Loreto Aramendi
—L'orgue romànticOrgue al Palau
Diumenge, 25 de febrer de 2024 – 18 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Loreto Aramendi, orgue
Dietrich Buxtehude (1637-1707)
Toccata BUX WV 156Maurice Duruflé (1902-1986)
Suite, op.5Prélude
Franz Liszt (1811-1886)
Funérailles* (Harmonies poétiques et religieuses)Gabriel Fauré (1845-1924)
Pelléas et Mélisande*Prélude
SicilienneCesar Franck (1882-1890)
Rédemption* (Interludi simfònic)Charles Tournemire (1870-1939)
Choral Improvisation “Victimae Paschali”*Transcripcions de Louis Robilliard.
Aquest concert te una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música.
#orgue
Poema
SALM
Cap enigma podria néixer
sense l’amor.Com les fulles
que diu el foc
i planta el vent
i ajaça el sol.L’ocell que fendeix el cor
sempre s’oculta
entre les garbes.Però mirar és saber estimar
ara que tot és insabut.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Si algú es sorprèn en veure que un concert titulat “L’orgue romàntic” està encapçalat per una obra de Dietrich Buxtehude és perquè encara no coneix prou l’obra d’aquest geni del Barroc alemany, perquè es refia massa de les etiquetes amb què al segle XIX es van catalogar els diferents estils. Malgrat l’admiració que van professar-li els contemporanis, encapçalats per Johann Sebastian Bach, la història ha deixat Buxtehude en aquesta suggeridora franja de penombra que hi ha a redós de les grans figures, però malgrat això (o precisament per això) val la pena retrobar-lo aquí. La Toccata que obre el concert és un exemple desbordant d’imaginació, gosadia i virtuosisme. Música excel·lent, se li posi l’etiqueta que se li posi.
Ja ubicats en el Romanticisme cronològic, la figura de Maurice Duruflé és una altra d’aquestes personalitats que es veneren entre cercles iniciats però que passen desapercebudes per al gran públic. La seva Suite op. 5 porta als límits l’orgue i l’organista, i al mateix temps és un goig per als oients. Duruflé coneix els corrents avantguardistes del segle XX, però és immune a les modes i a l’experimentació per l’experimentació. Sense renunciar a la melodia i l’harmonia clàssica, incorpora en el seu llenguatge personalíssim aquells recursos que serveixen millor a la seva pròpia idea de l’estètica sonora. Això, afegit a les seves capacitats com a intèrpret, el porten a signar un veritable monument del repertori per a orgue.
Liszt, Fauré i Franck són, en diferents graus, més coneguts pel públic general. Del primer escoltarem la impressionant versió per a orgue dels seus Funérailles, originalment escrita per a piano i inclosa en el recull Harmonies poétiques et religieuses. Aquesta transcripció és un dels exemples magnífics d’obres que l’orgue ha incorporat com a pròpies al seu gran repertori, ja que explora de manera magistral tant les possibilitats de l’instrument com les que conté la partitura per a piano sol.
El Pelléas et Mélisande de Fauré va ser escrit com a música incidental per a una representació de l’obra de Maeterlinck. Reconvertida després en una suite amb diversos moviments, s’ha fet lloc en el repertori orquestral, però també en la versió pianística. Per la seva banda, Rédemption és la primera obra de Franck en què el compositor va aplicar el que anomenava “arquitectura tonal”. Originalment escrita per a cor i orquestra, la inclusió posterior d’un “Interludi” simfònic va permetre al compositor fer una experimentació que l’ha convertit en el passatge més interessant de l’obra.
Charles Tournemire, deixeble de Franck –amb qui no tenia bona sintonia a nivell personal, però que va ser el seu mestre més influent–, va destacar com a compositor per a orgue gràcies especialment al recull L’Orgue Mystique, un cicle de cinquanta-una suites d’orgue, una per a cada diumenge de l’any litúrgic. Si en aquest recull es manté proper als modes gregorians, en obres posteriors, com els Sept chorals-poèmes, a què pertany el coral “Victimae Paschali”, la inspiració procedeix d’una font tan aparentment distant com els modes hindús.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografia
Biografia
Loreto Aramendi, orgue
Natural d’Orio (Guipúscoa), estudià als Conservatori Superior de Sant Sebastià, on va obtenir els títols superiors de piano, clavicèmbal, orgue i de música de cambra amb Loreto F. Imaz, Esther Mendiburu i Cristina Navajas.
També estudià orgue al Conservatoire National Regional de Baiona, amb Bernadette Carrau i Esteban Landart, i hi obtingué la medalla d’or i el primer premi en finalitzar el cicle de perfeccionament. A Lió va ingressar al Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse (CNSMD) de Lió, on treballà amb Jean Boyer, Louis Robilliard i J. Von Oortmersen, tot obtenint el primer premi amb mention très bien i el diploma nacional d’estudis superiors en l’especialitat d’orgue. Va ser becada per la Diputació Foral de Guipúscoa durant dos anys, i per la Fundación Lartundo.
Va ampliar coneixements de perfeccionament al Conservatoire National Supérieur Regional de París durant cinc anys amb Nöelle Spieth i hi va rebre el primer premi en finalitzar el cicle superior de clavicèmbal i el diploma d’estudis musicals generals. Així mateix, va treballar amb J. Rouvier en l’especialitat de piano. I durant tres anys ho va fer a Barcelona amb Edith Fischer i Jorge Pepi. També ha fet cursos de perfeccionament amb professors com ara M. Radulescu, J. von Oortmersen, W. Jansen, D. Moroney, R. Requejo, Roberto Szidon i Sakharov, entre d’altres. Així mateix, és llicenciada en psicologia per la Universitat del País Basc.
Titular de l’orgue Cavaillé-Coll (1863) de la basílica de Santa María del Coro de Sant Sebastià i concertista internacional, ha ofert nombrosos recitals a festivals internacionals als Estats Units, el Japó, l’Argentina, Xile, el Canadà, com també a la majoria de països europeus, i ha actuat a l’Opera City Hall de Tòquio, Auditorio Nacional de Madrid, Notre-Dame i Saint-Sulpice de París, Hallgrímskirkja de Reykjavík, catedral Saint Patricks de Nova York, abadia de Westminster i Auditori de Stavanger (Noruega), entre d’altres.
Ha publicat tres àlbums dobles enregistrats amb l’orgue Cavaillé-Coll de Santa María del Coro; Transcriptions amb el gran Cavaillé-Coll de l’abadia de Saint-Ouen de Rouen, amb transcripcions de Louis Robilliard, i Orlos, clarines y otros nazardos a la catedral de Salamanca i amb l’orgue Jordi Bosch de Santanyí (Mallorca).
Interessada en el món de l’orgueneria, també col·labora i participa de manera activa en diversos projectes de reparació i restauració d’orgues.
Ha estat col·laboradora de l’Euskadiko Orkestra Sinfonikoa durant diversos anys. Ofereix concerts com a solista i amb diverses formacions, ja sigui amb orgue, piano o clavicèmbal, en repertori que abasta totes les èpoques i estils.
Els seus propers compromisos inclouen gires pels Estats Units i el Japó, així com concerts a Anglaterra, França, Noruega, Islàndia, Eslovàquia, Rússia, Alemanya, Polònia, Luxemburg, Suïssa, Itàlia i Espanya.
Actualment és professora al Conservatorio Profesional Francisco Escudero de Sant Sebastià.
www.loretoaramendi.com
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Divendres, 05.07.24 - 20 h
Petit Palau—Nit i albada
Ola Gjeilo, piano
Improvisacions al piano
Preu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Loreto Aramendi
—L'orgue romànticOrgue al Palau
Diumenge, 25 de febrer de 2024 – 18 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Loreto Aramendi, orgue
Dietrich Buxtehude (1637-1707)
Toccata BUX WV 156Maurice Duruflé (1902-1986)
Suite, op.5Prélude
Franz Liszt (1811-1886)
Funérailles* (Harmonies poétiques et religieuses)Gabriel Fauré (1845-1924)
Pelléas et Mélisande*Prélude
SicilienneCesar Franck (1882-1890)
Rédemption* (Interludi simfònic)Charles Tournemire (1870-1939)
Choral Improvisation “Victimae Paschali”*Transcripcions de Louis Robilliard.
Aquest concert te una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música.
#orgue
Poema
SALM
Cap enigma podria néixer
sense l’amor.Com les fulles
que diu el foc
i planta el vent
i ajaça el sol.L’ocell que fendeix el cor
sempre s’oculta
entre les garbes.Però mirar és saber estimar
ara que tot és insabut.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Si algú es sorprèn en veure que un concert titulat “L’orgue romàntic” està encapçalat per una obra de Dietrich Buxtehude és perquè encara no coneix prou l’obra d’aquest geni del Barroc alemany, perquè es refia massa de les etiquetes amb què al segle XIX es van catalogar els diferents estils. Malgrat l’admiració que van professar-li els contemporanis, encapçalats per Johann Sebastian Bach, la història ha deixat Buxtehude en aquesta suggeridora franja de penombra que hi ha a redós de les grans figures, però malgrat això (o precisament per això) val la pena retrobar-lo aquí. La Toccata que obre el concert és un exemple desbordant d’imaginació, gosadia i virtuosisme. Música excel·lent, se li posi l’etiqueta que se li posi.
Ja ubicats en el Romanticisme cronològic, la figura de Maurice Duruflé és una altra d’aquestes personalitats que es veneren entre cercles iniciats però que passen desapercebudes per al gran públic. La seva Suite op. 5 porta als límits l’orgue i l’organista, i al mateix temps és un goig per als oients. Duruflé coneix els corrents avantguardistes del segle XX, però és immune a les modes i a l’experimentació per l’experimentació. Sense renunciar a la melodia i l’harmonia clàssica, incorpora en el seu llenguatge personalíssim aquells recursos que serveixen millor a la seva pròpia idea de l’estètica sonora. Això, afegit a les seves capacitats com a intèrpret, el porten a signar un veritable monument del repertori per a orgue.
Liszt, Fauré i Franck són, en diferents graus, més coneguts pel públic general. Del primer escoltarem la impressionant versió per a orgue dels seus Funérailles, originalment escrita per a piano i inclosa en el recull Harmonies poétiques et religieuses. Aquesta transcripció és un dels exemples magnífics d’obres que l’orgue ha incorporat com a pròpies al seu gran repertori, ja que explora de manera magistral tant les possibilitats de l’instrument com les que conté la partitura per a piano sol.
El Pelléas et Mélisande de Fauré va ser escrit com a música incidental per a una representació de l’obra de Maeterlinck. Reconvertida després en una suite amb diversos moviments, s’ha fet lloc en el repertori orquestral, però també en la versió pianística. Per la seva banda, Rédemption és la primera obra de Franck en què el compositor va aplicar el que anomenava “arquitectura tonal”. Originalment escrita per a cor i orquestra, la inclusió posterior d’un “Interludi” simfònic va permetre al compositor fer una experimentació que l’ha convertit en el passatge més interessant de l’obra.
Charles Tournemire, deixeble de Franck –amb qui no tenia bona sintonia a nivell personal, però que va ser el seu mestre més influent–, va destacar com a compositor per a orgue gràcies especialment al recull L’Orgue Mystique, un cicle de cinquanta-una suites d’orgue, una per a cada diumenge de l’any litúrgic. Si en aquest recull es manté proper als modes gregorians, en obres posteriors, com els Sept chorals-poèmes, a què pertany el coral “Victimae Paschali”, la inspiració procedeix d’una font tan aparentment distant com els modes hindús.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografia
Loreto Aramendi, orgue
Natural d’Orio (Guipúscoa), estudià als Conservatori Superior de Sant Sebastià, on va obtenir els títols superiors de piano, clavicèmbal, orgue i de música de cambra amb Loreto F. Imaz, Esther Mendiburu i Cristina Navajas.
També estudià orgue al Conservatoire National Regional de Baiona, amb Bernadette Carrau i Esteban Landart, i hi obtingué la medalla d’or i el primer premi en finalitzar el cicle de perfeccionament. A Lió va ingressar al Conservatoire National Supérieur de Musique et Danse (CNSMD) de Lió, on treballà amb Jean Boyer, Louis Robilliard i J. Von Oortmersen, tot obtenint el primer premi amb mention très bien i el diploma nacional d’estudis superiors en l’especialitat d’orgue. Va ser becada per la Diputació Foral de Guipúscoa durant dos anys, i per la Fundación Lartundo.
Va ampliar coneixements de perfeccionament al Conservatoire National Supérieur Regional de París durant cinc anys amb Nöelle Spieth i hi va rebre el primer premi en finalitzar el cicle superior de clavicèmbal i el diploma d’estudis musicals generals. Així mateix, va treballar amb J. Rouvier en l’especialitat de piano. I durant tres anys ho va fer a Barcelona amb Edith Fischer i Jorge Pepi. També ha fet cursos de perfeccionament amb professors com ara M. Radulescu, J. von Oortmersen, W. Jansen, D. Moroney, R. Requejo, Roberto Szidon i Sakharov, entre d’altres. Així mateix, és llicenciada en psicologia per la Universitat del País Basc.
Titular de l’orgue Cavaillé-Coll (1863) de la basílica de Santa María del Coro de Sant Sebastià i concertista internacional, ha ofert nombrosos recitals a festivals internacionals als Estats Units, el Japó, l’Argentina, Xile, el Canadà, com també a la majoria de països europeus, i ha actuat a l’Opera City Hall de Tòquio, Auditorio Nacional de Madrid, Notre-Dame i Saint-Sulpice de París, Hallgrímskirkja de Reykjavík, catedral Saint Patricks de Nova York, abadia de Westminster i Auditori de Stavanger (Noruega), entre d’altres.
Ha publicat tres àlbums dobles enregistrats amb l’orgue Cavaillé-Coll de Santa María del Coro; Transcriptions amb el gran Cavaillé-Coll de l’abadia de Saint-Ouen de Rouen, amb transcripcions de Louis Robilliard, i Orlos, clarines y otros nazardos a la catedral de Salamanca i amb l’orgue Jordi Bosch de Santanyí (Mallorca).
Interessada en el món de l’orgueneria, també col·labora i participa de manera activa en diversos projectes de reparació i restauració d’orgues.
Ha estat col·laboradora de l’Euskadiko Orkestra Sinfonikoa durant diversos anys. Ofereix concerts com a solista i amb diverses formacions, ja sigui amb orgue, piano o clavicèmbal, en repertori que abasta totes les èpoques i estils.
Els seus propers compromisos inclouen gires pels Estats Units i el Japó, així com concerts a Anglaterra, França, Noruega, Islàndia, Eslovàquia, Rússia, Alemanya, Polònia, Luxemburg, Suïssa, Itàlia i Espanya.
Actualment és professora al Conservatorio Profesional Francisco Escudero de Sant Sebastià.
www.loretoaramendi.com
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Divendres, 05.07.24 - 20 h
Petit Palau—Nit i albada
Ola Gjeilo, piano
Improvisacions al piano
Preu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –