• Cor de Noies de l'Orfeó Català
    La vie en rose

    La Casa dels Cants

    Dissabte, 19 de juny de 2021 - 20 h
    Diumenge, 20 de juny de 2021 - 19 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Josep Surinyac i Guida Miró, piano
    Santi Serratosa, percussió corporal
    Buia Reixach i Feixes, direcció musical
    Dani Coma, direcció escènica


    L'ABANS

    Junkal Guerrero (1968)
    Bi bihotz

    INFANTESA

    Eduard Toldrà (1895-1962)
    Cocorococ!
    Arranjament: Jordi Domènech
    Maria Molina, soprano

    Romança sense paraules
    Arranjament: Jordi Domènech

    Léo Delibes (1836-1891)
    Pizzicato
    Les norwégiennes

    Albert Guinovart (1962)
    Llop de rondalla

    Stephen Foster (1826-1864)
    Slumber, my darling
    Arranjament: Mark Hayes

    JOVENTUT

    Arthur Sullivan (1842-1900)
    “Som cinc noietes virginals”, de l’òpera Mikado
    Quintet solista: Patrícia Rodríguez, Maria Molina, Sira Sadurní, Loles Raventós i Laura González.

    Eriks Esenvalds (1977)
    Spring, the sweet spring

    Claude Debussy (1862-1918)
    Salut printemps
    Andrea Megías, soprano

    Eduard Toldrà
    Festeig

    Leonard Bernstein (1918-1990)
    “I feel pretty”, de la pel·lícula West Side story
    Trio solista: Verónica Olivares, Jana Lüscher i Belén Clemente.

    MADURESA - VELLESA

    Josef Rheinberger (1839-1901)
    "Heimfahrt”, del cicle Maitag

    John Lennon (1940-1980) i Paul McCartney (1942)
    When I’m sixty-four
    Arranjament: Alan Billingsley

    Eriks Esenvalds
    Only in sleep
    Eva León, soprano

    César Cui (1835-1918)
    “L’onde est endormie”, de Cinc cors, op. 46
    Quartet solista: Emma Campàs, Sira Sadurní, Mar Pons i Belén Clemente.

    Eduard Toldrà
    Menta i farigola
    Arranjament: Jordi Domènech

    DESPRÉS...

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Cantique de Jean Racine

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.

  • Comentari

    Els colors de l’instrument humà i social

    Els cors de veus blanques tenen una capacitat absolutament suprema de filtrar-se dins nostre i apel·lar la nostra espiritualitat. La seva puresa ens genera recolliment i tendresa, i se’n desprèn certa ingenuïtat, en el sentit grec de ben nascut. El Cor de Noies de l’Orfeó Català ofereix, a més, una sonoritat molt més plena i tècnicament més rodona, gràcies a tota l’excel·lència formativa que acumulen a la fi de l’Escola Coral i l’exigència de l’equip artístic format per Buia Reixach, Josep Surinyac, Ulrike Haller i Oriol Rosés.

    Avui s’hi sumen Guida Miró al piano, Santi Serratosa a la percussió corporal i Dani Coma a la direcció escènica per crear un espectacle que aspira a fer parlar tots els sentits: seguint la tendència natural de la música de ser permeable a tots els estímuls que pot rebre de les altres arts per dotar de més significat el seu suprem poder evocador, el Cor de Noies ens presenta un trencadís sonor i visual sincer i suggeridor.

    Toldrà i Guinovart es mariden amb Lennon i McCartney, i ens deixen entreveure l’inici i la culminació de la música americana, des de l’ortodòxia de Foster fins a la sornegueria d’un Bernstein que representa la ironia del jueu novaiorquès que passa dels marges a la centralitat del cànon en vint anys. La comicitat anglesa de Sullivan o la profunditat sonora alemanya de Rheinberger deixen pas a l’univers eteri de dos letons com Esenvalds i Cui, que aporten més significat encara a eterns astres francesos com Debussy, Delibes o Fauré. Un collage estètic que recorre des de meitat del segle XIX fins al XXI, i que ens permet percebre la meravellosa diversitat de gestos sonors íntims de cada autor. Però que, misteriosament, construeix un relat musical compacte i sense fissures.

    Aquest discurs pren la paraula a través de la veu pura, serena, natural i de mediterraneïtat clàssica del Cor de Noies, amb obres que reten homenatge a la maternitat, la natura, l’amor, el retorn a la pàtria o el pas del temps, des d’una senzillesa i transparència que es combina amb aquella elegància colpidora que ens fa acaronar la transcendència còsmica i, al mateix temps, desvela moments espurnejants i plens de gràcia que converteixen la proposta en un xarrup de frescor sonora i un recer íntim per al reconfort. A la fi, la celebració de la veu com a instrument essencialment humà i social.

    Aina Vega, doctora en filosofia de la música i periodista cultural

  • Biografies

    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    D’aquesta temporada 2023-24 destaca el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Josep Surinyac, piano

    Josep Surinyac

    ©Ricardo Ríos

    Nascut a Torelló (Barcelona), hi inicià els estudis musicals amb Montserrat Serra. Va obtenir el títol superior de piano i música de cambra pel Conservatori de Barcelona amb Maria Jesús Crespo i Àngel Soler i posteriorment amplià estudis a la Guildhall School of Music de Londres amb Graham Johnson. Ha treballat amb D. Baldwin i R. Vignoles.

    El seu interès pel repertori vocal l’ha portat a col·laborar amb cantants com Ferran Albrich, Dolors Aldea, David Alegret, Nancy Argenta, Elena Copons, Lynn Dawson, Jordi Domènech, Ulrike Haller, Enric Martínez-Castignani, Marisa Martins, Assumpta Mateu, Marta Mathéu, Inés Moraleda, Maria Lluïsa Muntada, Roger Padullés, Raquel Pierotti, Arianna Savall, Peter Udland o Lluís Vilamajó, entre d’altres, i com a acompanyant ha actuat en diferents ciutats espanyoles i a diversos països europeus, a més d’Israel, els Estats Units i el Japó.

    La seva discografia més recent inclou dos CD amb música vocal de Granados i Toldrà junt amb Maria Lluïsa Muntada i Winterreise de Schubert amb Enric Martínez-Castignani. En diverses ocasions ha estat convidat a participar a la Schubertíada a Vilabertran per acompanyar els recitals de Marisa Martins, amb un notable èxit de públic i crítica. També ha estat convidat en diverses ocasions a actuar al LIFE Victoria Festival. 

    Actualment és el pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach, i imparteix classes de lied i música de cambra a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Igualment, ha estat convidat en diverses ocasions per la Fundació “la Caixa” per acompanyar les masterclasses de cant de Nancy Argenta o Lynn Dawson en el marc del Curs d’Interpretació Històrica impartit en diferents ciutats espanyoles.

  • Santi Serratosa, percussió corporal

    Santi Serratosa

    És graduat en música per l’Aula de Música Moderna del Conservatori del Liceu, l’any 1999. Dos anys més tard va continuar els estudis superiors de bateria al Drummers Collective de Nova York. Després d’una etapa de formació amb diferents professors de bateria, de recerca personal i altres estudis musicals, el 2011 obtingué el títol de Màster de Musicoteràpia per la UPF.

    Paral·lelament a la seva formació com a musicoterapeuta, es va formar en percussió corporal amb diferents professors, com Anna Llombart i Stéphane Grosjean, i ha assistit a tallers i cursos de Keith Terry, Fernando Barba, Jep Meléndez, Javier Romero, Núria López, Shaman Lebrun i Ido Shtadler.

    Professor de bateria des del 1994, actualment imparteix cursos i tallers de percussió corporal per tot el país, Europa, el Brasil i Xile amb la seva pròpia metodologia (Mètode SSM). És professor de percussió corporal als Tallers Musicals d’Avinyó, XLII Curs d’Estiu La Rítmica Jaques Dalcroze de l’Escola de Música Joan Llongueras, Dansàneu 2014, AEMCAT 2016 i 2017, forma part de l’equip de professors de música del Màster de Musicoteràpia de la UB. I professor col·laborador del Postgrau de Musicoteràpia de la UdG, Postgrau d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, Postgrau Musical-Bellaterra: Música, Creativitat i Moviment, el curs RHYTHM4DAYS i formador en els cursos de formació continuada de la UVic.  

    L’any 2015 va dirigir la part formativa i musical del projecte social Toc Cap a Tu de l’Auditori de Barcelona. Ha presentat el seu treball a la quarta i cinquena edició del Congrés Nacional de Musicoteràpia, celebrats a Madrid i Barcelona, respectivament.

    Com a bateria ha actuat i gravat amb moltes bandes des de l’any 1990. Tocant estils diversos: jazz, latin, flamenc fusió, rock, funk, música electrònica, etc. Ha estat músic figurant en molts programes de televisió i va ser el tercer bateria del musical Grease. Actualment forma part de grups reconeguts a nivell estatal, com Astrio i Gossos, amb els quals continua enregistrant discs i fent gires per diferents països.

    Com a percussionista corporal ha creat i dirigeix la SSM BigHand (big band de percussió corporal) i comparteix un projecte de duet amb Mariona Castells, amb la qual ha participat en diferents espots publicitaris i esdeveniments artístics, socials i educatius.

    www.santiserratosa.com

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.

    Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.

  • Dani Coma, direcció escènica

    Dani Coma

    ©lafotogràfica

    Combina la direcció escènica amb les classes d’interpretació. Actualment és el cap de l’Àrea de Teatre de l’Escola Coco Comin i és mestre a l’Escola Billie Elliot, on formà els intèrprets que havien d’intervenir al musical Billy Elliot al Teatre Victòria. També ha estat director d’actors del musical Fama que aterrà a Barcelona al Teatre Apolo. A més, és mestre d’interpretació i escena al Conservatori del Liceu, així com del Conservatori de Tarragona, mestre de l’Aula de Musical de l’EMM Conservatori de Terrassa i mestre de l’Acadèmia del Sol del Teatre del Sol de Sabadell.

    És director habitual de la productora Viu el Teatre, amb diversos espectacles en gira per l’Estat espanyol; així mateix, és director artístic de Nada es imposible d’El Mago Pop i de NESI Brodway Edition, versió que s’estrena a Madrid aquest octubre i que viatjarà a Brodway l’estiu següent. Ha estat director escènic del Concert de Sant Esteve del Palau de la Musica els anys 2017, 2018 i 2019, així com de múltiples espectacles amb el Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó català, el Cor Geriona i el cor Lutiana.

    Creador i compositor del grup juvenil Macedònia, ha publicat un grapat de cantates infantils amb Discmedi i de contes amb l’editorial Bellaterra Musica. Actualment és un dels artistes que forma part del programa Flipart de la Diputació de Barcelona.

  • Textos

    Junkal Guerrero (1968)
    Bi bihotz

    Taupada, taupada, taupada jario
    Bi bihotz dantzan
    Gorpuz bakar batean
    Arnas bakar batean.
    Sortzetik dantzan gerri barruko seaskan,
    Xurrumurru baten babesean.
    Amaren dantza, begi batzu en dantza,
    Beso artean dantzan,
    Barruko dantza, bizi berri baten dantza
    Mundu zahar ho nen amaigabeko dantza.

    Un batec vessa,
    dos cors dansen
    en un sol cor
    en una sola respiració.
    Ballant des de la creació en el bressol de dins la cintura
    en l’abric d’un murmuri.
    El ball de la mare, el ball d’uns ulls,
    ballant entre els braços,
    la dansa interior, el ball d’una nova vida
    d’aquest vell món la dansa inacabable.

    Eduard Toldrà (1895-1962)
    Cocorococ!
    Text de Josep Carner (1884-1970)
    Arranjament de Jordi Domènech

    Eulàlia, noble dama
    és reposant al llit;
    hi ha vora seu la fosca,
    la pau i un feble crit.

    –Un altre –diu el sostre–,
    que no em serà constant.
    –Un altre –diu la llinda–,
    que em deixarà cantant.

    –Ell, que m’ignora encara,
    –diu el roser flairós–
    escamparà mes roses
    sobre un cabell tot ros.

    Dins ses humides nines,
    medita el gos, content:
    –No tindrà por de l’ombra,
    farà fugî el dolent!

    I en l’alta nit profunda
    hom sent el gall cofoi
    que diu a les estrelles:
    –Cocorococ! És noi!

    Romança sense paraules
    Text de Joan Maragall (1860-1911)
    Arranjament de Jordi Domènech

    En la pica de la font
    neda una rosa vermella;
    acotada al raig del broc
    hi beu una joveneta,
    per la barba i coll avall
    li regala l’aigua fresca;
    els germanets més petits,
    riu que riu de la mullena;
    ella riu i beu ensems
    i al capdavall s’ennuega.

    Tots es posen a xisclar,
    s’esvaloten i s’alegren,
    i el més petitet de tots,
    en bressol dins la caseta,
    al sentir aquell brogit,
    tot nuet riu i perneja
    i es posa a cantar tot sol
    una romança sens lletra.

    Léo Delibes (1836-1891)
    Les norwégiennes
    Text de Philippe Gille (1831-1901)

    Glisse, glisse, traîneau rapide,
    La glace est perfide,
    Glisse, glisse ma main te guide,
    Vole, léger traîneau,
    Vole comme un oiseaux.
    La Norvège reprend son manteau,
    Son manteau de neige.
    Glisse, glisse, traîneau rapide,
    La glace est perfide,
    Glisse, glisse ma main te guide,
    Glisse toujours, glisse toujours, ah!!
    Vole, léger traîneau,
    comme un oiseaux.
    Porté par le vent, poursuis ton élan!

    Llisca, llisca, trineu veloç,
    el glaç és pèrfid,
    llisca, llisca, la meva mà et guia,
    vola, trineu lleuger,
    vola com un ocell.
    Noruega reprèn el seu abric,
    el seu abric de neu.
    Llisca, llisca, trineu veloç,
    el glaç és pèrfid,
    llisca, llisca, la meva mà et guia,
    llisca sempre, llisca sempre, ah!
    Vola, trineu lleuger,
    com un ocell.
    Portat pel vent, segueix el teu impuls!

    L’heure passe et déja la nuit
    Prend la place du jour qui s’enfuit.
    Une étoile aux rayons d’argent,
    Se dévoile au bleu firmament;
    Pressons l’attelage, défions le vent,
    Déja le village se voit et s’entend;
    Courage! Le repòs nous attend!

    El temps passa, i ja la nit
    pren el lloc al dia que està fugint.
    Una estrella de rajos d’argent,
    apareix al blau firmament;
    apressem els arreus, desafiem el vent,
    ja es veu i s’escola el poble;
    ànims! El repòs ens espera!

    Au moindre bruit prêtant l’oreille,
    Le fiancé soupire et dit: “demain!”
    Près du foyer l’amitié veille,
    L’amour attend au détour du chemin.
    Fuyons ces lieux tristes et froids,
    La bise chante dans les bois!
    L’hiver fait entendre sa voix,
    La bise chante dans les bois!
    Coursiers fidèles, prenez des ailes,
    Doublez le pas, on nous attend làbas!

    Parant l’orella al més petit soroll,
    el promès sospira i diu “demà!”
    Prop de la llar l’amistat vetlla,
    l’amor espera a la volta del camí.
    Fugim d’aquests llocs tristos i freds,
    el cerç canta dins del bosc!
    L’hivern fa escoltar la seva veu,
    el cerç canta dins del bosc!
    Missatgers fidels, desplegueu les ales,
    dobleu el pas, us esperem allà baix!

    Albert Guinovart (1962)
    Llop de rondalla
    Text de Miquel Desclot (1952)

    S’alimenta de iaies o de nenes,
    amb caputxeta i trenes;
    de cabretes o de porquets
    caçats de poc o freds.
    I és que els autors de contes i rondalles
    li fan passar més gana que a unes estovalles.
    S’alimenta de iaies o de nenes,
    amb caputxeta i trenes;
    de cabretes o de porquets
    caçats de poc o freds...
    Però si li donessin pinso per dinar
    el llop fora més bo que el pa.

    Stephen Foster (1826-1864)
    Slumber, my darling
    Arranjament de Mark Hayes (1953)

    Slumber, my darling, thy mother is near,
    Guarding thy dreams from all terror and fear,
    Sunlight has pass'd and the twilight has gone,
    Slumber, my darling, the night's coming on.
    Sweet visions attend thy sleep,
    Fondest, dearest to me,
    While others their revels keep,
    I will watch over thee.

    Dorm, estimat, la mare és a prop,
    protegint els teus somnis del terror i de la por,
    la llum del sol ha passat i el crepuscle ha marxat,
    dorm, estimat, arriba la nit.
    Dolces imatges acompanyen el teu son,
    ets qui més estimo,
    mentre els altres gaudeixen,
    jo vetllaré per tu.

    Slumber, my darling, the birds are at rest,
    The wandering dews by the flow'rs are caressed,
    Slumber, my darling, I'll wrap thee up warm,
    And pray that the angels will shield thee from harm.

    Dorm, estimat, els ocells descansen,
    les errants rosades són acaronades per les flors,
    dorm, estimat, t’abrigaré
    i resaré perquè els àngels et protegeixin del mal.

    Slumber, my darling, till morn's blushing ray
    Brings to the world the glad tidings of day;
    Fill the dark void with thy dreamy delight--
    Slumber, thy mother will guard thee tonight,
    Thy pillow shall sacred be
    From all outward alarms;
    Thou, thou are the world to me
    In thine innocent charms.

    Dorm, estimat, fins que els rajos enrojolats del matí
    portin al món les bones noves del dia;
    omple la buida foscor amb delícies de somni...
    Dorm, la mare et cuidarà aquesta nit,
    el teu coixí serà intocable
    per qualsevol alarma externa
    tu, tu ets el món per a mi
    en els teus innocents encants.

    Slumber, my darling, the birds are at rest,
    The wandering dews by the flow'rs are caressed,
    Slumber, my darling, I'll wrap thee up warm,
    And pray that the angels will shield thee from harm

    Dorm, estimat, els ocells descansen,
    les errants rosades són acaronades per les flors,
    dorm, estimat, t’abrigaré
    i resaré perquè els àngels et protegeixin del mal.

    Arthur Sullivan (1842-1900)
    “Som cinc noietes virginals”, de l’òpera Mikado
    Text de William Schwenck Gilbert (1836-1911)

    Som cinc noietes virginals
    que amb el magí ple de pardals
    vénen d’escola, quin trasbals!
    Cinc noies virginals!

    –La gent gran ens fa riure i no ho sap.
    –I ens en burlem i riem a tot drap. 
    –Fins que se'n van amb un gran mal de cap.
    Cinc noies virginals!                      

    Som cinc noietes molt senyores,
    som cinc petites regadores
    que critiquem com cinc tisores... 
    Cinc noies virginals!

    –Una noieta es casa aviat. 
    –Dues noietes han fet salat.
    –Tot esperant un enamorat. 
    Cinc noies virginals!

    –Si és que en vols una, pots triar.
    –Totes esperen la teva mà. 
    –Qui és el valent que s'hi casarà?
    Cinc noies virginals!       

    Som cinc noietes molt senyores, 
    som cinc petites regadores
    que critiquem com tres tisores... 
    un, dos, tres, quatre, cinc noies virginals!

    Eriks Esenvalds (1977)
    Spring, the sweet spring
    Text de Thomas Nashe (1567-1601)

    Spring, the sweet spring,
    is the year’s pleasant king,
    Then blooms each thing,
    then maids dance in a ring,
    Cold doth not sting,
    the pretty birds do sing:
          Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!

    Primavera, dolça primavera,
    la dama més agradable de l’any,
    tot floreix,
    i les donzelles ballen en rotllana,
    el fred no pica,
    bells ocells canten:
          Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!

    The palm and may make
    country houses gay,
    Lambs frisk and play,
    the shepherds pipe all day,
    And we hear aye birds
    tune this merry lay:
          Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!

    La palma i l’arç
    alegren les masies,
    els bens saltironegen i juguen,
    els pastors canten tot el dia,
    i sentim els ocells
    entonar aquesta alegre cançó:
          Cuckoo, jug-jug, pu-we, to-witta-woo!

    The fields breathe sweet,
    the daisies kiss our feet,
    Young lovers meet,
    old wives a-sunning sit,
    In every street these tunes
    our ears do greet:
          Cuckoo, jug-jug, pu-we, to witta-woo!
          Spring, the sweet spring!

    Els camps respiren dolçament,
    les margarides ens besen els peus,
    els amants joves es troben,
    les velles esposes seuen al sol,
    a cada carrer aquestes melodies
    saluden les nostres oïdes:
          Cuckoo, jug-jug, pu-we, to witta-woo!
          Primavera, dolça primavera!

    Claude Debussy (1862-1918)
    Salut printemps
    Text d’Anatole de Ségur (1823-1902)

    Salut printemps, jeune saison
    Dieu rend aux plaines leur couronne
    La sève ardente qui bouillonne
    S’épanche et brise sa prison
    Bois et champs sont en floraison.

    Hola, primavera, jove estació,
    Déu retorna a les planures la seva corona,
    la saba ardent que borbolleja
    s’esbrava i trenca la seva presó
    boscos i camps estan florint.

    Un monde invisible bourdonne
    L’eau sur le caillou qui résonne
    Court et dit sa claire chanson.

    Un món indivisible brunzeix, l’aigua sobre
    el còdol que ressona corre i diu
    la seva cançó clara.

    Salut printemps, jeune saison
    Dieu rend aux plaines leur couronne
    La sève ardent qui bouillonne
    S’épanche et brise sa prison.

    Hola, primavera, jove estació,
    Déu retorna a les planures la seva corona,
    la saba ardent que borbolleja
    s’esbrava i trenca la seva presó.

    Le genet dore la colline
    Sur le vert gazon l’aubépine
    Verse la neige de ses fleurs
    Tout est fraicheur, Amour, lumière
    Et du sein fécond de la terre
    Montent des chants et des senteurs.

    Boscos i camps estan florint
    l’argelaga daura el turó sobre el verd herbei,
    l’arç vessa la neu de les seves flors.
    tot és frescor, amor, llum,
    i del si fecund de la terra
    tornen a pujar cants i olors.

    Eduard Toldrà
    Festeig
    Text de Joan Maragall

    Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
    una galta humida, fresca de serena,
    una galta suau i plena
    és ben dolça de besar.

    Entre dos silencis, bes silenciós,
    com vares deixar-nos tremolant tots dos
    dins la nit quieta, amb deixos ardents
    de la migdiada i dels terrals vents.

    El reberes silenciosa.
    Mos llavis, dolços encar,
    te van preguntâ una cosa
    i tu no vas contestar.

    Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
    i que se sentia la plena mar alta.
    Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
    Oh, no hi tornaré mai més!

    Prô la flonja galta ruixada amb serena,
    sota de ma boca, d’espatlles al mar;
    prô la xafogosa nit d’agost serena,
    ai, com la podré oblidar?

    Leonard Bernstein (1918-1990)
    “I feel pretty”, de la pel·lícula West Side story          
    Text de Stephen Sondheim (1930)

    I feel pretty,
    Oh, so pretty,
    I feel pretty and witty and bright!
    And I pity
    Any girl who isn’t me tonight.
    I feel charming,
    Oh, so charming
    It’s alarming how charming I feel!
    And so pretty
    That I hardly can believe I’m real.

    Em sento bonica,
    oh, tan bonica,
    em sento bonica, i llesta i brillant!
    I em fan pena
    totes les noies que no són jo aquesta nit.
    Em sento encantadora,
    oh, tan encantadora
    és alarmant com d’encantadora em sento!
    I tan bonica
    que gairebé no em puc creure que sigui real.

    See the pretty girl in that mirror there:
    Who can that attractive girl be?
    Such a pretty face,
    Such a pretty dress,
    Such a pretty smile,
    Such a pretty me! I feel stunning
    And entrancing,
    Feel like running and dancing for joy,
    For I’m loved
    By a pretty wonderful boy!

    Mireu aquesta noia tan bonica al mirall:
    qui deu ser aquesta noia tan atractiva?
    Amb una cara tan bonica,
    un vestit tan bonic,
    un somriure tan bonic,
    una jo tan bonica! Em sento sensacional
    i enlluernadora,
    tinc ganes de córrer i ballar d’alegria
    perquè m’estima
    un noi atractiu i meravellós!

    Josef Rheinberger (1839-1901)
    “Heimfahrt”, del cicle Maitag
    Text de Franziska von Hoffnaaß (1831-1892)

    Rheinabwärts gleitet ein zierlicher Nachen,
    Mit glatterndem Wimpel, ruderbekränzt.
    Die Sonne ist unter, di Sterne erwachen,
    und träum’risch am Himmel das Mondlicht glänzt.

    Rin avall baixa una bonica barqueta,
    amb llisos banderins, coronats per rems.
    El sol es pon, les estrelles es desperten,
    i la Lluna somiadora brilla al cel.

    Zwölf Mägdlein im Boote, sie schaukeln und singen;
    der Abendwind fächelt ihr offenes Haar.
    Die Lüfte durchbebet ein zaub’risches Klingen;
    Es lauschet im Strome die Nizenschar.

    Dotze donzelles a la barca es balancegen i canten;
    la brisa de la tarda els fa volar els cabells.
    Un so màgic tremola per l’aire;
    les nimfes de l’aigua l’escolten al riu.

    Tragt uns heimwärts, grüne Wogen,
    Ach, zu Ende ist die Lust!
    Maientag ist fortgezogen,
    nur Erinn’rung bleibt der Brust.

    Porteu-nos a casa, verdes onades,
    ai, l’alegria s’acaba!
    Els dies de maig se’n van,
    només el record ens queda.

    Wie so gerne bis zum Morgen
    lauschten wir der Nachtigall,
    dort in stillem Glück verborgen
    grüßt vom Hain ihr süßer Schall.

    Tan a gust, fins al matí
    escoltàvem el rossinyol,
    amagat en la felicitat silenciosa
    saluda des del bosc amb el seu dolç so.

    Doch es rauschen fort die Wellen,
    und das Boot folgt ihnen sacht;
    Tränen leise niederquellen,
    Maienwonne, gute Nacht!

    Però les ones segueixen corrent,
    i el vaixell les segueix tranquil·lament;
    broten les llàgrimes silenciosament,
    goig de maig, bona nit!

    John Lennon (1940-1980) i Paul McCartney (1942)
    When I’m sixty-four
    Arranjament d’Alan Billingsley

    When I get older losing my hair
    Many years from now
    Will you still be sending me a valentine
    Birthday greetings, bottle of wine?
    If I’d been out till quarter to three
    Would you lock the door?
    Will you still need me, will you still feed me
    When I’m sixty-four?
    You’ll be older too
    And if you say the word
    I could stay with you

    Quan em faci gran i em caiguis els cabells
    d’aquí a molts anys
    ¿em seguiràs enviant notes d’amor,
    felicitacions d’aniversari, i una ampolla de vi?
    Si sortís fins a tres quarts de tres
    tancaries la porta amb clau?
    ¿Encara em necessitaràs, em donaràs de menjar
    quan en tingui seixanta-quatre?
    Tu també seràs més gran
    i si dius la paraula
    em podria quedar amb tu.

    I could be handy, mending a fuse
    When your lights have gone
    You can knit a sweater by the fireside
    Sunday mornings go for a ride
    Doing the garden, digging the weeds
    Who could ask for more?
    Will you still need me, will you still feed me
    When I’m sixty-four?

    Podria ajudar-te a reparar un fusible
    quan se’n vagi la llum
    tu pots fer un jersei de punt al costat de la llar de foc
    sortir els diumenges al matí
    arreglar el jardí, treure les males herbes,
    què més es pot demanar?
    Encara em necessitaràs? ¿Encara em donaràs de menjar,
    quan en tingui seixanta-quatre?

    Every summer we can rent a cottage in the Isle of Wight
    If it’s not too dear
    We shall scrimp and save
    Grandchildren on your knee
    Vera, Chuck and Dave.

    A l’estiu podem llogar una caseta a l’illa de Wight
    si no és massa cara
    ens estrenyerem el cinturó i estalviarem
    amb els nets a la teva falda
    la Vera, en Chuck i en Dave.

    Send me a postcard, drop me a line
    Stating point of view
    Indicate precisely what you mean to say
    Yours sincerely, wasting away
    Give me your answer, fill in a form
    Mine for evermore
    Will you still need me, will you still feed me
    When I’m sixty-four?

    Envia’m una postal, escriu-me unes línies
    digue’m el teu punt de vista
    indica’m exactament què vols dir
    atentament, consumint-me
    dona’m una resposta, emplena un formulari
    meva per sempre més
    ¿encara em necessitaràs? ¿Encara em donaràs de menjar,
    quan en tingui seixanta-quatre?

    Eriks Esenvalds
    Only in sleep
    Text de Sara Teasdale (1884-1933)

    Only in sleep I see their faces,
    Children I played with when I was child,
    Louise comes back with her brown hair braided,
    Annie with ringlets warm and wild.

    Només quan dormo veig les seves cares,
    els nens amb qui vaig jugar quan era petit,
    la Louise s’acosta amb el seu cabell castany trenat,
    l’Annie amb uns rínxols càlids i rebels.

    Only in sleep Time is forgotten-
    What may have come to them, who can know?
    Yet we played last night as long ago,
    And the doll-house stood at the turn of the stair.

    Només quan dormo el temps s’oblida-
    Què se’n deu haver fet, d’ells, qui ho pot saber?
    Però aquesta nit hem jugat com ho fèiem abans,
    i la casa de nines estava al replà de l’escala.

    The years had not sharpened their smooth round faces,
    I met their eyes and found them mild-
    Do they, too, dream of me, I wonder,
    And for them am I too a child?

    Els anys no havien endurit els seus rostres suaus i arrodonits,
    em vaig trobar amb els seus ulls i eren dolços
    em pregunto si també somnien amb mi,
    i si per a ells també soc un infant.

    César Cui (1835-1918)
    “L’onde est endormie”, de Cinc cors, op. 46
    Adaptació francesa d’Ernest Closson (1870-1950), del text original en rus de Constantí KR, gran duc de Rússia (1858-1915)

    L’onde est endormie, les zéphirs reposent
    Et la lune éclaire le sombre azur des eaux.
    L’océan s’argente et brûle en palpitant:
    Ainsi que la joie rayonne sur nos douleurs.

    Les ones s’han adormit, els zèfirs reposen
    i la lluna il·llumina el fosc atzur de les aigües.
    L’oceà s’argenta i crema tot palpitant:
    així com la felicitat resplendeix sobre el nostre dolor.

    Eduard Toldrà (1895-1962)
    Menta i farigola
    Text: Josep Carner
    Arranjament: Jordi Domènech

    Menta i farigola,
    ruda i romaní.

    Una vella, vella,
    com un pergamí,
    al nas les ulleres,
    a la mà el mitjó,
    surt a la finestra,
    guaita l’horitzó.

    I com cada dia
    en instant parell,
    la vella gemega,
    pregant pel donzell
    que a tretze anys l’aimava.
    Tretze anys! Si era ahir!

    Menta, farigola,
    ruda i romaní.

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Cantique de Jean Racine
    Text de Jean Racine (1639-1699)

    Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance,
    Jour éternel de la terre et des cieux ;
    De la paisible nuit nous rompons le silence,
    Divin Sauveur, jette sur nous les yeux !

    Verb igual a l’Altíssim, nostra única esperança
    jorn etern de la terra i dels cels
    de la nit tranquil·la trenquen el silenci
    diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres.

    Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
    Que tout l’enfer fuie au son de ta voix ;
    Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
    Qui la conduit à l’oubli de tes lois !

    Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent gràcia,
    que tot l’infern fugi en sentir la teva veu;
    dissipa el somni d’una ànima que es decandeix
    i que la condueix a oblidar les teves lleis!

    Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
    Pour te bénir maintenant rassemblé.
    Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle,
    Et de tes dons qu’il retourne comblé !

    O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel,
    reunit ara per beneir-te,
    rep els cants que ofereix a la teva glòria immortal,
    i fes que pugui retornar omplert dels teus dons.

  • També et pot interessar...

    L'Hivernacle
    Aquest amor que no és u
    Blanca Llum Vidal + Joan Magrané + Kebyart Ensemble

    Blanca Llum Vidal, poeta
    Kebyart Ensemble:
        Pere Méndez - saxo soprano
        Víctor Serra - saxo alt
        Robert Seara - saxo tenor
        Daniel Miguel - saxo baríton

    El Palau presenta una lectura íntegra del poemari amb intervencions musicals compostes per Joan Magrané i interpretades pel Kebyart Ensemble.

    Dijous 01.07.21, 19h
    Petit Palau
    Preu: 10 €

Índex