• Carmina Burana d'Orff
    —Cor Jove de l'Orfeó Català

    La Casa dels Cants

    Dilluns, 1 de febrer de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Programa

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Serena Sáenz, soprano
    Beñat Egiarte, tenor
    Germán de la Riva, baríton
    Josep Surinyac i Pau Casan, pianos
    Percussions de l’Orquestra Simfònica del Vallès
    Esteve Nabona, director


    Carl Orff (1895-1982)
    Carmina Burana

    Fortuna Imperatrix Mundi
    1. O Fortuna
    2. Fortune plango vulnera

    Part I a. Primo vere
    3. Veris leta facies
    4. Omnia sol temperat
    5. Ecce gratum

    Part I b. Uf dem Anger
    6. Tanz (Dansa)
    7. Floret silva
    8. Chramer
    9. Reie: Swaz hie gat umbe
    10. Were div werlt alle min

    Part II: In Taberna
    11. Estuans interius
    12. Olim lacus colueram
    13. Ego sum abbas
    14. In taberna quando sumus

    Part III: Cour d’amours
    15. Amor volat undique
    16. Dies, nox et omnia
    17. Stetit puella
    18. Circa mea pectora
    19. Si puer cum puellula
    20. Veni, veni, venias
    21. In trutina
    22. Tempus est iocundum
    23. Dulcissime

    Blanziflor et Helena
    24. Ave formosissima

    Fortuna imperatrix mundi
    25. O Fortuna

    Durada aproximada del concert: 75 minuts sense pausa

    #coral #popular

  • Comentari

    Del segle XX i popular

    La música clàssica del segle XX no és pròdiga en obres que hagin adquirit popularitat entre el públic no melòman. N’hi ha una, però, que esdevé el paradigma de l’èxit des del mateix dia de l’estrena a Frankfurt el 8 de juny de 1937: la cantata escènica Carmina Burana del compositor alemany Carl Orff. La gran popularitat d’aquesta obra –la seva música forma part de la banda sonora de la pel·lícula Excalibur (1981) i Michael Jackson la va fer servir en Brace yourself, entre molts intèrprets de la música lleugera– també ha suposat, en part, la seva condemna entre sectors integristes de la música culta, que l’han menyspreat i considerat una obra frívola i efectista. Tanmateix és una peça erudita, capaç d’assolir la simbiosi perfecta entre poesia medieval i música vocal i instrumental del segle XX.

    A la dècada dels anys vint el compositor es va interessar per la música antiga i aquesta atenció per l’antic va acabar sent la base de la seva obra musical, la qual es caracteritza per un estil molt rítmic. En les seves recerques va trobar els Carmina Burana, que en llatí significa Cançons de Beuern, una col·lecció única del segle XIII de poesia profana musicada en llatí medieval, antic alemany i francès, que va ser descoberta el 1803 al monestir benedictí de Beuern, a Baviera (Alemanya), i publicada el 1847 pel filòleg Johann A. Schmeller. El còdex recull tres-centes rimes que parlen del goig de viure i els plaers terrenals, la qual cosa ens dona una visió contraposada de la tradicional imatge de l’edat mitjana com una “època fosca”.

    Carl Orff va posar música pròpia a vint-i-cinc d’aquests poemes que canten l’amor, la fortuna, la natura, la beguda... en la seva cantata, que es divideix en tres parts més un pròleg i un epíleg. La introducció és constituïda per dos cors impressionants: “O Fortuna” i “Fortune plango vulnera” (Ploro per les ferides de la fortuna). La primera part se subdivideix en dues: “Primo vere” (Primavera) i “Uf dem anger” (Al camp), compostes de tres i cinc cants, respectivament, que passen del lirisme i l’elegia al cant de festa i avancen el clima de bacanal de la segona part, “In Taberna” (A la taverna), composta de quatre cants de caràcter humorístic amb tocs de llibertinatge. La tercera part, “Cour d’amours” (Cort d’amors), es basa en nou poemes plens de sensualitat. L’obra es clou amb la repetició del cor inicial “O Fortuna”.

    Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música

  • Biografies

    ©RicardoRíos-VisualArt

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, des del 2003 Esteve Nabona n’és el director i actualment Pau Casan n’és el pianista.

    Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, London Symphony Orchestra, Orquestra Gulbenkian de Lisboa, The Sixteen Orchestra, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica Camera Musicae, Ensemble Méridien i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre altres formacions. També ha treballat amb directors de prestigi, com Harry Christophers, Raphaël Pichon, Gianandrea Noseda, Simon Rattle i el director artístic dels cors de l’Orfeó Català, Simon Halsey.

    Amb seu al Palau de la Música Catalana, ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i també a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit.

    En l’apartat discogràfic ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’Albert Guinovart, aquest darrer nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica. Va participar en El disc de La Marató de TV3 del 2019, dedicat a les malalties minoritàries.

    Dels seus darrers projectes, cal destacar: l’estrena del Requiem d’Albert Guinovart, amb concerts a Palma, Girona, Barcelona, Cervera i Esplugues de Llobregat; la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, sota la direcció del mateix compositor; una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona; el debut als BBC Proms, al Royal Albert Hall de Londres, interpretant Belshazzar’s feast de William Walton, al costat de l’Orfeó Català, el cor i l’orquestra de la London Symphony, dirigits per Sir Simon Rattle, i l’actuació al Palau de la Música amb el Requiem de Duruflé i els Coronation anthems de Haydn al costat de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’organista Joan Seguí, tots sota la direcció d’Esteve Nabona. El setembre del 2020 va inaugurar la temporada Simfònics al Palau 2020-21 amb Carmina Burana de Carl Orff, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Biografies

    Serena Sáenz, soprano

    Graduada pel Conservatori del Liceu i la Hochshule Hanns Eisler de Berlín, des de la temporada 2018-19 participa a l’Operastudio de l’Staatsoper de Berlín, on ha debutat com a Pamina (La flauta màgica). El gener del 2018 va ser guardonada al Concurs Viñas, al Ferruccio Tagliavini (Àustria) i a Mâcon (França). Ha participat en classes magistrals amb M. Devia, N. Shicoff, W. Rieger, M. Caballé, T. Berganza, D. Zajick... A Catalunya ha cantat al Palau de la Música i al Teatre de Sarrià.

    Aquesta temporada ha fet de Zerlina (Don Giovanni), Frasquita (Carmen) i ocell del bosc (Siegfried). Ha debutat a la Pierre Boulez-Saal cantant Scarlatti, amb l’Accademia Bizantina d’Ottavio Dantone. Té en repertori Taumännchen (Hänsel und Gretel), la comtessa Ceprano (Rigoletto), Eine Hirtin (Hippolyte et Aricie), Papagena, Clarice (Il mondo de la luna de Haydn), Isabella (L’inganno felice de Rossini) i soprano solista del Carmina Burana. Darrerament ha interpretat Gretel (Hänsel und Gretel), Alice i la comtessa Adéle (Le Comte Ory), Chiara (Il conte di Marisco), Susanna (Le nozze di Figaro) i Adina (L’elisir d’amore). Ha estat dirigida pels directors Pablo Heras-Casado, Simon Halsey, Daniel Barenboim i Simon Rattle.

  • Biografies

    Beñat Egiarte, tenor

    Nascut a Amorebieta (Biscaia), començà a dedicar-se al cant després d’establir-se a Barcelona en acabar la llicenciatura de medicina i cirurgia. Ha fet classes de cant i masterclasses amb nombrosos professors. Ha participat en dues estades d’opera studio a l’Accademia Santa Cecilia de Roma amb Renata Scotto; també cal destacar el seu període de formació amb José Ramón Arteta, Eduard Giménez i Natasha Tupin i classes de perfeccionament amb Jaume Aragall, Raúl Giménez, Montserrat Caballé, Carlos Álvarez o María Gallego, entre d’altres.

    Va ser l’únic tenor finalista i l’únic espanyol del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé del 2013, guanyà en la seva categoria el Concurs Maria Lacambra 2010 i va rebre una menció d’honor al Concurs Internacional Mirabent i Magrans 2011.

    Debutà professionalment com a Ferrando de Così fan tutte amb l’OSV, dirigida per Daniel Gil de Tejada, i des d’aleshores ha assumit nombrosos rols belcantistes: Tonio (La fille du régiment), Fernando (La favorita), Nemorino (L’elisir d’amore) o Beppe (Rita). També ha estat reconegut per la crítica per la interpretació de Frantz i els tres servents de Les contes d’Hoffmann en la producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell, a més de participar en altres produccions, com Rigoletto, Cendrillon, Die Zauberflöte, Le devin de village, Il barbiere di Siviglia i Otello (Rossini), en diversos teatres.

    Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, Teatro de la Maestranza, Auditorio Nacional de Madrid, Theatro São Pedro de São Paulo, Teatro Arriaga de Bilbao i a La Faràndula de Sabadell, sota la batuta de directors de prestigi, com Sir Andrew Davis, Pedro Halffter, Christopher Franklin, Óliver Díaz, Rubén Gimeno, Josep Vila i Casañas, a més de l’esmentat Daniel Gil de Tejada, entre d’altres.

    A més del repertori operístic principalment belcantista, ha fet incursions en la música contemporània, com l’estrena absoluta a Espanya de l’òpera Dr. Atomic de John Adams a La Maestranza com a tenor principal (Robert Wilson), i també en el terreny de l’oratori, amb el Requiem de Mozart (amb l’Orquestra Unesco Barcelona), Petite Messe Solennelle al Palau de la Música, Messiah al Festival de Ziortza, i la cèlebre cantata Carmina Burana, amb nombroses produccions al Palau de la Música Catalana, i amb l’Orquesta y Coro Nacionales de España en el vint-i-cinquè aniversari del Teatro de la Maestranza.

  • Biografies

    Germán de la Riva, baríton

    Nascut a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb el mestre P. Ireneu Segarra. Posteriorment va cursar la carrera de cant al Conservatori de Badalona. Ha perfeccionat la seva tècnica amb diferents professors, entre els quals el mestre Kurt Widmer de l’Schola Cantorum de Basilea, Mila Diulguèrova –degana de la Facultat Vocal de la Universitat Musical Nacional de Sofia– i darrerament amb la soprano Marta Mathéu.

    És component de diverses formacions vocals: Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (des de l’any 2000, en què ha fet de solista en nombroses ocasions), el quartet The Minstrels, el trio Fool of Music, el quartet Metropolitan Union, l’octet masculí De Canendi Elegantia, la formació de cants harmònics Muom. Amb aquestes agrupacions canta obres que van des del Renaixement i el Barroc fins al rock i pop actual cantant a cappella i passant per estils tan genuïns com els espirituals negres, el barbershop, el cant gutural i harmònic o les cançons dels musicals d’avui i de sempre.

    El seu repertori com a solista comprèn des de cançó d’oratori (El Messies de Händel, Magnificat i Oratori de Nadal de Bach, Requiem i Missa de la Coronació de Mozart, Carmina Burana de Carl Orff…), fins al lied (Cançons espanyoles i Dichterliebe de Schumann, Winterreisse de Schubert...) i òpera (Dido & Aeneas de H. Purcell, La finta semplice de Mozart, Orfeo & Euridice de Haydn, L’elisir d’amore de Donizzetti…).

    També intervé al món dels musicals, en el qual ha fet els papers d’Osman de Mar i cel, Dennis Galahad de Spamalot i de Jean Veljant de Les misérables.

  • Biografies

    Josep Surinyac

    ©Ricardo Ríos

    Josep Surinyac

    ©Ricardo Ríos

    Josep Surinyac, piano

    Nascut a Torelló (Barcelona), hi inicià els estudis musicals amb Montserrat Serra. Va obtenir el títol superior de piano i música de cambra pel Conservatori de Barcelona amb Maria Jesús Crespo i Àngel Soler i posteriorment amplià estudis a la Guildhall School of Music de Londres amb Graham Johnson. Ha treballat amb D. Baldwin i R. Vignoles.

    El seu interès pel repertori vocal l’ha portat a col·laborar amb cantants com Ferran Albrich, Dolors Aldea, David Alegret, Nancy Argenta, Elena Copons, Lynn Dawson, Jordi Domènech, Ulrike Haller, Enric Martínez-Castignani, Marisa Martins, Assumpta Mateu, Marta Mathéu, Inés Moraleda, Maria Lluïsa Muntada, Roger Padullés, Raquel Pierotti, Arianna Savall, Peter Udland o Lluís Vilamajó, entre d’altres, i com a acompanyant ha actuat en diferents ciutats espanyoles i a diversos països europeus, a més d’Israel, els Estats Units i el Japó.

    La seva discografia més recent inclou dos CD amb música vocal de Granados i Toldrà junt amb Maria Lluïsa Muntada i Winterreise de Schubert amb Enric Martínez-Castignani. En diverses ocasions ha estat convidat a participar a la Schubertíada a Vilabertran per acompanyar els recitals de Marisa Martins, amb un notable èxit de públic i crítica. També ha estat convidat en diverses ocasions a actuar al LIFE Victoria Festival. 

    Actualment és el pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach, i imparteix classes de lied i música de cambra a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Igualment, ha estat convidat en diverses ocasions per la Fundació “la Caixa” per acompanyar les masterclasses de cant de Nancy Argenta o Lynn Dawson en el marc del Curs d’Interpretació Històrica impartit en diferents ciutats espanyoles.

  • Biografies

    Pau Casan
    Pau Casan

    Pau Casan, piano

    Nascut a Barcelona, estudià piano amb Carme Agustí, Maria Drets i Miquel Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué matrícula d’honor al grau superior. Posteriorment va seguir estudis de postgrau amb Gordon Fergus-Thompson i Roger Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Pedro Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres. Distingit amb menció d’honor als estudis d’harmonia i amb matrícula d’honor en acompanyament, va guanyar el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.

    Ha actuat com a solista i com a acompanyant per Espanya, França, Alemanya, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia, i a la Xina en una gira recent amb l’Orfeó Català. Ha participat com a professor del Barcelona Festival of Song, dedicat a la cançó artística hispanoamericana.

    Ha enregistrat un CD de lírica llatinoamericana, i per a Columna Música un CD amb la soprano Assumpta Mateu i obres per a piano de Nin-Culmell i Nin-Castellanos. Col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repertorista.

    Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu i a l’Escola Coral de l’Orfeó Català, com a pianista del Cor Jove i del Cor Infantil. Ha treballat amb els directors J. E. Gardiner, M. Armiliato, R. Frizza, D. Callegari, P. Auguin, A. Ros-Marbà, M. Ortega, P. González, S. Mas, E. Colomer, J. Pons, S. Brotons, J. Vila, M. Barrera i E. Nabona, entre d’altres.

  • Biografies

    ©Ricardo Ríos

    ©Ricardo Ríos

    Percussions de l'Orquestra Simfònica del Vallès

    L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el ashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Biografies

    esteve-nabona-article-blog

    ©Ricardo Ríos

    esteve-nabona-article-blog

    ©Ricardo Ríos

    Esteve Nabona, director

    Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

    Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile.

    En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.

  • 20210322 Palau Bach DESKTOP
  • Textos

    Carl Orff (1895-1982)
    Carmina Burana

    Text basat en poemes goliards medievals dels segles XII i XIII, trobats a Benediktbeuern –Bura, en llatí–(Alemanya), reunits en el manuscrit Carmina Burana, també conegut com a Còdex Buranus o Càntics de Beuern.

    Fortuna Imperatrix Mundi

    1. O Fortuna 

    O Fortuna
    velut luna
    statu variabilis,
    semper crescis
    aut decrescis;
    vita detestabilis
    nunc obdurat
    et tunc curat
    ludo mentis aciem
    egestatem,
    potestatem
    dissolvit ut glaciem.

    Oh! Fortuna 

    Oh! Fortuna
    com la lluna
    ets d’estat variable,
    sempre creixes
    o bé minves;
    la vida detestable
    a vegades es desentén
    a vegades es preocupa
    de l’agudesa de la ment
    com si fos un joc
    i la pobresa i el poder
    dissol com el gel.

    Sors immanis
    et inanis,
    rota tu volubilis,
    status malus,
    vana salus
    semper dissolubilis,
    obumbrata
    et velata
    michi quoque niteris;
    nunc per ludum
    dorsum nudum
    fero tui sceleris.

    Sort ferotge
    i vana
    ets una roda que gira;
    estat insegur,
    i vana salvació,
    sempre fonedissa;
    tenebrosa
    i amagada
    també et gires contra mi;
    i ara jo, pel joc,
    vaig amb l’esquena nua
    per la teva culpa cruel.

    Sors salutis
    et virtutis
    michi nunc contraria,
    est affectus
    et deffectus
    semper in angaria.
    Hac in hora
    sine mora
    corde pulsum tangite;
    quod per sortem
    sternit fortem,
    mecum omnes plangite!

    La sort, en la salut
    i en la virtut
    m’és ara contrària;
    el guany
    i la pèrdua
    són sempre motius d’angoixa.
    Ara mateix
    sense tardança
    polseu les cordes,
    perquè la sort
    fa que caigui el fort,
    planyeu-vos tots amb mi!

    2. Fortune plango vulnera 

    Fortune plango vulnera
    stillantibus ocellis
    quod sua michi munera
    subtrahit rebellis.
    Verum est, quod legitur,
    fronte capillata,
    sed plerumque sequitur
    occasio calvata.

    Planyo les ferides de la fortuna 

    Planyo les ferides de la fortuna
    mentre ploren els meus ulls,
    perquè em lleva, rebel,
    els seus presents.
    És veritat allò que diuen
    que l’ocasió té cabells pel davant,
    però sovint, per darrere
    és calba.

    In Fortune solio
    sederam elatus,
    prosperitatis vario
    flora coronatus;
    quisquid enim florui
    felix et beatus,
    nunc a summo corrui
    gloria privatus.

    En el tron de la Fortuna
    jo havia segut, excels,
    coronat amb les flors
    variades de la prosperitat;
    però si abans estava envoltat de flors
    feliç i joiós,
    ara em veig caigut del cim
    i privat de la glòria.

    Fortune rota volvitur:
    descendo minoratus;
    alter in altum tollitur;
    nimis exaltatus
    rex sedet in vertice
    caveat ruinam!
    nam sub axe legimus
    Hecubam reginam.

    Gira la roda de la Fortuna:
    i mentre jo soc degradat
    un altre és enlairat;
    exaltat en excés
    el rei seu al tron més alt.
    Però que es guardi de la perdició!
    Perquè sota l’eix de la roda
    veiem la reina Hècuba.

    I. Primo vere

    3. Veris leta facies 

    Veris leta facies
    mundo propinatur,
    hiemalis acies
    victa iam fugatur,
    in vestitu vario
    Flora principatur,
    nemorum dulcisono
    que cantu celebratur.

    La cara feliç de la primavera 

    La cara feliç de la primavera
    obsequia el món,
    i la duresa de l’hivern,
    vençuda ja fuig;
    vestida de colors
    Flora ja governa,
    i amb el dolç cant
    dels boscos, és celebrada.

    Flore fusus gremio
    Phebus novo more
    risum dat, hoc vario
    iam stipate flore.
    Zephyrus nectareo
    spirans in odore.
    certatim pro bravio
    curramus in amore.

    Assegut a la falda de Flora,
    Febus, segons el seu nou costum,
    somriu, en un munt de flors
    de colors variats.
    El zèfir bufa
    amb olor de nèctar;
    correm i afanyem-nos
    pel premi de l’amor.

    Cytharizat cantico
    dulcis Philomena,
    flore rident vario
    prata iam serena,
    salit cetus avium
    silve per amena,
    chorus promit virginum
    iam gaudia millena.

    Canta el so de la cítara
    el dolç rossinyol,
    i els prats asserenats
    somriuen amb flors de colors;
    els ocells volen tots junts
    pels llocs agradables del bosc;
    i un cor de donzelles
    ofereix goigs innombrables.

    4. Omnia Sol temperat

    Omnia sol temperat
    purus et subtilis,
    novo mundo reserat
    faciem Aprilis,
    ad amorem properat
    animus herilis
    et iocundis imperat
    deus puerilis.

    El sol ho suavitza tot 

    El sol ho suavitza tot
    pur i subtil,
    a un nou món obre
    el seu rostre l’abril;
    per l’amor s’afanya
    l’ànim dels joves
    i entre els alegres regna
    un déu infantil.

    Rerum tanta novitas
    in sollemni vere
    et veris auctoritas
    iubet nos gaudere;
    vias prebet solitas,
    et in tuo vere
    fides est et probitas
    tuum retinere.

    Tanta novetat en les coses
    de la primavera solemne,
    i la seva autoritat,
    ens manen gaudir;
    ens presenta els camins de sempre,
    i en la teva primavera
    és fidel i honrat
    conservar allò que és teu.

    Ama me fideliter,
    fidem meam nota:
    de corde totaliter
    et ex mente tota
    sum presentialiter
    absens in remota,
    quisquis amat taliter,
    volvitur in rota.

    Estima’m fidelment,
    sàpigues que et soc fidel:
    de tot cor
    i en pensament,
    soc present
    encara que estigui lluny.
    El que estima de tal forma
    gira en una roda de turment.

    5. Ecce gratum

    Ecce gratum
    et optatum
    ver reducit gaudia,
    purpuratum
    floret pratum,
    Sol serenat omnia.
    Iamiam cedant tristia!
    Estas redit,
    nunc recedit
    Hyemis sevitia.

    Vet aquí l’agradable primavera 

    Vet aquí que l’agradable
    i desitjada primavera
    ens retorna els seus goigs;
    el prat floreix
    de color de porpra
    i el sol ho asserena tot.
    Que fugin les tristeses!
    Torna el bon temps
    mentre es retira
    la cruesa de l’hivern.

    Iam liquescit
    et decrescit
    grando, nix et cetera,
    bruma fugit,
    et iam sugit
    Ver estatis ubera;
    illi mens est misera,
    qui nec vivit,
    nec lascivit
    sub Estatis dextera.

    Ja es fon
    i es desfà
    la calamarsa, la neu i tot!
    Fuig l’hivern
    i la terra es nodreix
    dels pits de la primavera.
    Té una ment mesquina
    aquell que no viu
    ni frueix
    durant el bon temps.

    Gloriantur
    te letantur
    in melle dulcedinis,
    qui conantur,
    ut utantur
    premio Cupidinis:
    simus jussu Cypridis
    gloriantes
    et letantes
    pares esse Paridis.

    Són glorificats
    i assoleixen la felicitat
    amb dolçor de mel
    aquells que s’afanyen
    per fer ús
    dels dons de Cupidó.
    Sotmetem-nos a les ordres de Cipris
    glorificant-nos
    i alegrant-nos de ser
    iguals que Paris!

    Uf dem Anger

    6. Tanz.

    Dansa.

    7. Floret silva nobilis

    Floret silva nobilis
    floribus et foliis.
    Ubi est antiquus meus amicus? 
    Ah!hinc, hinc equitavit, tavit.
    Eia, quis me amabit? Ah!
    Floret silva undique,
    nah mime gesellen ist mir we.
    Gruonet der walt allenthalben
    wa ist min geselle alse lange? Ah!
    Der ist geriten hinnen, hinnen!
    Wâ ist min geselle alse lange? Ah!
    Der ist geriten hinnen, hinnen!
    owî, wer sol mich minnen? Ah!

    Floreix el noble bosc

    Floreix el noble bosc
    amb flors i fulles.
    On és el meu vell amic?
    D’aquí se n’anà cavalcant!
    Ai, i ara qui m’estimarà?
    Floreix el bosc per tot arreu
    i jo desitjo el meu estimat.
    Tot torna a florir al bosc, ai!
    Per què tarda tant el meu amor?
    Se n’anà d’aquí cavalcant! Ai!
    Per què tarda tant el meu amor?
    Se n’anà d’aquí cavalcant!
    Ai, i ara qui m’estimarà?

    8. Chramer, gip die varwe mir

    Chramer, gip die varwe mir,
    die min wengel roete,
    damit ich die jungen man
    an ir dank der minnenliebe noete.
    Mm...

    Mercader, dona’m el coloret 

    Mercader, dona’m el coloret,
    per pintar de vermell les meves galtes
    i fer que els joves
    em desitgin, vulguin o no.
    Mm...

    Seht mich an, jungen man!
    lat mich iu gevallen!
    Ah...
    Mm...

    Mireu-me, joves!
    Vull agradar-vos!
    Ah...
    Mm...

    Minnet, tugentliche man,
    minnecliche frouwen!
    minne tuot iu hoch gemuot
    unde lat iuch in hohlen eren schouwen.
    Mm...

    Seht mich an, jungen man!...

    Estimeu, homes dignes,
    les dones dignes d’amor;
    l’amor us farà sentir orgullosos
    i elevarà els vostres esperits.
    Mm...  

    Mireu-me, joves! ...

    Wol dir, Werlt, daz du bist
    also freudenriche!
    ich wil dir sin undertan
    durch din liebe immer sicherliche.
    Mm...

    Seht mich an, jungen man!...

    Alegra’t, món, per estar
    tan ple d’alegries!
    Sempre seré el teu servent
    per la teva gran generositat.
    Mm...  

    Mireu-me, joves! ...

    9. Reie: Swaz hie gat umbe

    Swaz hie gat umbe
    daz sint alles megede,
    die wellent an man
    allen disen sumer gan!
    Ah... Sla!

    Ronda: aquestes noies que ballen aquí 

    Aquestes noies
    que ballen aquí,
    no volen homes
    per a aquest estiu!
    Ah... Sla!

    Chume, chum geselle min,
    ih enbite harte din,
    ih enbite harte din,
    chume, chum geselle min.

    Vine, vine estimat meu
    t’espero amb desig,
    t’espero amb desig,
    Vine, vine estimat meu.

    Suzer rosenvarwer munt,
    chum unde mache mich gesunt,
    chum unde mache mich gesunt,
    suzer rosenvarwer munt. 

    Swaz hie gat umbe...

    Boca dolça de llavis vermells,
    vine, i torna a confortar-me
    boca dolça de llavis vermells,
    vine, vine, vine, vine... 

    Aquestes noies ...

    10. Were diu werlt alle min

    Were div werlt alle min
    von deme mere unze an den Rin
    des wolt ih mih darben,
    daz diu chünegin von Engellant
    lege an minen armen.

    Si tot el món fos meu 

    Si tot el món fos meu
    des del mar fins al Rin,
    hi renunciaria de bon grat
    si la reina d’Anglaterra
    descansés en els meus braços.

    II. In Taberna

    11. Estuans interius

    Estuans interius
    ira vehementi
    in amaritudine
    loquor mee menti:
    factus de materia,
    cinis elementi
    similis sum folio,
    de quo ludunt venti.

    Ardent per dintre 

    Ardent per dintre
    amb ràbia desfermada
    parlo amb amargor
    en els meus pensaments:
    fet de matèria
    lleu com la cendra
    soc com una fulla
    amb la qual juguen els vents.

    Cum sit enim proprium
    viro sapienti
    supra petram ponere
    sedem fundamenti,
    stultus ego comparor
    fluvio labenti,
    sub eodem tramite
    numquam permanenti.

    Malgrat que és propi
    d’home assenyat
    posar sobre una base
    de pedra els seus fonaments,
    jo, ximple, semblo
    un riu que flueix
    i que mai no roman
    sota un mateix cel.

    Feror ego veluti
    sine nauta navis,
    ut per vias aeris
    vaga fertur avis;
    non me tenent vincula,
    non me tenet clavis,
    quero mihi similes
    et adiungor pravis.

    I em deixo portar
    com un vaixell sense mariner,
    talment es deixa portar
    un ocell errant pels camins de l’aire.
    No em reté cap lligam,
    no em reté cap clau,
    busco els meus semblants
    i em faig amb els depravats.

    Mihi cordis gravitas
    res videtur gravis;
    iocis est amabilis
    dulciorque favis;
    quicquid Venus imperat,
    labor est suavis,
    que nunquam in cordibus
    habitat ignavis.

    La serietat del cor
    em resulta cosa feixuga;
    el joc és agradable,
    més dolç que la mel.
    I tot allò que em mana Venus
    és feina plaent,
    que mai no habita
    en els cors indolents.

    Via lata gradior
    more iuventutis
    inplicor et vitiis
    immemor virtutis,
    voluptatis avidus
    magis quam salutis,
    mortuus in anima
    curam gero cutis.

    Camino per l’ampla via
    com és costum de la joventut,
    i em lliuro als vicis
    oblidant les virtuts,
    àvid de plaers
    més que no pas de salvació;
    mort d’ànima
    només em preocupa el cos.

    12. Olim lacus colueram

    Olim lacus colueram,
    olim pulcher extiteram,
    dum cignus ego fueram.
         Miser, miser!
         modo nigeret
         ustus fortiter!

    En altres temps havia viscut en llacs 

    En altres temps havia viscut en llacs
    excel·lia en bellesa,
    mentre era un cigne.
         Ai, miserable!
         Ara estic negre
         i dol tot rostit!

    Girat, regirat garcifer;
    me rogus urit fortiter;
    propinat me nunc dapifer.
         Miser, miser!
         modo niger
         et ustus fortiter!

    El cuiner em fa girar i regirar;
    el foc em crema molt,
    i el cambrer m’ofereix al banquet.
         Ai, miserable!
         Ara estic negre
         i dol tot rostit!

    Nunc in scutella iaceo,
    et volitare nequeo
    dentes frendentes video:
         Miser, miser!
         modo niger
         et ustus fortiter!

    Ara jec a la cassola
    i no puc volar,
    i veig unes dents que cruixen.
         Ai, miserable!
         Ara estic negre
         i dol tot rostit!

    13. Ego sum abbas Cucaniensis

    Ego sum abbas Cucaniensis
    et consilium meum est cum bibulis,
    et in secta Decii voluntas mea est,
    et qui mane me quesierit in taberna,
    post vesperam nudus egredietur,
    et sic denudatus veste clamabit:
    “Wafna, wafna!
    quid fecisti sors turpissima?
    Nostre vite gaudia
    abstulisti omnia!”

    Jo soc l’abat de la Cucanya 

    Jo soc l’abat de la Cucanya,
    el meu parer és el dels bevedors
    i en la secta de Deci està la meva voluntat,
    i qui al matí em busqui a la taverna
    després, al vespre, en sortirà nu
    i així, despullat de la seva roba, cridarà:
    “Wafna, wafna!
    què has fet, sort infame?
    Ens has llevat tots els goigs
    de la nostra vida!”

    14. In taberna quando sumus

    In taberna quando sumus
    non curamus quit sit humus,
    sed ad ludum properamus,
    cui semper insudamus.
    Quid agatur in taberna,
    ubi nummus est pincerna,
    hoc est opus ut queratur,
    si quid loquar, audiatur.

    Quan som a la taverna 

    Quan som a la taverna,
    no ens preocupem perquè haguem de morir,
    sinó que ens lliurem al joc,
    i per ell ens escarrassem.
    Allò que es fa a la taverna,
    on la moneda fa de coper,
    cal que se sàpiga:
    escolteu el que us diré.

    Quidam ludunt, quidam bibunt,
    quidam indiscrete vivunt.
    Sed in ludo qui morantur,
    ex his quidam denudantur
    quidam ibi vestiuntur,
    quidam saccis induuntur.
    Ibi nullus timet mortem
    sed pro Baccho mittunt sortem.

    N’hi ha que juguen, d’altres beuen,
    n’hi ha que viuen a la lleugera.
    Dels que s’afanyen pel joc,
    n’hi ha que perden la roba,
    d’altres es vesteixen allà mateix
    i fins i tot alguns s’han de tapar amb sacs.
    Allà ningú no tem la mort,
    però tots encomanen la seva sort a Bacus.

    Primo pro nummata vini,
    ex hac bibunt libertini;
    semel bibunt pro captivis,
    post hec bibunt pro vivis,
    quater pro Christianis cunctis,
    quinquies pro fidelibus defunctis,
    sexies pro sororibus vanis,
    septies pro militibus silvanis.
    Octies pro fratribus perversis,
    nonies pro monachis dispersis,
    decies pro navigantibus,
    undecies pro discordantibus,
    duodecies pro penitentibus,
    tredecies pro iter agentibus.
    Tam pro papa quam pro rege
    bibunt omnes sine lege.

    Primer beuen pels diners que val el vi,
    perquè d’aquests beuen els llibertins.
    Beuen un cop pels captius,
    i després tres cops pels vius,
    quatre per tots els cristians,
    cinc pels fidels difunts,
    sis per les germanes llibertines,
    set pels cavallers errants,
    vuit pels frares perversos,
    nou pels monjos dispersos,
    deu pels navegants,
    onze pels que es barallen,
    dotze pels penitents,
    tretze pels pelegrins,
    tant pel papa com pel rei,
    beuen tots sense llei.

    Bibit hera, bibit herus
    bibit miles, bibit clerus,
    bibit ille, bibit illa,
    bibit servus, cum ancilla,
    bibit velox, bibit piger,
    bibit albus, bibit niger,
    bibit constants, bibit vagus,
    bibit rudis, bibit magus.

    Beu la mestressa, i beu l’amo,
    beu el soldat, beu el clergue,
    beu ell, beu ella,
    beu el criat amb la minyona,
    beu l’espavilat, beu l’indolent
    beu el blanc, beu el negre,
    beu el tranquil, beu el rodamon,
    beu l’ignorant, beu el màgic.

    Bibit pauper et egrotus,
    bibit exul et ignotus,
    bibit puer, bibit canus,
    bibit presul et decanus,
    bibit soror, bibit frater,
    bibit anus, bibit mater,
    bibit ista, bibit ille
    bibunt centum, bibunt mille.

    Beu el pobre i el malalt,
    beu l’exiliat i el desconegut,
    beu el noiet el vell canós,
    beu el bisbe i el degà,
    beu la germana, beu el germà,
    beu l’àvia, beu la mare,
    beu aquesta, beu aquell,
    beuen cent, beuen mil.

    Parum sexcente nummate
    Durant, cum immoderate
    bibunt omnes sine meta,
    quamvis bibant mente leta,
    sic nos rodunt omnes gentes,
    et sic erimus egentes.
    Qui nos rodunt confundantur
    et cum iustis non scribantur.

    Poc duren sis-centes
    monedes quan desmesuradament
    beuen tots sense treva,
    encara que beguin alegrement;
    així tothom ens rosega,
    i per això sempre serem pobres.
    Aquells que ens roseguen, que es perdin
    i no siguin inscrits entre els justos.

    III. Cour d’amours

    15. Amor volat undique

    Amor volat undique,
    captus est libidine.
    Iuvenes, iuvencule
    coniunguntur merito.
    Siqua sine socio,
    caret omni gaudio;
    tenet noctis infima
    sub intimocordis in custodia:
    fit res amarissima.

    L’amor vola per tot arreu 

    L’amor vola per tot arreu;
    és pres pel desig.
    Joves i jovenetes
    s’uneixen per la seva gràcia;
    si alguna es queda sense company,
    també es queda privada de tot goig,
    i té una profunda nit
    en el més fons
    del seu cor, guardada.
    I no hi ha cosa més amarga!

    16. Dies, nox et omnia

    Dies, nox et omni
    amichi sunt contraria;
    virginum colloquiame
    fay planszer,
    oy suvenz suspirer,
    plu me fay temer.

    El dia, la nit i tot 

    El dia, la nit i tot
    m’és contrari;
    parlar amb les noies
    em dona plaer,
    però sento sovint sospirar
    i això em fa por.

    O sodales, ludite,
    vos qui scitis dicite
    michi mesto parcite,
    grand ey dolur
    attamen consulite
    per voster honur.

    Companys, jugueu,
    i vosaltres que ho sabeu, parleu,
    compadiu-vos de mi, que estic trist,
    i tinc un gran dolor,
    prengueu cura de mi
    pel vostre honor.

    Tua pulchra facies
    me fey planszer milies,
    pectus habet glacies.
    A remender
    statim vivus fierem
    per un baser.

    La teva cara bonica
    em complau mil vegades
    però el pit està glaçat
    i això cal arreglar-ho.
    Em sentiria al punt de reviure
    amb un petó.

    17. Stetit puella

    Stetit puella
    rufa tunica;
    si quis eam tetigit,
    tunica crepuit.
    Eia.

    Hi havia una noia 

    Hi havia una noia
    amb un vestit vermell;
    si algú la tocava
    el vestit cruixia.
    Eia! 

    Stetit puella
    tamquam rosula;
    facie splenduit,
    os eius fioruit.
    Eia.

    Hi havia una noia
    com un roseta:
    la cara resplendent
    i els llavis com una flor.
    Eia!

    18. Circa mea pectora

    Circa mea pectora
    multa sunt suspiria
    de tua pulchritudine,
    que me ledunt misere.
    Manda liet, manda liet,
    min geselle chômet niet.

    Al voltant del meu pit

    Al voltant del meu pit
    tot són sospirs f
    ets per la teva bellesa
    que em fa entristir.
    Ves, cançoneta, ves,
    que el meu estimat no ve.

    Tui lucent oculi
    sicut solis radii,
    sicut splendor fulguris
    lucem donat tenebris.
    Manda liet, manda liet,
    min geselle chômet niet.

    Els teus ulls llueixen
    com els raigs del sol,
    talment l’esplendor d’un llampec
    dona llum a les tenebres.
    Ves, cançoneta, ves,
    que el meu estimat no ve.

    Vellet deus, vellent dii
    quod mente proposui:
    ut eius virginea
    reserassem vincula.
    Manda liet, manda liet,
    min geselle chômet niet.

    Déu ho vulgui, i que ho vulguin els déus
    allò que m’he proposat:
    que pugui deslligar
    els seus vincles virginals.
    Ves, cançoneta, ves,
    que el meu estimat no ve.

    19. Si puer cum puellula

    Si puer cum puellula
    moraretur in cellula,
    felix coniunctio.
    Amore suscrescente
    pariter e medio
    avulso procul tedio,
    fit ludus ineffabilis
    membris, lacertis, labii.

    Si un noiet i una donzella 

    Si un noiet i una donzella
    es reuneixen en una cambreta,
    quina feliç unió!
    I fent créixer el desig
    entre els dos,
    i perdent la vergonya
    es lliuren a un joc inefable
    amb els membres, braços i llavis.

    20. Veni, veni, venias

    Veni, veni, venias.
    ne me mori facias
    hyrca, hyrca,
    nazaza, trillirivos...

    Vine, vine, vull que vinguis! 

    Vine, vine, vull que vinguis!
    no em facis morir!
    Hyrca, hyrca
    nazaza trillirivos!

    Pulchra tibi facies
    oculorum acies,
    capillorum series,
    o quam clara species!

    Bonica és la teva cara
    i els teus ulls penetrants,
    i els flocs dels teus cabells,
    oh quanta bellesa resplendent!

    Rosa rubicundior,
    lilio candidior
    omnibus formosior,
    semper in te glorior!

    Ets més vermella que la rosa,
    més blanca que el lliri,
    més formosa que tot,
    sempre amb tu soc glorificat!

    21. In truitina mentis dubia

    In trutina mentis dubia
    fluctuant contraria
    lascivus amor et pudicitia.
    Sed eligo quod video,
    collum iugo prebeo:
    ad iugum tamen suave transeo.

    En la balança vacil·lant de la ment 

    En la balança vacil·lant de la ment
    fluctuen els contraris:
    l’amor lasciu i la castedat.
    Però jo escullo allò que veig
    i ofereixo el meu coll al jou;
    passo, tanmateix, sota un jou ben plaent.

    22. Tempus est iocundum

    Tempus est iocundum,
    o virgines,
    modo congaudete
    vos iuvenes.
    Oh, oh, totus floreo!
    Iam amore virginali
    totus ardeo,
    novus, novus amor
    est, quo pereo.

    Ara és el temps de jugar 

    Ara és el temps de jugar,
    donzelles!,
    alegreu-vos-en
    vosaltres, els joves!
    Oh! Oh! tot en mi floreix!
    Ara tot jo cremo
    per l’amor d’una noieta;
    nou, nou és l’amor
    que em fa morir!

    Mea me confortat
    promissio,
    mea me deportat
    negatio
    Oh, oh...

    Em conforta
    la promesa,
    i em desespera
    la negativa.
    Oh! Oh!...

    Tempore brumali
    vir patiens
    animo vernali
    lasciviens.
    Oh, oh...

    Durant el temps hivernal
    soc un home pacient,
    i quan ve el bon temp
    sel meu ànim es torna lasciu.
    Oh! Oh!...

    Mea mecum ludit
    virginitas,
    mea me detrudit
    simplicitas.
    Oh, oh...

    La donzellesa
    juga amb mi,
    la ingenuïtat
    em perd.
    Oh! Oh!...

    Veni, domicella,
    cum gaudio,
    veni, veni,
    pulchraiam pereo.
    Oh, oh...

    Vine, noieta,
    a gaudir amb mi!
    Vine, vine, bonica!
    que em moro!
    Oh! Oh!...

    23. Dulcissime

    Dulcissime,
    totam tibi subdo me!

    Dolcíssim 

    Dolcíssim,
    tota sencera em lliuro a tu!

    24. Ave formosissima

    Ave formosissima,
    gemma pretiosa,
    ave decus virginum,
    virgo gloriosa,
    ave mundi luminar
    ave mundi rosa,
    Blanziflor et Helena
    Venus generosa!

    Salut, formosíssima

    Salut, formosíssima,
    gemma preciosa,
    salut, virtut de les donzelles,
    verge gloriosa;
    salut, llum del món,
    salut, rosa del món,
    Blancaflor i Helena,
    Venus generosa!

    Fortuna imperatrix mundi

    1. O Fortuna 

    O Fortuna
    velut luna
    statu variabilis,
    semper crescis
    aut decrescis;
    vita detestabilis
    nunc obdurat
    et tunc curat
    ludo mentis aciem
    egestatem,
    potestatem
    dissolvit ut glaciem.

    Oh! Fortuna 

    Oh! Fortuna
    com la lluna
    ets d’estat variable,
    sempre creixes
    o bé minves;
    la vida detestable
    a vegades es desentén
    a vegades es preocupa
    de l’agudesa de la ment
    com si fos un joc
    i la pobresa i el poder
    dissol com el gel.

    Sors immanis
    et inanis,
    rota tu volubilis,
    status malus,
    vana salus
    semper dissolubilis,
    obumbrata
    et velata
    michi quoque niteris;
    nunc per ludum
    dorsum nudum
    fero tui sceleris.

    Sort ferotge
    i vana
    ets una roda que gira;
    estat insegur,
    i vana salvació,
    sempre fonedissa;
    tenebrosa
    i amagada
    també et gires contra mi;
    i ara jo, pel joc,
    vaig amb l’esquena nua
    per la teva culpa cruel.

    Sors salutis
    et virtutis
    michi nunc contraria,
    est affectus
    et deffectus
    semper in angaria.
    Hac in hora
    sine mora
    corde pulsum tangite;
    quod per sortem
    sternit fortem,
    mecum omnes plangite!

    La sort, en la salut
    i en la virtut
    m’és ara contrària;
    el guany
    i la pèrdua
    són sempre motius d’angoixa.
    Ara mateix
    sense tardança
    polseu les cordes,
    perquè la sort
    fa que caigui el fort,
    planyeu-vos tots amb mi!

    Traducció: Joan Pagès i Xavier Chavarria

  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    Passió segons sant Mateu de Bach
    —Centenari de l’estrena amb l’Orfeó Català

    Julian Prégardien, Evangelista
    Josep-Ramon Olivé, Jesús
    Marta Mathéu, soprano
    Carlo Vistoli, contratenor
    Ilker Arcayürek, tenor
    Andreas Wolff, baix
    Juan de la Rubia, orgue
    Joan Seguí, orgue
    Orfeó Català
    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
    Orquestra Simfònica Camera Musicae
    Simon Halsey, director

    J. S. BACH: Passió segons sant Mateu

    Dissabte, 10.07.21 – 19:00 h
    Diumenge, 11.07.21 – 11:00 h
    Sala de Concerts
    Preu: de 20 a 48 euros

  • Amb el suport de:

    Membre de: