Alexandre Tharaud
—Schubert, Debussy i Ravel
Palau Piano
Dijous, 6 d'octubre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandre Tharaud, piano
I
Franz Schubert (1797-1828)
Impromptus op. 90Allegro molto moderato
Allegro
Andante
AllegrettoClaude Debussy (1862-1918)
Préludes. Selecció del primer llibreDanseuses de Delphes. Lent et grave (Les Ballarines de Delfos. Lent i greu)
Le vent dans la plaine. Animé (El vent a la plana. Animat)
Des pas sur la neige. Triste et lent (Passos a la neu. Trist i lent)
La cathédrale engloutie. Profondément calme (La catedral enfonsada. Profundament tranquil)
Ce qu’a vu le vent d’ouest. Animé et tumultueux (Allò que ha vist el vent de l’oest. Animat i tumultuós)II
Claude Debussy
Prélude à l’après-midi d’un faune (transcripció d’Alexandre Tharaud)Maurice Ravel (1875-1937)
MiroirsNoctuelles. Très léger (Arnes. Molt lleuger)
Oiseaux tristes. Très lent (Ocells tristos. Molt lent)
Une barque sur l’océan. D'un rythme souple (Una barca a l’oceà. Amb un ritme suau)
Alborada del gracioso. Bastante fuerte
La vallée des cloches. Très lent (La vall de les campanes. Molt lent)Durada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 39 minuts.
#clàssics
Poema
possessió
quina única pell,
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Franz Schubert, en la seva curta vida, va deixar com a llegat un munt d’obres plenes de sentiments. La forma i l’estil del lied es veuen quasi sempre impregnant les seves composicions, una característica, però, que no es fa tan evident en els seus Impromptus, que s’alimenten d’una enorme riquesa d’idees purament musicals i que fan servir recursos harmònics del piano explotats minuciosament. Aquesta música tan pura unifica sinuosament els quatre Impromptus op. 90, més enllà de l’originalitat melòdica de cadascun. Són peces amb un cos únic independent que constitueixen, no obstant això, un conjunt equilibradament articulat, sempre amb el caràcter espontani d’inspiració improvisada que un Impromptu porta al seu ADN.
Dels genis musicals que França ha aportat a la història, Claude Debussy és fonamental per la transcendència de la seva obra. Després d’una etapa modulada pel gust wagnerià, amb l’estrena el 1894 del Prélude à l’après-midi d’un faune (avui se sentirà una transcripció de l’original simfònic del propi Alexandre Tharaud), el compositor es desprèn de la tradició i reformula el llenguatge atorgant la primacia a la bellesa del so. Inspirat en un poema de Mallarmé, el Faune va ser d’allò més trencador per les seves melodies amb aroma oriental, harmonies esquives i fluides, tonalitats poc definides i per la incorporació de sons i escales exòtiques.
Debussy va compondre dos llibres de Preludis (1909 i 1913, amb dotze cadascun) que van marcar el seu pensament pianístic; són peces en què tracta el teclat com si fos una paleta de pintor, tot impregnant-les de colors i de textures que fan somiar. Els anomenà Preludis en honor als de Chopin, però no segueixen cap ordre cromàtic i l’atmosfera varia enormement entre ells, des de la calma al virtuosisme, des del misteri a l’esclat.
Maurice Ravel admirà l’obra del seu compatriota i fins i tot va compondre una versió per a dos pianos del Faune. Malgrat que tots dos autors tenen molts punts de trobada, Ravel va prendre un camí diferent envers una cristal·lització de perfils nets en un equilibri de forma i fons; sobre això hi ha infinites dissertacions sobre les similituds i les diferències.
Durant la seva etapa de formació, Ravel va trobar frustrant l’experiència al Conservatori de París i al món acadèmic oficial. En qualsevol cas, el jove compositor ja havia començat a cridar l’atenció amb algunes obres, com el Quartet de corda i l’impressionista Jeux d’eau per a piano. En aquell context compon Miroirs, una suite de cinc peces que, segons el propi autor, va marcar un canvi força considerable en la seva evolució harmònica. Cadascuna d’aquestes reflexions sonores està dedicada a un dels amics de Ravel membres d’un cercle artístic que es feien dir Les Apaches. L’obra, de gran complexitat, va ser estrenada el 1906 pel pianista lleidatà Ricard Viñes i havia de sonar “com tret d’un quadern de dibuixos”. L’atrevida harmonia va irritar els seus contemporanis, però al mateix temps va marcar la trajectòria de les seves obres posteriors.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Biografia
© Marco Borggreve
© Marco Borggreve
Alexandre Tharaud, piano
En una carrera que abasta cinc lustres, ha esdevingut una figura única al món de la música clàssica i un exponent clau del piano a França. En recital, és convidat habitual a les sales de més prestigi del món. Els seus compromisos més destacats properament inclouen una residència artística a Rouen, recitals al Wigmore Hall, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de París, Concertgebouw d’Amsterdam i una llarga gira per Europa i l’Àsia.
És artista exclusiu d’Erato Records. Els seus enregistraments més recents inclouen Schubert: Impromptus, D. 899; Moments musicaux, D. 780; Chanson d’amour amb Sabine Devieilhe, i Le poète du piano. És protagonista de la pel·lícula dirigida per la cineasta suïssa Raphaëlle Aellig-Régnier: Alexandre Tharaud, le temps dérobé. També va aparèixer en el paper de pianista Alexandre a la cèlebre pel·lícula Amour (2012) de Michael Hanneke.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 21.11.2022 - 20 h
Sala de ConcertsPaul Lewis, piano
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 7, en Mi bemoll major, D. 568
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 14, en La menor, D. 784
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 17, en Re major, D. 850Preus: de 25 a 35 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Alexandre Tharaud
—Schubert, Debussy i Ravel
Palau Piano
Dijous, 6 d'octubre de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandre Tharaud, piano
I
Franz Schubert (1797-1828)
Impromptus op. 90Allegro molto moderato
Allegro
Andante
AllegrettoClaude Debussy (1862-1918)
Préludes. Selecció del primer llibreDanseuses de Delphes. Lent et grave (Les Ballarines de Delfos. Lent i greu)
Le vent dans la plaine. Animé (El vent a la plana. Animat)
Des pas sur la neige. Triste et lent (Passos a la neu. Trist i lent)
La cathédrale engloutie. Profondément calme (La catedral enfonsada. Profundament tranquil)
Ce qu’a vu le vent d’ouest. Animé et tumultueux (Allò que ha vist el vent de l’oest. Animat i tumultuós)II
Claude Debussy
Prélude à l’après-midi d’un faune (transcripció d’Alexandre Tharaud)Maurice Ravel (1875-1937)
MiroirsNoctuelles. Très léger (Arnes. Molt lleuger)
Oiseaux tristes. Très lent (Ocells tristos. Molt lent)
Une barque sur l’océan. D'un rythme souple (Una barca a l’oceà. Amb un ritme suau)
Alborada del gracioso. Bastante fuerte
La vallée des cloches. Très lent (La vall de les campanes. Molt lent)Durada aproximada del concert: primera part, 46 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 39 minuts.
#clàssics
Poema
possessió
quina única pell,
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
Franz Schubert, en la seva curta vida, va deixar com a llegat un munt d’obres plenes de sentiments. La forma i l’estil del lied es veuen quasi sempre impregnant les seves composicions, una característica, però, que no es fa tan evident en els seus Impromptus, que s’alimenten d’una enorme riquesa d’idees purament musicals i que fan servir recursos harmònics del piano explotats minuciosament. Aquesta música tan pura unifica sinuosament els quatre Impromptus op. 90, més enllà de l’originalitat melòdica de cadascun. Són peces amb un cos únic independent que constitueixen, no obstant això, un conjunt equilibradament articulat, sempre amb el caràcter espontani d’inspiració improvisada que un Impromptu porta al seu ADN.
Dels genis musicals que França ha aportat a la història, Claude Debussy és fonamental per la transcendència de la seva obra. Després d’una etapa modulada pel gust wagnerià, amb l’estrena el 1894 del Prélude à l’après-midi d’un faune (avui se sentirà una transcripció de l’original simfònic del propi Alexandre Tharaud), el compositor es desprèn de la tradició i reformula el llenguatge atorgant la primacia a la bellesa del so. Inspirat en un poema de Mallarmé, el Faune va ser d’allò més trencador per les seves melodies amb aroma oriental, harmonies esquives i fluides, tonalitats poc definides i per la incorporació de sons i escales exòtiques.
Debussy va compondre dos llibres de Preludis (1909 i 1913, amb dotze cadascun) que van marcar el seu pensament pianístic; són peces en què tracta el teclat com si fos una paleta de pintor, tot impregnant-les de colors i de textures que fan somiar. Els anomenà Preludis en honor als de Chopin, però no segueixen cap ordre cromàtic i l’atmosfera varia enormement entre ells, des de la calma al virtuosisme, des del misteri a l’esclat.
Maurice Ravel admirà l’obra del seu compatriota i fins i tot va compondre una versió per a dos pianos del Faune. Malgrat que tots dos autors tenen molts punts de trobada, Ravel va prendre un camí diferent envers una cristal·lització de perfils nets en un equilibri de forma i fons; sobre això hi ha infinites dissertacions sobre les similituds i les diferències.
Durant la seva etapa de formació, Ravel va trobar frustrant l’experiència al Conservatori de París i al món acadèmic oficial. En qualsevol cas, el jove compositor ja havia començat a cridar l’atenció amb algunes obres, com el Quartet de corda i l’impressionista Jeux d’eau per a piano. En aquell context compon Miroirs, una suite de cinc peces que, segons el propi autor, va marcar un canvi força considerable en la seva evolució harmònica. Cadascuna d’aquestes reflexions sonores està dedicada a un dels amics de Ravel membres d’un cercle artístic que es feien dir Les Apaches. L’obra, de gran complexitat, va ser estrenada el 1906 pel pianista lleidatà Ricard Viñes i havia de sonar “com tret d’un quadern de dibuixos”. L’atrevida harmonia va irritar els seus contemporanis, però al mateix temps va marcar la trajectòria de les seves obres posteriors.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Alexandre Tharaud, piano
© Marco Borggreve
En una carrera que abasta cinc lustres, ha esdevingut una figura única al món de la música clàssica i un exponent clau del piano a França. En recital, és convidat habitual a les sales de més prestigi del món. Els seus compromisos més destacats properament inclouen una residència artística a Rouen, recitals al Wigmore Hall, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de París, Concertgebouw d’Amsterdam i una llarga gira per Europa i l’Àsia.
És artista exclusiu d’Erato Records. Els seus enregistraments més recents inclouen Schubert: Impromptus, D. 899; Moments musicaux, D. 780; Chanson d’amour amb Sabine Devieilhe, i Le poète du piano. És protagonista de la pel·lícula dirigida per la cineasta suïssa Raphaëlle Aellig-Régnier: Alexandre Tharaud, le temps dérobé. També va aparèixer en el paper de pianista Alexandre a la cèlebre pel·lícula Amour (2012) de Michael Hanneke.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 21.11.2022 - 20 h
Sala de ConcertsPaul Lewis, piano
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 7, en Mi bemoll major, D. 568
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 14, en La menor, D. 784
F. Schubert: Sonata per a piano núm. 17, en Re major, D. 850Preus: de 25 a 35 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –