Programa de mà
Tubular bells i grans èxits de Mike Olfield
—Opus One, Maggie Reilly & Nikki Lamborn
Divendres, 19 de desembre de 2025 a les 20 h
Auditori Fòrum CCIB
#GranSimfònic
Música simfònica de gran format a Barcelona


Organitzat i coproduït per:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Maggie Reilly, veu
Nikki Lamborn, veu
Catherine Feeney, piano
Opus OneI
Mike Oldfield (1953)
Tubular Bells, part one (1973)Tubular Bells, part two
The Sailor’s Hornpipe (Tradicional, Arranjament M. Oldfield)
II
Selecció de cançons de Mike Oldfield, amb Maggie Reilly i Nikki Lamborn.
Foreign Affair (Crises, 1983)
To France (Discovery, 1984)
Earth Moving (Earth Moving, 1989)
Celtic Rain (instrumental - Voyager, 1996)
Maggie Reilly, Stuart MacKillop, Peter Risavy, Armand Volker, (Echoes, 1992)
Everytime We Touch
Shadow on the Wall (Crises, 1983)
Moonlight Shadow (Crises, 1983)
Guilty (instrumental- Single, 1979)Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.

Comentari
El vint-i-cinc de maig de 1973 es publicava Tubular Bells, el primer disc en solitari d’un jove músic de tan sols dinou anys, Mike Oldfield. La seva gestació havia començat temps abans, però no va ser fins que Oldfield va entrar a treballar als estudis The Manor, propietat de Richard Branson, que va veure acomplert el seu somni d’enregistrar la seva primera gran obra. Branson va convertir Tubular Bells en el primer disc de Virgin Records, i gràcies al seu èxit aclaparador de crítica i públic, en la primera pedra del seu imperi.
Per a Tubular Bells Mike Oldfield va idear tota una simfonia elèctrica a partir de les seves influències musicals: Sibelius, Bach, Ravel, Glass, Riley..., però també Renbourn, Ayers, Wyatt i molts altres. Una síntesi de classicisme, minimalisme, música folk i rock psicodèlic amanida amb una extraordinària facilitat per a compondre belles melodies, així com un virtuosisme instrumental astorador que el permetia dominar un gran nombre d’instruments.
Si bé Oldfield mai es va sentir còmode amb l’ús de la seva música per a un film de terror, l’èxit de Tubular Bells va coincidir amb la seva incidental inclusió com a BSO de The Exorcist, de William Friedkin (1973). Encara avui els primers compassos de Tubular Bells es coneixen popularment com a “la música de l’Exorcista” i han tingut una gran influència en la composició de música per a pel·lícules d’aquest gènere.
Després dels tres primers àlbums, l’estrella de Mike Oldfield es va eclipsar temporalment degut als gustos canviants del públic. Als anys vuitanta va reaparèixer en un moment econòmicament delicat per a la Virgin. L’èxit de cançons com ara Moonlight Shadow, To France, Shadow on the Wall, etc., el van convertir en una inesperada estrella del pop, i de pas van sanejar els comptes de la discogràfica.
Actualment Mike Oldfield té setanta anys, està retirat i viu a les illes Bahames.
La primera part del concert d’avui està dedicada íntegrament a Tubular Bells. Opus One ha concebut una interpretació amb el màxim de fidelitat possible a l’esperit de l’enregistrament de 1973. Dins la segona part s’ofereix una selecció de cançons del compositor anglès amb la participació de la mítica cantant Maggie Reilly, la veu dels grans èxits pop de Mike Oldfield.
Xavier Alern, músic i musicòleg

Biografies
Biografies

© Óscar Romero

© Óscar Romero
Opus One
És una orquestra d’instruments contemporanis nascuda el 2021 per interpretar la millor música del compositor anglès Michael Gordon (Mike) Oldfield (Reading, 1953). Opus One ofereix interpretacions acurades, sense anacronismes i amb el màxim respecte per l’esperit de la música d’aquest autor.
Juntament amb la seva gran trilogia (Tubular Bells, Hergest Ridge i Ommadawn), Opus One interpreta també els grans èxits de l’etapa pop de Mike Oldfield amb els cantants originals: Maggie Reilly, Barry Palmer, Anita Hegerland, Rosa Cedrón i Nikki Lamborn.
Des de la seva presentació el 25 de maig de 2023 (data del cinquantenari de la publicació de Tubular Bells) amb un concert en estríming des del Sincrotró Alba de Barcelona, Opus One ha actuat al Palau de la Música Catalana, a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, a la Cartuja Center CITE de Sevilla o a l’Auditori de Girona, entre altres auditoris importants.
Biografies

© Mario Wurzburger

© Mario Wurzburger
Xavier Alern, director
Nascut a Barcelona, és doctor en història de l’art i musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), llicenciat en història i ciències de la música i professor superior de guitarra pel Conservatori Superior d’Alacant.
Té una personalitat versàtil que abasta diferents vessants. Com a docent, ha treballat a l’ESEM-Taller de Músics, Conservatori de Música dels Pirineus i UAB, on ha estat professor associat de musicologia durant deu anys. Com a intèrpret ha format part de diverses formacions de música antiga dins la seva especialitat, la música dels segles XV i XVI. També és investigador, promotor de concerts i col·labora habitualment amb revistes de divulgació.
Actualment Xavier Alern viu al Pirineu retirat de la docència. En el silenci de les muntanyes practica la meditació, compon el seu primer disc i dirigeix el projecte Opus One.
Biografies


Maggie Reilly, veu
Maggie Reilly ha cobert un vast terreny musical. Des del jazz/funk del grup Cado Belle fins a la col·laboració amb el músic i instrumentista de rock progressiu Mike Oldfield, seguit de duets amb Jack Bruce (Cream) i Dave Gilmour (Pink Floyd), així com d’una col·laboració amb la banda de rock gòtic Sisters Of Mercy. El seu recorregut transcorre a través de l'europop de principis dels noranta i es plasma en els seus àlbums reflexius en solitari de l'última dècada.
La carrera professional de Maggie va començar l’any 1970, quan va enregistrar el seu primer single "Imagine Me". Poc després va conèixer el teclista Stuart MacKillop i van formar la banda "Joe Cool" i més tard el grup "Cado Belle". A mitjans dels anys setanta van passar ràpidament de ser un grup d'iniciats a convertir-se en tot un fenomen del pop escocès.
Després d'un temps vivint i treballant a Irlanda, Maggie Reilly va formar la seva aclamada associació amb Mike Oldfield el 1980, amb la producció de grans cançons com "Moonlight Shadow", "To France", “Foreign Affair" i l'èxit de Hall & Oates "Family Man", el qual la va fer mereixedora d’un premi de l'ASCAP l’any 1984. Entre els seus àlbums d'èxit mundial figuren "QE2", "Five Miles Out", "Crises", "Discovery i Earth Moving.
Després de separar-se d'Oldfield i prendre's un temps per formar una família, Maggie Reilly va reprendre la seva carrera en solitari i els premis cada cop li arribaven amb més freqüència. Va unir forces amb la important editorial alemanya Mambo que li va produir l'àlbum "Echoes" el 1991, per al qual va escriure l'èxit mundial massiu "Everytime we Touch" juntament amb els èxits europeus "Wait" i "Tears in the Rain". L'àlbum va arribar a ser disc d'or en diversos països.
El 1996 va publicar el primer dels seus tres àlbums per a EMI, "Elena", en què s'allunyava del pop desenfadat de l'època de Mambo per atansar-se a un estil de composició més profund, tal com s'aprecia en l'atmosfèrica cançó que dona títol al àlbum.
“There and Back Again" (1998) li va donar l'oportunitat de tornar a enregistrar una selecció de les seves cançons més conegudes fins aleshores, entre les quals destaquen "Everytime We Touch" i "Foreign Affair".
Amb el llançament del tema "Starcrossed" (2000) va reprendre el fil de l’àlbum “Elena” i va oferir més proves de les seves subtils habilitats com a compositora, especialment en l'impressionant single "Adelena" (que inclou un electritzant solo de guitarra de Chris Rea) i la exquisida "Half -light".
L’any 2003, Maggie Reilly va aprofitar l'oportunitat per enregistrar un àlbum de cançons que feia molt de temps que volia interpretar. “Save it for a Rainy Day" va ser el primer àlbum que va gravar i que li va reportar un èxit de descàrregues juntament amb la bella balada de Cyndi Lauper "True Colors", així com amb altres grans cançons clàssiques de James Taylor, Chicago, Dusty Springfield, Neil Young i Heart.
El 2006 va tornar a les seves arrels escoceses amb el llançament de "Rowan". Es tracta d'un àlbum de cançons originals, mesclades a la perfecció amb cançons tradicionals del folk escocès i anglès amb el toc de Reilly. L'àlbum va ser molt elogiat per la crítica.
Maggie ha tingut l'oportunitat de treballar amb alguns músics fantàstics, com és el cas del seu fidel col·laborador musical, Stuart Mackillop, qui ha contribuït en tots els seus àlbums des del primer de Cado Belle l’any 1976.
El 2013, Maggie Reilly va publicar el seu desè àlbum, "Heaven Sent", acollit amb gran èxit. Els singles "Juliette" i "Cold The Snow Clad Mountain" van aconseguir el Top 20 a Alemanya, mentre que l'àlbum en si és aclamat com el millor fins avui. Aquest àlbum va anar seguit d’una gira en què Maggie va actuar en sales i festivals amb totes les entrades esgotades.
"Starfields" es va publicar el 2019. L'àlbum inclou els èxits de ràdio "Where The Rivers Run", "Sail Away" i "Every Little Thing". "Starfields" va ser molt aclamat per la crítica i ben aviat es va convertir en un dels favorits dels fans.
El 2021 va presenciar el retorn de Maggie a les llistes d'èxits amb "Past-Present-Future": un àlbum que conté noves versions d'èxits, cançons estimades i nous enregistraments de projectes en què Maggie Reilly està treballant en aquest moment. L'àlbum abasta tota la carrera de Maggie: des dels dies amb Cado Belle, Mike Oldfield i els seus treballs en solitari que s’estenen durant 4 dècades.
Una veu que encara té molt a dir i, fins i tot, més que cantar. Ara per ara, Maggie està treballant en nous projectes i escrivint cançons per a un possible musical.
Biografies


Nikki Lamborn, veu
Nikki Lamborn és una de les veus més talentoses del món de la música actual. Originària de Bristol, Anglaterra, va marxar cap a les llums brillants de Londres després d’haver treballat des dels 15 anys en tota mena de feines, des de perruqueria fins a restauració, ja que sabia que no hi havia cap camí massa dur per seguir el seu somni de cantar.
Roger Daltrey li va dedicar possiblement l’elogi més gran quan va dir: «La Nikki és la millor cantant femenina de rock des de Janis Joplin, i jo sé de què parlo, vaig conèixer la Janis!». Molts altres elogis provenen de grans veus: la diva Dame Shirley Bassey, en sentir la Nikki cantar The Living Tree per primera vegada, va dir: «Se’m va posar la pell de gallina i se’m van eriçar els pèls del clatell».
Posteriorment, van produir l’àlbum Get The Party Started de Bassey. La Dama va trobar que treballar amb les noies era «inspirador» i els va agrair haver fet que gravar tornés a ser divertit. La seva col·laboració va arribar al número 6 de les llistes d’àlbums del Regne Unit.
La Nikki també és molt sol·licitada com a professora de cant d’èxit i ha treballat amb nombroses figures molt conegudes. Amb més d’una dècada d’experiència en la formació professional, ha estat descrita com «la millor professora de cant que he conegut mai» per Beverley Knight i com «un autèntic plaer treballar-hi» per Jocelyn Brown. A més d’oferir classes particulars a artistes com Gabrielle Aplin, Lana Del Rey i Newton Faulkner, la Nikki imparteix sessions als Dean Street Studios de Londres i ha aparegut a la televisió en programes com Faking ITV de Channel 4 i Just the Two of Us de la BBC.

Formació
Maggie Reilly, veu
Nikki Lamborn, veu
Catherine Feeney, pianoOpus One:
Xavier Alern, guitarres, baix, mandolina, idea i direcció musical
Carlos Cruz, guitarres
Manu Suárez, guitarra i baix elèctric
Joan Barranca, baix elèctric
Chiri López, guitarres
Santiago Galán, piano i teclats
Adrià Bravo, teclats
Xavier Rocosa, flauta travessera, percussió
Olaia Brugada, flautes de bec, veu
Anna Luna, veu
Paula Domínguez, veu
Joan Torras, bateria, percussió
Xavi Lite, actorTambé et pot interessar
Palau Fronteres
Dilluns, 09.02.26 - 20 h
Dimarts, 10.02.26 - 20h
Sala de Concerts—Orquestra Simfònica del Vallès
ONE PIECE Music Symphony
Preus: de 45 a 58 €
Palau Fronteres
Divendres, 13.02.26 - 20 h
Sala de Concerts—Ommadawn i Tubular Bells de Mike Oldfield
Opus One
Xavier Alern, directorPreus: de 25 a 55 €
Programa de mà
Tubular bells i grans èxits de Mike Olfield
—Opus One, Maggie Reilly & Nikki Lamborn
Divendres, 19 de desembre de 2025 a les 20 h
Auditori Fòrum CCIB
#GranSimfònic
Música simfònica de gran format a Barcelona

Organitzat i coproduït per:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Maggie Reilly, veu
Nikki Lamborn, veu
Catherine Feeney, piano
Opus OneI
Mike Oldfield (1953)
Tubular Bells, part one (1973)Tubular Bells, part two
The Sailor’s Hornpipe (Tradicional, Arranjament M. Oldfield)
II
Selecció de cançons de Mike Oldfield, amb Maggie Reilly i Nikki Lamborn.
Foreign Affair (Crises, 1983)
To France (Discovery, 1984)
Earth Moving (Earth Moving, 1989)
Celtic Rain (instrumental - Voyager, 1996)
Maggie Reilly, Stuart MacKillop, Peter Risavy, Armand Volker, (Echoes, 1992)
Everytime We Touch
Shadow on the Wall (Crises, 1983)
Moonlight Shadow (Crises, 1983)
Guilty (instrumental- Single, 1979)Durada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.
Comentari
El vint-i-cinc de maig de 1973 es publicava Tubular Bells, el primer disc en solitari d’un jove músic de tan sols dinou anys, Mike Oldfield. La seva gestació havia començat temps abans, però no va ser fins que Oldfield va entrar a treballar als estudis The Manor, propietat de Richard Branson, que va veure acomplert el seu somni d’enregistrar la seva primera gran obra. Branson va convertir Tubular Bells en el primer disc de Virgin Records, i gràcies al seu èxit aclaparador de crítica i públic, en la primera pedra del seu imperi.
Per a Tubular Bells Mike Oldfield va idear tota una simfonia elèctrica a partir de les seves influències musicals: Sibelius, Bach, Ravel, Glass, Riley..., però també Renbourn, Ayers, Wyatt i molts altres. Una síntesi de classicisme, minimalisme, música folk i rock psicodèlic amanida amb una extraordinària facilitat per a compondre belles melodies, així com un virtuosisme instrumental astorador que el permetia dominar un gran nombre d’instruments.
Si bé Oldfield mai es va sentir còmode amb l’ús de la seva música per a un film de terror, l’èxit de Tubular Bells va coincidir amb la seva incidental inclusió com a BSO de The Exorcist, de William Friedkin (1973). Encara avui els primers compassos de Tubular Bells es coneixen popularment com a “la música de l’Exorcista” i han tingut una gran influència en la composició de música per a pel·lícules d’aquest gènere.
Després dels tres primers àlbums, l’estrella de Mike Oldfield es va eclipsar temporalment degut als gustos canviants del públic. Als anys vuitanta va reaparèixer en un moment econòmicament delicat per a la Virgin. L’èxit de cançons com ara Moonlight Shadow, To France, Shadow on the Wall, etc., el van convertir en una inesperada estrella del pop, i de pas van sanejar els comptes de la discogràfica.
Actualment Mike Oldfield té setanta anys, està retirat i viu a les illes Bahames.
La primera part del concert d’avui està dedicada íntegrament a Tubular Bells. Opus One ha concebut una interpretació amb el màxim de fidelitat possible a l’esperit de l’enregistrament de 1973. Dins la segona part s’ofereix una selecció de cançons del compositor anglès amb la participació de la mítica cantant Maggie Reilly, la veu dels grans èxits pop de Mike Oldfield.
Xavier Alern, músic i musicòleg

Biografies
Opus One

© Óscar Romero
És una orquestra d’instruments contemporanis nascuda el 2021 per interpretar la millor música del compositor anglès Michael Gordon (Mike) Oldfield (Reading, 1953). Opus One ofereix interpretacions acurades, sense anacronismes i amb el màxim respecte per l’esperit de la música d’aquest autor.
Juntament amb la seva gran trilogia (Tubular Bells, Hergest Ridge i Ommadawn), Opus One interpreta també els grans èxits de l’etapa pop de Mike Oldfield amb els cantants originals: Maggie Reilly, Barry Palmer, Anita Hegerland, Rosa Cedrón i Nikki Lamborn.
Des de la seva presentació el 25 de maig de 2023 (data del cinquantenari de la publicació de Tubular Bells) amb un concert en estríming des del Sincrotró Alba de Barcelona, Opus One ha actuat al Palau de la Música Catalana, a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, a la Cartuja Center CITE de Sevilla o a l’Auditori de Girona, entre altres auditoris importants.
Xavier Alern, director

© Mario Wurzburger
Nascut a Barcelona, és doctor en història de l’art i musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), llicenciat en història i ciències de la música i professor superior de guitarra pel Conservatori Superior d’Alacant.
Té una personalitat versàtil que abasta diferents vessants. Com a docent, ha treballat a l’ESEM-Taller de Músics, Conservatori de Música dels Pirineus i UAB, on ha estat professor associat de musicologia durant deu anys. Com a intèrpret ha format part de diverses formacions de música antiga dins la seva especialitat, la música dels segles XV i XVI. També és investigador, promotor de concerts i col·labora habitualment amb revistes de divulgació.
Actualment Xavier Alern viu al Pirineu retirat de la docència. En el silenci de les muntanyes practica la meditació, compon el seu primer disc i dirigeix el projecte Opus One.
Maggie Reilly, veu

Maggie Reilly ha cobert un vast terreny musical. Des del jazz/funk del grup Cado Belle fins a la col·laboració amb el músic i instrumentista de rock progressiu Mike Oldfield, seguit de duets amb Jack Bruce (Cream) i Dave Gilmour (Pink Floyd), així com d’una col·laboració amb la banda de rock gòtic Sisters Of Mercy. El seu recorregut transcorre a través de l'europop de principis dels noranta i es plasma en els seus àlbums reflexius en solitari de l'última dècada.
La carrera professional de Maggie va començar l’any 1970, quan va enregistrar el seu primer single "Imagine Me". Poc després va conèixer el teclista Stuart MacKillop i van formar la banda "Joe Cool" i més tard el grup "Cado Belle". A mitjans dels anys setanta van passar ràpidament de ser un grup d'iniciats a convertir-se en tot un fenomen del pop escocès.
Després d'un temps vivint i treballant a Irlanda, Maggie Reilly va formar la seva aclamada associació amb Mike Oldfield el 1980, amb la producció de grans cançons com "Moonlight Shadow", "To France", “Foreign Affair" i l'èxit de Hall & Oates "Family Man", el qual la va fer mereixedora d’un premi de l'ASCAP l’any 1984. Entre els seus àlbums d'èxit mundial figuren "QE2", "Five Miles Out", "Crises", "Discovery i Earth Moving.
Després de separar-se d'Oldfield i prendre's un temps per formar una família, Maggie Reilly va reprendre la seva carrera en solitari i els premis cada cop li arribaven amb més freqüència. Va unir forces amb la important editorial alemanya Mambo que li va produir l'àlbum "Echoes" el 1991, per al qual va escriure l'èxit mundial massiu "Everytime we Touch" juntament amb els èxits europeus "Wait" i "Tears in the Rain". L'àlbum va arribar a ser disc d'or en diversos països.
El 1996 va publicar el primer dels seus tres àlbums per a EMI, "Elena", en què s'allunyava del pop desenfadat de l'època de Mambo per atansar-se a un estil de composició més profund, tal com s'aprecia en l'atmosfèrica cançó que dona títol al àlbum.
“There and Back Again" (1998) li va donar l'oportunitat de tornar a enregistrar una selecció de les seves cançons més conegudes fins aleshores, entre les quals destaquen "Everytime We Touch" i "Foreign Affair".
Amb el llançament del tema "Starcrossed" (2000) va reprendre el fil de l’àlbum “Elena” i va oferir més proves de les seves subtils habilitats com a compositora, especialment en l'impressionant single "Adelena" (que inclou un electritzant solo de guitarra de Chris Rea) i la exquisida "Half -light".
L’any 2003, Maggie Reilly va aprofitar l'oportunitat per enregistrar un àlbum de cançons que feia molt de temps que volia interpretar. “Save it for a Rainy Day" va ser el primer àlbum que va gravar i que li va reportar un èxit de descàrregues juntament amb la bella balada de Cyndi Lauper "True Colors", així com amb altres grans cançons clàssiques de James Taylor, Chicago, Dusty Springfield, Neil Young i Heart.
El 2006 va tornar a les seves arrels escoceses amb el llançament de "Rowan". Es tracta d'un àlbum de cançons originals, mesclades a la perfecció amb cançons tradicionals del folk escocès i anglès amb el toc de Reilly. L'àlbum va ser molt elogiat per la crítica.
Maggie ha tingut l'oportunitat de treballar amb alguns músics fantàstics, com és el cas del seu fidel col·laborador musical, Stuart Mackillop, qui ha contribuït en tots els seus àlbums des del primer de Cado Belle l’any 1976.
El 2013, Maggie Reilly va publicar el seu desè àlbum, "Heaven Sent", acollit amb gran èxit. Els singles "Juliette" i "Cold The Snow Clad Mountain" van aconseguir el Top 20 a Alemanya, mentre que l'àlbum en si és aclamat com el millor fins avui. Aquest àlbum va anar seguit d’una gira en què Maggie va actuar en sales i festivals amb totes les entrades esgotades.
"Starfields" es va publicar el 2019. L'àlbum inclou els èxits de ràdio "Where The Rivers Run", "Sail Away" i "Every Little Thing". "Starfields" va ser molt aclamat per la crítica i ben aviat es va convertir en un dels favorits dels fans.
El 2021 va presenciar el retorn de Maggie a les llistes d'èxits amb "Past-Present-Future": un àlbum que conté noves versions d'èxits, cançons estimades i nous enregistraments de projectes en què Maggie Reilly està treballant en aquest moment. L'àlbum abasta tota la carrera de Maggie: des dels dies amb Cado Belle, Mike Oldfield i els seus treballs en solitari que s’estenen durant 4 dècades.
Una veu que encara té molt a dir i, fins i tot, més que cantar. Ara per ara, Maggie està treballant en nous projectes i escrivint cançons per a un possible musical.
Nikki Lamborn, veu

Nikki Lamborn és una de les veus més talentoses del món de la música actual. Originària de Bristol, Anglaterra, va marxar cap a les llums brillants de Londres després d’haver treballat des dels 15 anys en tota mena de feines, des de perruqueria fins a restauració, ja que sabia que no hi havia cap camí massa dur per seguir el seu somni de cantar.
Roger Daltrey li va dedicar possiblement l’elogi més gran quan va dir: «La Nikki és la millor cantant femenina de rock des de Janis Joplin, i jo sé de què parlo, vaig conèixer la Janis!». Molts altres elogis provenen de grans veus: la diva Dame Shirley Bassey, en sentir la Nikki cantar The Living Tree per primera vegada, va dir: «Se’m va posar la pell de gallina i se’m van eriçar els pèls del clatell».
Posteriorment, van produir l’àlbum Get The Party Started de Bassey. La Dama va trobar que treballar amb les noies era «inspirador» i els va agrair haver fet que gravar tornés a ser divertit. La seva col·laboració va arribar al número 6 de les llistes d’àlbums del Regne Unit.
La Nikki també és molt sol·licitada com a professora de cant d’èxit i ha treballat amb nombroses figures molt conegudes. Amb més d’una dècada d’experiència en la formació professional, ha estat descrita com «la millor professora de cant que he conegut mai» per Beverley Knight i com «un autèntic plaer treballar-hi» per Jocelyn Brown. A més d’oferir classes particulars a artistes com Gabrielle Aplin, Lana Del Rey i Newton Faulkner, la Nikki imparteix sessions als Dean Street Studios de Londres i ha aparegut a la televisió en programes com Faking ITV de Channel 4 i Just the Two of Us de la BBC.

Formació
Maggie Reilly, veu
Nikki Lamborn, veu
Catherine Feeney, pianoOpus One:
Xavier Alern, guitarres, baix, mandolina, idea i direcció musical
Carlos Cruz, guitarres
Manu Suárez, guitarra i baix elèctric
Joan Barranca, baix elèctric
Chiri López, guitarres
Santiago Galán, piano i teclats
Adrià Bravo, teclats
Xavier Rocosa, flauta travessera, percussió
Olaia Brugada, flautes de bec, veu
Anna Luna, veu
Paula Domínguez, veu
Joan Torras, bateria, percussió
Xavi Lite, actorTambé et pot interessar
Palau Fronteres
Dilluns, 09.02.26 - 20 h
Dimarts, 10.02.26 - 20h
Sala de Concerts—Orquestra Simfònica del Vallès
ONE PIECE Music Symphony
Preus: de 45 a 58 €
Palau Fronteres
Divendres, 13.02.26 - 20 h
Sala de Concerts—Ommadawn i Tubular Bells de Mike Oldfield
Opus One
Xavier Alern, directorPreus: de 25 a 55 €





