• Banda Municipal de Barcelona

    ―Una tarda a l'òpera

    Tardes al Palau

    Dijous, 10 de juny de 2021 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Banda Municipal de Barcelona
    José Rafael Pascual-Vilaplana, director


    Richard Wagner (1813-1883)
    “Processó d’Elsa a la catedral”, de l’òpera Lohengrin
    (instrumentació de Franco Cesarini)

    Richard Wagner
    “Obertura”, de l’òpera Rienzi
    (instrumentació de Douglas McLain)

    Giuseppe Verdi (1813-1901)
    “Obertura”, de l’òpera I vespri siciliani
    (instrumentació de Franco Cesarini)

    Giacomo Puccini (1858-1924)
    Edgar. Suite simfònica de l’òpera
    (instrumentació i selecció de temes de Johan de Meij)

    Giacomo Puccini
    La bohème. Suite simfònica de l’òpera
    (instrumentació i selecció de temes de Christiaan Janssen)

    Durada aproximada del concert: 80 minuts, sense pausa.
    #popular

  • Comentari

    A la dreta de l’escenari del Palau de la Música Catalana, sobre les columnes dòriques que aguanten el bust de Ludwig van Beethoven, hi emergeix la Cavalcada de les valquíries de Richard Wagner, un símbol de l’edifici modernista que constata el fervor wagnerià que va viure Barcelona a l’inici del segle XX. L’any 1848 Wagner va culminar Lohengrin, una òpera que narra la història d’Elsa, una princesa de Brabant (Anvers) acusada d’un assassinat i que Lohengrin, un cavaller misteriós, aconsegueix rescatar. La “Processó d’Elsa a la catedral” arriba al final del segon acte, quan Elsa es dirigeix ​​al temple per casar-se amb el cavaller del Sant Grial. Aquest fragment, que destaca per la sonoritat sòbria i elegant dels instruments de vent, s’ha convertit en una de les obres canòniques del repertori de les bandes d’arreu. El preludi de Rienzi, tercera òpera del músic alemany, ja es va interpretar al Festival Wagner celebrat al Palau el 1913, sota la batuta de Joan Lamote de Grignon, antic director de la Banda Municipal de Barcelona. Tot i que Rienzi és una de les òperes que va proporcionar més èxit a Wagner, el músic –que la considerava una obra de joventut– se’n va distanciar fins al punt de vetar-la al Festival de Bayreuth. El preludi de Rienzi, que aborda la història d’una tribu que intenta instaurar una república a Roma el 1347, s’inicia amb un toc de trompeta, un toc de guerra que s’enllaça amb una de les tonades més conegudes de l’òpera: “L’oració de Rienzi”.

    Mentre el fervor wagnerià impregnava el cor d’alguns barcelonins, d’altres es delien pel realisme i la contemporaneïtat de Giuseppe Verdi. Després de l’èxit de La traviata, el músic s’endinsà en la composició d’I vespri siciliani, una òpera basada en l’ocupació francesa de Sicília al segle XIII. L’obra, estrenada a París el 1855, va ser saludada amb entusiasme per la crítica: «Definitivament Verdi ha portat la veritat dramàtica a l’òpera!», reblava un reputat cronista francès. I és que a l’obertura d’I vespri, ja s’hi aprecia clarament la profunditat del drama verdià: la massacre dels ocupants francesos, a l’allegro inicial, i la valentia i la resignació dels sicilians, a la part lenta i melòdica del preludi. El 1889 Giacomo Puccini, considerat el cim de la tradició italiana, estrenà a Milà la seva segona òpera: Edgar, una obra que transcorre a la regió de Flandes el 1302 i que narra els amors entre Edgar i Fidelia. La suite simfònica que escoltaran és un recull dels moments més brillants de l’obra, i la instrumentació de Johan de Meij n’accentua el dramatisme i la bellesa del seu lirisme. El 1896, el músic italià va obtenir el seu primer gran èxit amb La bohème, al Teatro Regio de Torí. La suite, arranjada per Christiaan Janssen, captura l’essència de la tràgica i commovedora història de Mimì i Rodolfo, un autèntic paradigma del verisme. 

    Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

  • Biografia

    Banda Municipal de Barcelona

    BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

    És una de les agrupacions musicals més antigues de la ciutat. Creada el 1886 per l’Ajuntament de Barcelona, des del 2007 és resident a L’Auditori, on ofereix una temporada estable de concerts i desenvolupa projectes amb la col·laboració d’artistes i formacions d’àmbit nacional i internacional. A partir del setembre del 2018 viu una nova etapa amb José R. Pascual-Vilaplana com a director titular.

    Amb 135 anys d’història, la Banda s’ha mantingut fidel als preceptes que en van motivar la creació, tot apropant la música dels grans compositors a la ciutadania i oferint actuacions de gran qualitat. A més, la Banda ha sabut adaptar-se a nous reptes actuals motivant la difusió de repertori original per a banda, encarregant estrenes a compositors catalans o col·laborant amb agents artístics heterogenis.

    Avui per avui, la Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena musical barcelonina.

  • 20210527 Generic T2122 DESKTOP
  • Formació

    Banda Municipal de Barcelona

    José R. Pascual-Vilaplana, Director Titular
    Carlos Ramón Pérez, Sotsdirector 

    CLARINETS
    Àngel Errea, concertino
    José Miguel Micó, solista
    Natàlia Zanón, solista 
    Joana Altadill
    Eduard Betes
    Valeria Conti
    Joan Estellés
    Victòria Gonzálvez
    Montserrat Margalef
    Manuel Martínez 
    Javier Olmeda
    José Joaquín Sánchez
    Antonio Santos
    Joan Tormo
    Javier Vilaplana, requint
    José Vicente Montesinos, clarinet baix  
    Martí Guasteví, clarinet contrabaix

    SAXÒFONS
    Maurici Esteller, alt
    Dani Molina, alt solista
    Marta Romero, alt
    Armand Franco, tenor
    José Jaime Rivera, tenor
    Joan Soler, baríton  

    FLAUTES
    Manuel Reyes, solista
    Paula Martínez
    Josep Maria Llorens, flautí 

    OBOÈS
    Pilar Bosque, solista
    David Perpiñán
    Carla Suárez, corn anglès

    FAGOTS  
    Daniel Ortuño, solista
    Xavier Cervera

    TROMPES
    Oleguer Bertran, solista
    Germán Izquierdo, solista
    Manuel Montesinos
    Josep Miquel Rozalén
    Miguel Zapata

    TROMPETES I FISCORNS
    Jesús Munuera, solista
    Patricio Soler, solista
    Maurici Albàs
    Santiago Gozálbez
    Jesús Pascual
    José Joaquín Salvador  

    TROMBONS
    Francesc Ivars
    Eduard Font
    Héctor Penadés*
    Francisco Palacios, baix

    BOMBARDINS
    Rubén Zuriaga, solista
    David Pantín

    TUBES
    Antonio Chelvi, solista
    Francisco Javier Molina

    CONTRABAIXOS
    Enric Boixadós
    Antoni Cubedo

    TIMBALES
    Ferran Carceller, solista

    PERCUSSIÓ
    Mateu Caballé, solista
    Ferran Armengol
    Alejandro Llorens
    Mario Garcia*

    ARPA
    Laura Boschetti*

    DIRECTOR TÈCNIC
    Joan Xicola

    COORDINADORA EXECUTIVA
    Susanna Gamisel 

    ENCARREGAT DE LA BANDA
    Josep Miquel Rozalén

    ARXIVER
    Àlex Fernández

    SERVEIS AUXILIARS
    Airun Serveis Culturals

    * Col·laborador

     

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Gautier Capuçon, violoncel
    ―Homenatge a Pau Casals

    Gautier Capuçon, violoncel
    Frank Braley, piano

    Claude Debussy: Sonata
    Ludwig van Beethoven: Sonata núm. 3, en La major, op. 69
    Robert Schumann: Fantasiestücke, op. 73
    Gabriel Fauré: Elégie, op. 24, “Après un Rêve” (transcripció de Pau Casals)
    Claude Saints-Saëns: “El cigne”, d’El Carnaval dels animals
    Antonín Dvořák: “Boscos silents”, de Dels boscos de Bohèmia, op. 68
    Niccolò Paganini: Variacions sobre un tema de ‘Mosè in Egitto’ de Rossini

    Coorganitzat amb la Fundació Pau Casals

    Dimarts, 15.06.21 – 20 h
    Sala de Concert
    Preu: 35 euros

Índex