• Alba Ventura, piano

    —Integral d’Iberia d’Albéniz

    Palau Piano

    Dimarts, 8 de juny de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Alba Ventura, piano


    Isaac Albéniz (1860-1909)
    Iberia

    Cuaderno 1: Evocación
                         El Puerto
                         El Corpus Christi en Sevilla

    Cuaderno 2: Rondeña
                         Almería
                         Triana

    Cuaderno 3: El Albaicín
                         El Polo
                         Lavapiés

    Cuaderno 4: Málaga
                         Jerez
                         Eritaña

    Durada aproximada del concert: 80 minuts, sense pausa.
    #clàssics #patrimonicatalà

  • Comentari

    Isaac Albéniz va ser el nostre paisatgista musical. En un context estètic marcat pel modernisme arquitectònic, per l’impressionisme pictòric francès i pel customisme decimonònic encara en voga en la literatura i en el teatre, la seva música esdevenia l’expressió imprescindible de tot un temps que encara assaborim amb fruïció.

    Trobem els primers indicis d’aquesta suite Iberia de “doce nuevas impresiones” –tal com la va subtitular– distribuïdes en quatre quaderns, el 1897 a París, en compondre “La Vega”. Però no va ser fins al 1905 que va abordar definitivament la idea de fer aquest gran mural harmònic sobre l’esperit ibèric més profund.

    El primer quadern arrenca amb una paraula que defineix la intenció de tota l’obra: “Evocación”. Albéniz volia evocar alguns dels llocs més pintorescos del país, com el Puerto de Santa María, a Cadis, representat per “El Puerto”, que és una peça breu amb clares influències de la fantasia de Claude Debussy; o com “El Corpus Christi en Sevilla”, que és la peça més llarga d’aquest quadern i que exigeix un gran domini del piano pel seu teixit contrapuntístic atapeït i pels salts rítmics amb què es desenvolupa. Aquest primer quadern va ser estrenat a la Salle Pleyel de París el 9 de maig de 1906 per Blanche Selva, una pianista francesa molt reconeguda a l’època que va arribar a estrenar els quatre quaderns, des de llavors fins al 1908, any en què Albèniz conclou aquesta obra.

    El segon quadern comença amb una dansa, la “Rondeña”, que va alternant dos ritmes, de 6/8 i de 3/4, com ho fa una petenera. Seguim contemplant el sud de la Península amb “Almería”, en la qual combina magistralment la melangia i l’alegria amb el joc rítmic i harmònic que li són propis. L’última, “Triana”, és de les més tocades i ens descriu aquest barri de Sevilla amb una seguidilla poètica i brillant. Va ser la primera a ser estrenada, en aquesta ocasió al Teatre Principal de Barcelona, de mans del pianista i estimat amic d’Albéniz, Joaquim Malats. Les altres dues peces d’aquest quadern les va tocar per primera vegada en públic Blanche Selva a Saint Jean de Luz l’11 de setembre de 1907.

    El tercer quadern, dedicat a Malats, parteix d’“El Albaicín”, el conegut barri de Granada, i hi sentirem un cante jondo i el toc de la guitarra flamenca. Està considerada una de les obres mestres d’aquest compositor i destaca enmig de la suite. Després hi col·loca “El Polo”, que és un dels pals del cante jondo que Albéniz elabora amb ressonàncies de Maurice Ravel plenes de sensualitat. Finalment, ens porta fins a Madrid i el barri de “Lavapiés” amb un ritme d’havanera que fa un tractament sonor del piano imitant els organets de carrer que es tocaven sovint en aquesta ciutat. Tot i que aquest quadern va estar inspirat pel virtuosisme de Malats, seria una vegada més Blanche Selva qui l’estrenaria el 2 de gener de 1908 a París, a casa de la princesa de Polignac.

    Albéniz culmina aquest recorregut per Espanya amb un quart i últim quadern, que primer situa a “Màlaga” amb una peça rítmicament molt enrevessada, plena de cants populars d’Andalusia. Continua amb “Jerez,” en la qual extreu el piano més líric amb el seu reconegut refinament. I l’obra conclou de manera molt espectacular amb “Eritaña”, amb un ritme trepidant de sevillana que posa a prova tota la ferocitat i el control d’una pianista altament dotada com és Alba Ventura. L’última estrena va ser el 9 de febrer de 1909 a la Societat Nacional de Música de París. Isaac Albéniz moriria pocs mesos després, el 18 de maig, a la localitat de Cambó-les-Bains, al sud atlàntic de França.

    Mònica Pagèsperiodista musical

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografia

    Alba Ventura, piano

    VENTURA, Alba (c)Ricardo_Rios_Visual_Art

    © Ricardo Rios Visual Art

    Nascuda a Barcelona, va debutar com a solista als 13 anys amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir Neville Marriner a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid. Des d’aleshores la seva carrera com a solista internacional no ha parat de créixer amb invitacions de nombrosos auditoris, com el Wigmore Hall, Barbican i església de St. Martin in the Fields, Concertgebouw, Musikverein, Cité de la Musique i Sala Svetlanovski de Moscou, entre d’altres, a més de les principals sales espanyoles, així com de Bogotà i Nova Zelanda. Ha estat dirigida per personalitats com Antonini, Harth-Bedoya, Hogwood, Mas, Pons, Ros Marbà i Vasary, i ha col·laborat amb importants conjunts, com les orquestres Philharmonia i Hallé Orchestra, London Mozart Players, Filharmònica Nacional d’Hongria, Simfònica Nacional Txeca, les principals orquestres espanyoles i els quartets Brodsky, Takacs i Casals.

    El 2014 es va presentar amb gran èxit a la Xina i als Estats Units, convidada per la Societat Chopin de Connecticut per a una gira de recitals i per oferir una masterclass a la Hartt School. Entre les distincions rebudes, cal destacar que va guanyar les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT), la concessió del Queen Elisabeth Rosebowl per part del príncep de Gal·les, la distinció com a Junior Fellow del Royal College of Music durant dos anys, la selecció del programa Rising Stars que promou l’European Concert Hall Organisation (ECHO) i el Premi Impulsa de la Fundació Príncep de Girona.

    El darrer projecte discogràfic d’Alba Ventura consisteix en l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano de Mozart, del qual els dos primers volums van veure la llum el mes de març passat amb gran acollida de públic i crítica. Ha dedicat treballs anteriors a Rakhmàninov i als Études (des de Czerny a Rautavaara).

    Alba Ventura és professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu.

  • 20210527 Generic T2122 DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Gautier Capuçon, violoncel
    ―Homenatge a Pau Casals

    Gautier Capuçon, violoncel
    Frank Braley, piano

    Claude Debussy: Sonata
    Ludwig van Beethoven: Sonata núm. 3, en La major, op. 69
    Robert Schumann: Fantasiestücke, op. 73
    Gabriel Fauré: Elégie, op. 24, “Après un Rêve” (transcripció de Pau Casals)
    Claude Saints-Saëns: “El cigne”, d’El Carnaval dels animals
    Antonín Dvořák: “Boscos silents”, de Dels boscos de Bohèmia, op. 68
    Niccolò Paganini: Variacions sobre un tema de ‘Mosè in Egitto’ de Rossini

    Coorganitzat amb la Fundació Pau Casals

    Dimarts, 15.06.21 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preu: 35 euros

Índex