    Elena Casuso Guinart
    María Teresa Casuso Guinart
    Anna Galera Llobera
    Albert Guiñón Fort
    Mireia Sans i Milà
    Pau Vallès Martínez

    Tenors
    Jordi Calpe i Planells
    Guillermo Plazas Canete
    Irvin Stalin Sánchez Vargas
    José Enrique Torres Rangel
    Marçal Vilà Pla
    Miquel Villalba Castells

    Baixos
    Gerard Amor Roca
    Alejandro Arribas Miranzo
    Lluc Bonal Cordomí
    Martí Brutau Vila
    David Guitart i Solanes
    Ot Oset Valls
    Arnau Segura Rovira
    Víctor Sostres Honorato

  • Textos

    Henry Purcell (1659-1695)
    Nahum Tate (1652-1715), llibret

    Dido and Aeneas
    "To the hills and the vales"

    To the hills and the vales,
    To the rocks and the mountains,
    To the musical groves
    and the cool shady fountains.
    Let the triumphs of love and of beauty be shown,
    Go revel, ye Cupids, the day is your own.

    Als turons i les valls,
    a les roques i les muntanyes,
    a les musicals arbredes
    i a les fonts fresques i ombrívoles.
    Deixa que es mostrin els triomfs de l’amor i de la bellesa,
    aneu a festejar, Cupidos, el dia és vostre.


    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Llibret d'autor desconegut, basat en el poema èpic Orlando Furioso de Ludovico Ariosto (1474-1533)

    Alcina
    "Questo è il cielo di contenti"

    Questo è il cielo de' contenti,
    Questo è il centro del goder;
    Qui è l'Eliso de vivienti,
    Qui l'eroi forma il piacer.

    Aquest és el cel de la satisfacció,
    aquest és el centre del gaudi;
    aquí és l’Elisi dels vius,
    aquí l’heroi forma el plaer.


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Emanuel Schikaneder (1751-1812), llibret

    Die Zauberflöte
    "Heil, sei euch Geweihten"

    Heil sei euch Geweihten!
    Ihr dranget durch Nacht.
    Dank sei dir, Osiris,
    Dank dir, Isis, gebracht!
    Es siegte die Stärke
    Und krönet zum Lohn
    Die Schönheit und Weisheit
    Mit ewiger Kron'

    Gloria a vós, iniciats!
    Vàreu travessar la nit.
    Gràcies a tu, Osiris,
    i a tu, Isis siguin donades!
    La fortalesa ha vençut
    i en recompensa corona
    la bellesa i la saviesa
    amb una corona eterna!


    Gaetano Donizetti (1797-1848)
    Giovanni Ruffini (1807-1881), llibret

    Don Pasquale
    "Che interminabile andirivieni!"

    Che interminabile andirivieni!
    Non posso reggere, rotte ho le reni,
    tin, tin di qua, ton, ton di là,
    in pace un attimo giammai si sta.
    Ma... casa buona, montata in grande.
    Si spende e spande; c'è da scialar.
    Finito il pranzo vi furon scene.
    Comincian presto. Contate un po'.
    Dice il marito «Restar conviene.»
    Dice la sposa «Sortir io vo'.»

    Que interminable és anar i venir!
    No puc descansar, estic rebentada,
    tin-tin per aquí, ton-ton per allà,
    mai hi ha un moment de pau.
    Però... És una bona casa, posada ben gran.
    Es gasta i malgasta: s’hi pot cisar.
    En acabar el sopar va haver-hi aldarulls.
    Comencen aviat. Expliqueu una mica.
    Diu el marit: “Convé quedar-se.”
    Diu l’esposa: “Jo sortiré.”

    Il vecchio sbuffa, segue baruffa.
    Ma la sposina l'ha da spuntar.
    V'è un nipotino guastamestieri,
    che tiene il vecchio sopra pensieri.
    La padroncina è tutto fuoco.
    Par che il marito lo conti poco.
    Zitti, prudenza, alcuno viene!
    Si starà bene, c'è da scialar.

    El vell rebufa, segueix la baralla.
    Però la doneta l’ha de guanyar.
    Hi ha un nebodet que tot ho enreda,
    que té, el vell, preocupat.
    La mestresseta és tota foc.
    Sembla que hi ha marit per a poc temps.
    Silenci, prudència, algú s’apropa!
    Estarem bé, s’hi pot cisar.


    Ambroise Thomas (1811-1895)
    Michel Carré (1821-1872) i Jules Barbier (1825-1901), llibret

    Hamlet
    "Comme la fleur"

    Comme la fleur, comme la fleur nouvelle
    Tombe au souffle des autans,
    Elle est morte, jeune et belle,
    Sous la brise du printemps.
    Elle est morte!
    Comme la fleur...
    Hélas! hélas! Prions pour elle! prions!
    Au sein des cieux
    Dieu la rappelle!
    Dieu vers lui, hélas! la rappelle
    Hélas! si jeune, si belle,
    Dieu la rappelle!
    Prions, prions, prions!

    Com la flor, com la flor nova
    es marceix sota l’aire de la tardor,
    ella és morta, jove i bella
    sota la brisa de la primavera.
    És morta!
    Com la flor...
    Ai! Preguem per ella! Preguem!
    Al si del cel
    Déu l’ha cridat!
    Ai!, tan jove, tan bella.
    Déu l’ha cridat!
    Preguem, preguem, preguem!


    Richard Wagner (1813-1883), música i llibret

    Die Meistersinger von Nürnberg
    "Wach' auf!"

    Wacht auf, es nahet gen den Tag;
    ich hör singen im grünen Hag
    ein wonnigliche Nachtigall,
    ihr Stimm' durchdringet Berg und Tal;
    die Nacht neigt sich zum Okzident,
    der Tag geht auf von Orient,
    die rotbrünstige Morgenröt
    her durch die trüben Wolken geht.

    “Desperteu, ja s’apropa el dia;
    en el verd matoll sento cantar
    un dolcíssim rossinyol,
    i el seu cant travessa valls I muntanyes;
    la nit es perd a l’occident,
    i el dia s’eleva per l’orient;
    l’aurora resplendent
    trenca entre els ombrívols núvols.

    Heil! Heil!
    Heil dir, Hans Sachs!
    Heil Nürnbergs Sachs!
    Heil Nürnbergs teurem Sachs!
    Heil! Heil!

    Salve, Sachs!
    Salve a tu, Sachs!
    Salve a Sachs de Núremberg!
    Salve a l’estimat Sachs de Núremberg!
    Salve! Salve!


    Giuseppe Verdi (1813-1901)
    Temistocle Solera (1815-1978), llibret

    Nabucco
    "Va pensiero"

    Va', pensiero, sull'ale dorate;
    va', ti posa sui clivi, sui colli,
    ove olezzano tepide e molli
    l'aure dolci del suolo natal!
    Del Giordano le rive saluta,
    di Sionne le torri atterrate...
    Oh mia patria sì bella e perduta!
    Oh membranza sì cara e fatal!
    Arpa d'or dei fatidici vati,
    perché muta dal salice pendi?
    Le memorie nel petto raccendi,
    ci favella del tempo che fù!
    O simile di Sòlima ai fati
    traggi un suono di crudo lamento,
    o t'ispiri il Signore un concento
    che ne infonda al patire virtù!

    Vola, pensament, amb ales daurades;
    posa’t als vessants i als turons,
    on exhala la seva dolça fragància
    l’aire dolç del sòl natal!
    Saluda les ribes del Jordà,
    les esfondrades torres de Sió...
    Oh, la meva pàtria, tan bella i perduda!
    Oh, record tan estimat i fatal!
    Arpa daurada dels fatídics profetes,
    per què penges del salze silenciosa?
    Reviu els records al nostre pit,
    parla’ns del temps que ha passat!
    Al destí de Jerusalem
    canta un aire de cru lament!
    Oh, que el Senyor t’inspiri una melodia
    que infongui virtut al patiment!


    Ruggero Leoncavallo (1857-1919), música i llibret

    I Pagliacci
    "Coro delle campane"

    RAGAZZE
    I zampognari! I zampognari!

    UOMINI
    Verso la chiesa vanno i compari.
    (Le campana suonano a vespro)

    I VECCHI
    Essi accompagnano la comitiva
    che a coppie al vespero sen va giuliva.

    DONNE
    Andiam.
    La campana ci appella al Signore.

    CANIO
    Ma poi, ricordatevi:
    A ventitrè ore!

    NOIES
    Els gaiters! Els gaiters!

    HOMES
    Cap a l’església van els compares
    (les campanes sonen a vespres)

    VELLS
    Acompanyen la comitiva de parelles
    que van a vespres

    DONES
    Anem!
    La campana ens crida al Senyor.

    CANIO
    I després, recordin:
    a les onze!

    CORO
    Andiam, andiam!
    Don, din, don, din. suona vespero,
    ragazze e garzon,
    a coppie al tempio affrettiamoci,
    c'affrettiam! Din. don!
    diggià i culmini.
    Don, din, vuol baciar.
    Le mamme ci adocchiano,
    attenti, compar.
    Don, din. Tutto irradiasi
    di luce e d'amor.
    Ma i vecchi sorvegliano,
    gli arditi amador.
    Don, din.

    COR
    Anem! Anem!
    Don, din, don, din.
    Sonen a vespres,
    noies i nois en parelles,
    afanyem-nos! Din, don!
    Allà, a la llunyania, el sol
    don, din, vol besar els cims.
    Les mares ens observen,
    atents, compares!
    Don, din, tot s’omple de llum i amor.
    Malgrat que els vells vigilen
    l’ardent amant.
    Don, din.


    Pietro Mascagni (1863-1945)
    Giovanni Targioni-Tozzetti (1863-1934), llibret

    Cavalleria Rusticana
    "Gli aranci olezzano"

    DONNE
    Gli aranci olezzano
    sui verdi margini,
    cantan le allodole
    tra i mirti in fior;
    tempo è si mormori
    da ognuno il tenero
    canto che i palpiti
    raddoppia al cor.

    DONES
    Els tarongers perfumen
    els marges verds,
    canten les aloses
    entre la murta florida;
    és el temps de cantar
    cadascuna de les tendres cançons
    que fan que el cor
    bategui amb força.

    UOMINI
    In mezzo al campo
    tra le spiche d'oro
    giunge il rumore
    delle vostre spole,
    noi stanchi
    riposando dal lavoro
    o voi pensiamo,
    o belle, occhi-di-sole.
    O belle, occhi-di-sole,
    a voi corriamo,
    come vola l'augello

    HOMES
    Enmig dels camps
    d’espigues daurades
    se sent la remor
    de les vostres bobines,
    nosaltres, cansats,
    reposant de la feina,
    pensem en vosaltres,
    oh belles d’ulls de sol,
    a vosaltres correm,
    com vola l’ocell
    al seu reclam.

    DONNE
    Cessin le rustiche opre;
    la Vergine serena
    allietasi del Salvator;
    tempo è si mormori
    da ognuno il tenero
    canto che i palpiti.

    DONES
    Que acabi el treball de camp;
    la Verge serena
    és reconfortada pel Salvador;
    és temps de cantar cada una de les tendres
    cançons que fan
    que el cor bategui amb força.


    Georges Bizet (1838-1875)
    Henri Meilhac (1831-1897) i Ludovic Halevy (1834-1908), llibret

    Carmen
    "Les voici, voici la quadrille"

    Les voici! voici la quadrille,
    la quadrille des toreros.
    Sur les lances, le soleil brille!
    En l'air toques et sombreros!
    Les voici, voici la quadrille,
    la quadrille des toreros!
    Voici, débouchant sur la place,
    voici d'abord, marchant au pas,
    l'alguazil à vilaine face.
    À bas! à bas! à bas! à bas!

    Aquí estan! Aquí està la quadrilla!
    La quadrilla de toreros!
    El sol brilla a les piques!
    Tireu a l’aire gorres i barrets!
    Aquí estan! Aquí està la quadrilla!
    La quadrilla de toreros!
    Aquí estan entrant a la plaça.
    Va primer, marcant el pas,
    l’algutzir amb cara de malvat.
    Avall amb ell! Avall amb ell!

    Et puis saluons au passage,
    saluons les hardis chulos!
    Bravo! viva! gloire au courage!
    Voici les hardis chulos!
    Voyez les banderilleros,
    voyez quel air de crânerie!
    Voyez quels regards, et de quel éclat
    étincelle la broderie
    de leur costume de combat!
    Voici les Banderilleros! 
    Une autre quadrille s'avance!
    Voyez les picadors!

    I saludem en passar,
    saludem els valents peons!
    Bravo! Visca! Glòria al coratge!
    Aquí estan els valents peons!
    Mireu els banderillers!
    Mireu que fanfarrons!
    Les mirades intrèpides
    i les lluminoses llampades del brodat
    dels seus vestits de lluentons!
    Aquí estan els banderillers!
    Una altra quadrilla s’avança!
    Aquí estan els picadors!

    Comme ils sont beaux!
    Comme ils vont du fer de leur lance
    harceler le flanc des taureaux!
    L'Espada! Escamillo!
    C'est l'Espada, la fine lame,
    celui qui vient terminer tout,
    qui paraît à la fin du drame
    et qui frappe le dernier coup!
    Vive Escamillo!

    Que bonics!
    Amb el ferro de les seves pues
    piquen els lloms dels braus!
    El torejador! Escamillo!
    Una altra quadrilla avança!
    Aquest és el torejador, l’espasa,
    que ve a acabar amb tot,
    que apareix al final del drama
    i qui donarà el darrer cop!
    Visca Escamillo!

    Ah! Bravo!
    Les voici, voici la quadrille,
    la quadrille des toreros!
    Sur les lances, le soleil brille!
    en l'air toques et sombreros!
    Les voici, voici la quadrille,
    La quadrille des toreros!
    Escamillo! Bravo!
    Vive Escamillo! Ah!
    Bravo! Vive! Bravo!

    Ah! Bravo!
    Aquí estan! Aquí està la quadrilla!
    La quadrilla de toreros!
    El sol brilla a les piques!
    Tireu a l’aire gorres i barrets!
    Aquí estan! Aquí està la quadrilla!
    La quadrilla de toreros!
    Escamillo! Bravo!
    Visca Escamillo! Ah!
    Bravo! Visca! Bravo!


    Rafael Ferrer i Fitó (1911-1988)
    Tres “Parenostre”

    Evangeli segons Mateu, Mt 6:9-13

    Pare nostre, que esteu en el cel
    sigui santificat vostre nom
    vingui a nosaltres el vostre Regne
    faci's la vostra voluntat
    així a la terra com es fa en el cel.
    El nostre pa de cada dia,
    doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
    I perdoneu les nostres culpes,
    així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
    i no permeteu que nosaltres caiguem
    a la temptació,
    ans deslliureu-nos del qualsevol mal.
    Amén


    Salvador Brotons (1959)
    Octavio Paz (1914-1998), text

    La Arboleda

    Enorme y sólida pero oscilante,
    golpeada por el viento pero encadenada,
    rumor de un millón de hojas
    contra mi ventana.

    Motín de árboles,
    oleaje de sonidos verdinegros.
    La arboleda, quieta de pronto,
    es un tejido de ramas y frondas.
    Hay claros llameantes.

    Caída en esas redes se revuelve, respira
    una materia violenta y resplandeciente,
    un animal iracundo y rápido,
    un cuerpo de lumbre entre las hojas:
    el día.
    A la izquierda del macizo,
    más idea que color,
    poco cielo y muchas nubes,
    el azuleo de una cuenca
    rodeada de peñones en demolición,
    arena precipitada en el embudo de la arboleda.

    En la región central gruesas gotas de tinta
    Esparcidas sobre un papel que el poniente inflama, negro casi enteramente allá,
    en el extremo sudeste,
    donde se derrumba el horizonte.

    La enramada, vuelta cobre, relumbra.
    Tres mirlos atraviesan la hoguera y reaparecen ilesos,
    en una zona vacía: ni luz ni sombra.
    Nubes en marcha hacia su disolución.
    Encienden luces en las casas.
    El cielo se acumula en la ventana.

    El patio, encerrado en sus cuatro muros,
    se aísla más y más.
    Así perfecciona su realidad.
    El bote de basura, la maceta sin planta,
    ya no son, sobre el opaco cemento,
    sino sacos de sombras.
    Sobre sí mismo el espacio se cierra
    Poco a poco se petrifican los nombres.


    Benet Casablancas (1956)
    Josep-Ramon Bach (1946-2000), text

    Tríptic del Marquet 
    En memòria de Josep-Ramon Bach

    Comoedia Harmonica

    Arquejant els murs del desig
    les músiques són portalons
    en la densa espessor del temps
    (contraforts de nocturna pedra
    d’una íntima catedral suspesa
    en l’aire del secret) que,
    irradiant cels estel·lars
    engolen cap el món profund
    la tràgica veu personal
    d’una irresistible paüra.

    Desig i sofre

    El temps impregna
    d’olors els meus presagis.
    I en la certesa
    amaga l’hora dolça
    i encén la més temible

    Ai, com estimo
    la fosca melangia
    D’aquesta balma.
    I com em plau sentir-me
    perdut en els seus braços.

    Oh vida meva,
    teus són aquests versos
    I el seu llinatge.
    Teves la melangia
    I el plor que m’acompanya.

    L’origen – El destí

    La llum s’enfila per obagues dubtoses en ple abisme.
    On les tenebres escriuen el silenci amb plomes d’àngel.
    L’univers posa sentinelles de marbre als peus del somni.


    Pau Casals (1876-1973)
    O vos omnes

    Llibre de les lamentacions 1:12

    O vos omnes qui transitis per viam,
    attendite et videte
    si est dolor sicut dolor meum.

    Oh, vosaltres, homes que passeu pel camí:
    guaiteu i vegeu
    si potser hi ha dolor com el meu.


    Feliu Gasull (1959)
    Mercè Marçal (1952-1998), poesia

    Cançó de bressol de la Cesca 

    Bruixeta la non-non,
    amb caputxeta blanca.
    Hi ha una finestra als núvols
    que si s'obre no es tanca,
    si no ve la soneta
    amb ventallet molt fi.
    Pestanyeta de seda,
    lluneta de coixí.


    Albert Guinovart (1962)
    Dues cançons populars catalanes 

    El mariner

    A la vora de la mar
    hi ha una donzella
    que enbrodava un mocador
    que és per la reina.

    Quan en fou a mig brodar
    li manca seda
    veu venir un mariner
    que una nau mena.

    Mariner, bon mariner
    Que en porteu seda?
    Pugeu a dalt de la nau,
    Triareu d’ella.

    La donzella entra a la nau
    escull la seda.
    Mentre va mercadejant
    la nau pren vela.

    Mariner, bon mariner,
    torneu-me en terra
    que els aires de la mar
    em donen pena.

    La Margarideta

    Margarideta lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matí.
    Prou me’n llevaria jo,
    si mitgetes en tenia
    prou me’n llevaria jo,
    però mitgetes no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra
    Pere ja l’hi porta,
    Pere ja és aquí.
    Margarideta lleva’t de matí.

    Margarideta lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matí.
    Prou me’n llevaria jo,
    si sabates en tenia
    prou me’n llevaria jo,
    però sabates no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra
    Pere ja l’hi porta,
    Pere ja és aquí.
    Margarideta lleva’t de matí.

    Margarideta lleva’t de matí,
    que n’és tard de matinada
    Margarideta, lleva’t de matí,
    que n’és tard de matí.
    Prou me’n llevaria jo,
    si faldilles en tenia
    prou me’n llevaria jo,
    però faldilles no en tinc, no.

    Pere va a la plaça,
    Pere ja l’hi compra
    Pere ja l’hi porta,
    Pere ja és aquí.
    Margarideta lleva’t de matí.

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dilluns, 28.07.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    —Santcovsky, Albéniz i Stravinsky

    Joven Orquesta Nacional de España (JONDE)
    Francisco Fullana, violí
    Nuno Coelho, director

    F. Santcovsky: Concierto de los elementos I & II
    I. Albéniz: Suite Iberia
    I. Stravinsky: La consagració de la primavera

     

    Preu: 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex