• Paul Lewis, piano
    Variacions Diabelli de Beethoven

    Palau Piano

    Dimecres, 21 d'octubre de 2020 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Programa

    Paul Lewis, piano


    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Fantasia en Sol menor, op. 77

    Sonata per a piano núm. 14, en Do sostingut menor, op. 27 núm. 2, “Clar de lluna”

    Adagio sostenuto
    Allegretto
    Presto agitato

    33 Variacions en Do sobre un vals de Diabelli, op. 120

    Tema: Vivace
    Variació 1: Alla marcia maestoso
    Variació 2: Poco allegro
    Variació 3: L'istesso tempo
    Variació 4: Un poco più vivace
    Variació 5: Allegro vivace
    Variació 6: Allegro ma non troppo e serioso
    Variació 7: Un poco più allegro
    Variació 8: Poco vivace
    Variació 9: Allego pesante e risoluto
    Variació 10: Presto
    Variació 11: Allegretto
    Variació 12: Un poco più moto
    Variació 13: Vivace
    Variació 14: Grave e maestoso
    Variació 15: Presto scherzando
    Variació 16: Allegro
    Variació 17: Allego
    Variació 18: Poco moderato
    Variació 19: Presto
    Variació 20: Andante
    Variació 21: Allegro con brio - Meno allegro - Tempo primo
    Variació 22: Allegro molto, alla "Notte e giorno faticar" di Mozart
    Variació 23: Allegro assai
    Variació 24: Fughetta (Andante)
    Variació 25: Allegro
    Variació 26: (Piacevole)
    Variació 27: Vivace
    Variació 28: Allegro
    Variació 29: Adagio ma non troppo
    Variació 30: Andante, semper cantabile
    Variació 31: Largo, molto espressivo
    Variació 32: Fuga: Allegro
    Variació 33: Tempo di Menuetto moderato

    Durada del concert 87 minuts, sense pausa
    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #celebracions #clàssics #palaupiano

  • Comentari

    Variacions Diabelli de Beethoven

    En aquesta incerta primera temporada post-COVID-19, la figura de Ludwig van Beethoven arriba per recordar-nos, un cop i un altre, el veritable sentit de la lluita contra l’adversitat. Possiblement, poques vegades la celebració d’una efemèride ha estat més oportuna que aquesta. La commemoració del 250è aniversari del naixement del compositor de Bonn esdevé un moment irrepetible no només per gaudir de la grandesa de la seva música, sinó també per recordar l’home com a figura, el gegant solitari que aconsegueix, enmig d’un aïllament inenarrable, llegar al món la més gran de les arquitectures sonores.

    El programa d’avui ens proposa un recorregut pel Beethoven més íntim i humà, al mateix temps que remarca els trets més imprevisibles i sorprenents de la seva creació. És el cas de la Fantasia en Sol menor, op. 77, que obre l’audició. Datada el 1809, és una obra d’una heterogeneïtat estilística sorprenent, una mena d’improvisació magistral en la qual el creador es mostra més lliure que mai. El discurs inquiet i canviant sembla jugar amb les expectatives de l’oient, amb els seus continus canvis temàtics i tonals.

    També atípica, pel fet de trencar amb l’esquema habitual de la sonata clàssica, és la Sonata núm. 14, op. 27 núm. 2, popularment coneguda com a Clar de lluna. Escrita el 1801, quan Beethoven tenia trenta anys, reflecteix els seus sentiments amorosos cap a la jove comtessa Giulietta Guicciardi. El seu sorprenent primer moviment, un “Adagio” en lloc de l’habitual allegro, és una pàgina encisadora i plena d’ensonyament poètic, que evocà en el poeta Ludwig Rellstab “una barca sota la llum de la lluna al llac de Lucerna”, imatge que va donar peu al nom amb el qual s’ha fet famosa. Igualment remarcables en són els altres dos moviments: l’“Allegretto”, un minuet amable i graciós que amaga un penediment ocult, i el terrible “Presto agitato” final, d’enorme complexitat tècnica i que amb els seus frenètics arpegis prepararà l’espectador per al veritable cim d’aquest recital, les 33 Variacions en Do major sobre un vals de Diabelli, op. 120.

    Aclamades com “el major conjunt de variacions escrites mai”, Alfred Brendel en va dir que eren “la més gran de les obres de piano”, i Arnold Schönberg n’afirmà que, en termes d’harmonia, eren el “treball més aventurer” del seu autor. Aquesta joia de la literatura pianística té el seu origen en una iniciativa de l’editor i compositor Anton Diabelli, que amb el fi de promoure la seva editorial, va enviar als compositors austríacs més destacats un vals de la seva pròpia autoria perquè en fessin una variació. Cap al 1823 una cinquantena d’autors –entre ells, Schubert, Hummel i un Liszt encara infant– havien respost la petició. El cas de Beethoven va ser diferent. Embrancat en la composició de la Missa Solemnis, inicialment va menysprear la peça de Diabelli, però un temps després va canviar de parer. El treball que realitzarà sobre el lleuger i irrellevant vals de Diabelli resultarà prodigiós. Trenta-tres petites peces magistrals en les quals Beethoven resumeix, com si es tractés d’un treball enciclopèdic, tots els recursos per disseccionar un tema. Les variacions es succeeixen en un vertiginós joc de contrastos, tot explorant un ampli ventall d’emocions, entre les quals també té cabuda l’humor, tan poc associat a la irascible imatge del geni. A la misteriosa variació núm. 20 trobem el tema de l’“Arietta” de la Sonata per a piano op. 111, i a la 22, l’ària de Leporello “Notte e giorno faticar” del Don Giovanni de Mozart. Les variacions 29 a 31, d’una serenitat introspectiva, preludien la portentosa cloenda introduïda per una gran fuga, que ens porta a la recuperació del vals inicial convertit ara en un delicat minuetto.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Biografia

    Paul Lewis

    © Kaupo Kikkas

    Paul Lewis

    © Kaupo Kikkas

    Paul Lewis, piano

    És considerat internacionalment un dels principals pianistes de la seva generació i els seus cicles amb les obres de piano més rellevants de Beethoven i Schubert han rebut crítiques unànimes arreu, tot consolidant-lo con un dels intèrprets més prestigiosos del repertori clàssic a Europa. Entre els nombrosos guardons que ha rebut, figuren el Premi al Millor Instrumentista de l’Any de la Royal Philharmonic Society, dos premis Edison, tres Gramophone, Diapason d’Or de l’Annee, el Premi de la Crítica Alemanya, Premi Internacional de l’Accademia Musicale Chigiana i el South Bank Show Classical Award. Té títols honorífics de les universitats de Liverpool, Edge Hill i Southhampton, i el 2016 va ser nomenat Comanador de l’Orde de l’Imperi Britànic a la celebració d’aniversari de la reina.

    Treballa habitualment com a solista amb les més prestigioses orquestres del planeta, entre les quals la Berliner Philharmoniker, les simfòniques de Boston, Chicago, Londres, de la Ràdio Bavaresa, NHK de Tòquio, London Philharmonic, i les filharmòniques de Nova York i Los Angeles, a més de les orquestres Royal Concertgebouw, de Cleveland, Tonhalle de Zuric, Gewandhaus de Leipzig, Philharmonia i la Mahler Chamber Orchestra.

    Ha ofert cicles de Concerts de Beethoven amb la Melbourne Symphony Orchestra, Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo i l’Orquestra Filharmònica Reial Flamenca. Entre els directors amb què ha treballat, figuren Daniel Harding, Andris Nelsons, Manfred Honeck i Bernard Haitink.

    La temporada 2018-19 va acabar una sèrie de recitals durant dos anys explorant les connexions entre les Sonates de Haydn, les darreres obres per a piano de Brahms i les Variacions Diabelli i Bagatel·les de Beethoven. El 2020, Any Beethoven, la seva agenda inclou cicles de Concerts de Beethoven a Tanglewood (Boston Symphony, Andris Nelsons), a la ciutat d’Erl (Mozarteum Orchester Salzburg i Andrew Manze) i ara al Palau de la Música i també al Teatro Massimo de Palerm.

    En la seva carrera com a recitalista ha actuat al Festival Hall de Londres, Alice Tully i Carnegie Hall de Nova York, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Théâtre des Champs Élysées de París, Concertgebouw d’Amsterdam i a Philharmonie i Konzerthaus de Berlín. També és convidat habitualment a alguns dels festivals més prestigiosos del món, com ara els de Tanglewood, Ravinia, Schubertiade, Edimburg, Salzburg, Lucerna i BBC Proms, on el 2010 esdevingué el primer intèrpret a tocar un cicle complet de Concert per a piano de Beethoven en una sola temporada.

    Ha merescut nombrosos premis per la seva discografia per a Harmonia Mundi, que inclou la integral de les Sonates per a piano i les Variacions Diabelli de Beethoven, la Sonata en Si menor de Liszt i totes les grans obres per a piano de Schubert, a més dels tres cicles de lied de Schubert amb Mark Padmore, obres de Schumann i Mussorgski, i el Concert núm. 1 per a piano de Brahms amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigida per Daniel Harding. Els seus propers àlbums inclouen una sèrie de CD amb Sonates de Haydn, Bagatel·les de Beethoven i obres de Bach.

    Paul Lewis va estudiar amb Joan Havill a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, abans de treballar privadament amb Alfred Brendel. És codirector artístic del Midsummer Music, un festival anual de música de cambra que se celebra a Buckinghamshire (Regne Unit).

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Valentina Lisitsa, piano

    L. VAN BEETHOVEN: 
    Sonata núm. 15, op. 28, “Pastoral”
    Sonata núm. 23, op. 57, "Appasionata”
    Sonata núm. 17, op. 31 núm. 2, “Tempesta”
    Sonata núm. 21, op. 53, “Waldstein”

    Dimecres, 16.12.20 - 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 20 a 38 euros

  • Amb el suport de:

    Membre de: