• Loreto Aramendi
    L'orgue romàntic

    Orgue al Palau

    Diumenge, 25 de febrer de 2024 – 18 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Loreto Aramendi, orgue


    Dietrich Buxtehude (1637-1707)
    Toccata BUX WV 156                             

     

    Maurice Duruflé (1902-1986)
    Suite, op.5

    Prélude

     

    Franz Liszt (1811-1886)
    Funérailles* (Harmonies poétiques et religieuses)

     

    Gabriel Fauré (1845-1924)
    Pelléas et Mélisande*

    Prélude
    Sicilienne

     

    Cesar Franck (1882-1890)
    Rédemption* (Interludi simfònic)

     

    Charles Tournemire (1870-1939)
    Choral Improvisation “Victimae Paschali”

    *Transcripcions de Louis Robilliard.

    Aquest concert te una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat per Catalunya Música.

    #orgue

  • Poema

    SALM

    Cap enigma podria néixer
    sense l’amor.

    Com les fulles
    que diu el foc
    i planta el vent
    i ajaça el sol.

    L’ocell que fendeix el cor
    sempre s’oculta
    entre les garbes.

    Però mirar és saber estimar
    ara que tot és insabut.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Si algú es sorprèn en veure que un concert titulat “L’orgue romàntic” està encapçalat per una obra de Dietrich Buxtehude és perquè encara no coneix prou l’obra d’aquest geni del Barroc alemany, perquè es refia massa de les etiquetes amb què al segle XIX es van catalogar els diferents estils. Malgrat l’admiració que van professar-li els contemporanis, encapçalats per Johann Sebastian Bach, la història ha deixat Buxtehude en aquesta suggeridora franja de penombra que hi ha a redós de les grans figures, però malgrat això (o precisament per això) val la pena retrobar-lo aquí. La Toccata que obre el concert és un exemple desbordant d’imaginació, gosadia i virtuosisme. Música excel·lent, se li posi l’etiqueta que se li posi.

    Ja ubicats en el Romanticisme cronològic, la figura de Maurice Duruflé és una altra d’aquestes personalitats que es veneren entre cercles iniciats però que passen desapercebudes per al gran públic. La seva Suite op. 5 porta als límits l’orgue i l’organista, i al mateix temps és un goig per als oients. Duruflé coneix els corrents avantguardistes del segle XX, però és immune a les modes i a l’experimentació per l’experimentació. Sense renunciar a la melodia i l’harmonia clàssica, incorpora en el seu llenguatge personalíssim aquells recursos que serveixen millor a la seva pròpia idea de l’estètica sonora. Això, afegit a les seves capacitats com a intèrpret, el porten a signar un veritable monument del repertori per a orgue.

    Liszt, Fauré i Franck són, en diferents graus, més coneguts pel públic general. Del primer escoltarem la impressionant versió per a orgue dels seus Funérailles, originalment escrita per a piano i inclosa en el recull Harmonies poétiques et religieuses. Aquesta transcripció és un dels exemples magnífics d’obres que l’orgue ha incorporat com a pròpies al seu gran repertori, ja que explora de manera magistral tant les possibilitats de l’instrument com les que conté la partitura per a piano sol.

    El Pelléas et Mélisande de Fauré va ser escrit com a música incidental per a una representació de l’obra de Maeterlinck. Reconvertida després en una suite amb diversos moviments, s’ha fet lloc en el repertori orquestral, però també en la versió pianística. Per la seva banda, Rédemption és la primera obra de Franck en què el compositor va aplicar el que anomenava “arquitectura tonal”. Originalment escrita per a cor i orquestra, la inclusió posterior d’un “Interludi” simfònic va permetre al compositor fer una experimentació que l’ha convertit en el passatge més interessant de l’obra.

    Charles Tournemire, deixeble de Franck –amb qui no tenia bona sintonia a nivell personal, però que va ser el seu mestre més influent–, va destacar com a compositor per a orgue gràcies especialment al recull L’Orgue Mystique, un cicle de cinquanta-una suites d’orgue, una per a cada diumenge de l’any litúrgic. Si en aquest recull es manté proper als modes gregorians, en obres posteriors, com els Sept chorals-poèmes, a què pertany el coral “Victimae Paschali”, la inspiració procedeix d’una font tan aparentment distant com els modes hindús.

    Pep Gorgori, musicòleg i periodista

  • 20240208 Repertori universal DESKTOP
  • Biografia

    Loreto Aramendi, orgue

    Loreto Aramendi

    Natural d’Orio (Guipúscoa), estudià als Conservatori Superior de Sant Sebastià, on va obtenir els títols superiors de piano, clavicèmbal, orgue i de música de cambra amb Loreto F. Imaz, Esther Mendiburu i Cristina Navajas.

    També estudià orgue al Conservatoire National Regional de Baiona, amb Bernadette Carrau i Esteban Landart, i hi obtingué la medalla d’or i el primer premi en finalitzar el cicle de perfeccionament. A Lió va ingressar al Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse (CNSMD) de Lió, on treballà amb  Jean Boyer, Louis Robilliard i J. Von Oortmersen, tot obtenint el primer premi amb mention très bien i el diploma nacional d’estudis superiors en l’especialitat d’orgue. Va ser becada per la Diputació Foral de Guipúscoa durant dos anys, i per la Fundación Lartundo.

    Va ampliar coneixements de perfeccionament al Conservatoire National Supérieur Regional de París durant cinc anys amb Nöelle Spieth i hi va rebre el primer premi en finalitzar el cicle superior de clavicèmbal i el diploma d’estudis musicals generals. Així mateix, va treballar amb J. Rouvier en l’especialitat de piano. I durant tres anys ho va fer a Barcelona amb Edith Fischer i Jorge Pepi. També ha fet cursos de perfeccionament amb professors com ara  M. Radulescu, J. von Oortmersen, W. Jansen, D. Moroney, R.  Requejo, Roberto Szidon i Sakharov, entre d’altres. Així mateix, és llicenciada en psicologia per la Universitat del País Basc.

    Titular de l’orgue Cavaillé-Coll (1863) de la basílica de Santa María del Coro de Sant Sebastià i concertista internacional, ha ofert nombrosos recitals a festivals internacionals als Estats Units, el Japó, l’Argentina, Xile, el Canadà, com també a la majoria de països europeus, i ha actuat a  l’Opera City Hall de Tòquio, Auditorio Nacional de Madrid, Notre-Dame i Saint-Sulpice de París, Hallgrímskirkja de Reykjavík, catedral Saint Patricks de Nova York, abadia de Westminster i Auditori de Stavanger (Noruega), entre d’altres.

    Ha publicat tres àlbums dobles enregistrats amb l’orgue Cavaillé-Coll de Santa María del Coro;  Transcriptions amb el gran Cavaillé-Coll de l’abadia de Saint-Ouen de Rouen, amb transcripcions de Louis Robilliard, i Orlos, clarines y otros nazardos a la catedral de Salamanca i amb l’orgue Jordi Bosch de Santanyí (Mallorca).

    Interessada en el món de l’orgueneria, també col·labora i participa de manera activa en diversos projectes de reparació i restauració d’orgues.

    Ha estat col·laboradora de l’Euskadiko Orkestra Sinfonikoa durant diversos anys. Ofereix concerts com a solista i amb diverses formacions, ja sigui amb orgue, piano o clavicèmbal, en repertori que abasta totes les èpoques i estils.  

    Els seus propers compromisos inclouen gires pels Estats Units i el Japó, així com concerts a Anglaterra, França, Noruega, Islàndia, Eslovàquia, Rússia, Alemanya, Polònia, Luxemburg, Suïssa, Itàlia i Espanya.

    Actualment és professora al Conservatorio Profesional Francisco Escudero de Sant Sebastià.

    www.loretoaramendi.com

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Divendres, 05.07.24 - 20 h
    Petit Palau

    —Nit i albada

    Ola Gjeilo, piano

    Improvisacions al piano

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex