• Vespres d’Arnadí & Cor de Noies de l'Orfeó Català
    Stabat Mater de Pergolesi

    Vespres Barrocs | La Casa dels Cants | Estiu al Palau | GREC - Festival de Barcelona

    Dilluns, 18 de juliol de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • En co-producció amb:

    • Festival GREC 2022 - positiu 2 colors

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ulrike Haller, soprano
    Marta Infante, mezzosoprano
    Davo Marín i Carme Milán, ballarins i coreògrafs
    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Vespres d’Arnadí (Dani Espasa, direcció)
    Buia Reixach i Feixes, direcció musical
    Marc Rosich, direcció escènica


    Llibre vermell de Montserrat
    O Virgo splendens

    Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)
    Salve Regina
    Maria Molina, soprano
    Sara Millán, mezzosoprano
    Mireia Arguijo, contralt

    Ilse Weber (1903-1944)
    Wiegala
    Arranjament de Jordi Domènech (1967) sobre la versió per a cor de Winfried Radeke (1940)

    Isadora Duncan (1877-1927)
    Lectura d’un fragment extret de les seves memòries
    Guida Miró, recitadora

    Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)
    Stabat Mater

    Stabat Mater dolorosa
    Cujus animam gementem
    O quam tristis et afflicta
    Quae moerebat et dolebat
    Quis est homo, qui non fleret
    Vidit suum dulcem Natum
    Eja, Mater, fons amoris
    Fac ut ardeat cor meum
    Sancta Mater, istud agas
    Fac ut portem Christi mortem
    Inflammatus et accensus
    Quando corpus morietur
    Amen

    Sarah Quartel (1982)
    Lux aeterna

    Dillon O’Brian (1991)
    May you stay in the arms of the angels
    Tània Mittendorf, contralt

    Miklós Kocsár (1933-2019)
    Salve Regina

    Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa.

    Concert enregistrat i emès en streaming per Palau Digital

    #coral #nousformats

  • Comentari

    G. B. Pergolesi va escriure el seu cèlebre Stabat Mater (1736) durant les darreres setmanes dels seus fugaços vint-i-sis anys de vida. Malalt de tuberculosi, s’havia refugiat en un monestir franciscà de la localitat de Pozzuoli, on va desenvolupar aquesta obra mestra que expressa, com poques, el dolor d’una mare davant la pèrdua d’un fill. Avui, aquesta obra cabdal esdevé l’eix central d’aquest concert, concebut al voltant del tema de la maternitat i, en concret, de la infinita agonia que representa veure morir l’ésser humà a qui s’ha donat vida.

    Amb una posada en escena que inclou una parella de ballarins que fan una relectura, des de diferents angles, de la imatge icònica de la Pietat –la Verge Maria recollint Jesús en ser baixat de la creu–, el concert s’articula al voltant d’un seguit de peces, de diferents èpoques i tradicions, però que comparteixen aquesta mateixa temàtica dolorosa. Un repertori que recorre vuit-cents anys d’història de la música, tot començant per una de les pàgines més conegudes del Llibre vermell de Montserrat, la peça O virgo splendens (Oh, verge esplendorosa), fins a arribar a la creació contemporània.

    Aquest ampli ventall sonor, tan ric i contrastant, queda plenament de manifest en la doble lectura que se’ns proposa de l’antífona mariana Salve Regina, una oració universal que ha estat musicada, al llarg dels segles, per infinitat de compositors. Avui la sentim en la versió barroca del francès Marc-Antoine Charpentier i en la més moderna que l’hongarès Miklós Kocsár signà el 1995. Dues peces molt llunyanes en el temps, però ambdues amarades d’una fonda espiritualitat.

    També al segle XX pertany la bellíssima Wiegela, una cançó de bressol plena de dolçor i tendresa que l’escriptora jueva Ilse Weber va compondre durant la seva estada al camp de concentració de Terezin i amb la qual va confortar els nens que caminaven amb ella cap a la cambra de gas, a Auschwitz. Igualment cançó de bressol és May you stay in the arms of angels (també coneguda com a Lullaby for a soldier), una emotiva creació del nord-americà Dillon O’Brien per a la sèrie de televisió Sons of anarchy, que ens evoca el plany dolorós d’una mare en acomiadar-se del fill.

    Completa aquest univers sonor Lux aeterna, de la canadenca Sarah Quartel. La peça és un dels quatre moviments del “Sanctus”, una obra basada en els textos llatins de la missa de rèquiem i que pren com a font d’inspiració el paisatge de la costa oest del Canadà. Aquest passatge representa el cel i tot ell ens transmet un sentiment de majestuosa lluminositat.

    Ana Maria Dàvila, periodista musical

  • Biografies

    Ulrike Haller, soprano

    Ulrike Haler

    Nascuda a Meran (Tirol del Sud). Inicia els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment cursà estudis de piano i cant a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena i s’hi graduà amb les màximes qualificacions. També rebé classes de cant d'Eliane Coelho. El 1993 obté el Primer Premi de Piano en el Concurs “Jugend musiziert” a Innsbruck (Àustria). Amplià coneixements a Barcelona amb M. Dolors Aldea, Àngel Soler, Marta Pujol i Francisco Poyato. Ha rebut consells d’Ana Luisa Chova, José van Dam, Mark Hastings, Wolfgang Holzmair, Kurt Widmer i Wolfram Rieger, entre d’altres. Actualment és professora de cant a l’Escola Coral del Palau de la Música Catalana. L’any 2015 guanyà el premi extraordinari del Conservatori Superior del Liceu i el primer premi del Curs de Lied de Joventuts Musicals d’Espanya.

    Ha actuat, com a solista, acompanyada per les orquestres Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Simfònica del Vallès, Banda Municipal de Barcelona, Ciudad de Granada, Sinfónica de Castella i Lleó, Barroca Catalana i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres, en algunes de les sales més prestigioses del país, amb la Novena Simfonia de Beethoven, Requiem de Brahms, Carmina Burana d’Orff, Missa en Do menor de Mozart, Dixit Dominus i El Messies de Händel, Cantates de Bach, Simfonia núm. 2 “Lobgesang” i Salm 42 de Mendelssohn, Les illuminations de Britten, etc. També ha ofert recitals de lied acompanyada pels pianistes Josep Buforn, Josep Surinyac i Jordi Armengol, ha publicat diversos CD i ha enregistrat per a Catalunya Música.

  • Marta Infante, mezzosoprano

    Marta Infante

    Va fer estudis de piano, viola i cant al Conservatori de Lleida i després es traslladà a la República Txeca per dedicar-se als estudis superiors de cant a la càtedra d’art de la Universitat d’Ostrava.

    Ha cantat amb les principals orquestres del país, com l’Orquesta Nacional de España, OBC, Orquesta de RTVE, Filarmónica de Màlaga, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, ORCAM, Real Filramonía de Galícia, Orquesta Sinfónica de Navarra i Orkestra Sinfonikoa de Bilbao, entre d’altres, i ha treballat amb els directors Leon Botstein, Vaclav Luks, Enrico Onoffri, Giovanni Antonini, Ottavio Dantone, Richard Egarr, Rinaldo Alesandrini, Carlos Kalmar, Kees Bakels, Víctor Pablo Pérez, Paul Daniels, Josep Pons i Gustavo Dudamel, entre d’altres.

    Ha participat en produccions d’òpera al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Teatro Gayarre i Baluarte de Pamplona, Teatre Florea de Praga, Teatre Nacional de Moràvia a Ostrava (Txèquia). Ha cantat als principals festivals europeus de música antiga, com Bienale de Venecia, The Bijloke (Bèlgica), Festival Baroque de Sablé, Janackuv Maj i Concentus Moravie (Txèquia), Oslo International Church Music Festival, Gulbenkian de Lisboa, Concentus Moravie, Festival de Friburg, Torroella de Montgrí, Festival de Música Antiga de Sevilla, Festival d’Aranjuez, etc., així com als principals auditoris del Pròxim Orient, el Japó, Xile, Cuba i al Mozarteum Argentino, a l’Uruguai, el Brasil i Mèxic.

    Amb el pianista Jorge Robaina fan una tasca important al món del lied i han ofert recitals al Palau de la Música Catalana, on van rebre el Premi El Primer Palau, a la Fundación J. March de Madrid, Cicle de Lied de Saragossa, Ostrava, Festival de Canàries, Teatro Calderón de Valladolid, etc.

    Entre la seva extensa discografia destaquen, Alto cantatas de Telemann, Tonos al arpa i Cantate Contarini, amb M. Vilas, les òperes Amor aumenta el valor de Nebra i Guerra de los gigantes de Durón, així com Dvořák songs amb cançons d’aquest compositor amb el pianista Jorge Robaina.

  • Davo Marín, ballarí i coreògraf

    Davo Marín

    És graduat en teatre físic i visual i postgraduat en pedagogia teatral per l’Institut del Teatre de Barcelona i en psicomotricitat per la Universitat de Barcelona.

    Actualment és assessor de moviment de Zona inundable (producció del Teatre Nacional de Catalunya, amb direcció de Marta Gil). Intèrpret i ajudant de direcció en gira de La Rambla de les floristes (producció del Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Jordi Prat i Coll), ajudant de moviment i ajudant de direcció en gira en De què parlem quan no parlem d’aquesta merda de la Calòrica (producció del Teatre Nacional de Catalunya, direcció d’Israel Solà), actualment interpreta el personatge de Julio a la telesèrie Com si fos ahir de TV3.

    Com a ballarí i intèrpret forma part de diverses companyies de dansa, com Pasodos Dance Company, Puntiapart Dansteatre i de la seva pròpia companyia, Àgora Dansa, amb la qual va guanyar el primer premi de dansa contemporània al Certamen Coreográfico de Madrid (2011) i el segon premi de Balears Art Jove (2008). També va ser ballarí i intèrpret a Cabaret 13 (2014-2018) i  Laberint striptease (producció de l’Escenari Brossa 2019, sota la direcció de Roberto G. Alonso).

    Com a coreògraf ha treballat a l’òpera d’Alban Berg Lulu, dirigida per Kaisa Selde (Finlàndia, 2010), amb la companyia Malnascuts (Sala Beckett, 2014), Orgia de The Mamzelles (Teatre Lliure, 2014).

    Com a docent ha impartit classes i cursos de teatre-dansa i interpretació a diferents escoles i centres arreu de Catalunya i les Balears. Participa al programa EduCaixa com a docent de pedagogia teatral per a escoles.

    Director d’escena i coreògraf dels diferents muntatges del projecte pedagògic Assaltem l’Escenari del Teatre Tantarantana, actualment, a Granés Batxillerat, imparteix les assignatures d’anatomia aplicada, història del teatre i de cos i moviment, i n’és el coordinador pedagògic de la modalitat d’arts escèniques.

  • Carme Milán, ballarina i coreògrafa

    Carme Marín

    Nascuda a Barcelona (1996), va cursar l’especialitat de dansa contemporània al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre. Ha rebut formació teatral a diverses escoles: Eòlia, Aules, Estudi de Teatre Helena Munné i al Col·legi del Teatre. El 2015 inicià la seva carrera a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre (interpretació musical), tot compaginant els estudis amb la seva participació en diverses produccions teatrals com a coreògrafa a Grinder, el musical (Eixample Teatre, 2016), intèrpret a El despertar de la primavera (Teatre Gaudí, Teatre Victòria, 2017) i ballarina a Cabaret 13 (Cia. Roberto G. Alonso, 2018). Completà els estudis al Thomas Bernhard Institut-Mozarteum de Salzburg. El 2019 va formar part del repartiment de La Rambla de les floristes, dirigida per Jordi Prat i Coll i representada a la Sala Gran del TNC. El 2021 s’incorporà com a protagonista a la vuitena temporada d’El petit príncep a la Sala Barts (producció de La Perla29, amb Manu Guix i Àngel Llàcer).

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    D’aquesta temporada 2023-24 destaca el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Vespres d'Arnadí

    Vespres d'Arnadí

    ©MayZircus

    Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

    Farran Sylvan James, Adriana Alcaide, Oriol Algueró i Cecilia Clares, violins I | Luca Giardini, Pavel Amílcar, Irantzu Zuasti i Maria Gomis, violins II | Natan Paruzel i Elisabeth Gex, violes | Oriol Aymat i Oleguer Aymamí, violoncels | Oriol Martí i Oriol Casadevall, contrabaixos | Pere Saragossa i Ivan Alcazo, oboès | Guillermo Salcedo, fagot | Josep Maria Martí, tiorba | Dani Espasa, clave, orgue i direcció

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.

    Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.

  • Marc Rosich, dramaturg, director d’escena i traductor

    Marc Rosich

    Nascut a Barcelona el 1973, és dramaturg, director d’escena i traductor. Forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, projecte que recentment ha rebut el premi OPERA XXI a la Millor Iniciativa de Foment de la Lírica.

    Com a dramaturg, els seus textos i adaptacions s’han pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Teatre Romea, Centro Dramático Nacional, Compañía Nacional de Teatro Clásico, Sala Beckett, Escenari Brossa, Sala Flyhard o Tantarantana, entre d’altres.

    Ha col·laborat com a co-dramaturg amb el director Calixto Bieito en més d’una desena de produccions internacionals, entre les quals destaca Tirant Lo Blanc, Premi de la crítica de Barcelona 2008 a la millor dramatúrgia.

    Ha escrit llibrets d’òpera i espectacles musicals en col·laboració amb els compositors Joan Magrané, Raquel G. Tomás, Agustí Charles, Carles Santos, Salvador Brotons, Enric Palomar, Mario G. Cortizo, Howard Armand, Albert Carbonell, Maika Makovski, Clara Peya i Carles Pedragosa.

    Entre les seves posades en escena d’òpera destaquen el projecte col·lectiu SIS SOLOS SOLES (Gran Teatre del Liceu), Diàlegs de Tirant e Carmesina de Joan Magrané (Peralada / Gran Teatre del Liceu), la creació col·lectiva 4Carmen (Peralada / Arts Santa Mònica) i Dido & Aeneas de Purcell (Palau de la Música Catalana amb el Cor Jove de l’Orfeó Català). A més, per al Palau de la Música Catalana, ha dirigit la versió semi escenificada d’El giravolt de Maig de Toldrà que es va veure el passat mes de juny; així com la posada en escena, el Nadal de 2016, del Concert de Sant Esteve.

    Ha traduït al català l’òpera participativa El monstre al laberint de Jonathan Dove (Orfeó Català-Festival Grec / Gran Teatre del Liceu). Ha escrit i dirigit per a María Bayo el recital escenificat Divina Cleopatra (Teatre Poliorama).

    En el camp del teatre infantil, ha signat el text i direcció dels espectacles musicals La dona vinguda del futur, amb Guille Milkyway i Renard o el llibre de les bèsties, amb Clara Peya, ambdós guardonats amb el premi de la crítica al millor espectacle per a tots els públics.

    Amb l’espectacle Ocaña, reina de las Ramblas, i l’adaptació en llibret de la Infanticida de Víctor Català (amb música de Clara Peya) acaba de guanyar respectivament els Premis de la crítica 2019  i 2020 al millor musical.

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Textos

    Llibre vermell de Montserrat (segle XIV)
    O Virgo splendens

    O virgo splendens hic in monte celso
    miraculis serrato, fulgentibus ubique,
    quem fideles conscendunt universi.
    Eia, pietatis oculo placato,
    cerne ligatos fune peccatorum,
    ne infernorum ictibus graventur,
    sed cum beatis tua prece vocentur.

    Oh esplèndida Verge, en aquesta muntanya,
    on els miracles sorgeixen per tot arreu,
    on ascendeixen els fidels de tot el món.
    Mira amb ull misericordiós aquells que estan empresonats en les cordes del pecat,
    perquè no siguin presa de les flames de l’infern,
    sinó que siguin cridats per tu entre els beneïts.

    Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)
    Salve Regina

    Salve, Regina, mater misericordiae:
    Vita, dulcedo, et spes nostra, salve.
    Ad te clamamus, exsules, filii Hevae.
    Ad te suspiramus, gementes et flentes
    in hac lacrimarum valle.
    Eia ergo, Advocata nostra,
    illos tuos misericordes oculos
    ad nos converte.
    Et Jesum, benedictum fructum ventris tui,
    nobis, post hoc exsilium ostende.
    O clemens! O pia!
    O dulcis Virgo Maria!

    Salve, Reina i mare de misericòrdia,
    vida, dolçor i esperança nostra, salve.
    A tu clamem els desterrats fills d’Eva.
    A tu sospirem gemegant i plorant
    en aquesta vall de llàgrimes.
    Eia, doncs, advocada nostra,
    dirigeix cap a nosaltres
    els teus ulls misericordiosos.
    I, després d’aquest exili,
    mostra’ns a Jesús, fruit beneït del teu ventre.
    O clement, o piadosa,
    o dolça Verge Maria.

    Ilse Weber (1903-1944)
    Wiegala

    Wiegala, wiegala, weier,
    der Wind spielt auf der Leier.
    Er spielt so süß im grünen Ried,
    die Nachtigall, die singt ihr Lied.
    Wiegala, wiegala, weier,
    der Wind spielt auf der Leier.

    Son soneta, dorm fillet, sento
    ressonar la lira quan bufa el vent
    entre les canyes verdes.
    El rossinyol respon amb el seu cant.
    Son soneta, dorm fillet,
    la lira ressona amb l’alè del vent.

    Wiegala, wiegala, werne,
    der Mond ist die Laterne,
    er steht am dunklen Himmelszelt
    und schaut hernieder auf die Welt.
    Wiegala, wiegala, werne,
    der Mond ist die Laterne.

    Son soneta, joia materna,
    la lluna és una gran llanterna
    suspesa en el cel profund
    que contempla el món des de dalt.
    Son soneta, joia materna,
    la lluna és una gran llanterna.

    Wiegala, wiegala, wille,
    wie ist die Welt so stille!
    Es stört kein Laut die süße Ruh,
    schlaf, mein Kindchen, schlaf auch du.
    Wiegala, wiegala, wille,
    wie ist die Welt so stille!

    Son soneta, descansa tranquil,
    que silenciós està el món!
    Cap so no pertorba el teu dolç repòs.
    Dorm, fill meu, dorm tu també.
    Son soneta, descansa tranquil,
    que silenciós està el món!

    Isadora Duncan (1877-1927)
    Text extret de les seves memòries

    “El crit d’una mare se sent dos cops.
    El primer, el dia que neixen els seus fills.
    El segon, el dia que moren.
    El primer és un crit d’alegria.
    L’altre és un crit de dolor.
    I malgrat tot, són el mateix crit.
    Perquè en l’univers hi ha un sol crit, únic,
    que conté alhora l’alegria i el dolor,
    l’èxtasi i l’agonia.
    El crit maternal de la creació.”

    Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)
    Stabat Mater

    Stabat Mater dolorosa
    juxta crucem lacrimosa,
    dum pendebat Filius.

    Prop de la creu, amb dolor,
    s’estava plorant la Mare,
    mentre hi veia el seu Fill clavat.

    Cujus animam gementem,
    contristatam et dolentem,
    pertransivit gladius.

    La seva ànima gement,
    entristida i adolorida,
    era traspassada pel glavi.

    O quam tristis et afflicta
    fuit illa benedicta
    Mater Unigeniti!

    Oh, que trista i afligida
    estava, la Mare beneïda
    del Fill Unigènit!

    Quae moerebat et dolebat,
    Pia Mater, dum videbat
    Nati poenas inclyti.

    Com s’entristia i patia,
    la Mare pietosa, mentre veia
    els sofriments del seu Fill.

    Quis est homo, qui non fleret,
    Matrem Christi si videret
    in tanto supplicio?
    Quis non posset contristari,
    Christi Matrem contemplari
    dolentem cum Filio?
    Pro peccatis suae gentis
    vidit Jesum in tormentis,
    et flagellis subditum.

    Quin home no ploraria,
    si veiés la Mare de Crist
    en un suplici tan gran?
    Qui no es posaria trist
    en contemplar la Mare de Crist
    sofrint amb el seu Fill?
    Pels pecats del seu poble,
    veié Jesús en els turments
    i sotmès als assots.

    Vidit suum dulcem Natum
    moriendo desolatum,
    dum emisit spiritum.

    Va veure el seu dolç Fillet,
    que moria, desolat,
    mentre lliurava l’esperit.

    Eja, Mater, fons amoris,
    me sentire vim doloris
    fac, ut tecum lugeam.

    Oh Mare, font d’amor,
    que jo senti la força del dolor;
    feu-me plorar amb Vós.

    Fac ut ardeat cor meum
    in amando Christum Deum,
    ut sibi complaceam.

    Feu que el meu cor s’enardeixi
    en l’amor de Crist Déu
    per ésser-li agradable.

    Sancta Mater, istud agas,
    Crucifixi fige plagas,
    cordi meo valide.
    Tui Nati vulnerati,
    tam dignati pro me pati,
    poenas mecum divide.
    Fac me vere tecum flere,
    Crucifixo condolere,
    donec ego vixero.
    Juxta crucem tecum stare,
    te libenter sociare,
    in planctu desidero.
    Virgo virginum praeclara,
    mihi jam non sis amara:
    fac me tecum plangere.

    Concediu-me, Mare Santa,
    de gravar les llagues del Crucificat
    fortament al meu cor.
    Del vostre Fill tot ferit,
    que tant es dignà de patir per mi,
    compartiu amb mi els sofriments.
    Feu que plori verament amb Vós,
    compadint el Crucificat,
    tots els dies de la meva vida.
    Desitjo restar vora la creu
    i amb Vós compartir
    les penes.
    Oh Verge, admirable entre les verges,
    no sigueu amb mi tan severa,
    deixeu-me plorar amb Vós.

    Fac ut portem Christi mortem,
    passionis fac consortem,
    et plagas recolere.
    Fac me plagis vulnerari,
    cruce hac inebriari,
    ob amorem Filii.

    Feu-me portar la mort de Crist,
    feu-me compartir la seva passió
    i meditar els seus sofriments.
    Feu que les llagues em colpeixin,
    que la creu m’embriagui,
    per l’amor del Fill.

    Inflammatus et accensus,
    per te, Virgo, sim defensus,
    in die judicii.
    Fac me cruce custodiri,
    morte Christi praemuniri,
    confoveri gratia.

    Enardit i arravatat,
    que sigui defensat per Vós, Verge,
    al jorn del judici.
    Feu que sigui protegit per la creu,
    enfortit per la mort de Crist
    i confortat per la gràcia.

    Quando corpus morietur,
    fac ut animae donetur
    paradisi gloria.

    Quan el cos es morirà,
    feu que sigui donada a la meva ànima
    la glòria del paradís.

    Amen!

    Que així sigui!

    Sarah Quartel (1982)
    Lux aeterna

    Lux aeterna luceat eis, Domine,
    cum sanctis tuis in aeternum,
    quia pius es.
    Lux aeterna luceat eis, Domine.
    Lux perpetua luceat eis,
    cum sanctis tuis in aeternum.

    Que la llum eterna els il·lumini, Senyor,
    en companyia dels vostres sants,
    perquè sou misericordiós.
    Que la llum eterna els il·lumini, Senyor.
    Feu lluir la llum per a ells sens fi,
    entre els vostres Sants per sempre.

    Dillon O’Brian (1991)
    May you stay in the arms of the angels

    May your dreams bring you peace in the darkness
    May you always rise over the rain
    May the light from above, always lead you to love
    May you stay in the arms of the angels

    Que els teus somnis et portin pau a la foscor
    que sempre t’aixequis sobre la pluja
    que la llum de dalt et porti sempre a l’amor
    que et quedis als braços dels àngels

    May you always be brave in the shadows
    ‘Till the sun shines upon you again
    Hear this prayer in my heart, and we’ll ne’er be apart
    May you stay in the arms of the angels

    Que sempre siguis valent a l’ombra
    fins que el sol et torni a brillar
    escolta aquesta pregària al meu cor, i mai ens separarem
    que et quedis als braços dels àngels

    May you hear every song in the forest
    And if ever you lose your own way
    Hear my voice like a breeze, whisper soft through the trees
    May you stay in the arms of the angels

    Que escoltis totes les cançons al bosc
    i si mai perds el teu camí
    escolta la meva veu com una brisa xiuxiueja suaument entre els arbres
    que et quedis als braços dels àngels

    Miklós Kocsár (1933-2019)
    Salve Regina

    Salve, Regina, mater misericordiae:
    Vita, dulcedo, et spes nostra, salve.
    Ad te clamamus, exsules, filii Hevae.
    Ad te suspiramus, gementes et flentes
    in hac lacrimarum valle.
    Eia ergo, Advocata nostra,
    illos tuos misericordes oculos
    ad nos converte.
    Et Jesum, benedictum fructum ventris tui,
    nobis, post hoc exsilium ostende.
    O clemens! O pia!
    O dulcis Virgo Maria!

    Salve, Reina i mare de misericordia,
    vida, dolçor i esperança nostra, salve.
    A tu clamem els desterrats fills d’Eva.
    A tu sospirem gemegant i plorant
    en aquesta vall de llàgrimes.
    Eia, doncs, advocada nostra,
    dirigeix cap a nosaltres
    els teus ulls misericordiosos.
    I, després d’aquest exili,
    mostra’ns a Jesús, fruit beneït del teu ventre.
    O clement, o piadosa,
    o dolça Verge Maria.

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dimarts, 26.07.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    Pau Codina, violoncel

    J. S. Bach: Suite núm. 5 en Do menor, BWV 1011
    J. Magrané: Tombeau 
    G. Cassadó: Suite per a violoncel sol
    G. Crumb: Sonata per a violoncel sol

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex