• Orquestra Filharmònica de Luxemburg & Gimeno

    Missa de Glòria de Puccini

    Palau 100

    Dimecres, 11 de maig de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • logo EUROMADI jpg

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Charles Castronovo, tenor
    Ludovic Tézier, baríton
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal; Simon Halsey, director artístic)
    Orquestra Filharmònica de Luxemburg
    Gustavo Gimeno, director


    I

    Olivier Messiaen (1908-1992)
    Les offrandes oubliées

    La Croix
    Le Péché
    L’Eucharistie

    Hymne

    II

    Giacomo Puccini (1858-1924)
    Messa de Gloria

    Kyrie
    Gloria
    Credo
    Sanctus-Benedictus
    Agnus Dei

    Durada aproximada del concert: primera part 23 minuts; pausa 20 minuts; segona part 50 minuts

    #clàssics #coral #nousreferents

  • Poema

    Ultimar èpiques de ventura

    Acabar?
    Res no ho fa mai.
    En totes les coses
    s’enquista un inici
    amb anhels imparables
    de re-reproduir
    atordits cicles presagials.

    I seguiré invocant els sentits del solatge
    i seguiré provocant bacanals d’imatges i visions
    i transcendències,
    desafiaré les convencions
                    per badar-nos
                                   a l’imprevist, a
                                                   l’immanent.

    I esdevindrem premonició intacta
    i tot el que tocarem tornarà
    càntic, aparició, onades.

    Ningú no podrà aturar-me,
    però no farà falta perquè
    ningú no ho voldrà,
    ni caldrà  fer-ho.

    I seguiré essent Final, Sempre i També.

    Jaume C. Pons Alorda
    Cala foc als ossos (2016)

  • Anunci Euromadi - descktop
  • Comentari

    Entre la devoció i l’obligació 

    Tres obres de caire religiós formen aquest programa magnífic en què escoltarem dues maneres molt diferents de mostrar l’experiència de la fe, no solament perquè Messiaen i Puccini pertanyen a èpoques diferents i tenen llenguatges compositius que no tenen res a veure entre si, sinó també perquè la seva manera de sentir el catolicisme es mou entre la devoció absoluta del primer i el pes de l’obligació del segon.

    Oliver Messiaen (Avinyó, 1908-Clichy, Illa de França, 1992) és un compositor fonamental per comprendre el desenvolupament musical de la segona meitat del segle XX i del que portem del XXI. Un personatge fascinant amb un talent enorme per a la composició i la pedagogia que va tenir com a fites algunes vivències personals, com ara el seu període de presoner al camp Stalag VIII-A de Görtlitz, on va compondre el seu Quartet per a la fi dels temps (1941), que ha servit per convertir-lo en un mite.

    Nen prodigi, va començar a tocar el piano als tres anys, a compondre quan en tenia set i entrà al Conservatori de París amb onze. A aquest mateix Conservatori va tornar com a professor i de les seves classes van sortir personalitats creatives tan diverses com ara Pierre Boulez, Iannis Xenakis, Karlheinz Stockhausen o György Kurtág.

    La diversitat és, doncs, una paraula que defineix molt bé la forma en la qual Messiaen nodreix la seva música. La curiositat per la literatura i la naturalesa que li van fomentar els seus pares la va augmentar amb altres arts i cultures. Estudià apassionadament la música de gamelan d’Indonèsia, els ritmes hindús, els palíndroms i capicues, l’art simbolista i surrealista o la música antiga europea. Va esdevenir tot un expert ornitòleg que transcrigué amb detall el cant dels ocells, alguns dels quals protagonistes de les seves obres, com Le merle noir (1952). Va manifestar una fe cristiana de pedra picada no solament com a organista de l’església de la Madeleine de París, sinó també des de la seva manera devota i singular de comprendre el que era per a ell la veritat teològica principal de la fe: l’amor diví.

    Amb aquesta convicció va escriure Les offrandres oubliées (1930), composició que va finalitzar tot just graduat, als vint-i-dos anys, i que fou la primera obra orquestral que estrenà. Subtitulada com a meditació simfònica, té uns versos escrits pel mateix Messian que il·lustren el contingut de la música. La primera secció és un plany protagonitzat per les cordes, medita sobre la imatge de Jesús a la creu: “els braços estesos, afligit en la mort, vessares la teva sang a la creu. Hem oblidat, dolç Jesús, quant que ens estimaves”. A la segona secció la música és moguda, nerviosa i violenta, amb uns metalls que burxen i volen fer-nos pensar sobre el pecat: “Empesos per la follia i les llengües bífides en una fugida sense alè, descontrolada i apressada, hem caigut en el pecat com si fos un pou sense fons”. La tercera secció és calmada i ordenada, representa l’Eucaristia: “allà hi ha la taula immaculada, la font de la caritat, la festa dels pobres, el pou de la santa simpatia, que és per a nosaltres el pa mateix de la vida i de l’amor. Hem oblidat, dolç Jesús, quant que ens estimes”.

    Hymne va ser composta el 1932 amb el títol original d’Himne al santíssim sagrament. La partitura es va perdre durant la guerra i Messian en va fer una recomposició el 1946. A les notes que va escriure explicava els colors que per a ell representen cadascuna de les seccions (era sinestèsic) i també com juxtaposa un tema inicial més rítmic amb un segon tema més líric a traves del joc amb els modes de transposició limitada (unes escales musicals que ell va crear regides per unes normes d’ús molt delimitades i que trenquem l’expectativa auditiva habitual). El resultat és una obra enlluernadora, plena de contrastos i elements aparentment distints que, tanmateix, estan molt relacionats entre si. És, com tota la seva música, una obra auditivament exigent perquè és poc predictible, però justament això és el que ens permet gaudir del Messiaen més autèntic.

    Giacomo Puccini (Lucca, 1858-Brusel·les, 1924) també va cercar la seva autenticitat renunciant a la tradició familiar establerta pel seu revesavi a la primeria del segle XVIII: el càrrec d’organista i mestre de capella de la catedral de Lucca. La seva carrera com a compositor d’òpera és imprescindible per comprendre el desenvolupament del gènere a la segona meitat del segle XIX i el primer quart del segle XX. El dramatisme de La bohème, Tosca o Madama Butterfly han depassat l’escenari i formen part de la memòria musical de moltes generacions gràcies al cinema i a la seva presència indiscutible, temporada rere temporada, a tots els teatres operístics del món.

    Curiosament, moltes de les característiques que va explorar i desenvolupar a les seves composicions més conegudes provenen d’una de les seves obres menys conegudes, la Messa que va escriure als vint-i-un anys com a treball de final d’estudis a l’Istituto Musicale Pacini (Viareggio). L’estrena va ser el 1880 i malgrat que va tenir l’èxit que s’esperava, Puccini mai no en va publicar el manuscrit. No se’n sap ben bé la raó, per bé que hi ha tres qüestions que es poden considerar: potser va ser una reacció per posar distància de les obligacions professionals que havia heretat; potser li va semblar que era una obra de joventut poc important, o potser es va estimar més tenir-la com a recurs per utilitzar-la en altres obres (de fet, fragment del “Kyrie” apareixen a Elgar i de l’“Agnus Dei” a Manon Lescaut). El 1952 un musicòleg nord-americà va trobar un manuscrit, el publicà amb el títol de Messa di Gloria, en va pledejar pels drets d’autor amb els hereus i, entre uns i altres, per sort l’obra es va tornar a sentir sota la direcció d’Alfredo Antonini.

    És una missa majestuosa, amb les cinc part de l’ordinari, “Kyrie”, “Gloria”, “Credo”, “Sanctus-Benedictus” i “Agnus Dei”) composta per a orquestra simfònica, cor a quatre veus, tenor i baix-baríton solistes. Hi destaca la part del “Gloria”, que és la que té una durada més llarga i amb vuit seccions, en les quals s’albira el talent de Puccini com a compositor d’òpera. L’orquestració hi és esplendorosa i la forma amb què desenvolupa les veus tant del cor com dels solistes atorga a la música la delicadesa o la força que el text exigeix. S’hi pot escoltar, a més, la influència d’Aida de G. Verdi (una òpera que havia impactat molt Puccini) en la forma en què apareix el cor quan canta “Qui tollis pecata mundi”. El “Credo” també és una part que sobresurt molt. Sembla que Puccini l’havia escrit primer com una obra a part i que després el va incloure a la Missa. Un “Credo” sempre suposa un repte per al compositor: és el text més llarg de la missa i el contingut esdevé una importantíssima declaració de fe. La música tranquil·la i esperançada de l’“Agnus Dei”, les darreres paraules del qual són “doneu-nos la pau”, reflecteix perfectament aquesta petició. Una sensació, la de pau, amb la qual acaba aquest concert i que voldríem que fos una realitat.

    Dra. Sofía Martínez Villar, musicòloga, especialista en entrenament auditiu

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Charles Castronovo, tenor

    Charles Castronovo, tenor

    © Charles Pia

    Aclamat internacionalment com un dels millors tenors lírics de la seva generació, també ha cantat a la majoria dels principals teatres d’òpera del món, com la Royal Opera House al Covent Garden, Staatsoper de Viena, Staatsoper de Berlín, Opéra de París, Bayerische Staatsoper de Munic, Théâtre Royale de la Monnaie de Brussel·les i molts d’altres, i també als festivals de Salzburg i d’Ais de Provença. El seu repertori abasta des dels grans papers de tenor de Mozart de Don Giovanni, Così fan tutte i Die Zauberflöte, d’Edgardo de Lucia di Lammermoor, Nemorino de L’elisir d’amore i Alfredo de La traviata. Les últimes temporades, també ha guanyat un gran reconeixement per les seves interpretacions, com el paper principal de Faust, Romeo de Romeo et Juliette, el duc de Rigoletto, Rodolfo de La bohème i Tom Rakewell de The rake’s progress. Va protagonitzar el paper principal d’Il postino de Daniel Catan al costat de Plácido Domingo a l’estrena mundial a Los Angeles, així com a París i Santiago de Xile.

    Nascut a Nova York i criat a Califòrnia, va començar la seva carrera com a resident a Los Angeles Opera. Va ser convidat a unir-se al Programa de Desenvolupament de Joves Artistes Lindemann del Met i la tardor del 1999 va debutar-hi com a Beppe d’I pagliacci la nit d’obertura. Els primers anys de carrera va construir un repertori amb debuts encarnant Tamino de Die Zauberflöte i Fenton de Falstaff a Pittsburgh, Don Ottavio de Don Giovanni i Ernesto de Don Pasquale a Boston, així com Ferrando de Così fan tutte a Portland, on també va cantar les seves primeres interpretacions de Nemorino de L’elisir d’amore. El debut com a Alfredo de La traviata va ser a la Minnesota Opera, com a Belmonte de Die Entfuhrung aus dem Serail a l’Opera Colorado i com a Elvino de La sonnambula al Michigan Opera Theatre. Va debutar a Europa al Festival de Savonlinna l’any 2000 amb Don Giovanni. Posteriorment ha actuat a Alemanya, Staatsoper de Berlín, amb la mateixa obra, dirigida per Daniel Barenboim; a França com a Fenton al Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, i a la Gran Bretanya als Proms de la BBC el 2002 amb L’heure espagnole de Ravel. La temporada 2003-04 va debutar a la San Francisco Opera, Opéra de París i Staatsoper de Viena com a Tamino; el setembre del 2004 ho va fer al Covent Garden com a Ferrando. I després van venir el debut a Itàlia com a Alfredo al Teatre Carlo Felice de Gènova, Staatsoper d’Hamburg i al Megaron d’Atenes, com a Fenton al Théâtre Royale de la Monnaie de Brussel·les i Ferrando a la Bayerische Staatsoper de Munic.

    Convidat habitual de tots aquests teatres, ha actuat com a Alfredo a Viena, Londres, Berlín i Ais de Provença, com a Nemorino a París, Viena, Niça i Berlín, com a Belmonte a Munic i Roma, com a Tamino a San Francisco, i com a Don Ottavio a Los Angeles, San Francisco i Munic. Va debutar al Festival de Salzburg com a Belmonte a Die Entführung.

    L’estiu del 2005 va cantar el seu primer Nadir de Les pêcheurs de perles a la San Francisco Opera, rol que també ha cantat a Washington i San Diego. Les darreres temporades ha incorporat nous papers: paper principal de La clemenza di Tito a la Bayerische Rundfunk de Munic, Rodolfo de La bohème a la Michigan Opera, el duc de Rigoletto a Bordeus i Faust a Pittsburgh. L’estiu del 2008 va cantar el seu primer Tom Rakewell en una nova producció de The rake’s progress al Covent Garden; el 2009 va debutar com a Edgardo de Lucia di Lammermoor a Brussel·les. El 2011 va oferir el seu primer Gennaro de Lucrezia Borgia al costat d’Edita Gruberova a Munic, així com el primer Romeo de Romeo et Juliette a la Dallas Opera. Castronovo també ha afegit al seu repertori el paper principal de La damnation de Faust de Berlioz a Niça. El juny del 2012 va cantar el seu primer Nerone de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi al Teatro Real de Madrid. Entre els seus altres compromisos durant la temporada passada van figurar La traviata a Ais de Provença i Viena, al costat de Nathalie Dessay, Romeo de Romeo et Juliette a Los Angeles Opera el novembre del 2011 i Così fan tutte al Covent Garden. També va debutar a la Lyric Opera de Chicago com a Tamino el desembre de 2011.

    Igualment ha participat en reposicions d’obres més rarament representades. Va protagonitzar Mylio de Le roi d’Ys de Lalo a Tolosa de Llenguadoc, va obrir la temporada 2010-11 a l’Opéra de París com a Vincent de Mireille i va debutar al Festival de Montpeller el juliol del 2012 amb Thérèse de Massenet. També va gravar Virginia de Mercadante per a Opera Rara i va cantar l’Ermione de Rossini a Santa Fe. Sovinteja el concert com a solista, i ha actuat amb la Chicago Symphony Orchestra, New York Philharmonic, així com en concerts a la Xina, el Japó, Rússia, Suècia i Dinamarca.

    Altres papers en desenvolupament del repertori de Castronovo inclouen Werther de Massenet, Hoffmann d’Offenbach, el paper principal de Roberto Devereux de Donzietti i Oronte d’I lombardi de Verdi.

  • Ludovic Tézier, baríton

    Ludovic Tézier, baríton

    © Cassandre Berthon

    És un dels barítons més destacats actualment i fa aparicions habituals com a convidat a moltes de les grans sales d’òpera del món: Metropolitan Opera de Nova York, Staatsoper de Viena, Opéra National de París, Deutsche Oper de Berlín, La Scala de Milà, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real Madrid, Grand Théâtre de Ginebra, Royal Opera House Covent Garden de Londres, Bayerische Staatsoper de Munic, Festival d’Estiu i de Pasqua de Salzburg, Bregenz i Glyndebourne i Chorégies d’Orange, només per esmentar-ne alguns.

    Ha cantat sota la batuta de nombrosos directors, com Sir John Eliot Gardiner, Myung-Whun Chung, Antonio Pappano, Riccardo Muti, Philippe Jordan i Zubin Mehta, entre d’altres.

    El seu repertori inclou els papers principals de Hamlet, Macbeth, Ievgueni Oneguin, Don Giovanni, Le nozze di Figaro (comte), Werther (versió per a baríton), Un ballo in maschera (Renato), Falstaff (Ford), La dama de piques (Ieletsky), Lucia di Lammermoor (Enrico), La traviata (Germont), Les troyens (Chorèbe), Tannhäuser (Wolfram), Don Carlo (Posa), La forza del destino (Don Carlo di Vargas), Simon Boccanegra, Parsifal (Amfortas) i  Thaïs(Athanaël).

    Entre les actuacions recents més aclamades del cantant destaquen el debut com a Jago (Otello) a la Staatsoper de Viena; Scarpia (Tosca) a Viena, París, Semperoper de Dresden i als festivals de Pasqua i d’Estiu de Salzburg; Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser), Posa (Don Carlo) i Rigoletto a la Bayerische Staatsoper de Munic; Don Giovanni a la Wiener Staatsoper; comte de Luna (Il trovatore) al Teatro Real de Madrid, i Simon Boccanegra a l’Opéra National de París.

    Altres compromisos del polifacètic baríton inclouen Marc-Antoine (Cléopâtre) al Festival de Salzburg i al Théâtre des Champs Élysées de París; Don Carlo (La forza del destino) al Gran Teatre del Liceu i a la Royal Opera House de Londres; Alphonse XI (La favorite) a la Bayerische Staatsoper; Escamillo (Carmen), Giorgio Germont (La traviata), Scarpia (Tosca), Posa (Don Carlo) i comte de Luna (Il trovatore) a París; Enrico (Lucia di Lammermoor) a Munic, París i Londres; Sir Riccardo Forth (I puritani) i Carlo Gérard (Andrea Chénier) a l’Opera Australia de Sydney; Don Carlo (Ernani) a Montecarlo; Amonasro (Aida) en versió de concert a Roma amb Antonio Pappano (enregistrament per a Warner Classics); Rigoletto al Théâtre Capitole de Tolosa de Llenguadoc; Macbeth a Barcelona; Athanaël (Thaïs) a Montecarlo i Amonasro (Aida) a París.

    Ludovic Tézier també ofereix nombrosos concerts i recitals arreu del món.

    Els seus projectes futurs inclouen Simon Boccanegra a Zuric, Rigoletto a Viena i Macbeth a Munic.

    El 2015 Warner Classics va publicar l’àlbum Aida. Al principi del 2019 Carmina Burana (Live from the Forbidden City) va ser publicat en DVD per Deutsche Grammophon i el febrer del 2021 Sony Classical va editar l’àlbum Verdi, que ja ha estat molt aclamat.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    © Ricardo Rios Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n'és el director, Montserrat Meneses la subdirectora i Pau Casan el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

    L’Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic®

  • Orquestra Filharmònica de Luxemburg

    Orquestra Filharmònica de Luxemburg

    © Johann Sebastian Hänel

    L’Orchestre Philharmonique du Luxembourg (OPL) ha encarnat la vitalitat cultural del país al cor d’Europa des de la seva fundació el 1933 com a part de les activitats de radiodifusió de Ràdio Luxemburg (RTL). Des del 1996, l’OPL té caràcter públic i l’any 2005 es va instal·lar a la Philharmonie Luxembourg, on actua en una sala amb una acústica excepcional. Aplega 98 músics d’una vintena de nacions i l’OPL és coneguda per l’elegància del seu so, que va ser desenvolupat pels successius directors: Henri Pensis, Carl Melles, Louis de Froment, Leopold Hager (director llorejat des del 2021), David Shallon, Bramwell Tovey i Emmanuel Krivine, i actualment Gustavo Gimeno, que ja ha assolit el setè any al capdavant de l’orquestra. El segell Pentatone ha publicat nou àlbums de l’OPL des del 2017, amb les seves interpretacions d’obres d’Anton Bruckner, Francisco Coll, Claude Debussy, César Franck, Gustav Mahler, Maurice Ravel, Gioachino Rossini, Dmitri Xostakóvitx i Igor Stravinsky.

    Els socis musicals de l’orquestra durant la temporada 2021-22 inclouen l’artista resident Isabelle Faust, així com Diana Damrau, Emmanuel Pahud, Truls Mørk i Beatrice Rana. Aquesta temporada també es produirà la creació de l’Acadèmia de l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg.

    Des de l’any 2003 l’orquestra ha estat molt activa oferint concerts i tallers per a escolars, així com per a nens i famílies. També manté una estreta relació de treball amb el Grand Théâtre de Luxemburg, la Cinémathèque de la Ville de Luxemburg, CAPE a Ettelbrück i Radio 100,7. Després de rebre invitacions per fer una gira per nombrosos països, l’orquestra es presentarà aquesta temporada al Théâtre des Champs Élysées de París, Philharmonie de Colònia, i a Barcelona, ​​Madrid i Saragossa, a més del Festival de Donaueschingen.

    L’OPL està subvencionada pel Ministeri de Cultura del Gran Ducat i rep el suport econòmic de l’Ajuntament de Luxemburg. L’orquestra està patrocinada pel Banque de Luxembourg, BGL BNP Paribas, Mercedes i The Leir Charitable Foundation. Des del 2010, el violoncel “Le Luxembourgeois”, construït per Matteo Goffriller (1659-1742), es posa a disposició de l’orquestra, gràcies al generós suport de BGL BNP Paribas.

  • Gustavo Gimeno, director

    GIMENO, Gustavo (c)Marco Borggreve

    © Marco Borggreve

    És el director musical de l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg i el director titular de l’Orquestra Simfònica de Toronto. Des de l’inici del seu mandat l’any 2015, Gustavo Gimeno ha dirigit l’OPL en múltiples formats de concert a Luxemburg i ha actuat amb l’orquestra a nombroses de les sales més importants d’Europa i Amèrica del Sud. Amb concerts a Alemanya, Espanya i França, l’OPL i Gustavo Gimeno continuen la temporada 2021-22 amb les seves exitoses activitats de gira dels últims anys.

    Els moments més destacats del curs 2021-22 inclouen el concert inaugural amb Diana Damrau i cançons de Richard Strauss, les interpretacions de la Simfonia núm. 3 de Gustav Mahler amb Gerhild Romberger i el Wiener Singverein, així com la Messa a quattro voci de Giacomo Puccini a la Philharmonie de Luxemburg i al Théâtre des Champs Élysées de París.

    El segell de música clàssica Pentatone ha publicat una sèrie d’enregistraments de Gustavo Gimeno amb l’OPL des del 2017, amb  obres d’Anton Bruckner, César Franck, Gustav Mahler, Maurice Ravel, Gioachino Rossini, Dmitri Xostakóvitx, Igor Stravinsky i, més recentment, obres de Francisco Coll, incloent-hi el seu Concert per a violí amb Patricia Kopatchinskaja, que en va significar l’estrena mundial.

    A més, Gimeno és un director convidat molt sol·licitat arreu del món. La seva agenda la temporada 2021-22 inclou el debut amb la Berliner Philharmoniker i la San Francisco Symphony Orchestra i nous concerts amb la Cleveland Orchestra, Tonkünstler-Orchester Niederösterreich en el marc del Grafenegg Festival i amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Té una relació de treball especial amb la Concertgebouworkest, que dirigeix ​​regularment a Amsterdam i de gira.

    Gustavo Gimeno va debutar a l’òpera el 2015 dirigint Norma de Vincenzo Bellini a València. El febrer del 2022 va debutar al Teatro Real de Madrid, amb ​​L’àngel de foc de Serguei Prokófiev. L’any 2020 va assolir un gran èxit al Gran Teatre del Liceu ​​dirigint Aida de Giuseppe Verdi. Al Grand Théâtre de Luxemburg ha dirigit l’OPL en Simon Boccanegra i Macbeth de Verdi, així com en Don Giovanni de Mozart. El gener del 2019 va ser convidat per primera vegada a l’Oper de Zuric dirigint el Rigoletto de Verdi.

    Natural de València, Gustavo Gimeno va començar la seva carrera internacional com a director l’any 2012 –com a membre de la Concertgebouworkest– com a ajudant de Mariss Jansons. Va reunir una experiència essencial com a ajudant de Bernard Haitink i Claudio Abbado, que li va suposar un intens mestratge que l’ha influenciat en molts aspectes en la seva carrera.

  • Text

    G. Puccini: Messa da Gloria

    Kyrie

    Kyrie, eleison
    Christe, eleison
    Kyrie, eleison

     

    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres.

    Gloria

    Gloria in excelsis Deo
    et in terra pax hominibus bonae voluntatis
    Laudamus te. Benedicimus te.
    Adoramus te. Glorificamus te.
    Gratias agimus tibi
    propter magnam gloriam tuam.
    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.
    Domine fili unigenite, Jesu Christe.
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi
    suscipe deprecationem nostram.
    Qui sedes ad dexteram patris
    miserere nobis.
    Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen

     

    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.
    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, Rei celestial,
    Déu Pare omnipotent.
    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.
    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    Credo

    Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
    factorem cæli et terre,
    visibilium omnium et invisibilium.
    Et in unum Dominum Iesum Christum,
    Filium Dei unigenitum,
    et ex Patre natum ante omnia sæcula.
    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero,
    genitum, non factum,
    consubstantialem Patri:
    per quem omnia facta sunt.
    Qui propter nos homines et propter nostram
    salutem descendit de cælis.
    Et incarnatus est de Spiritu Sancto
    ex Maria Virgine, et homo factus est.
    Crucifixus etiam pro nobis
    sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
    et resurrexit tertia die,
    secundum Scripturas,
    et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.
    Et iterum venturus est cum gloria,
    iudicare vivos et mortuos,
    cuius regni non erit finis.
    Et in Spiritum Sanctum,
    Dominum et vivificantem:
    qui ex Patre Filioque procedit.
    Qui cum Patre et Filio simul adoratur
    et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.
    Et unam, sanctam, catholicam
    et apostolicam Ecclesiam.
    Confiteor unum baptisma
    in remissionem peccatorum.
    Et exspecto resurrectionem mortuorum,
    et vitam venturi sæculi.
    Amen

     

    Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses, visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill Unigènit de Déu,
    nascut del Pare abans de tots els segles.
    Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
    Déu veritable nascut del Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare:
    per Ell tota cosa fou creada.
    El qual per nosaltres els homes i per la nostra
    salvació, davallà del cel.
    I, per obra de l’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.
    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
    i ressuscità el tercer dia,
    com deien ja les Escriptures.
    I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós
    a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.
    Crec en l’Esperit Sant,
    que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i del Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
    i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
    I en una sola Església, santa, catòlica
    i apostòlica.
    Professo que hi ha un sol baptisme
    per perdonar el pecat.
    I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida de la glòria.
    Amén.

    Sanctus-Benedictus

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!;
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.

    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis.

     

    Sant, Sant, Sant és el Senyor;
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    Beneït qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Agnus Dei

    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    dona nobis pacem.

     

    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu-nos la pau.

  • Formacions

    Orchestre Philharmonique du Luxembourg
    Gustavo Gimeno, director musical
    Leopold Hager, director honorari

    Concertinos
    Philippe Koch
    Haoxing Liang

    Violins I
    Fabian Perdichizzi
    Nelly Guignard
    Ryoko Yano
    Michael Bouvet
    Irène Chatzisavas
    Andrii Chugai
    Bartlomiej Ciaston
    François Dopagne
    Yulia Fedorova
    Andréa Garnier
    Silja Geirhardsdottir
    Jean-Emmanuel Grebet
    Martyna Kaszkowiak**
    Haruka Katayama**
    Attila Keresztesi
    Darko Milowich
    Damien Pardoen
    Fabienne Welter

    Violins II
    Osamu Yaguchi
    Semion Gavrikov
    Sébastien Grébille
    Gayané Grigoryan
    Quentin Jaussaud
    Marina Kalisky
    Aya Kitaoka**
    Gérard Mortier
    Valeria Pasternak
    Jun Qiang
    Ko Taniguchi
    Gisela Todd
    Nazar Totovytskyi**
    Xavier Vander Linden
    Olha Petryk*
    Wen Hung*

    Violes
    Ilan Schneider
    Dagmar Ondracek
    Pascal Anciaux
    Jean-Marc Apap
    Ryou Banno*
    Aram Diulgerian
    Olivier Kauffmann
    Esra Kerber
    Grigory Maximenko
    Viktoriya Orlova*
    Maya Tal
    Julia Vicic**

    Violoncels
    Ilia Laporev
    Niall Brown
    Xavier Bacquart
    Vincent Gérin
    Lucas Henry**
    Sehee Kim
    Katrin Reutlinger
    Marie Sapey-Triomphe
    Karoly Sütö
    Laurence Vautrin
    Esther Wohlgemuth

    Contrabaixos
    Thierry Gavard
    Choul-Won Pyun
    Gilles Desmaris
    Gabriela Fragner
    Benoît Legot
    Isabelle Vienne
    Dariusz Wisniewski

    Flautes
    Etienne Plasman
    Markus Brönnimann
    Hélène Boulègue
    Christophe Nussbaumer

    Oboès
    Fabrice Mélinon
    Philippe Gonzalez
    Anne-Catherine Bouvet-Bitsch
    Olivier Germani

    Clarinets
    Jean-Philippe Vivier
    Arthur Stockel
    Emmanuel Chaussade
    Filippo Riccardo Biuso*

    Fagots
    David Sattler
    Étienne Buet
    François Baptiste
    Stéphane Gautier-Chevreux

    Trompes
    Miklós Nagy
    Leo Halsdorf
    Luise Aschenbrenner
    Petras Bruzga
    Andrew Young

    Trompetes
    Adam Rixer
    Simon Van Hoecke
    Isabelle Marois
    Niels Vind

    Trombons
    Léon Ni
    Guillaume Lebowski

    Trombó baix
    Vincent Debès

    Tuba
    Csaba Szalay

    Timbales
    Simon Stierle
    Benjamin Schäfer
    Élise Rouchouse**

    Percussions
    Béatrice Daudin
    Benjamin Schäfer
    Klaus Brettschneider
    Élise Rouchouse**

    Arpa
    Catherine Beynon

    * en període de prova
    ** membres de l’Acadèmia de l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg


    Orfeó Català
    Pablo Larraz
    , director principal
    Saimon Halsey, director artístic

    Sopranos
    Elisenda Ardèvol
    Ana Belén Ayala
    Mar Calvet
    Aida Camara
    Mireia Carmona
    Sandra Castelltort
    Beatriz Cordero
    Maite Estrada
    Anna Faz
    Noemí Gallardo
    Raquel Garcia
    Mar Giné
    Lidia Guaras
    Georgina Jiballi
    Marta Juanola
    Eva León
    Neus Llorens
    Berta Manresa
    Carla Mateo
    Núria Milà
    Júlia Molina
    Imma Mostazo
    Laura Musull
    Iris Torregrossa
    Alba Villar
    Marina Viñals
    Maria Vives

    Contralts
    Judit Almunia
    Georgina Ansaldo
    Carmen Berenguel
    Conxa Fernandez
    Imma Garcia
    Judith Hammerling
    Maria Ibarz
    Natàlia Jimenez
    Laia Jorba
    Sara Madrid
    Martí Marimon
    Maria Martín
    Aurora Miró
    Tània Mittendorf
    Anna Muñoz
    Irene Plass
    Teresa Puig
    Irene Recolons
    Anna Roses
    Isis Royo
    Cornelia Rupert
    Marta Solé
    Marina Ventura

    Tenors
    Antoni Agramont
    Lluc Bosque
    Fabián Conesa
    Xavier Cos
    Jordi Ensenyat
    Emili Flores
    Gerard Fusté
    Andreu Martinez
    Carles Masdeu
    Josep Lluís Moreno
    Bernat Orriols
    Guillem Ponsí
    Oscar Puigardeu
    Jordi Quelart
    Joan Sans
    Robin Sansen
    Martí Serrallonga
    Álvaro Soto
    Oriol Ubach
    Eduardo Vargas
    Josep Velasco
    Roger Vicens

    Baixos
    Cristòfor Agudo
    Arnau Aina
    Esteban Ballestar
    Mathieu Bosi
    Joan Climent
    Pablo Castillo
    Rodrigo Cob
    Ferran Corral
    Andreu Edo
    Iago Garcia
    Xavier Garcia-Moll
    Albert Garriga
    Guillem Gascón
    Hirotoshi Kikuchi
    Víctor Luís
    Adrià Martinez
    Alex Martinez
    Gerard Pujals
    Oriol Saladrigas
    Carles Sanchez
    Albert Torrens
    Joan Velasco
    Lluís Vergés

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 22.05.22 - 12 h
    Sala de Concerts

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Serena Sáenz i Anna Niebla, sopranos
    Daniel Morales, baríton
    Joan Seguí, orgue
    Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Quim Térmens, concertino director)
    Esteve Nabona, director

    Obres de Fauré, Brahms i Mendelssohn

    Preu: 20 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex