• Philippe Jaroussky & Le Concert de la Loge
    –Àries retrobades del Barroc

    Palau Grans Veus | Nadal al Palau

    Dilluns, 4 de desembre de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Logotip Telefónica

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Philippe Jarousskycontratenor
    Le Concert de la Loge
    Julien Chauvin, violí i director


    I

    Johann Adolf Hasse (1699-1783)
    De l’òpera Demofoonte

    Simfonia: Allegro – Andantino – Presto
    Recitatiu “Ma che vi fece oh stelle”
    Ària “Sperai vicino il lido”
    Ària “Misero pargoletto”

    De Fuga i Grave per a cordes en Sol menor

    Fuga a la breve

    Leonardo Leo (1694-1744)
    De l’òpera Catone in Utica

    Simfonia: Allegro – Allegro

    Michelangelo Valentini (1720-1768)
    De l’òpera La clemenza di Tito

    Ària “Se mai senti spirarti sul volto”

    Tomaso Traetta (1727-1779)
    De l’òpera L’Olimpiade

    Recitatiu “Dove son che m’avenne?”
    Ària “Gemo in un punto e fremo”

    II

    Andrea Bernasconi (1706-1784)
    De l’òpera L’Olimpiade

    Ària “Siam navi all’onde algenti”

    Giovanni Battista Ferrandini (1709-1791)
    De l’òpera Il Siroe

    Ària “Gelido in ogni vena”

    Niccolò Jommeli (1714-1774)
    Simfonia en Mib major

    Allegro di molto - Ciaccona

    Johann Christian Bach (1735-1782)
    De l’òpera Artaserse

    Ària “Per quel paterno amplesso”

    Niccolò Jommeli
    De l’òpera Artaserse

    Ària “Fra cento affanni”

    Durada del concert: 
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #antiga #òpera #gransfigures

  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Telefònica 2023 - desktop
  • Comentari

    Forgotten arias
    Un homenatge a Metastasio i a compositors oblidats

    El contratenor Philippe Jaroussky torna a la seva cita –ja tradicional– amb el públic del Palau de la Música Catalana, aquesta vegada per presentar el seu darrer disc, Forgotten arias (Erato), en què el contratenor francès torna a sorprendre recuperant no només un repertori oblidat, sinó també en voler retre homenatge a una sèrie de compositors del Barroc tardà. Però Jaroussky no es limita a aquest redescobriment, ja que també vol tornar a l’actualitat un artista clau en el desenvolupament de l’òpera i del teatre musical: el mític llibretista Metastasio. Pseudònim de Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi, nascut a Roma el 1698 i mort a Viena el 1782, el cèlebre dramaturg va signar una trentena de textos operístics i desenes de llibrets per a oratoris, cantates i altres formats menors, un tresor apreciat per molts compositors de l’època –i posteriors– que, una vegada i una altra, van posar en música les seves trames poetitzades. El religiós romà, considerat com el gran reformador del melodramma italià d’aleshores, és l’autor del material del programa del concert i del disc –àries portades per primera vegada a l’estudi– provinents d’algunes de les obres que Metastasio va escriure entre el 1748 i el 1770.

    Vivaldi, Händel, Gluck, Mozart, Pergolesi, Marcello, A. Scarlatti, Vinci, Hasse, Caldara, Sarro, Jommelli, Galuppi, Piccinni, Leo, Sarti, Paisiello, Mercadante o J. Ch. Bach són alguns dels compositors avui més coneguts que es van interessar per obres del llibretista, un autèntic best-seller de l’època. Com a exemple, el seu text teatral La clemenza di Tito (1734), immortalitzada per Mozart el 1791, assoleix més de quaranta versions a càrrec de compositors molts d’ells avui oblidats. I a ells ret homenatge Jaroussky: en el cas de La clemenza..., a Michelangelo Valentini (1720-1768), de qui s’escoltarà a la primera part de la vetllada l’ària de Sesto “Se mai senti spirarti sul volto” de l’òpera que va estrenar quatre dècades abans que el geni de Salzburg.

