És un dels principals contratenors del panorama internacional, com ho confirmen alguns dels prestigiosos premis que ha rebut: Victoires de la Musique com a artista líric revelació (2004) i artista líric el 2007 i el 2010, i l’Echo Klassik com a cantant de l’any (Munic, 2008), juntament amb L’Arpeggiata a Dresden (2009), i novament a Berlín (2016), entre d’altres.

Abasta un repertori extremadament ampli del Barroc, des dels refinaments del segle XVII amb compositors com Monteverdi, Sances o Rossi fins al virtuosisme impressionant de Händel o Vivaldi, que és un dels compositors que més ha interpretat a la seva carrera. Incansablement avantguardista en la recerca musical, ha contribuït al descobriment –o redescobriment– de compositors com ara Caldara, Porpora, Steffani, Telemann o Johann Christian Bach.

Darrerament també ha explorat un repertori molt diferent, centrat en mélodies franceses al costat del pianista Jérôme Ducros. Ha mostrat la seva pròpia interpretació de Les nuits d’été (Berlioz) amb actuacions a l’Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg.

Ampliant el seu interès per les obres contemporànies, també ha interpretat composicions de Marc André Dalbavi a partir dels sonets de Louise Labbé, i ha cantat a la Nederlandse Opera d’Amsterdam (2016), Opéra de París (2018) i Teatro Real de Madrid (2018) l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho, que va compondre específicament per a la seva veu.

Col·labora habitualment amb algunes de les millors formacions barroques, a les sales i els festivals més prestigiosos del món. El 2002 fundà l’Ensemble Artaserse, amb el qual actua per tot Europa.

El gener de 2017, va inaugurar la nova Elbphilharmonie d’Hamburg i hi fou convidat com a primer artista resident. La temporada 2019-20 va celebrar els seus vint anys de carrera amb diversos esdeveniments importants, com la incorporació de la seva estàtua al Musée Grévin de París, l’edició d’un llibre biogràfic i una antologia de tres discos: Passion Philippe Jaroussky.

El març de 2021 va debutar com a director al capdavant d’Artaserse en la producció de l’oratori Il primo omicido de Scarlatti. Aquest programa s’ha interpretat al Festival de Salzburg i a l’Opéra de Montpeller, on Philippe Jaroussky i l’Ensemble Artaserse són artistes residents des del 2021 i durant les següents tres temporades.

El 2022 continúa la seva activitat com a director d’orquestra amb nombrosos concerts a París, Lió, Montpeller, Budapest, i en els Festivals d’Épau i Halle.

A finals de maig, principis de juny de l’any passat, va dirigir per primer cop des del fossat, a Paris i a Montpeller, l’òpera Giulio Cesare de Händel amb un repartiment superlatiu de cantants: Sabine Devielhe, Gaëlle Arquez, Franco Fagioli, Carlo Vistoli i Lucile Richardot.

La temporada passada, va dirigir la producció escènica d’Orfeo de Sartorio a l’Òpera de Montpeller. També interpretà el paper de Ruggiero en la producció d’Alcina de Händel juntament amb Cecilia Bartoli a Monte-Carlo. A més a més, ha fet recitals a l’altra banda de de l’Atlàntic amb el guitarrista Thibaut García en el Festival Cervantino de Guanajuato i en el Festival Bellas Artes de Ciutat de Mèxic; i amb Les Violons du Roy i Marie-Nicole Lemieux a Montreal i pel Quebec. Es reuní amb el seu conjunt Artaserse per a fer concerts a Boston, San Diego i Toronto; i va col·laborar amb l’Arpeggiata i Christina Pluhar en el Carnegie Hall de Nueva York.

Posseïdor ja d’una impressionant discografia, va col·laborar en l’Edició Vivaldi de Naïve juntament amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus. Ja fa anys que enregistra en exclusiva per a Erato-Warner Classics, i ha rebut nombrosos premis pels seus àlbums.

Des de fa cinc anys treballa en un dels seus projectes més personals: l’Académie de Philippe Jaroussky. L’Académie intenta ajudar joves músics que viuen en aïllament cultural, mitjançant un ensenyament original, extens i exigent. 

El 2019 va ser nomenat Oficial de les Arts i les  Lletres pel govern francès.

El gener del 2015 el violinista Julien Chauvin va fundar un nou conjunt amb instruments antics: Le Concert de la Loge Olympique, denominació que pren del cèlebre conjunt que encarregà les Simfonies Parisenques a Joseph Haydn. Aquest nou conjunt ofereix avui dia programes de geometria variable de música de cambra, simfònica o lírica, dirigits des del violí o des de la batuta, i defensa un ampli repertori, que va des de la música barroca fins a la de principis del segle XX. El Comitè Nacional d’Esports Olímpics de França, oposant-se a l’ús de l’adjectiu “Olympique”, va fer que el conjunt es veiés obligat, el juny del 2016, a amputar el seu nom històric per convertir-lo en Le Concert de la Loge.

El projecte d’aquesta recreació també és explorar noves formes de concerts reconnectant amb l’espontaneïtat i els costums de finals del segle XVIII.

El conjunt instrumental ha tocat a nombrosos escenaris, amb les òperes Armida de Haydn, dirigida per Mariame Clément; Le Cid de Sacchini, dirigida per Sandrine Anglade; Phèdre de Lemoyne i Cendrillon d’Isouard, en produccions del Palazzetto Bru Zane, dirigida per Marc Paquien, i El rapte del serrallo de Mozart, dirigida per Christophe Rulhes.

També ha col·laborat amb solistes reconeguts, com Gaëlle Arquez, Stanislas de Barbeyrac, Karina Gauvin, Philippe Jaroussky, Sandrine Piau, Marina Viotti, Andreas Staier i Justin Taylor.

Ha enregistrat en sis volums la integral de les Simfonies Parisenques de Haydn per al segell Aparté; dos àlbums de concerts per a violí per al segell Naïve, Il teatro i Intorno a Pisendel; melodies franceses orquestades a Si j’ai aimé amb Sandrine Piau per al segell Alpha; Simfonies de saló per al segell Aparté; així com els oratoris Stabat Mater de Haydn (Aparté) i de Pergolesi (Alpha). Actualment està immers en el projecte d’un nou cicle al voltant de les tres últimes Simfonies de Mozart, amb el segell Alpha.

El conjunt compta amb el suport del Ministeri de Cultura, l’Ajuntament de París, la regió de l’Illa de França, la Fundació Société Générale C’est Vous l’Avenir (patrocinador principal), Abéo, el Fons de Dotació Françoise Kahn-Hamm i mecenes que són membres del Club Olympe. Es troba en residència al Conservatori Jean-Baptiste Lully de Puteaux, és artista associat en residència a la Fundació Singer-Polignac, així com conjunt associat a l’Auditorium du Louvre. També està en residència territorial al Festival de Saint-Denis amb el suport de la DRAC Ile-de-France durant dos anys. L’any 2021, el conjunt va iniciar una residència creuada de quatre anys amb l’Associació per al Desenvolupament d’Activitats Musicals a Aisne (ADAMA) i el Centre de Música Barroca de Versalles.

Le Concert de la Loge està format per:

Violins: Hélène Bordeaux, Lucien Pagnon, Murielle Pfister, Anne Camillo, Marieke Bouche, Yun Hwa Lee, Laurence Martinaud, Agnieszka Rychlik
Violes: Delphine Millour, Iñigo Aranzasti Pardo
Violoncels: Julien Barre, Pierre-Augustin Lay
Contrabaix: Michele Zeoli
Oboès: Jon Olaberria, Clara Espinosa
Fagots: David Douçot
Trompes: Pierre-Yves Madeuf, Nina Daigremont
Tiorba: Benjamin Narvey
Clavicèmbal: Camille Delaforge

Atret ben aviat per la revolució barroca i el ressorgiment de la interpretació amb instruments antics, va marxar a formar-se als Països Baixos, al Conservatori Reial de l’Haia, amb Vera Beths, fundadora de l’Archibudelli juntament amb Anner Bylsma.

Adonant-se del seu desig de fer reviure una famosa banda del segle XVIII, va fundar una nova orquestra el 2015: Le Concert de la Loge. L’ambició d’aquesta recreació es mostra sobretot en l’exploració de pàgines oblidades del repertori líric i instrumental francès, així com de nous formats de concert que fomenten l’espontaneïtat i la imaginació del públic.

Alhora, continua essent membre del Quartet Cambini-Paris creat l’any 2007, i assumeix la direcció musical de produccions líriques, com els espectacles Era la notte de Juliette Deschamps, Phèdre de Lemoyne i Cendrillon d’Isouard en produccions de Palazzetto Bru Zane, dirigides per Marc Paquien; Armida de Haydn, dirigida per Mariame Clément; Chimène ou le Cid de Sacchini, dirigida per Sandrine Anglade, i El rapte del serrall de Mozart, dirigida per Christophe Rulhes.

També és director convidat de nombrosos conjunts, com l’Esterházy Hofkapelle, Orchestre Régional d’Avinyó-Provença, Orchestre National de Metz, Orchestre de Chambre de París, Orchestre de l’Opéra de Llemotges, Orkiestra Historyczna de Katowice, Folger Consort de Washington, Les Violons du Roy, Kammerorchester de Basilea i Gürzenich-Orchester de Colònia. Actua habitualment amb Alain Planès, Christophe Coin, Andreas Staier, Jean-François Heisser, Justin Taylor i Olivier Baumont, amb qui va enregistrar el disc À Madame al Palau de Versalles.

La seva discografia és eclèctica i comprèn dos segles, des de Vivaldi fins a melodies i quartets romàntics, amb predilecció pel Classicisme i en particular Haydn.

Paral·lelament a la seva activitat concertística, Julien Chauvin també es dedica a la docència en el marc de sessions orquestrals o classes magistrals al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París, així com al de Lió, a l’École Normale de Musique de París, a l’Acadèmia de l’Opéra de París o amb l’Orchestre Français des Jeunes.

Julien Chauvin toca un violí Giuseppe Guadagnini del 1780 cedit com a part del projecte Adopta un Músic, una iniciativa de Music Masterpiece de Lugano.