Va néixer als Ozarks (EUA), on va créixer en una família musical. És un dels tenors més sol·licitats de la seva generació. Ha actuat als teatres d’òpera, festivals i sales de concerts internacionals més prestigiosos i ha participat en vuit DVD i vint-i-cinc CD. Aclamat en un ampli repertori, en la seva carrera s’ha acostat a tots els gèneres, des del Barroc fins al Classicisme i el segle XX, alhora que s’ha consolidat com a cantant de bel canto, així com en Rossini i la grand opéra francesa.

La temporada 2021-22, debuta en solitari amb l’àlbum BariTenor (Warners/Erato), al costat de la Filharmònica d’Estrasburg, sota la batuta de Marko Letonja. També torna als escenaris en un repertori increïblement ampli, des dels lieder al bel canto i Wagner, la grand opéra francesa i el verisme. Així, assumirà el rol de Florestan de Fidelio, amb Raphael Pichon, i Pygmalion a l’Opéra Comique de París, debutarà com a Tristany de Wagner en una versió de concert del segon acte  amb l’Opéra de Lió, com a Canio de Pagliacci de Leoncavallo amb l’Ozarks Lyric Opera, tornarà com a Romeo a la Houston Grand Opera, així com el seu debut en el paper principal d’Idomeneo de Mozart a Baden-Baden. També debutarà en recital amb Mathieu Pordoy a l’Atelier Lyrique de Tourcoing, Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Festival Les Volques, i oferirà dos recitals a París. I en concert, participarà al Ravello Festival, a la Philadelphia Opera, Philharmonie d’Estrasburg, Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Gran Teatre de Liceu, Theater an der Wien, Théâtre des Champs Élysées i Teatro alla Scala.

Des del 2015 té l’honor de ser l’única estrella internacional en el camp de l’òpera que no és només intèrpret, sinó també empresari. Així, ha estat el director artístic de la companyia d’òpera de la seva ciutat natal, l’Ozarks Lyric Opera (OLOpera), i ha participat en el renaixement d’aquesta companyia regional. També ha traduït llibrets i imparteix de manera activa classes magistrals, alhora que orienta la carrera de joves artistes. Els darrers anys ha produït nombrosos esdeveniments, entre els quals cinc òperes i concerts de gala. La temporada 2019-20  va escriure i produir la gala del seu 40è aniversari, així com un pastitx original sobre la vida de Händel. Aquesta temporada tornarà a l’OLOpera després d’una dècada per protagonitzar el seu pastitx juntament amb el debut com a Canio en la seva pròpia aportació de Pagliacci de Leoncavallo.

Ha treballat amb alguns dels directors més reconeguts del món, com Riccardo Muti, Sir John Eliot Gardiner, Sir Mark Elder, Valery Gergiev, Emmanuelle Haim, Sir Andrew Davis, Fabio Luisi, Michele Mariotti, Alberto Zedda i John Nelson. En el seu ascens fulgurant, s’ha consolidat ràpidament com un dels cantants més importants de la seva generació i ja ha cantat en molts dels teatres d’òpera i festivals més prestigiosos del món, com ara el Teatro San Carlo, Teatro dell’Opera de Roma, Teatro alla Scala, Teatro Comunale de Bolonya, Festival d’Ais de Provença, Opéra National de Bordeus, Opéra Comique, Théâtre des Champs Élysées, Covent Garden, English National Opera, Nederlandse Opera d’Amsterdam, Deutsche Oper de Berlín, Berliner Festspiele, Opera Theatre de Saint Louis, Chicago Lyric Opera , Houston Grand Opera, Metropolitan Opera de Nova York, Gran Teatre del Liceu, ABAO Bilbao Opera, Teatro Real de Madrid, Wiener Staatsoper i Salzburger Festspiele.

La mezzosoprano sueca apareix habitualment als principals teatres d’òpera i festivals, com ara el Teatro alla Scala de Milà, Teatro La Fenice de Venècia, Teatro Real Madrid, Theater an der Wien, Opernhaus de Zuric, Opéra National de París, Théâtre de la Monnaie de Brussel·les, Nederlandse Opera d’Amsterdam, Bayerische Staatsoper de Munic, Staatsoper de Berlín, Festival de Pasqua de Salzburg i Festival d’Edimburg.

El seu repertori operístic inclou un gran nombre de papers de Rossini, Mozart, Gluck, Händel, Vivaldi, Monteverdi, Purcell, Bizet i Massenet.

Molt reclamada en concert, actua sovint a sales d’Europa i Amèrica del Nord. En aquest terreny gaudeix d’un repertori inusualment ampli, que abasta des de les obres de principis del segle XVII fins al segle XX. Entre les seves interpretacions més sovintejades figuren, a més del Barroc, Les nuits d’été, La damnation de Faust i L’enfance du Christ de Berlioz, els Rückert-Lieder, Kindertotenlieder i Das Lied von der Erde de Mahler, Rapsòdia per a contralt de Brahms, Missa Solemnis i Simfonia núm. 9 de Beethoven, com també El somni de Gerontius d’Elgar i Escenas de ‘Faust’ de Goethe de Schumann.

Ha actuat amb la Berliner Philharmoniker, Gewandhausorchester de Leipzig, Orchestre de París, Orchestra National de France, Royal Concertgebouw Orchestra, Accademia Nazionale di Santa Cecilia, London Symphony Orchestra, BBC Symphony Orchestra, Los Angeles Symphony Orchestra, Orchestra Symphonique de Mont-real, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Nacional Russa, Orquestra de la Ràdio Sueca, Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm i Orquestra de la Ràdio Danesa. Gaudeix d’una estreta col·laboració amb els conjunts Les Talens Lyriques, Orchestre Révolutionnaire et Romantique i Europa Galante.

Ann Hallenberg treballa habitualment amb directors de renom, com Fabio Biondi, Gianluca Capuano, William Christie, Teodor Currentzis, Sir John Eliot Gardiner, Emmanuelle Haïm, Daniel Harding, Andrea Marcon, Cornelius Meister, Marc Minkowski, Riccardo Muti, Kent Nagano, Sir Roger Norrington, Sir Antonio Pappano, Evelino Pidò i Christophe Rousset.

Entre les seves properes actuacions destaquen el paper principal d’Agrippina al Festival de Drottningholm, Dejanira d’Hèrcules al Festival Händel de Karlsruhe i Galatea d’Aci, Galatea, e Polifemo a l’Opéra de Lió. I en concert, la Missa Solemnis de Beethoven amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Il ritorno di Tobia de Haydn al Müpa Festival de Budapest, L’enfance du Christ de Berlioz i Donna, che in ciel de Händel, ambdues sota la batuta de Sir John Eliot Gardiner, i una gira europea amb àries de Mozart.

Ha gravat més d’una quarantena de CD i DVD. El maig del 2016 el seu CD en solitari Agrippina va guanyar el premi al millor recital d’òpera als International Opera Awards de Londres, un guardó  que també va guanyar el 2014.

Des de la seva aparició internacional, ha actuat a les més prestigioses sales i teatres d’òpera d’Europa, com ara l’Opéra National de París, Gran Teatre del Liceu, ​​La Monnaie de Brussel·les, Oper de Frankfurt, Staatstheater de Stuttgart, Opéra de Montecarlo, Les Chorégies d’Orange, Opéra Royal de Wallonie-Lieja, Grand Opéra d’Avinyó, Opéra de Niça, Opéra de Marsella, Teatro Massimo de Palerm i Glyndebourne Festival.

Va començar la formació vocal amb el seu pare a l’Académie de Musique de La Bouverie-Frameries. Després d’estudiar al Conservatoire Royal de Mons amb Marcel Vanaud i Jacques Legrand, es va graduar al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les amb el primer premi de cantant de concert i va obtenir-hi el diploma superior d’art líric. El 2004 va ser guardonat al prestigiós Concurs de Cant Reina Elisabet de Bèlgica, on també va rebre el premi del públic.

Lionel Lhote ha cantat sota la batuta dels directors Philippe Auguin, Ádám Fischer, Patrick Fournillier, Alain Guingal, Emmanuel Joel-Hornak, René Jacobs, Emmanuel Krivine, Marc Minkowksi i Kazushi Ono, i dels directors escènics Achim Freyer, Karl-Ernst & Ursel Herrmann, Guy Joosten, Dieter Kaegi, David McVicar, Jonathan Miller, Laurent Pelly, Mariusz Trelinski i Keith Warner.

Entre els nombrosos papers del seu repertori destaquen Figaro d’Il barbiere di Siviglia (en què va debutar al Liceu), Dandini de La Cenerentola (a La Monnaie de Brussel·les i a l’Oper de Stuttgart, entre altres sales), Leporello de Don Giovanni, Don Alfonso de Così fan tutte, Giorgio Germont de La traviata, el paper principal de Falstaff, Don Carlo d’Ernani, Fra Melitone de La forza del destino, Amonasro d’Aida, Rodrigue de Don Carlos (a l’Opéra Royal de Wallonie-Lieja), Schaunard (debut a l’Opéra de París) i Marcello de La bohème, Sharpless de Madama Butterfly (Opéra de Toló), Scarpia de Tosca, comte de Luna d’Il trovatore, Mercutio de Roméo et Juliette (Opéra de Montecarlo i La Monnaie), Sancho Panza de Don Quichotte, Don Iñigo de L’heure espagnole i Le Fauteuil/L’Arbre de L’enfant et les sortilèges i Pandolfe de Cendrillon de Massenet (Festival de Glyndebourne).

Ha actuat com a solista amb la Scottish Chamber Orchestra, Orchestre Symphonique de Mulhouse, Filharmònica de Varsòvia, Orchestre Symphonique de la Monnaie i Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks.

Des de l’octubre del 2015 imparteix classes al Royal Conservatorium de Brussel·les.

Les seves darreres actuacions inclouen La traviata a l’Opéra National de Bordeus;  Don Carlos, Faust i Aida a l’Opéra Royal de Wallonie-Lieja; L’enfance du Christ de Berlioz al Teatro alla Scala de Milà; Benvenuto Cellini, de gira amb el Monteverdi Choir i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique, dirigida per John Eliot Gardiner; Don Pasquale (Malatesta) a La Monnaie de Brussel·les; La fille du régiment al Festival d’O de Montpeller; Pinotxo de Philippe Boesmans a Bordeus; Faust de Gounod i Manon a l’Opéra de Montecarlo, i Werther a l’Opéra de París.

Recent graduat del curs d’òpera a la Guildhall School of Music and Drama, el baix britànic s’està fent un nom ben ràpidament com un dels més prometedors joves cantants actuals. És membre del programa Harewood Artists de l’English National Opera i Artista Nova Generació de la BBC durant el període 2021-2023.

Com a Artista Jove Jerwood, va cantar el paper de Nicholas a l’estrena britànica de Vanessa de Samuel Barber al Festival de Glyndebourne. Ha cantat el pastor de Pelléas et Mélisande a la Garsington Opera i va debutar a la Wiener Staatsoper com Snug en una nova producció d’A midsummer night’s dream. Altres compromisos recents han estat segon sacerdot i segon armat de Die Zauberflöte a Glyndebourne i Colline de La bohème a l’Alexandra Palace per a l’English National Opera.

Els seus propers compromisos inclouen els papers de Priest, Badger i Harašta de The cunning little vixen amb la CBSO i la directora Mirga Gražinytė-Tyla, Parsi Rustomji de Satyagraha, Sciarrone de Tosca i Colline de La bohème a l’English National Opera, així com el debut a l’Opéra National de París com a cavaller del Grial de Parsifal. També tornarà a Glyndebourne i debutarà amb l’Opéra de Rouen Normandie i al Teatro alla Scala de Milà.

Els seus darrers concerts han inclòs el Requiem de Mozart als BBC Proms amb la Britten Sinfonia i David Bates; la Passió segons sant Joan de Bach amb el Monteverdi Choir, els English Baroque Soloists i Sir John Eliot Gardiner; El Messies de Händel amb l’Orquestra de l’English National Opera i Laurence Cummings; la Cantata profana de Bartók amb la London Symphony Orchestra i François-Xavier Roth, i la Simfonia núm. 9 de Beethoven amb l’Orchestre National de Lió i Alan Gilbert.

Ha guanyat una sèrie de premis importants, com el Kathleen Ferrier i el John Christie el 2018 i el Concurs Internacional de Cant Veronica Dunne el 2019.

És un cantant de concerts i òpera que actua al Regne Unit i també a Europa. Els seus enregistraments inclouen l’Oedipus Rex de Stravinsky amb la London Symphony Orchestra, les Vespres de Monteverdi amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment i el Monteverdi Choir, la Missa en Si menor de Bach i la Passió segons sant Mateu amb Sir John Eliot Gardiner i els English Baroque Soloists, així com el Magnificat de Bach amb Solomon’s Knot.

Les seves actuacions recents més destacades inclouen Die Erste Walpurgisnacht de Mendelssohn al Festival de Salzburg, obres de Buxtehude i Bach al Three Choirs’ Festival de Worcester, i tres Cantates de Bach amb Solomon’s Knot a Eisenach i al Wigmore Hall de Londres. La seva agenda presenta  l’Oratori de Nadal de Bach al Wigmore Hall amb Solomon’s Knot, L’enfance du Christ de Berlioz a Zuric, Londres, Ely i aquí a Barcelona amb Sir John Eliot Gardiner i el Monteverdi Choir, i Donnerode de Telemann a Berna.

Alex Ashworth és professor de cant a la Royal Academy of Music de Londres.

El tenor i compositor gal·lès Gareth Treseder va estudiar a la Bristol University i al Royal Welsh College of Music and Drama de Cardiff, de la qual és associat honorari en reconeixement als seus èxits musicals.

Després de participar al Monteverdi Apprentices Programme, ha actuat per al príncep de Gal·les al Palau de Buckingham com a solista interpretant el Dixit Dominus de Händel. Va interpretar el paper de pastor d’Oedipus Rex de Stravinsky amb la Berliner Philharmoniker a la Philharmonie de Berlín, i posteriorment amb London Symphony Orchestra al Barbican i per al llançament del CD amb la mateixa orquestra.

Com a solista té els enregistraments següents per al segell Soli Deo Gloria: Love is come again (2019); Monteverdi: Il ritorno d’Ulisse in patria (2018); Live at Milton Court: Handel, Bach, Scarlatti (2014) i, anteriorment, Motets de Bach (2013).

Com a compositor, les obres corals de Gareth Treseder han estat publicades per Boosey & Hawkes, Stainer & Bell i per RSCM. La John Bradburne Memorial Society li va encarregar el muntatge de la Feast of the Ascension 1949 de Bradburne, que es va presentar com a part de la celebració del concert del centenari del poeta el setembre del 2021. Les seves properes estrenes inclouen A Christmas suite for trebles, harp and organ pel Temple Church Choir de Londres i Jesu, joy of man’s desiring per al projecte Choral Inspirations 2 de Sonoro.

El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.

En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.

El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.

Aquesta temporada 2023-24 intervindrà a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i farà un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També participarà en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers vint-i-un anys. Del setembre del 2011 al juny del 2016 Josep Vila i Casañas va ser-ne el director titular. I des del setembre del 2016 Simon Halsey n’assumeix el càrrec de director artístic i des del 2018 Xavier Puig el de director principal. Jordi Armengol n’és el pianista.

Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti i Simon Carrington, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres i la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018. Del 2020 destacà la col·laboració amb Gustavo Dudamel, amb la Novena de Beethoven, i amb l’Orquestra Simfònica de Tenerife, amb l’Oratori de Nadal. Aquesta temporada col·laborarà per segona vegada amb el Monteverdi Choir i John Eliot Gardiner, amb l’oratori L’enfance du Christ de Berlioz, i amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb L’Orfeo de Monteverdi; el març del 2022 viatjarà a Budapest, al festival MÜPA, amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. També cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the Earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey.

Des de la seva fundació la dècada del 1960 ha destacat significativament al món de la música coral. El Monteverdi Choir, que combina una tècnica consumada, una pràctica interpretativa històricament informada i una sòlida comprensió de l’impacte visual, s’esforça d’una manera constant per aportar perspectives noves, immediatesa i dramatisme a les actuacions que presenta arreu del món.

El 2021 va fer el seu primer concert retransmès en directe per streaming: la Passió segons sant Joan de Bach, filmat a l’històric Sheldonian Theatre d’Oxford. Després va tornar a actuar en directe, a l’estiu, als concerts del Salzburger Festspiele i del Festival Berlioz, així com als Proms de la BBC i al Berliner Festspiele, on va cantar un programa Händel i Bach que va rebre molt bones crítiques. Va concloure l’any amb una gira per presentar l’oratori sacre L’enfance du Chris de Berlioz, amb una actuació molt aplaudida per la crítica a St. Martin in the Fields, la seva nova seu londinenca.

El 2020 va acompanyar l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique (ORR) en interpretacions de la Novena Simfonia de Beethoven a Barcelona, Nova York i Chicago, tot formant part d’un projecte més ampli per celebrar el 250è aniversari del compositor. A més a més, va presentar concerts inaugurals al festival de la Settimana di Musica Sacra di Monreale, a Sicília, en què va interpretar obres mestres corals del Barroc juntament amb el conjunt English Baroque Soloists.

El Monteverdi Choir ha participat en diversos concerts amb diferents repertoris: des d’una gira per presentar la Passió segons sant Mateu de Bach (interpretada de memòria), amb el conjunt English Baroque Soloists (EBS), fins a La damnation de Faust de Berlioz i el Requiem de Verdi, amb l’ORR. El 2017 va prendre part en el projecte Monterverdi 450, guardonat amb un premi atorgat per la Royal Philharmonic Society, en què va interpretar les tres òperes de Monterverdi que s’han conservat fins avui, juntament amb Gardiner i l’EBS, per tot Europa i els Estats Units. Entre les seves gires pioneres més destacades cal esmentar la Peregrinació de les Cantates de Bach durant l’any 2000, en què va cantar les 198 Cantates sacres de Johann Sebastian Bach en més de seixanta esglésies d’Europa i d’Amèrica del Nord.

Fundada el 1989 per Sir John Eliot Gardiner, l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique (ORR) s’esforça a oferir unes atrevides i noves perspectives sobre la música del segle XIX i principis del XX mitjançant la seva fidelitat estilística i una expressió plena d’intensitat.

Des dels inicis l’ORR ha estat lloada per les interpretacions dels primerencs compositors romàntics principals, des de Berlioz fins a Beethoven, així com per obres posteriors de compositors que van des de Verdi fins a Debussy. Entre els seus principals projectes hi ha el cicle simfònic de Beethoven, així com Schumann Revealed i Brahms: root and memories, en què el conjunt va gravar les simfonies completes de cada compositor. A més, l’ORR ha interpretat òperes de Weber (Oberon i Der Freischütz), Bizet (Carmen), Chabrier (L’étoile), Verdi (Falstaff) i Debussy (Pelléas et Mélisande), en noves produccions a França, Itàlia i Londres, i ha ofert les primeres representacions completes de Les troyens de Berlioz a París.

El 2015 va iniciar un aprofundiment durant cinc anys en les obres de gran format de Berlioz, i n’ha interpretat Roméo et Juliette, La damnation de Faust, Symphonie fantastique, Harold en Italie i Lélio a Europa i els Estats Units. El projecte va incloure cinc aparicions consecutives als BBC Proms de Londres, la més destacada amb fragments de Les troyens al costat de la mezzosoprano Joyce DiDonato. La culminació es va esdevenir el 2019, any del 150è aniversari de la mort del compositor, amb les primeres representacions contemporànies de la seva òpera Benvenuto Cellini amb instruments d’època. L’orquestra va comptar amb el Monteverdi Choir i un repartiment de solistes internacionals en una sèrie de concerts aclamats per la crítica als BBC Proms, Berliner Festspiele, Festival Berlioz i Château de Versalles.

La temporada 2019-20 es van complir trenta anys de la fundació de l’ORR, coincidint amb el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven. Per celebrar totes dues fites, l’orquestra va emprendre un altre projecte transcendental, amb la interpretació de les nou Simfonies del compositor fent residències a Europa i als Estats Units. Abans de la interrupció de la gira a causa de la COVID-19, l’ORR va oferir actuacions de la integral de Simfonies de Beethoven al Palau de la Música Catalana, ​​al Carnegie Hall de Nova York i al Harris Theatre de Chicago, actuacions aclamades per la crítica. Aquest any 2021 ha tornat als escenaris amb un concert al Festival Berlioz al costat del Monteverdi Choir i John Eliot Gardiner.

És reconegut, a escala internacional, com un dels músics més innovadors i dinàmics i un dels protagonistes del món musical contemporani. Fundador i director artístic del Monteverdi Choir, dels English Baroque Soloists (EBS) i de l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique (ORR), ha esdevingut una figura clau, tant pel que fa al renaixement de la música antiga com a una pràctica interpretativa històricament informada.

Sovint intervé com a convidat amb les principals orquestres simfòniques del món, com ara la London Symphony Orchestra, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra i Gewandhausorchester de Leipzig, en què dirigeix repertoris que abracen des del segle XVI fins al XX. També ha dirigit produccions operístiques de la Royal Opera House, al Covent Garden, a la Wiener Staatsoper i al Teatro alla Scala de Milà.

El 2021 va dirigir el Monteverdi Choir i l’EBS en una interpretació de la Passió segons sant Joan de Bach retransmesa en directe per streaming des del Sheldonian Theatre d’Oxford, i va intervenir als festivals de música més prestigiosos d’Europa, a més de participar, per seixantena vegada, als Proms de la BBC. Va concloure l’any dirigint el Monteverdi Choir i l’ORR en interpretacions de l’oratori sacre L’enfance du Christ de Berlioz; cal esmentar, especialment, una actuació molt aplaudida per la crítica a St Martin in the Fields, la nova seu londinenca del Monteverdi Choir & Orchestra.

Al principi del 2020 va dirigir l’ORR en tres cicles simfònics com a part de les celebracions del 250è aniversari de Beethoven, amb concerts al Palau de la Música Catalana, Carnegie Hall de Nova York i Harris Theatre de Chicago. Altres èxits recents amb els conjunts Monteverdi inclouen, el 2017, el premi atorgat per la Royal Philharmonic Society pel projecte Monterverdi 450, consistent en una repetició de l’emblemàtica Peregrinació de les Cantates de Bach, inicialment duta a terme el 2000 i que el 2018 va recórrer algunes de les sales de concerts i esglésies més famoses d’Europa, així com una exploració al llarg de cinc anys de les obres principals de Berlioz per commemorar el 150è aniversari de la mort del compositor.