    Un altre títol metastasià de gran èxit és sens dubte Artaserse (1726), que va arribar a més de noranta adaptacions musicals, la primera de les quals de Leonardo Vinci, estrenada el 1730; l’obra també inspiraria Christoph Willibald Gluck (el 1741), el català Domènec Terradellas (el 1751), Johann Christian Bach (el 1761) i Niccolò Jommelli (el 1749). Són, precisament, les propostes d’aquests dos darrers compositors les que acomiadaran la vetllada amb les visions respectives de l’obra sobre el futur rei persa; de l’onzè i últim fill de Johann Sebastian Bach s’escoltarà l’ària “Per quel paterno amplesso” abans que Jommelli abaixi el teló amb “Fran cento affanni”, una ària de tempesta espectacular, plena d’exigències tècniques i interpretatives que, per una altra part, també tanca amb magnificència l’edició discogràfica. Aquest llibret ha donat per a molt, i avui resulta curiós comprovar que a la versió de Vinci se n’hagi assignat la totalitat dels rols solistes a veus masculines, incloent-hi els papers de Semira, filla d’Arbace, i Mandane, filla del protagonista: a l’època de l’estrena els teatres romans tenien prohibit fer pujar a l’escenari intèrprets femenines, i quedaven els papers de dones a càrrec dels molts castrati actius a la ciutat. El 2012 l’Opéra National de Lorena va rescatar aquesta obra mestra de Metastasio musicada per Vinci, precisament amb Philippe Jaroussky com un aclamat protagonista.

    El contratenor assegura que aquestes Forgotten arias es van encreuar al seu camí gràcies al seu esperit aventurer: “Quan vaig començar a formar-me com a contratenor em vaig contagiar d’un «virus» força comú entre els músics que interpreten música barroca: buscar gairebé compulsivament obres que han estat adormides durant segles esperant que un intèrpret les tornés a l’escenari. Un dels meus primers àlbums, dedicat al castrat Carestini [que el 1730 va crear el paper d’Arbace a l’esmentat Artaserse de Vinci], va requerir molts anys de recerca, igual que els meus treballs sobre òperes poc conegudes de Johann Christian Bach, Porpora i Caldara. Per a aquest nou disc m’he centrat en un període que encara no havia explorat en profunditat, el Barroc tardà, específicament grans àries sobre textos de Metastasio”.

    La vetllada arrenca amb un bloc que concentra peces de l’avui cada vegada més difós Johann Adolph Hasse provinents de la seva òpera Demofoonte, mentre que la segona part comença amb un altre exemple d’ària de tempesta, aquesta provinent de L’Olimpiade del menys conegut Andrea Bernasconi, “Siam navi all’onde algenti”. Aquest títol, que també va interessar Traetta i que aporta una florida escena de bogeria, “Gemo in un punto e fremo”, es mostra ideal per tancar la primera part del recital: plena d’energia i amb una autèntica pluja de coloratura. I si darrerament un llibret metastasià com el de l’òpera Il Siroe s’ha anat donant a conèixer per la versió del popular Antonio Vivaldi, aquesta nit s’escoltarà un fragment de la concebuda per Giovanni Battista Ferrandini, l’esgarrifosa ària “Gelido in ogni vena”, dramàtica, palpitant i de gran profunditat.

    Pablo Meléndez Haddad, periodista i crític musical

  • 20230921 Anunci Palau Opera DESKTOP
  • Biografies

    Philippe Jaroussky, contratenor

    Philippe Jaroussky, contratenor

    ©Marc Borggreve 

    És un dels principals contratenors del panorama internacional, com ho confirmen alguns dels prestigiosos premis que ha rebut: Victoires de la Musique com a artista líric revelació (2004) i artista líric el 2007 i el 2010, i l’Echo Klassik com a cantant de l’any (Munic, 2008), juntament amb L’Arpeggiata a Dresden (2009), i novament a Berlín (2016), entre d’altres.

    Abasta un repertori extremadament ampli del Barroc, des dels refinaments del segle XVII amb compositors com Monteverdi, Sances o Rossi fins al virtuosisme impressionant de Händel o Vivaldi, que és un dels compositors que més ha interpretat a la seva carrera. Incansablement avantguardista en la recerca musical, ha contribuït al descobriment –o redescobriment– de compositors com ara Caldara, Porpora, Steffani, Telemann o Johann Christian Bach.

    Darrerament també ha explorat un repertori molt diferent, centrat en mélodies franceses al costat del pianista Jérôme Ducros. Ha mostrat la seva pròpia interpretació de Les nuits d’été (Berlioz) amb actuacions a l’Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg.

    Ampliant el seu interès per les obres contemporànies, també ha interpretat composicions de Marc André Dalbavi a partir dels sonets de Louise Labbé, i ha cantat a la Nederlandse Opera d’Amsterdam (2016), Opéra de París (2018) i Teatro Real de Madrid (2018) l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho, que va compondre específicament per a la seva veu.

    Col·labora habitualment amb algunes de les millors formacions barroques, a les sales i els festivals més prestigiosos del món. El 2002 fundà l’Ensemble Artaserse, amb el qual actua per tot Europa.

    El gener de 2017, va inaugurar la nova Elbphilharmonie d’Hamburg i hi fou convidat com a primer artista resident. La temporada 2019-20 va celebrar els seus vint anys de carrera amb diversos esdeveniments importants, com la incorporació de la seva estàtua al Musée Grévin de París, l’edició d’un llibre biogràfic i una antologia de tres discos: Passion Philippe Jaroussky.

    El març de 2021 va debutar com a director al capdavant d’Artaserse en la producció de l’oratori Il primo omicido de Scarlatti. Aquest programa s’ha interpretat al Festival de Salzburg i a l’Opéra de Montpeller, on Philippe Jaroussky i l’Ensemble Artaserse són artistes residents des del 2021 i durant les següents tres temporades.

    El 2022 continúa la seva activitat com a director d’orquestra amb nombrosos concerts a París, Lió, Montpeller, Budapest, i en els Festivals d’Épau i Halle.

    A finals de maig, principis de juny de l’any passat, va dirigir per primer cop des del fossat, a Paris i a Montpeller, l’òpera Giulio Cesare de Händel amb un repartiment superlatiu de cantants: Sabine Devielhe, Gaëlle Arquez, Franco Fagioli, Carlo Vistoli i Lucile Richardot.

    La temporada passada, va dirigir la producció escènica d’Orfeo de Sartorio a l’Òpera de Montpeller. També interpretà el paper de Ruggiero en la producció d’Alcina de Händel juntament amb Cecilia Bartoli a Monte-Carlo. A més a més, ha fet recitals a l’altra banda de de l’Atlàntic amb el guitarrista Thibaut García en el Festival Cervantino de Guanajuato i en el Festival Bellas Artes de Ciutat de Mèxic; i amb Les Violons du Roy i Marie-Nicole Lemieux a Montreal i pel Quebec. Es reuní amb el seu conjunt Artaserse per a fer concerts a Boston, San Diego i Toronto; i va col·laborar amb l’Arpeggiata i Christina Pluhar en el Carnegie Hall de Nueva York.

    Posseïdor ja d’una impressionant discografia, va col·laborar en l’Edició Vivaldi de Naïve juntament amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus. Ja fa anys que enregistra en exclusiva per a Erato-Warner Classics, i ha rebut nombrosos premis pels seus àlbums.

    Des de fa cinc anys treballa en un dels seus projectes més personals: l’Académie de Philippe Jaroussky. L’Académie intenta ajudar joves músics que viuen en aïllament cultural, mitjançant un ensenyament original, extens i exigent. 

    El 2019 va ser nomenat Oficial de les Arts i les  Lletres pel govern francès.

  • Le Concert de la Loge

    Le Concert de la Loge

    ©Franck Juery

    El gener del 2015 el violinista Julien Chauvin va fundar un nou conjunt amb instruments antics: Le Concert de la Loge Olympique, denominació que pren del cèlebre conjunt que encarregà les Simfonies Parisenques a Joseph Haydn. Aquest nou conjunt ofereix avui dia programes de geometria variable de música de cambra, simfònica o lírica, dirigits des del violí o des de la batuta, i defensa un ampli repertori, que va des de la música barroca fins a la de principis del segle XX. El Comitè Nacional d’Esports Olímpics de França, oposant-se a l’ús de l’adjectiu “Olympique”, va fer que el conjunt es veiés obligat, el juny del 2016, a amputar el seu nom històric per convertir-lo en Le Concert de la Loge.

    El projecte d’aquesta recreació també és explorar noves formes de concerts reconnectant amb l’espontaneïtat i els costums de finals del segle XVIII.

    El conjunt instrumental ha tocat a nombrosos escenaris, amb les òperes Armida de Haydn, dirigida per Mariame Clément; Le Cid de Sacchini, dirigida per Sandrine Anglade; Phèdre de Lemoyne i Cendrillon d’Isouard, en produccions del Palazzetto Bru Zane, dirigida per Marc Paquien, i El rapte del serrallo de Mozart, dirigida per Christophe Rulhes.

    També ha col·laborat amb solistes reconeguts, com Gaëlle Arquez, Stanislas de Barbeyrac, Karina Gauvin, Philippe Jaroussky, Sandrine Piau, Marina Viotti, Andreas Staier i Justin Taylor.

    Ha enregistrat en sis volums la integral de les Simfonies Parisenques de Haydn per al segell Aparté; dos àlbums de concerts per a violí per al segell Naïve, Il teatro i Intorno a Pisendel; melodies franceses orquestades a Si j’ai aimé amb Sandrine Piau per al segell Alpha; Simfonies de saló per al segell Aparté; així com els oratoris Stabat Mater de Haydn (Aparté) i de Pergolesi (Alpha). Actualment està immers en el projecte d’un nou cicle al voltant de les tres últimes Simfonies de Mozart, amb el segell Alpha.

    El conjunt compta amb el suport del Ministeri de Cultura, l’Ajuntament de París, la regió de l’Illa de França, la Fundació Société Générale C’est Vous l’Avenir (patrocinador principal), Abéo, el Fons de Dotació Françoise Kahn-Hamm i mecenes que són membres del Club Olympe. Es troba en residència al Conservatori Jean-Baptiste Lully de Puteaux, és artista associat en residència a la Fundació Singer-Polignac, així com conjunt associat a l’Auditorium du Louvre. També està en residència territorial al Festival de Saint-Denis amb el suport de la DRAC Ile-de-France durant dos anys. L’any 2021, el conjunt va iniciar una residència creuada de quatre anys amb l’Associació per al Desenvolupament d’Activitats Musicals a Aisne (ADAMA) i el Centre de Música Barroca de Versalles.

    Le Concert de la Loge està format per:

    Violins: Hélène Bordeaux, Lucien Pagnon, Murielle Pfister, Anne Camillo, Marieke Bouche, Yun Hwa Lee, Laurence Martinaud, Agnieszka Rychlik
    Violes: Delphine Millour, Iñigo Aranzasti Pardo
    Violoncels: Julien Barre, Pierre-Augustin Lay
    Contrabaix: Michele Zeoli
    Oboès: Jon Olaberria, Clara Espinosa
    Fagots: David Douçot
    Trompes: Pierre-Yves Madeuf, Nina Daigremont
    Tiorba: Benjamin Narvey
    Clavicèmbal: Camille Delaforge

  • Julien Chauvin, violí i director

    Julien Chauvin

    ©Marco Borggreve

    Atret ben aviat per la revolució barroca i el ressorgiment de la interpretació amb instruments antics, va marxar a formar-se als Països Baixos, al Conservatori Reial de l’Haia, amb Vera Beths, fundadora de l’Archibudelli juntament amb Anner Bylsma.

    Adonant-se del seu desig de fer reviure una famosa banda del segle XVIII, va fundar una nova orquestra el 2015: Le Concert de la Loge. L’ambició d’aquesta recreació es mostra sobretot en l’exploració de pàgines oblidades del repertori líric i instrumental francès, així com de nous formats de concert que fomenten l’espontaneïtat i la imaginació del públic.

    Alhora, continua essent membre del Quartet Cambini-Paris creat l’any 2007, i assumeix la direcció musical de produccions líriques, com els espectacles Era la notte de Juliette Deschamps, Phèdre de Lemoyne i Cendrillon d’Isouard en produccions de Palazzetto Bru Zane, dirigides per Marc Paquien; Armida de Haydn, dirigida per Mariame Clément; Chimène ou le Cid de Sacchini, dirigida per Sandrine Anglade, i El rapte del serrall de Mozart, dirigida per Christophe Rulhes.

    També és director convidat de nombrosos conjunts, com l’Esterházy Hofkapelle, Orchestre Régional d’Avinyó-Provença, Orchestre National de Metz, Orchestre de Chambre de París, Orchestre de l’Opéra de Llemotges, Orkiestra Historyczna de Katowice, Folger Consort de Washington, Les Violons du Roy, Kammerorchester de Basilea i Gürzenich-Orchester de Colònia. Actua habitualment amb Alain Planès, Christophe Coin, Andreas Staier, Jean-François Heisser, Justin Taylor i Olivier Baumont, amb qui va enregistrar el disc À Madame al Palau de Versalles.

    La seva discografia és eclèctica i comprèn dos segles, des de Vivaldi fins a melodies i quartets romàntics, amb predilecció pel Classicisme i en particular Haydn.

    Paral·lelament a la seva activitat concertística, Julien Chauvin també es dedica a la docència en el marc de sessions orquestrals o classes magistrals al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París, així com al de Lió, a l’École Normale de Musique de París, a l’Acadèmia de l’Opéra de París o amb l’Orchestre Français des Jeunes.

    Julien Chauvin toca un violí Giuseppe Guadagnini del 1780 cedit com a part del projecte Adopta un Músic, una iniciativa de Music Masterpiece de Lugano.

  • Anunci programes de ma expo entangled others DESKTOP
  • Textos

    Johann Adolf Hasse (1699-1783)
    De l’òpera Demofoonte
    “Ma che vi fece oh stelle” i “Sperai vicino il lido”, recitatiu i ària de Timante, (acte I, escena 4), llibret de Pietro Metastasio (1698-1782)

    Ma che vi fece, o stelle,
    La povera Dircea,
    Che tante unite
    Sventure contro lei?
    Voi, che inspiraste
    I casti affetti alle nostr’alme:
    Voi, che al pudico Imeneo
    Foste presenti,
    Difendetelo, o Numi.
    Io mi confondo.
    M’oppresse il colpo a segno,
    Che il cor mancommi,
    E si smarrì l’ingegno.

    Però en què us ha ofès, o déus,
    la pobra Dircea,
    perquè tantes desgràcies
    llanceu contra ella?
    Vosaltres, que vau inspirar
    els castos afectes a les nostres ànimes:
    vosaltres, que vau presenciar
    l’honest himeneu,
    defenseu-lo, o déus!
    Estic confós.
    Tant m’oprimeix aquest cop fatal,
    que em falta valor
    i l’ingeni se’m perd.

    Sperai vicino il lido;
    Credei calmato il vento;
    Ma trasportar mi sento
    Fra le tempeste ancor.

    Esperava confiat a prop de la riba;
    creient que el vent s’havia calmat;
    quan de sobte em sento transportat
    encara enmig de la tempesta.

