Salvador Brotons & Josep Maria Sauret
—Per tu, CatalunyaTardes al Palau
Dimarts, 20 de juliol de 2021 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Mediterrània
Coral Polifònica de Puig-reig
(Emmanuel Niubó, director del cor)
Robert Armengol, percussió
Salvador Brotons i Josep Maria Sauret, directorsEduard Toldrà (1895-1962)
Camperola
(sardana per a cobla) *Josep Maria Ruera (1900-1988)
Conte de fades
(sardana per a cobla) **Joaquim Serra (1907-1957)
Puigsoliu
(poema simfònic per a cobla i percussió; versió amb percussió de Sauret-Brotons) **Salvador Brotons (n. 1959)
660 anys
(poema simfònic per a cobla ampliada i percussió; encàrrec del Festival de Pasqua de Cervera) *Manuel Oltra (1922-2015)
L’Oreneta de Queralt
(sardana per a cor mixt i cobla; lletra: Neus Ballarà) *Antoni Pérez Moya (1884-1964)
Marinada
(sardana per a cor mixt i cobla; lletra: Antoni Pérez Moya) *Josep Saderra (1883-1970)
Mariona
(sardana per a cor mixt; lletra: Josep Roura)Fèlix Martínez Comín (1920-1995)
La rosa de Sant Jordi
(sardana per a cor mixt i cobla; lletra: Josep Maria Bernat) **Francesc Pujol (1878-1945)
Sant Jordi triomfant
(Sardana lliure per a cor mixt i cobla; lletra: Josep Maria Folch i Torres) *Salvador Brotons
Per tu, Catalunya
(sardana ampliada per a cor mixt i cobla; lletra: Jesús Núñez) ** (dir. Salvador Brotons)
** (dir. Josep Maria Sauret)Producció del Festival de Pasqua de Cervera
Durada aproximada del concert 95 minuts, sense pausa
Comentaris
Aquest concert és una creació original del director d’orquestra Josep Maria Sauret com a homenatge a la gran música de concert per a cobla, i per a cor i cobla. Es presenta al Palau de la Música Catalana en una complicitat mútua que enlaira el valor de la nostra tradició i també de la nostra contemporaneïtat musical.
En aquest concert presentem al Palau de la Musica Catalana el poema simfònic Fa 660 anys, escrit per a cobla i percussió per Salvador Brotons.
L’obra és una celebració del naixement de la Generalitat de Catalunya quan Pere III el Cerimoniós, nascut a Balaguer el 1319, va convocar les Corts Catalanes el 1359 per impulsar la institucionalització de la Generalitat. Inspirat en aquest fet, Salvador Brotons compon aquest poema simfònic en què descriu els orígens i el desplegament històric de la Generalitat de Catalunya amb totes les seves lluites i anhels, i amb un final brillant i esperançador.
Les obres que configuren tot el programa són emblemàtiques del llegat de la música catalana, com el magnífic Puigsoliu de Joaquim Serra, i obres d’Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Josep Maria Ruera, Francesc Pujol, Fèlix Martínez Comín, Josep Saderra, Antoni Pérez Moya i Manuel Oltra, que traspassen el seu caràcter original per convertir-se en obres universals.
Per tu, Catalunya
Des de la seva creació, a mitjan del segle XIX, la cobla ha estat eina fonamental de difusió de la música popular catalana. Avui, però, més viva que mai, esdevé un instrument dúctil i suggeridor al servei dels creadors actuals.
Un dels que millor la coneix és, sense dubte, el compositor i director Salvador Brotons, que fins i tot considera que “escriure per a cobla és un deure que hauria de tenir present tot compositor català”. El programa d’avui exemplifica molt bé aquesta afirmació, en tenir com a epicentre dues obres de Brotons estrenades durant la passada edició del Festival de Pasqua de Cervera, l’abril del 2019.
El poema simfònic 660 anys, escrit per encàrrec del mateix Festival, en el marc de la capitalitat de la Cultura Catalana que va assumir la ciutat el 2019, recorda la reunió que va tenir lloc a Cervera el 1359 i que va donar pas a la creació de la Generalitat de Catalunya. L’obra vol simbolitzar la història de la institució fent esment als tres estaments que n’han format part: l’eclesiàstic, amb citacions musicals extretes del Llibre vermell de Montserrat; el militar, expressat per un tema de caràcter èpic, i el popular, que es manifesta mitjançant els passatges més alegres de l’obra, que culmina amb allò que l’autor ha definit com un “final esperançador pels moments que ens toca viure”. El mateix esperit comparteix la seva sardana de concert Per tu, Catalunya, sobre un text de Jesús C. Núñez, i que a Cervera es va presentar per a cobla i cor mixt, després de versions anteriors per a piano i baríton i cobla i baríton.
Al voltant d’aquestes dues partitures de nova creació, el programa ens proposa un ampli ventall de la literatura per a cobla i cor. Entre la desena d’obres previstes cal destacar el poema simfònic Puigsoliu de Joaquim Serra, una obra plena de bellesa, frescor i lirisme, i les populars sardanes Camperola d’Eduard Toldrà, amb la seva meravellosa melodia nostàlgica presentada per la tenora.Ana María Dávila, periodista musical
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Biografies
Cobla Mediterrània
Va ser fundada l’any 1979 per un grup de joves instrumentistes motivats pel desig de conrear la vessant més qualitativa de la música per a cobla. El seu primer director fou el mestre Josep Maria Bernat, i des del 1992, el mestre Jesús Ventura. L’any 2005 en va prendre el relleu el mestre Bernat Castillejo.
Les sardanes, els balls vuitcentistes i la música simfònica per a cobla han format la base principal de la programació de les seves activitats durant els gairebé quaranta anys d’existència. Però el convenciment de les múltiples possibilitats del conjunt de cobla ha fet que, des dels inicis, la Mediterrània es distingís per incorporar al seu repertori altres tipus de música interpretant adaptacions per a la nostra formació d’obres del Renaixement, de petites peces de música clàssica, arranjaments de clàssics contemporanis, així com de la fusió amb altres estils musicals, tot destacant-hi la innovadora col·laboració amb la Companyia Elèctrica Dharma, entre d’altres.
Al llarg de la seva trajectòria ha actuat als més importants escenaris i festivals de música del nostre país (Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, etc.). A l’estranger, cal destacar la seva participació a diversos festivals a França (Avinyó, Chalons-sur-Saone i Perpinyà), als actes d’inauguració del Casal Català de l’Havana, a Cuba, l’any 1999 o el concert central, juntament amb la Coral Polifònica de Puig-reig, de l’Aplec Internacional de la Sardana de Copenhaguen el 2001.
Així mateix, la Cobla Mediterrània ha fet múltiples col·laboracions i enregistraments per a mitjans de comunicació: TV3, 8TV, Ràdio 4, Catalunya Música, Catalunya Ràdio... La seva discografia comprèn més de quaranta àlbums, alguns dels més significatius dels quals són:
-1981: un LP amb la Companyia Elèctrica Dharma, primera experiència musical entre un conjunt de rock i una cobla.
-1998: enregistrament d’un disc compacte amb el pianista i compositor Albert Guinovart, amb obres originals per a piano i cobla de Manel Camp, Joan Lluís Moraleda, Manuel Oltra i el mateix Guinovart, i una versió de la famosa Rhapsody in blue de George Gershwin.
-2000: presentació d’un disc compacte amb obres del mestre Fèlix Martínez i Comín. Per aquest treball va comptar amb la col·laboració, entre d’altres, de solistes destacats, com David Thompson (Concert per a trompa i cobla), Santi Molas (Suite per a percussió i cobla) i de l’arpista Magdalena Barrera.
Entre els treballs discogràfics també cal destacar el CD Violoncel & cobla, amb el jove violoncel·lista Nabí Cabestany, actualment auxiliar de solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i el disc compacte oficial del Pubillatge del Vendrell.
L’Obra del Ballet Popular, l’any 2003, li concedí el premi a les iniciatives renovadores, per la producció del concert monogràfic dedicat a Verdaguer que la Cobla presentà a diversos escenaris del país durant l’Any Verdaguer (2002). Una altra proposta de la Cobla ha estat l’espectacle Dalí i la música del seu temps, l’any del centenari de l’artista (2004), un espectacle que fa un repàs de la vida i les excentricitats de Dalí amb un muntatge que combina música, text i llums, amb un resultat visual totalment innovador al món de la música per a cobla, realitzat amb la col·laboració de Catalunya Ràdio. A mes, el mateix any la cobla celebrava el vint-i-cinquè aniversari amb diversos actes i l’edició d’un CD amb diversos temes per a cobla i instruments solistes, interpretats sempre per components o excomponents de la cobla.
Els últims treballs de la Cobla Mediterrània han estat enregistraments de sardanes i música per a cobla, bo i destacant l’inici d’una integral de l’obra de qui n’ha estat director durant molts anys, Jesús Ventura, l’espectacle retrospectiu Recordant El Dorado, un teatre que va fer història al centre de la Barcelona del segle passat, amb la col·laboració de Mercè Martínez i arranjaments del mestre Bernat Castillejo, així com els seus dos últims treballs discogràfics: l’enregistrament del CD de sardanes del seu tenora Lluís Alcalà i un CD de cançons per veu i cobla amb la mezzosoprano Marta Valero.
Biografies
Polifònica de Puig-reig
Va ser fundada el 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual. Desenvolupa una intensa activitat a Catalunya, i també ha actuat a la majoria de països europeus, incloent-hi Rússia i Islàndia, així com a Israel, Mèxic, les Filipines, Veneçuela, els Estats Units, el Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador, el Perú i Cuba. A l’Argentina i Xile, la Polifònica va acompanyar el president de la Generalitat de Catalunya en viatge oficial.
Del 1969 al 2015 el director de la Polifònica de Puig-reig va ser el mestre Ramon Noguera. A partir d’aquell moment en va assumir la batuta el seu estret col·laborador durant trenta-vuit anys, el fins aleshores subdirector i pianista Josep Maria Conangla, el qual n’ha esdevingut l’actual director musical i pianista, mentre que la direcció coral ara l’exerceix Emmanuel Niubò.
El repertori de la formació berguedana, ampli i variat, inclou totes les èpoques i estils. Cal destacar obres com El Messies de G. F. Händel, La Creació de J. Haydn, Requiem i Missa de la coronació de W. A. Mozart, Novena Simfonia i Missa Solemnis de L. van Beethoven, Elias de F. Mendelssohn, Vuitena Simfonia de G. Mahler, Gurrelieder d’A. Schömberg, El pessebre de P. Casals, Requiem de X. Benguerel, Requiem de J. Rutter i Cantata de la Terra de J. A. Amargós (amb text de J. Puig). Una menció a part mereixen les òperes Fidelio de L. van Beethoven, Aida i Nabucco de G. Verdi, Rienzi de R. Wagner, Tosca i Turandot de G. Puccini, Tassarba d’E. Morera i Cristóbal Colón de Ll. Balada, moltes representades juntament amb el Cor del Gran Teatre del Liceu.
Continuant amb els seus múltiples registres, la Polifònica habitualment té en repertori un musical d’actualitat i, ateses les seves arrels, està reconeguda com a intèrpret excel·lent de sardanes corals, amb les quals ha fet múltiples actuacions i diversos enregistraments amb la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. Cal esmentar també la notable realització discogràfica de la majoria dels seus repertoris.
La Polifònica ha col·laborat, entre d’altres, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de les Balears, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. En la interpretació de grans obres ha estat dirigida, a part del seu director titular, pels mestres Manuel Cabero, Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Josep Pons, Joan Lluís Moraleda, Carles Coll, Joan Casas, Pierre Cao, Uve Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Edmon Colomer, Trevor Pinnok, Lawrence Foster, Salvador Mas, Salvador Brotons, Antoni Ros Marbà, Giuliano Carella, Nello Santi, Eiji Oue, Renato Palumbo i Pablo González.
En nombroses ocasions ha actuat per televisió en directe i en diferit a Catalunya i a l’estranger.
L’any 1993, amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Biografies
Salvador Brotons, director
Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare i els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, tot aconseguint-hi els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Del 1977 al 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 aconseguí una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University.
Com a compositor ha escrit més de 155 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat importants premis de composició, entre els quals el Premio Orquesta Nacional de España (1977) per les seves Quatre peces per a cordes, el premi Jove d’Or (1980), el Premi Ciutat de Barcelona (1983 per la seva Primera Simfonia, i 1986 per Absències, per a narrador i orquestra), Southeastern Composers League Award per la seva Sinfonietta da Camera (1986), The Madison University Flute Choir Composition Award (1987) per la seva Suite de flautes i el Premi Reina Sofia de Composició (1991) per la seva obra Virtus per a orquestra. També ha rebut nombroses encàrrecs de composició, entre els quals destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquesta RTVE, 1995), Concert per a flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo, Sicília-Itàlia, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundación Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia vitae (University of Arizona, 2000), el septet Prada 1950 (Festival Pau Casals de Prada, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001), l’òpera per a nens El mercader de somnis (UNICEF, 2002), Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra (Eurocongrés, 2000), Requiem Trio (Damocles Trio, 2004), Concert per a percussió i cordes (Raanana Symphonette, 2005), Concerto per a viola i cordes (Festival de Música Española, 2006), Intrèpida per a orquestra (Siemens, 2007), Missa brevis (Cor Vivaldi, 2008), Concert per a oboè i orquestra (Grupo Enigma, 2009), Tres Nocturns alla Chopin (Consolat de Polònia a Barcelona, 2009) Simfonia núm. 5 (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, 2010), Ceremonial (Orquesta Nacional de España, 2011), Giravolts per a flauta sola (Asociación de Flautistas de España, 2012), Simfonia núm. 6 (Concisa) (Lira Castellonera de Villanueva de Castellón, 2012), Simfonia núm. 7 (Àusias March) (Lira Castellonera de Villanueva de Castellón, 2019).
Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en CD, tant a Europa com als Estats Units, pels segells Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE...
Ha estat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-1993), de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de l’orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura i història de la música.
Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma (1997-2001, 2009-2013), Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística de SW Washington.
Ha dirigit, com a director convidat, diverses orquestres a Txecoslovàquia (Ràdio Praga), Alemanya (Orquestra Simfònica de Wuppertal), Sud-àfrica (National Symphony Orchestra), Israel (Jerusalem Symphony Orchestra, Raanana Symphonette, Kibbutz Orchesra), Itàlia (I Pomeriggi Musicali de Milà), Bèlgica (Orchestre des Guides), l’Uruguai (Filarmónica de Montevideo), Veneçuela (Orquesta Simón Bolívar), Colòmbia (Orquesta Nacional), els Estats Units (Blue Lake Festival Orquestra, Columbia Symphony, York Symphony Orchestra, Tallahassee Symphony, Seattle Philharmonic Orchestra), Corea del Sud (Bucheon Symphony i Wonju Symphony) i la majoria d’orquestres del nostre país.
Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. També és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’any 2002 va rebre el Florida State University Alumni Award per la seva trajectòria professional i el 2005 la distinció de ser convidat al Carleton College de Minnesota (EUA) com a Chistopher Light Special Guest Lecturer. L’any 2008 va rebre el Premi Agustí Burgunyó. La temporada 2016-17 va ser compositor resident al Palau de la Música Catalana.
Biografies
Josep Maria Sauret, director
Va néixer a Barcelona, on va iniciar els estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu, com a deixeble del reconegut pianista Pere Vallribera. També va estudiar piano i música de cambra amb Ludovica Mosca i Àngel Soler i, posteriorment, amb el pianista i professor Frederic Gevers a Anvers, on viatjava regularment per rebre les seves classes.
Interessat sempre en la música simfònica i l’orquestra, va estudiar instrumentació i composició amb el compositor Josep Soler i direcció d’orquestra, anàlisi i formes musicals amb el director i compositor Juan José Olives. Va fer els estudis de direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb el mestre Albert Argudo, que li va deixar una valuosíssima empremta com a artista, music i director. Va obtenir el premi d’honor en direcció d’orquestra al final de carrera.
El 2003 va conèixer Mariss Jansons, que el va convidar a la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, a Munic, tot constituint una etapa fonamental en la seva trajectòria i experiència musical, que li aportà una importantíssima formació i un creixement extraordinari.
Ha produït i dirigit concerts orquestrals amb els solistes de les orquestres simfòniques de Barcelona (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu), que li ha permès fer una trajectòria orquestral eclèctica, versàtil i especialment emocional i comunicativa amb el públic. He treballat com a director col·laborador en produccions i concerts amb els directors Salvador Brotons, Víctor Pablo Pérez, Albert Argudo, Juan José Olives, Josep Prats, Josep Maria Conangla.
Ha dirigit la Banda Municipal de Barcelona en concerts de caràcter simfònic, a Barcelona i arreu de Catalunya i fent especial atenció a les orquestracions de Ricard Lamote de Grignon, Enric Garcés i Ricard Martí.
Col·labora intensament amb el Taller de Músics de Barcelona, amb el qual manté una llarga trajectòria dirigint i creant projectes musicals i orquestrals.
Compromès amb el patrimoni de la música catalana, ha programat a bastament el repertori del patrimoni musical català, des del repertori medieval fins a la música del segle XXI, passant per totes les èpoques importants de la música clàssica catalana, als festivals on ha estat director artístic, al Festival Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, Música Sacra a Cardona, i especialment al Festival de Pasqua de Cervera, on va ser director artístic del 2017 al 2020. També ha programat gran nombre d’intèrprets catalans, des de joves talents fins a figures altament reconegudes, tot donant vida al circuit professional d’intèrprets de música a Catalunya.
Com a director d’orquestra ha dirigit obres de nombrosos compositors catalans: Carles Baguer, Manuel Pla, Joan Baptista Pla, Ramon Carnicer, Joaquim Serra, Enric Morera, Pau Casals, Eduard Toldrà, Joan Manén, Josep Maria Ruera, Xavier Montsalvatge, Xavier Turull, Fèlix Martínez Comín, Jaume Torrent, Carles Guinovart, Salvador Brotons, Sergi Vergés, Manel Camp, etc.
Ha enregistrat concerts per a TV3, Catalunya Música, TV Lleida i VOTV, que han estat emesos amb una àmplia repercussió.
El 2014 va ser el director artístic i musical dels Actes de Cloenda de l’Any del Tricentenari al Castell de Cardona, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya. El 1997 va fundar i va ser director de l’Orquestra de Cambra de Lleida, la qual va rebre el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i fou promocionada per l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.
Des del 2018 és el fundador i director del Jove Projecte Orquestral, amb el qual du a terme una important tasca de concerts i d’experiència orquestral per introduir els joves músics al món simfònic, així com fomentar la convivència entre les joves generacions i potenciar la vivència, l’emoció de la música i la comunicació musical com un dels valors humans més preuats.
Col·labora amb la Fundació Pau Casals incorporant als concerts del Jove Projecte Orquestral els guanyadors del Guardó Internacional Pau Casals per a joves violoncel·listes.
He estat convidat a dirigir la Hungarian Radio Symphony Orchestra, Capella de Sant Petersburg, Szeged Symphony Orchestra d’Hongria, Filharmonia Slaska i l’Arthur Rubinstein Philharmonic Orchestra de Polònia, Gürzenich Kammerorchester Köln, Junge Philharmonie Köln, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra de Cambra Catalana, Cobla Mediterrània, Ensemble Méridien, Orquestra Germans Pla de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, Camerata Sarasate de Pamplona, Polifònica de Puig-reig, Coral Cantiga, Cor de la Diputació de Girona, els cors Nàiades i Estudi XX del Conservatori de Terrassa.
Actualment és cap del Departament de Música de Cambra i dirigeix el Conjunt Instrumental al Conservatori Professional de Música de Granollers.
Ha estat membre del jurat del Premi El Primer Palau, que organitza el Palau de la Música Catalana, i col·laborador del projecte El Primer Palau en Gira, que ha promocionat els joves guanyadors d’aquest concurs.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Concert de Cloenda de l'Any Joan ManénJúlia Farrés-Llongueras, soprano
David Alegret, tenor
Ketevan Kemoklidze, mezzosoprano
Sergi Pacheco, piano
Kalina Macuta, violí
Orquestra Simfònica del Reial Cercle Artístic de Barcelona
Néstor Bayona, directorPiano concertino
Quatre cançons populars catalanes
Four songs in red (sobre Temps de segona mà de Svetlana Alexiévitx)
Tríptic (sobre poemes de Rabindranath Tagore)
Concertino per a violí i orquestra, op. A-49Dijous, 30.09.2021 - 19 h
Sala de Concerts
Preus: de 18 a 58 €Tardes al Palau
Emili Brugalla & Vesko Stambolov
La consagració de la primavera de StravinskyEmili Brugalla, piano
Vesko Stambolov, pianoAlegríasLa Ventafocs op. 87 La consagració de la primavera
Dimecres, 13.10.2021 - 19 h
Sala de Concerts
Preu: 20 €
Salvador Brotons & Josep Maria Sauret
—Per tu, CatalunyaTardes al Palau
Dimarts, 20 de juliol de 2021 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Mediterrània
Coral Polifònica de Puig-reig
(Emmanuel Niubó, director del cor)
Robert Armengol, percussió
Salvador Brotons i Josep Maria Sauret, directorsEduard Toldrà (1895-1962)
Camperola
(sardana per a cobla) *Josep Maria Ruera (1900-1988)
Conte de fades
(sardana per a cobla) **Joaquim Serra (1907-1957)
Puigsoliu
(poema simfònic per a cobla i percussió; versió amb percussió de Sauret-Brotons) **Salvador Brotons (n. 1959)
660 anys
(poema simfònic per a cobla ampliada i percussió; encàrrec del Festival de Pasqua de Cervera) *Manuel Oltra (1922-2015)
L’Oreneta de Queralt
(sardana per a cor mixt i cobla; lletra: Neus Ballarà) *Antoni Pérez Moya (1884-1964)
Marinada
(sardana per a cor mixt i cobla; lletra: Antoni Pérez Moya) *Josep Saderra (1883-1970)
Mariona
(sardana per a cor mixt; lletra: Josep Roura)Fèlix Martínez Comín (1920-1995)
La rosa de Sant Jordi
(sardana per a cor mixt i cobla; lletra: Josep Maria Bernat) **Francesc Pujol (1878-1945)
Sant Jordi triomfant
(Sardana lliure per a cor mixt i cobla; lletra: Josep Maria Folch i Torres) *Salvador Brotons
Per tu, Catalunya
(sardana ampliada per a cor mixt i cobla; lletra: Jesús Núñez) ** (dir. Salvador Brotons)
** (dir. Josep Maria Sauret)Producció del Festival de Pasqua de Cervera
Durada aproximada del concert 95 minuts, sense pausa
Comentaris
Aquest concert és una creació original del director d’orquestra Josep Maria Sauret com a homenatge a la gran música de concert per a cobla, i per a cor i cobla. Es presenta al Palau de la Música Catalana en una complicitat mútua que enlaira el valor de la nostra tradició i també de la nostra contemporaneïtat musical.
En aquest concert presentem al Palau de la Musica Catalana el poema simfònic Fa 660 anys, escrit per a cobla i percussió per Salvador Brotons.
L’obra és una celebració del naixement de la Generalitat de Catalunya quan Pere III el Cerimoniós, nascut a Balaguer el 1319, va convocar les Corts Catalanes el 1359 per impulsar la institucionalització de la Generalitat. Inspirat en aquest fet, Salvador Brotons compon aquest poema simfònic en què descriu els orígens i el desplegament històric de la Generalitat de Catalunya amb totes les seves lluites i anhels, i amb un final brillant i esperançador.
Les obres que configuren tot el programa són emblemàtiques del llegat de la música catalana, com el magnífic Puigsoliu de Joaquim Serra, i obres d’Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Josep Maria Ruera, Francesc Pujol, Fèlix Martínez Comín, Josep Saderra, Antoni Pérez Moya i Manuel Oltra, que traspassen el seu caràcter original per convertir-se en obres universals.
Per tu, Catalunya
Des de la seva creació, a mitjan del segle XIX, la cobla ha estat eina fonamental de difusió de la música popular catalana. Avui, però, més viva que mai, esdevé un instrument dúctil i suggeridor al servei dels creadors actuals.
Un dels que millor la coneix és, sense dubte, el compositor i director Salvador Brotons, que fins i tot considera que “escriure per a cobla és un deure que hauria de tenir present tot compositor català”. El programa d’avui exemplifica molt bé aquesta afirmació, en tenir com a epicentre dues obres de Brotons estrenades durant la passada edició del Festival de Pasqua de Cervera, l’abril del 2019.
El poema simfònic 660 anys, escrit per encàrrec del mateix Festival, en el marc de la capitalitat de la Cultura Catalana que va assumir la ciutat el 2019, recorda la reunió que va tenir lloc a Cervera el 1359 i que va donar pas a la creació de la Generalitat de Catalunya. L’obra vol simbolitzar la història de la institució fent esment als tres estaments que n’han format part: l’eclesiàstic, amb citacions musicals extretes del Llibre vermell de Montserrat; el militar, expressat per un tema de caràcter èpic, i el popular, que es manifesta mitjançant els passatges més alegres de l’obra, que culmina amb allò que l’autor ha definit com un “final esperançador pels moments que ens toca viure”. El mateix esperit comparteix la seva sardana de concert Per tu, Catalunya, sobre un text de Jesús C. Núñez, i que a Cervera es va presentar per a cobla i cor mixt, després de versions anteriors per a piano i baríton i cobla i baríton.
Al voltant d’aquestes dues partitures de nova creació, el programa ens proposa un ampli ventall de la literatura per a cobla i cor. Entre la desena d’obres previstes cal destacar el poema simfònic Puigsoliu de Joaquim Serra, una obra plena de bellesa, frescor i lirisme, i les populars sardanes Camperola d’Eduard Toldrà, amb la seva meravellosa melodia nostàlgica presentada per la tenora.Ana María Dávila, periodista musical
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Cobla Mediterrània
Va ser fundada l’any 1979 per un grup de joves instrumentistes motivats pel desig de conrear la vessant més qualitativa de la música per a cobla. El seu primer director fou el mestre Josep Maria Bernat, i des del 1992, el mestre Jesús Ventura. L’any 2005 en va prendre el relleu el mestre Bernat Castillejo.
Les sardanes, els balls vuitcentistes i la música simfònica per a cobla han format la base principal de la programació de les seves activitats durant els gairebé quaranta anys d’existència. Però el convenciment de les múltiples possibilitats del conjunt de cobla ha fet que, des dels inicis, la Mediterrània es distingís per incorporar al seu repertori altres tipus de música interpretant adaptacions per a la nostra formació d’obres del Renaixement, de petites peces de música clàssica, arranjaments de clàssics contemporanis, així com de la fusió amb altres estils musicals, tot destacant-hi la innovadora col·laboració amb la Companyia Elèctrica Dharma, entre d’altres.
Al llarg de la seva trajectòria ha actuat als més importants escenaris i festivals de música del nostre país (Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, etc.). A l’estranger, cal destacar la seva participació a diversos festivals a França (Avinyó, Chalons-sur-Saone i Perpinyà), als actes d’inauguració del Casal Català de l’Havana, a Cuba, l’any 1999 o el concert central, juntament amb la Coral Polifònica de Puig-reig, de l’Aplec Internacional de la Sardana de Copenhaguen el 2001.
Així mateix, la Cobla Mediterrània ha fet múltiples col·laboracions i enregistraments per a mitjans de comunicació: TV3, 8TV, Ràdio 4, Catalunya Música, Catalunya Ràdio... La seva discografia comprèn més de quaranta àlbums, alguns dels més significatius dels quals són:
-1981: un LP amb la Companyia Elèctrica Dharma, primera experiència musical entre un conjunt de rock i una cobla.
-1998: enregistrament d’un disc compacte amb el pianista i compositor Albert Guinovart, amb obres originals per a piano i cobla de Manel Camp, Joan Lluís Moraleda, Manuel Oltra i el mateix Guinovart, i una versió de la famosa Rhapsody in blue de George Gershwin.
-2000: presentació d’un disc compacte amb obres del mestre Fèlix Martínez i Comín. Per aquest treball va comptar amb la col·laboració, entre d’altres, de solistes destacats, com David Thompson (Concert per a trompa i cobla), Santi Molas (Suite per a percussió i cobla) i de l’arpista Magdalena Barrera.
Entre els treballs discogràfics també cal destacar el CD Violoncel & cobla, amb el jove violoncel·lista Nabí Cabestany, actualment auxiliar de solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i el disc compacte oficial del Pubillatge del Vendrell.
L’Obra del Ballet Popular, l’any 2003, li concedí el premi a les iniciatives renovadores, per la producció del concert monogràfic dedicat a Verdaguer que la Cobla presentà a diversos escenaris del país durant l’Any Verdaguer (2002). Una altra proposta de la Cobla ha estat l’espectacle Dalí i la música del seu temps, l’any del centenari de l’artista (2004), un espectacle que fa un repàs de la vida i les excentricitats de Dalí amb un muntatge que combina música, text i llums, amb un resultat visual totalment innovador al món de la música per a cobla, realitzat amb la col·laboració de Catalunya Ràdio. A mes, el mateix any la cobla celebrava el vint-i-cinquè aniversari amb diversos actes i l’edició d’un CD amb diversos temes per a cobla i instruments solistes, interpretats sempre per components o excomponents de la cobla.
Els últims treballs de la Cobla Mediterrània han estat enregistraments de sardanes i música per a cobla, bo i destacant l’inici d’una integral de l’obra de qui n’ha estat director durant molts anys, Jesús Ventura, l’espectacle retrospectiu Recordant El Dorado, un teatre que va fer història al centre de la Barcelona del segle passat, amb la col·laboració de Mercè Martínez i arranjaments del mestre Bernat Castillejo, així com els seus dos últims treballs discogràfics: l’enregistrament del CD de sardanes del seu tenora Lluís Alcalà i un CD de cançons per veu i cobla amb la mezzosoprano Marta Valero.
Polifònica de Puig-reig
Va ser fundada el 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual. Desenvolupa una intensa activitat a Catalunya, i també ha actuat a la majoria de països europeus, incloent-hi Rússia i Islàndia, així com a Israel, Mèxic, les Filipines, Veneçuela, els Estats Units, el Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador, el Perú i Cuba. A l’Argentina i Xile, la Polifònica va acompanyar el president de la Generalitat de Catalunya en viatge oficial.
Del 1969 al 2015 el director de la Polifònica de Puig-reig va ser el mestre Ramon Noguera. A partir d’aquell moment en va assumir la batuta el seu estret col·laborador durant trenta-vuit anys, el fins aleshores subdirector i pianista Josep Maria Conangla, el qual n’ha esdevingut l’actual director musical i pianista, mentre que la direcció coral ara l’exerceix Emmanuel Niubò.
El repertori de la formació berguedana, ampli i variat, inclou totes les èpoques i estils. Cal destacar obres com El Messies de G. F. Händel, La Creació de J. Haydn, Requiem i Missa de la coronació de W. A. Mozart, Novena Simfonia i Missa Solemnis de L. van Beethoven, Elias de F. Mendelssohn, Vuitena Simfonia de G. Mahler, Gurrelieder d’A. Schömberg, El pessebre de P. Casals, Requiem de X. Benguerel, Requiem de J. Rutter i Cantata de la Terra de J. A. Amargós (amb text de J. Puig). Una menció a part mereixen les òperes Fidelio de L. van Beethoven, Aida i Nabucco de G. Verdi, Rienzi de R. Wagner, Tosca i Turandot de G. Puccini, Tassarba d’E. Morera i Cristóbal Colón de Ll. Balada, moltes representades juntament amb el Cor del Gran Teatre del Liceu.
Continuant amb els seus múltiples registres, la Polifònica habitualment té en repertori un musical d’actualitat i, ateses les seves arrels, està reconeguda com a intèrpret excel·lent de sardanes corals, amb les quals ha fet múltiples actuacions i diversos enregistraments amb la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. Cal esmentar també la notable realització discogràfica de la majoria dels seus repertoris.
La Polifònica ha col·laborat, entre d’altres, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, Orquestra de Cambra de Cervera, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de les Balears, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. En la interpretació de grans obres ha estat dirigida, a part del seu director titular, pels mestres Manuel Cabero, Albert Argudo, Javier Pérez Batista, Josep Pons, Joan Lluís Moraleda, Carles Coll, Joan Casas, Pierre Cao, Uve Mund, Franz-Paul Decker, Alexander Radbahari, Jean Bernard Pommier, Edmon Colomer, Trevor Pinnok, Lawrence Foster, Salvador Mas, Salvador Brotons, Antoni Ros Marbà, Giuliano Carella, Nello Santi, Eiji Oue, Renato Palumbo i Pablo González.
En nombroses ocasions ha actuat per televisió en directe i en diferit a Catalunya i a l’estranger.
L’any 1993, amb motiu del seu vint-i-cinquè aniversari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Salvador Brotons, director
Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare i els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, tot aconseguint-hi els títols de flauta, composició i direcció d’orquestra. Del 1977 al 1985 va ser flauta solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1985 aconseguí una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University.
Com a compositor ha escrit més de 155 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat importants premis de composició, entre els quals el Premio Orquesta Nacional de España (1977) per les seves Quatre peces per a cordes, el premi Jove d’Or (1980), el Premi Ciutat de Barcelona (1983 per la seva Primera Simfonia, i 1986 per Absències, per a narrador i orquestra), Southeastern Composers League Award per la seva Sinfonietta da Camera (1986), The Madison University Flute Choir Composition Award (1987) per la seva Suite de flautes i el Premi Reina Sofia de Composició (1991) per la seva obra Virtus per a orquestra. També ha rebut nombroses encàrrecs de composició, entre els quals destaquen l’òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquesta RTVE, 1995), Concert per a flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo, Sicília-Itàlia, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundación Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia vitae (University of Arizona, 2000), el septet Prada 1950 (Festival Pau Casals de Prada, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001), l’òpera per a nens El mercader de somnis (UNICEF, 2002), Concert trobadoresc per a violoncel i orquestra (Eurocongrés, 2000), Requiem Trio (Damocles Trio, 2004), Concert per a percussió i cordes (Raanana Symphonette, 2005), Concerto per a viola i cordes (Festival de Música Española, 2006), Intrèpida per a orquestra (Siemens, 2007), Missa brevis (Cor Vivaldi, 2008), Concert per a oboè i orquestra (Grupo Enigma, 2009), Tres Nocturns alla Chopin (Consolat de Polònia a Barcelona, 2009) Simfonia núm. 5 (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, 2010), Ceremonial (Orquesta Nacional de España, 2011), Giravolts per a flauta sola (Asociación de Flautistas de España, 2012), Simfonia núm. 6 (Concisa) (Lira Castellonera de Villanueva de Castellón, 2012), Simfonia núm. 7 (Àusias March) (Lira Castellonera de Villanueva de Castellón, 2019).
Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en CD, tant a Europa com als Estats Units, pels segells Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE...
Ha estat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-1993), de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de l’orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura i història de la música.
Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma (1997-2001, 2009-2013), Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). El 2020 va ser distingit amb el Clark County Arts Commission Lifetime Achievement Award pels seus anys al servei de la comunitat artística de SW Washington.
Ha dirigit, com a director convidat, diverses orquestres a Txecoslovàquia (Ràdio Praga), Alemanya (Orquestra Simfònica de Wuppertal), Sud-àfrica (National Symphony Orchestra), Israel (Jerusalem Symphony Orchestra, Raanana Symphonette, Kibbutz Orchesra), Itàlia (I Pomeriggi Musicali de Milà), Bèlgica (Orchestre des Guides), l’Uruguai (Filarmónica de Montevideo), Veneçuela (Orquesta Simón Bolívar), Colòmbia (Orquesta Nacional), els Estats Units (Blue Lake Festival Orquestra, Columbia Symphony, York Symphony Orchestra, Tallahassee Symphony, Seattle Philharmonic Orchestra), Corea del Sud (Bucheon Symphony i Wonju Symphony) i la majoria d’orquestres del nostre país.
Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. També és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’any 2002 va rebre el Florida State University Alumni Award per la seva trajectòria professional i el 2005 la distinció de ser convidat al Carleton College de Minnesota (EUA) com a Chistopher Light Special Guest Lecturer. L’any 2008 va rebre el Premi Agustí Burgunyó. La temporada 2016-17 va ser compositor resident al Palau de la Música Catalana.
Josep Maria Sauret, director
Va néixer a Barcelona, on va iniciar els estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu, com a deixeble del reconegut pianista Pere Vallribera. També va estudiar piano i música de cambra amb Ludovica Mosca i Àngel Soler i, posteriorment, amb el pianista i professor Frederic Gevers a Anvers, on viatjava regularment per rebre les seves classes.
Interessat sempre en la música simfònica i l’orquestra, va estudiar instrumentació i composició amb el compositor Josep Soler i direcció d’orquestra, anàlisi i formes musicals amb el director i compositor Juan José Olives. Va fer els estudis de direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb el mestre Albert Argudo, que li va deixar una valuosíssima empremta com a artista, music i director. Va obtenir el premi d’honor en direcció d’orquestra al final de carrera.
El 2003 va conèixer Mariss Jansons, que el va convidar a la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, a Munic, tot constituint una etapa fonamental en la seva trajectòria i experiència musical, que li aportà una importantíssima formació i un creixement extraordinari.
Ha produït i dirigit concerts orquestrals amb els solistes de les orquestres simfòniques de Barcelona (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu), que li ha permès fer una trajectòria orquestral eclèctica, versàtil i especialment emocional i comunicativa amb el públic. He treballat com a director col·laborador en produccions i concerts amb els directors Salvador Brotons, Víctor Pablo Pérez, Albert Argudo, Juan José Olives, Josep Prats, Josep Maria Conangla.
Ha dirigit la Banda Municipal de Barcelona en concerts de caràcter simfònic, a Barcelona i arreu de Catalunya i fent especial atenció a les orquestracions de Ricard Lamote de Grignon, Enric Garcés i Ricard Martí.
Col·labora intensament amb el Taller de Músics de Barcelona, amb el qual manté una llarga trajectòria dirigint i creant projectes musicals i orquestrals.
Compromès amb el patrimoni de la música catalana, ha programat a bastament el repertori del patrimoni musical català, des del repertori medieval fins a la música del segle XXI, passant per totes les èpoques importants de la música clàssica catalana, als festivals on ha estat director artístic, al Festival Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, Música Sacra a Cardona, i especialment al Festival de Pasqua de Cervera, on va ser director artístic del 2017 al 2020. També ha programat gran nombre d’intèrprets catalans, des de joves talents fins a figures altament reconegudes, tot donant vida al circuit professional d’intèrprets de música a Catalunya.
Com a director d’orquestra ha dirigit obres de nombrosos compositors catalans: Carles Baguer, Manuel Pla, Joan Baptista Pla, Ramon Carnicer, Joaquim Serra, Enric Morera, Pau Casals, Eduard Toldrà, Joan Manén, Josep Maria Ruera, Xavier Montsalvatge, Xavier Turull, Fèlix Martínez Comín, Jaume Torrent, Carles Guinovart, Salvador Brotons, Sergi Vergés, Manel Camp, etc.
Ha enregistrat concerts per a TV3, Catalunya Música, TV Lleida i VOTV, que han estat emesos amb una àmplia repercussió.
El 2014 va ser el director artístic i musical dels Actes de Cloenda de l’Any del Tricentenari al Castell de Cardona, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya. El 1997 va fundar i va ser director de l’Orquestra de Cambra de Lleida, la qual va rebre el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i fou promocionada per l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.
Des del 2018 és el fundador i director del Jove Projecte Orquestral, amb el qual du a terme una important tasca de concerts i d’experiència orquestral per introduir els joves músics al món simfònic, així com fomentar la convivència entre les joves generacions i potenciar la vivència, l’emoció de la música i la comunicació musical com un dels valors humans més preuats.
Col·labora amb la Fundació Pau Casals incorporant als concerts del Jove Projecte Orquestral els guanyadors del Guardó Internacional Pau Casals per a joves violoncel·listes.
He estat convidat a dirigir la Hungarian Radio Symphony Orchestra, Capella de Sant Petersburg, Szeged Symphony Orchestra d’Hongria, Filharmonia Slaska i l’Arthur Rubinstein Philharmonic Orchestra de Polònia, Gürzenich Kammerorchester Köln, Junge Philharmonie Köln, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra de Cambra Catalana, Cobla Mediterrània, Ensemble Méridien, Orquestra Germans Pla de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, Camerata Sarasate de Pamplona, Polifònica de Puig-reig, Coral Cantiga, Cor de la Diputació de Girona, els cors Nàiades i Estudi XX del Conservatori de Terrassa.
Actualment és cap del Departament de Música de Cambra i dirigeix el Conjunt Instrumental al Conservatori Professional de Música de Granollers.
Ha estat membre del jurat del Premi El Primer Palau, que organitza el Palau de la Música Catalana, i col·laborador del projecte El Primer Palau en Gira, que ha promocionat els joves guanyadors d’aquest concurs.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Concert de Cloenda de l'Any Joan ManénJúlia Farrés-Llongueras, soprano
David Alegret, tenor
Ketevan Kemoklidze, mezzosoprano
Sergi Pacheco, piano
Kalina Macuta, violí
Orquestra Simfònica del Reial Cercle Artístic de Barcelona
Néstor Bayona, directorPiano concertino
Quatre cançons populars catalanes
Four songs in red (sobre Temps de segona mà de Svetlana Alexiévitx)
Tríptic (sobre poemes de Rabindranath Tagore)
Concertino per a violí i orquestra, op. A-49Dijous, 30.09.2021 - 19 h
Sala de Concerts
Preus: de 18 a 58 €Tardes al Palau
Emili Brugalla & Vesko Stambolov
La consagració de la primavera de StravinskyEmili Brugalla, piano
Vesko Stambolov, pianoAlegríasLa Ventafocs op. 87 La consagració de la primavera
Dimecres, 13.10.2021 - 19 h
Sala de Concerts
Preu: 20 €