Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.

Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.

És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

És una orquestra única, integrada per músics d’una nova generació que interpreta cada repertori amb els instruments històrics escaients. D’aquesta manera Les Siècles posa en perspectiva diversos segles de creació musical d’una manera innovadora.

Les Siècles té residència musical a l’Atelier Lyrique a Tourcoing i al Departament d’Aisne, a la regió francesa d’Alts de França, i és artista associat a la Cité de la Musique a Soissons, i al Théâtre de Beauvaisis, Festival Berlioz a La Côte-Saint-André, Théâtre Sénart, Théâtre de Nimes i al festival Les Musicales de Normandia.

Actua habitualment a París (Philharmonie, Théâtre des Champs Élysées), Amiens, Caen, Royaumont, Ais de Provença i a l’estranger: Londres (BBC Proms, Royal Festival Hall), Berlín (Philharmonie, Konzerthaus), Hamburg (Elbphilharmonie), Amsterdam (Concertgebouw), Bremen, Brussel·les (Bozar, Festival Klara), Bucarest (Festival Enescu), Aldeburgh, Wiesbaden, Colònia, Luxemburg, Roma, Venècia, Tòquio, Xangai, Pequín, Essen, Moscou...  

Ha guanyat tres vegades el Deutschen Schallplattenkritik (per The Rite of Spring i Petrushka de Stravinsky, Harold en Italie de Berlioz, Pictures at an Exhibition de Mussorgski-Ravel) i dues vegades el premi Edison Klassiek als Països Baixos (també pels àlbums centrats en Stravinsky i en Berlioz, Symphonie fantastique) i és l’única orquestra francesa nominada diverses vegades al Gramophone Classical Music Award, que va guanyar el 2018 pel millor enregistrament de música clàssica de l’any (Ravel, Daphnis et Chloé).

A França va guanyar un Victoire de la Musique Classique i un Diamant Opéra (Mirages, amb Sabine Devieilhe) i diversos Diapason d’Or (per Titan de Mahler i Le Timbre d’argent de Saint-Saëns). Els seus CD de Debussy, Jeux et Nocturnes, i de Berlioz, Harold en Italie, van ser guardonats amb un Choc de l’Année 2019 Classica, mentre que el de Debussy va ser enregistrament de l’any del web «Presto Classical».

La Siècles enregistra per a Harmonia Mundi des del 2018. Actualment, a més d’estar enregistrant la integral orquestral de Berlioz, Ravel i Debussy, està iniciant un cicle dedicat a les Simfonies de Mahler. És responsable del primer enregistrament mundial de Le Timbre d’argent de Saint-Saëns, Christophe Colomb de Félicien David i la cantata Velléda de Paul Dukas.

Amb la finalitat d’escampar la seva passió per la música clàssica a nous públics, els músics de l’orquestra duen a terme activitats socials a escoles, hospitals i presons. Així, està associada amb la Jeune Symphonie de l’Aisne, la Jeune Orchestre Européen Hector Berlioz i participa al programa de música social i educació orquestral DEMOS a les regions d’Alts de França i Illa de França.

La formació també va ser protagonista del programa televisiu Presto!, que va assolir diversos milions d’espectadors per France-2 i que es va publicar en DVD amb el suport del CNDP.

És un dels directors i programadors més imaginatius actualment, ja sigui en la tasca de director general de Música de Colònia (des del 2015) i fundador de Les Siècles o al capdavant d’orquestres de prestigi, com la London Symphony Orchestra, de la qual és principal director convidat des del 2017. Comunicador nat, és un defensor carismàtic i persuasiu de tota la música clàssica.