    E da uno scoglio infido
    Mentre salvar mi voglio,
    Urto in un altro scoglio
    Del primo assai peggior.

    Al cim d’un escull traïdor,
    i mentre miro de salvar-me,
    ensopego amb un altre escull
    molt pitjor que el primer.

    De l’òpera Demofoonte
    “Misero pargoletto”, ària de Timante, (acte III, escena 5), llibret de Pietro Metastasio

    Se mai senti spirarti sul volto
    Lieve fi ato, che lento s’aggiri
    di’: «Son questi gli estremi sospiri
    del mio fi do che more per me».

    Si alguna vegada sents a la cara
    una brisa lleu lentament,
    digues: “Aquest és l’últim sospir
    del meu fill que mor per mi”.

    Al mio spirto dal seno disciolto
    La memoria di tanti martiri
    Sarà dolce con questa mercé.

    Al meu esperit dins el pit dissolt
    la memòria de tants màrtirs
    serà dolça amb aquesta misericòrdia.

    Michelangelo Valentini (1720-1768)
    De l’òpera La clemenza di Tito
    “Se mai senti spirarti sul volto”, ària de Sesto,  (acte II, escena 15), llibret de Pietro Metastasio

    Se mai senti spirarti sul volto
    Lieve fi ato, che lento s’aggiri
    di’: «Son questi gli estremi sospiri
    del mio fi do che more per me».

    Si alguna vegada sents a la cara
    una brisa lleu lentament,
    digues: “Aquest és l’últim sospir
    del meu fill que mor per mi”.

    Al mio spirto dal seno disciolto
    La memoria di tanti martiri
    Sarà dolce con questa mercé.

    Al meu esperit dins el pit dissolt
    la memòria de tants màrtirs
    serà dolça amb aquesta misericòrdia.

    Tomaso Traetta (1727-1779)
    De l’òpera L’Olimpiade
    “Dove son che m’avenne?” i “Gemo in un punto e fremo”, recitatiu i ària de Licida (acte II, escena 12), llibret de Pietro Metastasio

    Dove son? Che m’avvenne?
    Ah dunque il Cielo
    Tutte sopr’al mio capo
    Rovesciò l’ire sue! Megacle, oh Dio!
    Megacle dove sei?
    Che fo nel mondo senza di te?
    Rendetemi l’amico,
    Ingiustissimi Dei.
    Voi me ’l toglieste,
    Lo rivoglio da voi…
    Folle, che dico!
    Che fo? Con chi mi sdegno?
    Il reo son io,
    Io son lo scellerato.
    Eh si morra una volta:
    io stesso il core mi passerò
    con questo ferro… Oh Dio!
    Perché vacilli, e tremi,
    Timida man? Chi ti ritien?
    Ah questa è
    ben miseria estrema:
    odio la vita,
    M’atterrisce la morte:
    E chi mai vide
    Anima lacerata
    Da tante smanie,
    e sì contrari affetti!

    On soc? Què tinc?
    Ah, sembla que el cel
    ha vessat tota la seva ira
    sobre el meu cap! Megacle, o déus!
    Megacle, on ets?
    Què faré al mónsense tu?
    Retorneu-me el meu amic,
    déus injustíssims!
    Vosaltres me’l vau treure,
    vull que me’l torneu…
    Però foll, què dius?
    Què fas? Amb qui raones?
    El culpable soc jo,
    jo soc el maleït.
    Sí, morir d’una vegada:
    jo mateix em travessaré
    el cor amb aquesta espasa… Ah!
    Per què dubtes i tremoles,
    covard?Què et reté?
    Ah, aquesta és
    la més profunda misèria:
    odio la vida,
    m’aterra la mort:
    qui ha vist alguna vegada
    una ànima turmentada
    per tantes passions
    i tan contradictòries?

    Deh la calma al mio cor rendete,
    O Dei,
    O troncate una volta
    I giorni miei.

    Porteu la calma al meu cor,
    o déus,
    o trunqueu d’una vegada
    els meus dies.

    Gemo in un punto, e fremo,
    Fosco mi sembra il giorno,
    Ho cento larve intorno,
    Ho mille furie in sen.
    Con la sanguigna face
    M’arde Megera il petto;
    M’empie ogni vena Aletto
    Del freddo suo velen.

    Gemego i tremolo,
    el dia s’enfosqueix,
    cent espectres m’envolten,
    i porto mil fúries a dintre meu.
    Amb la cara sanguinolenta
    Megera fa cremar el meu pit;
    i Aletto m’omple les venes
    amb el seu fred verí.

    Andrea Bernasconi (1706-1784)
    De l’òpera L’Olimpiade
    “Siam navi all’onde algenti”, ària d’Aminta, (acte II, escena 5), llibret de Pietro Metastasio

    Siam navi all’onde algenti
    Lasciate in abbandono;
    Impetuosi venti
    I nostri affetti sono;
    Ogni diletto è scoglio;
    Tutta la vita è mar.

    Som naus, entre ones platejades
    deixades a l’atzar;
    vents impetuosos
    són els nostres afectes;
    cada plaer és un escull;
    tota la vida és un mar.

    Ben qual nocchiero in noi
    Veglia ragion; Ma poi
    Pur dall’ondoso orgoglio
    Si lascia trasportar.

    El bé, com un timoner, a dins nostre
    busca el seu camí: però, de vegades,
    per ones d’orgull
    es deixa portar.

    Giovanni Battista Ferrandini (1709-1791)
    De l’òpera Il Siroe
    "Gelido in ogni vena", ària de Cosroe  (acte III, escena V), llibret de Pietro Metastasio

    Gelido in ogni vena
    Scorrer mi sento il sangue.
    L’ombra del fi glio esangue
    M’ingombra di terror.

    Glaçada per totes les venes
    em sento córrer la sang.
    L’ombra d’un fill exsangüe
    m’omple de terror.

    E per maggior mia pena
    Veggio che fui crudele
    A un’anima fedele,
    A un innocente cor.

    I per major pena meva
    veig que he estat cruel
    amb una ànima fidel,
    amb un cor innocent.

    Johann Christian Bach (1735-1782)
    De l’òpera Artaserse
    “Per quel paterno amplesso”, ària d’Arbace, (acte II, escena 6), llibret de Pietro Metastasio

    Per quel paterno amplesso,
    per questo estremo addio,
    conservami te stesso,
    placami l’idol mio,
    difendimi il mio re.

    Per aquesta abraçada paterna,
    per aquest últim adeu,
    conserva’t igual,
    calma el meu ídol,
    defensa el meu rei.

    Barbara, io vado a morte,
    Contenta alfin sarai
    Ah non sperò giammai
    Tal sorte la mia fé.

    Barbara, vaig cap a la mort,
    seràs feliç per fi.
    Ah, mai havia esperat
    aquest destí.

    Niccolò Jommeli (1714-1774)
    De l’òpera Artaserse
    “Fran cento affanni”, ària d’Arbace (acte I, escena 2), llibret de Pietro Metastasio

    Fra cento affanni e cento
    Palpito, tremo e sento
    Che freddo dalle vene
    Fugge il mio sangue al cor.

    Entre cent i cent afanys,
    estic palpitant, tremolo i sento
    un fred a les venes,
    la meva sang fuig del cor.

    Prevedo del mio bene
    II barbaro martiro,
    E la virtù sospiro,
    Che perde il genitor.

    Preveig el meu bé,
    el màrtir bàrbar,
    i sospiro per la virtut
    que perd el pare.

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dimecres, 10.01.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Javier Camarena

    Javier Camarena, tenor
    Ángel Rodríguez, piano

    Cançons de Tosti i àries d’òpera

    Preus: de 30 a 100 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex