• Homenatge a John Williams

    —Orquestra Simfònica del Vallès

    Nadal al Palau

    Diumenge, 19 de desembre de 2021 - 17.30 h
    Diumenge, 9 de gener de 2022 - 12 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Salvador Vidal, narrador
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Rubén Gimeno, director


    John Williams (1932)

    Summon the heroes

    Munich: A prayer for peace

    Tauró

    Harry Potter: Suite

    Jurassic Park

    1941

    La llista de Schindler

    Encontres a la tercera fase

    Star Wars

    Cantina band
    Luke i Leia
    Tema de Yoda
    La marxa imperial 
    Tema Star Wars


    Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa.

    #popular

  • Nadala 2021 vertical
  • Comentari

    La màgia de l’art de les imatges en moviment no seria possible sense la música. Ho sabien els pioners del cinema mut, que amb interpretacions en directe, durant les projeccions, suggestionaven afectes en els espectadors o els preparaven perquè la trama calés profund i l'experiència “immersiva” ―com se sol dir avui― fos més intensa. Evidentment, la sonorització de la cinta l’any 1929 va fer possible més control i impacte en l'ànim de l'espectador. Així, més que un element annex o decoratiu, de mer acompanyament, la música participa activament en el sentit de la narració, en sigui l'espectador conscient o no. En casos extrems ―el de 2001. Una odissea de l'espai, de Stanley Kubrick, per exemple― es pot dir fins i tot que proporciona pistes per resoldre el misteri, inspirat de lluny per la visionària iniciativa del Fritz Lang de M. El vampir de Düsseldorf, apareguda el 1931.

    Són molts els compositors i enginyers de so que han contribuït de manera excel·lent a la narració d'històries, però cap com John Williams, si més no en el context de Hollywood. L'espectacularitat dels seus temes, identificables pel grandiloqüent desplegament d'instruments de metall, ha permès explicar ―és a dir, viure― l'èpica en una saga tan popular com Star Wars. El seu main theme, absolutament icònic, no és, però, l'únic de la banda sonora en què la intuïció i inventiva de Williams alça el vol per traslladar l’oient a les disputes interestel·lars. Molt present a l'imaginari col·lectiu, també, es troba "La marxa imperial", poderosa i amenaçadora, que caracteritza meravellosament el personatge de Darth Vader.

    Per descomptat, John Williams no només ha transcendit per les composicions de música enèrgica i espectacular, en alguns dels seus títols més celebrats i en altres encàrrecs ―el poder de la fanfara es retroba en Summon the heroes, per exemple, concebuda per als Jocs d'Atlanta―, sinó que ha demostrat així mateix una tremenda sensibilitat en pel·lícules de temàtica completament diferent acostant-se al minimalisme per maximitzar-ne l'expressivitat. És el cas de La llista de Schindler, l'obra amb què Steven Spielberg va oferir una visió descarnada i realista de l'Holocaust. Un dels temes de Williams, assignat al violí d'Itzhak Perlman, resulta especialment memorable. Bellesa i desolació hi conviuen sense potenciar-ne l'efecte balsàmic, com per respectar el patiment de les víctimes.

    No va ser aquella l'única col·laboració entre Spielberg i Williams, artistes que semblen haver-se retroalimentat creativament. En l'àmbit de la ciència-ficció, la música per a Encontres a la tercera fase suggereix el misteri de la connexió entre intel·ligències foranes a través d'una sèrie de notes que han quedat gravades a foc en la memòria auditiva. Igual que en la melodia de respiració ampla per a Jurassic Park ―sorprenentment delicada―, la imatge sonora col·labora amb la imatge visual: l'espectador vibra gràcies a la seva facultat imaginativa i es situa al lloc dels fets― inclús els anticipa― de manera que la separació entre realitat i ficció pràcticament es dilueix. I és que, artificiosa o natural, tota imatge es projecta i realitza a la pantalla de les nostres ments, ha explicat el neurocientífic Antonio Damasio. Com, si no, podria atemorir el gegantí esqual que del no-res se’ns apareix a Tauró?

    Jacobo Zabalo doctor en humanitats

  • 20211118 Nadal al Palau DESKTOP
  • Biografies

    Salvador Vidal, narrador

    Salvador Vidal, narrador

    Salvador Vidal (València, 1953) va començar la carrera artística en el Teatre Nacional, i amb les companyies de María José Goyanes, Juan Diego i Concha Velasco va participar en dues temporades del Festival Grec de Barcelona. El 1972 va entrar al món del doblatge, activitat que ha mantingut fins avui dia. A l’edat de dinou anys va debutar als estudis Voz de España de Barcelona, on va fer el seu primer doblatge en el film Estiu del 42 posant veu al narrador. Pocs anys després, el 1976, va fer un dels primers papers importants doblant Dustin Hoffman en l’inoblidable thriller de John Schlesinger Marathon man, sens dubte un dels millors treballs que ha fet com a actor de doblatge. La seva veu greu i versàtil i l’ampli ventall de registres interpretatius que té li han permès doblar durant molts anys diverses estrelles de Hollywood.

    S’ha convertit, així, en la veu habitual d’actors com Ed Harris, William Hurt, Michael Douglas, Richard Gere, Mel Gibson, John Travolta, Kurt Russell, Christopher Lambert, Liam Neeson, Harrison Ford, Alec Baldwin, Don Johnson, Timothy Dalton, Willem Dafoe, Jeremy Irons, George Clooney i un llarg etcètera. Amb l’Orquestra Simfònica del Vallès ha participat en diversos espectacles: John Williams i els immortals del cinema, amb una gira de deu concerts per tot el territori català; Immortals del cinema, a la Sala Versus Glòries; Una galàxia de músiques, la temporada 2018-19, i ara aquest Tribut a John Williams.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    OSV

    ©Lorenzo Duaso

    L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra profesional estable privada del país, en què els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes.

    La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, on oferim la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo (1988 -1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018 Xavier Puig n’és el director titular.

    Som l’orquestra espanyola amb més presencia a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell hem fet la flashmob Som Sabadell, amb més de 86 milions de visites a Youtube, tot convertint-se en el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Rubén Gimeno, director

    Rubén Gimeno, director

    © Ricardo Rios

    Ocupa el càrrec de director de l’Euskal Herriko Gazte Orkestra (Jove Orquestra d’Euskadi). Ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i com a director convidat ha col·laborat amb un gran nombre d’orquestres espanyoles, com ara l’Orquesta Nacional d’Espanya, Sinfónica de Tenerife, Sinfónica de Castella i Lleó, Orquestra de València i Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres, ha dirigit les orquestres simfòniques de Norrköping, Gävle, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra MMCK (el Japó) i Orquesta Nacional de Colòmbia, en col·laboració amb solistes del prestigi de Lang Lang, Violeta Urmana, Steven Isserlis, Fazil Say, Gabriela Montero, Behzod Abduraimov, Michel Camilo, etc. La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir les produccions Marina al Teatro Campoamor d’Oviedo i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela.

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dilluns, 21.03.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Kebyart Ensemble:
    Pere Méndez
    , saxo soprano
    Víctor Serra
    , saxo alt
    Robert Seara
    , saxo tenor
    Daniel Miguel
    , saxo baríton

    Ph. Glass: Music in similar motion
    J. Adams: Shaker loops
    J. Cage: 4'33"
    Ph. Glass: Saxophone quartet concerto

    Preus: de 20 a 35 €

Índex