Programa de mà
Stephen Hough
—Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Schönberg, Stockhausen i ShermanPalau Piano
Dilluns, 19 de gener de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Stephen Hough, piano
I part
Franz Schubert (1797-1828)
Klavierstück núm. 2, D. 946 – AllegrettoJohannes Brahms (1833-1897)
Klavierstück núm. 6, op. 118 – Intermezzo: Andante, largo e mestoArnold Schönberg (1874-1951)
6 Kleine Klavierstücke, op. 191. Leicht, zart (Lleuger, delicat)
2. Langsam (Lent)
3. Sehr langsam (Molt lent)
4. Rasch, aber leicht (Ràpid, però lleuger)
5. Etwas rasch (Una mica ràpid)
6. Sehr langsam (Molt lent)Karlheinz Stockhausen (1928-2007)
Klavierstück IIILudwig van Beethoven (1770-1827)
Bagatelle op. 119 núm. 10 – AllegramenteSonata núm. 21, en Do major, op. 53, “Waldstein”
1. Allegro con brio.
2. Introduzione. Adagio molto - attacca
3. Rondo. Allegretto moderatoII part
Robert Schumann (1810-1856)
Carnaval, op. 91. Préambule
2. Pierrot
3. Arlequin
4. Valse noble
5. Eusebius
6. Florestan
7. Coquette
8. Réplique
9. Papillons
10. Lettres dansantes
11. Chiarina
12. Chopin
13. Estrella
14. Reconnaissance
15. Pantalon et Colombine
16. Valse allemande
17. Paganini
18. Aveu
19. Promenade
20. Pause
21. Marche des Davidsbündler contre les PhilistinsRichard M. Sherman (1928-2024) – Stephen Hough (1961)
Mary Poppins suiteDurada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts |
Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximadaConcert enregistrat per Catalunya Música
#piano
Poema
Així
Com qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Molt més que un gran pianista, Stephen Hough és un dels artistes més polifacètics i lúcids dels nostres dies. Encarna el model d’artista integral del segle XXI i, com a intèrpret, és considerat tot un referent en el repertori romàntic. El seu so, juntament amb la musicalitat i tècnica que mostra fascinen el públic a les sales de concerts de tot el món, però també destaca com a compositor, amb un catàleg que inclou concerts per a piano i música coral i de cambra, obres que han estat interpretades per formacions d’elit. Hough és també un escriptor agut en assajos, novel·les i fins i tot en columnes regulars en diaris com «The Guardian» o «The New York Times». En definitiva, un mestre del piano, un creador original i una ment curiosa que explora la bellesa en moltes de les seves formes.
Quines són les claus del concert?
Aquest és un veritable viatge per la història del piano, des del Romanticisme introspectiu fins a l’experimentació contemporània. S’obre amb la lírica íntima de Schubert i la passió continguda de Brahms. El nucli central és l’exploració de la modernitat amb l’expressió atonal de Schönberg en les Sechs Kleine Klavierstücke i l’atzar controlat de Stockhausen a Klavierstück III, contrastant amb la joiosa simplicitat de la Bagatelle op. 119, núm. 10 de Beethoven.
La segona part presenta dos pilars: la monumental Sonata Waldstein de Beethoven, amb la seva energia titànica i claredat formal, i el colorit virtuosisme exuberant de Carnaval, op. 9 de Schumann, abans d’un toc contemporani i lúdic: la Mary Poppins suite, arranjada pel mateix Stephen Hough a partir de la partitura de Richard M. Sherman, tot un embarbussament pianístic de la immortal Supercalifragilisticexpialidocious
A què he de parar atenció?
En un programa tan eclèctic es posa de manifest l’enorme intel·ligència musical i capacitat de l’intèrpret per adaptar-se als diferents estils. Per a les peces de Stockhausen i Schönberg les exigències són de precisió conceptual, control tímbric extrem i una independència absoluta dels paràmetres musicals: aquí el pianista no pot recolzar-se en l’impuls rítmic natural d’una pulsació regular ni en l’arc narratiu d’una tonalitat.
En canvi, en obres com Carnaval de Schumann, o la Sonata Waldstein de Beethoven, el repte tècnic es dirigeix cap a la gestió de l’energia, l’articulació de grans estructures i el domini d’un vocabulari pianístic virtuosístic en el sentit tradicional.
Sabies que...
La intenció de Stephen Hough amb la Mary Poppins suite és múltiple: és un tribut sentimental, un exercici de virtuosisme i d’alta artesania pianística, una declaració sobre la qualitat sense temps d’unes melodies genials i una generosa picada d’ullet cap al públic. És l’acte d’un músic complet que rebutja les barreres artificials entre l’alta cultura i allò popular i que troba en la màgia de Mary Poppins el material perfecte per celebrar la màgia del propi piano.
Comentari
Dos monuments entre petites grans joies
La selecció que ens proposa avui Stephen Hough posa a dialogar obres i compositors que costaria d’imaginar junts, perquè d’aquesta conversa sorgeixin punts de vista nous, detalls i sorpreses que altrament potser no aflorarien mai. Comencem per les dues grans obres que el pianista ens farà escoltar: el Carnaval de Schumann i la Sonata Waldstein de Beethoven. Totes dues ocupen llocs destacats en la producció pianística dels autors respectius i totes dues són exemples excel·lents del Romanticisme musical.
La Sonata op. 53, composta entre el 1803 i el 1804 i dedicada al comte Ferdinand von Waldstein, ocupa una posició central en el desenvolupament de l’anomenat període mitjà de Beethoven. És una obra clau en la transformació de la sonata per a piano, tant per l’ampliació de la forma com pel nou tractament de l’instrument, que gairebé esdevé una orquestra simfònica. Un monument absolut de la literatura pianística.
Per la seva banda, el Carnaval de Schumann pertany al seu primer període creatiu, però hi trobem ja tots els trets del llenguatge que el compositor desenvoluparà les dècades posteriors. Molt especialment aquesta contraposició entre tres personatges: Eusebius, Florestan i Raro, que encarnen respectivament la raó, la rauxa i l’improbable equilibri entre els dos primers. L’obra està integrada per vint-i-una peces breus, i des del punt de vista formal exemplifica l’interès de Schumann per la fragmentació i per les formes breus com a alternativa a la gran arquitectura clàssica.
Això ens enllaça amb la resta del programa: una veritable col·lecció de miniatures que amaguen proeses de la composició en petitíssim format. Les Klavierstücke de Schubert i de Brahms pertanyen als darrers anys de vida dels dos músics i comparteixen una inspiració que es diria ultraterrenal, propera al misticisme. Les Bagatel·les de Beethoven són un conjunt heterogeni de peces breus compostes en moments diversos i publicades tardanament, sense voluntat de cicle unitari. No s’han d’entendre com a obres menors, sinó com un espai de condensació formal i d’experimentació estilística, especialment rellevant en el context del darrer Beethoven.
També les Klavierstücke de Schönberg són obres experimentals, que s’obren a la nova manera d’expressar-se que seria el Dodecafonisme. Són un terreny de proves en què, de tota manera, la inspiració eclosiona en un espaï increïblement reduït. Anys després Stockhausen també escriuria unes Klavierstücke que obririen la porta a la Segona Escola de Viena.
I, a tot això, què hi fa Mary Poppins en un concert així? Potser és una petita broma, però sobretot és una picada d’ullet cap a una manera completament diferent de fer música. La transcripció de Hough evoca l’estil d’aquell Liszt que enlluernava auditoris de tot Europa amb la seva audàcia a l’hora de versionar tonades populars d’òperes i operetes. Una festa, en tot cas, per celebrar la bona música que ens aplega al voltant d’un piano i un pianista excel·lent.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Biografia
Biografia


Stephen Hough, piano
Sir Stephen Hough, nomenat per «The Economist» com un dels Vint Polímates Vivents, combina una distingida carrera com a pianista de concert amb les de compositor i escriptor. En reconeixement a la seva contribució a la vida cultural, va ser el primer intèrpret clàssic a rebre una MacArthur Fellowship i va ser nomenat Cavaller per serveis a la música als Queen’s Birthday Honours 2022.
En una carrera de més de quaranta anys, Hough ha actuat habitualment amb les principals orquestres del món, incloent-hi aparicions televisades i filmades amb les filharmòniques de Berlín, Londres, Nova York, Seül i la Xina, així com amb les orquestres Concertgebouw, Budapest Festival i NHK Symphony. Ha estat convidat habitualment a cicles de recitals i festivals internacionals, com Carnegie Hall, Royal Festival Hall de Londres, Salzburg, Verbier, La Roque-d’Anthéron, Aspen, Tanglewood, Aldeburgh i Edimburg.
La temporada 2025-26, Sir Stephen Hough inicià el curs a l’Elbphilharmonie obrint la temporada de l’Hamburg Staatsorchester sota el nou director musical, Omer Meir Wellber, amb el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven, al qual Hough ha compost un nou segon moviment. Al llarg dels següents dotze mesos oferirà una seixantena de concerts i recitals a tres continents, amb destacades orquestres dels Estats Units, Europa i l’Àsia. Aquesta temporada inclou també l’estrena asiàtica del seu Piano Concerto “The world of yesterday” amb la Singapore Symphony Orchestra, seguida de l’estrena a Corea amb Symphony S.O.N.G., així com recitals destacats al Wigmore Hall de Londres i al Klavierfestival Ruhr d’Alemanya. El seu Piano Quintet “Les noces rouges”, inspirat en un episodi de My Ántonia de Willa Cather i encarregat per la Lincoln Center Chamber Music Society el 2024, tindrà les estrenes europees i, al Regne Unit, al National Concert Hall de Dublín i al Southbank Centre de Londres.
La seva discografia de més de setanta enregistraments ha rebut nombrosos premis, com el Diapason d’Or de l’Any, diverses nominacions als Grammy i vuit Gramophone Awards, incloent-hi Record of the Year i Gold Disc. Per a Hyperion, ha enregistrat els Concerts per a piano complets de Beethoven, Brahms, Liszt, Mendelssohn, Rakhmàninov, Saint-Saëns i Txaikovski, així com recitals de Brahms, Chopin, Schumann, Schubert, Franck, Debussy i Mompou. Recentment, ha publicat un àlbum amb el seu propi Concert per a piano amb la Hallé Orchestra i Sir Mark Elder (març 2025).
Com a compositor, Hough ha rebut encàrrecs per crear obres com Fanfare toccata per al Van Cliburn International Piano Competition 2022 i el seu String Quartet núm. 1, “Les Six Rencontres” (2021) per al Takács Quartet. Pel que fa a cançons, obres corals i instrumentals, ha rebut peticions del Musée du Louvre, National Gallery de Londres, Westminster Abbey, Wigmore Hall, Gilmore International Keyboard Festival, BBC Sounds i Berlin Philharmonic Wind Quintet, i han estat publicades per Josef Weinberger Ltd.
Com a escriptor, Hough ha publicat les seves memòries, titulades Enough: scenes from childhood (Faber & Faber, 2023), el llibre d’assaig Rough ideas: reflections on music and more (2019), guardonat amb un Royal Philharmonic Society Award, i la novel·la The final retreat (2018). També ha escrit per a «The New York Times», «The Telegraph», «The Times», «The Guardian» i «The Spectator».
Hough és Honorary Bencher del Middle Temple, Honorary Member de la Royal Philharmonic Society, Honorary Fellow del Girton College de Cambridge, International Chair of Piano Studies i Companion del Royal Northern College of Music, i forma part del claustre de la Juilliard School de Nova York.
També et pot interessar...
Palau Piano
Diumenge, 08.02.26 – 17.30 h
Sala de ConcertsDebussy, Txaikovski i Prokófiev
Beatrice Rana, piano
S. Prokófiev: 10 peces de Romeu i Julieta, op. 75(selecció)
C. Debussy: Estudis, llibre II
P. I. Txaikovski–M. Pletnev: Suite d’El trencanous
S. Prokófiev: Sonata núm. 6, en La major, op. 82Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Digest SL – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Stephen Hough
—Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Schönberg, Stockhausen i ShermanPalau Piano
Dilluns, 19 de gener de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Stephen Hough, piano
I part
Franz Schubert (1797-1828)
Klavierstück núm. 2, D. 946 – AllegrettoJohannes Brahms (1833-1897)
Klavierstück núm. 6, op. 118 – Intermezzo: Andante, largo e mestoArnold Schönberg (1874-1951)
6 Kleine Klavierstücke, op. 191. Leicht, zart (Lleuger, delicat)
2. Langsam (Lent)
3. Sehr langsam (Molt lent)
4. Rasch, aber leicht (Ràpid, però lleuger)
5. Etwas rasch (Una mica ràpid)
6. Sehr langsam (Molt lent)Karlheinz Stockhausen (1928-2007)
Klavierstück IIILudwig van Beethoven (1770-1827)
Bagatelle op. 119 núm. 10 – AllegramenteSonata núm. 21, en Do major, op. 53, “Waldstein”
1. Allegro con brio.
2. Introduzione. Adagio molto - attacca
3. Rondo. Allegretto moderatoII part
Robert Schumann (1810-1856)
Carnaval, op. 91. Préambule
2. Pierrot
3. Arlequin
4. Valse noble
5. Eusebius
6. Florestan
7. Coquette
8. Réplique
9. Papillons
10. Lettres dansantes
11. Chiarina
12. Chopin
13. Estrella
14. Reconnaissance
15. Pantalon et Colombine
16. Valse allemande
17. Paganini
18. Aveu
19. Promenade
20. Pause
21. Marche des Davidsbündler contre les PhilistinsRichard M. Sherman (1928-2024) – Stephen Hough (1961)
Mary Poppins suiteDurada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts |
Segona part, 40 minuts
La durada del concert és aproximadaConcert enregistrat per Catalunya Música
#piano

Poema
Així
Com qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Molt més que un gran pianista, Stephen Hough és un dels artistes més polifacètics i lúcids dels nostres dies. Encarna el model d’artista integral del segle XXI i, com a intèrpret, és considerat tot un referent en el repertori romàntic. El seu so, juntament amb la musicalitat i tècnica que mostra fascinen el públic a les sales de concerts de tot el món, però també destaca com a compositor, amb un catàleg que inclou concerts per a piano i música coral i de cambra, obres que han estat interpretades per formacions d’elit. Hough és també un escriptor agut en assajos, novel·les i fins i tot en columnes regulars en diaris com «The Guardian» o «The New York Times». En definitiva, un mestre del piano, un creador original i una ment curiosa que explora la bellesa en moltes de les seves formes.
Quines són les claus del concert?
Aquest és un veritable viatge per la història del piano, des del Romanticisme introspectiu fins a l’experimentació contemporània. S’obre amb la lírica íntima de Schubert i la passió continguda de Brahms. El nucli central és l’exploració de la modernitat amb l’expressió atonal de Schönberg en les Sechs Kleine Klavierstücke i l’atzar controlat de Stockhausen a Klavierstück III, contrastant amb la joiosa simplicitat de la Bagatelle op. 119, núm. 10 de Beethoven.
La segona part presenta dos pilars: la monumental Sonata Waldstein de Beethoven, amb la seva energia titànica i claredat formal, i el colorit virtuosisme exuberant de Carnaval, op. 9 de Schumann, abans d’un toc contemporani i lúdic: la Mary Poppins suite, arranjada pel mateix Stephen Hough a partir de la partitura de Richard M. Sherman, tot un embarbussament pianístic de la immortal Supercalifragilisticexpialidocious
A què he de parar atenció?
En un programa tan eclèctic es posa de manifest l’enorme intel·ligència musical i capacitat de l’intèrpret per adaptar-se als diferents estils. Per a les peces de Stockhausen i Schönberg les exigències són de precisió conceptual, control tímbric extrem i una independència absoluta dels paràmetres musicals: aquí el pianista no pot recolzar-se en l’impuls rítmic natural d’una pulsació regular ni en l’arc narratiu d’una tonalitat.
En canvi, en obres com Carnaval de Schumann, o la Sonata Waldstein de Beethoven, el repte tècnic es dirigeix cap a la gestió de l’energia, l’articulació de grans estructures i el domini d’un vocabulari pianístic virtuosístic en el sentit tradicional.
Sabies que...
La intenció de Stephen Hough amb la Mary Poppins suite és múltiple: és un tribut sentimental, un exercici de virtuosisme i d’alta artesania pianística, una declaració sobre la qualitat sense temps d’unes melodies genials i una generosa picada d’ullet cap al públic. És l’acte d’un músic complet que rebutja les barreres artificials entre l’alta cultura i allò popular i que troba en la màgia de Mary Poppins el material perfecte per celebrar la màgia del propi piano.

Comentari
Dos monuments entre petites grans joies
La selecció que ens proposa avui Stephen Hough posa a dialogar obres i compositors que costaria d’imaginar junts, perquè d’aquesta conversa sorgeixin punts de vista nous, detalls i sorpreses que altrament potser no aflorarien mai. Comencem per les dues grans obres que el pianista ens farà escoltar: el Carnaval de Schumann i la Sonata Waldstein de Beethoven. Totes dues ocupen llocs destacats en la producció pianística dels autors respectius i totes dues són exemples excel·lents del Romanticisme musical.
La Sonata op. 53, composta entre el 1803 i el 1804 i dedicada al comte Ferdinand von Waldstein, ocupa una posició central en el desenvolupament de l’anomenat període mitjà de Beethoven. És una obra clau en la transformació de la sonata per a piano, tant per l’ampliació de la forma com pel nou tractament de l’instrument, que gairebé esdevé una orquestra simfònica. Un monument absolut de la literatura pianística.
Per la seva banda, el Carnaval de Schumann pertany al seu primer període creatiu, però hi trobem ja tots els trets del llenguatge que el compositor desenvoluparà les dècades posteriors. Molt especialment aquesta contraposició entre tres personatges: Eusebius, Florestan i Raro, que encarnen respectivament la raó, la rauxa i l’improbable equilibri entre els dos primers. L’obra està integrada per vint-i-una peces breus, i des del punt de vista formal exemplifica l’interès de Schumann per la fragmentació i per les formes breus com a alternativa a la gran arquitectura clàssica.
Això ens enllaça amb la resta del programa: una veritable col·lecció de miniatures que amaguen proeses de la composició en petitíssim format. Les Klavierstücke de Schubert i de Brahms pertanyen als darrers anys de vida dels dos músics i comparteixen una inspiració que es diria ultraterrenal, propera al misticisme. Les Bagatel·les de Beethoven són un conjunt heterogeni de peces breus compostes en moments diversos i publicades tardanament, sense voluntat de cicle unitari. No s’han d’entendre com a obres menors, sinó com un espai de condensació formal i d’experimentació estilística, especialment rellevant en el context del darrer Beethoven.
També les Klavierstücke de Schönberg són obres experimentals, que s’obren a la nova manera d’expressar-se que seria el Dodecafonisme. Són un terreny de proves en què, de tota manera, la inspiració eclosiona en un espaï increïblement reduït. Anys després Stockhausen també escriuria unes Klavierstücke que obririen la porta a la Segona Escola de Viena.
I, a tot això, què hi fa Mary Poppins en un concert així? Potser és una petita broma, però sobretot és una picada d’ullet cap a una manera completament diferent de fer música. La transcripció de Hough evoca l’estil d’aquell Liszt que enlluernava auditoris de tot Europa amb la seva audàcia a l’hora de versionar tonades populars d’òperes i operetes. Una festa, en tot cas, per celebrar la bona música que ens aplega al voltant d’un piano i un pianista excel·lent.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista

Biografia
Stephen Hough, piano

Sir Stephen Hough, nomenat per «The Economist» com un dels Vint Polímates Vivents, combina una distingida carrera com a pianista de concert amb les de compositor i escriptor. En reconeixement a la seva contribució a la vida cultural, va ser el primer intèrpret clàssic a rebre una MacArthur Fellowship i va ser nomenat Cavaller per serveis a la música als Queen’s Birthday Honours 2022.
En una carrera de més de quaranta anys, Hough ha actuat habitualment amb les principals orquestres del món, incloent-hi aparicions televisades i filmades amb les filharmòniques de Berlín, Londres, Nova York, Seül i la Xina, així com amb les orquestres Concertgebouw, Budapest Festival i NHK Symphony. Ha estat convidat habitualment a cicles de recitals i festivals internacionals, com Carnegie Hall, Royal Festival Hall de Londres, Salzburg, Verbier, La Roque-d’Anthéron, Aspen, Tanglewood, Aldeburgh i Edimburg.
La temporada 2025-26, Sir Stephen Hough inicià el curs a l’Elbphilharmonie obrint la temporada de l’Hamburg Staatsorchester sota el nou director musical, Omer Meir Wellber, amb el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven, al qual Hough ha compost un nou segon moviment. Al llarg dels següents dotze mesos oferirà una seixantena de concerts i recitals a tres continents, amb destacades orquestres dels Estats Units, Europa i l’Àsia. Aquesta temporada inclou també l’estrena asiàtica del seu Piano Concerto “The world of yesterday” amb la Singapore Symphony Orchestra, seguida de l’estrena a Corea amb Symphony S.O.N.G., així com recitals destacats al Wigmore Hall de Londres i al Klavierfestival Ruhr d’Alemanya. El seu Piano Quintet “Les noces rouges”, inspirat en un episodi de My Ántonia de Willa Cather i encarregat per la Lincoln Center Chamber Music Society el 2024, tindrà les estrenes europees i, al Regne Unit, al National Concert Hall de Dublín i al Southbank Centre de Londres.
La seva discografia de més de setanta enregistraments ha rebut nombrosos premis, com el Diapason d’Or de l’Any, diverses nominacions als Grammy i vuit Gramophone Awards, incloent-hi Record of the Year i Gold Disc. Per a Hyperion, ha enregistrat els Concerts per a piano complets de Beethoven, Brahms, Liszt, Mendelssohn, Rakhmàninov, Saint-Saëns i Txaikovski, així com recitals de Brahms, Chopin, Schumann, Schubert, Franck, Debussy i Mompou. Recentment, ha publicat un àlbum amb el seu propi Concert per a piano amb la Hallé Orchestra i Sir Mark Elder (març 2025).
Com a compositor, Hough ha rebut encàrrecs per crear obres com Fanfare toccata per al Van Cliburn International Piano Competition 2022 i el seu String Quartet núm. 1, “Les Six Rencontres” (2021) per al Takács Quartet. Pel que fa a cançons, obres corals i instrumentals, ha rebut peticions del Musée du Louvre, National Gallery de Londres, Westminster Abbey, Wigmore Hall, Gilmore International Keyboard Festival, BBC Sounds i Berlin Philharmonic Wind Quintet, i han estat publicades per Josef Weinberger Ltd.
Com a escriptor, Hough ha publicat les seves memòries, titulades Enough: scenes from childhood (Faber & Faber, 2023), el llibre d’assaig Rough ideas: reflections on music and more (2019), guardonat amb un Royal Philharmonic Society Award, i la novel·la The final retreat (2018). També ha escrit per a «The New York Times», «The Telegraph», «The Times», «The Guardian» i «The Spectator».
Hough és Honorary Bencher del Middle Temple, Honorary Member de la Royal Philharmonic Society, Honorary Fellow del Girton College de Cambridge, International Chair of Piano Studies i Companion del Royal Northern College of Music, i forma part del claustre de la Juilliard School de Nova York.

També et pot interessar...
Palau Piano
Diumenge, 08.02.26 – 17.30 h
Sala de ConcertsDebussy, Txaikovski i Prokófiev
Beatrice Rana, piano
S. Prokófiev: 10 peces de Romeu i Julieta, op. 75(selecció)
C. Debussy: Estudis, llibre II
P. I. Txaikovski–M. Pletnev: Suite d’El trencanous
S. Prokófiev: Sonata núm. 6, en La major, op. 82Preus: 25 i 35 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Digest SL – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

































































