• Les Siècles & Roth

    ―Ravel i Saint-Saëns

    Palau 100

    Dilluns, 19 d'abril de 2021 - 18 h i 20.30 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Juan de la Rubia, orgue
    Orfeó Català (Simon Halsey, director artístic dels cors / Pablo Larraz, director principal)
    Les Siècles
    François-Xavier Roth, director


    Maurice Ravel (1875-1937)
    Suite núm. 2 de Daphnis et Chloé

    Camille Saint-Saëns (1835-1921)
    Simfonia núm. 3 amb orgue, op. 78

    1. Allegro moderato. Poco adagio
    2. Allegro moderato. Presto (Scherzo). Allegro moderato. Maestoso

    “Interpretat amb instruments francesos de finals del segle XIX” 

    Durada del concert 70' minuts sense pausa.
    #celebracions #coral #elprimerpalau25

  • Comentari

    Eufòries orquestrals en clau francesa

    Maurice Ravel, Suite núm. 2 de Daphnis et Chloé

    “La música és l’expressió de l’ànima en si mateixa, perquè expressa el sentiment interior”, afirmava Georg Wilhelm Friedrich Hegel al seu assaig Sistema de les arts. La música és l’art de la no corporeïtat, però en el moment en què s’uneix amb la dansa, el cos del ballarí esdevé el llenguatge visual d’aquesta expressió artística de l’ànima. Així es plantejava el ballet Daphnis et Chloé que Maurice Ravel va compondre per encàrrec de Serge Diaghilev, l’empresari i director de la companyia dels Ballets Russos que, al principi del segle XX, va revolucionar la dansa i la concepció de les arts escèniques.

    De fet, Daphnis i Chloé va ser concebut com una “Symphonie chorégraphique”, en paraules del mateix Ravel. El gran coreògraf dels Ballets Russos, Michel Fokine, va adaptar aquesta obra homònima de l’escriptor grec Longus, que data del segle III aC, sobre l’amor entre els joves Dafnis i Cloe, dos fills de la noblesa que van ser criats per pastors, l’un per un cabrer i l’altra per un pastor d’ovelles. El seu amor es veurà amenaçat diverses vegades –per uns pirates que segresten Dafnis i que Cloe rescata amb una flauta màgica–, fins que aconseguiran unir-se per sempre.

    Ravel va compondre aquest ballet el 1909 i no el va estrenar fins al 8 de juny de 1912 al Théâtre du Châtelet de París, amb direcció musical de Pierre Monteux i escenografia de Léon Bakst, amb coreografia de l’esmentat Fokine en col·laboració amb Vàtslav Nijinski, el primer ballarí de la companyia de Diaghilev i l’ànima dels Ballets Russos, que no podem deslligar-los d’un altre geni musical del segle XX, Igor Stravinsky, a qui van encarregar la música de les produccions L’ocell de foc, el 1910, Petruixka, el 1911, i La consagració de la primavera, el 1913.

    L’experiència de Ravel amb els Ballets Russos, segons una carta a Madame de Saint-Marceaux del juny del mateix 1909, no va ser tan fluida com hauria volgut: “gairebé totes les nits treballo fins a les tres de la matinada. El que complica les coses és que Fokine no sap ni una paraula en francès, i jo només sé jurar en rus. Fins i tot amb intèrprets al nostre voltant, et pots imaginar com de caòtiques són les nostres reunions”. El pitjor va ser que el compositor francès no coincidia amb la coreografia del ballarí ni amb el disseny que havia projectat Bakst. El fet és que l’estrena d’aquest ballet va coincidir amb pocs dies de diferència amb la del ballet L’après-midi d’un faune de Claude Debussy, que va tenir lloc el 29 de maig del mateix 1912 al mateix Théâtre du Châtelet i també amb escenografia de Bakst.

    Ravel era tretze anys més jove que Debussy i seguia els passos d’aquest compositor insigne de l’Impressionisme francès. Però entre els dos, la principal diferència era que Ravel no compartia la seva ambició revolucionària, més aviat el titllaven de conservador i l’estrena de Daphnis et Chloé no va causar la mateixa impressió que La migdiada d’un faune, que utilitzava una experimentació més agosarada de l’harmonia de les dissonàncies, del joc rítmic i de les textures instrumentals.

    Potser per compensar aquesta decepció, Ravel va arranjar aquest ballet en dues Suites. La segona, que sentirem avui, parteix de les tres escenes que formen el tercer acte del ballet original, quan tracta del somni de Dafnis amb el primer moviment de l’albada, “Lever de jour”, que se’ns presenta com una estampa impressionista del somni i del despertar de Dafnis; “Pantomime”, amb Chloé corrent sobre un prat com una nimfa, i la “Danse générale” o bacanal, que és una altra obra mestra de Ravel pel que fa al joc rítmic que estableix amb totes les seccions orquestrals i l’acció permanent de la percussió, amb fins a quinze instruments diferents que donen una extraordinària varietat tímbrica, mentre que la melodia esclata en arpegis infinits i en contrastos harmònics que s’enlairen en una espiral sonora amb un efecte hipnòtic fins a l’eclosió final.

    Camille Saint-Saëns: Simfonia núm. 3 amb orgue

    Entrem en un registre ben diferent, però del qual podem reconèixer el seu mestratge orquestral sobre compositors posteriors, com Ravel. Camille Saint-Saëns va compondre aquesta obra com un encàrrec de la Societat Filharmònica de Londres, que la va estrenar a St. James Hall el 19 de maig de 1886 amb el compositor al podi. Però amb la mort de Franz Liszt el 31 de juliol aquell mateix any 1886, Saint-Saëns la va dedicar a la memòria d’aquest geni hongarès del piano i de la composició.

    Saint-Saëns també va ser un gran pianista, s’havia donat a conèixer a Anglaterra tocant per a la reina Victòria, que el va distingir amb la màxima condecoració. També era un gran organista. Va obtenir el primer premi del Conservatori de París el 1851, tot i que no som davant d’una obra on es busqui el virtuosisme d’aquest instrument, sinó que l’afegeix a l’orquestra amb una veu pròpia que sona com una lloança, tal com podem sentir al segon moviment.

    Es tracta d’una Simfonia amb dos moviments que té una factura molt innovadora, encara que Saint-Saëns sigui considerat un compositor més aviat ortodox. El primer moviment, després de la introducció, agafa la forma sonata, però en el moment de la recapitulació temàtica hi introdueix un moviment més lent i canvia la tonalitat de Do menor a Re bemoll major, moment en què apareix per primera vegada el so de l’orgue amb molta solemnitat.

    De la mateixa manera, l’scherzo que generalment s’inclou en una simfonia, també canvia de dinàmica inesperadament, amb un efecte coral molt brillant que sembla portar-nos cap a un passatge de més lluminositat amb el relleu del piano i la corda puntejada pels vents, amb un gruix orquestral que va augmentant fins a l’apoteosi final. Sens dubte, un retrat simfònic del temperament d’aquest gran mestre francès que va situar França al mapa del postromanticisme europeu.

    Mònica Pagès, periodista.

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Biografies

    Juan de la Rubia, orgue

    ©Igor Studio

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

    Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

    En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

    Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.

    Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

    El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

    Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

    L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

  • Les Siècles

    Les Siècles

    © Holger Talinski

    És una orquestra única, integrada per músics d’una nova generació que interpreta cada repertori amb els instruments històrics escaients. D’aquesta manera Les Siècles posa en perspectiva diversos segles de creació musical d’una manera innovadora.

    Les Siècles té residència musical a l’Atelier Lyrique a Tourcoing i al Departament d’Aisne, a la regió francesa d’Alts de França, i és artista associat a la Cité de la Musique a Soissons, i al Théâtre de Beauvaisis, Festival Berlioz a La Côte-Saint-André, Théâtre Sénart, Théâtre de Nimes i al festival Les Musicales de Normandia.

    Actua habitualment a París (Philharmonie, Théâtre des Champs Élysées), Amiens, Caen, Royaumont, Ais de Provença i a l’estranger: Londres (BBC Proms, Royal Festival Hall), Berlín (Philharmonie, Konzerthaus), Hamburg (Elbphilharmonie), Amsterdam (Concertgebouw), Bremen, Brussel·les (Bozar, Festival Klara), Bucarest (Festival Enescu), Aldeburgh, Wiesbaden, Colònia, Luxemburg, Roma, Venècia, Tòquio, Xangai, Pequín, Essen, Moscou...  

    Ha guanyat tres vegades el Deutschen Schallplattenkritik (per The Rite of Spring i Petrushka de Stravinsky, Harold en Italie de Berlioz, Pictures at an Exhibition de Mussorgski-Ravel) i dues vegades el premi Edison Klassiek als Països Baixos (també pels àlbums centrats en Stravinsky i en Berlioz, Symphonie fantastique) i és l’única orquestra francesa nominada diverses vegades al Gramophone Classical Music Award, que va guanyar el 2018 pel millor enregistrament de música clàssica de l’any (Ravel, Daphnis et Chloé).

    A França va guanyar un Victoire de la Musique Classique i un Diamant Opéra (Mirages, amb Sabine Devieilhe) i diversos Diapason d’Or (per Titan de Mahler i Le Timbre d’argent de Saint-Saëns). Els seus CD de Debussy, Jeux et Nocturnes, i de Berlioz, Harold en Italie, van ser guardonats amb un Choc de l’Année 2019 Classica, mentre que el de Debussy va ser enregistrament de l’any del web «Presto Classical».

    La Siècles enregistra per a Harmonia Mundi des del 2018. Actualment, a més d’estar enregistrant la integral orquestral de Berlioz, Ravel i Debussy, està iniciant un cicle dedicat a les Simfonies de Mahler. És responsable del primer enregistrament mundial de Le Timbre d’argent de Saint-Saëns, Christophe Colomb de Félicien David i la cantata Velléda de Paul Dukas.

    Amb la finalitat d’escampar la seva passió per la música clàssica a nous públics, els músics de l’orquestra duen a terme activitats socials a escoles, hospitals i presons. Així, està associada amb la Jeune Symphonie de l’Aisne, la Jeune Orchestre Européen Hector Berlioz i participa al programa de música social i educació orquestral DEMOS a les regions d’Alts de França i Illa de França.

    La formació també va ser protagonista del programa televisiu Presto!, que va assolir diversos milions d’espectadors per France-2 i que es va publicar en DVD amb el suport del CNDP.

  • François-Xavier Roth, director

    François-Xavier Roth

    © Holger Talinski

    És un dels directors i programadors més imaginatius actualment, ja sigui en la tasca de director general de Música de Colònia (des del 2015) i fundador de Les Siècles o al capdavant d’orquestres de prestigi, com la London Symphony Orchestra, de la qual és principal director convidat des del 2017. Comunicador nat, és un defensor carismàtic i persuasiu de tota la música clàssica.

    A Colònia, on dirigeix tant l’Orquestra Gürzenich com l’Òpera des del 2015, la seva programació destaca per l’amplitud i aprofundiment que imprimeix, incloent-hi propostes de música barroca i romàntica. En un dels esdeveniments més originals de l’aniversari Beethoven, ell i l’orquestra van honorar l’esperit dels programes de l’Acadèmia del compositor presentant-ne les obres juntament amb clàssics moderns i estrenes mundials per tot Europa com la Nova Acadèmia. Roth defensa l’herència pionera de l’Orquestra Gürzenich, que inclou les estrenes mundials de la Tercera i la Cinquena Simfonies de Mahler, el Doble Concert de Brahms, Don Quixote i Till Eulenspiegel de Strauss i Die Soldaten de Zimmermann. Per a l’Òpera de Colònia ha dirigit noves produccions de Benvenuto Cellini, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Tannhäuser, Tristan und Isolde, Die Soldaten i Salome.

    El seu sentit de l’exploració musical el va menar el 2003 a fundar Les Siècles, formació amb la qual ofereix programes contrastants amb instruments moderns i d’època, sovint a la mateixa actuació. Junts han fet gires per Europa, la Xina i el Japó, i s’han presentat al Musikfest de Berlín, BBC Proms i Festival Enescu, així com a l’Elbphilharmonie d’Hamburg.  Amb projectes que han inclòs la recreació del so original de The Rite of Spring de Stravinsky, en col·laboració amb les companyies de dansa de Pina Bausch i Dominique Brun, i la interpretació del cicle de Simfonies de Beethoven al Palais de Versalles i arreu de França l’any del 250è aniversari del compositor.

    Roth gaudeix d’una estreta relació amb la Philharmonie de París, des del 2018 és el primer artista associat, i ha estat nomenat director artístic de l’Atelier Lyrique de Tourcoing, on Les Siècles ha esdevingut orquestra resident (des del 2019).

    Durant la temporada 2020-21, com a director convidat ha col·laborat amb la Staatskapelle de Berlín, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Berliner Philharmoniker, Montreal Symphony, Orchestre de París, Concertgebouw Orchestra i Boulez Ensemble. I ha dirigit produccions operístiques de Written on skin i Faust (Òpera de Colònia), Damnation de Faust (Nationale Opera d’Amsterdam, Concertgebouw Orchestra) i Pelléas et Mélisande (Opéra de Lilla amb Les Siècles).

    Destacat igualment per l’interès que mostra envers la nova música, ha estrenat obres de Georg-Friedrich Haas i d’Hèctor Parra, a més de col·laborar amb noms com ara Pierre Boulez, Wolfgang Rihm, Jörg Widmann, Helmut Lachenmann i Philippe Manoury. Té un paper principal al Panufnik Composers Scheme de l’LSO, en què assessora joves compositors emergents.

    El compromís amb nous públics és una part essencial de la seva tasca, ja sigui parlant des del podi o bé treballant amb joves i aficionats. Amb el Festival Berlioz i Les Siècles, va fundar la Jeune Orchestre Européen Hector Berlioz, que té la seva pròpia col·lecció d’instruments d’època i va interpretar Les Troyens a la localitat de naixement de Berlioz. A Colònia ha iniciat una orquestra comunitària i el seu programa juvenil Ohrenauf! va merèixer un premi de producció Junge Ohren. La seva sèrie televisiva Presto! va atreure audiències setmanals que superaven els tres milions de seguidors.

    Té una prolífica discografia, que inclou la integral de poemes simfònics de Richard Strauss, els ballets de Stravinsky, cicles de Ravel i Berlioz, les Simfonies de Mahler i Schumann i un àlbum commemoratiu del centenari de Debussy. Així, entre els darrers llançaments, figuren les Simfonies núm. 1 i 4 de Schumann amb l’Orquestra de Gürzenich (Myrios Classics), la Simfonia núm. 5 de Beethoven, Simfonia a 17 parts de Gossec (Harmonia Mundi) i Panufkik legacies III amb la London Symphony Orchestra, entre d’altres.

    Darrerament ha rebut el premi honorífic 2020 de la crítica musical alemanya, tot convertint-se en el director més jove a aconseguir-ho. Per les seves fites com a músic, director d’orquestra, musical i com a professor, va ser nomenat Chevalier de la Légion d’Honneur.

  • Formació

    Violins I

    François-Marie Drieux (primer violí)
    Aymeric de Villoutreys
    Chloé Jullian
    Jérôme Mathieu
    Simon Milone
    Jan Orawiec
    Charles Quentin de Gromard
    Sébastien Richaud
    Laetitia Ringeval
    Ingrid Schang
    Matthias Tranchant
    Fabien Valenchon

    Violins II

    Martial Gauthier (segon violí)
    Caroline Florenville
    Julie Friez
    Marie Friez
    Matthieu Kasolter
    Arnaud Lehmann
    Thibaut Maudry
    Emmanuel Ory
    Rachel Rowntree
    Jennifer Schiller

    Violes

    Carole Roth (solista)
    Hélène Barre
    Catherine Demonchy
    Hélène Desaint
    Elodie Gaudet
    Laurent Muller
    Lucie Uzzeni
    Satryo Aryobimo Yudomartono

    Violoncels

    Robin Michael (solista)
    Pierre Charles
    Guillaume François
    Amaryllis Jarczyk
    Lucile Perrin
    Emilie Wallyn

    Contrabaixos

    Antoine Sobczak (solista)
    Gautier Blondel
    Cécile Grondard
    Damien Guffroy
    Marion Mallevaës

    Flautes

    Marion Ralincourt
    Giulia Barbini
    Jean Bregnac
    Anne-Cécile Cuniot

    Oboès

    Hélène Mourot
    Clara Espinosa Encinas
    Rémy Sauzedde

    Clarinets

    Christian Laborie
    François Lemoine
    Jérôme Schmitt
    Amaury Viduvier

    Fagots

    Michaël Rolland
    Antoine Pecqueur (contrafagot)
    Thomas Quinquenel
    Aline Riffault

    Trompes

    Rémi Gormand
    Yun-Chin Gastebois
    Pierre Rougerie
    Pierre Vericel

    Trompetes

    Fabien Norbert
    Emmanuel Alemany
    Aurélien Lamorlette
    Pierre Marmeisse

    Trombons

    Cyril Lelimousin
    Jonathan Leroi
    Damien Prado

    Tuba

    Sylvain Mino

    Percussions

    Sylvain Bertrand
    Matthieu Chardon
    Florie Fazio
    Nicolas Gerbier
    Guillaume Le Picard
    Eriko Minami
    Adrian Salloum
    Jean Sugitani
    Hervé Trovel

    Arpes

    Laure Beretti
    Mélanie Dutreil

    Les Siècles és resident en el Atelier Lyrique de Tourcoing, una associació que reb subvencions de la ciutat de Tourcoing,  Hauts-de-France Region, Departamento de Nord i del Ministerio de la Cultura y la Comunicación. 

    Mécénat Musical Société Générale és el seu principal patrocinador.

  • 20210423 Palau Generic DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau 100
    musicAeterna & Currentzis

    musicAeterna
    Teodor Currentzis
    , director

    W. Amadeus Mozart: Simfonia núm. 40, en Sol menor, KV 550
    W. Amadeus Mozart: Simfonia núm. 41, en Do major, Kv. 551, "Júpiter"

    Divendres, 23.04.21 – 18.00 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 35 a 50 €

    Divendres, 23.04.21 – 20.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 35 a 50 €


    Palau 100
    La Capella Reial de Catalunya & Savall
    La Creació de Haydn

    Yeree Suh, soprano
    Tilman Lichdi, tenor
    Matthias Winckhler, baix-baríton
    Le Concert des Nations
    La Capella Reial de Catalunya
    Jordi Savall, director

    J. Haydn: La Creació

    Dissabte, 04.05.21 – 17.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 35 a 125 €

    Dissabte, 04.05.21 – 20.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 35 a 125 €


    Palau Cambra
    Kalina Macuta & Daniel Blanch
    ―Cinquantenari de la mort de Joan Manén

    Kalina Macuta, violí
    Daniel Blanch, piano

    J. S. Bach (arr. A. Wilhelmj): “Ària” de la Suite en Sol
    J. S. Bach – J. MANÉN: Rondo i Badinerie
    G. Tartini – J. MANÉN: Sonata Il Trino del Diabolo
    L. van Beethoven: Sonata op. 47 núm. 9, “Kreutzer”
    J. Manén: Chanson op. A-8 núm. 1
    J. Manén: Balada op. A-20
    J. Manén: “Marina” i “Moto perpetuo”, selecció de la Suite espanyola, op. A-3
    J. Manén: Dansa ibèrica núm. 3, op. A-36

    Dijous, 06.05.21 – 20.00 h
    Petit Palau
    Preu: 15 €

Índex