- Programa de mà Carmina Burana d'Orff—Cor Jove de l'Orfeó Català- La Casa dels Cants - Dilluns, 1 de febrer de 2021 – 20 h - Sala de Concerts  - (Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)  
- Amb la col·laboració de: - Compromís amb el medi ambient: - Membre de: 
- Programa- Cor Jove de l’Orfeó Català 
 Serena Sáenz, soprano
 Beñat Egiarte, tenor
 Germán de la Riva, baríton
 Josep Surinyac i Pau Casan, pianos
 Percussions de l’Orquestra Simfònica del Vallès
 Esteve Nabona, director- (1895-1982) 
 Carmina Burana- Fortuna Imperatrix Mundi 
 1. O Fortuna
 2. Fortune plango vulnera- Part I a. Primo vere 
 3. Veris leta facies
 4. Omnia sol temperat
 5. Ecce gratum- Part I b. Uf dem Anger 
 6. Tanz (Dansa)
 7. Floret silva
 8. Chramer
 9. Reie: Swaz hie gat umbe
 10. Were div werlt alle min- Part II: In Taberna 
 11. Estuans interius
 12. Olim lacus colueram
 13. Ego sum abbas
 14. In taberna quando sumus- Part III: Cour d’amours 
 15. Amor volat undique
 16. Dies, nox et omnia
 17. Stetit puella
 18. Circa mea pectora
 19. Si puer cum puellula
 20. Veni, veni, venias
 21. In trutina
 22. Tempus est iocundum
 23. Dulcissime- Blanziflor et Helena 
 24. Ave formosissima- Fortuna imperatrix mundi 
 25. O Fortuna- Durada aproximada del concert: 75 minuts sense pausa - #coral #popular 
- Comentari- Del segle XX i popular - La música clàssica del segle XX no és pròdiga en obres que hagin adquirit popularitat entre el públic no melòman. N’hi ha una, però, que esdevé el paradigma de l’èxit des del mateix dia de l’estrena a Frankfurt el 8 de juny de 1937: la cantata escènica Carmina Burana del compositor alemany Carl Orff. La gran popularitat d’aquesta obra –la seva música forma part de la banda sonora de la pel·lícula Excalibur (1981) i Michael Jackson la va fer servir en Brace yourself, entre molts intèrprets de la música lleugera– també ha suposat, en part, la seva condemna entre sectors integristes de la música culta, que l’han menyspreat i considerat una obra frívola i efectista. Tanmateix és una peça erudita, capaç d’assolir la simbiosi perfecta entre poesia medieval i música vocal i instrumental del segle XX. - A la dècada dels anys vint el compositor es va interessar per la música antiga i aquesta atenció per l’antic va acabar sent la base de la seva obra musical, la qual es caracteritza per un estil molt rítmic. En les seves recerques va trobar els Carmina Burana, que en llatí significa Cançons de Beuern, una col·lecció única del segle XIII de poesia profana musicada en llatí medieval, antic alemany i francès, que va ser descoberta el 1803 al monestir benedictí de Beuern, a Baviera (Alemanya), i publicada el 1847 pel filòleg Johann A. Schmeller. El còdex recull tres-centes rimes que parlen del goig de viure i els plaers terrenals, la qual cosa ens dona una visió contraposada de la tradicional imatge de l’edat mitjana com una “època fosca”. - Carl Orff va posar música pròpia a vint-i-cinc d’aquests poemes que canten l’amor, la fortuna, la natura, la beguda... en la seva cantata, que es divideix en tres parts més un pròleg i un epíleg. La introducció és constituïda per dos cors impressionants: “O Fortuna” i “Fortune plango vulnera” (Ploro per les ferides de la fortuna). La primera part se subdivideix en dues: “Primo vere” (Primavera) i “Uf dem anger” (Al camp), compostes de tres i cinc cants, respectivament, que passen del lirisme i l’elegia al cant de festa i avancen el clima de bacanal de la segona part, “In Taberna” (A la taverna), composta de quatre cants de caràcter humorístic amb tocs de llibertinatge. La tercera part, “Cour d’amours” (Cort d’amors), es basa en nou poemes plens de sensualitat. L’obra es clou amb la repetició del cor inicial “O Fortuna”. - Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música 
- Biografies
- Biografies - ©ABofill  - ©ABofill - Cor Jove de l’Orfeó Català- Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz és el director i Paul Perera el pianista. Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey, P. Phillips i M. Gardolińska - Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera , Sabadell i València, i a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canària, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart. - Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona. Ha interpretat La Creació de Haydn amb l’OBC i ha participat en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén, al Palau de la Música Catalana. - De la temporada passada (2024-25) cal destacar els concerts amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català corresponent al festival Grec. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Víctor Pablo Pérez, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez. - L’activitat de la temporada 2025-26 inclou l’estrena d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop; la interpretació de Gaudí d’Albert Guinovart, amb l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), sota la direcció de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la col·laboració amb la Baltasar Neumann Orchestra i Thomas Hengelbrock, amb un programa dedicat a Händel. També cal destacar el concert amb repertori per a cor i orgue, amb l’organista Joan Seguí, amb un programa que proposa un viatge musical del Barroc al Romanticisme anglès i alemany. - El Cor Jove rep el suport d’Endesa. - El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander 
- Biografies  - Serena Sáenz, soprano- Graduada pel Conservatori del Liceu i la Hochshule Hanns Eisler de Berlín, des de la temporada 2018-19 participa a l’Operastudio de l’Staatsoper de Berlín, on ha debutat com a Pamina (La flauta màgica). El gener del 2018 va ser guardonada al Concurs Viñas, al Ferruccio Tagliavini (Àustria) i a Mâcon (França). Ha participat en classes magistrals amb M. Devia, N. Shicoff, W. Rieger, M. Caballé, T. Berganza, D. Zajick... A Catalunya ha cantat al Palau de la Música i al Teatre de Sarrià. - Aquesta temporada ha fet de Zerlina (Don Giovanni), Frasquita (Carmen) i ocell del bosc (Siegfried). Ha debutat a la Pierre Boulez-Saal cantant Scarlatti, amb l’Accademia Bizantina d’Ottavio Dantone. Té en repertori Taumännchen (Hänsel und Gretel), la comtessa Ceprano (Rigoletto), Eine Hirtin (Hippolyte et Aricie), Papagena, Clarice (Il mondo de la luna de Haydn), Isabella (L’inganno felice de Rossini) i soprano solista del Carmina Burana. Darrerament ha interpretat Gretel (Hänsel und Gretel), Alice i la comtessa Adéle (Le Comte Ory), Chiara (Il conte di Marisco), Susanna (Le nozze di Figaro) i Adina (L’elisir d’amore). Ha estat dirigida pels directors Pablo Heras-Casado, Simon Halsey, Daniel Barenboim i Simon Rattle. 
- Biografies  - Beñat Egiarte, tenor- Nascut a Amorebieta (Biscaia), començà a dedicar-se al cant després d’establir-se a Barcelona en acabar la llicenciatura de medicina i cirurgia. Ha fet classes de cant i masterclasses amb nombrosos professors. Ha participat en dues estades d’opera studio a l’Accademia Santa Cecilia de Roma amb Renata Scotto; també cal destacar el seu període de formació amb José Ramón Arteta, Eduard Giménez i Natasha Tupin i classes de perfeccionament amb Jaume Aragall, Raúl Giménez, Montserrat Caballé, Carlos Álvarez o María Gallego, entre d’altres. - Va ser l’únic tenor finalista i l’únic espanyol del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé del 2013, guanyà en la seva categoria el Concurs Maria Lacambra 2010 i va rebre una menció d’honor al Concurs Internacional Mirabent i Magrans 2011. - Debutà professionalment com a Ferrando de Così fan tutte amb l’OSV, dirigida per Daniel Gil de Tejada, i des d’aleshores ha assumit nombrosos rols belcantistes: Tonio (La fille du régiment), Fernando (La favorita), Nemorino (L’elisir d’amore) o Beppe (Rita). També ha estat reconegut per la crítica per la interpretació de Frantz i els tres servents de Les contes d’Hoffmann en la producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell, a més de participar en altres produccions, com Rigoletto, Cendrillon, Die Zauberflöte, Le devin de village, Il barbiere di Siviglia i Otello (Rossini), en diversos teatres. - Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, Teatro de la Maestranza, Auditorio Nacional de Madrid, Theatro São Pedro de São Paulo, Teatro Arriaga de Bilbao i a La Faràndula de Sabadell, sota la batuta de directors de prestigi, com Sir Andrew Davis, Pedro Halffter, Christopher Franklin, Óliver Díaz, Rubén Gimeno, Josep Vila i Casañas, a més de l’esmentat Daniel Gil de Tejada, entre d’altres. - A més del repertori operístic principalment belcantista, ha fet incursions en la música contemporània, com l’estrena absoluta a Espanya de l’òpera Dr. Atomic de John Adams a La Maestranza com a tenor principal (Robert Wilson), i també en el terreny de l’oratori, amb el Requiem de Mozart (amb l’Orquestra Unesco Barcelona), Petite Messe Solennelle al Palau de la Música, Messiah al Festival de Ziortza, i la cèlebre cantata Carmina Burana, amb nombroses produccions al Palau de la Música Catalana, i amb l’Orquesta y Coro Nacionales de España en el vint-i-cinquè aniversari del Teatro de la Maestranza. 
- Biografies  - Germán de la Riva, baríton- Nascut a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra, on va fer diversos concerts i gravacions com a solista. Posteriorment continuà els estudis als conservatoris municipals de Barcelona i de Badalona, on cursà la carrera de cant amb el mestre Jordi Albareda. - Ha millorat la seva tècnica amb diferents professors, entre els quals cal esmentar el mestre Kurt Widmer de la Schola Cantorum de Basilea; la degana de la Facultat Vocal de la Universitat Musical Nacional de Sofia, Mila Diulguèrova, i darrerament amb la soprano Marta Mathéu. - És component de diverses formacions, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (des de l’any 2000), amb el qual ha fet de solista en nombroses ocasions, el quartet The Minstrels, el trio Fool of Music, el quartet Metropolitan Union, l’octet masculí De Canendi Elegantia, i de la formació de cants harmònics Muom. Amb aquestes agrupacions interpreta obres que van des del Renaixement i el Barroc fins al rock i pop actual cantant a cappella i passant per estils tan genuïns com els espirituals negres, el barbershop o les cançons dels musicals d’avui i de sempre. - El seu repertori com a solista abasta des de l’oratori, com El Messies de Händel, Magnificat i Oratori de Nadal de Bach, Requiem i Missa de la coronació de Mozart, o Carmina Burana de Carl Orff; el lied, amb Cançons espanyoles i Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert..., i l’òpera: Dido & Aeneas de H. Purcell, La finta semplice de Mozart, Orfeo ed Euridice de Haydn, L’elisir d’amore de Donizzetti... - També ha fet papers de musicals: Osman de Mar i cel, Dennis Galahad de Spamalot i Jean Valjeana d’Els Miserables. 
- Biografies - ©Ricardo Ríos  - ©Ricardo Ríos - Josep Surinyac, piano- Nascut a Torelló (Barcelona), hi inicià els estudis musicals amb Montserrat Serra. Va obtenir el títol superior de piano i música de cambra pel Conservatori de Barcelona amb Maria Jesús Crespo i Àngel Soler i posteriorment amplià estudis a la Guildhall School of Music de Londres amb Graham Johnson. Ha treballat amb D. Baldwin i R. Vignoles. - El seu interès pel repertori vocal l’ha portat a col·laborar amb cantants com Ferran Albrich, Dolors Aldea, David Alegret, Nancy Argenta, Elena Copons, Lynn Dawson, Jordi Domènech, Ulrike Haller, Enric Martínez-Castignani, Marisa Martins, Assumpta Mateu, Marta Mathéu, Inés Moraleda, Maria Lluïsa Muntada, Roger Padullés, Raquel Pierotti, Arianna Savall, Peter Udland o Lluís Vilamajó, entre d’altres, i com a acompanyant ha actuat en diferents ciutats espanyoles i a diversos països europeus, a més d’Israel, els Estats Units i el Japó. - La seva discografia més recent inclou dos CD amb música vocal de Granados i Toldrà junt amb Maria Lluïsa Muntada i Winterreise de Schubert amb Enric Martínez-Castignani. En diverses ocasions ha estat convidat a participar a la Schubertíada a Vilabertran per acompanyar els recitals de Marisa Martins, amb un notable èxit de públic i crítica. També ha estat convidat en diverses ocasions a actuar al LIFE Victoria Festival. - Actualment és el pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach, i imparteix classes de lied i música de cambra a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Igualment, ha estat convidat en diverses ocasions per la Fundació “la Caixa” per acompanyar les masterclasses de cant de Nancy Argenta o Lynn Dawson en el marc del Curs d’Interpretació Històrica impartit en diferents ciutats espanyoles. 
- Biografies  - Pau Casan, piano- Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres. - Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied. - Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes. - Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català. 
- Biografies - ©Ricardo Ríos  - ©Ricardo Ríos - Percussions de l'Orquestra Simfònica del Vallès- L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el ashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta. 
- Biografies - ©Ricardo Ríos  - ©Ricardo Ríos - Esteve Nabona, director- Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles. - Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile. - En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae. 
  
- Textos- (1895-1982) 
 Carmina Burana- Text basat en poemes goliards medievals dels segles XII i XIII, trobats a Benediktbeuern –Bura, en llatí–(Alemanya), reunits en el manuscrit Carmina Burana, també conegut com a Còdex Buranus o Càntics de Beuern. - Fortuna Imperatrix Mundi - 1. O Fortuna - O Fortuna 
 velut luna
 statu variabilis,
 semper crescis
 aut decrescis;
 vita detestabilis
 nunc obdurat
 et tunc curat
 ludo mentis aciem
 egestatem,
 potestatem
 dissolvit ut glaciem.- Oh! Fortuna - Oh! Fortuna 
 com la lluna
 ets d’estat variable,
 sempre creixes
 o bé minves;
 la vida detestable
 a vegades es desentén
 a vegades es preocupa
 de l’agudesa de la ment
 com si fos un joc
 i la pobresa i el poder
 dissol com el gel.- Sors immanis 
 et inanis,
 rota tu volubilis,
 status malus,
 vana salus
 semper dissolubilis,
 obumbrata
 et velata
 michi quoque niteris;
 nunc per ludum
 dorsum nudum
 fero tui sceleris.- Sort ferotge 
 i vana
 ets una roda que gira;
 estat insegur,
 i vana salvació,
 sempre fonedissa;
 tenebrosa
 i amagada
 també et gires contra mi;
 i ara jo, pel joc,
 vaig amb l’esquena nua
 per la teva culpa cruel.- Sors salutis 
 et virtutis
 michi nunc contraria,
 est affectus
 et deffectus
 semper in angaria.
 Hac in hora
 sine mora
 corde pulsum tangite;
 quod per sortem
 sternit fortem,
 mecum omnes plangite!- La sort, en la salut 
 i en la virtut
 m’és ara contrària;
 el guany
 i la pèrdua
 són sempre motius d’angoixa.
 Ara mateix
 sense tardança
 polseu les cordes,
 perquè la sort
 fa que caigui el fort,
 planyeu-vos tots amb mi!- 2. Fortune plango vulnera - Fortune plango vulnera 
 stillantibus ocellis
 quod sua michi munera
 subtrahit rebellis.
 Verum est, quod legitur,
 fronte capillata,
 sed plerumque sequitur
 occasio calvata.- Planyo les ferides de la fortuna - Planyo les ferides de la fortuna 
 mentre ploren els meus ulls,
 perquè em lleva, rebel,
 els seus presents.
 És veritat allò que diuen
 que l’ocasió té cabells pel davant,
 però sovint, per darrere
 és calba.- In Fortune solio 
 sederam elatus,
 prosperitatis vario
 flora coronatus;
 quisquid enim florui
 felix et beatus,
 nunc a summo corrui
 gloria privatus.- En el tron de la Fortuna 
 jo havia segut, excels,
 coronat amb les flors
 variades de la prosperitat;
 però si abans estava envoltat de flors
 feliç i joiós,
 ara em veig caigut del cim
 i privat de la glòria.- Fortune rota volvitur: 
 descendo minoratus;
 alter in altum tollitur;
 nimis exaltatus
 rex sedet in vertice
 caveat ruinam!
 nam sub axe legimus
 Hecubam reginam.- Gira la roda de la Fortuna: 
 i mentre jo soc degradat
 un altre és enlairat;
 exaltat en excés
 el rei seu al tron més alt.
 Però que es guardi de la perdició!
 Perquè sota l’eix de la roda
 veiem la reina Hècuba.- I. Primo vere - 3. Veris leta facies - Veris leta facies 
 mundo propinatur,
 hiemalis acies
 victa iam fugatur,
 in vestitu vario
 Flora principatur,
 nemorum dulcisono
 que cantu celebratur.- La cara feliç de la primavera - La cara feliç de la primavera 
 obsequia el món,
 i la duresa de l’hivern,
 vençuda ja fuig;
 vestida de colors
 Flora ja governa,
 i amb el dolç cant
 dels boscos, és celebrada.- Flore fusus gremio 
 Phebus novo more
 risum dat, hoc vario
 iam stipate flore.
 Zephyrus nectareo
 spirans in odore.
 certatim pro bravio
 curramus in amore.- Assegut a la falda de Flora, 
 Febus, segons el seu nou costum,
 somriu, en un munt de flors
 de colors variats.
 El zèfir bufa
 amb olor de nèctar;
 correm i afanyem-nos
 pel premi de l’amor.- Cytharizat cantico 
 dulcis Philomena,
 flore rident vario
 prata iam serena,
 salit cetus avium
 silve per amena,
 chorus promit virginum
 iam gaudia millena.- Canta el so de la cítara 
 el dolç rossinyol,
 i els prats asserenats
 somriuen amb flors de colors;
 els ocells volen tots junts
 pels llocs agradables del bosc;
 i un cor de donzelles
 ofereix goigs innombrables.- 4. Omnia Sol temperat - Omnia sol temperat 
 purus et subtilis,
 novo mundo reserat
 faciem Aprilis,
 ad amorem properat
 animus herilis
 et iocundis imperat
 deus puerilis.- El sol ho suavitza tot - El sol ho suavitza tot 
 pur i subtil,
 a un nou món obre
 el seu rostre l’abril;
 per l’amor s’afanya
 l’ànim dels joves
 i entre els alegres regna
 un déu infantil.- Rerum tanta novitas 
 in sollemni vere
 et veris auctoritas
 iubet nos gaudere;
 vias prebet solitas,
 et in tuo vere
 fides est et probitas
 tuum retinere.- Tanta novetat en les coses 
 de la primavera solemne,
 i la seva autoritat,
 ens manen gaudir;
 ens presenta els camins de sempre,
 i en la teva primavera
 és fidel i honrat
 conservar allò que és teu.- Ama me fideliter, 
 fidem meam nota:
 de corde totaliter
 et ex mente tota
 sum presentialiter
 absens in remota,
 quisquis amat taliter,
 volvitur in rota.- Estima’m fidelment, 
 sàpigues que et soc fidel:
 de tot cor
 i en pensament,
 soc present
 encara que estigui lluny.
 El que estima de tal forma
 gira en una roda de turment.- 5. Ecce gratum - Ecce gratum 
 et optatum
 ver reducit gaudia,
 purpuratum
 floret pratum,
 Sol serenat omnia.
 Iamiam cedant tristia!
 Estas redit,
 nunc recedit
 Hyemis sevitia.- Vet aquí l’agradable primavera - Vet aquí que l’agradable 
 i desitjada primavera
 ens retorna els seus goigs;
 el prat floreix
 de color de porpra
 i el sol ho asserena tot.
 Que fugin les tristeses!
 Torna el bon temps
 mentre es retira
 la cruesa de l’hivern.- Iam liquescit 
 et decrescit
 grando, nix et cetera,
 bruma fugit,
 et iam sugit
 Ver estatis ubera;
 illi mens est misera,
 qui nec vivit,
 nec lascivit
 sub Estatis dextera.- Ja es fon 
 i es desfà
 la calamarsa, la neu i tot!
 Fuig l’hivern
 i la terra es nodreix
 dels pits de la primavera.
 Té una ment mesquina
 aquell que no viu
 ni frueix
 durant el bon temps.- Gloriantur 
 te letantur
 in melle dulcedinis,
 qui conantur,
 ut utantur
 premio Cupidinis:
 simus jussu Cypridis
 gloriantes
 et letantes
 pares esse Paridis.- Són glorificats 
 i assoleixen la felicitat
 amb dolçor de mel
 aquells que s’afanyen
 per fer ús
 dels dons de Cupidó.
 Sotmetem-nos a les ordres de Cipris
 glorificant-nos
 i alegrant-nos de ser
 iguals que Paris!- Uf dem Anger - 6. Tanz. - Dansa. - 7. Floret silva nobilis - Floret silva nobilis 
 floribus et foliis.
 Ubi est antiquus meus amicus?
 Ah!hinc, hinc equitavit, tavit.
 Eia, quis me amabit? Ah!
 Floret silva undique,
 nah mime gesellen ist mir we.
 Gruonet der walt allenthalben
 wa ist min geselle alse lange? Ah!
 Der ist geriten hinnen, hinnen!
 Wâ ist min geselle alse lange? Ah!
 Der ist geriten hinnen, hinnen!
 owî, wer sol mich minnen? Ah!- Floreix el noble bosc - Floreix el noble bosc 
 amb flors i fulles.
 On és el meu vell amic?
 D’aquí se n’anà cavalcant!
 Ai, i ara qui m’estimarà?
 Floreix el bosc per tot arreu
 i jo desitjo el meu estimat.
 Tot torna a florir al bosc, ai!
 Per què tarda tant el meu amor?
 Se n’anà d’aquí cavalcant! Ai!
 Per què tarda tant el meu amor?
 Se n’anà d’aquí cavalcant!
 Ai, i ara qui m’estimarà?- 8. Chramer, gip die varwe mir - Chramer, gip die varwe mir, 
 die min wengel roete,
 damit ich die jungen man
 an ir dank der minnenliebe noete.
 Mm...- Mercader, dona’m el coloret - Mercader, dona’m el coloret, 
 per pintar de vermell les meves galtes
 i fer que els joves
 em desitgin, vulguin o no.
 Mm...- Seht mich an, jungen man! 
 lat mich iu gevallen!
 Ah...
 Mm...- Mireu-me, joves! 
 Vull agradar-vos!
 Ah...
 Mm...- Minnet, tugentliche man, 
 minnecliche frouwen!
 minne tuot iu hoch gemuot
 unde lat iuch in hohlen eren schouwen.
 Mm...- Seht mich an, jungen man!... - Estimeu, homes dignes, 
 les dones dignes d’amor;
 l’amor us farà sentir orgullosos
 i elevarà els vostres esperits.
 Mm...- Mireu-me, joves! ... - Wol dir, Werlt, daz du bist 
 also freudenriche!
 ich wil dir sin undertan
 durch din liebe immer sicherliche.
 Mm...- Seht mich an, jungen man!... - Alegra’t, món, per estar 
 tan ple d’alegries!
 Sempre seré el teu servent
 per la teva gran generositat.
 Mm...- Mireu-me, joves! ... - 9. Reie: Swaz hie gat umbe - Swaz hie gat umbe 
 daz sint alles megede,
 die wellent an man
 allen disen sumer gan!
 Ah... Sla!- Ronda: aquestes noies que ballen aquí - Aquestes noies 
 que ballen aquí,
 no volen homes
 per a aquest estiu!
 Ah... Sla!- Chume, chum geselle min, 
 ih enbite harte din,
 ih enbite harte din,
 chume, chum geselle min.- Vine, vine estimat meu 
 t’espero amb desig,
 t’espero amb desig,
 Vine, vine estimat meu.- Suzer rosenvarwer munt, 
 chum unde mache mich gesunt,
 chum unde mache mich gesunt,
 suzer rosenvarwer munt.- Swaz hie gat umbe... - Boca dolça de llavis vermells, 
 vine, i torna a confortar-me
 boca dolça de llavis vermells,
 vine, vine, vine, vine...- Aquestes noies ... - 10. Were diu werlt alle min - Were div werlt alle min 
 von deme mere unze an den Rin
 des wolt ih mih darben,
 daz diu chünegin von Engellant
 lege an minen armen.- Si tot el món fos meu - Si tot el món fos meu 
 des del mar fins al Rin,
 hi renunciaria de bon grat
 si la reina d’Anglaterra
 descansés en els meus braços.- II. In Taberna - 11. Estuans interius - Estuans interius 
 ira vehementi
 in amaritudine
 loquor mee menti:
 factus de materia,
 cinis elementi
 similis sum folio,
 de quo ludunt venti.- Ardent per dintre - Ardent per dintre 
 amb ràbia desfermada
 parlo amb amargor
 en els meus pensaments:
 fet de matèria
 lleu com la cendra
 soc com una fulla
 amb la qual juguen els vents.- Cum sit enim proprium 
 viro sapienti
 supra petram ponere
 sedem fundamenti,
 stultus ego comparor
 fluvio labenti,
 sub eodem tramite
 numquam permanenti.- Malgrat que és propi 
 d’home assenyat
 posar sobre una base
 de pedra els seus fonaments,
 jo, ximple, semblo
 un riu que flueix
 i que mai no roman
 sota un mateix cel.- Feror ego veluti 
 sine nauta navis,
 ut per vias aeris
 vaga fertur avis;
 non me tenent vincula,
 non me tenet clavis,
 quero mihi similes
 et adiungor pravis.- I em deixo portar 
 com un vaixell sense mariner,
 talment es deixa portar
 un ocell errant pels camins de l’aire.
 No em reté cap lligam,
 no em reté cap clau,
 busco els meus semblants
 i em faig amb els depravats.- Mihi cordis gravitas 
 res videtur gravis;
 iocis est amabilis
 dulciorque favis;
 quicquid Venus imperat,
 labor est suavis,
 que nunquam in cordibus
 habitat ignavis.- La serietat del cor 
 em resulta cosa feixuga;
 el joc és agradable,
 més dolç que la mel.
 I tot allò que em mana Venus
 és feina plaent,
 que mai no habita
 en els cors indolents.- Via lata gradior 
 more iuventutis
 inplicor et vitiis
 immemor virtutis,
 voluptatis avidus
 magis quam salutis,
 mortuus in anima
 curam gero cutis.- Camino per l’ampla via 
 com és costum de la joventut,
 i em lliuro als vicis
 oblidant les virtuts,
 àvid de plaers
 més que no pas de salvació;
 mort d’ànima
 només em preocupa el cos.- 12. Olim lacus colueram - Olim lacus colueram, 
 olim pulcher extiteram,
 dum cignus ego fueram.
 Miser, miser!
 modo nigeret
 ustus fortiter!- En altres temps havia viscut en llacs - En altres temps havia viscut en llacs 
 excel·lia en bellesa,
 mentre era un cigne.
 Ai, miserable!
 Ara estic negre
 i dol tot rostit!- Girat, regirat garcifer; 
 me rogus urit fortiter;
 propinat me nunc dapifer.
 Miser, miser!
 modo niger
 et ustus fortiter!- El cuiner em fa girar i regirar; 
 el foc em crema molt,
 i el cambrer m’ofereix al banquet.
 Ai, miserable!
 Ara estic negre
 i dol tot rostit!- Nunc in scutella iaceo, 
 et volitare nequeo
 dentes frendentes video:
 Miser, miser!
 modo niger
 et ustus fortiter!- Ara jec a la cassola 
 i no puc volar,
 i veig unes dents que cruixen.
 Ai, miserable!
 Ara estic negre
 i dol tot rostit!- 13. Ego sum abbas Cucaniensis - Ego sum abbas Cucaniensis 
 et consilium meum est cum bibulis,
 et in secta Decii voluntas mea est,
 et qui mane me quesierit in taberna,
 post vesperam nudus egredietur,
 et sic denudatus veste clamabit:
 “Wafna, wafna!
 quid fecisti sors turpissima?
 Nostre vite gaudia
 abstulisti omnia!”- Jo soc l’abat de la Cucanya - Jo soc l’abat de la Cucanya, 
 el meu parer és el dels bevedors
 i en la secta de Deci està la meva voluntat,
 i qui al matí em busqui a la taverna
 després, al vespre, en sortirà nu
 i així, despullat de la seva roba, cridarà:
 “Wafna, wafna!
 què has fet, sort infame?
 Ens has llevat tots els goigs
 de la nostra vida!”- 14. In taberna quando sumus - In taberna quando sumus 
 non curamus quit sit humus,
 sed ad ludum properamus,
 cui semper insudamus.
 Quid agatur in taberna,
 ubi nummus est pincerna,
 hoc est opus ut queratur,
 si quid loquar, audiatur.- Quan som a la taverna - Quan som a la taverna, 
 no ens preocupem perquè haguem de morir,
 sinó que ens lliurem al joc,
 i per ell ens escarrassem.
 Allò que es fa a la taverna,
 on la moneda fa de coper,
 cal que se sàpiga:
 escolteu el que us diré.- Quidam ludunt, quidam bibunt, 
 quidam indiscrete vivunt.
 Sed in ludo qui morantur,
 ex his quidam denudantur
 quidam ibi vestiuntur,
 quidam saccis induuntur.
 Ibi nullus timet mortem
 sed pro Baccho mittunt sortem.- N’hi ha que juguen, d’altres beuen, 
 n’hi ha que viuen a la lleugera.
 Dels que s’afanyen pel joc,
 n’hi ha que perden la roba,
 d’altres es vesteixen allà mateix
 i fins i tot alguns s’han de tapar amb sacs.
 Allà ningú no tem la mort,
 però tots encomanen la seva sort a Bacus.- Primo pro nummata vini, 
 ex hac bibunt libertini;
 semel bibunt pro captivis,
 post hec bibunt pro vivis,
 quater pro Christianis cunctis,
 quinquies pro fidelibus defunctis,
 sexies pro sororibus vanis,
 septies pro militibus silvanis.
 Octies pro fratribus perversis,
 nonies pro monachis dispersis,
 decies pro navigantibus,
 undecies pro discordantibus,
 duodecies pro penitentibus,
 tredecies pro iter agentibus.
 Tam pro papa quam pro rege
 bibunt omnes sine lege.- Primer beuen pels diners que val el vi, 
 perquè d’aquests beuen els llibertins.
 Beuen un cop pels captius,
 i després tres cops pels vius,
 quatre per tots els cristians,
 cinc pels fidels difunts,
 sis per les germanes llibertines,
 set pels cavallers errants,
 vuit pels frares perversos,
 nou pels monjos dispersos,
 deu pels navegants,
 onze pels que es barallen,
 dotze pels penitents,
 tretze pels pelegrins,
 tant pel papa com pel rei,
 beuen tots sense llei.- Bibit hera, bibit herus 
 bibit miles, bibit clerus,
 bibit ille, bibit illa,
 bibit servus, cum ancilla,
 bibit velox, bibit piger,
 bibit albus, bibit niger,
 bibit constants, bibit vagus,
 bibit rudis, bibit magus.- Beu la mestressa, i beu l’amo, 
 beu el soldat, beu el clergue,
 beu ell, beu ella,
 beu el criat amb la minyona,
 beu l’espavilat, beu l’indolent
 beu el blanc, beu el negre,
 beu el tranquil, beu el rodamon,
 beu l’ignorant, beu el màgic.- Bibit pauper et egrotus, 
 bibit exul et ignotus,
 bibit puer, bibit canus,
 bibit presul et decanus,
 bibit soror, bibit frater,
 bibit anus, bibit mater,
 bibit ista, bibit ille
 bibunt centum, bibunt mille.- Beu el pobre i el malalt, 
 beu l’exiliat i el desconegut,
 beu el noiet el vell canós,
 beu el bisbe i el degà,
 beu la germana, beu el germà,
 beu l’àvia, beu la mare,
 beu aquesta, beu aquell,
 beuen cent, beuen mil.- Parum sexcente nummate 
 Durant, cum immoderate
 bibunt omnes sine meta,
 quamvis bibant mente leta,
 sic nos rodunt omnes gentes,
 et sic erimus egentes.
 Qui nos rodunt confundantur
 et cum iustis non scribantur.- Poc duren sis-centes 
 monedes quan desmesuradament
 beuen tots sense treva,
 encara que beguin alegrement;
 així tothom ens rosega,
 i per això sempre serem pobres.
 Aquells que ens roseguen, que es perdin
 i no siguin inscrits entre els justos.- III. Cour d’amours - 15. Amor volat undique - Amor volat undique, 
 captus est libidine.
 Iuvenes, iuvencule
 coniunguntur merito.
 Siqua sine socio,
 caret omni gaudio;
 tenet noctis infima
 sub intimocordis in custodia:
 fit res amarissima.- L’amor vola per tot arreu - L’amor vola per tot arreu; 
 és pres pel desig.
 Joves i jovenetes
 s’uneixen per la seva gràcia;
 si alguna es queda sense company,
 també es queda privada de tot goig,
 i té una profunda nit
 en el més fons
 del seu cor, guardada.
 I no hi ha cosa més amarga!- 16. Dies, nox et omnia - Dies, nox et omni 
 amichi sunt contraria;
 virginum colloquiame
 fay planszer,
 oy suvenz suspirer,
 plu me fay temer.- El dia, la nit i tot - El dia, la nit i tot 
 m’és contrari;
 parlar amb les noies
 em dona plaer,
 però sento sovint sospirar
 i això em fa por.- O sodales, ludite, 
 vos qui scitis dicite
 michi mesto parcite,
 grand ey dolur
 attamen consulite
 per voster honur.- Companys, jugueu, 
 i vosaltres que ho sabeu, parleu,
 compadiu-vos de mi, que estic trist,
 i tinc un gran dolor,
 prengueu cura de mi
 pel vostre honor.- Tua pulchra facies 
 me fey planszer milies,
 pectus habet glacies.
 A remender
 statim vivus fierem
 per un baser.- La teva cara bonica 
 em complau mil vegades
 però el pit està glaçat
 i això cal arreglar-ho.
 Em sentiria al punt de reviure
 amb un petó.- 17. Stetit puella - Stetit puella 
 rufa tunica;
 si quis eam tetigit,
 tunica crepuit.
 Eia.- Hi havia una noia - Hi havia una noia 
 amb un vestit vermell;
 si algú la tocava
 el vestit cruixia.
 Eia!- Stetit puella 
 tamquam rosula;
 facie splenduit,
 os eius fioruit.
 Eia.- Hi havia una noia 
 com un roseta:
 la cara resplendent
 i els llavis com una flor.
 Eia!- 18. Circa mea pectora - Circa mea pectora 
 multa sunt suspiria
 de tua pulchritudine,
 que me ledunt misere.
 Manda liet, manda liet,
 min geselle chômet niet.- Al voltant del meu pit - Al voltant del meu pit 
 tot són sospirs f
 ets per la teva bellesa
 que em fa entristir.
 Ves, cançoneta, ves,
 que el meu estimat no ve.- Tui lucent oculi 
 sicut solis radii,
 sicut splendor fulguris
 lucem donat tenebris.
 Manda liet, manda liet,
 min geselle chômet niet.- Els teus ulls llueixen 
 com els raigs del sol,
 talment l’esplendor d’un llampec
 dona llum a les tenebres.
 Ves, cançoneta, ves,
 que el meu estimat no ve.- Vellet deus, vellent dii 
 quod mente proposui:
 ut eius virginea
 reserassem vincula.
 Manda liet, manda liet,
 min geselle chômet niet.- Déu ho vulgui, i que ho vulguin els déus 
 allò que m’he proposat:
 que pugui deslligar
 els seus vincles virginals.
 Ves, cançoneta, ves,
 que el meu estimat no ve.- 19. Si puer cum puellula - Si puer cum puellula 
 moraretur in cellula,
 felix coniunctio.
 Amore suscrescente
 pariter e medio
 avulso procul tedio,
 fit ludus ineffabilis
 membris, lacertis, labii.- Si un noiet i una donzella - Si un noiet i una donzella 
 es reuneixen en una cambreta,
 quina feliç unió!
 I fent créixer el desig
 entre els dos,
 i perdent la vergonya
 es lliuren a un joc inefable
 amb els membres, braços i llavis.- 20. Veni, veni, venias - Veni, veni, venias. 
 ne me mori facias
 hyrca, hyrca,
 nazaza, trillirivos...- Vine, vine, vull que vinguis! - Vine, vine, vull que vinguis! 
 no em facis morir!
 Hyrca, hyrca
 nazaza trillirivos!- Pulchra tibi facies 
 oculorum acies,
 capillorum series,
 o quam clara species!- Bonica és la teva cara 
 i els teus ulls penetrants,
 i els flocs dels teus cabells,
 oh quanta bellesa resplendent!- Rosa rubicundior, 
 lilio candidior
 omnibus formosior,
 semper in te glorior!- Ets més vermella que la rosa, 
 més blanca que el lliri,
 més formosa que tot,
 sempre amb tu soc glorificat!- 21. In truitina mentis dubia - In trutina mentis dubia 
 fluctuant contraria
 lascivus amor et pudicitia.
 Sed eligo quod video,
 collum iugo prebeo:
 ad iugum tamen suave transeo.- En la balança vacil·lant de la ment - En la balança vacil·lant de la ment 
 fluctuen els contraris:
 l’amor lasciu i la castedat.
 Però jo escullo allò que veig
 i ofereixo el meu coll al jou;
 passo, tanmateix, sota un jou ben plaent.- 22. Tempus est iocundum - Tempus est iocundum, 
 o virgines,
 modo congaudete
 vos iuvenes.
 Oh, oh, totus floreo!
 Iam amore virginali
 totus ardeo,
 novus, novus amor
 est, quo pereo.- Ara és el temps de jugar - Ara és el temps de jugar, 
 donzelles!,
 alegreu-vos-en
 vosaltres, els joves!
 Oh! Oh! tot en mi floreix!
 Ara tot jo cremo
 per l’amor d’una noieta;
 nou, nou és l’amor
 que em fa morir!- Mea me confortat 
 promissio,
 mea me deportat
 negatio
 Oh, oh...- Em conforta 
 la promesa,
 i em desespera
 la negativa.
 Oh! Oh!...- Tempore brumali 
 vir patiens
 animo vernali
 lasciviens.
 Oh, oh...- Durant el temps hivernal 
 soc un home pacient,
 i quan ve el bon temp
 sel meu ànim es torna lasciu.
 Oh! Oh!...- Mea mecum ludit 
 virginitas,
 mea me detrudit
 simplicitas.
 Oh, oh...- La donzellesa 
 juga amb mi,
 la ingenuïtat
 em perd.
 Oh! Oh!...- Veni, domicella, 
 cum gaudio,
 veni, veni,
 pulchraiam pereo.
 Oh, oh...- Vine, noieta, 
 a gaudir amb mi!
 Vine, vine, bonica!
 que em moro!
 Oh! Oh!...- 23. Dulcissime - Dulcissime, 
 totam tibi subdo me!- Dolcíssim - Dolcíssim, 
 tota sencera em lliuro a tu!- 24. Ave formosissima - Ave formosissima, 
 gemma pretiosa,
 ave decus virginum,
 virgo gloriosa,
 ave mundi luminar
 ave mundi rosa,
 Blanziflor et Helena
 Venus generosa!- Salut, formosíssima - Salut, formosíssima, 
 gemma preciosa,
 salut, virtut de les donzelles,
 verge gloriosa;
 salut, llum del món,
 salut, rosa del món,
 Blancaflor i Helena,
 Venus generosa!- Fortuna imperatrix mundi - 1. O Fortuna - O Fortuna 
 velut luna
 statu variabilis,
 semper crescis
 aut decrescis;
 vita detestabilis
 nunc obdurat
 et tunc curat
 ludo mentis aciem
 egestatem,
 potestatem
 dissolvit ut glaciem.- Oh! Fortuna - Oh! Fortuna 
 com la lluna
 ets d’estat variable,
 sempre creixes
 o bé minves;
 la vida detestable
 a vegades es desentén
 a vegades es preocupa
 de l’agudesa de la ment
 com si fos un joc
 i la pobresa i el poder
 dissol com el gel.- Sors immanis 
 et inanis,
 rota tu volubilis,
 status malus,
 vana salus
 semper dissolubilis,
 obumbrata
 et velata
 michi quoque niteris;
 nunc per ludum
 dorsum nudum
 fero tui sceleris.- Sort ferotge 
 i vana
 ets una roda que gira;
 estat insegur,
 i vana salvació,
 sempre fonedissa;
 tenebrosa
 i amagada
 també et gires contra mi;
 i ara jo, pel joc,
 vaig amb l’esquena nua
 per la teva culpa cruel.- Sors salutis 
 et virtutis
 michi nunc contraria,
 est affectus
 et deffectus
 semper in angaria.
 Hac in hora
 sine mora
 corde pulsum tangite;
 quod per sortem
 sternit fortem,
 mecum omnes plangite!- La sort, en la salut 
 i en la virtut
 m’és ara contrària;
 el guany
 i la pèrdua
 són sempre motius d’angoixa.
 Ara mateix
 sense tardança
 polseu les cordes,
 perquè la sort
 fa que caigui el fort,
 planyeu-vos tots amb mi!- Traducció: Joan Pagès i Xavier Chavarria 
- També et pot interessar...- Palau Bach 
 Passió segons sant Mateu de Bach
 —Centenari de l’estrena amb l’Orfeó Català- Julian Prégardien, Evangelista 
 Josep-Ramon Olivé, Jesús
 Marta Mathéu, soprano
 Carlo Vistoli, contratenor
 Ilker Arcayürek, tenor
 Andreas Wolff, baix
 Juan de la Rubia, orgue
 Joan Seguí, orgue
 Orfeó Català
 Cor Infantil de l’Orfeó Català
 Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
 Orquestra Simfònica Camera Musicae
 Simon Halsey, director- Passió segons sant Mateu - Dissabte, 10.07.21 – 19:00 h 
 Diumenge, 11.07.21 – 11:00 h
 Sala de Concerts
 Preu: de 20 a 48 euros
- Dipòsit legal: B 1521-2021 
- Programa de mà Carmina Burana d'Orff—Cor Jove de l'Orfeó Català- La Casa dels Cants - Dilluns, 1 de febrer de 2021 – 20 h - Sala de Concerts  
- Amb la col·laboració de: - Compromís amb el medi ambient: - Membre de: 
- Programa- Cor Jove de l’Orfeó Català 
 Serena Sáenz, soprano
 Beñat Egiarte, tenor
 Germán de la Riva, baríton
 Josep Surinyac i Pau Casan, pianos
 Percussions de l’Orquestra Simfònica del Vallès
 Esteve Nabona, director- (1895-1982) 
 Carmina Burana- Fortuna Imperatrix Mundi 
 1. O Fortuna
 2. Fortune plango vulnera- Part I a. Primo vere 
 3. Veris leta facies
 4. Omnia sol temperat
 5. Ecce gratum- Part I b. Uf dem Anger 
 6. Tanz (Dansa)
 7. Floret silva
 8. Chramer
 9. Reie: Swaz hie gat umbe
 10. Were div werlt alle min- Part II: In Taberna 
 11. Estuans interius
 12. Olim lacus colueram
 13. Ego sum abbas
 14. In taberna quando sumus- Part III: Cour d’amours 
 15. Amor volat undique
 16. Dies, nox et omnia
 17. Stetit puella
 18. Circa mea pectora
 19. Si puer cum puellula
 20. Veni, veni, venias
 21. In trutina
 22. Tempus est iocundum
 23. Dulcissime- Blanziflor et Helena 
 24. Ave formosissima- Fortuna imperatrix mundi 
 25. O Fortuna- Durada aproximada del concert: 75 minuts sense pausa - #coral #popular 
- Comentari- Del segle XX i popular - La música clàssica del segle XX no és pròdiga en obres que hagin adquirit popularitat entre el públic no melòman. N’hi ha una, però, que esdevé el paradigma de l’èxit des del mateix dia de l’estrena a Frankfurt el 8 de juny de 1937: la cantata escènica Carmina Burana del compositor alemany Carl Orff. La gran popularitat d’aquesta obra –la seva música forma part de la banda sonora de la pel·lícula Excalibur (1981) i Michael Jackson la va fer servir en Brace yourself, entre molts intèrprets de la música lleugera– també ha suposat, en part, la seva condemna entre sectors integristes de la música culta, que l’han menyspreat i considerat una obra frívola i efectista. Tanmateix és una peça erudita, capaç d’assolir la simbiosi perfecta entre poesia medieval i música vocal i instrumental del segle XX. - A la dècada dels anys vint el compositor es va interessar per la música antiga i aquesta atenció per l’antic va acabar sent la base de la seva obra musical, la qual es caracteritza per un estil molt rítmic. En les seves recerques va trobar els Carmina Burana, que en llatí significa Cançons de Beuern, una col·lecció única del segle XIII de poesia profana musicada en llatí medieval, antic alemany i francès, que va ser descoberta el 1803 al monestir benedictí de Beuern, a Baviera (Alemanya), i publicada el 1847 pel filòleg Johann A. Schmeller. El còdex recull tres-centes rimes que parlen del goig de viure i els plaers terrenals, la qual cosa ens dona una visió contraposada de la tradicional imatge de l’edat mitjana com una “època fosca”. - Carl Orff va posar música pròpia a vint-i-cinc d’aquests poemes que canten l’amor, la fortuna, la natura, la beguda... en la seva cantata, que es divideix en tres parts més un pròleg i un epíleg. La introducció és constituïda per dos cors impressionants: “O Fortuna” i “Fortune plango vulnera” (Ploro per les ferides de la fortuna). La primera part se subdivideix en dues: “Primo vere” (Primavera) i “Uf dem anger” (Al camp), compostes de tres i cinc cants, respectivament, que passen del lirisme i l’elegia al cant de festa i avancen el clima de bacanal de la segona part, “In Taberna” (A la taverna), composta de quatre cants de caràcter humorístic amb tocs de llibertinatge. La tercera part, “Cour d’amours” (Cort d’amors), es basa en nou poemes plens de sensualitat. L’obra es clou amb la repetició del cor inicial “O Fortuna”. - Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música 
- Biografies- Cor Jove de l’Orfeó Català - ©ABofill - Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz és el director i Paul Perera el pianista. Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey, P. Phillips i M. Gardolińska - Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera , Sabadell i València, i a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canària, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart. - Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona. Ha interpretat La Creació de Haydn amb l’OBC i ha participat en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén, al Palau de la Música Catalana. - De la temporada passada (2024-25) cal destacar els concerts amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Tavener amb l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català corresponent al festival Grec. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Víctor Pablo Pérez, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez. - L’activitat de la temporada 2025-26 inclou l’estrena d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop; la interpretació de Gaudí d’Albert Guinovart, amb l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), sota la direcció de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la col·laboració amb la Baltasar Neumann Orchestra i Thomas Hengelbrock, amb un programa dedicat a Händel. També cal destacar el concert amb repertori per a cor i orgue, amb l’organista Joan Seguí, amb un programa que proposa un viatge musical del Barroc al Romanticisme anglès i alemany. - El Cor Jove rep el suport d’Endesa. - El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander 
- Serena Sáenz, soprano - Graduada pel Conservatori del Liceu i la Hochshule Hanns Eisler de Berlín, des de la temporada 2018-19 participa a l’Operastudio de l’Staatsoper de Berlín, on ha debutat com a Pamina (La flauta màgica). El gener del 2018 va ser guardonada al Concurs Viñas, al Ferruccio Tagliavini (Àustria) i a Mâcon (França). Ha participat en classes magistrals amb M. Devia, N. Shicoff, W. Rieger, M. Caballé, T. Berganza, D. Zajick... A Catalunya ha cantat al Palau de la Música i al Teatre de Sarrià. - Aquesta temporada ha fet de Zerlina (Don Giovanni), Frasquita (Carmen) i ocell del bosc (Siegfried). Ha debutat a la Pierre Boulez-Saal cantant Scarlatti, amb l’Accademia Bizantina d’Ottavio Dantone. Té en repertori Taumännchen (Hänsel und Gretel), la comtessa Ceprano (Rigoletto), Eine Hirtin (Hippolyte et Aricie), Papagena, Clarice (Il mondo de la luna de Haydn), Isabella (L’inganno felice de Rossini) i soprano solista del Carmina Burana. Darrerament ha interpretat Gretel (Hänsel und Gretel), Alice i la comtessa Adéle (Le Comte Ory), Chiara (Il conte di Marisco), Susanna (Le nozze di Figaro) i Adina (L’elisir d’amore). Ha estat dirigida pels directors Pablo Heras-Casado, Simon Halsey, Daniel Barenboim i Simon Rattle. 
- Beñat Egiarte, tenor - Nascut a Amorebieta (Biscaia), començà a dedicar-se al cant després d’establir-se a Barcelona en acabar la llicenciatura de medicina i cirurgia. Ha fet classes de cant i masterclasses amb nombrosos professors. Ha participat en dues estades d’opera studio a l’Accademia Santa Cecilia de Roma amb Renata Scotto; també cal destacar el seu període de formació amb José Ramón Arteta, Eduard Giménez i Natasha Tupin i classes de perfeccionament amb Jaume Aragall, Raúl Giménez, Montserrat Caballé, Carlos Álvarez o María Gallego, entre d’altres. - Va ser l’únic tenor finalista i l’únic espanyol del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé del 2013, guanyà en la seva categoria el Concurs Maria Lacambra 2010 i va rebre una menció d’honor al Concurs Internacional Mirabent i Magrans 2011. - Debutà professionalment com a Ferrando de Così fan tutte amb l’OSV, dirigida per Daniel Gil de Tejada, i des d’aleshores ha assumit nombrosos rols belcantistes: Tonio (La fille du régiment), Fernando (La favorita), Nemorino (L’elisir d’amore) o Beppe (Rita). També ha estat reconegut per la crítica per la interpretació de Frantz i els tres servents de Les contes d’Hoffmann en la producció dels Amics de l’Òpera de Sabadell, a més de participar en altres produccions, com Rigoletto, Cendrillon, Die Zauberflöte, Le devin de village, Il barbiere di Siviglia i Otello (Rossini), en diversos teatres. - Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana, Teatro de la Maestranza, Auditorio Nacional de Madrid, Theatro São Pedro de São Paulo, Teatro Arriaga de Bilbao i a La Faràndula de Sabadell, sota la batuta de directors de prestigi, com Sir Andrew Davis, Pedro Halffter, Christopher Franklin, Óliver Díaz, Rubén Gimeno, Josep Vila i Casañas, a més de l’esmentat Daniel Gil de Tejada, entre d’altres. - A més del repertori operístic principalment belcantista, ha fet incursions en la música contemporània, com l’estrena absoluta a Espanya de l’òpera Dr. Atomic de John Adams a La Maestranza com a tenor principal (Robert Wilson), i també en el terreny de l’oratori, amb el Requiem de Mozart (amb l’Orquestra Unesco Barcelona), Petite Messe Solennelle al Palau de la Música, Messiah al Festival de Ziortza, i la cèlebre cantata Carmina Burana, amb nombroses produccions al Palau de la Música Catalana, i amb l’Orquesta y Coro Nacionales de España en el vint-i-cinquè aniversari del Teatro de la Maestranza. 
- Germán de la Riva, baríton - Nascut a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge del pare Ireneu Segarra, on va fer diversos concerts i gravacions com a solista. Posteriorment continuà els estudis als conservatoris municipals de Barcelona i de Badalona, on cursà la carrera de cant amb el mestre Jordi Albareda. - Ha millorat la seva tècnica amb diferents professors, entre els quals cal esmentar el mestre Kurt Widmer de la Schola Cantorum de Basilea; la degana de la Facultat Vocal de la Universitat Musical Nacional de Sofia, Mila Diulguèrova, i darrerament amb la soprano Marta Mathéu. - És component de diverses formacions, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (des de l’any 2000), amb el qual ha fet de solista en nombroses ocasions, el quartet The Minstrels, el trio Fool of Music, el quartet Metropolitan Union, l’octet masculí De Canendi Elegantia, i de la formació de cants harmònics Muom. Amb aquestes agrupacions interpreta obres que van des del Renaixement i el Barroc fins al rock i pop actual cantant a cappella i passant per estils tan genuïns com els espirituals negres, el barbershop o les cançons dels musicals d’avui i de sempre. - El seu repertori com a solista abasta des de l’oratori, com El Messies de Händel, Magnificat i Oratori de Nadal de Bach, Requiem i Missa de la coronació de Mozart, o Carmina Burana de Carl Orff; el lied, amb Cançons espanyoles i Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert..., i l’òpera: Dido & Aeneas de H. Purcell, La finta semplice de Mozart, Orfeo ed Euridice de Haydn, L’elisir d’amore de Donizzetti... - També ha fet papers de musicals: Osman de Mar i cel, Dennis Galahad de Spamalot i Jean Valjeana d’Els Miserables. 
- Josep Surinyac, piano - ©Ricardo Ríos - Nascut a Torelló (Barcelona), hi inicià els estudis musicals amb Montserrat Serra. Va obtenir el títol superior de piano i música de cambra pel Conservatori de Barcelona amb Maria Jesús Crespo i Àngel Soler i posteriorment amplià estudis a la Guildhall School of Music de Londres amb Graham Johnson. Ha treballat amb D. Baldwin i R. Vignoles. - El seu interès pel repertori vocal l’ha portat a col·laborar amb cantants com Ferran Albrich, Dolors Aldea, David Alegret, Nancy Argenta, Elena Copons, Lynn Dawson, Jordi Domènech, Ulrike Haller, Enric Martínez-Castignani, Marisa Martins, Assumpta Mateu, Marta Mathéu, Inés Moraleda, Maria Lluïsa Muntada, Roger Padullés, Raquel Pierotti, Arianna Savall, Peter Udland o Lluís Vilamajó, entre d’altres, i com a acompanyant ha actuat en diferents ciutats espanyoles i a diversos països europeus, a més d’Israel, els Estats Units i el Japó. - La seva discografia més recent inclou dos CD amb música vocal de Granados i Toldrà junt amb Maria Lluïsa Muntada i Winterreise de Schubert amb Enric Martínez-Castignani. En diverses ocasions ha estat convidat a participar a la Schubertíada a Vilabertran per acompanyar els recitals de Marisa Martins, amb un notable èxit de públic i crítica. També ha estat convidat en diverses ocasions a actuar al LIFE Victoria Festival. - Actualment és el pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach, i imparteix classes de lied i música de cambra a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Igualment, ha estat convidat en diverses ocasions per la Fundació “la Caixa” per acompanyar les masterclasses de cant de Nancy Argenta o Lynn Dawson en el marc del Curs d’Interpretació Històrica impartit en diferents ciutats espanyoles. 
- Pau Casan, piano - Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres. - Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied. - Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes. - Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català. 
- Percussions de l'Orquestra Simfònica del Vallès - ©Ricardo Ríos - L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el ashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta. 
- Esteve Nabona, director - ©Ricardo Ríos - Ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles. - Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. També ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi, Astúries, Galícia i Xile. - En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae. 
 
- Textos- (1895-1982) 
 Carmina Burana- Text basat en poemes goliards medievals dels segles XII i XIII, trobats a Benediktbeuern –Bura, en llatí–(Alemanya), reunits en el manuscrit Carmina Burana, també conegut com a Còdex Buranus o Càntics de Beuern. - Fortuna Imperatrix Mundi - 1. O Fortuna - O Fortuna 
 velut luna
 statu variabilis,
 semper crescis
 aut decrescis;
 vita detestabilis
 nunc obdurat
 et tunc curat
 ludo mentis aciem
 egestatem,
 potestatem
 dissolvit ut glaciem.- Oh! Fortuna - Oh! Fortuna 
 com la lluna
 ets d’estat variable,
 sempre creixes
 o bé minves;
 la vida detestable
 a vegades es desentén
 a vegades es preocupa
 de l’agudesa de la ment
 com si fos un joc
 i la pobresa i el poder
 dissol com el gel.- Sors immanis 
 et inanis,
 rota tu volubilis,
 status malus,
 vana salus
 semper dissolubilis,
 obumbrata
 et velata
 michi quoque niteris;
 nunc per ludum
 dorsum nudum
 fero tui sceleris.- Sort ferotge 
 i vana
 ets una roda que gira;
 estat insegur,
 i vana salvació,
 sempre fonedissa;
 tenebrosa
 i amagada
 també et gires contra mi;
 i ara jo, pel joc,
 vaig amb l’esquena nua
 per la teva culpa cruel.- Sors salutis 
 et virtutis
 michi nunc contraria,
 est affectus
 et deffectus
 semper in angaria.
 Hac in hora
 sine mora
 corde pulsum tangite;
 quod per sortem
 sternit fortem,
 mecum omnes plangite!- La sort, en la salut 
 i en la virtut
 m’és ara contrària;
 el guany
 i la pèrdua
 són sempre motius d’angoixa.
 Ara mateix
 sense tardança
 polseu les cordes,
 perquè la sort
 fa que caigui el fort,
 planyeu-vos tots amb mi!- 2. Fortune plango vulnera - Fortune plango vulnera 
 stillantibus ocellis
 quod sua michi munera
 subtrahit rebellis.
 Verum est, quod legitur,
 fronte capillata,
 sed plerumque sequitur
 occasio calvata.- Planyo les ferides de la fortuna - Planyo les ferides de la fortuna 
 mentre ploren els meus ulls,
 perquè em lleva, rebel,
 els seus presents.
 És veritat allò que diuen
 que l’ocasió té cabells pel davant,
 però sovint, per darrere
 és calba.- In Fortune solio 
 sederam elatus,
 prosperitatis vario
 flora coronatus;
 quisquid enim florui
 felix et beatus,
 nunc a summo corrui
 gloria privatus.- En el tron de la Fortuna 
 jo havia segut, excels,
 coronat amb les flors
 variades de la prosperitat;
 però si abans estava envoltat de flors
 feliç i joiós,
 ara em veig caigut del cim
 i privat de la glòria.- Fortune rota volvitur: 
 descendo minoratus;
 alter in altum tollitur;
 nimis exaltatus
 rex sedet in vertice
 caveat ruinam!
 nam sub axe legimus
 Hecubam reginam.- Gira la roda de la Fortuna: 
 i mentre jo soc degradat
 un altre és enlairat;
 exaltat en excés
 el rei seu al tron més alt.
 Però que es guardi de la perdició!
 Perquè sota l’eix de la roda
 veiem la reina Hècuba.- I. Primo vere - 3. Veris leta facies - Veris leta facies 
 mundo propinatur,
 hiemalis acies
 victa iam fugatur,
 in vestitu vario
 Flora principatur,
 nemorum dulcisono
 que cantu celebratur.- La cara feliç de la primavera - La cara feliç de la primavera 
 obsequia el món,
 i la duresa de l’hivern,
 vençuda ja fuig;
 vestida de colors
 Flora ja governa,
 i amb el dolç cant
 dels boscos, és celebrada.- Flore fusus gremio 
 Phebus novo more
 risum dat, hoc vario
 iam stipate flore.
 Zephyrus nectareo
 spirans in odore.
 certatim pro bravio
 curramus in amore.- Assegut a la falda de Flora, 
 Febus, segons el seu nou costum,
 somriu, en un munt de flors
 de colors variats.
 El zèfir bufa
 amb olor de nèctar;
 correm i afanyem-nos
 pel premi de l’amor.- Cytharizat cantico 
 dulcis Philomena,
 flore rident vario
 prata iam serena,
 salit cetus avium
 silve per amena,
 chorus promit virginum
 iam gaudia millena.- Canta el so de la cítara 
 el dolç rossinyol,
 i els prats asserenats
 somriuen amb flors de colors;
 els ocells volen tots junts
 pels llocs agradables del bosc;
 i un cor de donzelles
 ofereix goigs innombrables.- 4. Omnia Sol temperat - Omnia sol temperat 
 purus et subtilis,
 novo mundo reserat
 faciem Aprilis,
 ad amorem properat
 animus herilis
 et iocundis imperat
 deus puerilis.- El sol ho suavitza tot - El sol ho suavitza tot 
 pur i subtil,
 a un nou món obre
 el seu rostre l’abril;
 per l’amor s’afanya
 l’ànim dels joves
 i entre els alegres regna
 un déu infantil.- Rerum tanta novitas 
 in sollemni vere
 et veris auctoritas
 iubet nos gaudere;
 vias prebet solitas,
 et in tuo vere
 fides est et probitas
 tuum retinere.- Tanta novetat en les coses 
 de la primavera solemne,
 i la seva autoritat,
 ens manen gaudir;
 ens presenta els camins de sempre,
 i en la teva primavera
 és fidel i honrat
 conservar allò que és teu.- Ama me fideliter, 
 fidem meam nota:
 de corde totaliter
 et ex mente tota
 sum presentialiter
 absens in remota,
 quisquis amat taliter,
 volvitur in rota.- Estima’m fidelment, 
 sàpigues que et soc fidel:
 de tot cor
 i en pensament,
 soc present
 encara que estigui lluny.
 El que estima de tal forma
 gira en una roda de turment.- 5. Ecce gratum - Ecce gratum 
 et optatum
 ver reducit gaudia,
 purpuratum
 floret pratum,
 Sol serenat omnia.
 Iamiam cedant tristia!
 Estas redit,
 nunc recedit
 Hyemis sevitia.- Vet aquí l’agradable primavera - Vet aquí que l’agradable 
 i desitjada primavera
 ens retorna els seus goigs;
 el prat floreix
 de color de porpra
 i el sol ho asserena tot.
 Que fugin les tristeses!
 Torna el bon temps
 mentre es retira
 la cruesa de l’hivern.- Iam liquescit 
 et decrescit
 grando, nix et cetera,
 bruma fugit,
 et iam sugit
 Ver estatis ubera;
 illi mens est misera,
 qui nec vivit,
 nec lascivit
 sub Estatis dextera.- Ja es fon 
 i es desfà
 la calamarsa, la neu i tot!
 Fuig l’hivern
 i la terra es nodreix
 dels pits de la primavera.
 Té una ment mesquina
 aquell que no viu
 ni frueix
 durant el bon temps.- Gloriantur 
 te letantur
 in melle dulcedinis,
 qui conantur,
 ut utantur
 premio Cupidinis:
 simus jussu Cypridis
 gloriantes
 et letantes
 pares esse Paridis.- Són glorificats 
 i assoleixen la felicitat
 amb dolçor de mel
 aquells que s’afanyen
 per fer ús
 dels dons de Cupidó.
 Sotmetem-nos a les ordres de Cipris
 glorificant-nos
 i alegrant-nos de ser
 iguals que Paris!- Uf dem Anger - 6. Tanz. - Dansa. - 7. Floret silva nobilis - Floret silva nobilis 
 floribus et foliis.
 Ubi est antiquus meus amicus?
 Ah!hinc, hinc equitavit, tavit.
 Eia, quis me amabit? Ah!
 Floret silva undique,
 nah mime gesellen ist mir we.
 Gruonet der walt allenthalben
 wa ist min geselle alse lange? Ah!
 Der ist geriten hinnen, hinnen!
 Wâ ist min geselle alse lange? Ah!
 Der ist geriten hinnen, hinnen!
 owî, wer sol mich minnen? Ah!- Floreix el noble bosc - Floreix el noble bosc 
 amb flors i fulles.
 On és el meu vell amic?
 D’aquí se n’anà cavalcant!
 Ai, i ara qui m’estimarà?
 Floreix el bosc per tot arreu
 i jo desitjo el meu estimat.
 Tot torna a florir al bosc, ai!
 Per què tarda tant el meu amor?
 Se n’anà d’aquí cavalcant! Ai!
 Per què tarda tant el meu amor?
 Se n’anà d’aquí cavalcant!
 Ai, i ara qui m’estimarà?- 8. Chramer, gip die varwe mir - Chramer, gip die varwe mir, 
 die min wengel roete,
 damit ich die jungen man
 an ir dank der minnenliebe noete.
 Mm...- Mercader, dona’m el coloret - Mercader, dona’m el coloret, 
 per pintar de vermell les meves galtes
 i fer que els joves
 em desitgin, vulguin o no.
 Mm...- Seht mich an, jungen man! 
 lat mich iu gevallen!
 Ah...
 Mm...- Mireu-me, joves! 
 Vull agradar-vos!
 Ah...
 Mm...- Minnet, tugentliche man, 
 minnecliche frouwen!
 minne tuot iu hoch gemuot
 unde lat iuch in hohlen eren schouwen.
 Mm...- Seht mich an, jungen man!... - Estimeu, homes dignes, 
 les dones dignes d’amor;
 l’amor us farà sentir orgullosos
 i elevarà els vostres esperits.
 Mm...- Mireu-me, joves! ... - Wol dir, Werlt, daz du bist 
 also freudenriche!
 ich wil dir sin undertan
 durch din liebe immer sicherliche.
 Mm...- Seht mich an, jungen man!... - Alegra’t, món, per estar 
 tan ple d’alegries!
 Sempre seré el teu servent
 per la teva gran generositat.
 Mm...- Mireu-me, joves! ... - 9. Reie: Swaz hie gat umbe - Swaz hie gat umbe 
 daz sint alles megede,
 die wellent an man
 allen disen sumer gan!
 Ah... Sla!- Ronda: aquestes noies que ballen aquí - Aquestes noies 
 que ballen aquí,
 no volen homes
 per a aquest estiu!
 Ah... Sla!- Chume, chum geselle min, 
 ih enbite harte din,
 ih enbite harte din,
 chume, chum geselle min.- Vine, vine estimat meu 
 t’espero amb desig,
 t’espero amb desig,
 Vine, vine estimat meu.- Suzer rosenvarwer munt, 
 chum unde mache mich gesunt,
 chum unde mache mich gesunt,
 suzer rosenvarwer munt.- Swaz hie gat umbe... - Boca dolça de llavis vermells, 
 vine, i torna a confortar-me
 boca dolça de llavis vermells,
 vine, vine, vine, vine...- Aquestes noies ... - 10. Were diu werlt alle min - Were div werlt alle min 
 von deme mere unze an den Rin
 des wolt ih mih darben,
 daz diu chünegin von Engellant
 lege an minen armen.- Si tot el món fos meu - Si tot el món fos meu 
 des del mar fins al Rin,
 hi renunciaria de bon grat
 si la reina d’Anglaterra
 descansés en els meus braços.- II. In Taberna - 11. Estuans interius - Estuans interius 
 ira vehementi
 in amaritudine
 loquor mee menti:
 factus de materia,
 cinis elementi
 similis sum folio,
 de quo ludunt venti.- Ardent per dintre - Ardent per dintre 
 amb ràbia desfermada
 parlo amb amargor
 en els meus pensaments:
 fet de matèria
 lleu com la cendra
 soc com una fulla
 amb la qual juguen els vents.- Cum sit enim proprium 
 viro sapienti
 supra petram ponere
 sedem fundamenti,
 stultus ego comparor
 fluvio labenti,
 sub eodem tramite
 numquam permanenti.- Malgrat que és propi 
 d’home assenyat
 posar sobre una base
 de pedra els seus fonaments,
 jo, ximple, semblo
 un riu que flueix
 i que mai no roman
 sota un mateix cel.- Feror ego veluti 
 sine nauta navis,
 ut per vias aeris
 vaga fertur avis;
 non me tenent vincula,
 non me tenet clavis,
 quero mihi similes
 et adiungor pravis.- I em deixo portar 
 com un vaixell sense mariner,
 talment es deixa portar
 un ocell errant pels camins de l’aire.
 No em reté cap lligam,
 no em reté cap clau,
 busco els meus semblants
 i em faig amb els depravats.- Mihi cordis gravitas 
 res videtur gravis;
 iocis est amabilis
 dulciorque favis;
 quicquid Venus imperat,
 labor est suavis,
 que nunquam in cordibus
 habitat ignavis.- La serietat del cor 
 em resulta cosa feixuga;
 el joc és agradable,
 més dolç que la mel.
 I tot allò que em mana Venus
 és feina plaent,
 que mai no habita
 en els cors indolents.- Via lata gradior 
 more iuventutis
 inplicor et vitiis
 immemor virtutis,
 voluptatis avidus
 magis quam salutis,
 mortuus in anima
 curam gero cutis.- Camino per l’ampla via 
 com és costum de la joventut,
 i em lliuro als vicis
 oblidant les virtuts,
 àvid de plaers
 més que no pas de salvació;
 mort d’ànima
 només em preocupa el cos.- 12. Olim lacus colueram - Olim lacus colueram, 
 olim pulcher extiteram,
 dum cignus ego fueram.
 Miser, miser!
 modo nigeret
 ustus fortiter!- En altres temps havia viscut en llacs - En altres temps havia viscut en llacs 
 excel·lia en bellesa,
 mentre era un cigne.
 Ai, miserable!
 Ara estic negre
 i dol tot rostit!- Girat, regirat garcifer; 
 me rogus urit fortiter;
 propinat me nunc dapifer.
 Miser, miser!
 modo niger
 et ustus fortiter!- El cuiner em fa girar i regirar; 
 el foc em crema molt,
 i el cambrer m’ofereix al banquet.
 Ai, miserable!
 Ara estic negre
 i dol tot rostit!- Nunc in scutella iaceo, 
 et volitare nequeo
 dentes frendentes video:
 Miser, miser!
 modo niger
 et ustus fortiter!- Ara jec a la cassola 
 i no puc volar,
 i veig unes dents que cruixen.
 Ai, miserable!
 Ara estic negre
 i dol tot rostit!- 13. Ego sum abbas Cucaniensis - Ego sum abbas Cucaniensis 
 et consilium meum est cum bibulis,
 et in secta Decii voluntas mea est,
 et qui mane me quesierit in taberna,
 post vesperam nudus egredietur,
 et sic denudatus veste clamabit:
 “Wafna, wafna!
 quid fecisti sors turpissima?
 Nostre vite gaudia
 abstulisti omnia!”- Jo soc l’abat de la Cucanya - Jo soc l’abat de la Cucanya, 
 el meu parer és el dels bevedors
 i en la secta de Deci està la meva voluntat,
 i qui al matí em busqui a la taverna
 després, al vespre, en sortirà nu
 i així, despullat de la seva roba, cridarà:
 “Wafna, wafna!
 què has fet, sort infame?
 Ens has llevat tots els goigs
 de la nostra vida!”- 14. In taberna quando sumus - In taberna quando sumus 
 non curamus quit sit humus,
 sed ad ludum properamus,
 cui semper insudamus.
 Quid agatur in taberna,
 ubi nummus est pincerna,
 hoc est opus ut queratur,
 si quid loquar, audiatur.- Quan som a la taverna - Quan som a la taverna, 
 no ens preocupem perquè haguem de morir,
 sinó que ens lliurem al joc,
 i per ell ens escarrassem.
 Allò que es fa a la taverna,
 on la moneda fa de coper,
 cal que se sàpiga:
 escolteu el que us diré.- Quidam ludunt, quidam bibunt, 
 quidam indiscrete vivunt.
 Sed in ludo qui morantur,
 ex his quidam denudantur
 quidam ibi vestiuntur,
 quidam saccis induuntur.
 Ibi nullus timet mortem
 sed pro Baccho mittunt sortem.- N’hi ha que juguen, d’altres beuen, 
 n’hi ha que viuen a la lleugera.
 Dels que s’afanyen pel joc,
 n’hi ha que perden la roba,
 d’altres es vesteixen allà mateix
 i fins i tot alguns s’han de tapar amb sacs.
 Allà ningú no tem la mort,
 però tots encomanen la seva sort a Bacus.- Primo pro nummata vini, 
 ex hac bibunt libertini;
 semel bibunt pro captivis,
 post hec bibunt pro vivis,
 quater pro Christianis cunctis,
 quinquies pro fidelibus defunctis,
 sexies pro sororibus vanis,
 septies pro militibus silvanis.
 Octies pro fratribus perversis,
 nonies pro monachis dispersis,
 decies pro navigantibus,
 undecies pro discordantibus,
 duodecies pro penitentibus,
 tredecies pro iter agentibus.
 Tam pro papa quam pro rege
 bibunt omnes sine lege.- Primer beuen pels diners que val el vi, 
 perquè d’aquests beuen els llibertins.
 Beuen un cop pels captius,
 i després tres cops pels vius,
 quatre per tots els cristians,
 cinc pels fidels difunts,
 sis per les germanes llibertines,
 set pels cavallers errants,
 vuit pels frares perversos,
 nou pels monjos dispersos,
 deu pels navegants,
 onze pels que es barallen,
 dotze pels penitents,
 tretze pels pelegrins,
 tant pel papa com pel rei,
 beuen tots sense llei.- Bibit hera, bibit herus 
 bibit miles, bibit clerus,
 bibit ille, bibit illa,
 bibit servus, cum ancilla,
 bibit velox, bibit piger,
 bibit albus, bibit niger,
 bibit constants, bibit vagus,
 bibit rudis, bibit magus.- Beu la mestressa, i beu l’amo, 
 beu el soldat, beu el clergue,
 beu ell, beu ella,
 beu el criat amb la minyona,
 beu l’espavilat, beu l’indolent
 beu el blanc, beu el negre,
 beu el tranquil, beu el rodamon,
 beu l’ignorant, beu el màgic.- Bibit pauper et egrotus, 
 bibit exul et ignotus,
 bibit puer, bibit canus,
 bibit presul et decanus,
 bibit soror, bibit frater,
 bibit anus, bibit mater,
 bibit ista, bibit ille
 bibunt centum, bibunt mille.- Beu el pobre i el malalt, 
 beu l’exiliat i el desconegut,
 beu el noiet el vell canós,
 beu el bisbe i el degà,
 beu la germana, beu el germà,
 beu l’àvia, beu la mare,
 beu aquesta, beu aquell,
 beuen cent, beuen mil.- Parum sexcente nummate 
 Durant, cum immoderate
 bibunt omnes sine meta,
 quamvis bibant mente leta,
 sic nos rodunt omnes gentes,
 et sic erimus egentes.
 Qui nos rodunt confundantur
 et cum iustis non scribantur.- Poc duren sis-centes 
 monedes quan desmesuradament
 beuen tots sense treva,
 encara que beguin alegrement;
 així tothom ens rosega,
 i per això sempre serem pobres.
 Aquells que ens roseguen, que es perdin
 i no siguin inscrits entre els justos.- III. Cour d’amours - 15. Amor volat undique - Amor volat undique, 
 captus est libidine.
 Iuvenes, iuvencule
 coniunguntur merito.
 Siqua sine socio,
 caret omni gaudio;
 tenet noctis infima
 sub intimocordis in custodia:
 fit res amarissima.- L’amor vola per tot arreu - L’amor vola per tot arreu; 
 és pres pel desig.
 Joves i jovenetes
 s’uneixen per la seva gràcia;
 si alguna es queda sense company,
 també es queda privada de tot goig,
 i té una profunda nit
 en el més fons
 del seu cor, guardada.
 I no hi ha cosa més amarga!- 16. Dies, nox et omnia - Dies, nox et omni 
 amichi sunt contraria;
 virginum colloquiame
 fay planszer,
 oy suvenz suspirer,
 plu me fay temer.- El dia, la nit i tot - El dia, la nit i tot 
 m’és contrari;
 parlar amb les noies
 em dona plaer,
 però sento sovint sospirar
 i això em fa por.- O sodales, ludite, 
 vos qui scitis dicite
 michi mesto parcite,
 grand ey dolur
 attamen consulite
 per voster honur.- Companys, jugueu, 
 i vosaltres que ho sabeu, parleu,
 compadiu-vos de mi, que estic trist,
 i tinc un gran dolor,
 prengueu cura de mi
 pel vostre honor.- Tua pulchra facies 
 me fey planszer milies,
 pectus habet glacies.
 A remender
 statim vivus fierem
 per un baser.- La teva cara bonica 
 em complau mil vegades
 però el pit està glaçat
 i això cal arreglar-ho.
 Em sentiria al punt de reviure
 amb un petó.- 17. Stetit puella - Stetit puella 
 rufa tunica;
 si quis eam tetigit,
 tunica crepuit.
 Eia.- Hi havia una noia - Hi havia una noia 
 amb un vestit vermell;
 si algú la tocava
 el vestit cruixia.
 Eia!- Stetit puella 
 tamquam rosula;
 facie splenduit,
 os eius fioruit.
 Eia.- Hi havia una noia 
 com un roseta:
 la cara resplendent
 i els llavis com una flor.
 Eia!- 18. Circa mea pectora - Circa mea pectora 
 multa sunt suspiria
 de tua pulchritudine,
 que me ledunt misere.
 Manda liet, manda liet,
 min geselle chômet niet.- Al voltant del meu pit - Al voltant del meu pit 
 tot són sospirs f
 ets per la teva bellesa
 que em fa entristir.
 Ves, cançoneta, ves,
 que el meu estimat no ve.- Tui lucent oculi 
 sicut solis radii,
 sicut splendor fulguris
 lucem donat tenebris.
 Manda liet, manda liet,
 min geselle chômet niet.- Els teus ulls llueixen 
 com els raigs del sol,
 talment l’esplendor d’un llampec
 dona llum a les tenebres.
 Ves, cançoneta, ves,
 que el meu estimat no ve.- Vellet deus, vellent dii 
 quod mente proposui:
 ut eius virginea
 reserassem vincula.
 Manda liet, manda liet,
 min geselle chômet niet.- Déu ho vulgui, i que ho vulguin els déus 
 allò que m’he proposat:
 que pugui deslligar
 els seus vincles virginals.
 Ves, cançoneta, ves,
 que el meu estimat no ve.- 19. Si puer cum puellula - Si puer cum puellula 
 moraretur in cellula,
 felix coniunctio.
 Amore suscrescente
 pariter e medio
 avulso procul tedio,
 fit ludus ineffabilis
 membris, lacertis, labii.- Si un noiet i una donzella - Si un noiet i una donzella 
 es reuneixen en una cambreta,
 quina feliç unió!
 I fent créixer el desig
 entre els dos,
 i perdent la vergonya
 es lliuren a un joc inefable
 amb els membres, braços i llavis.- 20. Veni, veni, venias - Veni, veni, venias. 
 ne me mori facias
 hyrca, hyrca,
 nazaza, trillirivos...- Vine, vine, vull que vinguis! - Vine, vine, vull que vinguis! 
 no em facis morir!
 Hyrca, hyrca
 nazaza trillirivos!- Pulchra tibi facies 
 oculorum acies,
 capillorum series,
 o quam clara species!- Bonica és la teva cara 
 i els teus ulls penetrants,
 i els flocs dels teus cabells,
 oh quanta bellesa resplendent!- Rosa rubicundior, 
 lilio candidior
 omnibus formosior,
 semper in te glorior!- Ets més vermella que la rosa, 
 més blanca que el lliri,
 més formosa que tot,
 sempre amb tu soc glorificat!- 21. In truitina mentis dubia - In trutina mentis dubia 
 fluctuant contraria
 lascivus amor et pudicitia.
 Sed eligo quod video,
 collum iugo prebeo:
 ad iugum tamen suave transeo.- En la balança vacil·lant de la ment - En la balança vacil·lant de la ment 
 fluctuen els contraris:
 l’amor lasciu i la castedat.
 Però jo escullo allò que veig
 i ofereixo el meu coll al jou;
 passo, tanmateix, sota un jou ben plaent.- 22. Tempus est iocundum - Tempus est iocundum, 
 o virgines,
 modo congaudete
 vos iuvenes.
 Oh, oh, totus floreo!
 Iam amore virginali
 totus ardeo,
 novus, novus amor
 est, quo pereo.- Ara és el temps de jugar - Ara és el temps de jugar, 
 donzelles!,
 alegreu-vos-en
 vosaltres, els joves!
 Oh! Oh! tot en mi floreix!
 Ara tot jo cremo
 per l’amor d’una noieta;
 nou, nou és l’amor
 que em fa morir!- Mea me confortat 
 promissio,
 mea me deportat
 negatio
 Oh, oh...- Em conforta 
 la promesa,
 i em desespera
 la negativa.
 Oh! Oh!...- Tempore brumali 
 vir patiens
 animo vernali
 lasciviens.
 Oh, oh...- Durant el temps hivernal 
 soc un home pacient,
 i quan ve el bon temp
 sel meu ànim es torna lasciu.
 Oh! Oh!...- Mea mecum ludit 
 virginitas,
 mea me detrudit
 simplicitas.
 Oh, oh...- La donzellesa 
 juga amb mi,
 la ingenuïtat
 em perd.
 Oh! Oh!...- Veni, domicella, 
 cum gaudio,
 veni, veni,
 pulchraiam pereo.
 Oh, oh...- Vine, noieta, 
 a gaudir amb mi!
 Vine, vine, bonica!
 que em moro!
 Oh! Oh!...- 23. Dulcissime - Dulcissime, 
 totam tibi subdo me!- Dolcíssim - Dolcíssim, 
 tota sencera em lliuro a tu!- 24. Ave formosissima - Ave formosissima, 
 gemma pretiosa,
 ave decus virginum,
 virgo gloriosa,
 ave mundi luminar
 ave mundi rosa,
 Blanziflor et Helena
 Venus generosa!- Salut, formosíssima - Salut, formosíssima, 
 gemma preciosa,
 salut, virtut de les donzelles,
 verge gloriosa;
 salut, llum del món,
 salut, rosa del món,
 Blancaflor i Helena,
 Venus generosa!- Fortuna imperatrix mundi - 1. O Fortuna - O Fortuna 
 velut luna
 statu variabilis,
 semper crescis
 aut decrescis;
 vita detestabilis
 nunc obdurat
 et tunc curat
 ludo mentis aciem
 egestatem,
 potestatem
 dissolvit ut glaciem.- Oh! Fortuna - Oh! Fortuna 
 com la lluna
 ets d’estat variable,
 sempre creixes
 o bé minves;
 la vida detestable
 a vegades es desentén
 a vegades es preocupa
 de l’agudesa de la ment
 com si fos un joc
 i la pobresa i el poder
 dissol com el gel.- Sors immanis 
 et inanis,
 rota tu volubilis,
 status malus,
 vana salus
 semper dissolubilis,
 obumbrata
 et velata
 michi quoque niteris;
 nunc per ludum
 dorsum nudum
 fero tui sceleris.- Sort ferotge 
 i vana
 ets una roda que gira;
 estat insegur,
 i vana salvació,
 sempre fonedissa;
 tenebrosa
 i amagada
 també et gires contra mi;
 i ara jo, pel joc,
 vaig amb l’esquena nua
 per la teva culpa cruel.- Sors salutis 
 et virtutis
 michi nunc contraria,
 est affectus
 et deffectus
 semper in angaria.
 Hac in hora
 sine mora
 corde pulsum tangite;
 quod per sortem
 sternit fortem,
 mecum omnes plangite!- La sort, en la salut 
 i en la virtut
 m’és ara contrària;
 el guany
 i la pèrdua
 són sempre motius d’angoixa.
 Ara mateix
 sense tardança
 polseu les cordes,
 perquè la sort
 fa que caigui el fort,
 planyeu-vos tots amb mi!- Traducció: Joan Pagès i Xavier Chavarria 
- També et pot interessar...- Palau Bach 
 Passió segons sant Mateu de Bach
 —Centenari de l’estrena amb l’Orfeó Català- Julian Prégardien, Evangelista 
 Josep-Ramon Olivé, Jesús
 Marta Mathéu, soprano
 Carlo Vistoli, contratenor
 Ilker Arcayürek, tenor
 Andreas Wolff, baix
 Juan de la Rubia, orgue
 Joan Seguí, orgue
 Orfeó Català
 Cor Infantil de l’Orfeó Català
 Solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín
 Orquestra Simfònica Camera Musicae
 Simon Halsey, director- Passió segons sant Mateu - Dissabte, 10.07.21 – 19:00 h 
 Diumenge, 11.07.21 – 11:00 h
 Sala de Concerts
 Preu: de 20 a 48 euros
- Dipòsit legal: B 1521-2021 