A Colònia, on dirigeix tant l’Orquestra Gürzenich com l’Òpera des del 2015, la seva programació destaca per l’amplitud i aprofundiment que imprimeix, incloent-hi propostes de música barroca i romàntica. En un dels esdeveniments més originals de l’aniversari Beethoven, ell i l’orquestra van honorar l’esperit dels programes de l’Acadèmia del compositor presentant-ne les obres juntament amb clàssics moderns i estrenes mundials per tot Europa com la Nova Acadèmia. Roth defensa l’herència pionera de l’Orquestra Gürzenich, que inclou les estrenes mundials de la Tercera i la Cinquena Simfonies de Mahler, el Doble Concert de Brahms, Don Quixote i Till Eulenspiegel de Strauss i Die Soldaten de Zimmermann. Per a l’Òpera de Colònia ha dirigit noves produccions de Benvenuto Cellini, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Tannhäuser, Tristan und Isolde, Die Soldaten i Salome.

El seu sentit de l’exploració musical el va menar el 2003 a fundar Les Siècles, formació amb la qual ofereix programes contrastants amb instruments moderns i d’època, sovint a la mateixa actuació. Junts han fet gires per Europa, la Xina i el Japó, i s’han presentat al Musikfest de Berlín, BBC Proms i Festival Enescu, així com a l’Elbphilharmonie d’Hamburg.  Amb projectes que han inclòs la recreació del so original de The Rite of Spring de Stravinsky, en col·laboració amb les companyies de dansa de Pina Bausch i Dominique Brun, i la interpretació del cicle de Simfonies de Beethoven al Palais de Versalles i arreu de França l’any del 250è aniversari del compositor.

Roth gaudeix d’una estreta relació amb la Philharmonie de París, des del 2018 és el primer artista associat, i ha estat nomenat director artístic de l’Atelier Lyrique de Tourcoing, on Les Siècles ha esdevingut orquestra resident (des del 2019).

Durant la temporada 2020-21, com a director convidat ha col·laborat amb la Staatskapelle de Berlín, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Berliner Philharmoniker, Montreal Symphony, Orchestre de París, Concertgebouw Orchestra i Boulez Ensemble. I ha dirigit produccions operístiques de Written on skin i Faust (Òpera de Colònia), Damnation de Faust (Nationale Opera d’Amsterdam, Concertgebouw Orchestra) i Pelléas et Mélisande (Opéra de Lilla amb Les Siècles).

Destacat igualment per l’interès que mostra envers la nova música, ha estrenat obres de Georg-Friedrich Haas i d’Hèctor Parra, a més de col·laborar amb noms com ara Pierre Boulez, Wolfgang Rihm, Jörg Widmann, Helmut Lachenmann i Philippe Manoury. Té un paper principal al Panufnik Composers Scheme de l’LSO, en què assessora joves compositors emergents.

El compromís amb nous públics és una part essencial de la seva tasca, ja sigui parlant des del podi o bé treballant amb joves i aficionats. Amb el Festival Berlioz i Les Siècles, va fundar la Jeune Orchestre Européen Hector Berlioz, que té la seva pròpia col·lecció d’instruments d’època i va interpretar Les Troyens a la localitat de naixement de Berlioz. A Colònia ha iniciat una orquestra comunitària i el seu programa juvenil Ohrenauf! va merèixer un premi de producció Junge Ohren. La seva sèrie televisiva Presto! va atreure audiències setmanals que superaven els tres milions de seguidors.

Té una prolífica discografia, que inclou la integral de poemes simfònics de Richard Strauss, els ballets de Stravinsky, cicles de Ravel i Berlioz, les Simfonies de Mahler i Schumann i un àlbum commemoratiu del centenari de Debussy. Així, entre els darrers llançaments, figuren les Simfonies núm. 1 i 4 de Schumann amb l’Orquestra de Gürzenich (Myrios Classics), la Simfonia núm. 5 de Beethoven, Simfonia a 17 parts de Gossec (Harmonia Mundi) i Panufkik legacies III amb la London Symphony Orchestra, entre d’altres.

Darrerament ha rebut el premi honorífic 2020 de la crítica musical alemanya, tot convertint-se en el director més jove a aconseguir-ho. Per les seves fites com a músic, director d’orquestra, musical i com a professor, va ser nomenat Chevalier de la Légion d’Honneur.