Programa de mà
Grigory Sokolov
–Beethoven i SchubertPalau Piano
Dijous, 19 de febrer de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
I part
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 4, en Mi bemoll major, op. 7Allegro molto e con brio
Largo con gran espressione
Allegro. Minore
Rondo. Poco Allegretto e graziosoSis Bagatel·les, op. 126
Andante con moto. Cantabile e compiacevole
Allegro
Andante. Cantabile e grazioso
Presto
Quasi allegretto
Presto. Andante amabile e con motoII part
Franz Schubert (1797-1828)
Sonata per a piano en Si bemoll major, D. 960Molto moderato
Andante sostenuto
Scherzo. Allegro vivace con delicatezza
Allegro ma non troppoDurada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 25 minuts | Segona part, 50 minuts
La durada del concert és aproximada#piano #gransfigures
Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Grigory Sokolov és una de les figures més enigmàtiques i reverenciades del piano contemporani. Considerat un geni, la profunditat intel·lectual de les seves interpretacions és llegendària; en descriure les sensacions que es perceben escoltant-lo, més que la seva tècnica, impressiona la manera personal amb què fa seva cada peça. Submergit en un halo de misteri, Sokolov és extremadament proper quan comença a tocar, però viu allunyat de la llum pública. Cadascuna de les seves actuacions esdevé un moment inoblidable.
Quines són les claus del concert?
Des de l’inici de la seva carrera, Sokolov manté una profunda connexió amb Beethoven i Schubert, autors que interpretarà avui. Ambdós representen l’apogeu i el crepuscle de l’estil clàssic vienès, amb visions, però, oposades, malgrat que van morir amb un any de diferència. Tots dos són crucials per entendre la transició del Classicisme al Romanticisme, i mentre Beethoven estira les costures i les formes clàssiques de Haydn i Mozart amb heroïcitat, Schubert evoluciona mitjançant l’expressió lírica, la nostàlgia i l’exploració interior.
A què he de parar atenció?
La Sonata núm. 4, op. 7 és una de les més extenses i exigents de la primera època de Beethoven; coneguda amb el sobrenom de “Gran Sonata”, és plena d’energia heroica, contrastos dramàtics i una ambició formal colossal, i anticipa l’estil més expressiu i expansiu que desenvoluparia més endavant. En canvi, les Bagatel·les, op. 126 en representen l’essència més pura: sis peces breus que condensen el món espiritual del darrer Beethoven, on fusiona la claredat clàssica amb la profunditat romàntica. El compositor tenia una gran estima per aquestes obres íntimes, contemplatives i d’una forta serenitat.
La Sonata per a piano en Si bemoll major, D. 960 és la darrera de Schubert i l’antítesi de l’afany constructiu de Beethoven; és una obra de tall absolutament romàntic i de discurs profund i melancòlic.
Sabies que…
Grigory Sokolov manté una relació prolongada i estable amb el Palau de la Música Catalana des de la seva primera actuació el 1986. Des de l’any 2011 no hi ha faltat cap temporada, i el d’avui n’és el vint-i-unè que ofereix al públic de la sala modernista.
El pianista rus va signar el 2015 un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon després de dues dècades allunyat dels estudis discogràfics. Aquesta col·laboració ha fet possible l’edició de diversos enregistraments, tots extrets de concerts realitzats en directe al llarg de l’última dècada.
Comentari
La Sonata núm. 4, en Mi bemoll major, op. 7, concebuda en els primers anys de l’etapa vienesa de Beethoven, mostra un atreviment que transcendeix qualsevol indici de tempteig formacional. Apareguda el 1797 i dedicada a una alumna aristòcrata –la comtessa Babette von Keglevics–, l’obra, molt més extensa que les dels seus il·lustres predecessors Haydn i Mozart, fou admirada des de l’inici com a excessiva. No és casual que durant un temps se l’anomenés Grande Sonata (així va publicar la partitura l’editor Artaria). Junt amb la sofisticació de la seva arquitectura, l’instrument ja no es conforma a articular un discurs galant. L’“Allegro molto e con brio” destaca, així, per l’exhibició orgullosa d’una personalitat artística en els passatges trinats travessant una gamma àmplia d’estats anímics. Al costat d’aquella autoafirmació prometeica, la veu narrativa coneixerà també moments d’introspecció: el “Largo”, per exemple, suspèn la lògica de l’avanç amb vacil·lacions premeditades i convida a habitar el so amb una densitat nova.
Les Sis Bagatel·les, op. 126, escrites més de dues dècades després, entre el 1823 i el 1824, són les darreres peces per a piano que Beethoven compon, en paral·lel a la Novena Simfonia i als Quartets finals. Aquí no hi ha expansió, sinó una mena d’especulació abstracta que incorpora la concreció del moment, amb una naturalitat falsament improvisada. Peces breus i sovint abruptes, dotades d’una condensació aforística –en què cada gest vol sonar definitiu o, si més no, carregat de significació– que Beethoven va pensar com a conjunt. El llenguatge harmònic és avançat –per moments visionari, alineat amb les obres coetànies– i els silencis sonen amb una eloqüència indefugible. Molt especialment després de sentir aquella declaració d’intencions iniciàtica –la Sonata op. 7– i en el context de l’escandalós “Adagio sostenuto” de la més propera Hammerklavier. Traient-se rellevància aparentment, les “bagatel·les” encisen i també agiten, fins a qüestionar la posició de l’oient: expulsat de la zona de confort, però meravellat davant la capacitat d’un artista per crear microcosmos alternatius en un escenari de crisi personal.
La Sonata per a piano, en Si bemoll major, D. 960 també té quelcom de testimoni, ja que fou escrita per Franz Schubert en les seves darreres setmanes de vida, el 1828. Suposa la culminació d’un tríptic de sonates problemàtiques per l’extensió, que alguns consideren injustificada. La música no progressa per conflicte, sinó per repetició: cèl·lules que s’associen i es desvinculen per retrobar-se després, impregnades d’una màgia subtilíssima. La suspensió s’instal·la des del “Molto moderato” inicial: la seva gravetat, tot i amable, impregnarà la totalitat de l’obra, i inhabilitant fins i tot el vol pretès per l’“Allegro ma non troppo” final. Entre ambdós extrems, la bellesa desolada de l’“Andante sostenuto” actua com a llast definitiu, davant del qual poc compensa l’animós “Scherzo”. Amb la temeritat d’Ícar, Schubert sembla convocar una espontaneïtat impossible en el seu darrer pianisme volent identificar-se encara amb la màscara d’una perfecció somiada, que ens aboca a la nostàlgia.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografia
Biografia

©Vico Chamla

©Vico Chamla
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música creada en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i l’honestedat commovedora de l’art interpretatiu de Grigory Sokolov. Les interpretacions poètiques del pianista rus, que prenen vida amb una intensitat mística d’execució, neixen d’un coneixement profund de les obres del seu vast repertori. Els seus programes de recital abasten des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres per a teclat de Byrd, Couperin, Rameau i Froberger fins a la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms i composicions emblemàtiques del segle XX de Prokófiev, Ravel Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky. És àmpliament reconegut entre els amants del piano com un dels millors pianistes d’avui dia, un artista admirat universalment per la seva mirada visionària, una espontaneïtat fascinant i la devoció intransigent envers la música.
Grigory Sokolov va néixer a Leningrad (actualment Sant Petersburg) el 18 d’abril de 1950. Va començar a tocar el piano als cinc anys i, al cap de dos, va iniciar els estudis amb Liya Zelikhman a l’Escola Especial Central del Conservatori de Leningrad. Més endavant rebé classes de Moisey Khalfin al Conservatori de Leningrad i va debutar en recital a Leningrad el 1962. El talent prodigiós de Sokolov fou reconegut el 1966 quan, als setze anys, va esdevenir el pianista més jove a rebre el primer premi i la medalla d’or del Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou, amb una participació que fou lloada per Emil Gilels, president del jurat del concurs.
Tot i que Grigory Sokolov va fer grans gires pels Estats Units i el Japó durant la dècada del 1970, el seu talent artístic va evolucionar i madurar lluny dels focus internacionals. Els seus enregistraments en directe de l’època soviètica van assolir un estatus gairebé mític a Occident, com a prova d’un artista completament únic, com cap altre, però alhora nodrit de la tradició russa del piano. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Sokolov va començar a actuar als principals auditoris i festivals d’Europa. Ha actuat com a concertista solista amb orquestres del més alt nivell, i ha treballat, entre d’altres, amb la New York Philharmonic, Orquestra Reial del Concertgebouw d’Amsterdam, London Philharmonia, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de prendre la decisió de centrar-se exclusivament a oferir recitals en solitari. Sokolov ofereix una setantena de concerts cada temporada, en què se submergeix en un únic programa i fa nombroses gires per tot Europa.
Sokolov para una atenció especial al mecanisme i la configuració dels instruments que toca. Es passa hores explorant-ne les característiques físiques, consulta i col·labora amb tècnics de piano per assolir-ne els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica. La fusió entre artista i instrument és d’una importància vital perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Moderant l’ús del pedal aconsegueix evocar les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més poderosos a través de la pura brillantor del seu treball tècnic.
La crítica es mostra especialment interessada en la seva habilitat extraordinària per articular veus individuals dins d’una textura polifònica complexa i projectar línies melòdiques fluides.
El carismàtic talent artístic de Grigory Sokolov té el poder de treballar la concentració necessària perquè el públic admiri fins i tot les composicions més conegudes des de nous punts de vista. Al recital, aconsegueix de capbussar els oients en una estreta relació amb la música, que transcendeix qüestions d’exhibició superficial i d’espectacularitat per revelar-ne el significat espiritual més profund. L’art interpretatiu de Sokolov es basa en els sòlids ciments de la seva personalitat única i de la seva visió individual.
Després de dues dècades allunyat dels enregistraments, Sokolov va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. La seva col·laboració ha fet possible la publicació de diverses gravacions, totes obtingudes sempre en concerts en directe. El seu primer àlbum, aparegut el 2015, el pianista va triar un concert del 2008 al Festival de Salzburg, amb obres de Mozart, Chopin, Bach, Rameau i Skriabin. El segon àlbum, l’any següent, presentava obres de Schubert i Beethoven. El tercer, publicat el 2017, ofereix actuacions en directe de Concerts per a piano de Mozart i Rakhmàninov. Aquest CD va acompanyat d’un DVD del documental de Nadia Zhdanova A conversation that never was: a portrait of Grigory Sokolov, que recopila entrevistes amb els seus amics i companys, a més d’enregistraments privats inèdits. Després d’un doble CD amb DVD publicat el 2020 amb obres de Beethoven, Brahms i Mozart, va seguir-lo el 2022 un enregistrament d’un concert al Palau Esterházy d’Eisenstadt, amb tres Sonates de Haydn, els quatre Impromptus, D. 935 de Schubert i una generosa selecció de bisos. L’octubre del 2024 DG va editar un nou enregistrament en directe del mestre Sokolov, aquest dedicat completament a la música de Purcell i Mozart, disponible tant en format d’àudio com de vídeo.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 19.02.26 – 20 h
Sala de ConcertsAndrás Schiff, piano
Carta blanca
Preus: de 32 a 70 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Grigory Sokolov
–Beethoven i SchubertPalau Piano
Dijous, 19 de febrer de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
I part
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 4, en Mi bemoll major, op. 7Allegro molto e con brio
Largo con gran espressione
Allegro. Minore
Rondo. Poco Allegretto e graziosoSis Bagatel·les, op. 126
Andante con moto. Cantabile e compiacevole
Allegro
Andante. Cantabile e grazioso
Presto
Quasi allegretto
Presto. Andante amabile e con motoII part
Franz Schubert (1797-1828)
Sonata per a piano en Si bemoll major, D. 960Molto moderato
Andante sostenuto
Scherzo. Allegro vivace con delicatezza
Allegro ma non troppoDurada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 25 minuts | Segona part, 50 minuts
La durada del concert és aproximada#piano #gransfigures

Poema
Així
Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.Així és com tu sabies estimar-me.
Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Grigory Sokolov és una de les figures més enigmàtiques i reverenciades del piano contemporani. Considerat un geni, la profunditat intel·lectual de les seves interpretacions és llegendària; en descriure les sensacions que es perceben escoltant-lo, més que la seva tècnica, impressiona la manera personal amb què fa seva cada peça. Submergit en un halo de misteri, Sokolov és extremadament proper quan comença a tocar, però viu allunyat de la llum pública. Cadascuna de les seves actuacions esdevé un moment inoblidable.
Quines són les claus del concert?
Des de l’inici de la seva carrera, Sokolov manté una profunda connexió amb Beethoven i Schubert, autors que interpretarà avui. Ambdós representen l’apogeu i el crepuscle de l’estil clàssic vienès, amb visions, però, oposades, malgrat que van morir amb un any de diferència. Tots dos són crucials per entendre la transició del Classicisme al Romanticisme, i mentre Beethoven estira les costures i les formes clàssiques de Haydn i Mozart amb heroïcitat, Schubert evoluciona mitjançant l’expressió lírica, la nostàlgia i l’exploració interior.
A què he de parar atenció?
La Sonata núm. 4, op. 7 és una de les més extenses i exigents de la primera època de Beethoven; coneguda amb el sobrenom de “Gran Sonata”, és plena d’energia heroica, contrastos dramàtics i una ambició formal colossal, i anticipa l’estil més expressiu i expansiu que desenvoluparia més endavant. En canvi, les Bagatel·les, op. 126 en representen l’essència més pura: sis peces breus que condensen el món espiritual del darrer Beethoven, on fusiona la claredat clàssica amb la profunditat romàntica. El compositor tenia una gran estima per aquestes obres íntimes, contemplatives i d’una forta serenitat.
La Sonata per a piano en Si bemoll major, D. 960 és la darrera de Schubert i l’antítesi de l’afany constructiu de Beethoven; és una obra de tall absolutament romàntic i de discurs profund i melancòlic.
Sabies que…
Grigory Sokolov manté una relació prolongada i estable amb el Palau de la Música Catalana des de la seva primera actuació el 1986. Des de l’any 2011 no hi ha faltat cap temporada, i el d’avui n’és el vint-i-unè que ofereix al públic de la sala modernista.
El pianista rus va signar el 2015 un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon després de dues dècades allunyat dels estudis discogràfics. Aquesta col·laboració ha fet possible l’edició de diversos enregistraments, tots extrets de concerts realitzats en directe al llarg de l’última dècada.

Comentari
La Sonata núm. 4, en Mi bemoll major, op. 7, concebuda en els primers anys de l’etapa vienesa de Beethoven, mostra un atreviment que transcendeix qualsevol indici de tempteig formacional. Apareguda el 1797 i dedicada a una alumna aristòcrata –la comtessa Babette von Keglevics–, l’obra, molt més extensa que les dels seus il·lustres predecessors Haydn i Mozart, fou admirada des de l’inici com a excessiva. No és casual que durant un temps se l’anomenés Grande Sonata (així va publicar la partitura l’editor Artaria). Junt amb la sofisticació de la seva arquitectura, l’instrument ja no es conforma a articular un discurs galant. L’“Allegro molto e con brio” destaca, així, per l’exhibició orgullosa d’una personalitat artística en els passatges trinats travessant una gamma àmplia d’estats anímics. Al costat d’aquella autoafirmació prometeica, la veu narrativa coneixerà també moments d’introspecció: el “Largo”, per exemple, suspèn la lògica de l’avanç amb vacil·lacions premeditades i convida a habitar el so amb una densitat nova.
Les Sis Bagatel·les, op. 126, escrites més de dues dècades després, entre el 1823 i el 1824, són les darreres peces per a piano que Beethoven compon, en paral·lel a la Novena Simfonia i als Quartets finals. Aquí no hi ha expansió, sinó una mena d’especulació abstracta que incorpora la concreció del moment, amb una naturalitat falsament improvisada. Peces breus i sovint abruptes, dotades d’una condensació aforística –en què cada gest vol sonar definitiu o, si més no, carregat de significació– que Beethoven va pensar com a conjunt. El llenguatge harmònic és avançat –per moments visionari, alineat amb les obres coetànies– i els silencis sonen amb una eloqüència indefugible. Molt especialment després de sentir aquella declaració d’intencions iniciàtica –la Sonata op. 7– i en el context de l’escandalós “Adagio sostenuto” de la més propera Hammerklavier. Traient-se rellevància aparentment, les “bagatel·les” encisen i també agiten, fins a qüestionar la posició de l’oient: expulsat de la zona de confort, però meravellat davant la capacitat d’un artista per crear microcosmos alternatius en un escenari de crisi personal.
La Sonata per a piano, en Si bemoll major, D. 960 també té quelcom de testimoni, ja que fou escrita per Franz Schubert en les seves darreres setmanes de vida, el 1828. Suposa la culminació d’un tríptic de sonates problemàtiques per l’extensió, que alguns consideren injustificada. La música no progressa per conflicte, sinó per repetició: cèl·lules que s’associen i es desvinculen per retrobar-se després, impregnades d’una màgia subtilíssima. La suspensió s’instal·la des del “Molto moderato” inicial: la seva gravetat, tot i amable, impregnarà la totalitat de l’obra, i inhabilitant fins i tot el vol pretès per l’“Allegro ma non troppo” final. Entre ambdós extrems, la bellesa desolada de l’“Andante sostenuto” actua com a llast definitiu, davant del qual poc compensa l’animós “Scherzo”. Amb la temeritat d’Ícar, Schubert sembla convocar una espontaneïtat impossible en el seu darrer pianisme volent identificar-se encara amb la màscara d’una perfecció somiada, que ens aboca a la nostàlgia.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats

Biografia
Grigory Sokolov, piano

©Vico Chamla
La naturalesa única i irrepetible de la música creada en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i l’honestedat commovedora de l’art interpretatiu de Grigory Sokolov. Les interpretacions poètiques del pianista rus, que prenen vida amb una intensitat mística d’execució, neixen d’un coneixement profund de les obres del seu vast repertori. Els seus programes de recital abasten des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres per a teclat de Byrd, Couperin, Rameau i Froberger fins a la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms i composicions emblemàtiques del segle XX de Prokófiev, Ravel Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky. És àmpliament reconegut entre els amants del piano com un dels millors pianistes d’avui dia, un artista admirat universalment per la seva mirada visionària, una espontaneïtat fascinant i la devoció intransigent envers la música.
Grigory Sokolov va néixer a Leningrad (actualment Sant Petersburg) el 18 d’abril de 1950. Va començar a tocar el piano als cinc anys i, al cap de dos, va iniciar els estudis amb Liya Zelikhman a l’Escola Especial Central del Conservatori de Leningrad. Més endavant rebé classes de Moisey Khalfin al Conservatori de Leningrad i va debutar en recital a Leningrad el 1962. El talent prodigiós de Sokolov fou reconegut el 1966 quan, als setze anys, va esdevenir el pianista més jove a rebre el primer premi i la medalla d’or del Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou, amb una participació que fou lloada per Emil Gilels, president del jurat del concurs.
Tot i que Grigory Sokolov va fer grans gires pels Estats Units i el Japó durant la dècada del 1970, el seu talent artístic va evolucionar i madurar lluny dels focus internacionals. Els seus enregistraments en directe de l’època soviètica van assolir un estatus gairebé mític a Occident, com a prova d’un artista completament únic, com cap altre, però alhora nodrit de la tradició russa del piano. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Sokolov va començar a actuar als principals auditoris i festivals d’Europa. Ha actuat com a concertista solista amb orquestres del més alt nivell, i ha treballat, entre d’altres, amb la New York Philharmonic, Orquestra Reial del Concertgebouw d’Amsterdam, London Philharmonia, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de prendre la decisió de centrar-se exclusivament a oferir recitals en solitari. Sokolov ofereix una setantena de concerts cada temporada, en què se submergeix en un únic programa i fa nombroses gires per tot Europa.
Sokolov para una atenció especial al mecanisme i la configuració dels instruments que toca. Es passa hores explorant-ne les característiques físiques, consulta i col·labora amb tècnics de piano per assolir-ne els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica. La fusió entre artista i instrument és d’una importància vital perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Moderant l’ús del pedal aconsegueix evocar les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més poderosos a través de la pura brillantor del seu treball tècnic.
La crítica es mostra especialment interessada en la seva habilitat extraordinària per articular veus individuals dins d’una textura polifònica complexa i projectar línies melòdiques fluides.
El carismàtic talent artístic de Grigory Sokolov té el poder de treballar la concentració necessària perquè el públic admiri fins i tot les composicions més conegudes des de nous punts de vista. Al recital, aconsegueix de capbussar els oients en una estreta relació amb la música, que transcendeix qüestions d’exhibició superficial i d’espectacularitat per revelar-ne el significat espiritual més profund. L’art interpretatiu de Sokolov es basa en els sòlids ciments de la seva personalitat única i de la seva visió individual.
Després de dues dècades allunyat dels enregistraments, Sokolov va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. La seva col·laboració ha fet possible la publicació de diverses gravacions, totes obtingudes sempre en concerts en directe. El seu primer àlbum, aparegut el 2015, el pianista va triar un concert del 2008 al Festival de Salzburg, amb obres de Mozart, Chopin, Bach, Rameau i Skriabin. El segon àlbum, l’any següent, presentava obres de Schubert i Beethoven. El tercer, publicat el 2017, ofereix actuacions en directe de Concerts per a piano de Mozart i Rakhmàninov. Aquest CD va acompanyat d’un DVD del documental de Nadia Zhdanova A conversation that never was: a portrait of Grigory Sokolov, que recopila entrevistes amb els seus amics i companys, a més d’enregistraments privats inèdits. Després d’un doble CD amb DVD publicat el 2020 amb obres de Beethoven, Brahms i Mozart, va seguir-lo el 2022 un enregistrament d’un concert al Palau Esterházy d’Eisenstadt, amb tres Sonates de Haydn, els quatre Impromptus, D. 935 de Schubert i una generosa selecció de bisos. L’octubre del 2024 DG va editar un nou enregistrament en directe del mestre Sokolov, aquest dedicat completament a la música de Purcell i Mozart, disponible tant en format d’àudio com de vídeo.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dijous, 19.02.26 – 20 h
Sala de ConcertsAndrás Schiff, piano
Carta blanca
Preus: de 32 a 70 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –


































































