Programa de mà
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Antoni Ros Marbà
Petit Palau Cambra
Dimarts, 16 de juny de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Antoni Ros Marbà, directorI part
Pau Casals (1876-1973)
“Preludi” d’El pessebre (arranjament: J. M. Serracant)Juli Garreta (1875-1925)
A en Pau Casals
GiverolaAntoni Ros Marbà (1937)
De Figueres a Port LligatJoaquim Serra (1907-1957)
Dansa de fadrinsII part
Manuel Oltra (1922-2015)
FebrerinaEduard Toldrà (1895-1962)
Mariona
La Ciseta
Antoni Ros Marbà
Petita suite lúdicaPreludiet
Ball pla
Trapelleries
Arietta
CorrandesDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#popular
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El mestre Antoni Ros Marbà i la Cobla Sant Jordi, que tornen al Palau per mostrar les diferents facetes de la cobla com a formació, nascuda al ritme de la sardana. Amb 89 anys, el mestre puja al podi per dirigir un ampli programa que inclou dues de les seves creacions per a cobla. Reconegut com una figura clau de la música catalana de les darreres dècades, Ros Marbà ha demostrat la seva creativitat en tot tipus de formats i conjunts, de l’òpera simfònica a la música de cambra, a més de ser un reputat mestre i director d’orquestra.
Quines són les claus del concert?
S’hi inclouen dues obres de Ros Marbà, la sardana dedicada a Salvador Dalí, De Figueres a Port Lligat, i la seva suite per a cobla, timbals i percussió, Petita suite lúdica. També hi ha peces de noms fonamentals d’aquest repertori, com una sardana de Juli Garreta dedicada a Pau Casals, un petit poema en forma de dansa de Joaquim Serra i una sardana de Manuel Oltra. A més, s’hi escoltaran creacions de dos grans de la música catalana universal, com són el mateix Pau Casals, amb un arranjament per a cobla del “Preludi” del seu oratori El pessebre, i dues d’Eduard Toldrà, autor fonamental de la cançó de saló catalana, però que també va escriure un important catàleg per a aquest tipus de formació: Mariona i La Ciseta.
A què he de parar atenció?
Especialment a les dues obres del mestre Ros Marbà, ja que no és usual veure un compositor dirigir la seva pròpia música. La peça que avui tanca el programa, la Petita suite lúdica (2022), és una obra d’encàrrec de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i està dedicada a l’Associació Músics per la Cobla. Com tota suite, s’inspira en moviments de dansa, i el mestre posa a cadascun dels cinc que conformen la peça, noms molt simpàtics: “Preludiet”, “Ball pla”, “Trapelleries”, “Arietta” i “Corrandes”. De Figueres a Port Lligat (2016) és una sardana que va competir al Concurs Sardana de l’Any i que hi va guanyar el premi de la crítica. Es va estrenar als concerts que organitzava la Fundació Dalí i conté referències al Tristan und Isolde wagnerià, que Dalí va voler dissenyar, i a la sardana L’Empordà de Morera.
Sabies que...
La cobla és un conjunt autòcton de Catalunya que ha mantingut intacta la seva particular plantilla instrumental des de finals del segle XIX. Concebuda sobretot per a interpretacions a l’aire lliure per acompanyar els aplecs i colles sardanistes, deu els seus sons més característics a instruments com ara el flabiol, el tamborí, el tible, el fiscorn i la tenora.
Comentari
Enguany s’escauen dues commemoracions importants en la vida musical catalana: el 150è aniversari del naixement de Juli Garreta i el 50è aniversari de la mort de Pau Casals. Aquests dos músics excepcionals estaven units per forts lligams personals basats en l’amistat i en la mútua admiració. El programa del concert d’avui vol recollir aquesta vinculació entre l’un i l’altre, i la presència d’altres creadors igualment relacionats entre ells.
Eduard Toldrà digué en certa ocasió que “la força creativa de Garreta culmina en les seves sardanes”. I precisament un altre dels compositors que nodreixen el programa del concert d’avui, Antoni Ros Marbà, fou deixeble de Toldrà en la disciplina de direcció d’orquestra, tot i que ambdós, tot i excel·lir en aquest àmbit, també han destacat com a compositors, fet aquest que els uneix a Pau Casals, destacat sobretot com a violoncel·lista, però sempre reivindicable com a director i compositor. De Toldrà escoltarem dues sardanes: Mariona (1921) i La Ciseta (1924), ambdues expressió de l’amor cap a la seva dona i filla, respectivament.
L’altre compositor convocat, Joaquim Serra, fou igualment un compositor destacat, sobretot en la producció per a cobla. Algunes de les seves obres tenen un lligam evident amb la música popular i tradicional, alhora que mostren una clara vocació simfònica. La composició que d’ell escoltarem, Dansa de fadrins, composta el 1955, n’és un acomplert exemple. Del mateix any data la composició d’una altra de les sardanes que avui s’oferirà, Febrerina de Manuel Oltra, que, com en el cas de Serra, expressa el domini total de l’autor en la composició per a cobla.
Una altra obra per a cobla de certa ambició que transcendeix la sardana i la música popular i tradicional és la Petita suite lúdica de Ros Marbà, datada el 2022. Estructurada en cinc moviments, palesa també el domini de l’escriptura per a cobla de l’autor, que afegeix als instruments habituals unes timbales i altres percussions. Del mateix autor escoltarem De Figueres a Port Lligat, del 2016. Evocació del paisatge empordanès, en aquesta sardana trobem fugisseres citacions de l’acord de Tristany de Wagner i de la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals.
I amb un fragment d’una gran obra de Casals, l’oratori El pessebre, començarà el concert. Es tracta del “Preludi”, que ens introdueix en aquesta composició extraordinària de clars vincles amb la música popular i tradicional i de clara vocació simfònica i universal.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Biografies
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011 | Premi Altaveu 2012 | Premi Enderrock 2013 | Premi Alícia 2025
Fundada a Barcelona el 1983, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és una de les formacions musicals més destacades del panorama català, reconeguda per la seva sonoritat única i el compromís amb la qualitat artística i la innovació. Des del 1997 té el títol oficial de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament.
La Cobla Sant Jordi destaca per la vocació de portar la música de cobla més enllà dels límits tradicionals apostant especialment per la música de concert i recuperant obres emblemàtiques, peces oblidades i repertori contemporani. Ha actuat habitualment als auditoris més importants de Catalunya, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu, així com en festivals destacats, com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp. Internacionalment, ha ofert concerts a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units. El 2024 la formació va presentar el segon volum del projecte amb el cantautor Roger Mas, tot consolidant-se com un èxit rotund i una referència innovadora en la fusió entre la música d’autor i la sonoritat característica de la cobla. També va celebrar el seu 40è aniversari amb un gran concert al Palau de la Música Catalana, que reafirmava la seva posició com a líder indiscutible en l’àmbit de la música catalana per a cobla. El febrer del 2025 va dur a terme un ambiciós projecte patrimonial: la integral de Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, també al Palau de la Música Catalana. I el 2025 representa un any clau en la trajectòria internacional de la Cobla Sant Jordi, amb nombrosos concerts dedicats a Juli Garreta en commemoració de l’Any Garreta i, especialment, el debut a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, un dels auditoris més prestigiosos del món, que marca un punt d’inflexió en la projecció internacional de la cobla. Des d’aquest 2025 el director titular és Miquel Massana, amb qui la Cobla inicia una nova etapa artística. Al llarg de la seva trajectòria també ha treballat amb directors de gran prestigi, com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Nacho de Paz i Joan Albert Amargós, i ha col·laborat amb artistes de renom, com Kepa Junkera, Niño Josele, Pascal Comelade, Joan Díaz, Albert Guinovart, Carme Canela, Névoa, així com amb agrupacions destacades com ara l’Orfeó Català, el Cor del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Amb més de noranta enregistraments discogràfics, des del 2025 la Cobla Sant Jordi és artista en exclusiva del segell Ficta, i continua sent pionera en la difusió internacional i la dignificació del repertori català per a cobla.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Miquel Massana, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Conrad Dalmau, tenores
Sergi Marquilles i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaixBiografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Antoni Ros Marbà, director
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1937), el director d’orquestra català inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chigiana de Siena i amb Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs.
El 1965 aconseguí per oposició la plaça de direcció titular de la recent formada Orquestra Simfònica de RTVE, càrrec que mantingué fins al 1967. Ha estat titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (la segona etapa de l’Orquestra Municipal de Barcelona), durant dues etapes (1967-1978 i 1981-1986) i director musical de l’Orquesta Nacional de España (1978-1981). El 1979 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra d’Holanda, formació amb la qual va fer gires de concerts per diferents països, entre els quals la Xina. Posteriorment en fou el principal director convidat.
El 1978 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, convidat per Herbert von Karajan. Ha obtingut notables èxits dirigint les formacions més importants de França, Anglaterra, Suïssa i Itàlia, i actuant als principals centres musicals d’Amèrica, el Japó i la Xina. Dirigeix sovint orquestres espanyoles, alemanyes i escandinaves. En el camp de l’òpera destaquen els seus èxits amb les obres de Mozart, R. Strauss, Verdi, Puccini, Wagner, Berg, Britten, Janáček, etc. En aquest camp cal destacar la seva direcció de la primera producció mundial de l’òpera The duenna de Robert Gerhard i de Divinas palabras d’Antón García Abril.
El 2001 fou nomenat director titular de la Real Filharmonía de Galícia.
Entre els seus enregistraments sobresurten els realitzats en el camp de la música espanyola: obres d’Enric Granados (Goyescas), Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge, així com nombroses sarsueles (Doña Francisquita, Bohemios i La verbena de la Paloma). El 1965 rebé el Prix International du Disque Arthur Honneger, per la seva gravació de Les set paraules de Crist de F. J. Haydn.
De la seva producció com a compositor cal destacar les cantates per a corals infantils Tirant lo Blanc (1977) i Un concert desconcertant (1986), i l’obra per a soprano, cor infantil i orquestra Como el viento y el mar (2000), amb lletra de Federico Mayor Zaragoza.
Ha realitzat cursos de direcció d’orquestra a Barcelona i a Rotterdam. A partir del 1999 ha impartit docència al Curs Internacional de Direcció d’Orquestra d’Igualada, curs que ha tingut continuïtat amb el Curs Internacional Antoni Ros Marbà aquests darrers anys a Sant Cugat del Vallès.
El 1988 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1989 el Ministeri de Cultura li concedí el Premio Nacional de Música.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 22.06.26 – 19 h
Sala de ConcertsMare mundi
Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, cantants
Arjau, grup d’havaneres
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
Francesc Cassú, directorObertura (Polifònica de Puig-reig)
Duets d’havaneres: La gavina, El llop de mar, La balada d’en Lucas, La calma de la mar, La Caterina del cafè de la Marina, La paloma, La bella Lola (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Many rivers to cross (Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Pacífic blau: Surfin’ USA, The Love Boat, Coconut tree, California dreamin’, Wipe out (Polifònica de Puig-reig)
Beyond the sea (Joan Garrido)
Homenatge a Josep Bastons: Tamariu, Mariner de terra endins, Lola la tavernera (Arjau i Polifònica de Puig-reig)
My heart will go on (Beth i Polifònica de Puig-reig)
Llach i el mar: Viatge a Ítaca, Maremar, A la taverna del mar (Polifònica de Puig-reig, Martí Gil, solista)
Vestida de nit (Mariona Escoda i Polifònica de Puig-reig)
Mediterràniament: Zorba el grec, Que c’est triste Venice, Sapore di sale, Mediterráneo, Applejack, Summercat (Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda i Samantha)
Ritmes del carib: No women no cry, Kokomo, Kingston Town, Mi tierra, Guantanamera, El tiburón (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Mar i cel (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Antoni Ros Marbà
Petit Palau Cambra
Dimarts, 16 de juny de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Antoni Ros Marbà, directorI part
Pau Casals (1876-1973)
“Preludi” d’El pessebre (arranjament: J. M. Serracant)Juli Garreta (1875-1925)
A en Pau Casals
GiverolaAntoni Ros Marbà (1937)
De Figueres a Port LligatJoaquim Serra (1907-1957)
Dansa de fadrinsII part
Manuel Oltra (1922-2015)
FebrerinaEduard Toldrà (1895-1962)
Mariona
La Ciseta
Antoni Ros Marbà
Petita suite lúdicaPreludiet
Ball pla
Trapelleries
Arietta
CorrandesDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#popularPoema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El mestre Antoni Ros Marbà i la Cobla Sant Jordi, que tornen al Palau per mostrar les diferents facetes de la cobla com a formació, nascuda al ritme de la sardana. Amb 89 anys, el mestre puja al podi per dirigir un ampli programa que inclou dues de les seves creacions per a cobla. Reconegut com una figura clau de la música catalana de les darreres dècades, Ros Marbà ha demostrat la seva creativitat en tot tipus de formats i conjunts, de l’òpera simfònica a la música de cambra, a més de ser un reputat mestre i director d’orquestra.
Quines són les claus del concert?
S’hi inclouen dues obres de Ros Marbà, la sardana dedicada a Salvador Dalí, De Figueres a Port Lligat, i la seva suite per a cobla, timbals i percussió, Petita suite lúdica. També hi ha peces de noms fonamentals d’aquest repertori, com una sardana de Juli Garreta dedicada a Pau Casals, un petit poema en forma de dansa de Joaquim Serra i una sardana de Manuel Oltra. A més, s’hi escoltaran creacions de dos grans de la música catalana universal, com són el mateix Pau Casals, amb un arranjament per a cobla del “Preludi” del seu oratori El pessebre, i dues d’Eduard Toldrà, autor fonamental de la cançó de saló catalana, però que també va escriure un important catàleg per a aquest tipus de formació: Mariona i La Ciseta.
A què he de parar atenció?
Especialment a les dues obres del mestre Ros Marbà, ja que no és usual veure un compositor dirigir la seva pròpia música. La peça que avui tanca el programa, la Petita suite lúdica (2022), és una obra d’encàrrec de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i està dedicada a l’Associació Músics per la Cobla. Com tota suite, s’inspira en moviments de dansa, i el mestre posa a cadascun dels cinc que conformen la peça, noms molt simpàtics: “Preludiet”, “Ball pla”, “Trapelleries”, “Arietta” i “Corrandes”. De Figueres a Port Lligat (2016) és una sardana que va competir al Concurs Sardana de l’Any i que hi va guanyar el premi de la crítica. Es va estrenar als concerts que organitzava la Fundació Dalí i conté referències al Tristan und Isolde wagnerià, que Dalí va voler dissenyar, i a la sardana L’Empordà de Morera.
Sabies que...
La cobla és un conjunt autòcton de Catalunya que ha mantingut intacta la seva particular plantilla instrumental des de finals del segle XIX. Concebuda sobretot per a interpretacions a l’aire lliure per acompanyar els aplecs i colles sardanistes, deu els seus sons més característics a instruments com ara el flabiol, el tamborí, el tible, el fiscorn i la tenora.
Comentari
Enguany s’escauen dues commemoracions importants en la vida musical catalana: el 150è aniversari del naixement de Juli Garreta i el 50è aniversari de la mort de Pau Casals. Aquests dos músics excepcionals estaven units per forts lligams personals basats en l’amistat i en la mútua admiració. El programa del concert d’avui vol recollir aquesta vinculació entre l’un i l’altre, i la presència d’altres creadors igualment relacionats entre ells.
Eduard Toldrà digué en certa ocasió que “la força creativa de Garreta culmina en les seves sardanes”. I precisament un altre dels compositors que nodreixen el programa del concert d’avui, Antoni Ros Marbà, fou deixeble de Toldrà en la disciplina de direcció d’orquestra, tot i que ambdós, tot i excel·lir en aquest àmbit, també han destacat com a compositors, fet aquest que els uneix a Pau Casals, destacat sobretot com a violoncel·lista, però sempre reivindicable com a director i compositor. De Toldrà escoltarem dues sardanes: Mariona (1921) i La Ciseta (1924), ambdues expressió de l’amor cap a la seva dona i filla, respectivament.
L’altre compositor convocat, Joaquim Serra, fou igualment un compositor destacat, sobretot en la producció per a cobla. Algunes de les seves obres tenen un lligam evident amb la música popular i tradicional, alhora que mostren una clara vocació simfònica. La composició que d’ell escoltarem, Dansa de fadrins, composta el 1955, n’és un acomplert exemple. Del mateix any data la composició d’una altra de les sardanes que avui s’oferirà, Febrerina de Manuel Oltra, que, com en el cas de Serra, expressa el domini total de l’autor en la composició per a cobla.
Una altra obra per a cobla de certa ambició que transcendeix la sardana i la música popular i tradicional és la Petita suite lúdica de Ros Marbà, datada el 2022. Estructurada en cinc moviments, palesa també el domini de l’escriptura per a cobla de l’autor, que afegeix als instruments habituals unes timbales i altres percussions. Del mateix autor escoltarem De Figueres a Port Lligat, del 2016. Evocació del paisatge empordanès, en aquesta sardana trobem fugisseres citacions de l’acord de Tristany de Wagner i de la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals.
I amb un fragment d’una gran obra de Casals, l’oratori El pessebre, començarà el concert. Es tracta del “Preludi”, que ens introdueix en aquesta composició extraordinària de clars vincles amb la música popular i tradicional i de clara vocació simfònica i universal.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011 | Premi Altaveu 2012 | Premi Enderrock 2013 | Premi Alícia 2025
Fundada a Barcelona el 1983, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és una de les formacions musicals més destacades del panorama català, reconeguda per la seva sonoritat única i el compromís amb la qualitat artística i la innovació. Des del 1997 té el títol oficial de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament.
La Cobla Sant Jordi destaca per la vocació de portar la música de cobla més enllà dels límits tradicionals apostant especialment per la música de concert i recuperant obres emblemàtiques, peces oblidades i repertori contemporani. Ha actuat habitualment als auditoris més importants de Catalunya, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu, així com en festivals destacats, com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp. Internacionalment, ha ofert concerts a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units. El 2024 la formació va presentar el segon volum del projecte amb el cantautor Roger Mas, tot consolidant-se com un èxit rotund i una referència innovadora en la fusió entre la música d’autor i la sonoritat característica de la cobla. També va celebrar el seu 40è aniversari amb un gran concert al Palau de la Música Catalana, que reafirmava la seva posició com a líder indiscutible en l’àmbit de la música catalana per a cobla. El febrer del 2025 va dur a terme un ambiciós projecte patrimonial: la integral de Sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, també al Palau de la Música Catalana. I el 2025 representa un any clau en la trajectòria internacional de la Cobla Sant Jordi, amb nombrosos concerts dedicats a Juli Garreta en commemoració de l’Any Garreta i, especialment, el debut a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, un dels auditoris més prestigiosos del món, que marca un punt d’inflexió en la projecció internacional de la cobla. Des d’aquest 2025 el director titular és Miquel Massana, amb qui la Cobla inicia una nova etapa artística. Al llarg de la seva trajectòria també ha treballat amb directors de gran prestigi, com Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Nacho de Paz i Joan Albert Amargós, i ha col·laborat amb artistes de renom, com Kepa Junkera, Niño Josele, Pascal Comelade, Joan Díaz, Albert Guinovart, Carme Canela, Névoa, així com amb agrupacions destacades com ara l’Orfeó Català, el Cor del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Amb més de noranta enregistraments discogràfics, des del 2025 la Cobla Sant Jordi és artista en exclusiva del segell Ficta, i continua sent pionera en la difusió internacional i la dignificació del repertori català per a cobla.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Miquel Massana, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Conrad Dalmau, tenores
Sergi Marquilles i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaixAntoni Ros Marbà, director
© Antoni Bofill
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1937), el director d’orquestra català inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chigiana de Siena i amb Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs.
El 1965 aconseguí per oposició la plaça de direcció titular de la recent formada Orquestra Simfònica de RTVE, càrrec que mantingué fins al 1967. Ha estat titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (la segona etapa de l’Orquestra Municipal de Barcelona), durant dues etapes (1967-1978 i 1981-1986) i director musical de l’Orquesta Nacional de España (1978-1981). El 1979 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra d’Holanda, formació amb la qual va fer gires de concerts per diferents països, entre els quals la Xina. Posteriorment en fou el principal director convidat.
El 1978 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, convidat per Herbert von Karajan. Ha obtingut notables èxits dirigint les formacions més importants de França, Anglaterra, Suïssa i Itàlia, i actuant als principals centres musicals d’Amèrica, el Japó i la Xina. Dirigeix sovint orquestres espanyoles, alemanyes i escandinaves. En el camp de l’òpera destaquen els seus èxits amb les obres de Mozart, R. Strauss, Verdi, Puccini, Wagner, Berg, Britten, Janáček, etc. En aquest camp cal destacar la seva direcció de la primera producció mundial de l’òpera The duenna de Robert Gerhard i de Divinas palabras d’Antón García Abril.
El 2001 fou nomenat director titular de la Real Filharmonía de Galícia.
Entre els seus enregistraments sobresurten els realitzats en el camp de la música espanyola: obres d’Enric Granados (Goyescas), Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge, així com nombroses sarsueles (Doña Francisquita, Bohemios i La verbena de la Paloma). El 1965 rebé el Prix International du Disque Arthur Honneger, per la seva gravació de Les set paraules de Crist de F. J. Haydn.
De la seva producció com a compositor cal destacar les cantates per a corals infantils Tirant lo Blanc (1977) i Un concert desconcertant (1986), i l’obra per a soprano, cor infantil i orquestra Como el viento y el mar (2000), amb lletra de Federico Mayor Zaragoza.
Ha realitzat cursos de direcció d’orquestra a Barcelona i a Rotterdam. A partir del 1999 ha impartit docència al Curs Internacional de Direcció d’Orquestra d’Igualada, curs que ha tingut continuïtat amb el Curs Internacional Antoni Ros Marbà aquests darrers anys a Sant Cugat del Vallès.
El 1988 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1989 el Ministeri de Cultura li concedí el Premio Nacional de Música.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 22.06.26 – 19 h
Sala de ConcertsMare mundi
Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha, cantants
Arjau, grup d’havaneres
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Polifònica de Puig-reig (Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, directors)
Francesc Cassú, directorObertura (Polifònica de Puig-reig)
Duets d’havaneres: La gavina, El llop de mar, La balada d’en Lucas, La calma de la mar, La Caterina del cafè de la Marina, La paloma, La bella Lola (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Many rivers to cross (Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Pacífic blau: Surfin’ USA, The Love Boat, Coconut tree, California dreamin’, Wipe out (Polifònica de Puig-reig)
Beyond the sea (Joan Garrido)
Homenatge a Josep Bastons: Tamariu, Mariner de terra endins, Lola la tavernera (Arjau i Polifònica de Puig-reig)
My heart will go on (Beth i Polifònica de Puig-reig)
Llach i el mar: Viatge a Ítaca, Maremar, A la taverna del mar (Polifònica de Puig-reig, Martí Gil, solista)
Vestida de nit (Mariona Escoda i Polifònica de Puig-reig)
Mediterràniament: Zorba el grec, Que c’est triste Venice, Sapore di sale, Mediterráneo, Applejack, Summercat (Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda i Samantha)
Ritmes del carib: No women no cry, Kokomo, Kingston Town, Mi tierra, Guantanamera, El tiburón (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)
Mar i cel (Arjau, Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i Polifònica de Puig-reig)Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –