• The Constellation Choir & Orchestra & Gardiner

    Cantates de J. S. Bach

    Palau 100

    Dimecres, 18 de juny de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Marie Luise Werneburg, soprano
    Alexander Chance, contratenor
    Thomas Hobbs, tenor
    Florian Störtz, baix
    The Constellation Choir and Orchestra 
    John Eliot Gardiner, director 


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Cantata BWV 103, “Ihr werdet weinen und heulen”

    Cor
    Recitatiu, tenor
    Ària, contralt
    Recitatiu, contralt
    Ària, tenor
    Coral


    Cantata BWV 12, “Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen”

    Simfonia
    Cor
    Recitatiu, contralt
    Ària, contralt
    Ària, baix
    Ària, tenor
    Coral


    Cantata BWV 146, “Wir müssen durch viel Trübsal”

    Simfonia
    Cor
    Ària, contralt
    Recitatiu, soprano
    Ària, soprano
    Recitatiu, tenor
    Duet, tenor i baix
    Coral

     

    Aquest concert té una durada de 95 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #coral #gransfigures #músicauniversal

  • 20250515 Palau 100 T2526 DESKTOP
  • Poema

    Semper festina tarde

    Tot reconeix
    el ritual dels llavis fonedissos,
    com el prec que sobrevola
    les balances del temps,
    imposant-se com s’imposen
    les traces que perduren.
    I després?
    No hi ha després
    si el doll de l’eufòria
    és un acord que ens obre
    la música anhelada.

    Som la pura violència
    de cada pas furtiu,
    la fulla voladissa
    a les mans d’un ancià,
    el pes del cos cansat
    al cadiral del pare.

    Però, fet i fet,
    per què volem
    concloure el traç
    que resta inalterable?

    Memòria és ventre, cendra,
    ombra que s’allarga.
    Apressem-nos, doncs,
    a poc a poc.

    Allò que no s’acaba
    dura eternament.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Ancestral.
    Vic: Cafè Central i Eumo Editorial, 2019.

  • Anunci programes de mà digitals - Dona'ns suport (mecenatge general) DESKTOP
  • Comentari

    Cap a l’esperança a través del dolor

    Les tres Cantates per al Diumenge “Jubilate” de Johann Sebastian Bach

    L’esperat retorn de John Eliot Gardiner al Palau de la Música Catalana vindrà novament propiciat per la interpretació de la música del gran mestre Johann Sebastian Bach, i per enèsima vegada es farà palesa la seva capacitat per integrar emoció i espiritualitat en un marc d’arquitectura musical impecable.

    Aquest concert se centra en les tres Cantates conservades que Bach va escriure destinades a l’anomenat Diumenge “Jubilate”, el tercer diumenge després de Pasqua, moment del calendari litúrgic en què malgrat l’alegria litúrgica del temps pasqual, les lectures del dia (Pere, 2 i Joan, 16) es caracteritzen per la confrontació del dolor i la pena propis de l’existència humana amb l’esperança de la resurrecció i la glòria divina. El sobrenom Jubilate (alegreu-vos!) ve arran de l’entonació de l’introit que obria la missa d’aquell diumenge.

    La més antiga del recull,“Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen”, BWV 12 (Plors, planys, turments, descoratjament), va sorgir el 1714 de cara a la celebració del 22 d’abril feta a la capella privada del Palau Ducal de la ciutat de Weimar. Bach havia arribat a la ciutat de Turíngia contractat com a organista del duc Wilhelm Ernst el 1708, però justament al principi d’aquell 1714 era reconegut amb un ascens a la categoria de Concertmeister, fet que va comportar la prerrogativa de compondre una cantata al mes. Aquesta va ser la segona, escrita sobre un text probablement del poeta de la cort Salomon Franck. La Cantata, escrita per a tres solistes, cor, trompeta, oboè, fagot, corda i baix continu, es divideix en set moviments: una simfonia instrumental, la passacaglia coral Weinen, klagen...”, un recitatiu sobre una citació bíblica, tres àries per a solistes (amb obligats d’oboè, de dos violins i trompeta, respectivament) i, com a coral de cloenda, l’última estrofa de l’himne de Samuel Rodigast “Was Gott tut, das ist wohlgetan” (1674). Bach la va recuperar en el seu primer any com a Kantor a Leipzig el 30 d’abril de 1724. Posteriorment va reelaborar la primera secció del primer cor per convertir-lo en el “Crucifixus” del “Credo” a la seva antològica Missa en Si menor. Ja des del títol s’evoca una ràfega d’emocions contradictòries que s’anirà percebent en desenvolupament expressiu de les diferents parts, en què el contrast entre tonalitats menors i majors reflecteix la pugna interna entre dolor i esperança. Aquesta obra és, per tant, una invitació a reconèixer la vulnerabilitat humana com a preludi necessari per accedir a la consolació que ofereix la fe.

    A diferència de la pàgina anterior de Weimar, la Cantata “Ihr werdet weinen und heulen”, BWV 103 (Plorareu i us queixareu), va sorgir ja el segon any de Bach com a Kantor de les esglésies del barri antic de Leipzig, destinada al diumenge 22 d’abril de 1725. La primera singularitat d’aquesta partitura és que l’autora del text va ser la poetessa Christiana Mariana Romanus, de casada Von Ziegler (1695-1760), filla d’un antic alcalde de Leipzig, i que entre el 1724 i el 1725 va arribar a escriure almenys el text de nou Cantates de Bach. Potser més i tot, pendents de confirmar. La BWV 103, primera pàgina d’aquesta col·laboració, va veure la llum la primavera d’aquell 1725. En la lectura de l’Evangeli, Jesús s’acomiada, anunciant que quan això passi, “la pena es convertirà en alegria”. Aquest contrast entre tristesa i alegria es va fent palès ja des del singular primer moviment, escrit en Si menor i on els àgils arpegis del flauto picolo (probablement una flauta de bec en Re) i l’àgil ritme estil cabaletta contrasta amb les frases cromàtiques descendents i amb diversos moments de tensió harmònica. Un nou contrast de caràcter el trobem entre les àries de contralt “Kein Artz” (amb flauta), on parla del dolor de la pèrdua de Jesús, a qui descriu com un metge que curarà les ferides dels pecats, i la del tenor “Erholet euch” (amb l’única intervenció que hi ha de la trompeta), on s’expressa l’alegria pel retorn anunciat de Jesús. El sisè i últim moviment, és un clàssic coral homofònic que Bach va utilitzar amb freqüència, fins i tot en la Passió segons sant Mateu. El text és la novena estrofa d’un himne de Paul Gerhardt, que acaba dient “així, el vostre breu sofriment, esdevindrà eterna joia”. Mitjançant l’alternança de tensions harmòniques, contrastos modals i virtuosisme vocal-instrumental, Bach aconsegueix mostrar novament el sentiment de desolació fins a transformar-lo en una anticipació de l’alegria eterna.

    La tercera i última de les cantates conservades de Bach per al Diumenge de “Jubilate” és la titulada “Wir müssen durch viel Trübsal”, BWV 146 (Cal que passem per molts sofriments per entrar al Regne de Déu). També és la més tardana, composta a Leipzig possiblement entre els anys 1726 i 1727. La data d’estrena més primerenca possible seria el 12 de maig de 1726. El text emprat per Bach, d’autor anònim (en alguna ocasió s’ha apuntat que podria ser Picander), és un recull de passatges de la Bíblia –com el vers de l’apèndix dels Fets dels Apòstols (Ap. 14, 22) i referències als Salms i a la Carta als romans– que posen de manifest com és d’inevitable la pena en el camí cap a l’alegria eterna. Mostra de la fusió entre drama i consolació, aquesta Cantata s’estructura en vuit moviments. Els dos primers es basen en el Concert per clavecí en Re menor, BWV 1052, que en origen probablement havia estat un concert per a violí perdut de l’etapa al servei del príncep Leopold de Köthen i que, anys després de la Cantata, Bach convertiria en l’esmentat primer dels seus Concerts per a clavecí i orquestra.

    La lluminosa ària de contralt que segueix compta amb una part de violí obligat, que reforça el missatge “Jo me’n vull anar cap al Cel...”. Combinades amb recitatius, les àries següents segueixen explorant la intimitat de la resposta individual, com en l’ària de soprano amb traverso obligat, en què el text afirma: “de la meva desgràcia, en naixerà l’esplendor”. També al penúltim fragment, un duet entre el tenor i el baix construït en un esperançador ritme ternari s’afirma: “Com m’alegraré, quan totes les angoixes s’hagin acabat!

    En el sobri coral final, novament homofònic, el text convoca la consciència col·lectiva a una afirmació de la fe.

    Som davant de tres pàgines on la música de Bach esdevé el suport al missatge de convertir l’inevitable sofriment de la vida en un camí cap a l’esperança.

    Joan Vives, músic i divulgador musical.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Marie Luise Werneburg, soprano

    Marie Luise Werneburg

    Va créixer en una rectoria plena d’art, música i literatura a Dresden. Mentre estudiava música sacra i cant a Dresden i Bremen, va aprofundir el seu amor per la música dels segles XVII i XVIII; el nucli musical del seu repertori continuen sent les obres de Heinrich Schütz i Johann Sebastian Bach.

    Werneburg actua com a solista arreu del món i gaudeix col·laborant amb la Bachstiftung St. Gallen i Ruedi Lutz (Cantates BWV 210 i 204), Collegium Vocale Gent i Philippe Herreweghe (gira amb la Passió segons sant Joan, 2023 i 2025), Constellation Choir i John Eliot Gardiner (gira amb les Cantates de Nadal, 2024), Nederlandse Bachvereniging i Shunske Sato (gira amb la Passió segons sant Mateu, 2022), Bach Collegium Japan i Masaaki Suzuki (Magnificat de Bach a Mont-real, 2022), Abendmusiken de Bailea i Jörg-Andreas Bötticher, Continuum i Elina Albach, i Weser Renaissance i Manfred Cordes.

    La seva extensa discografia també inclou projectes propis centrats en el lied. El 2021 va enregistrar cançons del compositor de Dresden Johann Gottlieb Naumann amb l’intèrpret de pianoforte Sebastian Knebel per al segell discogràfic CPO.

    Marie Luise Werneburg viu amb el seu marit i els seus tres fills en una granja prop de Berlín. A les estones lliures li encanta llegir novel·les de Haruki Murakami, poesia i contes de fades, així com gaudir especialment dels dissenys de William Morris.

  • Alexander Chance, contratenor

    Alexander Chance

    @Benjamin Ealovega

    Ha treballat amb molts dels directors més destacats del món de la música antiga, com Sir John Eliot Gardiner, Masaaki Suzuki, René Jacobs, Masato Suzuki, Laurence Cummings, Jonathan Cohen, Kristian Bezuidenhout, Marcus Creed, David Bates i Lionel Meunier. Com a solista de concert és molt sol·licitat i ha participat en nombrosos recitals arreu d’Europa: va debutar al Wigmore Hall i al Concertgebouw d’Amsterdam l’any 2024. El seu disc de debut, Drop not, mine eyes, amb el llaütista Toby Carr, va ser seleccionat com un dels millors àlbums del 2023 per la revista «Gramophone». Els seus papers d’òpera recents inclouen Oberon (A midsummer night’s dream de Britten) per al Grange Festival, Apollo (Death in Venice de Britten) per a la Welsh National Opera i Tolomeo (Giulio Cesare de Händel) per a l’English Touring Opera. Entre els seus èxits recents i les actuacions futures cal destacar el debut als BBC Proms, el retorn al Wigmore Hall amb els London Handel Players, recitals com a solista amb l’English Concert, Freiburger Barockorchester i Dunedin Consort, així com el paper d’Andronico de Tamerlano al Festival Internacional Händel de Karlsruhe.

    L’any 2022 va esdevenir el primer contratenor a guanyar l’International Handel Singing Competition, i també hi va rebre el premi del públic.

  • Thomas Hobbs, tenor

    Thomas Hobbs

    © Benjamin Ealovega

    És un dels tenors més rellevants del panorama actual, molt sol·licitat pels principals grups de música barroca i antiga de tot el món.

    La seva agenda de la temporada 2024-25 inclou la Passió segons sant Mateu amb el RIAS Kammerchor i l’Orquestra Filharmònica dels Països Baixos, així com concerts amb els grups Le Banquet Céleste, Gli Angeli de Ginebra i Les Arts Florissants, amb la interpretació, entre altres obres, de Cantates de Bach i El Messies i La resurrecció de Händel.

    Entre les seves actuacions més importants de les darreres temporades figuren dues gires europees amb la Netherlands Bach Society com a tenor solista del Magnificat de Bach i Evangelista de la Passió segons sant Mateu de Bach. Manté una llarga relació amb Gli Angeli de Ginebra, Le Banquet Céleste, Alia Mens, Tafelmusik i Ensemble Masques. Altres compromisos recents inclouen una gira per Europa amb El Messies de Händel al costat del RIAS Kammerchor; la interpretació d’Evangelista de la Passió segons sant Mateu, amb el Bach Collegium Japan i la Netherlands Bach Society; el concert del vint-i-cinquè aniversari del Dunedin Consort; Vespres de Vivaldi, amb Musik Podium Stuttgart; Oratori de Nadal de Bach, amb Concerto Copenhaguen; El Messies de Händel, amb l’Orquestra Barroca de Wroclaw, Early Music Vancouver, Sinfonietta Riga, Tafelmusik Toronto, RIAS Kammerchor i Akademie für Alte Musik de Berlín; Venetian vespers de Vivaldi, amb el Kammerchor Stuttgart, i diversos projectes amb el Collegium Vocale de Gant, sota la batuta de Philippe Herreweghe, i amb Gli Angeli de Ginebra, sota la direcció de Stephan McLeod; Missa en Si menor de Bach, en gira europea i al Festival de Salzburg, amb el Collegium Vocale i Herreweghe; La Creació de Haydn, amb Mirga Gražinytė-Tyla i la CBSO; Requiem de Schumann, amb Richard Egarr i la Scottish Chamber Orchestra; Evangelista de la Passió segons sant Mateu, de gira amb la Netherlands Bach Society, i El Messies, amb l’Academy of Ancient Music (AAM) al Barbican. També ha interpretat Cantates de Bach amb Les Violons du Roy, Orquestra Simfònica Nacional Danesa, i ha viatjat a Austràlia per cantar l’Oratori de Nadal amb el London Symphony Chorus i l’Australian Chamber Orchestra. Hobbs ha interpretat Bach, Britten i Haydn amb la Camerata d’Israel, Alexander’s feast de Händel amb l’orquesta barroca Tafelmusik, així com també programes Bach amb Gli Angeli de Ginebra, La Chapelle Harmonique, Dunedin Consort al Wigmore Hall i l’Orchestra Simfonica de Milà.

    En la seva trajectòria operística ha fet una interpretació lloada per la crítica de Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, producció de l’English National Opera dirigida per Jonathan Cohen; els personatges de Apol·lo i pastor de L’Orfeo de Monteverdi en representacions semiescenificades, amb Richard Egarr i l’AAM; el paper principal d’Albert Herring de Britten, i Ferrando de Così fan tutte de Mozart.

    La seva discografia inclou Trinitas de Bach amb Le Banquet Céleste; Missa en Si menor, tant amb CVG com Dunedin Consort; Motets de Bach, Cantates de Bach a Leipzig i l’Oratori de Nadal de Bach, amb CVG; Oratori de Nadal amb el Dunedin Consort; Cantates de Bach a Weimar, amb Alia Mens; Acis i Galatea i Esther de Händel, amb el Dunedin Consort, i la Missa en Do major de Beethoven, amb l’Stuttgart Kammerchor. El seu enregistrament Chandos anthems de Händel, amb Stephen Layton i l’Orchestra of the Age of Enlightenment, ha estat lloat arreu, i el Requiem de Mozart, amb John Butt i el Dunedin Consort, va rebre el Premi Gramophone 2014 al millor enregistrament coral. 

  • Florian Störtz, baríton

    Florian Störtz

    Originari de Trèveris (Alemanya), actualment està establert a Londres. Va ser membre del Britten Pears Young Artist Programme i va estudiar a la Royal Academy of Music de Londres, on va rebre els primers premis, tant pels recitals d’òpera com de cançó. El 2023 va guanyar el Händel Singing Competition, el Helmut Deutsch Song Competition i el Prix de Mélodie al Concours International de Chant-Piano Lili et Nadia Boulanger. Störtz ha ofert recentment recitals a la Salle Cortot i al Wigmore Hall, així com als festivals de Zeist i Leeds. El 2024 va entrar a format part, com a cantant becat, del projecte Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert. Aquesta temporada ha debutat al costat del pianista Helmut Deutsch al Festival Internacional de Música Zell am See. Els seus papers d’òpera inclouen, entre d’altres, Bartolo (Le nozze di Figaro), Masetto i Commendatore (Don Giovanni).

  • The Constellation Choir & Orchestra

    Constellation

    © Daniel Dittus

    Springhead Constellation, formacions fundades l’agost del 2024 pel reconegut director Sir John Eliot Gardiner, representen la culminació d’una trajectòria dedicada a l’excel·lència i a la innovació en l’àmbit musical. Amb una carrera marcada per interpretacions transformadores i un lideratge visionari en el món de la música clàssica, Sir John Eliot Gardiner ha creat aquests conjunts amb la voluntat de consolidar un espai de recerca artística i creativitat interdisciplinària.

    Springhead Constellation es caracteritza per un enfocament artístic ampli i ambiciós, que abasta un repertori que va des del Barroc fins a la música contemporània. Com a conjunt destaquen per la seva precisió tècnica i el rigor estilístic, tot posant de manifest el profund coneixement i respecte de Gardiner per la tradició, alhora que fomenta una lectura innovadora i contemporània de les obres.

    Springhead Constellation, integrades per intèrprets i artistes de prestigi internacional, formen part del projecte Spring Head Constellation, una iniciativa més àmplia que reuneix col·lectius musicals, creadors i artesans amb l’objectiu de redefinir el paper de les arts al segle XXI. En aquest context, Springhead Constellation exerceixen un paper fonamental que ofereixen programes artístics amb vocació educativa, inclusiva i intergeneracional.

    Els projectes de Springhead Constellation tenen sovint una dimensió internacional, amb gires arreu del món que evidencien la seva versatilitat i compromís amb l’excel·lència. Les seves produccions multidisciplinàries exploren la intersecció entre la música, les arts visuals i l’estètica mediambiental, tot reforçant el diàleg entre cultura, creativitat i sostenibilitat.

  • John Eliot Gardiner, director

    Gardiner

    © Sim Canetty-Clarke

    És una figura de referència en l’escena musical internacional contemporània, àmpliament reconegut com un dels músics més innovadors i dinàmics del nostre temps, i sempre a l’avantguarda de la interpretació il·lustrada. El mes de setembre del 2024 Gardiner va anunciar la creació de Springhead Constellation, que inclou la formació dels seus conjunts principals: The Constellation Orchestra i The Constellation Choir. Amb Gardiner al capdavant, ambdós conjunts van iniciar la seva primera gira internacional el desembre del 2024 actuant en sales de concerts de gran prestigi arreu del món.

    La tasca de Gardiner com a fundador i director artístic del Monteverdi Choir, English Baroque Soloists i Orchestre Révolutionnaire et Romantique, l’ha consolidat com una figura central en la renovació de la música antiga i un pioner en la interpretació històricament informada. Com a director convidat habitual de les principals orquestres simfòniques del món, ha dirigit la London Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra i Berliner Philharmoniker.

    En la seva gira de debut europea, The Constellation Choir & Orchestra han actuat en escenaris tan emblemàtics com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Wiener Konzerthaus, Philharmonie de Luxemburg, Konzerthaus de Dortmund i Château de Versalles. Gardiner ha anunciat que els conjunts produiran “projectes escènics ambiciosos i multidisciplinaris que portaran de gira arreu del món. La nostra aspiració és crear actuacions accessibles, estimulants i educatives que ressonin entre totes les generacions i cultures”.

    El programa Spring Head Constellation per a la temporada 2025-26 inclou noves gires a l’estiu i a la tardor, així com projectes ambiciosos per a les temporades següents.

    La vasta amplitud del repertori de Gardiner queda reflectida en una extensa discografia guardonada, tant amb els seus propis conjunts com amb orquestres de renom, incloent-hi la Wiener Philharmoniker, per a segells com Decca, Philips, Erato, i una trentena d’enregistraments per a Deutsche Grammophon, que abasten compositors des de Mozart, Schumann, Berlioz, Elgar i Kurt Weill, fins a obres del Renaixement i el Barroc. Amb el Monteverdi Choir i les seves orquestres, Gardiner va enregistrar, per el segell Soli Deo Gloria, totes les actuacions en directe del seu projecte Bach Cantata Pilgrimage l’any 2000, projecte que li va valer el Premi Especial Gramophone 2011 i el Diapason d’Or de l’Année 2012. Ha rebut dos premis Grammy i més premis Gramophone que cap altre artista viu.

    Gardiner actua habitualment als principals escenaris i festivals del món, com el Festival de Salzburg, Festival de Berlín, Festival de Lucerna, Carnegie Hall de Nova York i Royal Albert Hall de Londres. L’any 2022 va fer la seva 61a aparició als BBC Proms, en què va dirigir la Missa solemnis de Beethoven. El 2017 el Monteverdi Choir i les seves orquestres van commemorar el 450è aniversari del naixement de Claudio Monteverdi, una fita per la qual van rebre l’RPS Music Award i Gardiner va ser nomenat Director de l’Any als Premis Opernwelt.

    En l’àmbit operístic, ha dirigit produccions als principals teatres lírics, incloent-hi la Wiener Staatsoper, Teatro alla Scala, Opéra National de París, Royal Opera House i, més recentment, al Teatro del Maggio Musicale Fiorentino el 2021 amb Falstaff de Verdi. Entre els anys 1983 i 1988 fou director artístic de l’Opéra de Lió, on fundà una nova orquestra.

    Sir John Eliot Gardiner és també un reconegut assagista. El seu llibre Music in the castle of heaven: a portrait of Johann Sebastian Bach va ser publicat l’octubre del 2013 per Allen Lane i va tenir una gran acollida crítica, així com el Prix des Muses (Singer-Polignac). Del 2014 al 2017, Gardiner va ser el primer president del Bach Archiv Leipzig. En reconeixement a la seva trajectòria, ha rebut nombrosos guardons i doctorats honoris causa d’institucions com ara el Royal College of Music, New England Conservatory of Music, i de les universitats de Lió, Cremona, St. Andrews i King’s College (Cambridge), on va estudiar i de la qual és actualment membre honorari. També és membre honorari de King’s College de Londres, de la British Academy i de la Royal Academy of Music, que li va atorgar el Bach Prize el 2008.

    El curs 2014-15 fou el primer Christoph Wolff Distinguished Visiting Scholar a la Universitat de Harvard, i el 2016 va rebre el Concertgebouw Prize. Ha estat distingit com a Chevalier de la Légion d’Honneur (2011) i amb l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya (2005). Al Regne Unit, va ser nomenat Comandant de l’Imperi Britànic el 1990 i cavaller en la llista d’honor del 1998 de la reina Elisabet II.

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Formacions

    The Constellation Choir

    Sopranos
    Marie Luise Werneburg
    Sam Cobb
    Charlotte La Thrope
    Alison Ponsford-Hill
    Billie Robson
    Amy Wood

    Contralts
    Alexander Chance
    Simon Ponsford
    Iris Korfker
    Sarah Denbee

    Tenors
    Thomas Hobbs
    Graham Neal
    Jonathan Hanley
    Ben Alden

    Baixos
    Florian Störtz
    Jack Comerford
    David Stuart
    Tom Unwin

    The Constellation Orchestra

    Violins primers
    Kati Debretzeni
    Anne Schumann
    Jane Gordon
    Jenna Sherry
    Rachel Isserlis

    Violins segons
    Davina Clarke
    Beatrice Scaldini
    Henrietta Wayne
    Håkan Wikström

    Violes
    Fanny Paccoud
    Mari Giske
    Elisabeth Sordia

    Violoncels
    Kinga Gáborjáni*
    Poppy Walshaw

    Contrabaix
    Valerie Botwright*

    Flauta / flauta de bec
    Rachel Beckett

    Oboès
    Michael Niesemann
    Benjamin Völkel
    Joel Raymond

    Fagot
    Györgyi Farkas*

    Trompeta
    Robert Vanryne

    Orgue / clavecí
    Paolo Zanzu*

    *baix continu

  • Textos

    Johann Sebastian Bach

    Cantata BWV 12, “Weinen, Klagen, Sorgen Zagen”

    Coro

    Weinen, Klagen,
    Sorgen, Zagen,
    Angst und Not
    Sind der Christen Tränenbrot,
    Die das Zeichen Jesu tragen.

    Cor

    Planys, gemegors,
    angoixes, basarda,
    desassossecs i pena,
    són dels cristians el pa de llàgrimes,
    dels qui porten el senyal de Jesús.

    Rezitativ, Alto

    Wir müssen durch viel Trübsal, in das Reich Gottes eingehen.

    Recitatiu, contralt

    Cal que passem molts sofriments per arribar al Regne de Déu.

    Arie, Alto

    Kreuz und Krone sind verbunden,
    Kampf und Kleinod sind vereint.
    Christen haben alle Stunden
    Ihre Qual und ihren Feind,
    Doch ihr Trost sind Christi Wunden.

    Ària, contralt

    La creu i la corona van plegades,
    esforç i tresor van units.
    Els cristians tenen a tota hora,
    llur sacrifici i llurs enemics,
    però el seu consol són les llagues de Crist.

    Arie Bass

    Ich folge Christo nach,
    Von ihm will ich nicht lassen
    Im Wohl und Ungemach,
    Im Leben und Erblassen.
    Ich küsse Christi Schmach,
    Ich will sein Kreuz umfassen.
    Ich folge Christo nach,
    Von ihm will ich nicht lassen.

    Ària, baix

    Jo vaig seguint Crist,
    d’ell no em vull separar,
    en bonança, adversitat,
    en la vida i l’agonia.
    Beso Crist ultratjat,
    sa creu abraçar voldria.
    Jo vaig seguint Crist,
    d’ell no em vull separar.

    Arie Tenor

    Sei getreu, alle Pein
    Wird doch nur ein Kleines sein.
    Nach dem Regen
    Blüht der Segen,
    Alles Wetter geht vorbei.
    Sei getreu, sei getreu!

    Ària, tenor

    Sigues fidel, tots els sofriments
    seran sotileses, no res més.
    Després de la pluja,
    floreix la bonança,
    tot mal temps és temporer.
    Sigues fidel, sigues fidel!

    Choral

    Was Gott tut, das ist wohlgetan
    Dabei will ich verbleiben,
    Es mag mich auf die rauhe Bahn
    Not, Tod und Elend treiben,
    So wird Gott mich
    Ganz väterlich
    In seinen Armen halten:
    Drum lass ich ihn nur walten.

    Coral

    El que Déu fa, està ben fet,
    per ço, amb ell jo vull romandre,
    potser faci un camí rost
    d’estretor, pobresa i mort,
    emperò jo sé que Déu,
    de tot en tot, com un pare,
    braços oberts em rebrà:
    doncs em poso en bones mans.

    Johann Sebastian Bach

    Cantata BWV 103, “Ihr werdet weinen und heulen”

    Chor

    Ihr werdet weinen und heulen,
    aber die Welt wird sich freuen.

    Cor

    Plorareu i us lamentareu,
    però el món s’alegrarà.

    Ihr aber werdet traurig sein,
    doch eure Traurigkeit soll
    in Freude verkehret werden.

    Vosaltres, però, estareu tristos,
    però la vostra tristesa
    es convertirà en alegria.

    Rezitativ Tenor

    Wer sollte nicht in Klagen untergehn,
    Wenn uns der Liebstewird entrissen?
    Der Seelen Heil, die Zuflucht kranker Herzen
    Acht nicht auf unsre Schmerzen.

    Recitatiu, tenor

    Qui no s’enfonsaria en el plany,
    si ens fos arrabassat l’Estimat?
    La salvació de les ànimes, refugi dels cors malalts,
    no fa cas dels nostres dolors.

    Arie Alto

    Kein Arzt ist ausser dir zu finden,
    Ich suche durch ganz Gilead;
    Wer heilt die Wunden meiner Sünden,
    Weil man hier keinen Balsam hat?
    Verbirgst du dich, so muss ich sterben.
    Erbarme dich, ach, höre doch!
    Du suchest ja nicht mein Verderben,
    Wohlan, so hofft mein Herze noch.

    Ària, contralt

    Cap metge no es pot trobar fora de tu,
    he cercat per tot Galaad;
    qui guarirà les ferides dels meus pecats,
    si aquí no hi ha cap bàlsam?
    Si t’amagues, m’hauré de morir.
    Tingues pietat, escolta’m!
    Tu no busques pas la meva perdició,
    doncs bé, el meu cor encara espera.

    Rezitativ Alto

    Du wirst mich nach der Angst auch wiederum erquicken;
    So will ich mich zu deiner Ankunft schicken,
    Ich traue dem Verheissungswort,
    Dass meine Traurigkeit
    In Freude soll verkehret werden.

    Recitatiu, contralt

    Després de l’angoixa, tu em tornaràs a consolar;
    així, em prepararé per a la teva vinguda,
    confio en la paraula de la promesa:
    que la meva tristesa
    es convertirà en alegria.

    Arie Tenor

    Erholet euch, betrübte Sinnen,
    Ihr tut euch selber allzu weh.
    Lasst von dem traurigen Beginnen,
    Eh ich in Tränen untergeh,
    Mein Jesus lässt sich wieder sehen,
    O Freude, der nichts gleichen kann!
    Wie wohl ist mir dadurch geschehen,
    Nimm, nimm mein Herz zum Opfer an!

    Ària, tenor

    Recupereu-vos, sentits afligits,
    vosaltres mateixos us feu massa mal.
    Deixeu el començament trist,
    abans no m’enfonsi en llàgrimes.
    El meu Jesús es deixa veure de nou,
    oh alegria incomparable!
    Com em sento beneït per això!
    Pren, pren el meu cor com a ofrena!

    Choral

    Ich hab dich einen Augenblick,
    O liebes Kind, verlaßen;
    Sieh aber, sieh, mit großem Glück
    Und Trost ohn alle Massen
    Will ich dir schon die Freudenkron
    Aufsetzen und verehren;
    Dein kurzes Leid soll sich in Freud
    Und ewig Wohl verkehren.

    Coral

    T’he deixat un breu moment,
    oh estimat infant;
    però mira, amb gran felicitat
    i consol immens,
    vull posar-te la corona de goig,
    coronar-te i honorar-te;
    el teu breu patiment es convertirà en alegria
    i en benaurança eterna.

    Johann Sebastian Bach

    Cantata BWV 146 “Wir müssen durch viel Trübsal”

    Chor

    Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen.

    Cor

    Hem d'entrar al Regne de Déu a través de moltes tribulacions.

    Arie Alto

    Ich will nach dem Himmel zu,
    Schnödes Sodom, ich und du
    Sind nunmehr geschieden.
    Meines Bleibens ist nicht hier,
    Denn ich lebe doch bei dir
    Nimmermehr in Frieden.

    Ària, contralt

    Vull anar cap al cel,
    Vila de Sodoma menyspreable, jo i tu
    ens hem separat per sempre.
    Aquest no és el meu lloc,
    perquè amb tu no puc viure
    mai més en pau.

    Rezitativ Soprano

    Ach! wer doch schon im Himmel wär!
    Wie dränget mich nicht die böse Welt!
    Mit Weinen steh ich auf,
    Mit Weinen leg ich mich zu Bette,
    Wie trüglich wird mir nachgestellt!
    Herr! merke, schaue drauf,
    Sie hassen mich, und ohne Schuld,
    Als wenn die Welt die Macht,
    Mich gar zu töten hätte;

    Recitatiu, soprano

    Ah! Tant de bo ja fos al cel!
    Com m’angoixa aquest món pervers!
    Em desperto plorant,
    i plorant també em fico al llit.
    Amb quina traïdoria m’assetgen!
    Senyor! Fixa-t’hi, observa-ho:
    m’odien sense motiu,
    com si el món tingués poder
    fins i tot per matar-me.

    Und leb ich denn mit Seufzen und Geduld
    Verlassen und veracht',
    So hat sie noch an meinem Leide
    Die größte Freude.
    Mein Gott, das fällt mir schwer.
    Ach! wenn ich doch,
    Mein Jesu, heute noch
    Bei dir im Himmel wär!

    I si visc amb sospirs i paciència,
    abandonada i menyspreada,
    encara troben en el meu dolor
    el seu màxim goig.
    Déu meu, com em costa!
    Ah! Si pogués,
    Jesús meu, avui mateix
    estar amb tu al cel!

    Arie Soprano

    Ich säe meine Zähren
    Mit bangem Herzen aus.
    Jedoch mein Herzeleid
    Wird mir die Herrlichkeit
    Am Tage der seligen Ernte gebären.

    Ària, soprano

    Sembro les meves llàgrimes
    amb un cor angoixat.
    Però el meu sofriment interior
    em donarà la glòria
    el dia de la feliç collita.

    Rezitativ Tenor

    Ich bin bereit,
    Mein Kreuz geduldig zu ertragen;
    Ich weiß, daß alle meine Plagen
    Nicht wert der Herrlichkeit,
    Die Gott an den erwählten Scharen
    Und auch an mir wird offenbaren.
    Jetzt wein ich, da das Weltgetümmel
    Bei meinem Jammer fröhlich scheint.

    Recitatiu, tenor

    Estic preparat
    per suportar amb paciència la meva creu.
    Sé que totes les meves tribulacions
    no són res comparades amb la glòria
    que Déu revelarà
    als escollits —i també a mi.
    Ara ploro, mentre el brogit del món
    sembla alegrar-se del meu dolor.

    Bald kommt die Zeit,
    Da sich mein Herz erfreut,
    Und da die Welt einst ohne Tröster weint.
    Wer mit dem Feinde ringt und schlägt,
    Dem wird die Krone beigelegt;
    Denn Gott trägt keinen nicht mit Händen in dem Himmel.

    Però aviat vindrà el dia
    en què el meu cor s’alegrarà,
    i el món, ja sense consol, plorarà.
    Qui lluita i venç l’enemic
    rebrà la corona;
    Déu no porta ningú amb les mans al cel.

    Arie (Duett) Tenor und Bass

    Wie will ich mich freuen, wie will ich mich laben,
    Wenn alle vergängliche Trübsal vorbei!
    Da glänz ich wie Sterne und leuchte wie Sonne,
    Da störet die himmlische selige Wonne
    Kein Trauern, Heulen und Geschrei.

    Duet, tenor i baix

    Com m’alegraré, com em delectaré,
    quan tot el sofriment terrenal hagi passat!
    Llavors brillaré com les estrelles i resplendiré com el sol,
    llavors cap plor, lament o crit
    no pertorbarà la joia celestial.

    Choral

    Freu dich sehr, o meine Seele,
    Und vergiß all Not und Qual,
    Weil dich nun Christus, dein Herre,
    Ruft aus diesem Jammertal!
    Aus Trübsal und großem Leid
    sollst du fahren in die Freud
    die kein Ohre hat gehöret
    und in Ewigkeit auch währt.

    Coral

    Alegra’t molt, ànima meva,
    i oblida tot turment i dolor,
    perquè ara Crist, el teu Senyor,
    et crida fora d’aquesta vall de llàgrimes!
    De tribulació i gran patiment
    passaràs a la joia
    que cap orella ha sentit
    i que dura per tota l’eternitat.

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dimecres, 02.07.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    —Händel, Scarlatti i Vivaldi

    Marta Mathéusoprano
    Oriol Roséscontratenor
    Orquestra Barroca Catalana
    Cor Madrigal
    Pere Lluís Bioscadirector

    G. F. Händel: Concerto grosso en Si bemoll major, op. 6 núm. 7, HWV 325
    A. Vivaldi: Magnificat, RV 610
    A. Scarlatti: Concerto grosso núm. 1, en Fa menor, IAS 69
    G. F. Händel: Dixit Dominus, HWV 232

     

    Preus: 25 i 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex