Banda Municipal de Barcelona
―Una tarda a l'òpera
Tardes al Palau
Dijous, 10 de juny de 2021 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Banda Municipal de Barcelona
José Rafael Pascual-Vilaplana, directorRichard Wagner (1813-1883)
“Processó d’Elsa a la catedral”, de l’òpera Lohengrin
(instrumentació de Franco Cesarini)Richard Wagner
“Obertura”, de l’òpera Rienzi
(instrumentació de Douglas McLain)Giuseppe Verdi (1813-1901)
“Obertura”, de l’òpera I vespri siciliani
(instrumentació de Franco Cesarini)Giacomo Puccini (1858-1924)
Edgar. Suite simfònica de l’òpera
(instrumentació i selecció de temes de Johan de Meij)Giacomo Puccini
La bohème. Suite simfònica de l’òpera
(instrumentació i selecció de temes de Christiaan Janssen)Durada aproximada del concert: 80 minuts, sense pausa.
#popularComentari
A la dreta de l’escenari del Palau de la Música Catalana, sobre les columnes dòriques que aguanten el bust de Ludwig van Beethoven, hi emergeix la Cavalcada de les valquíries de Richard Wagner, un símbol de l’edifici modernista que constata el fervor wagnerià que va viure Barcelona a l’inici del segle XX. L’any 1848 Wagner va culminar Lohengrin, una òpera que narra la història d’Elsa, una princesa de Brabant (Anvers) acusada d’un assassinat i que Lohengrin, un cavaller misteriós, aconsegueix rescatar. La “Processó d’Elsa a la catedral” arriba al final del segon acte, quan Elsa es dirigeix al temple per casar-se amb el cavaller del Sant Grial. Aquest fragment, que destaca per la sonoritat sòbria i elegant dels instruments de vent, s’ha convertit en una de les obres canòniques del repertori de les bandes d’arreu. El preludi de Rienzi, tercera òpera del músic alemany, ja es va interpretar al Festival Wagner celebrat al Palau el 1913, sota la batuta de Joan Lamote de Grignon, antic director de la Banda Municipal de Barcelona. Tot i que Rienzi és una de les òperes que va proporcionar més èxit a Wagner, el músic –que la considerava una obra de joventut– se’n va distanciar fins al punt de vetar-la al Festival de Bayreuth. El preludi de Rienzi, que aborda la història d’una tribu que intenta instaurar una república a Roma el 1347, s’inicia amb un toc de trompeta, un toc de guerra que s’enllaça amb una de les tonades més conegudes de l’òpera: “L’oració de Rienzi”.
Mentre el fervor wagnerià impregnava el cor d’alguns barcelonins, d’altres es delien pel realisme i la contemporaneïtat de Giuseppe Verdi. Després de l’èxit de La traviata, el músic s’endinsà en la composició d’I vespri siciliani, una òpera basada en l’ocupació francesa de Sicília al segle XIII. L’obra, estrenada a París el 1855, va ser saludada amb entusiasme per la crítica: «Definitivament Verdi ha portat la veritat dramàtica a l’òpera!», reblava un reputat cronista francès. I és que a l’obertura d’I vespri, ja s’hi aprecia clarament la profunditat del drama verdià: la massacre dels ocupants francesos, a l’allegro inicial, i la valentia i la resignació dels sicilians, a la part lenta i melòdica del preludi. El 1889 Giacomo Puccini, considerat el cim de la tradició italiana, estrenà a Milà la seva segona òpera: Edgar, una obra que transcorre a la regió de Flandes el 1302 i que narra els amors entre Edgar i Fidelia. La suite simfònica que escoltaran és un recull dels moments més brillants de l’obra, i la instrumentació de Johan de Meij n’accentua el dramatisme i la bellesa del seu lirisme. El 1896, el músic italià va obtenir el seu primer gran èxit amb La bohème, al Teatro Regio de Torí. La suite, arranjada per Christiaan Janssen, captura l’essència de la tràgica i commovedora història de Mimì i Rodolfo, un autèntic paradigma del verisme.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografia
Biografia
Banda Municipal de Barcelona
És una de les agrupacions musicals més antigues de la ciutat. Creada el 1886 per l’Ajuntament de Barcelona, des del 2007 és resident a L’Auditori, on ofereix una temporada estable de concerts i desenvolupa projectes amb la col·laboració d’artistes i formacions d’àmbit nacional i internacional. A partir del setembre del 2018 viu una nova etapa amb José R. Pascual-Vilaplana com a director titular.
Amb 135 anys d’història, la Banda s’ha mantingut fidel als preceptes que en van motivar la creació, tot apropant la música dels grans compositors a la ciutadania i oferint actuacions de gran qualitat. A més, la Banda ha sabut adaptar-se a nous reptes actuals motivant la difusió de repertori original per a banda, encarregant estrenes a compositors catalans o col·laborant amb agents artístics heterogenis.
Avui per avui, la Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena musical barcelonina.
Formació
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, Director Titular
Carlos Ramón Pérez, SotsdirectorCLARINETS
Àngel Errea, concertino
José Miguel Micó, solista
Natàlia Zanón, solista
Joana Altadill
Eduard Betes
Valeria Conti
Joan Estellés
Victòria Gonzálvez
Montserrat Margalef
Manuel Martínez
Javier Olmeda
José Joaquín Sánchez
Antonio Santos
Joan Tormo
Javier Vilaplana, requint
José Vicente Montesinos, clarinet baix
Martí Guasteví, clarinet contrabaixSAXÒFONS
Maurici Esteller, alt
Dani Molina, alt solista
Marta Romero, alt
Armand Franco, tenor
José Jaime Rivera, tenor
Joan Soler, barítonFLAUTES
Manuel Reyes, solista
Paula Martínez
Josep Maria Llorens, flautíOBOÈS
Pilar Bosque, solista
David Perpiñán
Carla Suárez, corn anglèsFAGOTS
Daniel Ortuño, solista
Xavier CerveraTROMPES
Oleguer Bertran, solista
Germán Izquierdo, solista
Manuel Montesinos
Josep Miquel Rozalén
Miguel ZapataTROMPETES I FISCORNS
Jesús Munuera, solista
Patricio Soler, solista
Maurici Albàs
Santiago Gozálbez
Jesús Pascual
José Joaquín SalvadorTROMBONS
Francesc Ivars
Eduard Font
Héctor Penadés*
Francisco Palacios, baixBOMBARDINS
Rubén Zuriaga, solista
David PantínTUBES
Antonio Chelvi, solista
Francisco Javier MolinaCONTRABAIXOS
Enric Boixadós
Antoni CubedoTIMBALES
Ferran Carceller, solistaPERCUSSIÓ
Mateu Caballé, solista
Ferran Armengol
Alejandro Llorens
Mario Garcia*ARPA
Laura Boschetti*DIRECTOR TÈCNIC
Joan XicolaCOORDINADORA EXECUTIVA
Susanna GamiselENCARREGAT DE LA BANDA
Josep Miquel RozalénARXIVER
Àlex FernándezSERVEIS AUXILIARS
Airun Serveis Culturals* Col·laborador
També et pot interessar...
Palau Cambra
Gautier Capuçon, violoncel
―Homenatge a Pau CasalsGautier Capuçon, violoncel
Frank Braley, pianoClaude Debussy: Sonata
Ludwig van Beethoven: Sonata núm. 3, en La major, op. 69
Robert Schumann: Fantasiestücke, op. 73
Gabriel Fauré: Elégie, op. 24, “Après un Rêve” (transcripció de Pau Casals)
Claude Saints-Saëns: “El cigne”, d’El Carnaval dels animals
Antonín Dvořák: “Boscos silents”, de Dels boscos de Bohèmia, op. 68
Niccolò Paganini: Variacions sobre un tema de ‘Mosè in Egitto’ de RossiniCoorganitzat amb la Fundació Pau Casals
Dimarts, 15.06.21 – 20 h
Sala de Concert
Preu: 35 euros
Banda Municipal de Barcelona
―Una tarda a l'òpera
Tardes al Palau
Dijous, 10 de juny de 2021 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Banda Municipal de Barcelona
José Rafael Pascual-Vilaplana, directorRichard Wagner (1813-1883)
“Processó d’Elsa a la catedral”, de l’òpera Lohengrin
(instrumentació de Franco Cesarini)Richard Wagner
“Obertura”, de l’òpera Rienzi
(instrumentació de Douglas McLain)Giuseppe Verdi (1813-1901)
“Obertura”, de l’òpera I vespri siciliani
(instrumentació de Franco Cesarini)Giacomo Puccini (1858-1924)
Edgar. Suite simfònica de l’òpera
(instrumentació i selecció de temes de Johan de Meij)Giacomo Puccini
La bohème. Suite simfònica de l’òpera
(instrumentació i selecció de temes de Christiaan Janssen)Durada aproximada del concert: 80 minuts, sense pausa.
#popularComentari
A la dreta de l’escenari del Palau de la Música Catalana, sobre les columnes dòriques que aguanten el bust de Ludwig van Beethoven, hi emergeix la Cavalcada de les valquíries de Richard Wagner, un símbol de l’edifici modernista que constata el fervor wagnerià que va viure Barcelona a l’inici del segle XX. L’any 1848 Wagner va culminar Lohengrin, una òpera que narra la història d’Elsa, una princesa de Brabant (Anvers) acusada d’un assassinat i que Lohengrin, un cavaller misteriós, aconsegueix rescatar. La “Processó d’Elsa a la catedral” arriba al final del segon acte, quan Elsa es dirigeix al temple per casar-se amb el cavaller del Sant Grial. Aquest fragment, que destaca per la sonoritat sòbria i elegant dels instruments de vent, s’ha convertit en una de les obres canòniques del repertori de les bandes d’arreu. El preludi de Rienzi, tercera òpera del músic alemany, ja es va interpretar al Festival Wagner celebrat al Palau el 1913, sota la batuta de Joan Lamote de Grignon, antic director de la Banda Municipal de Barcelona. Tot i que Rienzi és una de les òperes que va proporcionar més èxit a Wagner, el músic –que la considerava una obra de joventut– se’n va distanciar fins al punt de vetar-la al Festival de Bayreuth. El preludi de Rienzi, que aborda la història d’una tribu que intenta instaurar una república a Roma el 1347, s’inicia amb un toc de trompeta, un toc de guerra que s’enllaça amb una de les tonades més conegudes de l’òpera: “L’oració de Rienzi”.
Mentre el fervor wagnerià impregnava el cor d’alguns barcelonins, d’altres es delien pel realisme i la contemporaneïtat de Giuseppe Verdi. Després de l’èxit de La traviata, el músic s’endinsà en la composició d’I vespri siciliani, una òpera basada en l’ocupació francesa de Sicília al segle XIII. L’obra, estrenada a París el 1855, va ser saludada amb entusiasme per la crítica: «Definitivament Verdi ha portat la veritat dramàtica a l’òpera!», reblava un reputat cronista francès. I és que a l’obertura d’I vespri, ja s’hi aprecia clarament la profunditat del drama verdià: la massacre dels ocupants francesos, a l’allegro inicial, i la valentia i la resignació dels sicilians, a la part lenta i melòdica del preludi. El 1889 Giacomo Puccini, considerat el cim de la tradició italiana, estrenà a Milà la seva segona òpera: Edgar, una obra que transcorre a la regió de Flandes el 1302 i que narra els amors entre Edgar i Fidelia. La suite simfònica que escoltaran és un recull dels moments més brillants de l’obra, i la instrumentació de Johan de Meij n’accentua el dramatisme i la bellesa del seu lirisme. El 1896, el músic italià va obtenir el seu primer gran èxit amb La bohème, al Teatro Regio de Torí. La suite, arranjada per Christiaan Janssen, captura l’essència de la tràgica i commovedora història de Mimì i Rodolfo, un autèntic paradigma del verisme.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografia
Banda Municipal de Barcelona
És una de les agrupacions musicals més antigues de la ciutat. Creada el 1886 per l’Ajuntament de Barcelona, des del 2007 és resident a L’Auditori, on ofereix una temporada estable de concerts i desenvolupa projectes amb la col·laboració d’artistes i formacions d’àmbit nacional i internacional. A partir del setembre del 2018 viu una nova etapa amb José R. Pascual-Vilaplana com a director titular.
Amb 135 anys d’història, la Banda s’ha mantingut fidel als preceptes que en van motivar la creació, tot apropant la música dels grans compositors a la ciutadania i oferint actuacions de gran qualitat. A més, la Banda ha sabut adaptar-se a nous reptes actuals motivant la difusió de repertori original per a banda, encarregant estrenes a compositors catalans o col·laborant amb agents artístics heterogenis.
Avui per avui, la Banda Municipal de Barcelona és una agrupació compromesa amb la societat que l’envolta, partícip del seu temps i protagonista activa de l’escena musical barcelonina.
Formació
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, Director Titular
Carlos Ramón Pérez, SotsdirectorCLARINETS
Àngel Errea, concertino
José Miguel Micó, solista
Natàlia Zanón, solista
Joana Altadill
Eduard Betes
Valeria Conti
Joan Estellés
Victòria Gonzálvez
Montserrat Margalef
Manuel Martínez
Javier Olmeda
José Joaquín Sánchez
Antonio Santos
Joan Tormo
Javier Vilaplana, requint
José Vicente Montesinos, clarinet baix
Martí Guasteví, clarinet contrabaixSAXÒFONS
Maurici Esteller, alt
Dani Molina, alt solista
Marta Romero, alt
Armand Franco, tenor
José Jaime Rivera, tenor
Joan Soler, barítonFLAUTES
Manuel Reyes, solista
Paula Martínez
Josep Maria Llorens, flautíOBOÈS
Pilar Bosque, solista
David Perpiñán
Carla Suárez, corn anglèsFAGOTS
Daniel Ortuño, solista
Xavier CerveraTROMPES
Oleguer Bertran, solista
Germán Izquierdo, solista
Manuel Montesinos
Josep Miquel Rozalén
Miguel ZapataTROMPETES I FISCORNS
Jesús Munuera, solista
Patricio Soler, solista
Maurici Albàs
Santiago Gozálbez
Jesús Pascual
José Joaquín SalvadorTROMBONS
Francesc Ivars
Eduard Font
Héctor Penadés*
Francisco Palacios, baixBOMBARDINS
Rubén Zuriaga, solista
David PantínTUBES
Antonio Chelvi, solista
Francisco Javier MolinaCONTRABAIXOS
Enric Boixadós
Antoni CubedoTIMBALES
Ferran Carceller, solistaPERCUSSIÓ
Mateu Caballé, solista
Ferran Armengol
Alejandro Llorens
Mario Garcia*ARPA
Laura Boschetti*DIRECTOR TÈCNIC
Joan XicolaCOORDINADORA EXECUTIVA
Susanna GamiselENCARREGAT DE LA BANDA
Josep Miquel RozalénARXIVER
Àlex FernándezSERVEIS AUXILIARS
Airun Serveis Culturals* Col·laborador
També et pot interessar...
Palau Cambra
Gautier Capuçon, violoncel
―Homenatge a Pau CasalsGautier Capuçon, violoncel
Frank Braley, pianoClaude Debussy: Sonata
Ludwig van Beethoven: Sonata núm. 3, en La major, op. 69
Robert Schumann: Fantasiestücke, op. 73
Gabriel Fauré: Elégie, op. 24, “Après un Rêve” (transcripció de Pau Casals)
Claude Saints-Saëns: “El cigne”, d’El Carnaval dels animals
Antonín Dvořák: “Boscos silents”, de Dels boscos de Bohèmia, op. 68
Niccolò Paganini: Variacions sobre un tema de ‘Mosè in Egitto’ de RossiniCoorganitzat amb la Fundació Pau Casals
Dimarts, 15.06.21 – 20 h
Sala de Concert
Preu: 35 euros